Exposició de les alineacions, costel·lacions, objectes Messier... observables a la primavera

1. OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA HIVERN 2005 A.C. ASTRONOMIA CID

3. POLARIS

4.  ÉS L’ANGLE, 23,5  ,AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR DE L’ECLÍPTICA, EL PLA DEL SISTEMA SOLAR. AQUESTA INCLINACIÓ PRODUEIX EL FENOMEN DE LES ESTACIONS. Els punts 1 i 3 indiquen els solsticis; els punts 2 i 4, els equinoccis POLARIS

6. ELEMENTS DE L’OBSERVADOR LOCAL

7. RELACIÓ ENTRE LA LATITUD DEL LLOC D’OBSERVACIÓ O I L’ALTURA DE L’ESTEL POLAR P SOBRE L’HORITZÓ: ELS ANGLES φ I h SÓN IGUALS (TENEN ELS COSTATS PERPENDICULARS I, PER TANT, L’ALTURA ÉS IGUAL A LA LATITUD GEOGRÀFICA ( A VALÈNCIA, 39  29’ )

8. RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE I ELS SÍMBOLS DE LES CARTES CELESTES:

9. URSA MAIOR  Ursae Majoris, Dubhe , és un estel gegant groc a 75 anys llum i de magnitud 1’8.  UMa, Merak , és un estel blanc a 62 a-l, de magnitud 2’4.  UMa, Mizar , de magnitud 2’3, és un cèlebre estel múltiple, a 60 a-l: l’acompanya Alcor , de magnitud 4, a 80 a-l. Mizar, al seu torn, és doble. Destaquem M101, galàxia espiral a 23 milions d’a-l, i la parella formada per M81 i M82, a 18 milions d’a-l. Segons la mitologia grega, representa Calisto, amant de Zeus, convertida en óssa per Hera, la gelosa esposa del déu. Nombroses cultures l’han interpretada com una óssa, inclosos els indis nord-americans; també s’ha associat els set estels més occidentals amb un carro (el del rei Artús, en la tradició anglosaxona).

10. URSA MAIOR

12. URSA MINOR Convertida també la seua mare en óssa, aquest fill de Zeus gairebé la va matar, confós, en una cacera. Zeus la rescatà i els col·locà, tots dos, al cel.  Ursae Minoris, Polaris o Cynosura , supergegant groc a uns 800 anys llum, és una variable cefeida d’escassa amplitud, que oscil·la entre magnituds 2’2 i 2’1 cada 4 dies. Posseeix una companya de magnitud 9. Polaris se situa a 1º del pol nord celeste; el moviment de precessió la hi acostarà encara més, però a partir de l’any 2100 començarà a allunyar-se’n.

13. URSA MINOR

15. Sistema solar SOL LLUNA PLANETES ASTEROIDES COMETES METEORS (...) MERCURI VENUS TERRA MART JÚPITER (i satèl·lits) SATURN URÀ NEPTÚ PLUTÓ QUAOAR

16. Júpiter Saturn Venus Mart

17. Júpiter fotografiat pel Voyager I, l’any 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja Júpiter i els quatre satèl·lits galileans

18. Saturn Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm

21. Les constel·lacions circumpolars depenen de la latitud de l’observador; en el nostre cas, ho són UMa, Dra, Cep, Cas; en part, And i Per, i no cal dir-ho, UMi, a més d’unes altres que no veurem, per tal com són d’escassa entitat per als nostres fins.

24. Catàleg Messier (1771)

25. III. PRINCIPALS ALINEACIONS AL CEL D’ HIVERN LA CONSTEL·LACIÓ D’ ORION ÉS DETERMINANT PER A LOCALITZAR-NE D’ALTRES

26. L’horitzó nord a diverses latituds de l’hemisferi nord.

27. L’horitzó sud a diverses latituds de l’hemisferi nord.

28. ORION La deessa grega de la Lluna i la caça, Àrtemis, se n’enamorà, però el va matar accidentalment induïda pel seu germà Apol·lo. És potser la més notòria constel·lació; s’hi troba la Gran Nebulosa d’Orió , M42, important zona de creació d’estels, al voltant de  Orionis ( Espasa d’Orió), a 1300 anys llum, o la nebulosa d’absorció Cap de Cavall , pròxima a.  Ori, Betelgeuse , és un estel supergegant roig tan gran (300-400 vegades el diàmetre solar) que fluctua entre magnituds 0’4 i 1’3. Es troba a 310 a-l.  Ori, Rigel , és un supergegant blanc-blavós a 910 a-l, de magnitud 0’1.  Ori, Mintaka , i  Ori, Alnilam i  Ori, Alnitak , formen el Cinturó d’Orió.

29. ORION

30. M42 (Gran Nebulosa d’Orion) i M43, separades per la Cinquena Boca . Visible a simple vista, serà un dels objectes que visitarem més sovint. És un núvol gegant de gas i pols de més de 15 anys-llum de diàmetre; es troba 1.300 anys-llum.

31. M42 i M43  1 Orionis és el Trapezium

32. Per als grecs, representava el toro en què es convertí Zeus per raptar Europa, filla d’Agenor, rei de Fenícia, a la qual seduí a Creta. Una dels tres fills serà Minos.  Tauri, Aldebaran , és un gegant roig de magnitud 0’9, a 68 anys llum. No està relacionat amb les Hyades, superposat a les quals l’observem.  Tau, El Nath , és un gegant blau a 140 a-l, de magnitud 1’7. Les Hyades són un cúmul obert de 200 estels, brillant, a 150 a-l, en forma de V, filles d’Atlas i Aethra. Les Plèiades (M45), les Set Germanes , són les filles d’Atlas i Pleione, un famós cúmul obert de 250 estels a 415 a-l.

33. TAURUS

34. M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista. 415 anys-llum, magnitud 1,2

35. CANIS MAIOR Hi ha diverses llegendes; en general, se’l relaciona en aquest menester amb Canis Minor. Els egipcis entenien l’orto de Sirius com a inici de les inundacions anuals del riu Nil.   Canis Majoris, Sirius , és l’estel més brillant de tot el firmament. És un estel pròxim, a 8’7 anys llum, blanc, de magnitud -1,46, quaranta vegades més lluminós que el Sol. Posseeix un company nan blanc de magnitud 8’5. M41 és un cúmul obert, amb 50 estels, al voltant de magnitud 7, situat a 2500 anys llum.

36. CANIS MAIOR

37. Representa els bessons fills de Leda, però de pares diferents; el de Càstor, el rei Tyndareus d’Esparta, i el de Pòl·lux, Zeus.Van ser membres dels argonautes, tripulants de la nau Argos, amb què Jàson cercà el Velló d’Or. En l’antiguitat eren considerats protectors dels navegants  Geminorum, Castor , és un estel blanc-blavós de magnitud 1’6. En realitat, és un estel sèxtuple, del qual podríem observar, amb obertures superiors a 70 mm i grans ampliacions, dos dels components.  Gem, Pollux , és un gegant taronja a 36 anys llum. Amb magnitud 1’1, és en l’actualitat l’estel més brillant de la constel·lació. Destaca el cúmul obert M35, 120 estels a 2600 anys llum, a prop de NGC 2158, un altre cúmul a 14000 a-l.

38. GEMINI

41.  Cancri, Acubens , és un estel blanc de magnitud 4’3. A 100 anys llum.  Cnc, de magnitud 3’5, és un gegant taronja a 170 a-l, el més lluent de la constel·lació.  Cnc, Asellus Borealis , de magnitud 4’7, és un estel blanc a 230 a-l.  Cnc, Asellus Australis , és un gegant roig a 220 a-l, de magnitud 3’9. M44, Praesepe , o El Rusc , és un cúmul obert a 2700 a-l, perceptible a simple vista ;  i  Cnc se n’alimenten. Segons la mitologia grega, fou enviat per a distraure Hèrcules, quan aquest lluitava amb Hydra. L’heroi l’aixafà, però Hera, com a premi pels seus esforços, el col·locà al cel. Antigament s’hi situava el Sol en el solstici d’estiu (actualment, és a Gemini), d’ací la pervivència del terme Tròpic de Càncer

42. CANCER

43. M44 és el Pesebre , cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum

44. Enviat per Hermes perquè fugiren Helles i el seu germà Frixos, fills del rei de Tesàlia, representa el carner el velló d’or del qual era buscat per Jason i els Argonautes.  Arietis, Hamal , és un gegant groc, de magnitud 2, a 85 anys llum.  Ari, Sheratan , és un estel blanc, a 46 a-l, de magnitud 2’6.  Ari, Mesarthim , és un cridaner i accessible doble d’estels bessons, de magnitud 4’6, a 160 a-l.

45. ARIES

46. Segons la mitologia grega, la cabra, Capella , és Amalthea, que nodrí els fills de Zeus.També se l’interpreta com Erecteu, fill d’Hefest, que inventà el carromat per a traslladar el seu cos lisiat. AURIGA  Aurigae, Capella , és en realitat un estel binari espectroscòpic groc de magnitud 0’08, a 42 anys llum. És el seté estel més lluent del firmament.  Aur, Menkalinan , és un supergegant blanc, binari eclipsant, que oscil·la entre magnitud 3 i 3’8 cada 27 anys. Se situa a 2000 a-l.   Aur es correspon amb  Tauri, El Nath .

47. AURIGA

48. CANIS MINOR  Canis Minoris, Procyon , és un estel blanc-grogós de magnitud 0’38, situat a 11’3 anys llum. Posseix també un company, un estel nan blanc de magnitud 11.

49. CANIS MINOR

50. M31 (Nebulosa d’Andròmeda) és la galàxia bessona de la Via Làctia, encara que més gran. És l’objecte més llunyà visible a simple vista. Apareix flanquejada per NGC205a la dreta i M32 al davall. Si tota la galàxia fos visible a simple vista, apareixeria amb un diàmetre com cinc o sis vegades la Lluna plena. És de magnitud 3,4. Galàxia espiral del Grup Local, a 2,2 milions d’anys-llum de distància.

51. EL CENTRE DE LA VIA LÀCTIA, EN DIRECCIÓ A SAGITTARIUS. S’HI POT APRECIAR MULTITUD D’OBJECTES; DESTACA MÉS AVALL DEL CENTRE M8, LA NEBULOSA DE LA LLACUNA. M22 M20 M8  Sgr M17

52. aplaudiments