1. 14605-2514608 d’octubre de 2010<br />Genial! Na Sara ja m’havia comentat que aquesta classe estava molt bé, encara que quan em va dir que havien dibuixat un retrat, vaig pensar que seria prou difícil. <br />Avui al matí quan m’ha comentat que havíem de portar bloc de dibuix i “ceres manley” m’ha fet gràcia i, quan he anat a comprar-ho, encara més, pareixia que estava comprant el material escolar d’un dels nenes. Però no, ja ja!, era per jo, tota una doneta de 39 anys! <br />Bé, he arribat tard a classe, ja saps que no puc anar-hi abans, i realment estava cansadíssima, però a set de profit. <br />FONDO: Dibujo Jordi realizado el 25/04/2010 (practicando la escritura)La primera impressió que tenia era que em costaria molt, però ha set meravellós. He començat dibuixant a na Marta, que a posat tranquil·lament, deixant la seva feina, perquè jo pogués fer el retrat i encara que no he fet justícia a la seva careta (gràcies Marta pel teu temps i perdona pel resultat), estic contenta, m’he llançant a dibuixar com si ho fes cada dia, sense vergonya i gaudint de l’activitat. <br />Na Carmen, sa profe, m’anava dient i explicant el que havia de fer. No és que fos fàcil, simplement el llapis es deixava portar mentre jo anava parlant amb na Dámaris, na Laura i na Marina . <br />M’ha sorprès la sensació de relax que aquesta activitat em dóna. Ja tenc ganes de tornar.<br />22 d’0ctubre de 2010<br />Divendres, són les 7 de la tarda, estic cansadíssima, però, així i tot, agafo el bloc, les ceres, el llapis i la goma i me’n vaig cap a classe de plàstica. Tenc ganes!! Desprès de la classe passada, no m’ho puc perdre.<br />Bé, sempre m’ha agradat dibuixar, però na Carmen t’explica les coses en tanta paciència, te motiva i t’ensenya a gaudir de l’activitat, que he d’aprendre a tenir paciència, ho voldria dibuixar tot en cinc minuts. Parec una nena amb sabates noves. <br />Avui, li he demanat que m’expliques les activitats que els meus companys ja han realitzat, per poder posar-me al dia <br />Com deia abans, m’agrada com explica na Carmen (quan hem sortit de classe, na Pilar, na Lucia i jo ja ho comentàvem): com s’han d’utilitzar les ceres, perquè quan difuminem amb el dit quedi prou bé; com explica perquè ho fem d’aquesta manera i així experimentam la textura..., en definitiva, que un es fa una idea de perquè fem les coses, és a dir, tenen un sentit.<br /> Jo no record que ningú m`expliques mai quan havia de dibuixar alguna cosa, la manera de fer-ho, com l’explicació detallada que ha fet na Carmen: que allò realment no és el que representa, sinó que són línies corbes i rectes, no un cavall (en el nostre cas) i per allí on es comença i la manera de continuar. I llavors t’adones que els exercicis que has fet abans et serveixen ara per aplicar a la pròxima activitat i em sent capacitada per fer-ho, sigui quin sigui el resultat.<br />També és interessant i aprenc molt de les experiències pròpies que conta. Bé, ara anem per feina!!, el bloc, el llapis i les ceres m’esperen.<br />29 d’octubre de 2010.<br />Avui no hi ha classe. Però com tenc molta feina per fer aprofitaré per avançar. <br />He començat el dibuix del cavall, però no agafo bé les proporcions o les distancies, l’he esborrat moltes vegades. El deixaré per a un altre moment, quan hagi fugit del meu cap que és un cavall i pugui centrar-me només en la distancia que hi ha entre línees.<br />Anem pels peixos i les ceres. Dons mans a l’obra! He de dibuixar un fons marí i almenys 15 peixos, desprès a la pàgina següent traçar línees rectes, corbes, mixtes i pintar amb ceres. Finalment, repassant els peixos, quedarant marcats al darrera del full de colors. La meva imaginació i la forma de plasmar-la estan molt influenciades per les pel·lícules dels meus fills i perquè estic acostumada a fer dibuixos per a ells, no són mica realistes, però jo ho veig així. Finalment a quedat un fons marí amb dofins, un pop, coral, peixos, eriçons, algues, etc, ple de colorins, molt bonic. M’agradat molt aquest dibuix, perquè a més a més em recorda quan anem amb el vaixell del meu pare a navegar, pescar i passar els caps de setmana a la Torreta, quina Pau!! Algun dia provaré de remarcar per dins els dibuixos, perquè quedin ben acolorits, crec que el resultat deu ser molt polit. <br />Als meus fills també els hi ha agradat molt el dibuix del fons marí. M’ha tocat fer dos fons marins més perquè ells els poguessin pintar. (En Jordi ha repassat les línies del pop en diferents colors, tal i com havia quedat al meu dibuix)<br />En Jordi és un gran seguidor de les ceres, combina les ceres i els retoladors per a fer les seves “feinetes”<br />5 de novembre de 2010.<br />Avui no he pogut anar a classe. Ha set un dia dolent per les emocions. <br />Encara que és una classe que em relaxa molt i que a la vegada que treball em permet parlar amb les companyes i gaudeix de l’ambient, el meu estat d’ànim necessitava el refugi de casa. <br />Així i tot, aprofitant l’absorció i la pau que em proporciona pintar, he aprofitat per fer les feines amb ceres.<br />Una vegada que els nens se’n han anat a dormir he començat. S’han fet les “tantes de la matinada”, no tenc consciència del temps!!! A més a més, he aconseguit allò que necessitava: defugir del món real per una estona i gaudir de la tranquil·litat i la relaxació que em produeix pintar. <br />Sensacions amb les ceres....!!!<br />Pel que fa a difuminar les ceres, m’ha agradat més la sensació de fer-ho amb la mà, és més suau, en canvi prefereixo difuminar amb paper, pel resultat. Com canvia el color de la cera una vegada difuminat!!! <br />La plana amb ceres difuminades amb la mà ha quedat una mica bruta. Pot ser que l’adrenalina que circulava dins jo encara m’atabalés. Però en la següent fulla, difuminant les ceres amb paper, la relaxació ja havia guanyat el pols a l’adrenalina i el resultat ha set més nítid.<br />Encara em fa falta una dosi de paciència, tenc tantes ganes de vora el resultat, que ho faig tot a 100 km/hora.<br />12 de novembre de 2010.<br />376555861060Quedava per fer les tires de paper tallades en línies rectes i corbes i desprès difuminar les ceres que pintam sobre les tires. <br />Mentre realitzava aquesta feina, na Natalia m’ha comentat que havíem d’inventar un conte i utilitzar les tècniques que em practicat per fer les il·lustracions. Ja em venen idees al cap: fer ones amb aquesta tècnica, retallant el paper en forma d’ona i difuminant dos tons de color blau, però encara he d’inventar la història. <br />4203701407160He seguit retallant formes rares al paper i després coloretjar la forma al full. M’ha agradat molt utilitzar dos colors per a una mateixa figura... um!!!! Puc retallar l’escenari del conte i utilitzar aquesta tècnica per pintar-lo. <br />Desprès toca utilitzar la tinta xina. La veritat, no record la sensació quan s’utilitza i no m’atreu molt, però hi haurà que esperar a provar-ho.<br />26 de novembre de 2010.<br />Avui no hi ha classe, és el dia del patró de la Universitat. Molts anys!!!<br />376555789940Una petita història ja ronda pel meu cap. Un nen agafa un peixet del riu i el porta a casa. Finalment, retorna el peix al riu amb els seus amics perquè el peixet,tot sol dins una peixera, està molt trist. Però l’amistat entre el nen i el peix segueix perquè el nen visita al peix cada cap de setmana. <br />Bé, abans de començar amb la tinta, queda una nova feina amb ceres. Que bé!!! A vora si aquesta vegada aconsegueixo dominar a les ceres i no que elles em dominin a jo.<br />Na Laura em va explicar en que consistia la feina: una vegada més dividim el full mitjançant línies rectes i corbes. Desprès pintam amb ceres, però aquesta vegada un color damunt l’altra. <br />Desprès havia que dibuixar i pintar dos cercles, dos triangles i dos quadrats per dalt. Finalment havia que rascar la cera d’aquestes figures. <br />Aquesta vegada ha anat millor, ja coneixia el comportament de les ceres i com utilitzar-les. A més, repassar les línies divisòries amb color blanc, ha ajudat a amagar les imperfeccions.<br />22720301186815Per fi, he guanyat la batalla a la pressa per acabar les coses i veure el resultat!!! Vora les feines de les meues companyes de classe, m’espitja per fer-ho tot apressa i passar a la següent activitat. Però m’havia proposat gaudir de l’activitat present sense pensar en fer la següent i ho he aconseguit!!!! <br />Bé, per ser sincera, també he de dir que començar amb la tinta no m’apassiona i crec que això ha influït amb el temps dedicat a aquesta làmina. <br />M’ha quedat ben polida aquesta mescla de colors!!!!! M’agrada com surten els colors de sota a les línies divisòries, envoltant les figures resultants o, les combinacions de colors dins el triangle, el cercle o el quadrat. M’han sorprès els colors resultants d’aquestes figures, a primera vista no pareixia que quedessin així.<br />Ja acaba desembre i això vol dir: Bon Nadal<br />He decidit no posar més dates. Això és un diari d’experiències, que prefereix contar amb conjunt sobre una activitat determinada, que moltes vegades necessita més d’un dia per fer-la.<br />He tornat al dibuix del cavall. Ja ja!! Qualsevol cosa es bona abans de la tinta!!!!<br />No sé com quedarà finalment, però aquesta vegada no m’he atabalat tant i estic contenta, encara que no he examinat molt el resultat. Segur que trobaria un munt de desproporcions i errades i hauria de tornar a començar. <br />Vist aquí, no pareix que estigui tan malament. Ja vorem quan estigui acabat i li doni la volta al full.<br />Any nou, material nou, toca tinta!<br />23768051047750Ja tenc pensats uns quans materials que vull utilitzar: un palet de fusta de gelat, cotó, cartró, fulles seques, pell de taronja, paper......... Però abans de començar amb ells, provaré amb el pinzell.<br />Desprès de 7 o 8 textures diferents, costa trobar-ne de noves. El paper allí on faig les proves està més negre que blanc desprès de tantes pinzellades. Poc a poc, van sortint coses noves i mira per on, que això de la tinta no es tan avorrit com jo pensava!<br />Ara anirem per les textures amb diversos materials. Em pareix prou difícil això de fer tantes textures diferents, però té la seva gràcia. Fins i tot he deixat la meva empremta com al DNI.<br />Desprès de parlar amb na Carmen i explicar-me que el bodegó l’haurem de pintar amb tinta i anar utilitzant aquestes textures, he trobat un sentit a aquesta feina i les idees amb els materials han sorgit més fàcilment. Si ja ho diuen, ja, no hi ha res com l’aprenentatge significatiu!!!!!<br />Finalment, he utilitzat un mocador de paper i un cordó, per fer 16 textures diferents en cada un d’ells. Com deia, ha set més fàcil saber la textura que volia pensant l’objecte que podria pintar i l’aspecte que li voldria donar.<br />Ja tenc una nova amiga en el món artístic, LA TINTA.<br />Sorpresa!!!!! Com sempre arribo tard a classe i no se que toca per a la classe següent. Quan he arribat pensava que feria els bodegons, però no, he trobat a les meus companyes tafanejant amb fang. Que guay!!<br />2519680818515 Però abans de començar amb aquest material, toca una experiència prèvia, per a desprès donar forma a les sensacions viscudes damunt del fang. <br /> http://fotos-bebes.net/tag/bebesNa Carmen m’ha tapat els ulls i tocant les puntetes dels seus dits, havia de deixar-me dur. Segons el seu comentari, pareixia nerviosa, però tot el contrari, he gaudit, em sentia volar i en bones mans. <br />Per expressar allò que he sentit, he fet una figura d’un infant dins el palmell d’una mà grossa. També una figura envoltada per una abraçada gegant i també una ala, quasi quasi pareixia que havia de començar a volar. <br />He provat l’experiència del mocador a casa, bé millor dit, al pati de l’escola dels meus fills. Com tots els dilluns, mentre en David és a classe d’anglès, en Jordi, na Paula i jo jugam pel pati de l’escola. Avui també estava el meu home, que té vacances. Anem a provar l’activitat!!!!<br />He començat pel meu home, quin desastre!!!!, desprès de 24 anys junts, no ha mostrat ni un pel de confiança amb jo. Desprès tocava provar amb en Jordi i na Paula, però crec que són massa petits (4 i 2,5 anys), agafaven les meves mans com si els anés a deixar. Hem canviat els rols, m’he posat el mocador als ull (he fet trampa, perquè veia una miqueta) i m’he deixat guiar per en Jordi i na Paula. Pareixia una baldufa de tantes voltes que m’han donat. Almenys em passat una estona molt divertida!!!!! <br />I les darreres pinzellades.....<br />21386801657350He començat amb les témperes. Com no podia ésser d’altra manera, he començat a gaudir i a tafanejar amb els colors. Em venen al cap les “pastetes” que feia amb terra o sorra i aigua quan era petita, mentre barrejo els colors. Això de mesclar colors és divertit i sorprenent. <br />Primer he començat amb un color tot sol. El pinzell s’ha portat molt bé i ha fet el que jo li manava. Desprès, recordant els colors secundaris, he ajuntat dos colors primaris, i naturalment dos i dos són quatre i groc i blau fan verd. Però la gràcia és trobar la tonalitat que busc. El verd oliva no m’ha quedat gaire bé!!!! <br />Com deia, és sorprenent, quin gris tirant a marró m’ha quedat amb el groc, magenta, blanc i blau. Sempre m’han agradat els experiments i aquesta activitat és una bona ocasió per experimentar amb els colors. Encara em queden hipòtesis per a comprovar: quedarà més lluminosa la làmina de colors mesclada amb blanc que la mesclada amb negre?, Obtindré el blau fosc del fons de la mar, quan ajunti el blau amb el negre?, trobaré un verd llimó? I la gamma de taronges i marrons de la tardor?......... <br />Dons si que m’ha sorprès això de fer mescles! Amb el color blanc , el groc i el blau, he trobat una bona gamma de verds. Qualcun d’ells em recorda a les diferents tonalitats d’aigua que trobam quan anem amb el llaüt cap a Formentera.<br />1719580494030 Però, el que no pensava , és que ajuntant una miqueta de negre i groc i afegint blau, aconseguís les tonalitats verdoses de les oliveres. La veritat és que en un primer moment creia que només aconseguiria enfosquir molt els colors. Però ha set fantàstic comprovar, que posant una quantitat minúscula de negre, podia variar el groc i, ajudat del magenta, convertir-lo en una gran varietat de taronges. <br />Ah!!!, el blau fosc del les profunditats oceàniques també l’he trobat. Contràriament al que jo pensava, la mescla amb color negre, es tan polida o més que l’altra. <br />La meva filla petita també estava entusiasmada amb l’activitat. Mira quins gargots, controlats o no, tant polits. <br /> <br /> Rosa Marí Cardona<br />La novel alumna de Educación Plástica i Estética.<br /> <br />En un lugar de la UIB, de cuya clase no puedo olvidarme, no ha mucho tiempo que pintaba una alumna de las de pincel, en astillero, tinta, témpera, lápiz i bloc en la mano……..<br />