2. Dades clau Gran distensió abdominal amb timpanisme Rx abdominal amb gran distensió colònica Diselectrolitèmia rebel que causa TV polimorfes / Torsades de Pointes ECG de base sense signes d’isquèmia i marcadors negatius Consum de metadona
4. La prova diagnòstica… TC abdominal: Marcada dilatación difusa de todo el marco colónico y algunas asas de intestino delgado con correcta captación mural de contraste. Imagen de estenosis focal muy corta (2cm) a nivel del sigma con aparente rotación del asa sobre si misma (signo del remolino), con dilatación del colon tanto proximal como distal a la estenosis. Ya existio en el año 2003 una sospecha de estenosis en esta área que no se confirmo por endoscopia, por lo que se duda del significado patológico de esta imagen sobre todo teniendo en cuenta que existe una gran dilatación distal a esta imagen.
5. DD Dilatació colònica Megacòlon tòxic Complicació de malaltia inflamatoria intestinal Secundària a processos infecciosos S’acompanya de diarrees amb productes patològics Edema de paret Signes típics en la colonoscòpia Obstrucció mecànica Pseudoobstrucció colònica aguda (Sd. Ogilvie)
6. Sd. Ogilvie Pseudoobstrucció colònica aguda sense lessió anatòmica que obstrueixi el fluxe intestinal Principalment en hemicolon D però pot extendre’s a tot el marc còlic 95% associat a una malaltia subjacent: Traumatismes, sepsis, IAM / ICC, malalties ginecològiques, cirurgia abdominal i pèlvica, Parkinson / lessions medulars/ EM / Alzheimer, metabòlica, tractament amb opioides.
7. Sd. Ogilvie Clínica: Quadre suboclussiu. Nausea, vomits, distensió abdominal dolorosa, constipació i diarrees ocasionalment. EF: Timpanisme abdominal, sorolls intestinals normals o augmentats. Si peritonisme… perforacio! Analítica: No hi ha paràmetres patognomònics. Sovint associada diselectrolitèmia greu Proves complementàries: Rx abdominal: gran distensió colònica Enema opac / TC abdominal: proves confirmatòries
8. Sd. Ogilvie - Tractament No hi ha assaigs clínics controlats que comparin tractaments. Tractament de suport i control de causes precipitants: Tractar infeccions i ICC Mantenir normovolèmia, evitar ingesta oral Corretgir diselectrolitèmia Descomprimir via digestiva alta (SNG) i col·locació de sonda rectal en decliu Aturar tractament amb opiodes i anticolinèrgics Els enemes es poden administrar amb suavitat i en petita quantitat. 5% de risc de perforacions!
10. Sd. Ogilvie - Tractament Colonoscòpia descompressiva Indicada davant dilatacions progressives o majors de 11-13cm o en cas de deterior clínic del pacient. No administrar sol·lucions evaquadores per preparar el còlon Recurrència 40% Cirurgia Darrera eina terapèutica Indicada davant el fracàs endoscòpic o en perforació Hemicolectomia D i anastomosi En pacient perforats colectomia total i Hartmann
11. Evolució del pacient El pacient és diagnosticat de Pseudoobstrucció colònica aguda amb diselectrolitèmia secundària que causa una tormenta arrítmica per la que ingressa a UCI S’intenta tractament amb laxants que no són efectius Es retiren els mòrfics S’administra dosi de neostigmina amb resposta parcial però no es resol la distensió abdominal
12. Evolució del pacient Es realitza colonoscopia que mostra gran dilatació de sigma i colon transvers amb motlles fecals, sense obstrucció clara i sense signes de patiment de la mucosa. També s’observen ulceres linials en recte probablement 2aries als enemes. S’intenta descompressió amb sortida d’abundant femta. El pacient presenta lenta milloria clínica i analítica, sense nous episodis arrítmics, amb inici de deposicions escasses. Es continua amb laxants i enemes. S’alta a planta.
13. Evolució del pacient A les poques hores a planta presenta xoc hemorràgic per rectorragies abundants. Angio-TC: Gran dilatació del colon amb abundant contingut hemàtic i hipercaptació de contrast de la mucosa rectal en relació amb lessions superficials sense punts de sagnat actiu arterial. FCS: Ulceres rectals sagnant en llençol, s’intenta esclerosi amb adrenalina
14. Evolució del pacient S’intenta control del xoc hemorràgic amb suerteràpia, drogues vasoactives, reposició de plasma fresc, plaquetes i transfussió de vàris concentrats d’hematies. El pacient progressa a xoc refractari pel que, donada la seva patologia de base i la manca de resposta al tractament, es decideix limitació de l’esforç terapèutic i retirada de mesures actives. El pacient és èxitus.