4. La malaltia es una realitat profundament
humana. Jesús es fa ben present en aquesta
realitat dels malalts i dels qui s’ofereixen.
L’Evangeli esta ple d’investigacions seves en
les quals cura malalts i comparteix l’estona
amb ells, perquè ell vingué a salvar-nos, que
vol dir alliberar-nos del pecat, pel qual entrà en
el món el sofriment i la mort. És més, jesús
s’identifica amb cadascun dels malalts, ens ha
dit clarament: “Veniu, beneïts del meu Pare,
rebeu en herència al Regne , perquè vaig
estar malalt i em visitàreu.”
7. • Si només estimem a aquells que ens estimen, quin mèrit tenim?
Què ens distingeix dels que no creuen en Jesús, que no en són
seguidors?
• A l’Evangeli d’avui, Jesús ens diu “estimeu els enemics”, “Si algú et
pega a la galta dreta, para-li també l’altra” Què ens vol dir?, que ens
sotmetem als que ens fan o ens volen mal? Hem d’arribar a aquest
extrem? No crec que Jesús ens demani que siguem insensibles, que
no sentim res quan algú ens ha fet mal, però una cosa és sentir un
impuls de ressentiment i una altra deixar-s’hi portar. Perdonar no és
un sentiment sinó un acte lliure de la voluntat, és no tornar mal per
mal (ull per ull) sinó desitjar que l’altre reconegui que ha obrat
malament i canviï d’actitud. Déu mai no es venja, sempre perdona,
no ens deixa mai d’estimar ni quan li girem l’esquena.
