ANTÍGONA●Silvia Amaya. 1R Batx●Literatura CatalanaSalvador Espriu
Continguts●1.Argument de lobra1.1Primer acte1.2Segon acte1.3Tercer acte●2.Caracteritzaciódels personatgesprincipals
1. ARGUMENT DE LOBRASalvador Espriu escriu la seva versió del mite d’Antígonaen només una setmana, immediatament desprésd’...
1.1 Primer acteEl primer acte que succeeix dins del palau ens serveixper conèixer els personatges i situar-nos dins lacció...
1.2 Segon acteEn el segon acte situem lacció a les afores delpalau i en una nit de tempesta.Eumolp fa anar a Tirèsies (end...
1.3 Tercer acteEn el tercer i últim acte lacció es situa altre copdins del palau de Tebes.Lendeví anuncia un mal futur per...
2. PERSONATGES PRINCIPALSANTÍGONA: germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, filla d’Èdip i Iocasta. Ésvalenta, noble, moral...
EURÍDICE: esposa de Creont, és un personatge neutre, encara que ésmés negatiu que no pas positiu; és, doncs “digna” muller...
TIRÈSIAS: és un vell cec que fa d’endeví. Per a ell, sempre és de nit i denit fa les seves prediccions més exactes. Com és...
TIRÈSIAS: és un vell cec que fa d’endeví. Per a ell, sempre és de nit i denit fa les seves prediccions més exactes. Com és...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Salvador Espriu, Antígona

1.071 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.071
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
9
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Salvador Espriu, Antígona

  1. 1. ANTÍGONA●Silvia Amaya. 1R Batx●Literatura CatalanaSalvador Espriu
  2. 2. Continguts●1.Argument de lobra1.1Primer acte1.2Segon acte1.3Tercer acte●2.Caracteritzaciódels personatgesprincipals
  3. 3. 1. ARGUMENT DE LOBRASalvador Espriu escriu la seva versió del mite d’Antígonaen només una setmana, immediatament desprésd’acabada la Guerra Civil, a 1939.És tota una resposta al resultat de la mateixa, a la derrotade la societat civil catalana. L’autor realitza una adaptacióen què la variant principal és la lectura política que li dóna,per sobre de la reflexió clàssica dels actes humans i comafecten la societat, i que representa un ressorgir de laconsciència col·lectiva catalana.Es tracta d’una obra molt simbòlica en la qual no és tanimportant l’evolució psicològica dels personatges com elque representen en l’acció, tant les actituds com lesqualitats humanes: el poder, la raó, la voluntat, lavenjança, la noblesa, l’odi, el sacrifici, etc.
  4. 4. 1.1 Primer acteEl primer acte que succeeix dins del palau ens serveixper conèixer els personatges i situar-nos dins lacció.En aquest la guerra és a punt desclatar cosa queprovoca un gran dolor a les dones de Tebes. Antígonaintenta evitar que els seus dos germans Polinices iEtèocles senfrontin, i intenta fer-los entrar en raó, peròés inútil i finalment la guerra esclata i acaba amb lamort dels dos germans.Ismene també germana daquests i dAntígona els dónala notícia. Tot seguit Eumolp anuncia que Creont ja ésreiLes dues germanes supliquen i resen per què aquesttingui pietat del cos de Polinices.
  5. 5. 1.2 Segon acteEn el segon acte situem lacció a les afores delpalau i en una nit de tempesta.Eumolp fa anar a Tirèsies (endeví) cap al lloc ones troba el cos de Polinices per tal que lendevíque aquest convenci a Antígona que no hadenterrar el seu germà, però aquesta no li facas i Eumolp decideix ajudar-la.Els guàrdies descobreixen Antígona, i enlloc defugir ella prefereix assumir les conseqüències.Tant Antígona com Eumolp decideixensacrificar-se pel que creuen just.
  6. 6. 1.3 Tercer acteEn el tercer i últim acte lacció es situa altre copdins del palau de Tebes.Lendeví anuncia un mal futur per Tebes si Creontno enterra el cos de Polinices com diu la tradició.El poble sha posat de part dAntígona ilacompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.Aquesta i Creont manetenen una conversa ifinalment Eumolp és exculpat, però ella éscondemnada a patir la pena màxima.Acaba que Eumolp lacompanya cap al seu fataldestí.
  7. 7. 2. PERSONATGES PRINCIPALSANTÍGONA: germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, filla d’Èdip i Iocasta. Ésvalenta, noble, moralment superior a la resta, i amb un sentit extrem de laresponsabilitat i dels valors de la família i el deure. Està contra tota classed’injustícies. Està disposada a sacrificar-se pel seu poble perquè amb ellafinalitzi la maledicció que pesa sobre Tebes. Representa a l’obra els valorspositius, eterns i inalterables de Catalunya.ISMENE: germana d’Antígona i els altres dos. És indecisa i oblidadissa;representa, doncs, el dubte i la inacció, ja que és incapaç d’imitar l’actuació dela germana. Representa la por d’actuar dels que callen i deixen fer.CREONT: germà de Iocasta i oncle d’Antígona. Busca regnar per tots elsmitjans, i no dubta a provocar el combat entre els dos nebots que es disputenel tron perquè morin i quedar-s’hi ell. És astut, fred i calculador. Buscaconstantment l’opinió adulant dels seus consellers, i sempre imposa la sevavoluntat. Representa el poder absolut que no dubta en condemnar la sevaneboda a mort. Espriu, a l’obra, l’identifica clarament amb Franco.
  8. 8. EURÍDICE: esposa de Creont, és un personatge neutre, encara que ésmés negatiu que no pas positiu; és, doncs “digna” muller seva. Tambées mostra com intuïtiva, poc temorosa dels déus i en certa maneraestulta i nècia. Fa, a més, de punt d’equilibri entre els personatgesd’Euriganeia i Astimedusa.ASTIMEDUSA: és una de les dues nodrisses dels quatre fills d’Èdip iIocasta. Representa l’esperit positiu, l’optimisme, i és incrèdula davantdels mals averanys de Tirèsias. Confia en la salvació de la ciutat fins alfinal.EURIGANEIA: és l’altra nodrissa de la casa reial i representa l’esperitnegatiu, el pessimisme. En té motius: ha perdut els seus fills a la guerrai per això no espera ja res bo de ningú. A més, el dolor li fa perdre lamemòria.
  9. 9. TIRÈSIAS: és un vell cec que fa d’endeví. Per a ell, sempre és de nit i denit fa les seves prediccions més exactes. Com és intel·ligent, sovint faprediccions que agraden als poderosos, la qual cosa li fa gaudir d’uncert estatus però també fa que molts dubten de les seves visions.Tanmateix, és un personatge angoixat per les circumstàncies i esmostra indefens, ja que depèn dels demés perquè el guiïn. No s’implicaen els fets que passen per por a la reacció del poderós Creont.EUMOLP: és un esclau deforme que fa de bufó a la cort i que,curiosament, és l’única ajuda de què disposa Antígona per durendavant els seus plans. Ningú no el respecta, tret d’Antígona, així quel’ajuda perquè ella sempre l’ha tractat amb consideració. Sap que potcostar-li la vida, però prefereix la mort a seguir sent esclau sota elsdesignis d’un rei tirà. A l’obra Espriu l’identifica amb els que ho tenentot perdut, excepte la dignitat. Espriu, a més, parla per boca d’Eumolp is’hi identifica molt. Ve a ser un alter ego seu. No apareixia al miteoriginal ni a l’obra de Sòfocles, és invenció d’Espriu.
  10. 10. TIRÈSIAS: és un vell cec que fa d’endeví. Per a ell, sempre és de nit i denit fa les seves prediccions més exactes. Com és intel·ligent, sovint faprediccions que agraden als poderosos, la qual cosa li fa gaudir d’uncert estatus però també fa que molts dubten de les seves visions.Tanmateix, és un personatge angoixat per les circumstàncies i esmostra indefens, ja que depèn dels demés perquè el guiïn. No s’implicaen els fets que passen per por a la reacció del poderós Creont.EUMOLP: és un esclau deforme que fa de bufó a la cort i que,curiosament, és l’única ajuda de què disposa Antígona per durendavant els seus plans. Ningú no el respecta, tret d’Antígona, així quel’ajuda perquè ella sempre l’ha tractat amb consideració. Sap que potcostar-li la vida, però prefereix la mort a seguir sent esclau sota elsdesignis d’un rei tirà. A l’obra Espriu l’identifica amb els que ho tenentot perdut, excepte la dignitat. Espriu, a més, parla per boca d’Eumolp is’hi identifica molt. Ve a ser un alter ego seu. No apareixia al miteoriginal ni a l’obra de Sòfocles, és invenció d’Espriu.

×