2. COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES,
LLENGÜES I PAÏSOS
• Introducció:
– La vida humana en societat està determinada per
l’ús de la llengua.
– La llengua és un element de cohesió i unitat social,
ja que identifica les comunitats lingüístiques.
COMUNITAT LINGÜÍSTICA: conjunt de persones que es
comuniquen amb la mateixa llengua, comparteixen una
història, una cultura i una manera de veure el món..
3. • Les fronteres de les comunitats lingüístiques
no solen coincidir amb les fronteres dels
estats.
• Hi ha 6000 llengües al món i només 180 estats
independents.
• Per tant, en un mateix estat poden conviure
diferents llengües. El nostre estat
n’és un exemple.
6. MONOLINGÜISME I MULTILINGÜISME
• Monolingüisme: estats en el quals només es
parla una llengua.
– Ex: Islàndia, Cuba.
• Multilingüisme (o plurilingüisme): estats on es
parla més d’una llengua.
– Ex: Espanya, França, Índia.
7. BILINGÜISME
• És l’ús regular i alternat de 2 llengües.
• Els parlants fan servir indistintament ambdues
llengües.
• Hi ha 2 tipus de bilingüisme:
– Bilingüisme individual:
• Capacitat d’un parlant d’utilitzar les 2 llengües
amb domini semblant.
– Normalment, els parlants tenen més domini de la
llengua que han après primer.
8. –Bilinguisme social:
• Ús de les 2 llengües en una mateixa
societat.
• Sovint una de les 2 llengües és la coneguda
per tota la societat i l’altra només la domina
una part.
9. DIGLÒSSIA
• Situació lingüística en què 2 llengües s’usen
per a funcions diferents en una societat.
– Una llengua és la de prestigi (A) i es fa servir per
als usos escrits (administració, escola…)
– L’altra és la llengua B que queda relegada a usos
informals i orals.
• Ex: A les comarques de la Catalunya Nord (França):
– La llengua A és el francès (llengua estatal).
– La B és el català (es considera llengua regional).