SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
Download to read offline
LA POLÍTICA A ROMA
Escolàpies Sant Martí

Sílvia Montals
SISTEMES DE GOVERN
MONARQUIA

• El rei prenia decisions amb l’ajuda
del senat (format per caps de
famílies que l’assessoraven).

REPÚBLICA

• Pretén una participació dels
ciutadans en el govern de la ciutat.

IMPERI

• Un home, l’emperador, decideix
sobre els assumptes de govern.
REPÚBLICA
• Senat:

– Màxima autoritat i màxim òrgan de representació.
– Hi havia 600 senadors escollits d’entre els que havien
estat magistrats.
– El càrrec era vitalici.
– Funcions:
• Assessorar els magistrats
• Discutir les lleis
• Controlar el govern de les
províncies
• Controlar les finances públiques
• Declarar la guerra i la pau
• Assemblees (o comicis):
– Només podien intervenir.
– I havia diversos tipus d’assemblees:
– Les seves funcions eren:
• Elaborar iaprovar lleis
• Elegir els magistrats

– Per poder votar s’havia
d’estar present a
l’assamblea.
• Magistratures:
– Càrrecs públics que podia ocupar cada ciutadà.
– N’hi havia de diferents tipus amb diferents graus
de responsabilitat:
•
•
•
•

Eren escollits per les assemblees del poble.
Tenien un temps limitat: un any (normalment)
Hi havia més d’un membre per magistratura.
Per passar a una magistratura de més grau calia
esperar entre 3 I 5 anys.

– Els magistrats no cobraven, per tant, eren gent
adinerada.
– Principals magistratures:
• Qüestors: administraven les finances.
• Edils: responsables de la vida municipal
(mercats, espectacles, policia…)
• Pretors: administraven la justícia.
• Cònsols: convocaven i presidien el senat i les
assemblees. Eren els caps de l’exèrcit.
• Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra
els abusos dels cònsols I els pretors.
• Censors: s’encarregaven del cens.
Un ciutadà és registrat pel
censor.
Relleu de l'altar de Domici
Ahenobarb.
Musée du Louvre, París (S.G.)

Relleu de l'Ara pacis d'August que
representa els senadors.
• Els ciutadans romans podien participar en la
política de la ciutat a través de les assemblees o
comicis que eren controlades per dirigents polítics.
– Candidat:
• Tot ciutadà pot presentar-se a candidat a unes
eleccions. Requisits:
– Limitació d’edat per càrrec
– Residir a la ciutat de les eleccions
– Acreditar solvència econòmica
– Tenir una feina honrada (no era honrada: actors,
enterramorts…)
• Qualsevol que es volgués
dedicar als afers públics
havia de fer:
– Primer: el servei militar
– Segon: seguir el seu
cursus honorum
(carrera política)
exercint les
magistratures en
aquest ordre:
• Qüestor, edil, pretor
i cònsul

More Related Content

What's hot (20)

Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romà
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
La lluita pels drets de la dona
La lluita pels drets de la dona La lluita pels drets de la dona
La lluita pels drets de la dona
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
Els adjectius llatins
Els adjectius llatinsEls adjectius llatins
Els adjectius llatins
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
 
Exèrcit romà
Exèrcit romàExèrcit romà
Exèrcit romà
 
La revolució anglesa. El parlamentarisme anglès
La revolució anglesa. El parlamentarisme anglès La revolució anglesa. El parlamentarisme anglès
La revolució anglesa. El parlamentarisme anglès
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadna
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 

Similar to La política a roma (20)

Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
Roma ii
Roma iiRoma ii
Roma ii
 
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
 
Llatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañezLlatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañez
 
L’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romàL’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romà
 
La república romana
La república romanaLa república romana
La república romana
 
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
 
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
 
Poltica i drets romans
Poltica i drets romansPoltica i drets romans
Poltica i drets romans
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
La Roma republicana
La Roma republicanaLa Roma republicana
La Roma republicana
 
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
 
Cursus honorum
Cursus honorumCursus honorum
Cursus honorum
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
Mon roma (ii)
Mon roma (ii)Mon roma (ii)
Mon roma (ii)
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Grècia clàssica ii
Grècia clàssica iiGrècia clàssica ii
Grècia clàssica ii
 
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
 
Política i drets humans
Política i drets humansPolítica i drets humans
Política i drets humans
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 

More from Sílvia Montals

More from Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 

La política a roma

  • 1. LA POLÍTICA A ROMA Escolàpies Sant Martí Sílvia Montals
  • 2. SISTEMES DE GOVERN MONARQUIA • El rei prenia decisions amb l’ajuda del senat (format per caps de famílies que l’assessoraven). REPÚBLICA • Pretén una participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. IMPERI • Un home, l’emperador, decideix sobre els assumptes de govern.
  • 3. REPÚBLICA • Senat: – Màxima autoritat i màxim òrgan de representació. – Hi havia 600 senadors escollits d’entre els que havien estat magistrats. – El càrrec era vitalici. – Funcions: • Assessorar els magistrats • Discutir les lleis • Controlar el govern de les províncies • Controlar les finances públiques • Declarar la guerra i la pau
  • 4. • Assemblees (o comicis): – Només podien intervenir. – I havia diversos tipus d’assemblees: – Les seves funcions eren: • Elaborar iaprovar lleis • Elegir els magistrats – Per poder votar s’havia d’estar present a l’assamblea.
  • 5. • Magistratures: – Càrrecs públics que podia ocupar cada ciutadà. – N’hi havia de diferents tipus amb diferents graus de responsabilitat: • • • • Eren escollits per les assemblees del poble. Tenien un temps limitat: un any (normalment) Hi havia més d’un membre per magistratura. Per passar a una magistratura de més grau calia esperar entre 3 I 5 anys. – Els magistrats no cobraven, per tant, eren gent adinerada.
  • 6. – Principals magistratures: • Qüestors: administraven les finances. • Edils: responsables de la vida municipal (mercats, espectacles, policia…) • Pretors: administraven la justícia. • Cònsols: convocaven i presidien el senat i les assemblees. Eren els caps de l’exèrcit. • Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels cònsols I els pretors. • Censors: s’encarregaven del cens.
  • 7. Un ciutadà és registrat pel censor. Relleu de l'altar de Domici Ahenobarb. Musée du Louvre, París (S.G.) Relleu de l'Ara pacis d'August que representa els senadors.
  • 8. • Els ciutadans romans podien participar en la política de la ciutat a través de les assemblees o comicis que eren controlades per dirigents polítics. – Candidat: • Tot ciutadà pot presentar-se a candidat a unes eleccions. Requisits: – Limitació d’edat per càrrec – Residir a la ciutat de les eleccions – Acreditar solvència econòmica – Tenir una feina honrada (no era honrada: actors, enterramorts…)
  • 9. • Qualsevol que es volgués dedicar als afers públics havia de fer: – Primer: el servei militar – Segon: seguir el seu cursus honorum (carrera política) exercint les magistratures en aquest ordre: • Qüestor, edil, pretor i cònsul