SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 16
Descargar para leer sin conexión
LA POESIA
Escolàpies Sant Martí

Sílvia Montals
LA POESIA
• Què és la poesia?
– És el gènere literari en
què l’autor expressa els
seus sentiments.
CARACTERÍSTIQUES
• Contingut
– L’autor expressa els seus sentiments més
íntims.
– Mostra la seva manera d’entendre el món.
– Relació entre el jo del poeta i tot allò que
l’envolta.
• Forma:
– Té una elaboració lingüística més
complexa que la dels altres gèneres literaris.
– El poeta juga amb els mots per aconseguir
un efecte estètic i artístic.
– Els missatges poètics es presenten
en versos (cada línia d’un poema)
i estrofes.
Versos

Estrofes

Línies: versos
Claus: estrofes
LLENGUATGE POÈTIC
• Els recursos característics del llenguatge
poètic són:
– Ritme: dóna musicalitat.
– Rima: repetició dels sons al final de cada vers
(dóna sonoritat).
– Metre: mesura dels versos.
– Figures retòriques: tècniques expressives que
afecten els sons, les paraules... Permeten a
l’autor aconseguir textos elaborats.
ELEMENTS POÈTICS
VERS: successió de paraules que ocupen una sola
línia i són determinades pel número de síl·labes,
la rima i el ritme.
– En català només s’ha de comptar fins a la
darrera síl·laba accentuada
–(és igual si és aguda, plana o esdrúixola).

ESTROFA: agrupació de versos.
Segons el metre els versos poden ser:
 D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb
una lletra minúscula.
Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes)
Poder ser:
Vicent Andrés Estellés
Tetrasíl·labs (4 s)
Pentasíl·labs (5 s)
Hexasíl·labs (6 s)

-Heptasíl·labs (7 s)
-Octosíl·labs (8 s)
 D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen
amb una lletra majúscula.

Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir
(10 síl·labes)
Ausiàs March
Poden ser:

-Enneasíl·labs
-Decasíl·labs
-Hendecasíl·labs
-Alexandrins

(9 s)
(10 s)
(11 s)
(12 s)
FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC

 Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2

vocals en contacte pertanyents a
mots diferents (quan una de les
vocals és i o u àtones).
Ets eixida del son com el mar. Tota humida
Marià Manent
Elisió: supressió d’una de les dues vocals en
contacte quan totes dues són iguals o quan una
de les dues és vocal neutra.
La nit sense esma camina.
Josep Carner

Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les
dues vocals en contacte.
És el seu plor o era l’aigua.

Josep Palau i Fabre
rima
RIMA: És la repetició dels sons al final dels
versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot
ser de dos tipus:
 Consonant: quan es repeteixen vocals i

consonants a partir de la vocal de la síl·laba
tònica.
Un jersei i uns pantalons
que corrien per la prada
hi van fer una ensopegada
que s’hi van deixar els mitjons.
Miquel Desclot

7a
7b
7b
7a

Esquema
mètric
Assonant: quan només es repeteixen les
vocals a partir de la vocal de la síl·laba
tònica.
La lluna quieta en el cel
és un rodolí de llanda.
Li cau el moc gota a gota
pobra lluna refredada!
Enric Soler i Godes

77a
77a
ESQUEMA MÈTRIC
• És el resultat del recull de versos i rima
d’un poema. Els versos s’expressen en
nombres i la rima en lletres.
– Si és d’art menor: lletra minúscula.
– Si és d’art major: lletra majúscula.
*Si no hi ha rima es posa -
EXERCICIS
¡Salut, o pi de terra eixuta,
oh llaç, damunt la nostra ruta,
d’un aspre món i un cel serè!
¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta,
fort, encirat com una fe!
Josep Carner

De dalt del mur la forca abandonada
ja als corbs no veia entre la nit obscura
i al peu mateix de la ciutat murada
l’isard baixava en cerca de pastura.
Àngel Guimerà
• Amor, senyor de l'ampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltació que l'aire cria.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

l mirador del castell
Blancaflor està asseguda.
Amb una pinteta d´or
Sos cabells pentina i nua.
Anònim

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
Smeya
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbals
kwart
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
Dolors Taulats
 
L'apòstrof
L'apòstrofL'apòstrof
L'apòstrof
ngt1776
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n eso
Sílvia Montals
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
Sílvia Montals
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonora
ngt1776
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
ctorrijo
 

La actualidad más candente (20)

Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinants
 
CATALÀ - Retòrica i poesia
CATALÀ - Retòrica i poesiaCATALÀ - Retòrica i poesia
CATALÀ - Retòrica i poesia
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbals
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Els adverbis
Els adverbisEls adverbis
Els adverbis
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
X.ix
X.ixX.ix
X.ix
 
L'apòstrof
L'apòstrofL'apòstrof
L'apòstrof
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n eso
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
La S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonoraLa S sorda i la S sonora
La S sorda i la S sonora
 
Ortografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutraOrtografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutra
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 

Similar a Poesia 2n

La literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxilleratLa literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxillerat
Manelic
 
Resum tema 8 i tema 12
Resum tema 8 i tema 12Resum tema 8 i tema 12
Resum tema 8 i tema 12
Carles
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
mrroca
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)
ofontpla
 
Text poètic- M.Immaculada
Text poètic- M.ImmaculadaText poètic- M.Immaculada
Text poètic- M.Immaculada
mm1721
 

Similar a Poesia 2n (20)

Com és un poema
Com és un poemaCom és un poema
Com és un poema
 
Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1
 
La literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxilleratLa literatura trobadoresca batxillerat
La literatura trobadoresca batxillerat
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Resum Tema 3
Resum Tema 3Resum Tema 3
Resum Tema 3
 
Mètrica
MètricaMètrica
Mètrica
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
Poesia 3r dossier 2015
Poesia 3r dossier 2015Poesia 3r dossier 2015
Poesia 3r dossier 2015
 
La Metrica Catalana
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica Catalana
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Resum tema 8 i tema 12
Resum tema 8 i tema 12Resum tema 8 i tema 12
Resum tema 8 i tema 12
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literarisLa literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5
 
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfelllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)
 
Text poètic- M.Immaculada
Text poètic- M.ImmaculadaText poètic- M.Immaculada
Text poètic- M.Immaculada
 

Más de Sílvia Montals

Más de Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 

Poesia 2n

  • 1. LA POESIA Escolàpies Sant Martí Sílvia Montals
  • 2. LA POESIA • Què és la poesia? – És el gènere literari en què l’autor expressa els seus sentiments.
  • 3. CARACTERÍSTIQUES • Contingut – L’autor expressa els seus sentiments més íntims. – Mostra la seva manera d’entendre el món. – Relació entre el jo del poeta i tot allò que l’envolta.
  • 4. • Forma: – Té una elaboració lingüística més complexa que la dels altres gèneres literaris. – El poeta juga amb els mots per aconseguir un efecte estètic i artístic. – Els missatges poètics es presenten en versos (cada línia d’un poema) i estrofes.
  • 6. LLENGUATGE POÈTIC • Els recursos característics del llenguatge poètic són: – Ritme: dóna musicalitat. – Rima: repetició dels sons al final de cada vers (dóna sonoritat). – Metre: mesura dels versos. – Figures retòriques: tècniques expressives que afecten els sons, les paraules... Permeten a l’autor aconseguir textos elaborats.
  • 7. ELEMENTS POÈTICS VERS: successió de paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme. – En català només s’ha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada –(és igual si és aguda, plana o esdrúixola). ESTROFA: agrupació de versos.
  • 8. Segons el metre els versos poden ser:  D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula. Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes) Poder ser: Vicent Andrés Estellés Tetrasíl·labs (4 s) Pentasíl·labs (5 s) Hexasíl·labs (6 s) -Heptasíl·labs (7 s) -Octosíl·labs (8 s)
  • 9.  D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula. Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir (10 síl·labes) Ausiàs March Poden ser: -Enneasíl·labs -Decasíl·labs -Hendecasíl·labs -Alexandrins (9 s) (10 s) (11 s) (12 s)
  • 10. FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC  Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2 vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones). Ets eixida del son com el mar. Tota humida Marià Manent
  • 11. Elisió: supressió d’una de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra. La nit sense esma camina. Josep Carner Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte. És el seu plor o era l’aigua. Josep Palau i Fabre
  • 12. rima RIMA: És la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos tipus:  Consonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba tònica. Un jersei i uns pantalons que corrien per la prada hi van fer una ensopegada que s’hi van deixar els mitjons. Miquel Desclot 7a 7b 7b 7a Esquema mètric
  • 13. Assonant: quan només es repeteixen les vocals a partir de la vocal de la síl·laba tònica. La lluna quieta en el cel és un rodolí de llanda. Li cau el moc gota a gota pobra lluna refredada! Enric Soler i Godes 77a 77a
  • 14. ESQUEMA MÈTRIC • És el resultat del recull de versos i rima d’un poema. Els versos s’expressen en nombres i la rima en lletres. – Si és d’art menor: lletra minúscula. – Si és d’art major: lletra majúscula. *Si no hi ha rima es posa -
  • 15. EXERCICIS ¡Salut, o pi de terra eixuta, oh llaç, damunt la nostra ruta, d’un aspre món i un cel serè! ¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta, fort, encirat com una fe! Josep Carner De dalt del mur la forca abandonada ja als corbs no veia entre la nit obscura i al peu mateix de la ciutat murada l’isard baixava en cerca de pastura. Àngel Guimerà
  • 16. • Amor, senyor de l'ampla monarquia que publica el clavell i el foc proclama en l'ardor de la galta i en la flama de l'exaltació que l'aire cria. Bartomeu Rosselló-Pòrcel l mirador del castell Blancaflor està asseguda. Amb una pinteta d´or Sos cabells pentina i nua. Anònim