[CAT] Dossier de premsa Som Energia

Dossier de premsa

La primera cooperativa de producció i consum
d’energia verda de Catalunya

www.somenergia.cat

Dossier de premsa

Índex
1. Escenari econòmic i social
2. El mercat
3. Els projectes
- Biogas
- Fotovoltaic
- Eòlic
- Biomassa
4. L’objectiu
5. L’estratègia
6. Pla financer
7- Oportunitats i amenaces
8. Impactes en el sector i a la zona
9. Material Corporatiu
10. Perquè a Girona?
11. Contacte

La primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya www.somenergia.cat
Parc Científic i Tecnològic UdG · Edifici Jaume Casademont · Porta B – Despatx 16 C/ Pic de Peguera,15 · 17003 Girona

Dossier de premsa

1. Escenari econòmic i social
La nostra societat és principalment consumidora de fonts energètiques de base mineral. Podríem
continuar consumint energia produïda a partir d'aquestes fonts, però per quatre raons aquesta s'haurà
de crear localment mitjançant fonts renovables:

· Peak Oil: el temps del petroli barat i fàcil d'extreure ha arribat a la seva fi.
· Seguretat energètica: moltes bosses de petroli estan en zones d'inestabilitat política i/o de
difícil accés.
· Canvi climàtic: els efectes del consum desenfrenat de carbó són cada vegada més reconeguts però
encara no estan ben concretats. Els governants estan cada vegada més pressionats per cobrar taxes
d'emissió de CO2 (entre d'altres) o per limitar-ne l'emissió.
· Producció descentralitzada: la fragilitat de la producció centralitzada es va fer palesa a Girona
durant la nevada del març del 2010, quan desenes de milers de negocis i particulars van passar
alguns dies sense electricitat. Majoritàriament és reconegut que els sistemes descentralitzats són
més robustos.

La situació a l'estat espanyol de les energies renovables està en una fase força primària. La majoria
dels projectes han estat a gran escala i realitzats per unes poques grans empreses. El suport popular
per a polítiques que afavoreixin i/o subvencionin les energies renovables és ínfim.

La popularització de les energies renovables sembla que passa per aplicar mesures de promoció local
a petita escala. Si la gent visualitza i en treu profit dels seus projectes d'energies renovables provocarà
el sorgiment d'una nova consciència sostenible i, indirectament, l'acceptació de preus d'electricitat
més alts. Un clar exemple és Alemanya. En moltes ciutats europees han sorgit iniciatives populars a
petita escala de cooperatives de producció energètica. Moltes d'aquestes han tingut una bona
acceptació i algunes s'han convertit en organitzacions importants i modèliques, amb milers de socis
i milions d'euros de facturació.

Algunes d'aquestes empreses han fet un pas més: venen als seus socis energia renovable. Alguns
exemples són Enercoop o Ecopower:

www.enercoop.fr
Creada el 2005, va començar a operar el 2007. Entre els seus membres fundadors hi trobem
Greenpeace i destacades ONGs. Enercoop tenia 6.000 socis a principis del 2010 amb una
entrada mitjana de 300 membres per mes. Aquesta cooperativa energètica ven energia
verda als seus socis a un preu de 0,14 ¤/kWh, això és un 30% superior a la tarifa del mercat
(0,11 ¤/kWh). La seva facturació durant l'any 2009 va rondar els 5 milions d'euros, amb una
reinversió dels beneficis.

www.ecopower.be
Constituïda l'any 1991, durant els 10 primers anys de vida va tenir menys de 100 socis. La
liberalització del mercat energètic belga, va permetre que pogués vendre als seus socis
electricitat verda a un preu semblant al del mercat. A principis del 2010 tenien uns 25.000
socis gestionats per 9 treballadors; aquests inverteixen al voltant de 20 milions d'euros, amb
una rendibilitat mitjana del 6% anual. Al 2009 la facturació va rondar els 16 milions d'euros
i el benefici va ser d'1,2 milions d'euros. En la data esmentada, els nous socis s'havien
d'esperar uns 6 mesos per entrar a formar part de la cooperativa.

www.onzeenergie.nl
Aquesta cooperativa holandesa té com a objectiu instal·lar aerogeneradors al nord d'Amsterdam.
Va sorgir d'una iniciativa popular que va començar el 2007, quan un grup de persones van
veure la pel·lícula "Una veritat incòmode", d'Al Gore, en un centre cívic. Ells van començar
a oferir energia renovable als seus membres a la primavera de 2010 i aspiren a tenir 400
membres a principis de 2011.
Per tant, nosaltres tenim bons models de cooperatives d'energies renovables, que actualment
analitzem amb l'objectiu d'adaptar-los als requisits legislatius, culturals i empresarials
catalans.


Dossier de premsa

2. El mercat
Sorprenentment a Espanya, en general, i a Catalunya, en particular, aquestes iniciatives han tingut
un desenvolupament irrisori. L'existència d'un model cooperatiu semblant el trobem remuntant-nos
uns 90 anys, quan cooperatives elèctriques subministraven electricitat a veïns pròxims. Moltes
d'aquestes cooperatives han desaparegut amb els anys, però una vintena han sobreviscut ubicades a
Camprodon, la zona de València i la zona d'Alacant.

S'han establert contactes amb Enercoop (www.enercoop.es), una de les grans cooperatives elèctriques
espanyoles. Fundada l'any 1925, compta amb uns 14.000 membres i està enfocada a la producció i
venda d'electricitat als seus socis.

Amb l'ajuda d'una gestoria, el nostre consultor (procedent d'una nova iniciativa, Perpal cooperativa
de negocis de la Generalitat de Catalunya) i especialistes d'Aracoop (www.aracoop.coop), analitzen
els requisits legals per constituir-nos en una nova cooperativa de consum elèctric.

Considerem que ha arribat el moment de canviar el panorama de la distribució elèctrica. Aquest canvi
l'iniciarem, en una primera fase, establint un conveni de col·laboració amb una empresa comercialitzadora
d'energia elèctrica que ens subministrarà l'electricitat que nosaltres vendrem als nostres socis. La
segona fase consistirà en posar en funcionament la nostra planta de producció d'energia renovable,
gràcies a les aportacions voluntàries dels nostres socis.

Els valors que volem promoure són:
· Socis implicats i oberts: els socis podran participar aportant coneixement, diners, béns o treball.
· Transparència i control democràtic: tots els socis tindran un vot, independentment de la seva
contribució financera.
· Participació financera de tots els socis: petites aportacions de molts socis ens donaran el poder
econòmic i popular per promoure els nostres projectes.
· Autonomia i independència: farem col·laboracions amb altres projectes però sempre segons els
nostres criteris cooperatius.
· Educació i informació: aquest és un projecte a llarg termini amb l'objectiu clar de promoure
l'acceptació de l'energia renovable. Per aconseguir-ho, establirem col·laboracions amb universitats
i escoles.
· Col·laboració amb altres cooperatives: establirem una estreta xarxa de col·laboració amb Enercoop
(francesa i espanyola) i Ecopower (belga), amb la finalitat que cada cooperativa pugui captar socis
de les demés.
· Enfocament a la comunitat local: per promoure un desenvolupament racional de l'energia renovable
ens esforçarem en ajudar a la creació d'una economia vertaderament sostenible.


Dossier de premsa

3. Els projectes
Inicialment hem determinat quatre sectors d'actuació per desenvolupar els projectes d'energies
renovables:
· Biogàs
· Fotovoltaic
· Eòlic
· Biomassa

L'objectiu de la cooperativa és construir instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica dins de
l'àmbit d'aquests quatre sectors.

Actualment aquests projectes necessiten i disposen de subvencions estatals i autonòmiques per fer
front a la forta inversió inicial. Per altra banda, com recull la legislació espanyola, la generació
elèctrica a partir de fonts renovables té unes primes per generació. De moment, el preu d'aquestes
s'actualitza a la baixa i s'està pendent del nou Reial Decret regulador del sector. D'igual manera, el
cost de la inversió també tendeix a anar a la baixa. Tot això provoca que els projectes s'amortitzin
a mig termini i siguin rendibles a llarg termini, ja que la vida útil de les instal·lacions és d'uns 25
anys.

Els projectes estudiats dins dels àmbits d'actuació són:

Instal·lació de biogàs
És una instal·lació on es tracten els residus orgànics, bàsicament purins o excrements animals, per
extreure'n gas metà. Aquest gas conté molta energia i, tot i ser més pobre que el gas natural, pot
ser utilitzat com a combustible d'un motor d'explosió per generar cogeneració, és a dir, electricitat
i energia calorífica.
Figura 1: esquema d'una instal·lació tipus de digestió anaeròbia amb
aprofitament del biogàs amb motor de cogeneració.

Font: ICAEN


Dossier de premsa

La potència elèctrica instal·lada a Catalunya per generació a partir de biogàs és de 47,2 MW. A la província
de Girona hi ha 2 plantes en funcionament i unes 15 en construcció. A Alemanya, als últims anys s'han
instal·lat 4.000 plantes i a Dinamarca fa anys que utilitzen aquesta tecnologia.

La majoria d'instal·lacions es troben junt a l'explotació ramadera fet que impedeix gestionar dejeccions
d'altres explotacions. Aquest inconvenient es soluciona amb el model de planta centralitzada.
La instal·lació de biogàs per generació elèctrica té molt d'interès ara mateix, ja que té una prima per
generació i diferents subvencions governamentals i autonòmiques per la seva instal·lació. A més hi ha
poca competència en aquest àmbit, el seu funcionament és continu i permet valoritzar un residu ramader
excedentari.

El nostre projecte: planta centralitzada de biogàs de 500 KW elèctrics de potència, amb aprofitament
total de la calor generada per climatitzar una nau de producció d'una indústria pròxima a l'emplaçament.
L'escalfament dels digestors serà mitjançant biomassa ja que inicialment es necessita una caldera per
iniciar el procés anaeròbic. La tarifa actual permet un marge just però suficient. Considerant els ajuts
es pot obtenir una rendibilitat del 15%. S'ha iniciat el procediment per instal·lar una planta de biogàs a
Ordis, a la província de Girona, per processar els purins d'uns 7.000 porcs, amb una inversió d'1,7 milions
d'euros.


Dossier de premsa

Instal·lació fotovoltaica
Les plaques fotovoltaiques estan compostes de cèl·lules que alhora estan compostes per semiconductors.
Aquests s'activen amb els fotons (components de la llum solar) permetent transformar en electricitat
el raig solar.

Figura 2: esquema d'una instal·lació tipus amb plaques fotovoltaiques

Font: elaboració pròpia

A Catalunya es produeixen 176,4 MW, dels quals 19.8 MW corresponen a les comarques gironines.
L'augment en l'eficiència i la reducció dels costos finals de les plaques fotovoltaiques fa que siguin
cada vegada més viables econòmicament.

Actualment el preu per generació elèctrica a partir d'energia fotovoltaica va per quotes trimestrals
que es publiquen a la pàgina web del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern d'Espanya
(www.mityc.es/). L'amenaça de retallades retroactives en les tarifes dels grans parcs, i la baixada
d'aquestes per nous projectes han paralitzat el sector, ja que no s'inverteix en nous grans projectes.
No s'esperen retallades en les tarifes per a projectes petits sobre teulada (<20 KW), que són els que
desenvoluparà la cooperativa.

El nostre projecte: petits parcs solars en cobertes d'edificis industrials, instal·lacions esportives i
col·legis. El nivell inferior d'inversió es situa en els 30.000 euros per a una instal·lació de 10 KW i
els permisos s'obtenen en un període d'entre 6 i 12 mesos.


Dossier de premsa

Instal·lació eòlica
Es basa en l'aprofitament energètic del vent. Les màquines eòliques permeten resoldre des d'aplicacions
per a bombejar aigua o electrificació rural (instal·lacions de petita potència), fins a parcs eòlics
connectats a la xarxa elèctrica amb aerogeneradors de potències nominals entre 150 KW i 4.5 MW
(instal·lacions de gran potència).

Figura 3: esquema d'una instal·lació tipus eòlica

Font: adaptat de Google

Actualment la potència instal·lada a Catalunya és de 775,4 MW, que representa menys de l'1% del
total de l'estat espanyol, un dels principals països generadors d'energia eòlica a nivell mundial. A les
comarques gironines no hi ha cap instal·lació d'aquest tipus en funcionament.

Tot i que l'energia eòlica en termes de rendibilitat és de les més competitives (0,07 ¤/KW), diverses
protestes en contra del seu impacte ambiental i la manca d'una planificació més adequada per part
de les administracions han fet que Catalunya estigui endarrerida tot i el potencial que presenta gran
part del seu territori.

El nostre projecte: instal·lació d'entre 3-8 MW de potència, amb un nombre limitat de turbines (2-
5) de 80 metres d'alçada i d'1,5 MW cadascuna. La inversió es troba entre els 4 i els 11 milions d'euros,
amb una rendibilitat del 7-10%. Els permisos són difícils d'obtenir, pel que preveiem el desenvolupament
de projectes d'aquest tipus en una fase madura de la cooperativa.


Dossier de premsa

Instal·lació de biomassa
L'aprofitament energètic de la biomassa permet recuperar l'energia continguda en els residus forestals,
agrícoles i en els de les seves respectives indústries, per generar calor, electricitat o ambdues coses.
L'aplicació més utilitzada és el consum directe per a la producció de calor i aigua calenta sanitària
(ACS) pel sector domèstic, l'industrial i per equipaments municipals.

Figura 4: esquema d'una instal·lació tipus de biomassa per a ús tèrmic

Font: adaptat d'IDAE

Ara mateix la generació elèctrica a partir de biomassa forestal i agrícola és difícilment viable, com
demostra el fet que a Catalunya només hi ha una petita central de 500 KW. A la resta d'Espanya les
centrals que existeixen s'alimenten principalment d'altres tipus de biomassa.

Pel que fa al sector tèrmic, tot i estar lluny de la situació en què es troben països com Suècia i
Finlàndia, la instal·lació de calderes ha experimentat un notable creixement. Tot i que la inversió
en la compra d'una caldera de biomassa és superior a la d'una de gas natural o de gasoil, el menor
cost del combustible permet amortitzar en pocs anys la despesa inicial.

L'ús de la biomassa com a font energètica ajuda al manteniment sostenible del bosc, fet que disminueix
el risc d'incendis. El seu balanç d'emissions d'efecte hivernacle és neutre. A més és un combustible
d'origen local.

El nostre projecte: fins que no hi hagi un canvi en les tarifes per generació elèctrica a partir de
biomassa, ens dedicarem a fer inversions en instal·lacions de biomassa llenyosa per a usos tèrmics
destinades a calefacció i aigua calenta per indústries, explotacions agràries i ramaderes, i instal·lacions
municipals. La instal·lació tipus consisteix en una caldera de 500 KW alimentada, preferentment,
amb biomassa d'origen forestal (estella o pèl·let). Les inversions es recuperen en 2 anys aproximadament.
La rendibilitat és alta i els nivells d'inversió baixos (a partir de 60.000 euros), pel que esperem que
els ajuntaments i les indústries facin les inversions per ells mateixos. L'objectiu de la cooperativa
és finançar els projectes que no puguin fer-ho directament o mitjançant les entitats financeres
tradicionals.


Dossier de premsa

4. L’objectiu
La previsió més modesta és aconseguir 1.100 membres els primers dos anys, 1.000 al 2013 i 1.500
socis anuals a partir del 2014. El primer any servirà per posar en marxa la cooperativa, obtenint els
permisos per comprar i vendre electricitat al mercat local i iniciar les sol·licituds dels permisos pels
projectes de producció d'energia renovable. El segon any esperem poder oferir energia verda a tots
els nostres socis i començar a produir la nostra pròpia energia renovable amb el primer projecte. A
partir del tercer any s'espera un creixement constant en major o menor grau (amb una facturació
anual sobre els 10 milions d'euros) en funció de:

· La realitat de la liberalització del mercat elèctric, on la generació i la comercialització d'electricitat
s'han obert a la lliure competència, mentre que el transport i la distribució es mantenen regulades
en règim de monopoli, però obertes pel principi d'accés de tercers a les xarxes.
· L'evolució del preu de l'electricitat (s'espera un augment fins als 0,16 ¤/KWh l'any 2016, un 30% més
que els 0,12 ¤/KWh actuals).
· Disminució dels costos de producció per millores tecnològiques contínues i augment de l'eficiència
energètica.
· Desenvolupament de polítiques de reducció d'emissions amb impostos o taxes.
L'evolució del nombre de membres en cooperatives similars en altres països mostra increments més
elevats dels previstos. No es descarta, doncs, que aquests xifres es puguin fins i tot doblar.


Dossier de premsa

5. L’estratègia
La cooperativa serà gestionada eficientment des d'una petita oficina. Des de bon començament ens
centrarem en l'ús de les xarxes socials, la banca electrònica i altres eines basades en Internet per a
la comunicació on-line entre els membres.

Cada membre de la cooperativa (sigui soci de consum, soci treballador o soci col·laborador) tindrà
els mateixos drets de vot independentment del volum de la inversió (una persona, un vot).
L'objectiu de la cooperativa és ser coneguda a Catalunya i a la resta d'Espanya com la primera i la
millor cooperativa d'energies renovables i atreure l'interès de la societat vers la sostenibilitat i el
medi ambient.

Comunicació interna: per assegurar la transparència en la informació s'establirà un sistema de
comunicació intern, que facilitarà la recopilació d'informació i la comunicació. Les eines i mitjans
que s'utilitzaran seran: les llistes de distribució, el correu electrònic, les reunions, els seminaris, els
informes anuals i les trobades.
Oficina de premsa: s'encarregarà de les relacions amb els mitjans de comunicació (premsa, ràdio,
Internet i televisió) i de totes les activitats publicitàries. Les eines i mitjans que s'utilitzaran seran:
la premsa escrita, les entrevistes de ràdio, la participació i les conferències. Estarem especialment
enfocats en participar en premis i competicions d'organitzacions socials, econòmiques, fundacions,
etc. Això ens ajudarà a obtenir publicitat gratuïta i reconeixement, i a participar en el debat públic.
Accions de patrocini i partenariat: recerca d'inversors i socis (suport d'entitats públiques i privades
amb reconeixement social), recerca de patrocini i assistència a congressos, tallers i altres actes.

Socis estratègics

· Bancs i caixes: banca ètica (com Triodos Bank o Coop57) o bancs locals. Aquesta col·laboració
hauria d'oferir-nos comptes lliures de comissions pels socis i per la cooperativa alhora que crèdits
tous per projectes d'inversió.

· ONGs: Moltes ONGs fa anys que treballen promovent l'estalvi energètic i l'ús d'energies renovables.
Algunes poden estar interessades en patrocinar-nos i/o publicitar-nos. Greenpeace, recentment
involucrada en el naixement d'Enercoop a França, té més de 100.000 membres a Espanya; podria
ser un soci adient.

· Distribuïdores elèctriques: petites i mitjanes empreses de distribució d'energia elèctrica renovable
esdevenen tot sovint sòcies de cooperatives similars a la nostra a l'estranger. El coneixement que
aquestes empreses tenen del sector i del mercat (lleis, regulacions, contractes,...) fa que sigui
fonamental establir lligams ferms per a un desenvolupament satisfactori del projecte.

· Entitats públiques: s'espera comptar amb el suport d'ajuntaments, consells comarcals, diputacions
o departaments de la Generalitat, tant econòmic com administratiu, ja que es tracta d'un projecte
de caire social amb un alt interès públic. Un exemple és la col·laboració establerta amb la Universitat
de Girona i el Parc Científic i Tecnològic d'aquesta.

Iniciatives cooperativistes similars en altres països s'han iniciat amb voluntariat i inversió pública.
Som conscients que necessitarem ajuda per a iniciar l'activitat. Els primers ingressos s'obtindran a
partir del primer any i no serà fins el quart any quan el projecte alci realment el vol. El nostre
objectiu, no obstant, és aconseguir tenir independència financera el més aviat possible.


Dossier de premsa

6. Pla financer
A continuació trobareu, de forma resumida, el nostre model de negoci. La idea principal és KEEP IT
SIMPLE o "fer-ho senzill":

· Oferir un preu estàndard, o el que és el mateix, tarifa regulada. L'energia renovable té el
mateix preu que l'energia bruta. Sense descomptes.

· Oferir energia 100% renovable de productors locals i obtenir certificats verds pels projectes
locals. Actualment aquestes certificats no tenen valor al mercat.

· L'objectiu és cobrir, a mig termini, dos terços del consum dels membres amb producció pròpia.

· Participació al capital social de 100 euros per soci. Esperem, addicionalment, una inversió
mitjana de 500 euros. Alguns socis no invertiran res, altres potser 5000 euros.

· Col·laboració amb un distribuïdor d'energia renovable que proporcioni suport legal, administratiu
i de coneixement. Comunicació, facturació i cobraments via Internet per reduir costos i temps.

· Créixer en membres, vendes, inversió i popularitat el més ràpid possible.


Dossier de premsa

7. Oportunitats i amenaces
Revisió retroactiva dels ajuts: Aquesta amenaça és real pel sector de les energies renovables i
potencialment podria afectar-nos profundament en cas d'esdevenir-se. Un model de negoci conservador,
amb un finançament basat amb les aportacions dels socis i amb pocs sobrecostos, són les solucions
per ser més resistents davant del mercat. Aquesta amenaça pot esdevenir una oportunitat si empreses
amb inversors exigents es veuen forçades a deixar el mercat o baixar els nivells d'inversió.

Mercat extremadament regulat: El mercat elèctric es troba fortament regulat sota un règim social
i tecnològic preparat per les grans empreses. Canvis en l'escenari regulador podrien fer que negocis
legals esdevinguessin il·legals d'un dia per l'altre. Això va passar quan cooperatives elèctriques van
ser forçades a convertir-se en companyies elèctriques anys endarrere. Per altra banda, un grup de
cooperatives elèctriques ha estat capaç de resistir al voltant de València i Alacant. Mostren que és
possible establir un lobby que permeti canvis en la regulació. No estem sols.

Mercat liberalitzat però sense competència real: el mercat per petits consumidors (<10 KW instal·lats)
ha estat liberalitzat en els últims anys, però la diferenciació entre productors ha estat poc significativa.
Els descomptes oferts estan entre el 2-5% de la Tarifa d'Últim Recurs (font: www.tarifasdeluz.com).
No coneixem cap companyia que ofereixi als seus clients el 100% de l'energia renovable. Això ens
convertirà en els primers en oferir energia verda als consumidors. A Holanda 1 de cada 3 llars consumeix
energia verda.

Certificats verds, augment de preu: Actualment a causa de la manca d'oferta d'energia renovable,
tota l'electricitat es ven al mateix preu. És una bona oportunitat per passar-se a l'energia renovable
sense cost extra. No obstant, si augmenta el consum d'energia renovable (per consciència social) la
demanda pot arribar a ser major que l'oferta i en aquest cas els certificats verds tindran un cost
extra. A la pràctica i amb els estàndards actuals, un 20% dels espanyols està disposat a utilitzar
energia renovable. Pot passar que alguns membres no estiguin disposats o no tinguin els mitjans per
pagar més per l'energia renovable. Per altra banda, un augment de preu farà més rendibles els
projectes, fent que sigui més atractiu esdevenir membre inversor. A nivell d'exemple, Enercoop de
França està venent l'electricitat un 30% més cara que el preu de mercat i tot i així té 300 nous
membres cada mes.

Electricitat gratuïta: alguns esperen que, a causa dels avenços tecnològics, el preu de l'electricitat
es redueixi ràpidament, fins el punt d'arribar a oferir electricitat gratuïta en algun moment. Desitgem
que això pugui passar i quan així sigui estarem més que contents de la feina feta i desfarem la
cooperativa amb gust.

Resistència social contínua: un dels nostres projectes més importants és l'establiment d'una petita
central eòlica a l'Empordà (de 2 a 5 molins de 80 metres d'alçada cada un i fins a 10 MW de potència
en conjunt). La resistència social respecte aquest tipus de projectes ha estat constant els últims anys.
Tot i això, som optimistes, i pensem que és un bon camí oferir a la gent la possiblitat de consumir
l'energia que ells mateixos produeixin, per trencar la resistència a fer més projectes eòlics.


Dossier de premsa

DAFO
ANALISI INTERN

Debilitats Fortaleses

Canvi de model de centralitzat a descentralitzat Mediambientalment sostenible
Canvi de mentalitat Reducció de la dependència d'energies no
renovables
Implicació de la societat
Més fiabilitat de servei i més segur
Més eficient amb tecnologies més madures
Reducció de costos de transport
Projecte innovador

ANALISI EXTERN

Amenaces Oportunitats

Reducció de subvencions (tarifes retroactives) Augment de la conscienciació ambiental
Forta pressió institucional del model Augment de la conscienciació de consum
centralitzat sostenible
Forta pressió dels lobbies (centrals Augment del cost de l'energia a mig termini
generadores, distribuïdors..) per mantenir el Oportunitats de negoci locals
model centralitzat
Tecnologies més madures a mig termini
Reducció del cost d'energies a llarg termini
(Electricitat gratuïta)


Dossier de premsa

8. Impactes en el sector i a la zona
1.- Impacte social: esperem un ràpid increment en el nombre de membres. Iniciatives similars han
obtingut milers de socis en poc temps. Esperem modestament aconseguir un total de 1.100 socis fins
al 2012, 1.000 al 2013 i 1.500 al 2014. Una vegada iniciada l'activitat d'autoconsum preveiem un
increment de 1.500 noves incorporacions cada any, amb una previsió de més de 12.000 membres per
l'any 2020.

2.- Ocupació: esperem ocupar l'equivalent a dues o tres persones a temps complert els primers anys.
Tan aviat com l'activitat ens permeti vendre la nostra pròpia energia als membres, esperem duplicar
el nivell d'ocupació.

3.- Desenvolupament rural: experiències en altres països (especialment al nord d'Europa) mostren
que les iniciatives conjuntes per instal·lar petites plantes d'energia renovable revitalitzen les comunitat
locals i milloren les oportunitats socials i econòmiques a les zones rurals. Un exemple és el poble
de Freiamt, que en cinc anys d'esforç conjunt ha esdevingut totalment independent a nivell energètic.
La sobreproducció és venuda, generant ingressos extres pels agricultors i pels petits inversors locals.

4.- Emprenedoria social innovadora: si aconseguim iniciar amb èxit aquest nou model de negoci
esperem que sigui replicat en altres zones d'Espanya. Ajudarà a crear una imatge de Girona, no només
com a centre d'innovació tecnològica, sinó també com a un bon lloc per l'emprenedoria social
innovadora. Els nostres (encara modestos) esforços han estat recompensats amb la invitació a participar
en el primer congrés Impulsa, organitzat per la Fundació Príncep de Girona.

5.- Incrementar l'autonomia energètica: la nostra iniciativa augmentarà el nivell d'autonomia energètica
de la regió, fet que comporta una major seguretat energètica.

6.- Reducció de la contaminació: com, per exemple, en els projectes de plantes de biogàs, que
comporten una gestió més adequada dels purins i, per tant, del nitrogen residual. En moltes zones
de Catalunya les aigües subterrànies estan seriosament contaminades, amb afectacions i restriccions
a nivell econòmic.

7.- Prevenció d'incendis forestals: la raó principal de l'alt risc d'incendi forestal és la falta de
manteniment dels boscos, causat per la manca de valor econòmic que aquests suposen per els
propietaris. L'increment en l'ús de la biomassa d'origen forestal pot activar la gestió forestal i
incrementar el valor econòmic dels boscos, el que comportarà ocupació rural sostenible, boscos
gestionats i, per tant, la disminució del risc d'incendi forestal.


Dossier de premsa

9. Material corporatiu


Dossier de premsa

10. Perquè a Girona?
A continuació es llisten les raons principals per desenvolupar el projecte a Girona:

1.- Universitat de Girona: tots els membres inicials de la nostra cooperativa són estudiants i
exalumnes de la UdG. Fonamentalment es tracta d'una iniciativa amb una alta carrega de canvi social,
i que encara no s'ha fet present a Catalunya ni a Espanya. És un model innovador que pot motivar
la creació d'altres cooperatives per tota Espanya. Volem que la UdG sigui el punt d'inici d'aquest
moviment. Ens agradaria que cada any, a través de la col·laboració amb professors i departaments,
les idees de la cooperativa fossin transmeses a les noves generacions d'estudiants.

2.- Nova connexió elèctrica amb França: des de 2008 Red Eléctrica de España i Réseau de Transport
d'Electricité (RED) estan treballant conjuntament en una nova connexió elèctrica entre Espanya i
França pel territori Girona a l'est dels Pirineus. Aquest nou eix incrementarà la capacitat de connexió,
millorarà la seguretat de la xarxa i permetrà una alta integració de energia renovable a la xarxa.

Mapa 1: Xarxa elèctrica a Girona


Dossier de premsa

3.- Disponibilitat de biomassa forestal: Girona és una regió verda. Amb més de 400.000 hectàrees
de bosc amb un potencial productiu de 165.000 tones anuals de biomassa d'origen forestal per usos
energètics amb un nivell de demanda baix. Això significa que hi haurà una alta disponibilitat d'estella
i pèl·let a bon preu.

Mapa 2: Superfície forestal de Catalunya (boscos en color verd)


Dossier de premsa

4.- Condicions eòliques: les condicions eòliques en la part nord i les zones costaneres són molt
favorables per la producció elèctrica. L'energia eòlica és encara, després de la hidràulica, la forma
més competitiva per produir energia elèctrica renovable.

Mapa 3: Velocitat del vent a Girona

5.- Xarxa de transport: Girona està molt ben interconnectada per carretera, tren, mar i aire. Hi ha
un aeroport internacional a poca distància de la capital, i l'autopista del Mediterrani creua la regió
de nord a sud, paral·lelament al ferrocarril. La majoria del territori es troba ben connectat amb l'eix
principal.

6.- Biogàs: Girona compta un numero molt elevat de granges porcines d'engreix, i és líder en Espanya
en el desenvolupament de plantes de biogàs. Un dels fundadors, Jaume Vicens, és el director tècnic
de la primera planta de biogàs instal·lada a Girona, Apergas. Ens agradaria seguir endavant i
desenvolupar projectes en zones amb molta presència de granges de porcs.


Dossier de premsa

11. Contacte
Gijsbert Huijink és productor domèstic d'energia fotovoltaica des del 2008. Té una extensa experiència
empresarial sota circumstàncies econòmiques incertes (Romania 1993-2005) en sectors molts variats.
Actualment és professor d'Economia Mediambiental a la Universitat de Girona.

Contacte:
tel.: +34 647 46 59 02
gijsbert@somenergia.cat

Antoni Márquez Briones (Portaveu)
Enginyer Industrial. Màster en Tecnologies de Climatització i Eficiència Energètica en Edificis. Professor
associat Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior. Consultor especialitzat en Gestió Energètica
a l'Edificació

Contacte:
tel.: 686 96 69 40
antoni@somenergia.cat

Marc Garfella Ruiz (Portaveu)
titulació: Enginyer Tècnic Forestal (Actualment cursant 4art de Filosofia i Bussiness Innovattion and
Technology Management Master)

Contacte:
tel.: 637 78 31 94
Email: marc@somenergia.cat

Francesc Casadellà i Oller
Departament de Comunicació i premsa

Contacte:
Eiximenis 20, 8è 2a - Girona
972 202921- 638 543 840
media@somenergia.cat


[CAT] Dossier de premsa Som Energia

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (8)

Similar a [CAT] Dossier de premsa Som Energia

Similar a [CAT] Dossier de premsa Som Energia (20)

Más de Som Energia

Más de Som Energia (20)

[CAT] Dossier de premsa Som Energia