1. Guillem de Cabestany GUILLEM DE CABESTANY (...1212...)La llegenda del cormenjat. Guillem de Cabestanyfou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i moltfamós en armes, cortesia i servei. I hihavia en la seva comarca una dama que es deianaSaurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestanyestimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les sevescançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimavamés que res al món. I aixòfoudit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejavaamb poca companyia, i el va matar; li va fertreure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cortotposant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va havermenjat, Ramon de Castell Rosselló lidigué: "Sabeuquèésaixò que heumenjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I elllidigué que era el cor de Guillem de Cabestanyallò que haviamenjat; i, per a que hocreguésmillor, va fer portar el capdavantd'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quantornà en si va dir: "Senyor, m´heudonat tan bona menja que maimés no en menjaréd'altra." I quanell sentí això, va córreramb la sevaespasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrercap a un balcó i es deixàcaure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havienmort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló haviadonat el cor de Guillem a menjar a la dona. Foumolta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al reid'Aragó, que era senyord'enRamon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentésdavantd'ell; el va feragafar i li va prendretotselsseuscastells i els va fer destruir, i li va prendretotallò que tenia, i el va posar a la presó. I després va ferrecollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monumentdavant la porta de l'església; i va ferdibuixar sobre el monumentcomhavienmort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, totselscavallers i les dameselsfessinaniversaritotselsanys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

2. IIEl dolçneguitque em dona amor sovint,dona, em fa dirde vósmolts versos agradables.Pensant contemploel vostrecosestimat i gentil,el qualdesitjomés que no faigevident.I encara que em desencaminoper vós, no abjuro de vós,que sempeus suplicoamb amor fidel.Senyora en qui la bellesa brilla,moltesvegadesm'oblido de mi,quanuslloo i usdemano.IIQue sempreemdetestil'amor que usprohibeix a misi alguna vegada el cordesviovers un altre afecte.M'heu pres el somriurei donat pesar:mésgreumartiricap home no sent;perquè que jomés anheloque a capaltra que al mónsiguirefuso i ignoro i maltracto en aparença;totquanfaig per temençaheu en bona fede prendre, fins i totquan no usveig. Lo doutzcossire

3. IIIEn recordtinc la cara i el dolçsomriure,el vostre valori el bellcosblanc i llis;si en la mevacreença fos tan fidel a Déu,viusensedubteentraria en el paradís;que aixíesticde totcor a vósrenditque altra no emdónagoig;que a capaltra de les méssenyorialsjo no lidemanaria jeure ni seria el seuamanta canvid'unasalutacióvostra.IVTot el diasentoel desig, tan m'agradael captenimentde vós a quiesticsotmès.Béemsembla que emvenciel vostre amor, que abans que usveiésera el meupensamentque amar-vos i servir-vos;així he restatsol, sensecapajuda ambvós, i he perdutmoltsfavors: quivulgui que elsprengui!Que a mi emplaumés esperar-vos,sensecapacordconegut,ja que de vósm'havingut el goig.

4. VAbansque s'encenguisobre el cor el dolor,mercèsdavallin en vós, senyora, i Amor:que el goig a vósemlliurii m'allunyisospirs e plors,no usseparin de minoblesa ni riquesa;que se m'oblidatotbési ambvós no troboacolliment.Ah, bella i dolça criatura,seria una gran bondatsi la primera vegada que usvaigsol·licitarm'haguéssiuestimatmolt o gens,perquè ara no sé onsóc.VINo trobo armes contra vostrespoders;pietat vos prenguide tal manera que ussigui honorable.Que no m'escolti Déu entre els que preguensi jovull la rendadelsquatre reis majorsa canvi que ambvós no emvalguinni la pietat ni la bona fe;ja que no empucallunyar de cap manerade vós, en quis'haposatel meu amor, i si fosacceptatbesant, i usplagués,mai no emvoldrialliure.

5. VIIMai res que a vósusplagués,franca i cortesasenyora,no emserà tan prohibitque no m'afanyi a fer-hosense pensar en capaltra cosa.VIIIRaimon, la bellesai el bé que hi ha en la meva damam'hangentilmentlligat i pres.