Document explicatiu de suport a la part d'hàbits i rutines del ppt hàbits de dieta saludable.

1. Hàbits d’alimentació
Com instaurarem aquest hàbit?
- Establint un horari:
Aproximat, no ha de ser exacte, però que es repeteixi en el temps, doncs els nens fins
que aprenen les hores no són conscients de l'estructuració del mateix, però sí es fixen
en les activitats que precedeixen a aquest acte per la successió de rutines al llarg del
dia. Això els donarà seguretat. (exemple: si entre diari juga, es banya i sopar, fer-ho
així tots els dies, no li canviem l'ordre). Els caps de setmana o dies especials es pot
ser més flexible i, de fet, es deu, cal seguir un ordre però sense obsessionar-se
- Rentar-se les mans abans de menjar:
Torna a formar part del ritual i no hi poden haver excuses, però a més és
imprescindible a nivell de salut i no hi poden haver excuses. Recordeu sempre
reforçar-li positivament quan ho faci. També se li ha de recordar si té pipí per a que no
s’hagi d’aixecar mentre està menjant.
De la mateixa forma que abans de dinar es renten les mans, després de dinar es
renten les dents. És necessari per la seva higiene bucodental i per això és
imprescindible que formi part del ritual del menjar inclús quan són tan petits que no
tenen encara totes les dents.
- Ha de tenir un lloc fix per menjar:
No mengem un dia en la cuina, un altre en el saló, ni corrent pel passadís. Menjar és
important. Tampoc mengem corrent pel parc o pel carrer. El lloc on es menja forma
part del ritual, i s’ha de fer assegut.
- Ajudarà, segons l’edat que tingui, a posar la taula i recollir-la:
Donar responsabilitats, és donar també un paper principal al fet de menjar. I no només
donar responsabilitats.
Quan són molt petits per això, també podem deixar-nos guiar per les seves
motivacions amb prudència per tal de que formin part del ritual establert a l’hora de
menjar, sobretot en els primers anys de vida.
Problemes o dificultats que poden sorgir i com els podem solucionar:
Només serà un problema o dificultat quan tenen lloc a una edat que ja no hauria de
passar. Com a norma general, el nen ha d'associar en general, l'acte de menjar amb
alguna cosa agradable i positiu, no com un camp de batalla

2. - No menja sòlid.
Hem de fer primer el puré menys triturat i anar afegint trossets. Donar aliments sòlids
que li puguin agradar i poc a poc donar-li tot sòlid.
A vegades mengen sòlid selectivament, és a dir, que només mengen sòlid algunes
coses en concret. En aquests casos sabem clarament que no hi ha cap problema
fisiològic i per tant cal sempre reforçar la conducta que ja s’està donant, però només
de forma selectiva: premiar.
Molts problemes associats a l'articulació del parla vénen per mantenir l'alimentació
amb purés i retardar o no introduir el sòlid. L'acte de menjar fa que exercitem la
llengua, els músculs de la boca, la posició de la boca i el coll.
Moltes vegades no ens adonem que algunes conductes poden afectar a àrees
concretes perquè no sabem la relació que hi ha entre elles.
- Ens demana que li donem de menjar.
Amb tres anys un nen o nena ja pot menjar sol perfectament tot i que a vegades els
haurem d’ajudar en petites coses com tallar la carn o acabar la sopa.
Però per a que aquesta edat ho puguin fer n’han d’aprendre. I si nosaltres l’hi donem,
segurament serà més còmode i ràpid per nosaltres però, no li estem beneficiant i
després ens enfadarem perquè no ho fa sol. La solució passa per fer-ho de manera
progressiva, repartint cullerades i premiant verbalment. Si el nen no vol, sobretot no
hem de fer passos enrere, ell se n’adonarà que no obté cap benefici. Sobretot sempre
mantenir la calma i no mostrar que el seu comportament ens afecta.
- Triga molt menjant.
Què és molt? Entre tres quarts d’hora i una hora el nen ha de poder haver menjat tot
un dinar. Podem posar un rellotge per a que ell vegi el temps que passa, i hem de
recompensar-li quan ho faci en menys temps. I si ha passat el temps necessari es pot
retirar el menjar i passar al següent plat o acabar.
- Menja poc o no vol menjar:
Un cop descartat qualsevol problema físic o mèdic, i és per tant, una dificultat de la
conducta, cal tenir en compte per exemple la manera com es presenta al nen el
menjar: dos plats en poca quantitat és millor que un de sol amb molta per exemple.
També podem incrementar poc a poc la quantitat, o inclús (si tenen fins a 6a
aproximadament) “enganyant-li” posant el mateix en un plat més gran. Ajudar-los a
vore el fons del menjar quan és un puré i petites coses semblants.
- No vol provar alguna cosa nova.
Hi ha nens que els hi costa molt començar a provar coses noves. En aquests casos no
podem pensar que en un dia i en un sol cop el provaran i menjaran. Cal anar sempre

3. doncs per passos i anar reforçant cada petit pas que s’aproximi al final: un dia el
tocarà, un altre mirarà la olor que fa, un altre dia el podrà llepar o xuclar, provar
després un petit trosset fins que ho mengi.
- No menja alguns aliments concrets perquè no els agrada.
És important que al menys en mengin una part. A tots ens passa que no ens agrada
alguna cosa, però tot i així, cal fer l’esforç de menjar-ne una mica. Podem fer “pacte”
en la quantitat a menjar (tantes cullerades o trossets). És millor això que estar un
temps excessiu davant un plant que al final no acaben menjar o es converteixi l’escena
en un camp de batalla.
- No està assegut mentre menja:
Quan això passa és perquè en algun moment hem permès que passés. Li hem donat
el menjar mentre jugava o la rutina no ha estat ben establerta.
Per tant, la solució passa per tornar a començar a establir l’hàbit de menjar assegut.
De la mateixa manera que aprenen a estar asseguts a certes hores classe, l’hora del
menjar també és per estar asseguts.
I és important no només a nivell conductual, si no per a que a més, a nivell digestiu ho
és.
Primer ha de menjar, assegut, i després jugar, correr, o el que sigui que el nen volgués
fer en el moment que volia menjar sense estar assegut. Cal controlar el temps que
està menjant, doncs és possible que nosaltres mateixos haguem “perdut” la costum de
saber quanta estona ha d’estar el nen menjant si ja no ho feia assegut.
També és important que nosaltres no ens aixequem si ho fa el nen (recordeu que
actuem sempre com exemples) i si s’aixeca l’indiquem que ha de seure.
Penseu sempre a no cridar, a mantenir la calma i a almenys, fer veure, que no us
afecta el seu comportament. I a la vegada, reforçar positivament les coses que abans
no feia i ara fa.
A més a més:
- Millor si el nen o nena no menja sol i podem menjar junts:
Si menja sol, sap que té per ell tota l’atenció i a més, inevitablement centrem l’atenció
en ell i es perd la relaxació. Aprofitar el moment de menjar per parlar del que ha passat
abans, d’alguna cosa que haguem fet o ens preocupi, etc. També així aprendrà a
conversar, respectar el torn de paraula. Els aspectes de la infància sempre estan
relacionats.
Cal convertir el moment en un moment agradable. Al menys, intentar que passi un cop
al dia.
- Procurar no menjar amb la televisió posada : Pels mateixos motius del punt

4. anterior. Si finalment la televisió està posada, cal que aconseguim centrar l’atenció en
el menjar i en la conversa. És millor que utilitzem el veure la televisió com a premi en
acabar de dinar si tot ha anat bé.
- Si no ha menjat quan devia no se li dóna menjar fins que li torni a tocar menjar.
No li podem donar un iogurt o galetes de postres si no ha menjat el dinar. O donar-li
entre hores... quan tingui gana menjarà, però si li donem “chuches” o coses que li
agradin quan no toca, no servirà de res tot el treball que hem estat fent per aconseguir
un hàbit bó a l’hora de menjar.
- No podem exigir el que no fem:
Nosaltres sempre som el seu exemple. No els hi podem demanar que mengin verdura
si nosaltres no ho fem, que deixin el mòbil o la televisió si nosaltres no ho fem, etc.
- I sempre, tenir paciència, no desesperar i reforçar les coses que es fan bé.