1. EL DÉU APOL·LO I LES
MUSES
Tamara Cortés – 4t ESO B
Laura Gómez – 4t ESO C
LINGUA LATINA
2. EL DÉU APOL·LO
Apol·lo és el déu de la resplendor del sol i
La bellesa, de la medicina i de l’endevinació.
Presideix, a més, el cor de les nou Muses.
Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia,
però també és el déu guaridor i purificador. Eren oracles
molts santuaris, el més important dels quals era el de Delfos.
Els seus amors són dissortats, la seva aparença és la d’un
jove molt bell, sense barba i amb els cabells foscos rinxolats
cenyits per una corona de llorer, amb una lira a la mà i a
l’esquena un carcaix. El seu animal és el corb.
5. MUSES DEL DÉU APOL·LO
Les muses o heliconíades són les divinitats que inspiren les arts de
l'escriptura i la música, filles de Zeus i Mnemosine. Heliconíades fou un
dels sobrenoms de les muses, que tenien un dels seus santuaris al mont
Helicó El nombre definitiu de Muses es va establir en nou, cadascuna de
les quals inspirava i protegia un gènere diferent. Malgrat que l'origen del
seu culte va ser la Pièria, prop de l'Olimp, finalment es van situar
al Parnàs, la muntanya en la qual s'assentava el santuari de Delfos, en ser
associades al culte d'Apol·lo. Els romans van associar les muses a les
fonts. Cap musa té descendència directa, ja que romanen verges, tot i que
algunes tradicions els atribueixen matrimonis i fills igual que la majoria
de déus grecs.