Dossier de presentació del projecte Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana.

1. La cultura ens transforma
1

2. Objectius de Tarragona 2012
La designació de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana aquest 2012
servirà per aconseguir canvis estructurals determinants per al futur de la ciutat.
A grans trets, l’acció es despleg en dos vessants: un vessant de projecció
exterior dels esdeveniments més potents i significatius de la ciutat, amb
l’objectiu de reforçar la seva coneixença i de singularitzar Tarragona, i un
vessant de treball intern, que provocarà un canvi de dinàmiques en les
organitzacions, en el sector cultural de la ciutadania i en les relacions del món
de la cultura amb la ciutadania en general.
Tenint en compte el doble desplegament en aquests dos vessants, durant tot
un any sencer, la designació és i serà un marc que permetrà, sobretot, dues
coses: posar en valor i innovar. És a dir,
1. Mirar el passat i el present, reconèixer tota la feina que les persones del
nostre teixit, amb nom i cognoms, fan dia a dia per construir-nos i contribuir al
nostre benestar personal,
2. i alhora projectar el nostre futur, implantant i desenvolupant la fase
experimental d’un nou model de gestió que ens convertirà en un laboratori de
recerca en l’àmbit de la cultura i en un punt de mira per als territoris de llengua
i cultura catalanes.
Tarragona treballa dia a dia per una cultura humana, propera, útil per a la vida
quotidiana i és una ciutat plena de persones amb nom i cognoms que fan que
això sigui així. La mida de la ciutat, el seu clima, la seva història, propicien la
creació d’aquesta activitat pròxima, diversa, amb un alt valor identitari i
d’utilitat per a l’ésser humà. El concepte aglutinador de la Capitalitat serà
precisament aquest: la cultura és un bé social que contribueix al benestar
individual, que transforma la nostra manera de ser, el nostre pas per la vida, i
que té una utilitat quotidiana.
2

3. Seguint aquest concepte, és el moment de reconèixer la feina feta per les
persones i també d’acarar de manera conjunta el canvi de model que es fa
necessari.
3

4. Eixos de treball
Per això, Tarragona viu un any que es desplega en quatre eixos de treball.
• D’una banda, és l’any del reconeixement, de creadors, entitats,
gestors professionals, col—lectius..., és a dir, de les persones amb nom i
cognoms que treballen per a la cultura, i és un any en què, d’aquesta
manera, es reforçarà la visibilitat de la nostra xarxa d’agents per
tal d’aconseguir més intercanvi a tots els nivells i entre diversos sectors
socials i econòmics.
• D’altra banda, inevitablement, també és l’any de la reflexió
estratègica conjunta, en què tots, els més i els menys implicats,
hauran de contribuir a dibuixar el futur que es vol per a la ciutat.
• En tercer lloc, és l’any en què s’obriran nous canals de cocreació
que permetin el diàleg directe amb la resta de la ciutadania, amb
persones amb nom i cognoms que se situen fora del cercle estricte
d’implicats en la generació de cultura.
• I, finalment, també és l’any en què es contribuirà a la reflexió, al debat,
sobre les potencialitats de la cultura catalana en el moment
actual.
Aquests quatre eixos de treball comporten el desplegament d’una sèrie
d’accions que deixaran un llegat que perviurà més enllà de 2012.
Durant el període de la Capitalitat, Tarragona reforçarà la seva presència en el
mapa cultural i turístic català a partir de la mostra dels esdeveniments que ja la
hi situen ara: prioritàriament, Tarraco Viva, el festival internacional
especialitzat en la divulgació històrica d'època romana (mes de maig); la
seqüència ritual de les festes de Santa Tecla, per a la qual ha rebut un doble
reconeixement, el de festa d'interès turístic nacional i el de festa patrimonial
d'interès nacional (mes de setembre); el Concurs de Castells de Tarragona,
una actuació de les millors colles castelleres del país que se celebra cada dos
4

5. anys a la plaça de braus i que enguany complirà la vint-i-quatrena edició
(octubre), i, el festival de fotografia SCAN (finals d’octubre-novembre), un
festival de caràcter obert i de vocació internacional, que aplega iniciatives de
procedència múltiple, pública i privada, i que posa en valor l’interès de la ciutat
per l’art contemporani.
Ara bé, el període de la Capitalitat també és un marc ideal perquè Tarragona
acari el canvi de model que es fa necessari.
5

6. El llegat, canvis estructurals
Accions concretes:
• Difusió nacional i internacional dels esdeveniments que poden projectar
la imatge de la ciutat, tenint en compte que reforçarem, així, els grans
eixos que ens distingeixen: patrimoni, cultura popular i fotografia
contemporània.
• Reenfocament producomunicatiu de la cultura: obertura i
dinamització de canals de participació i diàleg a Internet (web potent i
participativa de Tarragona 2012, xarxes socials, canals audiovisuals i
d’imatge, altres medis 2.0 a través dels quals es canalitzarà una nova
comunicació per al futur, vertebradora i performadora).
• Proposta d’activitats de creació artística per a la ciutadania en
general, que en potenciïn un paper actiu i individual en l’àmbit presencial
i en el virtual, sobretot, per tal de contribuir a la construcció d’una
ciutadania sensible.
• Radiografia exhaustiva dels agents i dels creadors de la ciutat.
• Consolidació dels Amics de la cultura com a ciutadania sensible
generadora de discurs sobre la cultura, sobre la utilitat que té i sobre la
ciutat. Fomentant, també, l’apropiació sentimental de la ciutat i dels
espais patrimonials.
• Posada en marxa d’un projecte d’R+D+I (recerca, desenvolupament i
innovació) que desplegarà una primera fase experimental durant l’any de
la Capitalitat: el Banc de la cultura, i que voldríem que servís de punt
d’encontre per a la reflexió de tot l’àmbit català. Trobada d’agents
externs i interns que contribueixin a la reflexió estratègica a partir
d’aquest nou model de gestió.
6

7. Tant el reenfocament producomunicatiu com la posada en marxa del
Banc de la cultura són dos projectes de producció pròpia que
distingeixen Tarragona de les capitals de la cultura catalana que ens
precedeixen.
7

8. Banc de la Cultura: un nou model de gestió
En aquest marc d’objectius, la posada en marxa de la primera fase
experimental del Banc de la Cultura és del tot adient, oportuna i necessària,
perquè es tracta d’un projecte que aporta un plus d’R+D+I (recerca,
desenvolupament i innovació) a la Capitalitat –no present en els projectes que
ens precedeixen– i que posa, doncs, una llavor de futur, que supera la
condició efímera de la celebració, i pot deixar un llegat útil per a Tarragona
i per a Catalunya. A més, el desplegament d’aquesta fase experimental pot ser
el nucli a partir del qual es generi la reflexió estratègica (tots podem contribuir
a perfilar aquest nou model de gestió) i pot funcionar amb les recursos propis
de Tarragona 2012 i de l’Àrea.
Prenent com a model els precedents del banc del temps, el Banc de la
cultura podria esdevenir l’entorn mitjançant el qual s’organitzi i es
vertebri la funció mediadora de la gestió cultural pública municipal,
que fomentarà i acompanyarà les transaccions culturals entre l’oferta
i la demanda.
8

9. Objectius estratègics
• Defensar el valor transformador de la cultura: ens regenera i ens fa
créixer com a persones.
• Proposar una cultura participativa i de proximitat, que fomenti la
creativitat. Una cultura amb uns grans actius socials: la relació lliure, la
multidisciplinarietat, la formació.
• Reforçar la funció mediadora, intrínseca de la gestió cultural pública.
Objectius operatius
• Facilitar l’intercanvi: de projectes culturals, d’experiències i de
coneixement.
• Provocar que hi hagi activitat, més que no pas fer-la.
• Posar en valor els actius existents i en projecció.
• Canalitzar el coneixement: compartir, compartir i compartir.
• Fomentar la creativitat, com a valor personal i per a la inserció laboral.
• Posar en valor les biblioteques i els centres cívics com a porta d’entrada
a la cultura. (CAPS CULTURALS, centres d’assistència primària culturals).
• Fomentar una cultura no sotmesa a l’equipament, lliure de poder-se
realitzar a tot arreu.
• Treballar un model de cultura incloent. La cultura ha de ser un element
vertebrador de totes les classes socials i procedències.
• Propiciar la transversalitat dels equipaments existents. Es poden fer
servir per moltes més coses per les quals han estat construïts. Màxima
optimització i oberts a l’experimentació ciutadana
Exemples reals susceptibles de formar part del Banc de la Cultura
- Oferir recitals de poesia o sessions de lectura en centres sociosanitaris i
hospitals a canvi de la satisfacció d’ajudar els malalts.
- Oferir obres de petit format per ser representades en pisos a canvi de sopar i
de conversa o d’intercanvi econòmic.
- Oferir un taller per a les escoles i instituts a canvi que aquestes només n’hagin
d’assumir la despesa de material.
9

10. - Cedir espais desocupats per fer activitat artística a canvi del manteniment.
Les possibilitats són molt grans i posaran damunt la taula l’enginy de les
persones i dels creadors a l’hora d’obrir noves vies de col—laboració i de mostrar
la creativitat d’una nova manera. En ser un projecte que neix per donar veu a
les necessitats culturals reals de la ciutadania, caldrà ser molt receptiu a les
inquietuds i als projectes que sorgeixin.
10

11. Amics de la Cultura
Una de les coses positives que va quedar del projecte Tarragona 2016 va ser la
creació d’un equip de persones voluntàries que, mogudes per un interès cultural
i ciutadà, van dedicar una part del seu temps a col—laborar en la difusió de la
candidatura. Durant l’any de la Capital, Tarragona té una oportunitat de cohesió
i difusió de la seva cultura, de la seva llengua i del seu país i per tal que tot això
sigui una realitat es necessita el suport i la participació de la ciutadania i del
teixit associatiu.
Amb aquest objectiu s’ha creat el col—lectiu Amics de la Cultura, que amb el
temps s’ha de convertir en una xarxa estable de participació ciutadana. Durant
el 2012, els voluntaris dels Amics de la Cultura actuaran d’ambaixadors de la
Capital i seran capaços de relacionar‐se tant amb la ciutadania de Tarragona
com la de fora.
Les persones que vulguin formar part d’Amics de la Cultura disposen d’un canal
d’informació directe, tenen l’oportunitat de col—laborar en una gran diversitat
d’activitats culturals i poden beneficiar-se d’un conjunt d’avantatges.
Què ofereix l’Ajuntament
Un carnet que identifiqui les persones membres d’Amics de la Cultura i
els comporti avantatges en diferents propostes culturals i d’oci de la
ciutat.
Mantenir-les informades de tota l’oferta cultural que genera la ciutat a
través del correu electrònic i, presencialment, des de l’oficina de Casa
Sefus.
Avantatges i descomptes en activitats culturals.
Possibilitat de col—laborar de forma desinteressada en activitats
culturals i festives de Tarragona.
Gaudir d’una via de comunicació directa entre l’Ajuntament i la
ciutadania per formular propostes i suggeriments relacionats amb
l’activitat cultural de la ciutat.
11

12. Formar part d’una organització amb interessos comuns que
potenciarà la coneixença d’altres persones amb inquietuds
semblants.
Com s’hi pot col—laborar
1. Ajudant col—lectius de persones amb necessitats específiques
(persones amb mobilitat reduïda, persones amb discapacitat, gent
gran, nadons...).
2. Col—laborant en el desenvolupament d’esdeveniments culturals o festius
de la ciutat, fent funcions de suport.
3. Informant les persones assistents als actes.
4. Col—laborant en la difusió de les activitats.
5. Participant en l’acolliment d’artistes i altres persones que ens visitin.
6. Altres formes de col—laboració que proposi la ciutadania.
Per formar part d’Amics de la Cultura, cal que els interessats s’adrecin a l’oficina
de la Casa Sefus,
Baixada del Roser, 5, 43003, de Tarragona
Telèfon: 977 296 137
Horari d’oficina: de dilluns a divendres de 10 a 14 h
A/e: amicsdelacultura@tarragona.cat
12

13. Projecte digital Tarragona 2012: reconeixement, innovació i debat
El projecte digital de la Capital de la Cultura Catalana s’ha concebut com una
aposta ambiciosa, participativa i molt oberta a tota la ciutadania. Un nou web
(allotjat a http://t2012.tarragona.cat), 7 xarxes socials i el butlletí Públics 2012
conformen el projecte de comunicació de Tarragona 2012.
Tant la pàgina web, que té la voluntat de convertir-se en el canal de
comunicació principal de Tarragona 2012, com les xarxes socials que
s’obren, permetran desenvolupar una nova forma de comunicar la
realitat cultural des de l’administració, que podrà fer incidència no només
en l’activitat més noticiable i puntual, sinó en la cultura quotidiana, en el procés
de treball, en el desenvolupament dels creadors i en la construcció de
projectes, de manera que deixaran que veiem com la cultura realment ens
transforma i transforma la comunitat.
El projecte, doncs, obre tota una sèrie de portes que faran que els ciutadans
puguem mirar pel forat del pany i veure els assajos de les entitats i de les
companyies, els tallers dels artistes, les reunions de treball, imatges prèvies de
preparació d’espectacles i un llarg etcètera. Alhora, també podran aportar la
seva visió més personal i creativa de la cultura, de la vivència que en tenen, ja
que podran compartir-hi amb facilitat imatges, vídeos, comentaris i enllaços de
les activitats culturals que desenvolupen o que consumeixen.
Web: http://t2012.tarragona.cat
Facebook: http://www.facebook.com/tarragona2012
Twitter: http://www.twitter.com/tarragona2012
Google +: https://plus.google.com/111919517048238670432
Youtube: http://www.youtube.com/tarragona2012
Flickr: http://www.flickr.com/tarragona2012
Tumblr: http://tarragona2012.tumblr.com/
Instagram: @tarragona2012
13

14. L’empresa tarragonina Domo-A ha estat l’encarregada de desenvolupar el
disseny de tot el projecte digital.
Filosofia del projecte
El projecte digital de Tarragona 2012 està articulat de manera que suposi un
canvi de dinàmiques, un nou rumb que deixarà un llegat en el futur i que
afectarà la definició de les funcions de la Conselleria de Cultura, Patrimoni i
Festes i de la relació del sector cultural i la ciutadania amb l’administració. Està
concebut com un espai de conversa de tot el fet cultural tarragoní i, per tant,
incidint en la realitat que Tarragona 2012 és un projecte de ciutat que va molt
més enllà de la promoció de l’activitat impulsada directament per l’Ajuntament,
es planteja sobre la base de la participació i la visibilització de totes
les manifestacions culturals i creatives, amb la intenció de posar en
valor i reconèixer la feina que es fa des dels diferents àmbits.
Així, doncs, des de Tarragona 2012 es vol que el web i les xarxes serveixin no
només per difondre la informació relacionada amb la Capitalitat, sinó per
convertir-se en altaveu de tota l'activitat cultural que tingui lloc a la ciutat. En
aquest sentit, hi tindran cabuda totes les activitats i accions culturals, no només
les municipals, així com articles de reflexió sobre el futur cultural de la ciutat,
apunts de blocs rellevants, entrevistes audiovisuals en què tot tipus de
ciutadans parlaran sobre gustos, aficions, opinions, etc. Sempre es
prioritzarà la quotidianitat de la cultura i de les persones i entitats que
hi ha darrere i el procés de treball.
La plataforma virtual que s’ha creat (el web i les xarxes), per tant, s’utilitza
com a medi i no com a mitjà, és a dir, no tant com un aparador
complementari de les activitats presencials de la ciutat, sinó com un
espai amb vida pròpia que ens permet construir una altra realitat, la
de la cultura com a fet quotidià. És un medi en què la conversa i l’intercanvi
construeixen cultura, que vol provocar una trobada entre ciutadans, creadors i
persones responsables de les entitats i dels projectes culturals que no es pot
produir, de la mateixa manera, al medi físic.
14

15. Un web participatiu
El web T/2012 (http://t2012.tarragona.cat) té com a prioritat oferir i rebre totes
les opinions possibles. Per aquest motiu s'ha habilitat un recopilatori de blocs de
creadors locals i s'ha donat especial rellevància a la informació del Banc de la
Cultura.
A més, s’està treballant en nous espais a la pàgina web, com “En veu alta”,
que recull les opinions de la ciutadania al voltant de la cultura a través de
diferents entrevistes audiovisuals i també articles de fons de professionals; o
“Creació en línia”, un apartat per viure aquelles intervencions d'artistes locals
pensades per ser gaudides expressament per Internet o per pantalla.
Tots els continguts poden ser compartits fàcilment a les xarxes socials i la
majoria d'apartats del web disposen d'un espai per a què els visitants puguin
deixar-hi els seus comentaris.
Xarxes socials
Tarragona 2012 fa una aposta ambiciosa per les xarxes socials amb la voluntat
d'arribar al màxim nombre de públic possible i d'adaptar cada missatge a la
particularitat de cada espai.
D'aquesta manera, des de Twitter s'aposta per retransmetre els actes culturals
més significatius. A Flickr s'hi poden trobar multitud d'imatges i, a més, les
persones que ho desitgin poden afegir-ne de seves; de la mateixa manera que
a Instagram, una xarxa per compartir imatges que està tenint un gran èxit, i
que serveix, sobretot, per difondre visualment la riquesa de Tarragona a
l’exterior, a partir de la intervenció “artística” que comporta l’eina.
Facebook, la xarxa que actualment compta amb més usuaris, s'està convertint
ja en el principal fòrum de trobada, on tothom qui ho desitja dóna la seva
opinió sobre els temes que l’interessen i hi pot penjar informacions i fotografies.
També s'ha obert un canal propi a Youtube, on es poden anar consultant
15

16. vídeos de temàtica diferent, com opinions sobre com percep la ciutadania la
cultura, entrevistes d'actualitat a alguns dels protagonistes de l'any o peces
artístiques. Tarragona 2012 també està present en xarxes de creació més
recents, com Google + o Tumblr, les quals permetran projectar la cultura de
Tarragona i la vessant més turística de la ciutat a públics diferenciats i
específics.
Públics 2012, el butlletí
A partir de principis del mes de març, la revista Públics ha redefinit la seva
estructura i s’ha convertit en Públics 2012, el butlletí electrònic de la Capital. La
periodicitat de la publicació és mensual i se centra en les activitats i els
continguts vinculats a Tarragona 2012. La part principal, Selecció natural,
està dedicada a les recomanacions culturals que un personatge tarragoní
significatiu fa als seus conciutadans i a les persones que visiten la ciutat. Així,
doncs, acomplint l’objectiu de posar en valor les persones amb nom i cognoms
que fan cultura i de donar la veu als ciutadans, el butlletí exposa les
propostes personals d’aquests convidats, que projecten la ciutat més
enllà de les fronteres de la ciutat.
També inclou seccions fixes consistents en un comentari breu sobre un aspecte
relacionat amb la cultura de la ciutat (arqueologia, gastronomia, llengua,
arquitectura, etc.). Aquestes seccions són: “La troballa”, “La imatge”, “La
paraula”, “Les lletres”, “El racó insòlit”, “La cançó”, “Què mengem?” i
“Sóc petit!”. A més, hi ha un apartat de destacats i un d’agenda exhaustiva,
que beu de l’Agenda Tarraco Romana, molt completa i detallada, i que inclou
tots els actes que es fan a la ciutat.
Està pensat perquè tingui un doble nivell de lectura, de tal manera que la
pàgina que cadascú rep té un sentit global, en si mateixa, i que qui vol ampliar
informació ho pot fer.
Totes aquelles persones que fins ara no rebien Públics i que estiguin
interessades a rebre el butlletí, s’hi podran subscriure a través del web de
T/2012.
16

17. Com associar-se a Tarragona 2012 i per què
Tarragona 2012 és un projecte de ciutat al qual es poden associar totes les
entitats, col—lectius, projectes i activitats relacionats amb la cultura
que vulguin contribuir a projectar més enllà de les nostres fronteres la riquesa
cultural que ens ha caracteritzat i que ens caracteritza.
Des del projecte de la Capital es despleguen una sèrie d’accions comunicatives
que contribueixen a fer més visible i posar en valor tota l’activitat dels
col—lectius, persones i entitats que s’hi sumen. La voluntat és construir
conjuntament i mostrar com Tarragona és una ciutat que estima la cultura i que
la concep com un element de salut, important en el dia a dia de tots.
Associar-se a la Capital de la Cultura Catalana implica, com a mínim, incorporar
el logotip de Tarragona 2012 als materials de difusió i comunicació impresos i
digitals que els associats generin, la qual cosa contribuirà, durant tot l’any, a
donar a conèixer la Capitalitat Cultural al màxim nombre de persones possible.
Un cop rebuda la sol—licitud per associar-s’hi, es farà arribar als interessats la
versió del logotip adequada i des de l’Oficina de Tarragona 2012 es detallaran
les accions comunicatives que es portaran a terme per tal de fer visible la seva
activitat, les quals s’aplicaran sempre a través de la plataforma digital
desenvolupada (web i xarxes).
Per associar-se a Tarragona 2012, cal enviar les dades que detallem tot seguit a
t2012@tarragona.cat.
Dades a enviar:
Nom de l’entitat/col—lectiu/projecte/activitat
Breu descripció de les activitats o el projecte
Pàgina web i xarxes
Contacte (correu electrònic, telèfon)
17

18. La terra del llamp, història viscuda
Tarragona és una terra que sempre mira el mar. Una terra passional,
arrauxada, i la seva gent sempre ens debatem entre el desarrelament i el
sentiment de pertinença, entre la línia blava de l’horitzó que se’ns emporta lluny
i el pes de la pedra, de la història amb qui convivim de manera natural. Ens
agrada apropiar-nos del carrer, de les places, i per dins sempre portem la
consciència de viure la història i atorguem una dimensió simbòlica especial als
balls, als gestos, a les paraules, a les situacions que compartim en comunitat.
Som una cruïlla i som gent de rituals. La nostra identitat es construeix sobre
aquesta contradicció aparent: la condició de lloc de pas i de confluència, de
punt de trobada i de sortida (tenim connexions terrestres i aèries, però també, i
de manera molt estratègica, marítimes), i l’assentament d’un passat històric de
milers d’anys, que ens precedeix diàriament, és a dir, que no és un llegat
monumental per als visitants, sinó un element totalment integrat en la
quotidianitat. Les parets de la muralla són les de casa nostra (literalment en
alguns casos) i la major part de l’activitat cultural la concentrem en el nucli
històric perquè és un marc que no només ens proporciona un escenari
excepcional visualment, sinó perquè atorga simbologia i transcendència a les
vivències que experimentem com a comunitat.
La nostra condició de cruïlla i el nostre sentiment de pertinença es conjuguen
perfectament en manifestacions com els castells, una activitat que promou
valors plenament actuals i necessaris, com la integració de persones
nouvingudes, el treball en equip i la solidaritat. L’evidència i la vivència
quotidiana del nostre passat històric determina la nostra inclinació a atorgar
una transcedència especial a les experiències col—lectives i aquesta inclinació es
concreta en símbols com el foc, que plantem al carrer en tots els moments de
transformació cíclica. La contemporaneïtat dels nostres creadors també es veu
afectada per aquesta realitat; l’art contemporani recull aquesta herència, no
només temàticament, sinó en la mirada, com també recull la llum, aquella que
Gaudí, fascinat, va apreciar com la llum més bella que mai va veure.
18

19. En un context territorial més ampli, la terra del llamp fa al—lusió al Camp de
Tarragona, al caràcter genial i apassionat dels seus habitants, una empenta
pròpia d’aquesta part del territori català. Una genialitat que, més recentment, té
arrels romàntiques i que, si ens quedem en els límits estrictes de la ciutat, s’ha
desplegat en la vivesa, l’originalitat, la clarividència i la ironia de Josep Yxart,
Josep Pin i Soler, Antoni Rovira i Virgili, Josep A. Baixeras o Olga Xirinacs, entre
molts altres, però que, si obrim el radi cap a les fronteres que ens defineixen de
manera natural integra múltiples ments brillants de la Renaixença i el
Modernisme i els seus hereus més actuals. Com és la ment de Josep Aladern,
que a principis del segle XX ja intentava descriure el caràcter i les aportacions
de la gent del llamp:
“En aquesta esplendorosa terra, tan afalagada per la Natura, he nascut i
m’he criat. En ella vaig conèixer el món i els homes; en ella vaig admirar
les superbes grandeses de la mar i les encantadores formosors de la
terra. Tot el que siga fill de la meva imaginació, tot el que siga obra de la
meva ploma com a escriptor i del meu caràcter com a home, per força
ha de portar el segell d’aquella encontrada de la nostra terra, una de les
més característiques de Catalunya.
Quin és son caràcter? Ni jo mateix ho sé. Solament sé que a l’estiu té
quelcom de paradís, i no poc d’infernal a l’hivern amb ses ventades; que
els seus homes adoren Déu amb fanatisme o el maleeixen com a la cosa
més ordinària; que un senzill deure fa vessar la pròpia sang o una fútil
paraula fa vessar la d’altri, segons impulsi la sang grega o la sang mora
barrejada en les nostres venes; que ni l’odi ni l’amor duren; però, com el
llamp, són violents; en fi, ja que de vicis i virtuts la terra n’està plena,
ens serveix sempre de consol pensar que aquests són ben nostres; i per
content em tindré si avui, demà i sempre aconsegueixo donar
personalitat amb ells als fills de la meva fantasia; si puc fer reviure amb
la meva ploma la meva estimada GENT DEL LLAMP.”
Josep Aladern (Cosme Vidal)
La gent del llamp (1903)
19

20. Durant el 2012 Tarragona tindrà l’oportunitat de transmetre part de la seva
visió particular del món i de la seva identitat.
20

21. MÉS INFORMACIÓ
Web de Tarragona 2012: http://t2012.tarragona.cat
Correu electrònic: t2012@tarragona.cat
21