Eines del Tercer Sector Social és una col·lecció de publicacions pràctiques de la Taula d’entitatsdel Tercer Sector social...
PresentacióLa Taula d’entitats del Tercer Sector Social          ció, cal acompanyar i dotar d’instruments lesde Catalunya...
ÍndexContingutsIntroducció	                                               9Part I. Reflexió	                              ...
Introducció                                            La publicació té tres parts:                                       ...
Part I                                      Per què és important                                 Les organitzacions tindra...
En aquest context, els conceptes de trans-              Esquema II. Legitimitat                                           ...
“No només s’ha de dir el número de                    2. Transparència                                    Un altre tema és...
4. Eines                                                                                                Cap a la cultura  ...
Ara bé, l’evolució cap a la cultura de la trans-     Estudi sobre l’ús de la                              Gràfic I. Existè...
expliciten clarament quina és la missió de                En aquest cas, s’ha buscat el grau d’acces­         F. Accessibi...
3. Reflexions                                        Comparant amb d’altres sectors, com el de co-                        ...
Part II                                      Eines de transparència                                 Tot i així, a vegades,...
Com a element negatiu, destaca la falta de           Cal que la missió i els valors apareguin tant en la     Ara bé, tan i...
2. Idees per millorar la pàgina                   Pautes a tenir en compte:                            entitats, més confi...
Pautes a tenir en compte:                             Adaptabilitat: el contingut i la forma de la        3. Altres einesC...
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials

494 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
494
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Eines de transperència i rendició de comptes per a ong socials

  1. 1. Eines del Tercer Sector Social és una col·lecció de publicacions pràctiques de la Taula d’entitatsdel Tercer Sector social de Catalunya destinada a enfortir les capacitats del Tercer Sector Socialcatalà. La col·lecció s’adreça principalment a les més de 3000 organitzacions socials vinculades ala Taula per mitjà de les seves entitats membres, al seu personal remunerat i voluntari, i a totesles institucions, els acadèmics, els mitjans de comunicació i els professionals interessats enaquests temes.E2 - Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials.Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socialsEdita Taula d’entitats del Tercer Sector Social de CatalunyaRealització Observatori del Tercer Sector www.observatoritercersector.orgPau Vidal, Núria Valls, Sara López i Núria Tarragó.Col·laboradors membres del Grup de treball sobre Innovació i Qualitat de la Taula del TercerSector: Anna Albareda, Esmeralda Almanzán, Marina Arnau, Olga Castro, Toni Codina, AntoniMajó, Amparo Martín, Maite Balduque, Mercè Cervantes, Mercè Bermúdez, Montse Picas, RafaelRuiz de Gauna, Llucià Torras.© Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya Barcelona, setembre 2009Amb el suport de Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de BarcelonaConcepció gràfica i disseny Fundació Catalana de l’Esplai - Suport AssociatiuImpremta Icària Arts GràfiquesDipòsit legal xxxTaula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunyawww.tercersector.catLes publicacions de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya estan pensadesper a la seva màxima difusió i volen contribuir a la millora del tercer sector social. S’autoritza ladistribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria.Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.tercersector.cat
  2. 2. PresentacióLa Taula d’entitats del Tercer Sector Social ció, cal acompanyar i dotar d’instruments lesde Catalunya treballa per als col·lectius més organitzacions socials a fi que puguin millorardesafavorits, a través de millors polítiques so- aquesta voluntat de transparència amb tota lacials i de l’enfortiment de les entitats socials. A societat. Tant les que porten anys treballant,més d’una funció de diàleg amb l’Administració com les noves que s’incorporen en aquestai amb el legislador, ha impulsat internament apassionant aventura de col·laborar i d’estar almillores en la gestió de les organitzacions, com costat dels qui més ho necessiten.es recull en el seu Pla Estratègic i en la Carta de El quadern que teniu a les mans és fruit d’un tre-Qualitat, per tal de ser més útils a la societat. ball col·lectiu de diferents entitats del sector queAposta per criteris integrals de qualitat, soste- participen habitualment del Grup d’Innovació inibilitat, transparència, eficiència, innovació Qualitat de la Taula, amb les notables apor-i treball en xarxa. Perquè només un sector in- tacions tècniques i reflexions de l’Observatoridependent i autònom, amb iniciativa pròpia, i del Tercer Sector i de l’equip tècnic de la Tau-amb complicitat i connexió amb la societat serà la. Aplega uns materials que volen ajudar lesgarantia de continuïtat. organitzacions a incrementar la cultura de laLa responsabilitat de les entitats socials cap a transparència, a través d’eines d’autodiagnosiles parts involucrades (Administració pública, que ofereixen pistes concretes per implemen-donants, legisladors, persones usuàries...) és tar millores. Esperem que siguin apropiades,molt gran, com es demostra diàriament. La i que aquesta primera versió d’aquestes einesseva actuació, fonamentada en uns valors, té s’enriqueixi en el futur amb noves pràctiques deun fort compromís social. Tanmateix, més enllà les entitats del nostre sector.de ser el Tercer Sector Social, una de les institu-cions que més confiança genera en la pobla-Àngels Guiteras Rafael Ruiz de GaunaPresidenta Vicepresident i coordinadorTaula d’entitats del del Grup d’Innovació i QualitatTercer Sector Social de Catalunya Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
  3. 3. ÍndexContingutsIntroducció 9Part I. Reflexió 10Per què és important la transparència? 11Conceptes bàsics de transparència i rendició de comptes 13 Rendició de comptes 13 Transparència 14 Involucrats 15 Eines 16Cap a la cultura de la transparència 17L’ús de la pàgina web com a eina de transparència 19 Presentació de l’estudi 19 Indicadors i dades 19 Reflexions 22Part II. Acció 24Eines de transparència a la pràctica 25 Anàlisi d’indicadors 25 Idees per millorar la pàgina web i la memòria 28 Altres eines 31Conclusions 32Part III. Autoreflexió 34Com treballar les fitxes d’autoreflexió 35Fitxes d’autoreflexió 36 La cultura de la transparència 36 La pàgina web 38 La memòria 40 Altres eines de transparència 42Valoració global d’autoreflexió 44Accions prioritàries 45Annex I. Bibliografia 46
  4. 4. Introducció La publicació té tres parts: Una primera part de reflexió, on s’explica la El quadern Eines de transparència i rendi- importància de la cultura de la transparència ció de comptes per a ONG socials, fruit de la i es situen els conceptes bàsics per entendre- col·laboració entre la Taula d’entitats del Ter- la. En aquesta primera part, també es presen- cer Sector Social de Catalunya i l’Observatori ten els resultats d’un estudi realitzat sobre l’ús del Tercer Sector, té com objectiu princi- que fan les entitats socials del web com a eina pal clarificar conceptes i oferir unes pautes de rendició de comptes i transparència. d’actuació a les entitats perquè aquestes in- El segon apartat és el de l’acció. En aquest corporin la transparència a les seves eines de es reflecteixen i s’estudien diferents eines, i comunicació i participació. s’assenyalen algunes pautes a seguir, com tam- La transparència i la rendició de comptes bé a tenir en compte a l’hora d’utilitzar-les. són un valor bàsic en una organització del La tercera part, que és la d’autoreflexió, conté tercer sector avui en dia. En els últims anys unes fitxes perquè les entitats facin un test s’ha desenvolupat un discurs sòlid que vincu- d’autodiagnòstic. Són unes orientacions en la la transparència amb la missió i els valors forma de preguntes que pretenen ser una de l’entitat i que ajuda a generar confiança eina per poder aplicar el que s’exposa en el social. Les entitats han de fer esforços indi- quadern al context de cada entitat. viduals i com a sector per incorporar i conso- A més, en l’annex, hi ha una breu bibliografia lidar la transparència com a element bàsic i complementària. distintiu del sector no lucratiu. En aquest sentit, el rol de les entitats de segon i tercer nivell és clau per facilitar la reflexió i les pautes que ajuden a optimitzar esforços i facilitar avenços a les entitats de base.8 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 9
  5. 5. Part I Per què és important Les organitzacions tindran més impacte social, i més capacitat d’actuació, en la mesura que la transparència? aconsegueixin, no només obtenir confiançaReflexió social, sinó mantenir-la i incrementar-la. No En els últims anys, el tercer sector ha incremen- obstant, és un repte per a les entitats, perquè tat les seves dimensions i el seu impacte en la és difícil aconseguir-la, i molt fàcil perdre-la. societat. Les entitats han adquirit un rol més rellevant en la societat, i un major reconeixe- ment com agent de transformació social. Esquema I. Confiança social S’ha passat d’un context en el qual, el que Creixent reconeixament social aportava legitimitat a les organitzacions del Nou marc de relacions tercer sector era simplement la seva raó de Nou rol social ser, i per la base ètica de les seves actuacions, a un context on cada vegada s’exigeix més a les entitats. Aquest fet implica que les orga- nitzacions no han d’estar centrades només Legitimitat Credibilidad en desenvolupar una tasca, sinó que han de mostrar i explicar que el què fan, ho fan bé. CONFIANÇA SOCIAL D’aquesta manera, s’ha perdut la “innocència” de fa uns anys. Així mateix, el debat generat arran d’alguns casos d’irregularitats per part Font: Observatori del Tercer Sector d’algunes entitats el 2007, i la irrupció d’un discurs crític cap al sector, ha generat una La confiança social no sorgeix de forma espon- certa crisi de confiança. tània, sinó que és resultat d’un treball ben fet, Per tant, aquest nou context social ens duu d’una trajectòria, d’una implicació social, d’un a la idea que no tot s’hi val per aconseguir impacte, d’uns resultats, d’uns valors presents legitimitat. La credibilitat de les organitza- en l’activitat diària de l’entitat, en definitiva, cions no lucratives depèn, en gran mesura, d’una determinada manera de treballar. de la confiança social que aquestes siguin D’altra banda, les entitats tenen cada cop capaces de generar. Aquesta confiança social més un major reconeixement social per part és el motor de les entitats, ja que és la que de l’opinió pública. Els ciutadans d’aquest país permet tenir una base social compromesa, confien més en les entitats que en els partits uns finançadors que els donin suport, uns re- polítics. Aquest fet fa que augmenti la respon- cursos econòmics, en definitiva, el que dóna sabilitat de les organitzacions, per incidir po- legitimitat per dur a terme la seva tasca. líticament i contribuir a la construcció d’una ciutadania activa i compromesa.10 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 11
  6. 6. En aquest context, els conceptes de trans- Esquema II. Legitimitat Conceptes bàsics de És a dir, de la mateixa manera que les entitatsparència i rendició de comptes es conver- no lucratives han de ser capaces de donar res- transparència i rendicióteixen en elements clau. Dos conceptes que, posta a qüestions econòmiques, també s’handia a dia, es van consolidant com a valor bàsic Confiança de comptes d’enfrontar amb preguntes tan freqüents com: sociali distintiu del tercer sector. - Qui forma part dels òrgans de govern? Creació capital social 1. Rendició de comptesEl món no lucratiu ha de ser coherent amb la - Qui són els destinataris de les Incidència políticaseva raó de ser, actuar des d’una responsa- Legitimitat El concepte de rendició de comptes fa re- Fomentar la participació intervencions?bilitat col·lectiva i incorporar la cultura de la ferència a l’explicació d’aspectes organitza- Construcció ciutadania - Com es treballa a l’entitat?transparència per genera vincles sòlids amb activa i compromesa tius, com la raó de ser i els valors de l’entitat,la societat, i així, la confiança social. les activitats, el seu impacte, el finançament, - Quina és la missió de l’entitat? TRANSFORMACIÓ l’equip, les polítiques de gestió i desenvolupa-Aquest context actual de crisis de confiança SOCIAL - Qui forma part de l’equip?, etc. ment de persones, la visió que té la societat,és, sense dubte, una bona oportunitat per les polítiques de comunicació, etc.reflexionar sobre la importància de la trans- La qüestió més complexa és com mesurarparència i per visibilitzar el treball ben fet, i les Font: Observatori del Tercer Sector Aquest terme s’apropa al concepte anglo- l’impacte de les activitats realitzades per l’entitat.bones pràctiques existents; com també per saxó d’accountability, que literalment significa Quantitativament, es pot saber quantes per-seguir treballant, sense retorn, en aquesta responsabilitat. L’accountability és una decisió sones participen en una activitat o quantes esevolució cap a la cultura de la transparència. voluntària de l’entitat, un compromís ètic i beneficien dels projectes, però el més complicat de responsabilitat amb les seves actuacions, és explicar com millora la qualitat de vida de les que va més enllà de la rendició de comptes persones usuàries o com canvien les condicions vinculat a les comptes econòmiques. que genera l’exclusió. Tot i així, el fet que sigui Molts cops, les entitats creuen que rendir difícil, no vol dir que ho haguem d’obviar. comptes és només una qüestió de números i L’impacte significa també un seguiment, no és que tenir els comptes clars ja és suficient, però, una simple avaluació. Obliga a tenir un contac- obliden l’altra part. Quan es parla de rendició te directe amb les persones destinatàries, i a de comptes, es fa referència a alguna cosa tenir-les en compte. Si es fa així, s’obtindrà una més; oferir una visió global de l’organització. resposta més qualitativa. Esquema III. Rendició de comptes Qui hi ha Què fa al darrere? i per què? Com A qui dirigeix treballa? ORGANITZACIÓ les actuacions? Quin impacte Com es social té? finança? Font: Observatori del Tercer Sector 12 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 13
  7. 7. “No només s’ha de dir el número de 2. Transparència Un altre tema és la cultura de la competència funcionament o l’impacte de la seva activi-persones que participen en una activitat, La transparència s’entén com el grau entre les organitzacions. Intercanviar expe- tat. Alhora, aquests col·lectius poden ser deaixò ja ho fem, sinó que hem de fer un pas d’informació i l’actitud amb la qual ens en- riències, eines i coneixements és una forma caràcter intern (òrgans de govern, equip re-més, i veure com ha influït la nostra acció.” frontem a la rendició de comptes, però aquest de col·laborar per a la millora del sector. La munerat, voluntariat, persones associades,“Una bona pregunta seria: si la teva entitat transparència ha de ser un repte no només destinataris, entitats col·laboradores, etc.), o grau no és un terme absolut, sinó que estàno existís, que passaria? Les entitats de propi de cada entitat, sinó de caràcter secto- extern (la societat en general, l’Administració influenciat per variables com la missió, elscooperació duen anys preguntant-se aquestes rial, on el sector no lucratiu s’impliqui i treballi pública, els finançadors, els experts en l’àmbit valors organitzatius, l’activitat realitzada, elscoses, en canvi l’àmbit social no tant.” per generar vincles sòlids amb la societat, tot de l’activitat de l’entitat, etc.). Cada organit- destinataris de les accions, la cultura partici- enfortint la confiança social. zació ha d’identificar i definir aquests grupsParticipants d’un taller pativa de l’organització o l’entorn social. Fa en funció de la seva realitat. referència al concepte anglosaxó disclosure. Coherència a l’entitat El concepte d’involucrats, també conegut La transparència hauria de ser coherent ambBeneficis de la rendició de comptes com parts implicades, grups d’interès o ac- l’entitat i la seva missió. No hi ha uns paràme- Per exemple, una entitat que treballa ambAlguns dels beneficis que es poden obtenir de temes de violència de gènere, hi ha coses tors involucrats, en anglès fa referència al tres de transparència per a totes les entitatsla rendició de comptes són generar una imat- que no pot explicar, com el nom d’usuàries concepte de stakeholders. per igual, però sí que hi hauria d’haver unsge positiva de l’entitat, credibilitat, legitimitat o la ubicació dels centres d’acollida. O una La rendició de comptes té diferents aspectes mínims, com per exemple, explicar les dadesi confiança social, a més d’una sensibilització organització que treballa el tema de la depenent a qui va dirigida. Per això, és neces- econòmiques, qui forma part de la junta di-cap a la ciutadania. infància en risc d’exclusió, no sempre pot sari tenir en compte quin tipus d’informació rectiva, quines activitats es duen a terme o aCom tot, la rendició de comptes i la trans- quanta gent arriben les nostres accions. publicar en els seus informes fotografies s’ofereix a cada grup d’involucrats, comparència esdevenen un repte, ja sigui per a les dels seus nens/es. s’explica i quines eines s’utilitzen.organitzacions com per al mateix sector. Es Des d’aquesta perspectiva de rendició de comp-tracta d’un tema complex que no té una única tes i transparència, els involucrats són els des- S’ha de superar la cultura de l’èxit 3. Involucratsfórmula, i d’un procés on la clau és incorporar tinataris finals de la informació, per això les i no només explicar el què ha Per abordar la rendició de comptes i la trans-la transparència a la cultura organitzativa de mateixes entitats haurien de reflexionar sobrel’entitat, als valors i al treball diari. sortit bé. Les entitats han de ser parència, és necessari abans reflexionar sobre el grau de vinculació, motivació i implicació que autocrítiques. qui són els involucrats en l’entitat -externs i tenen els diferents grups amb l’organització. interns- i quines eines són les més eficients“Crec que ens falta incidència política, ja per arribar a aquests. S’utilitzaran certs ins-que és un element que tenim pendent el La idea és incorporar la cultura de la trans- truments o d’altres, depenent de la realitat detercer sector.” parència com a element estratègic, i per l’organització i dels involucrats. Les entitats haurien de reflexionar“Com es mesura l’impacte qualitatiu?” convicció. Això implica superar l’anomenada Aquest concepte fa referència a aquelles sobre el grau d’implicació i“L’impacte quantitatiu si que el fem, però no cultura de l’èxit, present no només en el ter- persones, entitats i col·lectius vinculats a vinculació que tenen els involucratsarribem al qualitatiu, i a vegades ni al primer.” cer sector, la qual consisteix a explicar només l’organització, ja sigui en relació amb el seu amb l’entitat. allò que ha sortit bé, obviant aquells pro-Participants d’un taller jectes o iniciatives que no han tingut tant impacte. Ser transparents significa acceptar que hi ha coses que no surten bé, per això les entitats han de ser autocrítiques, reflexionar i aprendre també dels errors. 14 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 15
  8. 8. 4. Eines Cap a la cultura El primer pas és seguir estrictament amb la le- galitat. Fer un pas més seria arribar a identificarLes eines són aquells mecanismes que ser- Els codis ètics, impulsats per les de la transparència una certa conveniència, és a dir, dur a termeveixen a les organitzacions per rendir comp- entitats de segon i tercer nivell, accions de rendició de comptes perquè pot im-tes als involucrats. Depenen de diferents va- afavoreixen la col·laboració i la El fet de rendir comptes forma part de la na- plicar avantatges per a l’entitat. Aquesta és unariables, com l’àmbit de actuació de l’entitat, cooperació entre les entitats. turalesa del sector no lucratiu. La cultura de visió més instrumentalista i operativa. Per úl-el grup de destinataris, la cultura participa- la transparència comporta una actitud inhe- tim, trobem la visió que incorpora la cultura detiva de l’organització o la dimensió, entre rent a la raó de ser de les entitats no lucrati- la transparència en l’entitat com “alguna cosa”d’altres. Aquestes variables, ens determinen Aquestes eines, generalment impulsades per ves, directament relacionada amb els valors estratègica i per convicció. Aquesta és la quel’ús d’una o altra eina. les estructures de segon i tercer nivell (coordi- i el compromís amb la base social que les ajuda a la sostenbilitat de l’organització i la queLes eines es poden classificar en diferents nadores, federacions, plataformes d’entitats, conformen. major confiança social crea.categories: etc.), suposen un important mecanisme per- Com tota cultura, la de la transparència im- La cultura de la transparència és un dels mit-- Les que estan vinculades a la comunica- què faciliten la col·laboració i la cooperació plica incorporar a l’organització uns proces- jans per generar confiança. L’exercici de comu-ció, com per exemple, les memòries anuals entre les organitzacions, a la vegada que vi- sos de rendició de comptes en el treball diari nicació entre els diferents grups involucrats(d’activitats i econòmiques), les publicacions sibilitzen els valors i els objectius compartits. i en la forma de fer a l’entitat. Però en aquesta genera aquesta confiança. No obstant això,pròpies, els butlletins informatius o la pàgina Tot i així, s’ha discutit molt sobre la seva eficà- evolució conviuen diferents ritmes i realitats aconseguir-la no sempre és fàcil, s’ha de saberweb. cia i les seves limitacions, per la seva caracte- en funció del tipus d’entitat, de la maduresa gestionar i treballar-la. rística de voluntariat d’adhesió. organitzativa i sectorial.- Les que responen a exigències legals, com En aquest sentit, la comunicació ha de serles comptes econòmiques, les liquidacions Un factor clau en l’accessibilitat a la infor- Hi ha diferents maneres d’abordar la rendició un pilar fonamental per a les entitats no lu-periòdiques, les inscripcions a registres, o mació, i com a conseqüència, en la rendició de comptes i la transparència com mostra el cratives, ja que és un element principal qued’altres exigides pels poders públics ( ja si- de comptes i la transparència, han estat les següent esquema. permet a aquestes dur a terme la seva missióguin locals, autonòmics o estatals). tecnologies de la informació i la comunicació com a agents de transformació social. Una (TIC). En el context actual, les entitats han- O les vinculades més a la participació, com Esquema IV. Cap a la cultura de la transparència. entitat aconseguirà més credibilitat i con- d’aprofitar les oportunitats que ofereixen lessón els espais de trobada, els grups de dis- fiança social si treballa aquesta comunicació i TIC a l’hora de rendir comptes.cussió, les presentacions, etc. n’informa els seus col·lectius involucrats. En aquest sentit, seria necessari buscar un El camí cap a la cultura de laUn altre tipus d’eines són les d’autoregulació transparència Un sector clau involucrat per fer arribar el equilibri entre les diferents eines de rendiciósectorial. La mateixa maduració del sector no nostre missatge a la societat són els mitjans de comptes que s’utilitzen. Per això, és impor- - COMPROMÍS +lucratiu ha afavorit l’aparició d’aquests meca- de comunicació. Tot i així, la relació entre les tant fer un esforç de gestió i de coherència pernismes, com per exemple, els codis ètics o de entitats i els mitjans a vegades no és fàcil, a part de tota l’organització. Coacció Conveniència Conviccióconducta. causa dels diferents ritmes i rutines de treball Compliment Visió més Elecció de la legalitat instrumental estratègica de cada un. Per això, tant els mitjans com les i operativa organitzacions haurien de seguir treballant per un coneixement mutu. Però, és cert que en els últims anys les enti- Font: Observatori del Tercer Sector tats han anat prenent consciència del rol es- sencial que té la comunicació en el seu mateix funcionament i per la transformació social, tot i que encara queda molt camí a fer. 16 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 17
  9. 9. Ara bé, l’evolució cap a la cultura de la trans- Estudi sobre l’ús de la Gràfic I. Existència de pàgina web L’evolució cap a la cultura de la parència és un repte sectorial que afecta totes pàgina web com a eina transparència és un repte sectorial les entitats, independentment de la dimensió de transparència En procés, 3% En tenen però que afecta a totes les entitats. i de l’àmbit d’actuació. En aquest sentit, la no funciona, 4% col·laboració i la cooperació entre les organit- zacions i el rol de les entitats de segon i tercer 1. Presentació de l’estudiL’estratègia de comunicació té una relació di- nivell és essencial. Han d’impulsar aquesta L’ Observatori del Tercer Sector, per encàrrec No, 29%recte amb el grau de transparència que adop- cultura, donar suport a les entitats de base i de la Taula del Tercer Sector Social, va rea-ta l’entitat. En aquest sentit és necessari que el oferir eines per a la millora del sector. El repte litzar a finals de 2008 un estudi sobre l’ústercer sector no lucratiu superi aquesta cultura és incorporar la cultura de la transparència en del web com a eina de rendició de comptes ide l’èxit a la qual ens referíem anteriorment. totes les activitats de l’entitat com a font de la transparència. Sí, 64% cultura organitzativa. Es va realitzar una anàlisi quantitativa d’unaÉs poc freqüent que les organitzacions de lasocietat civil publiquin autocrítiques de les mostra de 150 entitats de base del Tercerseves activitats i de l’impacte. Molts cops de- Sector Social, amb l’objectiu de veure quin ús A més, es van definir una sèrie d’indicadors demanen als mitjans, i a la societat en general, Les entitats de segon i tercer nivell es fa de les pàgines web a favor de la trans- transparència, agrupats en les diferents àrees:una certa benevolència per la base moral de tenen un rol important, han d’oferir parència i la rendició de comptes. A. Aspectes missionalsles seves actuacions, i la seva missió humani- les eines per a la millora del sector. B. Activitats desenvolupadestària i solidària, que justificaria la seva feina. 2. Indicadors i dades C. Àmbit econòmic - financerLes entitats haurien de ser capaces de trans- El primer indicador que es va utilitzar per fer D. Equip de personesmetre a la societat quin és el valor afegit que l’anàlisi va ser l’existència de la pàgina web.aporten a través de la rendició de comptes i la D’aquesta manera, de les 150 organitzacions E. Treball en xarxa i comunicaciótransparència per poder ser reconegudes com analitzades, el 64% (96 entitats) tenien web, F. Accessibilitat de l’organitzacióagents socials rellevants. el 29% (43 entitats) no, el 3% (5 entitats) la G. Interactivitat tenien en construcció i el 4% (6 entitats), H. Actualització de la informació la tenien però no estava en funcionament. I. Eines específiques de rendició de comptes Orientacions per a la reflexió La visió del web com a eina important per a l’entitat, per comunicar i rendir comptes, • Què fem i per què ho fem? està adquirint cada cop més importància A continuació es descriuen totes les dades • Com ens organitzem? extretes de l’estudi: en el sector social, però encara queda molta • Quina és la nostra base social? feina a fer. En aquest sentit, les ONG de co- • Quins són els nostres col·lectius prioritaris? operació han avançat més. Així, una anàlisi A. Aspectes missionals • Qui forma part de la junta directiva? elaborat per l’Observatori del Tercer Sector Més enllà dels aspectes que configuren la raó • Quin impacte social té la nostra entitat? sobre transparència i rendició de comptes de ser de tota l’organització no lucrativa, tant del sector de cooperació mostra que, de les • En què es basa la nostra legitimitat? els valors identitaris com la visió es configuren 108 entitats analitzades, el 79% (85 entitats) • Quines eines utilitzem per rendir comptes? com dos elements igualment rellevants. Tot i disposen de web. així, només el 18% de les entitats analitzades 18 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 19
  10. 10. expliciten clarament quina és la missió de En aquest cas, s’ha buscat el grau d’acces­ F. Accessibilitat a l’organització que només actualitzen les notícies, i no elsl’organització i el 16%, quins són els seus valors sibilitat a la informació financera de les orga- Les pàgines web són generalment el primer projectes. L’actualització ha de ser global, deorganitzatius. A vegades, les entitats no ho nitzacions a través de la pàgina web; balances contacte amb una organització. A partir tota la pàgina web en el seu conjunt. A més,expliciten, més per omissió que per no voler i comptes de resultats, fonts de finançament, d’aquí, les persones interessades en qualsevol és important que aparegui alguna referènciadonar la informació. destí dels recursos econòmics, etc. dels serveis que ofereix l’organització, han de a la data de l’actualització. En aquest sentit, Només el 12% de les entitats mostren la proce- poder passar d’aquest primer contacte virtual, cal destacar, que en més de la meitat d’entitats dència dels recursos econòmics que gestionen a un de més tangible i personalitzat. En aquest analitzades, el 53%, no hi consta aquesta dada,B. Activitats desenvolupades i el 7% la destinació d’aquests. El 39% especifi- sentit, és important que les entitats ofereixin i que només el 15% actualitza la informacióLes entitats expliquen més el “què” (el que fan) amb una periodicitat inferior a un mes. quen qui són els seus finançadors i amb quines al web les dades de contacte: direcció postal,que el “com” (com ho fan). Així, la majoria de altres entitats o organitzacions col·laboren. correu electrònic i telèfon.les entitats analitzades, el 84%, expliquen lesactivitats i projectes que realitzen en el seu L’anàlisi ha posat de manifest que encara hi I. Eines específiques de laweb. No obstant això, només el 9 % tenen D. Equip de persones ha un 7% d’entitats que no detallen al seu web rendició de comptesdisponible en el seu web la memòria del 2007. les dades del contacte . Si bé tots els elements analitzats fins ara són Un aspecte indicatiu de transparència és ex- plicar qui està al darrere de les organitzacions; indicatius del grau de transparència en la ren- qui forma els òrgans de govern de les entitats, G. Interactivitat dició de comptes, s’ha observat també si elsC. Àmbit econòmic - financer l’equip de treball operatiu, el voluntariat, etc. web s’usen com plataformes per a la difusió Les pàgines web encara es constitueixen com aGràfic II. Procedència i destí dels recursos financers. i per a la disposició a la societat, les eines de De les entitats de base analitzades, només espais unidireccionals, és a dir, els falten eines rendició de comptes, com serien els codis un terç explicita els noms i cognoms de les interactives i de participació. Només el 26% ètics o de conducta, i/o les auditories. Procedèncias dels recursos persones que formen la seva junta directiva de les pàgines web de les entitats analitzades o el patronat. D’altra banda, quasi la meitat disposen d’un espai interactiu d’intercanvi En aquest sentit, només el 4% de les entitats No, 88% expliciten a la seva pàgina web si tenen algu- de les entitats, el 42%, mencionen algun tipus d’opinions amb els visitants (fòrums, comen- d’informació sobre els professionals que tre- taris a les notícies, etc.) na certificació de qualitat, una eina específica ballen a l’organització. de rendició de comptes. Segons les dades de l’estudi, les entitats no especifiquen a la pàgi- H. Actualització de la informació na web si han fet una auditoria econòmica o si Sí, 12% E. Treball en xarxa L’actualització d’un web és un aspecte molt estan adscrites a un codi ètic, només ho fan el El treball en xarxa implica un exercici de important, ja que és la finestra a l’exterior del 4% i l’1%, respectivament. Aquest hauria de ser Destí dels recursos transparència i rendició de comptes davant treball diari de l’entitat. Hi ha moltes entitats un tema d’evolució de cara el futur. l’entitat de segon nivell i les altres organit- No, 93% zacions que la formen. En aquest sentit, s’ha cregut necessari veure fins a quin punt les organitzacions utilitzen les pàgines web per visibilitzar aquesta pertinença a les xarxes. Així, el 39% de les organitzacions analitzades Sí, 7% anomenen les xarxes o entitats de segon i ter- cer nivell a les quals pertanyen. 20 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 21
  11. 11. 3. Reflexions Comparant amb d’altres sectors, com el de co- operació al desenvolupament, el punt de parti-Existeix una generalització de l’ús del web da de les entitats socials en l’ús que fan del webcom a eina de comunicació, però encara que- com a eina de transparència és molt més baix.da molta feina a fer, per tal que les organitza-cions la concebin com a eina de transparèn- Ara bé, les eines per si soles no són garantiacia i rendició de comptes, i la incorporin als de res. Pot ser que una entitat disposi d’unseus valors organitzatius. web amb molta informació, amb espais in- teractius, dades econòmiques, però que noSegons l’estudi, les entitats expliquen més sigui transparent. Les eines només prenen“què” fan, que el “perquè” es fa o el “com” es sentit en una cultura organitzativa conscientfa. Per tant, s’explica més les activitats i els del valor de la transparència, com a formaprojectes que la mateixa missió o l’estructura sostenible de relacionar-se amb la societat,organitzativa. Cal destacar, que no és que es i com una manera de posar sobre la taulavulgui amagar res, sinó que no es té en comp- el compromís amb la missió i els valors quete la importància d’explicitar la missió i els va- fonamenten les seves actuacions.lors de l’organització, el perquè de l’existènciade l’entitat. 22 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 23
  12. 12. Part II Eines de transparència Tot i així, a vegades, algunes entitats donen massa detalls, tot barrejat. Cal que la infor- a la pràctica mació sigui clara, els falta un exercici de sín-Acció tesi i concreció, sobretot en les memòries. 1. Anàlisi d’indicadors Pel que fa referència als punts negatius, desta- A continuació, es reflexiona al voltant de quem l’avaluació i la valoració de les activitats. set aspectes sobre transparència a partir de Tot i que es detalla què s’ha fet i com, molts l’anàlisi d’algunes eines, com són la pàgina cops no s’explica ni quantitativament ni tam- web i les memòries de d’entitats: poc qualitativament l’impacte d’aquesta acti- A. Explicació de les activitats i projectes vitat o projecte. B. Detall de la informació econòmica Respecte a l’actualització dels web, s’actualit­ C. Claredat de la informació econòmica zen més les notícies i algunes activitats que els D. Valor que aporta a la societat propis projectes. Un aspecte important per ser transparents és l’actualització de la informació E. Facilitat de lectura i disseny atractiu en la seva totalitat. Per tant, s’hauria d’explicar F. Aspectes importants de l’entitat: també, tant les fases dels projectes com la missió, valors, òrgans de govern, seva evolució. equip, dades del contacte, etc. G. Imatge de serietat i confiança B. Detall de la informació econòmica En aquest apartat, destaca com a aspecte A. Explicació de les positiu el fet que quasi totes les entitats ana- activitats i projectes litzades ofereixin, de manera més o menys Les activitats i els projectes tenen un gran pes detallada, la seva informació econòmica tant en les entitats. En general, el tercer sector en les memòries com en els web. explica força les seves activitats, tant en les Tot i així, a vegades, no estan ben explicades memòries com en les pàgines web. les dades econòmiques. Mentre que algunes detallen el balanç de re- “La majoria d’entitats expliquen de forma sultats, les dades contables, la procedència i el força detallada les activitats i projectes, destí dels recursos econòmics. D’altres no ex- però els hi falta un exercici de síntesi, pliquen ni el pressupost que tenen, ni el destí perquè és millor explicar-ho de manera dels diners, ni qui són els finançadors, etc. sistemàtica i amb els punts bàsics.” Respecte a les pàgines web, la majoria d’entitats “Hem trobat a faltar una valoració no ofereixen les seves memòries econòmiques quantitativa i qualitativa de les activitats.” ni els informes financers, etc. Participants d’un taller24 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 25
  13. 13. Com a element negatiu, destaca la falta de Cal que la missió i els valors apareguin tant en la Ara bé, tan important és el disseny com que G. Imatge de serietat i confiançagràfics com a element visual i de síntesi a l’hora memòria com en la pàgina web, i com més ex- les idees siguin clares i transparents. És a dir, Les entitats han de ser coherents amb lad’explicar la informació econòmica. plícita sigui la informació, millor. És a dir, la me- que hi pugui haver memòries o pàgines web seva missió, les seves activitats, les perso- mòria i el web han d’entendre’s com un tot, si un que siguin impecables visualment, de fàcil nes involucrades, els seus elements de co- visitant, veu la memòria del 2007, i no hi apareix lectura i sense un disseny gaire cridaner. municació, etc. Per això, té sentit que una“L’esforç de fer una síntesi de les dades la missió, li faltarà informació sobre l’entitat. organització que treballa amb nens tinguieconòmiques en els gràfics, indica un esforçde ser transparents en la gestió econòmica.” F. Aspectes importants de l’entitat: òrgans un web o una memòria divertida amb di- E. Facilitat de lectura de govern, equip, dades del contacte, etc. buixos, per exemple, però no és coherent“En la memòria d’una entitat s’explicava la i disseny atractiu que una entitat que es dediqui a la reinsercióquantitat de diners que aportaven els socis, La majoria de les organitzacions detallen les de persones en risc d’exclusió, faci un webperò no el número de socis. Ens sembla poc Respecte al disseny de les memòries i les pàgi- seves dades de contacte, tant en les memòries amb moltes animacions i colors.transparent que no ho indiquin.” nes web, hi ha memòries que tenen molt dis- com en les pàgines web, tot i així, no fan el ma-Participants d’un taller seny, però estan buides de contingut i d’altres teix amb les persones que formen els òrgans que tenen un disseny menys visual i atractiu. de govern. Moltes entitats, no especifiquen el “El simple fet de no penjar a la pàgina web El millor és un equilibri i una coherència entre nom de persones de la junta directiva, ni del la informació financera, ja crea una mica deC. Claredat de la el disseny, la realitat de l’entitat, la missió i la patronat, ni dels consells assessors, sinó que desconfiança.”informació econòmica imatge que es vol transmetre a la societat. només parlen de la seva existència. Participants d’un tallerLa transparència econòmica és important, Moltes vegades el disseny depèn dels recur- Tampoc es dóna molta informació de lesperò cal explicitar-la de forma clara. Els in- sos que es tenen. Depenent dels diners que persones que formen l’equip, ni del modelformes econòmics haurien d’estar explicats La serietat i la confiança que pot transme- l’entitat destini a la memòria, per exemple, organitzatiu de l’entitat.d’una manera menys tècnica i més clara, amb tre una entitat mitjançant el seu web o la es podria fer en color, amb paper de millorl’objectiu de que tot tipus de públic pugui seva memòria té relació amb el rigor de qualitat, major número de pàgines, etc.entendre les dades. “Molts cops, la informació que apareix l’organització en qüestió. Com més rigoroses a la pàgina web està més destinada als són les entitats a l’hora de comunicar, mésDepenent de l’entitat, fins i tot, es poden fer “En la majoria de web no hi ha la doble A socis que a la gent externa. Una bona idea confiança social generaran a la societat.dues versions de la memòria anual, per exem- (AA) o la triple A (AAA) d’accessibilitat per seria que la informació tingués diferents Com a elements negatius que creen des-ple, segons el públic al qual estigui destinada; a la gent amb alguna discapacitat visual.” apartats per a cada col·lectiu al que ens confiança i influeixen de manera negativales entitats finançadores, les persones bene- “L’atractiu de les memòries depèn sobretot vulguem dirigir.” en la imatge de l’entitat, podem assenyalarficiàries, les persones sòcies. D’aquesta ma-nera, es poden adaptar la presentació de la dels recursos. Però no s’hauria de valorar si Participants d’un taller l’absència d’informació econòmica i la faltainformació al públic destinatari. una entitat és transparent o no, només pel d’actualització. disseny.” Tot i això, alguns web destaquen per la seva Participants d’un taller claredat i transparència a l’hora d’explicarD. Valor aportat a la societat tots aquests detalls. Algunes utilitzen orga-Aquest indicador fa referència a si en la me- nigrames, amb els noms de les persones delsmòria i el web apareixen explícitament la òrgans de govern i amb els correus electrònicsmissió i els valors de l’entitat. de l’equip, i fins i tot, fotografies. 26 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 27
  14. 14. 2. Idees per millorar la pàgina Pautes a tenir en compte: entitats, més confiança i legitimitat tindran seu manteniment. La pàgina web ha de ser co- web i la memòria Coherència: les eines de transparència han aquestes. En aquest sentit, les organitzacions herent amb la missió i els valors de l’entitat, per de ser coherents amb la missió de l’entitat, haurien d’explicar l’impacte que tenen les se- tal que aquesta participació sigui necessària.A continuació, es detalla una llista d’informa­ la seva visió, les activitats i projectes que rea- ves actuacions, no només quantitativament, Per exemple, els responsables de cada projectecions bàsiques que haurien d’aparèixer en una litza, la seva base social, la imatge que es vol sinó també qualitativament, amb indicadors han d’estar atents que la informació sobre el seupàgina web, i en una memòria, com també unes transmetre, etc. d’impacte i unes valoracions. projecte estigui actualitzada. Tenint en comptepautes bàsiques a tenir en compte. Accessibilitat: s’hauria de tenir en compte la aquestes eines comunicatives, s’aconseguirà Informació concreta i clara: convé que la possibilitat d’incorporar al web el sistema de transparència i legitimitat social. informació estigui sintetitzada i explicada de Informació bàsica que hauria la triple A (AAA) que augmenta la mida de la manera clara. A vegades, es dóna molta infor- d’aparèixer en una pàgina web lletra, per tal que les persones que tenen al- mació barrejada i les idees no queden clares. Informació bàsica que hauria - Aspectes importants de l’entitat: guna discapacitat visual puguin tenir accés a Ordre: una bona estructuració dels elements d’aparèixer en la memòria • Qui som la informació. d’un web afavoreix la comprensió. Si la infor- - Índex • Història i trajectòria de l’entitat mació està ordenada serà més fàcil trobar-la. - Presentació • La missió i els valors En aquest sentit, és necessari que els webs • La visió La implicació de tot l’equip en - Aspectes importants de l’entitat: tinguin menús i submenús o, fins i tot, un mapa • Dades de contacte (direcció postal, el manteniment del web és • Qui som web. Si la pàgina web és complexa i conté correu electrònic, telèfon, etc.) important per tal que aquest • Història i trajectòria de l’entitat molta informació també seria interessant • Base social sigui coherent amb la missió i els • La missió i els valors incloure-hi algun tipus de cercador. • Qui forma els òrgans de govern valors de l’entitat. • La visió Interactivitat i participació: la participació • Persones que formen l’equip • Dades del contacte (direcció és un valor clau, propi i identificador de les • Complicitat amb altres entitats postal, email, telèfon, etc.) entitats no lucratives. Per fomentar-la, les Visibilitat de la base social: la base social ha - Informació econòmica: • Base social organitzacions poden fer que el seu web sigui d’estar reflectida, d’alguna manera al web: les • Qui forma els òrgans de govern • Informes econòmics amb els interactiu, utilitzant eines participatives com persones sòcies, les que hi treballen, les entitats • Persones que formen l’equip comptes d’explotació els fòrums o les enquestes. col·laboradores i amb complicitat, els òrgans de • Complicitat amb altres entitats • Gràfics amb informació econòmica govern, el voluntariat, etc. Actualització: un element important de - Informació econòmica: • Procedència i destí dels trans­ a­­ p rència és l’actualització de la infor- Rigorositat: la rigorositat i la bona pràctica recursos econòmics • Informes econòmics amb els mació, sempre adaptada al ritme de l’entitat. són elements clau per generar legitimitat i comptes d’explotació - Projectes i activitats: S’haurien d’actualitzar no només les notícies i confiança. En aquest sentit, les entitats han • Gràfics amb informació econòmica els esdeveniments, sinó també els projectes i de cuidar el llenguatge que utilitzen, que no • Explicació dels projectes • Procedència i destí dels recursos explicar les fases. També s’ha d’actualitzar les hi hagi faltes d’ortografia als textos, que els i les activitats econòmics persones que formen part de l’equip i els òrgans enllaços funcionin, etc. • Seguiment dels projectes de govern, quan aquests experimenten canvis. - Projectes i activitats: • Agenda d’activitats Implicació de tot l’equip en el manteniment • Explicació dels projectes Impacte social: les entitats socials treballen de la pàgina web: normalment hi ha una o - Interactivitat: i les activitats per contribuir a la transformació social, fet dues persones, depenent de la mida de l’entitat, • Eines participatives com fòrums, • Seguiment dels projectes que el seu impacte a la societat és molt im- que es responsabilitzen del web, però és millor enquestes, intranet, etc. • Agenda d’activitats portant, tot i que mesurar-ho sigui compli- que tot l’equip estigui implicat i participi en el cat. Com més gran sigui l’impacte social de les 28 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 29
  15. 15. Pautes a tenir en compte: Adaptabilitat: el contingut i la forma de la 3. Altres einesCoherència: la memòria també ha de ser co- memòria es pot adaptar també al públic al qual A més del web i de la memòria, hi ha altres Legalsherent amb el disseny, el format, el llenguat- va dirigit. D’aquesta manera, es pot utilitzar un mecanismes per ser transparents i rendir llenguatge diferent i ressaltar més una infor- - Auditories: la participació d’entitats ex-ge, la missió de l’organització, les activitats comptes. Els participants del taller van des- mació o una altra, depenent del públic. S’ha de ternes en l’auditoria garanteix més la im-que realitza, les persones involucrades, etc. tacar el següent: ser transparents amb tots els col·lectius. parcialitat i la transparència.Informació concreta i clara: la memòria és la - Certificacions d’entitats externes.carta de presentació de l’entitat, per això s’ha de Visibilitat de la base social: la base socialcuidar la forma com s’explica la informació. ha d’estar reflectida d’alguna manera en la memòria. Vinculades a la comunicacióOrdre: si la informació està ordenada serà mésfàcil entendre-la. En aquest sentit, és neces- Rigorositat: las entitats han de ser rigoroses - Butlletins electrònics: l’enviament desari que les memòries tinguin un índex, que a l’hora d’elaborar la memòria, ja sigui cuidant butlletins a la base de dades de l’entitat és Autoregulació sectorialestigui diferenciada la part de la identitat de el llenguatge que s’utilitza, que no hi hagi fal- una manera d’aprofitar els beneficis de les tecnologies de la informació i la comunica- - Codis ètics o de conducta: són eines im-l’organització, la part econòmica, la d’activitats tes d’ortografia als textos, que les fotos i els ció (TIC). En els butlletins es pot incloure pulsades per estructures de segon i terceri la del funcionament de l’entitat. gràfics tinguin qualitat, etc. notícies, agenda d’activitats, seguiment nivell, que afavoreixen la col·laboració i laContinuïtat: les memòries són documents cooperació entre organitzacions. de projectes, etc.anuals que han de recollir totes les accions ques’han dut a terme durant un any. L’entitat pot - Revistes: de periodicitat setmanal o men-decidir si vol realitzar una memòria anual o bi- sual o anual, etc.anual o fins i tot una que reculli la història de - Llistes de correu electrònic per a cadal’entitat. L’important és tenir una continuïtat. persona involucrada. - Relació amb els mitjans de comunicació:Impacte social: les memòries han de reflectir notes de premsa, invitacions als esdeveni-també l’impacte social que té l’entitat; per això ments, convocatòries, etc.és important explicar l’impacte que tenen les - Intranet per a les persones de l’equip.actuacions, no només quantitativament sinótambé qualitativament, com a indicadorsd’impacte i valoracions. És important explicarcom, a través de les activitats realitzades perl’entitat, s’ha millorat la qualitat de vida de Vinculades a la participacióles persones usuàries o com s’han canviat les - Organització d’actes, jornades, con-condicions que genera l’exclusió social. ferències, seminaris. - Intercanvi d’experiències amb altres entitats. 30 EINES DEL TERCER SECTOR SOCIAL Eines de transparència i rendició de comptes per a ONG socials 31

×