2. História
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar
romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És
venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'Islam, esdevenint un dels sants
més populars, especialment durant l'Edat Mitjana. No obstant això, la seva historicitat és
discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
Sovint s'ha confós o s'ha barrejat la seva història amb la del bisbe Jordi de Capadòcia,
amb qui no s'ha de confondre.
3. Biografia
De la vida del sant no se'n tenen dades històriques, solament referències en multitud de
llibres, com són el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els
escrits de Iacopo da Varazze, bisbe de Gènova (La Llegenda Àuria, segle XIII).[1]
La tradició catòlica el fa fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis,
actual Lod (Israel). Allà, es casà amb una jove local, anomenada Policrònia, i tingueren un
fill; Georgios (en català, Jordi).
En arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allista a l'exèrcit romà, tot seguint els passos del seu
pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú i féu part de la guàrdia
personal de l'emperador romà Dioclecià.
Tomba de Sant Jordi, l'església de Sant Jordi de Lod (Israel)
El 303, l'emperador ordena una persecució contra els cristians però el tribú Jordi es nega
a actuar. Interrogat, els comunica que és cristià.
Dioclecià ordena la tortura del traïdor; l'encadenen a una roda d'espases i posteriorment,
el decapiten. La tradició comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi, un
sacerdot pagà, es convertiren al cristianisme en veient l'exemple de Jordi, però poc
després foren martiritzats.
El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després,
Justinià I hi féu edificar una església en honor seu,[2] seguint consells d'Eusebi de
Cesarea. El 494 fou santificat pel Papa Gelasi I.
4. Llegenda de Sant Jordi i el drac
La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va
provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta
narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda
Àuria". Prompte es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.
Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el
gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia. Tot i això, certa
tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades) la creu esdevinguda a la
població de Montblanc (Conca de Barberà); o bé no en fa cap referència (Les
Tradicions religioses de Catalunya[6] d'Agna de Valldaura).
Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les
facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt
lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el
respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada
regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia
una persona que li serviria de presa, no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda
diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era
de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el
veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i
que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
