12- Laocoont i els seus fills Selectivitat Art grec Clàssic

1. Laocoont ii eellss sseeuuss ffiillllss

2. FITXA TÈCNICA
Títol Laocoont i els seus fills
Autor Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes
Cronologia Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Estil Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC)
Tipologia Escultura exempta o d’embalum rodó de grup
Material Original de bronze, còpia romana de marbre
Tècnica Talla i trepanat
Dimensions 1’84 x 2’42m d’alt
Cromatisme Monocroma
Localització d’origen La Domus Aurea de Neró a Roma.
Descoberta entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma,
l’any 1506
Localització actual Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma)
Tema Mitològic. Mort de Laocoont, sacerdot troià d’Apol·lo, que va
desaconsellar l’entrada del cavall de fusta a Troia i va ser
castigat per Atena a morir junt als seus fills, ofegats per les
serps que rodegen els seus cossos (llegenda de Virgili a
l’Eneida)

3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
El Laocoont pertany a una de les escoles hel·lenístiques, la
de Rodes, entre els anys 150 aC i el 50 dC, a la que també
corresponen altres obres com la Victòria de Samotràcia i el
desaparegut Colós de Rodes. En aquesta escola va
predominar la monumentalitat, el patetisme, la tendència a
composar grups piramidals i la importància dels valors
tàctils.
Possible representació del
Colós de Rodes el qual ha
desaparegut
Teatre de Rodes, possiblement
la seu de l’Escola de Rodes Victòria de Samotràcia

4. Colós de Rodes. Cares de Lindo.

5. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística.
En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent
desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en
els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i
diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus
generals.

6. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi,
sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.

7. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
A l’època hel·lenística, l’idealisme
clàssic, amb el seus paràmetres
d’equilibri i serenitat, deixa pas al
realisme i a les expressions
turmentades. Els artistes es
recreen en donar forma al
patiment, tan físic com espiritual,
en captar perfectament el Phatos
dels personatges en els seus
rostres.

8. Representació del patiment.

9. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
ESCOLA RODES (segles IV- I aC)
ESCOLA DE RODES  Escultures monumentals i colossals,
destacant el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.
Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)
3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
5. Faune Barberini (220 aC)

10. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments).
- Més moviment i dinamisme.
- Importància al grups escultòrics.
- Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat.
- Temes anecdòtics (Nen de l’espina).
- Busquen provocar sensacions immediates.
- Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre
problemes tècnics.

11. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
Els cossos ja no són proporcionats i
poden representar vells, nens,
púgils, retrats de persones
concretes...

12. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.

13. 2.- DESCRIPCIÓ
FORMAL
MATERIAL. Encara que la còpia
romana està realitzada en marbre,
es creu que l’original estava
realitzada en bronze mitjançant la
tècnica de la cera perduda.

14. Referent a la COMPOSICIÓ, està
representat de manera frontal i és
un grup escultòric format per tres
figures, una gegantina, la figura
principal del sacerdot, masculina
i nua amb un cos d’ancià, que
lluita desesperadament per
descargolar-se de dues serps
terribles, que tenallen els cossos de
dos joves nus també, els seus
dos fills que, col·locats al seu
costat, sembla que no tinguin prou
força per escapar-se’n.

15. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
COMPOSICIÓ.
El grup escultòric està emmarcat
dins d’una piràmide o triangle,
que dibuixen els tres caps dels
personatges, el de Laocoont
coincideix amb el vèrtex
superior, i forma una diagonal,
que creua tot el grup, i baixa
des de la part superior esquerra,
és a dir, des del braç dret de
Laocoont passant per la seva
cama esquerra.

16. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Triangle que
junta els
caps dels 3
personatges
Línia que
creua la
composició
La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra damunt una peanya, mentre
que la de la dreta es recolza sobre una base diferent, la qual cosa suposa una ampliació
del suport i una tasca a partir de blocs separats.

17. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La figura del vell destaca per la seva
anatomia i pel seu rostre angoixat.

18. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
El vell és el personatge més treballat.

19. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Està en una postura semi sedent,
que sembla seure damunt un
hipotètic seient del que pengen uns
rígids vestits, que ens recorden les
estries d’una columna. La peanya
escalonada marca el sentit
d’horitzontalitat i l’escàs equilibri
de l’obra.

20. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
El MOVIMENT es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat
d’escapar-se, però lluiten fins al final, i de les serps que els tenen presos.

21. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Les tres figures queden unides per les serps, que estrenyen els cossos
musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nins són
com les del pare, però a escala reduïda, mostren una musculatura exagerada per la
seva edat, i una gran perfecció anatòmica, sobretot la figura central.

22. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
És notable el talent dels escultors a l’hora de
plasmar, tot paralitzant-lo, un moment d’agitació
dramàtica sense que l’acció s’aturi. El grup
produeix tal sensació de moviment, que sembla
canviar de posició si l'espectador obre i tanca els ulls
alternativament.

23. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
VVOOLLUUMM.. Les TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES emprades com el volum dels músculs,
els ’’draps mullats’’, el nus atlètic derivat de l’art del segle IV aC, els ulls enfonsats, el
trepanat als cabells i les barbes, la boca entreoberta, són tots ells valors dinàmics i pictòrics
similars als dels relleus de la mateixa escola de Rodes i creen uns efectes de clarobscur
que disparen l’emotivitat de l’escena.

24. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Els artistes hel·lenístics s’allunyen
del sentit religiós de l’art i es
concentren a resoldre problemes
tècnics i a crear sensacions en
els espectadors, així, l’obra
representa les emocions
humanes en la seva màxima
expressió patètica. Conté el
dramatisme més extremat. Les
tres figures són representades en
un lluita brutal per la vida en què
cada múscul és en tensió per tal
d’escapar-se de l’abraçada mortal.

25. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
El dramatisme s’accentua en els detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les
arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus fills,
el més gran del qual mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l'expressió de
culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia.

26. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Dins del conjunt, les dues serps
monstruoses, formen part de la composició
visual del grup, i amb les seves línies corbes
aconsegueix la unió entre tots els
personatges.

27. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Hi ha una voluntat d'exagerar l'efecte teatral de l'anatomia,
i s'afegeix el dolor moral de Laocoont en presenciar la mort
dels seus fills.
Podem copsar el dolor als
músculs de Laocoont, que posa
en tensió els seus nervis, però
també es capta la serenitat del seu
esperit
El seu pit s'eleva per tractar de
contenir el dolor i pel fet que el
ventre està comprimit es pot
veure el moviment de les seves
vísceres.

28. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Els seus fills el miren
demanant-li ajut i ell manifesta
la seva tendresa paternal amb
la seva mirada tendra, d'uns
ulls que es dirigeixen cap al cel
implorant als déus. L'obertura
de la seva boca té un moviment
que expressa indignació per la
idea d'un càstig immerescut.

29. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT

30. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Aquesta escultura representa l’angoixa de Laocoont, sacerdot del temple d’ Apol·lo a
Troia que, segons el mite grec i el relat posterior del poeta romà Virgili a l’Eneida,
durant el setge a Troia, va advertir els seus conciutadans, sense èxit, que no deixessin
passar al famós cavall de fusta a Troia, ofert pels grecs al déu Posidó en una
suposada retirada, ja que era una trampa disposada pels grecs aqueus. Així relata
Virgili a la seva obra l’Eneida com va advertir Laocoont als ciutadans de Troia:
<<Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals!>>
Virgilio, Eneida

31. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
En llançar un broc amb foc contra el cavall, els déus (Atena o Apol·lo, segons
interpretacions) el van castigar enviant-li les dues serps del mar perquè els matessin a ell
i als seus fills. El troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la
ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la
deessa Atena i que si no l’acceptaven Troia seria destruïda.
VVeeuurree aa ppaarrttiirr 22hh 1100mm

32. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Les versions sobre la mort de Laocoont són
nombroses i es discuteix si el grup escultòric
està basat en el relat de Virgili, on moren
Laocoont i els seus dos fills, o en una versió
anterior d'un poema troià, on moren
Laocoont i tan sols un dels fills.
Per això, alguns autors creuen que aquesta
còpia és l’adaptació en marbre d’un original
de bronze del començament del segle II aC.
A l’original només n’hi haurien dues figures,
Laocoont i el seu segon fill, segons el relat
mitològic grec més antic, i, després s’afegiria
el fill major per fer coincidir l’escena amb la
narració de l’Eneida que, també, explica que
Atena (partidària de la victòria grega), va
enviar les serps per convèncer els troians de
la veritat de la història de Sinó.
Bust de Virgili.

33. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
La composició és d’un gran dramatisme
i mostra un dels episodis en què els déus
es van mostrar més desconsiderats i
malvats amb els humans, però l’objectiu
de l’escultor és plasmar l’expressivitat
per sobre de qualsevol valor de judici
sobre la conducta dels déus.

34. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Una altra versió explica que va ser un
càstig d'Apol·lo perquè Laocoont
s'havia casat amb Antíop davant
l'estàtua del déu, cosa que constituïa un
sacrilegi, i ho havia fet en contra de les
ordres del déu.

35. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
És pot considerar la mort de Laocoont i els seus fills com a símbol de la decadència de
l’estirp troiana en el moment del final de la civilització grega, substituïda per la
romana. Virgili entronca la fundació de Roma amb la destrucció de Troia (el príncep
Enees, fundador de Roma, havia fugit de Troia amb el seu pare Anquises).

36. 3.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
No és sap si va ser encarregada per l’Estat per exposar-la a un lloc públic, o comanada
per un particular. La còpia romana estava pensada per a decorar cases importants,
en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.

37. LOCALITZACIÓ
Domus Aurea de Neró.

38. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
L’escultura hel·lenística deu molt a
l’escultura clàssica i el Laocoont és
un dels millors exemples del període
hel·lenístic. La influència dels relleus
de l’altar de Pèrgam és clara.
Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est Altar Pèrgam).

39. 4.- MODELS COMPARATIUS,
EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
L’expressivitat i el dinamisme de l’hel·lenisme influiran a l’art
romà durant l’època dels Antoninos, en el grup de Marc Aureli.

40. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
El Laocoont quasi amb tota seguretat va ser presa pels
romans quan van envair Troia i va estar molt de temps
oculta. Fou descoberta per Rafael, que de seguida la va
mostrar a Miquel Àngel. El florentí quedà molt
impressionat per l’excel·lència en la composició i per
la ràbia continguda, per la seva terribilità i pel pathos
que transmet, per tant, a l'època del seu descobriment
ja va tenir una gran influència pel seu grau de perfecció.
Rafael Sanzio
Gravat de Marco Dente mostrant
l’ escultura tal i com va ser trobada

41. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
Quan va sortir a la llum en 1505, gràcies a Rafael fou molt
admirada i ha influït en temps posteriors i en grans artistes,
com per exemple Miquel Àngel.

42. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
Si el període clàssic va ser una font d’inspiració pel Renaixement,
l’hel·lenisme ho serà pel barroc. Així, aquest grup escultòric és un
magnífic exemple de barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, que
representa els cos en el moment de màxima tensió i dinamisme, com
va fer, segles després, el genial escultor, Gian Lorenzo Bernini en el
Rapte de Prosèrpina, l’Èxtasi de Santa Teresa o Apol·lo i Dafne.

43. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
Cal afegir que El Greco va representar en un quadre aquest mite del Laocoont i els seus fills.