1. 3r ESO
Curs 2011/2012

2. • Transmissió per corretja i relació.
• Transmissió per cadena.
• Elements auxiliars per la transmissió.
• Mecanismes de biela-manovella.
• Lleves i excèntriques.
• Mecanisme de cremallera.
• El cargol o vis sense fi.
• La creu de Malta.
• Embragatges.
• Frens
• Inversors de gir.

3. Per transmetre el moviment entre eixos que es troben a una
certa distància, generalment s’utilitzen element flexibles com; la
corretja o la cadena).
És formada per dues politges
unides mitjançant una corretja.
La corretja ha de ser de material
flexible, com: cuir, cautxú...
Sol ser de secció rectangular,
rodona trapezial o dentada. El
sentit de gir de dues politges és el
mateix, i per invertir-lo.

4. • Qualsevol sistema de transmissió és format com a
mínim per dues politges:
 Conductora: transmet el moviment.
 Conduïda: rep el moviment.
• Quan les dues politges tenen el mateix diàmetre,
totes dues fan el mateix nombre de voltes per unitat
de temps.
D1 n2
i= --------- = ---------
D2 n1
i: relació de transmissió

5. • És formada per dues rodes unides mitjançant
una cadena.
• Si es volen aconseguir velocitats més altes, cal
fer servir una corretja dentada, com per
exemple; la corretja de distribució dels motors
de cotxe.

6. Hi ha tota una sèrie de petits
elements sense dels quals no seria
possible una correcta transmissió
de moviments. Són els següents:

7. Són peces que sostenen en dos o més punts
els eixos o els arbres de transmissió.

8. Van muntades sobre el suport corresponent i
s’encarreguen de facilitar el gir de l’arbre o eix
acoblat a l’interior.

9. Són formats per dos anells concèntrics
entre els quals hi ha uns elements
rodadors.

10. Són peces que permeten fixar els
elements de transmissió de moviment
rotatori en un arbre o eix, alhora que
faciliten l’acoblament o la separació.

11. Són semblants a les xavetes, però
permeten el desplaçament longitudinal
entre les peces que uneixen.

12. Aquest mecanisme, transforma un moviment circular-
rotatiu en un moviment rectilini alternatiu, i a l’inrevés.
• És utlitzat sobretot en els motors d’explosió i és format
bàsicament per tres elements:
 L’èmbol o pistó: és una peça, cilíndrica que es desplaça
dins d’un cilindre.
 La biela: és un element rígid allargat que permet la unió
articulada entre la biela i l’èmbol.
 La manovella o cigonyal: és una peça fixada en els seus
extrems a l’eix de rotació i per la part central a la biela
(en el cas d’un cigonyal d’un sol cilindre i dos suports).

13. Quan el pistó es mou
alternativament, amunt i
avall, s’aconsegueix fer
girar el cigonyal gràcies
al moviment de la biela.
D’aquesta manera hem
aconseguit transformar
un moviment alternatiu
(pistó), en un moviment
rotatiu (cigonyal).

14. Són mecanismes que permeten
transformar un moviment rotatiu
d’un eix en un moviment alternatiu
rectilini, però no a l’inrevés.

15. És una peça, generalment en forma de disc,
que té a la perifèria un perfil determinat amb
la finalitat que l’element accionat faci
un moviment alternatiu periòdic.
La forma més comuna és la de:
Disc oval.

16. És un disc o un cilindre, l’eix de gir del qual no
coincideix amb el centre geomètric de la peça.

17. Les lleves i les excèntriques
s’utilitzen molt en motors
d’explosió.
L’aplicació més coneguda és:
L’arbre de les lleves: permet obrir
i tancar les vàlvules d’entrada-
sortida de gasos del cilindre.

18. El mecanisme de cremallera permet
transformar un moviment rotatiu en
un moviment rectilini. És format per
dos elements. Són els següents:

19. És una roda dentada que actua com a element
motriu. En girar sobre el seu eix descriu un moviment
rotatiu.
Es considera una roda dentada de diàmetre primitiu
infinit.
La cremallera per poder engranar amb el pinyó ha de
tenir forçosament el mateix mòdul que el pinyó.

20. Al engranar el pinyó sobre la cremallera, es produeix un
moviment rectilini per part del pinyó.
Aquest sistema encara es fa servir en trens que han de
superar pendents pronunciades. Sobretot en espai de
muntanya.

21. També es un sistema emprat en altres
mecanismes, com ara el trepant de
sobretaula i la direcció d’un automòbil.

22. Aquest mecanisme permet l’acoblament
entre una rosca i una roda dentada.

23. És un mecanisme que permet
transformar un moviment circular
continu en un moviment circular
intermitent.

24. És un mecanisme que permet connectar o
desconnectar un eix o arbre motriu amb un
eix o arbre conduït.

25. Són mecanismes de molts tipus que permeten
reduir la velocitat d’un mecanisme o una
màquina, fins aturar-lo si cal.
Poden ser de:
 Disc
 Tambor
 Etc..

26. Són mecanismes que permeten invertir el
sentit de gir per fer que una màquina funcioni
en dos sentits.
Són formats per uns engranatges
especials anomenats:
Engranatge
planetari
Engranatge epicicloïdal