SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 148
Descargar para leer sin conexión
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n de Batxillerat
Filosofia cosmològica Els presocràtics
1. Pas del mite al logos ,[object Object],Mite Logos Antropomòrfic Imaginació Causes sobrenaturals Màgia i ritual Abstracte Raó Causes naturals Ciència, filosofia i tècnica
 
2. Naturalesa en el pensament grec ,[object Object],[object Object],[object Object]
3. Els milesis ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
4. Pitagòrics ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],= ?$~¬§¤ĞЩ∂!!!
5. Heràclit d’Efes ,[object Object],[object Object],[object Object],“ Panta rei”(tot flueix) “ La guerra és el pare de totes les coses” “ Ningú no es banya dues vegades en el mateix riu” Sentits  Moviment  Multiplicitat Raó  Veritat  Unitat d’allò múltiple = =
Teoria d’Heràclit
6. Parmènides d’Elea ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],“ L’ésser és, el no ésser no és”   L’ésser és un tot, tot el que existeix, i per tant si l’ésser canvia ja no és i això és impossible   Sentits  Moviment/canvi  Multiplicitat  Aparença  Opinió Raó  Immutabilitat  Unitat  Realitat  Veritat = = = =
Poema de Parmènides ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Indivisible Immutable Etern
7. Filòsofs pluralistes  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
7.1.Empèdocles d’Agrigent ,[object Object]
7.2. Anaxàgores de Clazòmenes ,[object Object],[object Object],[object Object],“ Tot està en tot”   Spèrmata -> alguna cosa ho ha de canviar->Nous->Transmet moviment->plantejament mecanicista
7.3. Atomisme ,[object Object],ÀTOMS (qualitativament igual, quantitativament diferents) Les diferències macroscòpiques tenen el seu origen en diferències microscòpiques Qualitats  primàries  (objectives): pròpies de l’objecte en sí Qualitats  secundàries  (subjectives): experimentades per la percepció (depenen de l’acte de percepció del subjecte que les capta) ÉSSER BUIT MOVIMENT Dividit en partícules materials i indivisibles (àtoms) Consubstancial als àtoms
Filosofia antropològica Sòcrates i els sofistes
1. Introducció ,[object Object],[object Object],[object Object],Sòcrates  Savi  Veritat  Realitat  Àmbit filosòfic Sofistes  Mestres  Opinió  Aparença  Àmbit científic i filosòfic = = = =
2. Els sofistes ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Característiques de la sofística ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
3. Sòcrates Mort de sòcrates
3.1. Biografia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
3.2. El mètode socràtic ,[object Object],[object Object],[object Object]
Desenvolupament del mètode dialèctic ,[object Object],[object Object],[object Object],a) Ironia
Desenvolupament del mètode dialèctic ,[object Object],[object Object],b) Maièutica  (μαιευτικη)  Sòcrates va fer deduir a un esclau el teorema de Pitàgores “ Només sé que no sé res” (aporia)
Mètode socràtic
3.3. Ètica socràtica ,[object Object],[object Object]
Dates ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Plató Un filòsof clau SELE
1. Biografia i obres ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. La teoria de les idees
Del conceptualisme socràtic al realisme ontològic de les idees ,[object Object],[object Object],Ment Idea intersubjectiva Idea amb entitat pròpia Idea universal
Característiques de la teoria de les idees BÉ, UNITAT DISCREPÀNCIA Sensible:  Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana Intel·ligible:  Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. És el món de la ciència i la veritat MÓN
Representació IDEES DELS VALORS IDEES MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES BÉ MÓN INTEL·LIGIBLE (cosmos noetós) MÓN SENSIBLE (cosmos oretós) Concepte de bolet
El món sensible ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Mite de la creació de l’univers DEMIÜRG Es troba per sota de les idees i és la causa eficient que ordena l’univers IDEES EXEMPLARS Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot JORA És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars
El món intel·ligible BÉ VALORS MORALS I ESTÈTICS RELACIONS  MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES SENSIBLES
Relació de les idees i les coses Participació (méthexis):  Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis):  Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles Relació de les idees i les coses “ Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses .  La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys e la idea” Patrick Chatelion Counet
3. Teoria platònica del coneixement ,[object Object],ARKHAÍ  Arquetips, idees intel·ligibles superiors MATHEMATIKÀ  Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors DSOA  Objectes sensibles EIKONÉS  Ombres, reflexos NOESI  Coneixement  intuïtiu DIANOIA  Coneixement  discursiu PISTIS  Coneixement  sensible EIKASIA Conjectura GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Episteme (ciència) Doxa (opinió) Món intel·ligible Món sensible PAIDEIA
 
La dialèctica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ascendent (sinagogué):  Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats (trivé,  fricció de cervells ) Descendent (diàiresi):  Visió sinòptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi Dialèctica Matemàtiques:  Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia) Dialèctica :  Ciència de la mesura absoluta  (es fa en l’estat de noesi) Ciències
Altres vies per al coneixement ,[object Object],[object Object],Bellesa física  (cos) Bellesa interior (ànima) BELLESA  (idea)
El mite de la caverna ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
4. Doctrina de l’ànima ,[object Object],[object Object]
El mite del carro alat El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre és desobedient i representa les males passions L’àuriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible.  La unió de cos i ànima és accidental i temporal
[object Object]
[object Object]
[object Object]
Tipus d’ànima Coratge Temperança Prudència i justícia Ira Desmesura Cap Tòrax Baix ventre Àuriga Cavall blanc Cavall negre Pens. reflexiu Passions nobles Instints primaris Racional Irascible Concupiscible
Paral·lelisme entre teoria del coneixement i de l’ànima ,[object Object],EIKASIA  PISTIS  DIANOIA  NOESI CONCUPISCIBLE IRASCIBLE RACIONAL
Proves de la immortalitat de l’ànima ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
5. Teoria política Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals) És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat REIS FILÒSOFS GUARDIANS o GUERRERS COMERCIANTS o ARTESANS
Classes socials naturals ,[object Object]
[object Object]
[object Object]
Ànima racional Ànima  irascible Ànima  concupiscible No família Fills  Família Governants Defensors Treballadors Reis filòsofs Guardians Artesans
Les formes de govern ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],FORMES DECADENTS DE GOVERN
“ A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó,  la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gènere humà” Plató . República
[object Object]
[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object]
[object Object]
[object Object]
6. Teoria ètica ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
Quadre sinòptic de la filosofia platònica TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE L’ÀNIMA ÈTICA POLÍTICA
Examen  selectivitat 2005 Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu. PLATÓ,  Fedre , 249d
Preguntes: 1.  Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . He omès aquesta pregunta perquè és un veritat o fals que no existeix en el model actual d’examen de selectivitat [3 punts] 3.  Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text. Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts] 4.  Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu la resposta. [2 punts]
Examen  selectivitat 2007 Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública. PLATÓ.  República,  517
Preguntes: 1.  Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).  [2 punts] 2.  Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):  [1 punt] a )  «món intel·ligible» b )  «idea» 3.  Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.  [3 punts] 4.  Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5.  Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]
Aristòtil Deixeble de Plató
1.  Biografia i obres ,[object Object],[object Object],[object Object]
2. Crítica d’Aristòtil a Plató ,[object Object],[object Object],[object Object]
3. Teoria de la substància ,[object Object],[object Object],Matèria (principi comú) Forma (principi d’individuació, essència) Context espai-temporal (aspecte extern)
Hylemorfisme : és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural. Tot ésser natural és un compost de matèria (hylé) i forma (morfé). La matèria és el principi passiu i comú a totes les coses i la forma és l’essència o principi d’individuació que fa que la matèria es determini en una substància concreta
4. El procés d’abstracció.  FORMA MATÈRIA Fonament objectiu d’universalitat Substància natural Forma, essència universal Procés d’abstracció Mitjançant l’abstracció l’enteniment separa la forma de la matèria i elabora el concepte universal
5. Teoria de l’ànima Unió ànima-cos Accidental (Plató):  L’ànima i el cos són dues substàncies complertes i separables Substancial (Aristòtil):  L’ànima i el cos són dues substàncies incomplertes que juntes formen l’ésser humà i que no es poden separar
Parts o funcions de l’ànima ,[object Object],[object Object],[object Object]
Període hel·lenístic Estoïcisme, epicureisme, escepticisme
1. Introducció històrica ,[object Object],[object Object],[object Object]
2. Estoïcisme ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Lògica ,[object Object],[object Object]
Física ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Foc Etern retorn
Ètica ,[object Object],[object Object]
3. Epicureisme ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Epicur ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Filosofia d’Epicur ,[object Object],"El que no considera el que té com la riquesa més gran, és desgraciat, encara que sigui amo del món."   Epicur
Canònica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Física ,[object Object],[object Object],[object Object]
Ètica ,[object Object],[object Object]
Doctrina del plaer ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
Pors de l’ànima ,[object Object],“ No temis els Déus, No et preocupis de la mort El que és bo és fàcil d’aconseguir, I el que és terrible, fàcil de suportar"   Epicur destí dolor mort déus
[object Object],"La mort és una quimera, perquè mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo."   Epicur
Por dels Déus Els Déus no ens han de pertorbar perquè no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels éssers  humans
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
3. Escepticisme ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Pirró d’Elis
El pensament medieval Fe i raó
1. Introducció històrica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Agustí d’Hipona ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
3. Anselm de Canterbury ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],“ No pretenc entendre per creure, crec per a entendre” Anselm de Canterbury
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
4. Tomàs d’Aquino ,[object Object],[object Object],[object Object]
5. Guillem d’Occam ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],“ Pluralitas non est ponenda sine necessitate   "   No afegeixis pluralitat sense necessitat “ Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem” Les entitats no són multiplicades excepte quan es necessita (gràcies Cinta per la traducció) Resum : no facis amb més el que pots fer amb menys si dues teories expliquen la mateixa realitat, escull la més simple Occam
Introducció a la filosofia moderna Racionalisme VS Empirisme
1. Característiques generals ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Racionalisme ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
3. Empirisme ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Descartes L’obsessió pel mètode SELE
1. Biografia i obres ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Obres ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. La preocupació pel mètode ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],REGLES DEL MÈTODE
[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object]
Mètode Naturalesa composta Naturalesa composta (captada per intuïció de conjunt) ANÀLISI SÍNTESI INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ Naturalesa simple primera ENUMERACIÓ  i  REVISIÓ
Aplicació ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Meditacions metafísiques ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
1a meditació  (de tot el que es pot posar en dubte) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],“ És prudent desconfiar del que ja ens ha enganyat una vegada"   “ Dubium sapientiae initium”   (El dubte és l’origen  de la saviesa) René Descartes
2a meditació  (el cogito) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Cogito, ergo sum
3a meditació (el problema de l’ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],COGITO GENI MALIGNE Idea d’ésser absolut Aplica l’argument ontològic d’Anselm de Canterbury
[object Object],[object Object],[object Object]
4a meditació  (el problema de l’error) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],S’ha d’evitar tant la precipitació com la prevenció
5a meditació  (demostració de l’existència de Déu) ,[object Object],[object Object]
6a meditació  (demostració de les coses materials) ,[object Object],[object Object]
Extensió  (només pots captar evidentment, amb claredat i de manera intuïtiva el volum , la superfície…) COGITO Res cogitans  = substància pensant = Cogito MÓN Res extensa  =substància extensa = món DÉU Res divina  = substància divina = Déu (garantia de la relació entre les dues altres substàncies
3. Influència de Descartes ,[object Object],[object Object]
4. La síntesi:  Els principis de la filosofia ,[object Object],[object Object],[object Object]
5. El problema de la interacció entre substàncies.  Les passions de l’ànima ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Passions Accions PASSIÓ ACCIÓ L’ànima transmet al cos les accions a través dels  esperits animals  i per les passions que produeix el cos mitjançant el mateix mecanisme Esperit animal : Partícula subtilíssima que actua com a mitjancer entre l’ànima i el cos
Examen  selectivitat 2006 Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de la raó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; i molt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, sense que calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquè la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, però sí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblement més aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis. René DESCARTES.  El discurs del mètode, IV
Preguntes: 1 . Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de l’oració següent. [1 punt] «...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.» 3.  Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] 4.  Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5 . Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no ens poden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]
Examen  selectivitat 2008 Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem cap raó que ens fes estar segurs que són vertaderes. Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estar segurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan els sentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. René DESCARTES.  El discurs del mètode,  IV
Preguntes: 1.  Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).  [2 punts] 2.  Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):  [1 punt] a )  «clares» b )  «sentits externs» 3.  Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4.  Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raó que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5.  Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix és impossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]
 
Spinoza Un hereu crític del cartesianisme
1. Biografia i obres ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Filosofia de la substància Renega de la seva educació i de Descartes i diu que hi ha una sola substància. Així, tot és  Déu , que té infinits  atributs  o manifestacions (dividits al seu torn en  modes ) dels quals només en podem percebre dos: extensió i pensament SUBSTÀNCIA ABSOLUTA (DÉU) Monisme panteista Extensió Pensament … … COS ÀNIMA ÉSSER HUMÀ Paral·lelisme psicofísic
 

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesUIB
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resumNapbuuff
 
Comparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheComparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheDaniel Fernández
 
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànimaFedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànimaBraulee
 
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9buridan
 
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimaFedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimarosasabates
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-platórosasabates
 
Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)Albert Carrasco
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaGuidacardona
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resoltguest0827ac
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
AristòtilPolhansi
 
Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartesrosasabates
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01rosasabates
 

La actualidad más candente (20)

Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 
Aparença i realitat
Aparença i realitatAparença i realitat
Aparença i realitat
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les Idees
 
Presocratics
PresocraticsPresocratics
Presocratics
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Comparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheComparació Plató Nietzsche
Comparació Plató Nietzsche
 
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànimaFedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
 
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
 
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimaFedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)
 
Plató i l ánima immortal
Plató i l ánima immortalPlató i l ánima immortal
Plató i l ánima immortal
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resolt
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartes
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
 

Similar a Filosofia cosmolgica (20)

Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 
Filosofia 2nBatxillerat
Filosofia 2nBatxillerat Filosofia 2nBatxillerat
Filosofia 2nBatxillerat
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Teoria de les idees
Teoria de les idees Teoria de les idees
Teoria de les idees
 
Las pregu..
Las pregu..Las pregu..
Las pregu..
 
Power point filo
Power point filoPower point filo
Power point filo
 
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del ArcoFilosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Filosofia tema 4
Filosofia tema 4Filosofia tema 4
Filosofia tema 4
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
López lorente rubén el coneixement els problemes i els autors
López lorente rubén el coneixement els problemes i els autorsLópez lorente rubén el coneixement els problemes i els autors
López lorente rubén el coneixement els problemes i els autors
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Savis de l’antiguitat
Savis de l’antiguitatSavis de l’antiguitat
Savis de l’antiguitat
 
Presocràtics [modo de compatibilidad]
Presocràtics [modo de compatibilidad]Presocràtics [modo de compatibilidad]
Presocràtics [modo de compatibilidad]
 
Vmse
VmseVmse
Vmse
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
pp filosofia tema 4- alba monroy
pp filosofia tema 4- alba monroypp filosofia tema 4- alba monroy
pp filosofia tema 4- alba monroy
 

Más de Luis Hector Paredes (20)

Cartas infantiles a_jesus
Cartas infantiles a_jesusCartas infantiles a_jesus
Cartas infantiles a_jesus
 
Antropologia infantil
Antropologia infantilAntropologia infantil
Antropologia infantil
 
Historia de la iglesia i
Historia de la iglesia iHistoria de la iglesia i
Historia de la iglesia i
 
U1 mapa conceptual
U1 mapa conceptualU1 mapa conceptual
U1 mapa conceptual
 
Trucosdelmovil
TrucosdelmovilTrucosdelmovil
Trucosdelmovil
 
Todoloquevaregresa
TodoloquevaregresaTodoloquevaregresa
Todoloquevaregresa
 
Seas creyente o_no_lee_este_mensaje
Seas creyente o_no_lee_este_mensajeSeas creyente o_no_lee_este_mensaje
Seas creyente o_no_lee_este_mensaje
 
Protege tu corazón
Protege tu corazónProtege tu corazón
Protege tu corazón
 
Presentación ii
Presentación iiPresentación ii
Presentación ii
 
Presentación cctr 11 3-2009
Presentación cctr 11 3-2009Presentación cctr 11 3-2009
Presentación cctr 11 3-2009
 
Presentacion5
Presentacion5Presentacion5
Presentacion5
 
Presentacion2
Presentacion2Presentacion2
Presentacion2
 
Presentacion1
Presentacion1Presentacion1
Presentacion1
 
Passion of the christ
Passion of the christPassion of the christ
Passion of the christ
 
Padre nuestroenfotos
Padre nuestroenfotosPadre nuestroenfotos
Padre nuestroenfotos
 
Oración por la paz, la familia y la vida cada dia a las 20 horas
Oración por la paz, la familia y la vida cada dia a las 20 horasOración por la paz, la familia y la vida cada dia a las 20 horas
Oración por la paz, la familia y la vida cada dia a las 20 horas
 
Nuestros padres.pps rm
Nuestros padres.pps rmNuestros padres.pps rm
Nuestros padres.pps rm
 
Navidaden lascanteras2006(grancanaria islascanarias)
Navidaden lascanteras2006(grancanaria islascanarias)Navidaden lascanteras2006(grancanaria islascanarias)
Navidaden lascanteras2006(grancanaria islascanarias)
 
Misterio tremendo y fascinante
Misterio tremendo y fascinanteMisterio tremendo y fascinante
Misterio tremendo y fascinante
 
Lineadetiempohistoriadelaeducacion 090820143409-phpapp02
Lineadetiempohistoriadelaeducacion 090820143409-phpapp02Lineadetiempohistoriadelaeducacion 090820143409-phpapp02
Lineadetiempohistoriadelaeducacion 090820143409-phpapp02
 

Filosofia cosmolgica

  • 1. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n de Batxillerat
  • 3.
  • 4.  
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20. 3. Sòcrates Mort de sòcrates
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 26.
  • 27.
  • 28. Plató Un filòsof clau SELE
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32. 2. La teoria de les idees
  • 33.
  • 34. Característiques de la teoria de les idees BÉ, UNITAT DISCREPÀNCIA Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. És el món de la ciència i la veritat MÓN
  • 35. Representació IDEES DELS VALORS IDEES MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES BÉ MÓN INTEL·LIGIBLE (cosmos noetós) MÓN SENSIBLE (cosmos oretós) Concepte de bolet
  • 36.
  • 37. Mite de la creació de l’univers DEMIÜRG Es troba per sota de les idees i és la causa eficient que ordena l’univers IDEES EXEMPLARS Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot JORA És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars
  • 38. El món intel·ligible BÉ VALORS MORALS I ESTÈTICS RELACIONS MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES SENSIBLES
  • 39. Relació de les idees i les coses Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles Relació de les idees i les coses “ Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses . La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys e la idea” Patrick Chatelion Counet
  • 40.
  • 41.  
  • 42.
  • 43. Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats (trivé, fricció de cervells ) Descendent (diàiresi): Visió sinòptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi Dialèctica Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia) Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi) Ciències
  • 44.
  • 45.
  • 46.  
  • 47.
  • 48. El mite del carro alat El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre és desobedient i representa les males passions L’àuriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal
  • 49.
  • 50.
  • 51.
  • 52. Tipus d’ànima Coratge Temperança Prudència i justícia Ira Desmesura Cap Tòrax Baix ventre Àuriga Cavall blanc Cavall negre Pens. reflexiu Passions nobles Instints primaris Racional Irascible Concupiscible
  • 53.
  • 54.
  • 55. 5. Teoria política Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals) És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat REIS FILÒSOFS GUARDIANS o GUERRERS COMERCIANTS o ARTESANS
  • 56.
  • 57.
  • 58.
  • 59. Ànima racional Ànima irascible Ànima concupiscible No família Fills Família Governants Defensors Treballadors Reis filòsofs Guardians Artesans
  • 60.
  • 61. “ A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gènere humà” Plató . República
  • 62.
  • 63.
  • 64.
  • 65.
  • 66.
  • 67.
  • 68.
  • 69.
  • 70. Quadre sinòptic de la filosofia platònica TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE L’ÀNIMA ÈTICA POLÍTICA
  • 71. Examen selectivitat 2005 Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu. PLATÓ, Fedre , 249d
  • 72. Preguntes: 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . He omès aquesta pregunta perquè és un veritat o fals que no existeix en el model actual d’examen de selectivitat [3 punts] 3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text. Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts] 4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu la resposta. [2 punts]
  • 73. Examen selectivitat 2007 Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública. PLATÓ. República, 517
  • 74. Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «món intel·ligible» b ) «idea» 3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]
  • 76.
  • 77.
  • 78.
  • 79. Hylemorfisme : és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural. Tot ésser natural és un compost de matèria (hylé) i forma (morfé). La matèria és el principi passiu i comú a totes les coses i la forma és l’essència o principi d’individuació que fa que la matèria es determini en una substància concreta
  • 80. 4. El procés d’abstracció. FORMA MATÈRIA Fonament objectiu d’universalitat Substància natural Forma, essència universal Procés d’abstracció Mitjançant l’abstracció l’enteniment separa la forma de la matèria i elabora el concepte universal
  • 81. 5. Teoria de l’ànima Unió ànima-cos Accidental (Plató): L’ànima i el cos són dues substàncies complertes i separables Substancial (Aristòtil): L’ànima i el cos són dues substàncies incomplertes que juntes formen l’ésser humà i que no es poden separar
  • 82.
  • 83. Període hel·lenístic Estoïcisme, epicureisme, escepticisme
  • 84.
  • 85.
  • 86.
  • 87.
  • 88.
  • 89.
  • 90.
  • 91.
  • 92.
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 96.
  • 97.
  • 98.
  • 99. Por dels Déus Els Déus no ens han de pertorbar perquè no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels éssers humans
  • 100.
  • 101.
  • 102.
  • 103. El pensament medieval Fe i raó
  • 104.
  • 105.
  • 106.
  • 107.
  • 108.
  • 109.
  • 110.
  • 111.
  • 112. Introducció a la filosofia moderna Racionalisme VS Empirisme
  • 113.
  • 114.
  • 115.
  • 117.
  • 118.
  • 119.
  • 120.
  • 121.
  • 122.
  • 123.
  • 124. Mètode Naturalesa composta Naturalesa composta (captada per intuïció de conjunt) ANÀLISI SÍNTESI INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ Naturalesa simple primera ENUMERACIÓ i REVISIÓ
  • 125.
  • 126.
  • 127.
  • 128.
  • 129.
  • 130.
  • 131.
  • 132.
  • 133.
  • 134.
  • 135. Extensió (només pots captar evidentment, amb claredat i de manera intuïtiva el volum , la superfície…) COGITO Res cogitans = substància pensant = Cogito MÓN Res extensa =substància extensa = món DÉU Res divina = substància divina = Déu (garantia de la relació entre les dues altres substàncies
  • 136.
  • 137.
  • 138.
  • 139. Passions Accions PASSIÓ ACCIÓ L’ànima transmet al cos les accions a través dels esperits animals i per les passions que produeix el cos mitjançant el mateix mecanisme Esperit animal : Partícula subtilíssima que actua com a mitjancer entre l’ànima i el cos
  • 140. Examen selectivitat 2006 Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de la raó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; i molt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, sense que calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquè la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, però sí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblement més aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis. René DESCARTES. El discurs del mètode, IV
  • 141. Preguntes: 1 . Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de l’oració següent. [1 punt] «...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.» 3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] 4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5 . Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no ens poden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]
  • 142. Examen selectivitat 2008 Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem cap raó que ens fes estar segurs que són vertaderes. Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estar segurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan els sentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. René DESCARTES. El discurs del mètode, IV
  • 143. Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «clares» b ) «sentits externs» 3. Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raó que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix és impossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]
  • 144.  
  • 145. Spinoza Un hereu crític del cartesianisme
  • 146.
  • 147. 2. Filosofia de la substància Renega de la seva educació i de Descartes i diu que hi ha una sola substància. Així, tot és Déu , que té infinits atributs o manifestacions (dividits al seu torn en modes ) dels quals només en podem percebre dos: extensió i pensament SUBSTÀNCIA ABSOLUTA (DÉU) Monisme panteista Extensió Pensament … … COS ÀNIMA ÉSSER HUMÀ Paral·lelisme psicofísic
  • 148.