SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 11
Descargar para leer sin conexión
5 L'estructura dels
                      ecosistemes
5.1.- La biosfera, l'ecosfera i els ecosistemes

   1. Què és la biosfera? I l'ecosfera?

   2. Quins són els organismes més abundants de la biosfera?

   3. Què és un ecosistema?

   4. Com poden ser els ecosistemes a la Terra?

   5. Què són els biomes?

5.2.- Els components de l'ecosistema

   1. Quins són els dos components que podem reconèixer en qualsevol ecosistema?

   2. Què és la biocenosi?

   3. A què fan referència els factors biòtics?

   4. Com es diu la part inorgànica de l'ecosistema?

   5. Què són els factors abiòtics?

   6. L'humitat és un factor biòtic o abiòtic?

   7. Què és la ecologia?

5.3.- La interacció entre el biòtop i la biocenosi

   1. Les característiques del biòtop influeixen molt sobre la biocenosis d'un

       ecosistema. Al seu torn, els éssers vius influeixen sobre les condicions del

       biòtop. Explica com.

   2. Descriu i dibuixa la seqüència del llibre:
5.4.- Les principals adaptacions dels éssers vius

   1. Explica les adaptacions als sistemes terrestres

   •

   •

   •

   2. Explica les adaptacions als sistemes aquàtics

   •

   •

   •



5.6.- L'hàbitat i el nínxol ecològic

   1. Què és l'hàbitat? I el nínxol ecològic?

   2. Quina diferencia hi ha entre hàbitat i nínxol ecològic?

   3. Per què hi ha animals, com el talp o la ratapinyada, que viuen en ambients

       foscos i són cecs o tenen la visió molt disminuïda?

   4. Quins animals creus que tenen una distribució geogràfica més gran : esl

       homeoterms o el poiquiloterms? Justifica la resposta.

   5. A què es refereix quan es parla de competència?

   6. Si dos éssers vius competeixen pel mateix nínxol ecològic, qui guanyarà?

   7. A què ens referim quan parlem d'adaptacions?

5.6.- La matèria i l'energia en els ecosistemes

   1. Per què s'utilitza el terme flux per a l'energia i el terme cicle per a la matèria?

   2. Completa i pinta el flux d'energia:
3. Completa i pinta el cicle de la matèria:




   4. El flux de l'energia és bidireccional?

   5. Hi ha una part de l'energia que no s'utilitza, es perd, de quina forma?

   6. La matèria també es perd? Quant?

   7. Quines diferències hi ha entre els productors i els consumidors?

5.7.- L'alimentació dels éssers vius en els ecosistemes

   1. D'on obtenen els éssers vius l'energia?

   2. A què es referim amb nivell tròfic?
3. Quants nivells tròfic hi ha? Quins són?

   4. En què es diferencien els consumidors primaris, dels secundaris i dels terciaris?

   5. Els fongs i els bacteris són organismes descomponedors. Quina posició ocuparia

       un xampinyó en una cadena tròfica?

   6. Què són cadenes tròfiques? I xarxes tròfiques?

   7. Què ofereix més informació sobre les relacions tròfiques d'un ecosistema, les

       cadenes o les xarxes tròfiques?

   8. Ordena els éssers vius següents formant una cadena atròfica: alga, gambes, lluç,

       sardina, tauró.

   9. Les plantes carnívores són consumidors secundaris? Per què?

5.8.- Les piràmides ecològiques

   1. Què és una piràmide ecològica?

   2. A què equival cada pis de la piràmide?

   3. Quins tipus de piràmide hi ha? Per a què serveix cadascuna?

   4. Per què les piràmides d'energia no poden ser invertides?

5.9.- El paper dels productors i els descomponedors

   1. Els productor quin tipus de nutrició tenen? I els consumidors?

   2. Què fan els descomponedors?

   3. Quins organismes utilitzen els productes resultants de l'activitat dels

       descomponedors?

   4. Què passa amb la matèria orgànica dels productors que els consumidors primaris

       no poden utilitzar?

   5. En les cadenes tròfiques següents qui rep més energia, el gat salvatge o el

       mussol? Per què?

a) Pastura →llebre→gat salvatge
b) Arbre→papallona→gripau→serp→

   6. Els consumidors primaris s'alimenten de vegetals. On hi haurà més a l'alta

       muntanya o al bosc?

5.10.- Les relacions biòtiques

   1. Què són les relacions biòtiques?

   2. Quines relacions intraespecífiques hi ha? Posa algun exemple de cada.

   3. Quines relacions interespecífiques hi ha? Posa algun exemple de cada.

5.11.- L'autoregulació de les poblacions

   1. Què vol dir que una població creix de forma exponencial?

   2. A què fa referència la capacitat de sosteniment?

   3. Què passaria a una població que creixés de manera exponencial i per sobre de la

       capacitat de sosteniment?

   4. A més del sistema depredador-presa, quins altres factors poden influir en el

       creixement d'una població?
Els
6             ecosistemas de la
                   Terra
6.1.- Els ecosistemes terrestres

   1. Quins factors determinen els diferents ecosistemes terrestres?

   2. Per què és necessària la llum en els ecosistemes terrestres?

   3. Quines tres grans zones es diferencies segons les condicions climàtiques?

   4. enumera i explica breument els principals ecosistemes terrestres.

   5. Indica quines característiques tenen en comú la tundra i la taigà.

6.2.- Exemples d’ecosistemes terrestres naturals

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema d’alta muntanya




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de boscos caducifolis
6.3.- Exemples d’ecosistemes terrestres humanitzats

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de conreus




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de parcs i jardins
6.4.- Els ecosistemes aquàtics

   1. Què són els ecosistemes aquàtics?

   2. Quins són els seus factors abiòtics?

   3. com classifiquem els éssers vius segons la seva manera de viure?

   4. En què es diferencies els ecosistemes marins de les aigües dolces?

   5. Als ecosistemes aquàtics de zones molt fredes se sol formar una capa

       superficial de glaç, però les zones profundes no es glacen mai. A què creus

       que es degut?

   6. Creus que hi ha consumidors primaris a la regió abissal dels oceans?

   7. Creus que hi ha zona abissal a les aigües dolces?

   8. De quins organismes fotosintètics prové la matèria orgànica de la qual

       s’alimenten els éssers aquàtics?

   9. Quins dos tipus de fauna podem distingir en els ecosistemes d’aigua dolça i

       com són.

6.5.- Exemples d’ecosistemes marins

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema zona intermareal




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema del fons sorrenc por profund
6.6.- Exemples d’ecosistemes d’aigua dolça

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de rius i rierols




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de llacs i aiguamolls
6.7.- Valoració de la biodiversitat

   1. Què és la biodiversitat?

   2. Què és la biomasa?

   3. Què farem per tal de valorar la biodiversitat?

   4. Qui té més biodiversitat:

           o La part sorrenca i seca d’una platja o la zona intermareal.

           o Un conreu de gira-sols o el marge de la carretera que hi ha la costat

           o Un prat silvestre o un hort

           o Un bosc autòcton o una plantació de pollancres.

6.8.- El sòl com a ecosistema

   1. Què és el sòl?

   2. A què ens referim al el biòtop del sòl? I la biocenosi?

   3. Descriu i dibuixa les fases de formació d’un sòl.




A què es deguda la de

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (19)

Treball de naturals
Treball de naturalsTreball de naturals
Treball de naturals
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Relacions éssers Vius 1er E So I 1er Batx
Relacions éssers Vius 1er  E So I 1er  BatxRelacions éssers Vius 1er  E So I 1er  Batx
Relacions éssers Vius 1er E So I 1er Batx
 
Els Ecosistemes
Els EcosistemesEls Ecosistemes
Els Ecosistemes
 
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Els ecosistemes.
Els ecosistemes.Els ecosistemes.
Els ecosistemes.
 
Ecosistemes terrestres
Ecosistemes terrestresEcosistemes terrestres
Ecosistemes terrestres
 
Els Ecosistemes (4ESO)
Els Ecosistemes (4ESO)Els Ecosistemes (4ESO)
Els Ecosistemes (4ESO)
 
Power Ecosistemes
Power EcosistemesPower Ecosistemes
Power Ecosistemes
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemes
 
Ecosistemes aquatics
Ecosistemes aquaticsEcosistemes aquatics
Ecosistemes aquatics
 
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
 
Els ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsicsEls ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsics
 
T.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesT.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemes
 
Medi ambient
Medi ambientMedi ambient
Medi ambient
 
Estructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistemaEstructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistema
 
Biodiversitat
BiodiversitatBiodiversitat
Biodiversitat
 

Similar a Dossier tema 5 i 6 (Ecosistemes)

Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Anna Giro
 
Hort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana eaHort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana eaM T
 
Ecosfera
EcosferaEcosfera
EcosferaEVAMASO
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologiajalturgell
 
Medi tema 5 els éssers vius i la relació amb el medi
Medi tema 5   els éssers vius i la relació amb el mediMedi tema 5   els éssers vius i la relació amb el medi
Medi tema 5 els éssers vius i la relació amb el mediciclesuperiorpm
 
Circulacio materia energia
Circulacio materia energiaCirculacio materia energia
Circulacio materia energiaToni C
 
C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2cgarau1
 
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. FolchActivitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. Folchmlanau5
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medixiispa
 
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Anna Giro
 
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el mediRepàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medielcorreudecinque
 
Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsAnna Giro
 
Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Anna Giro
 
Teoria ecosistemes
Teoria ecosistemesTeoria ecosistemes
Teoria ecosistemesjordimp
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesmontsejaen
 

Similar a Dossier tema 5 i 6 (Ecosistemes) (20)

Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
 
Hort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana eaHort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana ea
 
Ecosfera
EcosferaEcosfera
Ecosfera
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologia
 
Medi tema 5 els éssers vius i la relació amb el medi
Medi tema 5   els éssers vius i la relació amb el mediMedi tema 5   els éssers vius i la relació amb el medi
Medi tema 5 els éssers vius i la relació amb el medi
 
Circulacio materia energia
Circulacio materia energiaCirculacio materia energia
Circulacio materia energia
 
ECOSISTEMES
ECOSISTEMESECOSISTEMES
ECOSISTEMES
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Dinamica de l’ecosistema
Dinamica de l’ecosistemaDinamica de l’ecosistema
Dinamica de l’ecosistema
 
C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2
 
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. FolchActivitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
 
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
 
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el mediRepàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Repàs preguntes examen tema 5: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
 
Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcions
 
Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologia
 
Teoria ecosistemes
Teoria ecosistemesTeoria ecosistemes
Teoria ecosistemes
 
4rt (tema 6)
4rt (tema 6)4rt (tema 6)
4rt (tema 6)
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 

Último

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Último (9)

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

Dossier tema 5 i 6 (Ecosistemes)

  • 1. 5 L'estructura dels ecosistemes 5.1.- La biosfera, l'ecosfera i els ecosistemes 1. Què és la biosfera? I l'ecosfera? 2. Quins són els organismes més abundants de la biosfera? 3. Què és un ecosistema? 4. Com poden ser els ecosistemes a la Terra? 5. Què són els biomes? 5.2.- Els components de l'ecosistema 1. Quins són els dos components que podem reconèixer en qualsevol ecosistema? 2. Què és la biocenosi? 3. A què fan referència els factors biòtics? 4. Com es diu la part inorgànica de l'ecosistema? 5. Què són els factors abiòtics? 6. L'humitat és un factor biòtic o abiòtic? 7. Què és la ecologia? 5.3.- La interacció entre el biòtop i la biocenosi 1. Les característiques del biòtop influeixen molt sobre la biocenosis d'un ecosistema. Al seu torn, els éssers vius influeixen sobre les condicions del biòtop. Explica com. 2. Descriu i dibuixa la seqüència del llibre:
  • 2.
  • 3. 5.4.- Les principals adaptacions dels éssers vius 1. Explica les adaptacions als sistemes terrestres • • • 2. Explica les adaptacions als sistemes aquàtics • • • 5.6.- L'hàbitat i el nínxol ecològic 1. Què és l'hàbitat? I el nínxol ecològic? 2. Quina diferencia hi ha entre hàbitat i nínxol ecològic? 3. Per què hi ha animals, com el talp o la ratapinyada, que viuen en ambients foscos i són cecs o tenen la visió molt disminuïda? 4. Quins animals creus que tenen una distribució geogràfica més gran : esl homeoterms o el poiquiloterms? Justifica la resposta. 5. A què es refereix quan es parla de competència? 6. Si dos éssers vius competeixen pel mateix nínxol ecològic, qui guanyarà? 7. A què ens referim quan parlem d'adaptacions? 5.6.- La matèria i l'energia en els ecosistemes 1. Per què s'utilitza el terme flux per a l'energia i el terme cicle per a la matèria? 2. Completa i pinta el flux d'energia:
  • 4. 3. Completa i pinta el cicle de la matèria: 4. El flux de l'energia és bidireccional? 5. Hi ha una part de l'energia que no s'utilitza, es perd, de quina forma? 6. La matèria també es perd? Quant? 7. Quines diferències hi ha entre els productors i els consumidors? 5.7.- L'alimentació dels éssers vius en els ecosistemes 1. D'on obtenen els éssers vius l'energia? 2. A què es referim amb nivell tròfic?
  • 5. 3. Quants nivells tròfic hi ha? Quins són? 4. En què es diferencien els consumidors primaris, dels secundaris i dels terciaris? 5. Els fongs i els bacteris són organismes descomponedors. Quina posició ocuparia un xampinyó en una cadena tròfica? 6. Què són cadenes tròfiques? I xarxes tròfiques? 7. Què ofereix més informació sobre les relacions tròfiques d'un ecosistema, les cadenes o les xarxes tròfiques? 8. Ordena els éssers vius següents formant una cadena atròfica: alga, gambes, lluç, sardina, tauró. 9. Les plantes carnívores són consumidors secundaris? Per què? 5.8.- Les piràmides ecològiques 1. Què és una piràmide ecològica? 2. A què equival cada pis de la piràmide? 3. Quins tipus de piràmide hi ha? Per a què serveix cadascuna? 4. Per què les piràmides d'energia no poden ser invertides? 5.9.- El paper dels productors i els descomponedors 1. Els productor quin tipus de nutrició tenen? I els consumidors? 2. Què fan els descomponedors? 3. Quins organismes utilitzen els productes resultants de l'activitat dels descomponedors? 4. Què passa amb la matèria orgànica dels productors que els consumidors primaris no poden utilitzar? 5. En les cadenes tròfiques següents qui rep més energia, el gat salvatge o el mussol? Per què? a) Pastura →llebre→gat salvatge
  • 6. b) Arbre→papallona→gripau→serp→ 6. Els consumidors primaris s'alimenten de vegetals. On hi haurà més a l'alta muntanya o al bosc? 5.10.- Les relacions biòtiques 1. Què són les relacions biòtiques? 2. Quines relacions intraespecífiques hi ha? Posa algun exemple de cada. 3. Quines relacions interespecífiques hi ha? Posa algun exemple de cada. 5.11.- L'autoregulació de les poblacions 1. Què vol dir que una població creix de forma exponencial? 2. A què fa referència la capacitat de sosteniment? 3. Què passaria a una població que creixés de manera exponencial i per sobre de la capacitat de sosteniment? 4. A més del sistema depredador-presa, quins altres factors poden influir en el creixement d'una població?
  • 7. Els 6 ecosistemas de la Terra 6.1.- Els ecosistemes terrestres 1. Quins factors determinen els diferents ecosistemes terrestres? 2. Per què és necessària la llum en els ecosistemes terrestres? 3. Quines tres grans zones es diferencies segons les condicions climàtiques? 4. enumera i explica breument els principals ecosistemes terrestres. 5. Indica quines característiques tenen en comú la tundra i la taigà. 6.2.- Exemples d’ecosistemes terrestres naturals 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema d’alta muntanya 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de boscos caducifolis
  • 8. 6.3.- Exemples d’ecosistemes terrestres humanitzats 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de conreus 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de parcs i jardins
  • 9. 6.4.- Els ecosistemes aquàtics 1. Què són els ecosistemes aquàtics? 2. Quins són els seus factors abiòtics? 3. com classifiquem els éssers vius segons la seva manera de viure? 4. En què es diferencies els ecosistemes marins de les aigües dolces? 5. Als ecosistemes aquàtics de zones molt fredes se sol formar una capa superficial de glaç, però les zones profundes no es glacen mai. A què creus que es degut? 6. Creus que hi ha consumidors primaris a la regió abissal dels oceans? 7. Creus que hi ha zona abissal a les aigües dolces? 8. De quins organismes fotosintètics prové la matèria orgànica de la qual s’alimenten els éssers aquàtics? 9. Quins dos tipus de fauna podem distingir en els ecosistemes d’aigua dolça i com són. 6.5.- Exemples d’ecosistemes marins 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema zona intermareal 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema del fons sorrenc por profund
  • 10. 6.6.- Exemples d’ecosistemes d’aigua dolça 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de rius i rierols 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de llacs i aiguamolls
  • 11. 6.7.- Valoració de la biodiversitat 1. Què és la biodiversitat? 2. Què és la biomasa? 3. Què farem per tal de valorar la biodiversitat? 4. Qui té més biodiversitat: o La part sorrenca i seca d’una platja o la zona intermareal. o Un conreu de gira-sols o el marge de la carretera que hi ha la costat o Un prat silvestre o un hort o Un bosc autòcton o una plantació de pollancres. 6.8.- El sòl com a ecosistema 1. Què és el sòl? 2. A què ens referim al el biòtop del sòl? I la biocenosi? 3. Descriu i dibuixa les fases de formació d’un sòl. A què es deguda la de