1. Matèria Optativa de segòn d’ESO
ÂXÄ g¢åà|ÄÊ
XÄ
Curs 2010/11

2. XÄ g¢åà|Ä
El tint té com a objectiu donar color als productes tèxtils
mitjançant el tractament amb colorants naturals o sintètics. Els
tèxtils poden tenyir-se de diferents formes: les teles poden
acolorir-se una vegada teixides (tint a la peça), poden tenyir-se
les fibres soltes en una bóta (tint en brut) i, finalment, pot tenyir-
se el fil o filament abans de teixir-lo (tint al fil). Els fils sintètics
també poden rebre un tint previ incorporant pigments acolorits
en la solució de filada abans d'extruir els filaments a través dels
broquets de filatura (tint en massa o solució).
Segons quina sigui la opció triada, l’efecte serà molt diferent.
La tintura i l’estampació son processos semblants. La principal
diferència està en si el colorant penetra o no al material tèxtil.
Tipus de tintura i estampació
Per reserva. Es protegeix una part i s’ataca a la resta. La reserva
es pot fer amb ceres o mordents (àcids o sals).
Amb motlle. Es fa un motlle (acostuma a ser de coure) i
s’impregna amb pintura per imprimir-lo tantes vegades com es
vulgui.
Els colorants
Fins a la darrera meitat del segle XIX, tots els colorants eren
d’origen vegetal o animal. La matèria colorant s’extreia de les
arrels, tiges, fulles, baies i flors de diferents plantes, insectes i
mol luscs mitjançant una sèrie completa de processos que
s’havien usat des de centenars d’anys. Aquests tints naturals
tenen molt poca capacitat de tenyir per ells mateixos. Per tant
s’han d’utilitzar amb “mordents”. El mordent potencía al
colorant i el fa persinstent al teixit.
Fins al desenvolupament dels colorants sintètics a mitjans del
segle XIX, els colorants més coneguts i usats foren la rubia, el
glast, l’anyil i el safrà.
Actualment els colorants naturals s’utilitzen molt poc. Els
colorants sintètics els han substituit.
31/07/2010 Pag 17 de 33 Dossier Textil 1011.doc

3. Institut Banús
Curs 2010/11
Mètodes
(Indonesia) Es lliguen amb cordes encerades la part
Per reserva: “Ikat”
a protegir i es sumergeix.
(Europa) S’estenen els fils a una taula i es passen els
Directa per corrons
1. Estampació de fils corrons per sobre.
(Mallorca) S’estampen amb ratlles i taques els fils
Directa per “llengos” de l’ordit i després es fa el teixit. Usat a tapisseries i
cortines.
2. Robes pintades Es pinta directament sobre la tela. És un sistema molt usat a l’Àfrica.
Batic
Per reserva Bandana
Amb mordents
Bac
3. Estampació de teles
Cilindres
Directa Lionesa
Serigrafia
Aerografia
Pràctica 4. Tintura
Amb tints químics, tenyirem samarretes. Observa què passa quan fem nussos abans de submergir-les
al tint.
Exercici
Apunta què és el que has fet pas per pas.
Dossier Textil 1011.doc Pag 18 de 33 31/07/2010