1. Adobe Photoshop
Xavier Pages Garcia
Grup B2

2. Sota la superfície tecnològica de la imatge digital, estan en joc
importants continuïtats culturals.
Normalment estem acostumats a veure la fotografia com a matèria
(quelcom palpable), es a dir, paper fotogràfic, diapositives, etc. En
canvi, la fotografia digitalitzada no es tangible per a les nostres mans,
doncs a l’ordinador la imatge esta composada per un codi numèric que
després la computadora ens representa a la pantalla mitjançant píxels,
que englobats en l’ull humà l’interpreta com a una imatge única.
Els entorns gràfics son tots aquells programes que s’utilitzen per
veure, guardar, modificar o transformar una imatge anteriorment
digitalitzada. Amb ells podem manipular les imatges, ja sigui per
millorar-ne la qualitat, modificar el seu contingut o canviar la seva
aparença. Aquests programes faciliten la manipulació d’una imatge.

3. Hi ha diferents tipus d’entorns gràfics, cada un d’ells disposa d’un tipus
d’eines similars entre sí i en la seva acció en la imatge, però de diferent
utilització. Per això podem escollir l’entorn que més s’adapti al nostre
gust, a la nostra forma de treballar i al procés que volem aplicar a la
imatge. Entre els mes utilitzats es troba Photoshop, un dels que ofereix
un ventall més ampli de possibilitats a l’hora d’editar una imatge. Tots
aquests programes es poden trobar per a les diferents plataformes, ja
sigui Windows, Macintosh, Linux.. Per a poder intercanviar imatges
entre els diferents sistemes operatius, existeix el que es diu format
d’imatge, que és l’extensió en què es guarda l’arxiu de la imatge. Cada
format ofereix una qualitat d’imatge en relació a la capacitat de
memòria que ocupa i una resolució diferent.
El quadre d’eines de Photoshop conté una sèrie d’eines que permeten
seleccionar, pinta, modificar i visualitzar imatges. A demés, inclou
controls per escollir el color frontal i el fondo, per influir màscares
ràpides i per a canviar el mode de pantalla. La majoria de les eines
disposen de les paletes Pinzells i Opcions, que defineixen els efectes de
pintura i modificació.

4. Ús del punter i de les eines
Al seleccionar la majoria de les eines, el punter del ratolí adopta forma
de l’icona de l’eina. Per defecte, els punters de Marc, Línia i Degradat
apareixen com cursors en forma de creu. Cada punter, per defecte te un
punt de inici, que es el punt on comença a actuar l’efecte de la acció. Pot
utilitzar punters precisos, que son cursors en forma de creu que
apareixen centrats en el punt d’inici. Els punters precisos de les eines
‘llaç magnètic’ i ‘ploma magnètica’ apareixen com cercles que
representen l’amplada també un punter com la forma de pinzell de
mida concreta. La forma dels pinzells molt petits apareixerà rodejada
per quatre punts que serveixen per a obtenir millor precisió. Les
opcions de ‘Cursors de pintura’ serveixen per controlar els punters de
les eines Esborrador, Llapis, Aerògraf Pinzell, Tampó, Tampó de motiu,
Dit, Desenfocar, Enfocar, Sobreexposar i Esponja. Les opcions d’altres
cursors serveixen per a controlar els punters de les eines Marc, Llaç,
Llaç poligonal, Vareta màgica, Retallar, etc.

5. Ús del punter id’estat eines
La barra de les
La barra d’estat mostra la informació útil com l’augment actual de
l’arxiu de la imatge activa, i breus instruccions d’ús de l’eina activa.
Les paletes i les seves opcions
Les paletes ajuden a controlar i modificar imatges. Es poden mostrar i
ocultar durant el treball Per defecte, apareixen apilades en grups. Les
posicions de les paletes i dels quadres de diàleg oberts es guarden per
defecte al sortir del programa. Sempre es poden iniciar amb les
opcions per defecte o restaurar-les en qualsevol moment. La majoria
de les eines disposen d’una paleta d’opcions. En funció de l’eina
seleccionada, varien l’aspecte i les opcions disponibles de la paleta. La
paleta opcions conté alguns valors comuns a moltes de les eines, com
els modes de pintura i la opacitat, i altres específics, com per exemple
els valors de esborrador per a l’eina llapis.

6. Resolució d’imatge
Per garantir bona qualitat al imprimir com una pantalla de semitons, es
necessari escollir una resolució d’imatge basada en la lineatura del dispositiu
d’impressió. Per norma general, una resolució d’imatge entre 1’5 i 2 vegades la
lineatura dona els millors resultats.
La resolució d’imatge es defineix com el número de píxels mostrats en la imatge
per unitats de longitud. Normalment es mesura en píxels per polsada. Una
imatge d’alta resolució conté més píxels, i per conseqüent més petits, que una
imatge de les mateixes dimensions però de baixa resolució. Les imatges d’alta
resolució, al utilitzar més píxels per representar cada unitat de àrea, normalment
reprodueix més detall i transicions de color més sotils que les imatges d’alta
resolució quant s’imprimeixen. Tot i així, quant una imatge s’ha escanejat o creat
una resolució baixa, incrementa la resolució no sol millorar la qualitat de la
imatge, ja que s’estén la informació de píxels original a un nombre major de
píxels. Per a determinar la resolució d’imatge a utilitzar, s’ha de tenir en compte
el mitjà de distribució final de la imatge. Si s’estan produint imatges per
visualització en pantalla, la resolució només ha de coincidir amb la típica dels
monitors. No obstant, si s’utilitza una resolució massa baixa en una imatge
impresa, es produirà un pixelatge.

7. Lineatura
La relació entre resolució d’imatge i lineatura determina la qualitat de
detall de la imatge impresa. Per produir una imatge de semitons de la
major qualitat, s’ha d’utilitzar una resolució d’imatge que sigui entre 1’5
i 2 vegades la lineatura. A vegades, no obstant, segons siguin la imatge i
el dispositiu de sortida, utilitzar una resolució menor produirà bons
resultats. A Photoshop, un mode de color determina el model del color
utilitzat per visualitzar i imprimir documents de Photoshop. Aquests
modes es basen en els models de color per la descripció i reproducció
de colors. Els models més comuns son HSB (to, saturació, brillo), RGB
(vermell, verd, blau), CMYK (cian, magenta, groc, negre). Photoshop
inclou també modes per sortides de color especialitzades, com color
indexat o duotons.

8. El mode RGB de Photoshop utilitza el model RGB assignat a un valor de
intensitat a cada píxel que oscil·li entre 0 (negre) i 255 (blanc) per a cada
un dels components s’obté un matis de gris. Si el valor de tots els
components es de 255, el resultat serà blanc pur i negre pur si tots els
components tenen un valor de 0. Les imatges RGB utilitzen tres colors
per reproduir en pantalla fins a 16’7 milions de colors. Son imatges de
tres canals, pel que contenen 24 bits per píxel.
El mode CMYK de Photoshop assigna a cada píxel un valor percentual
per cada una de les tintes de cuatricomía. Els colors més clars tenen un
percentatge petit de cuatricomía, mentre que els més obscurs tenen
percentatges majors. CMYK es el mode que s’utilitza quan es prepara
una imatge per imprimir-lo utilitzant cuatricomíes. Al convertir una
imatge RGB a CMYK, es crea una separació de color, Si la imatge era
originalment RGB, el millor es modificar-la abans de convertir-la a
CMYK.