Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà

Estudi d’accessibilitat del
Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà

Treball Final de Carrera
Universitat de Girona
Facultat de Turisme

Xavi Pujol Parals
Amb la col·laboració

ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Índex

1.

PRÒLEG .................................................................................................... 4

2.

INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 5
2.1.
Objectius ................................................................................................... 7
2.2.
Hipòtesis ................................................................................................... 8
2.3.
Justificació ................................................................................................ 9
2.4.
Marc teòric .............................................................................................. 10
2.4.1.
Normativa per als espais naturals protegits ...................................... 10
2.4.2.
Normativa per a persones amb diversitat funcional .......................... 10

3.

MATERIALS I MÈTODES ......................................................................... 12

4.

ESPAIS NATURALS ................................................................................. 14
4.1.
4.2.
4.3.
4.4.

5.

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ ............................ 23
5.1.
5.2.

6.

Història ................................................................................................... 23
Composició del parc................................................................................ 26

PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL............................................. 27
6.1.
6.2.
6.3.
6.4.

7.

Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) ........................................ 15
Espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) .................... 17
Xarxa Natura 2000 .................................................................................. 19
Zones Humides ....................................................................................... 22

Introducció ............................................................................................. 27
Aproximació Conceptual......................................................................... 28
Aproximació en xifres ............................................................................. 29
Legislació ................................................................................................ 30

CONSIDERACIONS DE L’ACCESSIBILITAT .............................................. 36
7.1.
Aparcament ............................................................................................ 36
7.2.
Paviments ............................................................................................... 36
7.3.
Itineraris d’aproximació ......................................................................... 37
7.4.
Accés al centre ........................................................................................ 37
7.5.
Escales..................................................................................................... 37
7.6.
Rampes ................................................................................................... 38
7.7.
Interior del centre .................................................................................. 39
7.8.
Circulació vertical ................................................................................... 40
7.9.
Circulació horitzontal ............................................................................. 40
7.10. Punt d’informació ................................................................................... 40
7.11. Sales d’Exposició i d’Audiovisuals .......................................................... 41
7.12. Lavabos: .................................................................................................. 41
7.13. Interior Observatori o Mirador: ............................................................. 42
7.14. Itineraris i accessos ................................................................................ 43
7.14.1. Accessos .......................................................................................... 43
7.14.2. Itinerari ........................................................................................... 43
7.15. Senyalització ........................................................................................... 46

8.

RESULTATS ............................................................................................ 49
8.1.
8.2.

Senyalització ........................................................................................... 50
Aparcament ............................................................................................ 52

2


8.3.
Itineraris ................................................................................................. 54
8.3.1.
Paviment ......................................................................................... 55
8.4.
Aguaits i els seus espais d’aproximació .................................................. 56
8.5.
Edifici del Cortalet .................................................................................. 59
8.6.
Edifici Mas Matà ...................................................................................... 61
8.7.
Lavabos ................................................................................................... 62
8.8.
Pendents i Ponts ..................................................................................... 64

9.

CONCLUSIONS ........................................................................................ 65

10. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................... 68
11. AGRAIMENTS ......................................................................................... 70

3


Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural
Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

1. PRÒLEG
La nostra societat quant dissenyem edificis, itineraris, infraestructures etc sovint
pensa únicament amb el gaudi personal, de lo bonic que quedarà, que bé que se’n parlarà,
però en realitat aquella obra, aquell espai, aquell camí acostuma a no estar pensat per al
gaudi de la societat en general. Aquesta societat la formem totes les persones.
Si fem una miqueta d’història, veurem que la primera patent de cadira de rodes és
anterior a la declaració del primer parc nacional del món, la primera data del 1869 la segona
del 1871, dos anys de diferència. Aquesta ullada enrere ens fa adonar que separats han
avançat aquests dos mons, per un cantó la millora qualitativa en els recursos per a persones
amb discapacitats per l’altra el gran nombre d’espais naturals que han estat protegits en
aquest últim segle, fins fa molt poc han evolucionat i molt, però de manera paral·lela sense
trobar-se .
A dia d’avui a Catalunya hi ha poquíssims parcs naturals que tenen un manual
d’accessibilitat com el que presenta Xavi Pujol, aquest material ens ha de servir al Parc
Natural dels Aiguamolls de l’Empordà primer per a reflexionar sobre la feina feta i l’actual i
així planificar molt millor la feina que s’haurà de fer. També complir amb la nostra obligació,
com a part de l’administració que som, en l’aplicació de les normatives vigents.
Volem donar les gràcies a ne’n Xavi per dedicar temps i esforços en aquest treball
que presenta, encoratjar-lo a seguir lluitant perquè el nostre país no sigui sols un destí de sol
i platja sinó un territori que ofereix una immensitat de recursos turístics d’alt valor i on es
ben rebut tothom.
Treballar pensant amb tothom és un exercici molt més enriquidor, esdevé una
recerca de la simplicitat on floreix realment l’essencial.

Josep Espigulé Dalmau i Anna Colomer Arnau
Àrea d’ús públic del Parc Natural
Castelló d’Empúries, 26 de juliol de 2011
Mas El Cortalet
17486 Castelló d’Empúries
Tel. 972 45 42 22
Fax 972 45 44 74
e-mail: pnaiguamolls.dmah@gencat.net

4


2. INTRODUCCIÓ
L’Alt Empordà és una comarca que conté 8 espais naturals protegits (Aiguamolls de
l’Empordà, Cap de Creus, Alta Garrotxa, Massís de l’Albera, Garriga d’Empordà, Massís de les
Salines, Penya-segats de la Muga, Alta Garrotxa) i delimita amb un altre ( Montgrí - Illes
medes – Baix Ter) els quals ocupen una bona part de l’extensió de la comarca (50.000
hectàrees, un 15% del total de la superfície), convertint-se així en un gran node turístic.
En aquest àmbit del turisme cal destacar que el fet de que el contacte freqüent i
pròxim amb els elements naturals formi part intrínseca de la condició humana ha portat
al factor de que el turisme actiu i del lleure a la natura hagi augmentat notablement en les
últimes dècades a la zona més nord – est de Catalunya.
Més concretament, aquest fenomen anomenat turisme de natura té un creixement
anual que sobrepassa el 20% i que en l’actualitat suposa un 15% del turisme mundial
(Newsome et al., 2002). No obstant, tenint la matèria prima per crear aquesta destinació
com és la presència dels espais naturals com a node i dels turistes, ens hem de plantejar si
tenim les infraestructures, els serveis i les rutes o itineraris preparats pel conjunt de la
població, amb o sense discapacitats i/o necessitats especials. En aquest treball s’analitza el
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per veure si és accessible pel conjunt de la
població actual i, si és necessari, intentar mostrar els canvis que s’haurien de dur a terme per
optimitzar aquesta adaptació destinada al conjunt de la societat. Aquesta valoració està
focalitzada a les persones discapacitades, concretament a aquells que presenten
discapacitats visuals o mobilitat reduïda.
Tal i com indica l’Institut Nacional d’Estadística (I.N.E.) en l’últim estudi publicat al
2010 el nombre de discapacitats a Espanya constava del 9% del total de la població, tot i que
s’ha de remarcar que aquest nombre només fa referència a aquelles persones que
oficialment i de manera definitiva tenen alguna discapacitat. No obstant, aquest valor puja
fins al 40% de la població que es beneficiarien de la supressió de barreres arquitectòniques.
Els equipaments dels parcs naturals tenen el deure de ser adaptats a l’accessibilitat del
conjunt de la població per tal d’oferir unes instal·lacions i serveis de qualitat per al visitant, ja
que és un gran nombre de població que té necessitats especials; des d’anar amb cotxet fins a
persones d’edat adulta amb mobilitat reduïda, que realitzen el desplaçament mitjançant
cadira de rodes. A més, independentment dels graus de mobilitat reduïda o del tipus de
disfunció que es pateixi, tant sigui de vista, com d’olfacte, com de gust, com de tacte o
d’oïda, els parcs naturals s’han d’imperar segons la base d’igualtat dels drets de totes les
persones i sobre el que estableixen diferents lleis; la Llei d’integració social dels minusvàlids
(Llei del 23 de març 13/1982), la Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques (Llei del 25 de novembre, 20/1991) i l’Aprovació del codi
d’accessibilitat (Decret 135/1995).

5


L'accessibilitat dels espais públics de caràcter universal no ha de ser vista com un
luxe prescindible dins les societats exclusivament riques, sinó que molt al contrari, ja que
per una banda trobem que la major part de les actuacions no suposen un sobre cost
destacable, i per una altra banda que tothom té dret a poder accedir en circumstàncies
òptimes a qualsevol espai públic. A part, des d’una visió de regulació turística i d’atractiu
turístic, el fet d’adaptar els espais fa que obrís una porta a un nombre de turistes major, és a
dir, a aquells que no podien desenvolupar el rol de visitant en certs espais per la
impossibilitat i/o dificultat d’accedir-hi. Per últim destacar que si bé és interessant les
adaptacions per la gent discapacitada en tots els àmbits públics, també seria molt interessant
que es fomentés la idea de que en qualsevol pla d’actuació de millora es plantegessin des
d’un bon principi els objectius d’accessibilitat, ja que el cost d'enriquir una activitat amb
informació sensorial (auditiva, tàctil, etc) per a potenciar la percepció multi sensorial i
el desenvolupament de sensacions i sentiments és fàcilment compensat pels beneficis
socials que comporta.
En la realització del projecte de valoració de l’accessibilitat del parc i dels possibles
canvis en aquest per millorar l’adaptació a les persones discapacitades, s’intenta establir un
consens amb la legislació que regula com han d’estar adaptats els parcs per abolir les
barreres arquitectòniques, les consideracions que fan en quan a l’adaptació d’itineraris i
edificis des dels organismes en defensa de les persones amb necessitats especials i/o
discapacitats i amb l’estat actual de parc a través d’una valoració objectiva, analítica i
sistemàtica que he dut a terme.
Així doncs, serà en aquest context general on s’emmarqui el present estudi. Aquest
està organitzat en 4 grans apartats. En primer lloc el context teòric tant dels espais naturals
com de les persones discapacitades. En segon lloc la anàlisis objectiu del parc natural dels
Aiguamolls de l’Empordà seguit de la diagnosis d’aquesta valoració. Finalment es presenten
els resultats i les conclusions.
Al final del projecte s’exposen els annexes. L’annexa 1 conté l’anàlisi del parc, amb
els punts positius i negatius, amb les respectives fotografies i en l’annexa 2 hi trobem els
punts que s’han considerat que s’han de millorar, amb l’explicació de cadascun dels canvis
que s’han de realitzar.

6


2.1. Objectius
La legislació vigent marca les pautes d’adaptació a l’accessibilitat dels espais tant
públics com privats. Per tant, segons la legislació que s’encarrega de regular de quina
manera han d’estar adaptats els espais per ser adequats a totes aquelles persones que
requereixin necessitats especials per a la mobilitat, reconeix que tots els espais tant públics
com privats han de ser accessibles i lliures de barreres arquitectòniques, però realment és
compleix la normativa en tots els casos?
En el present projecte ens marquem com a principal objectiu valorar quines són les
condicions que presenta un espai públic que està obert a tothom, per determinar si
compleix les característiques d’accessibilitat o si bé les seves pròpies instal·lacions limiten
l’accés a determinades parts de la població. Si bé observem que molts ciutadans de peu que
presenten dificultats de mobilitat es troben amb aquestes barreres, fàcilment podem deduir
que el visitant que vol accedir als punts d’interès turístic del nostre territori també s’hi
trobarà. En aquest cas, l’objecte d’estudi es tracta del Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà, per tal de valorar de quina manera està adaptat per rebre visitants amb
limitacions físiques.
El segon objectiu que es planteja aquest projecte, es tracta de poder donar solució
als problemes d’adaptació del parc que hagin pogut ser diagnosticats en l’anàlisi inicial
d’aquest. Aquestes propostes de solució vindran donades a partir de l’anàlisi de consells i
pràctiques d’organismes en defensa de les persones amb mobilitat reduïda, entre d’altres
normatives.

7


2.2. Hipòtesis
Partim de la hipòtesis de què els espais públics es presenten d’una manera poc
adaptada a la població amb necessitats especials, tot i que puguem considerar que darrera
presenten una visió més teòrica, la qual està formada per un seguit de lleis i recomanacions
que defensen els drets de les persones amb discapacitat i que regulen tot tipus
d’adaptacions, és a dir, que trobarem una legislació que regula i dictamina que és correcte i
que no, i de quina manera s’han de regir els plans d’adaptació.
En segon lloc ens plantegem el grau d’adaptació d’aquest parc i considerem que el
nombre de punts a canviar per facilitar l’excés poden ser molts elements, l’adaptació dels
quals ens pot suposar una despesa econòmicament alta i que poden requerir llargs períodes
d’obres.
Per tant, creiem que seran poques les ocasions o poc viables aquells significants
passos en l’adaptació de certs espais o elements que requereixin petits canvis, és a dir, que
aportin molt i requereixin poc.

8


2.3. Justificació
En primer lloc cal destacar que realitzo aquest treball en aquesta ubicació, com és
els Aiguamolls de l’Empordà, degut a que volia fer un estudi en un lloc que es puges realitzar
turisme actiu i de natura, per les connotacions que comporta aquest tipus de turisme,
respectuós amb el medi ambient, l’entorn i s’interessa per la cultura. Personalment,
considero que és el tipus de turisme que necessitem a les nostres terres, lluny del típic
turista de sol, platja i alcohol, i per tant s’ha de cuidar realitzant accions d’acomodament de
l’entorn a tothom, sense discriminacions pels qui tenen dificultats.
És qüestió d’obrir una porta a tota aquella gent que està interessada a descobrir
aquest tipus de paratges, però no pot per les seves limitacions físiques. Pel que fa a turisme
actiu, és una decisió personal, ja que estic molt interessat en aquest tipus de turisme i crec
que aporta nombrosos beneficis sent respectuós i sent un turisme que està augmentant any
rere any.
La iniciativa del projecte es centra en totes aquelles persones que, de manera
permanent o temporal, presenten alguna disfunció que els limita la mobilitat fent que
necessitin ajuts tècnics i a aquelles persones que presenten disfunció visual. Es centre en
aquets dos col·lectius i no, per exemple, en els individus sord o muts, d’una banda perquè els
individus amb dificultats en la mobilitat es poden trobar amb diferents barreres
arquitectòniques en un espai públic, i d’altra banda perquè els visitants amb disfuncions
visuals necessiten una manera d’aproximació a un medi que si el poguessin observar (com és
en el cas dels sords o muts) no caldrien explicacions escrites o parlades, ja que es tracta d’un
espai natural en el qual se’ns presenta la flora i la fauna present en una zona concreta del
territori, i que la major part de l’aprenentatge didàctic s’ha intentat treballar sempre des de
la imatge, és a dir, des del que percep el visitant a través de la vista.
Els objectius del projecte estan motivats també pels resultats que es poden obtenir
alhora d’adaptar espais públics, ja que es cert que fer obres i plans de millora suposa costos
econòmics, però els guanys per totes aquestes persones són indescriptibles i incalculables
tant pel propi desenvolupament personal com per les millores en la qualitat de vida. És per
aquest motiu que considero essencial plantejar un seguit de mesures correctores per a fer
accessibles els espais públics a persones amb algun problema d’accessibilitat, transitori o
permanent.

9


2.4. Marc teòric
A continuació es mostren totes les lleis i normatives que s’han tingut en compte
alhora de realitzar aquest estudi. En aquest apartat, tan sols es citen ja que al llarg del
projecte s’expliquen i es posen en context.

2.4.1. Normativa per als espais naturals protegits
 llei 12/1985, de 13 de juny d’espais naturals de Catalunya, modificada
posteriorment per la llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi
ambient.
 Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’interès
Natural.

 Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.
 llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès natural i
de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà.
 Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i
de la fauna i flora silvestres.
 Real Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen les mesures per
contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres.
 Xarxa Natura 2000.
 Conveni de RAMSAR.

2.4.2. Normativa per a persones amb diversitat funcional
 Llei d’integració social dels minusvàlids (Llei del 23 de març 13/1982).
 Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei
del 25 de novembre, 20/1991).

10


 Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat (Decret 135/1995).
 Conseils pratiques pour réussir une structure adaptée (Fédération Nationale des
Comités Départementaux du Tourisme; 2004).
 Accesibilidad al medio físico. Normativa Aplicable (Generalitat Valenciana.
Conselleria de Benestar Social, 2007).
 “Catálogo de buenas prácticas en materia de accesibilidad en espacios naturales
protegidos (Europarc Espanya, 2007)”. “Entre aquest document i “el llibre blanc de
l’accessibilitat”.

11


3. MATERIALS I MÈTODES
En primer lloc es va presentar el projecte a la Tècnica d’Ús Públic del Parc Natural
dels Aiguamolls amb la finalitat d’informar-me de si havien realitzat alguna adaptació
d’accessibilitat i per saber si podia comptar amb la seva col·laboració en el present projecte.
Un cop tenia la col·laboració total dels tècnics dels parc, l’organització del pla de treball tenia
dos objectius inicials bàsics, per una banda aconseguir un llistat de com s’ha d’adaptar un
espai per afavorir l’accessibilitat de persones amb dificultats de mobilitat o deficiències
visuals i per altre banda assolir el coneixement de quines lleis emparen el Parc Natural i la
historia del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Per tant, per dur a terme l’objectiu d’investigació, es va plantejar una anàlisis
concret de la legislació i de consells i recomanacions de diferents organismes en defensa dels
discapacitats, així com de documents de bones pràctiques.
En un inici es va realitzar una recerca general a través del westlaw.es, en altres
projectes de la mateixa temàtica i en el gencat.cat, de les lleis que envoltaven l’accessibilitat
en llocs públics i zones naturals protegides. Aquesta recerca inicial es basava en alguns punts
claus com:
 Drets dels discapacitats
 Accessibilitat en espais públics urbans i naturals
 Promoció i atenció a les persones discapacitades
No obstant, aquesta primera recerca només em va aportar tres lleis:
 Llei d’integració social dels minusvàlids (Llei del 23 de març 13/1982)
 Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques (Llei del 25 de novembre, 20/1991)
 Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25
de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat (Decret 135/1995)
Per tant, vaig observar que eren de caràcter molt general, les quals definien què
era un minusvàlid, quins drets té, entre els quals ens destaquen el dret a poder gaudir amb
la major comoditat tant d’espais urbans com naturals, però cap llei contenia decrets o
articles que especifiquessin com s’havien d’adaptar exactament, és a dir, quina amplada han
de tenir unes escales o una porta, o bé si les rampes han de tenir 5, 10 o 15º de desnivell.
Quan es va observar la inespecificitat de les lleis en aquest àmbit d’acomodament d’un
espai, es va començar a cercar aquestes mesures concretes a través d’altres fonts, per
aconseguir un recull de condicions d’accessibilitat concretes.

12


En un primer moment es va optar per posar-se en contacte de nou amb els tècnics
del parc, els quals em van aportar un document clau que m’ajudaria en aquest recull. Aquest
document es tractava del “Catálogo de buenas prácticas en materia de accesibilidad en
espacios naturales protegidos (Europarc Espanya, 2007)”. “Entre aquest document i “el llibre
blanc de l’accessibilitat (UPC 2003)”, es van extreure la majoria de condicions de
l’accessibilitat.
En segon lloc es va fer una recerca al Google, per localitzar normatives i
recomanacions que ajudessin a realitzar el recull de condicions. Després de revisar varis
documents, se’n van escollir dos de concrets que també ajudarien a realitzar el recull:
 Conseils pratiques pour réussir une structure adaptée (Fédération Nationale
des Comités Départementaux du Tourisme; 2004)
 Accesibilidad al medio físico. Normativa Aplicable (Generalitat Valenciana.
Conselleria de Benestar Social, 2007)
En tercer lloc, em vaig posar en contacte amb la organització ONCE, coneguda pels
seus actes per afavorir el desenvolupament de les persones amb deficiències visuals, els qui
em van poder aportar un extens document anomenat “ accessibilitat per a persones amb
ceguesa, del qual en vaig extreure el capítol IV, el qual referia les recomanacions
d’accessibilitat en els espais públics, i gracies el qual vaig acabar d’ampliar el recull de
condicions d’accessibilitat.
Un cop realitzat el recull de recomanacions per l’accessibilitat, aquest va ser enviat
a la organització Mifas (Minusvàlids Físics Associats) per tal de que fessin una revisió del
document i l’acceptessin com a vàlid, aconseguint el seu vist i plau.
En el moment en que s’havia aconseguit el recull de mesures d’acondicionament
del parc es va realitzar unes fitxes de cada zona del parc, per tal de facilitar el treball de
camp.
Per realitzar el treball de camp s’han utilitzat:





Quaderns de camp
Cinta mètrica
Una plomada per mesurar les rampes
Aparells fotogràfics

13


4. ESPAIS NATURALS
Un espai d’interès natural és aquella part del territori, terrestre o marítim, amb
unes característiques biològiques o paisatgístiques especials, que la fan mereixedora d’una
especial protecció, atorgada per decret pels organismes competents, davant l’acció de
l’home. Així, tot i considerant-se espais naturals, en funció de les lleis de protecció que les
regulin, es troben diferents graus de protecció segons el valor d’aquest espai.
S’ha d’establir un sistema d’àrees protegides per tal de tindre un instrument
necessari per garantir la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural (vegetal i
animal). Aquest fet ha d’anar lligat amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals.
A l’Alt Empordà, així com a tot el territori de Catalunya, es poden trobar espais
protegits mitjançant dos figures principals de protecció:
 Els espais Naturals de Protecció Especial (ENPE)
 El Pla d’Espais d’Interès Natural
Tot i que paral·lelament existeixen altres figures de protecció com la Xarxa Natura
2000 i les Zones Humides i incloses en la llista RAMSAR; aquestes dos no tenen
determinacions legals.

14


4.1. Espais Naturals de Protecció Especial
(ENPE)
Aquests són les zones catalogades pel seu interès científic, ecològic, cultural,
educatiu, paisatgístic o recreatiu i regulades per la llei 12/1985, de 13 de juny d’espais
naturals de Catalunya, modificada posteriorment per la llei 12/2006, de 27 de juliol, de
mesures en matèria de medi ambient. Els seus objectius bàsics són protegir, conservar,
gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat
dels espais naturals.
La Llei estableix les següents modalitats de protecció especial:
 PARCS NACIONALS. Són els espais naturals d'extensió relativament gran, no
modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic,
paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservar-los de totes
les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, la integritat i
l'evolució dels sistemes naturals. La declaració de parc nacional es fa per
llei estatal.
 PARATGES NATURALS D'INTERÈS NACIONAL. Són els espais o els elements
naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel
seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la
seva protecció i la de l’entorn. La declaració de paratge natural d'interès
nacional es fa per llei.
 RESERVES NATURALS. Són els espais naturals d'extensió reduïda i de
considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per
aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que
contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es
fa per llei quan és reserva integral, i per decret del Consell Executiu quan
és reserva parcial.
 PARCS NATURALS. Són els espais naturals que presenten valors naturals
qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la
conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels
seus recursos i l'activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural
es fa per decret del Govern. Dins d’aquest grup de la classificació és on hi
trobem el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

15


 RESERVA NATURAL DE FAUNA SALVATGE (incorporada per la Llei 3/1988,
de 4 de març, de protecció dels animals). Són espais delimitats amb la
finalitat de protegir determinades espècies i/o poblacions de la fauna
salvatge en perill d’extinció. Aquests espais estan inclosos en el Pla
d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
A la il·lustració que es pot observar a continuació es mostren els espais de
protecció especial que hi ha a l’Alt Empordà, entre ells s’hi destaquen els espais en què se’n
marca el present estudi.










Reserva natural parcial Vall de Sant Quirze
Reserva natural parcial de St. Quirze de Colera
Reserva natural integral del cap de Creus
Reserva natural parcial de cap Gros – cap de Creus
Parc natural de Cap de Creus
Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Reserva integral II dels Aiguamolls de l’Empordà. Les Llaunes
Paratge natural d’interès nacional del massís de l’Albera
Reserva natural parcial de la Muga – Albanyà

Espais naturals de protección especial (ENPE) a l’Alt Empordà
Font: Consell Comarcal Alt Empordà

16


4.2. Espais inclosos en
d’Interès Natural (PEIN)

el Pla

d’Espais

El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, és una configuració legal que té per objecte
la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels
espais naturals, la conservació dels quals es considera necessària d’assegurar d’acord amb
els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que
posseeixen.
El Pla en qüestió va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual
s’aprova el Pla d’Espais d’interès Natural i es regula, com en el cas dels ENPE, per la Llei
12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de
27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.
S’ha de tenir en compte que el PEIN és un Pla Territorial Sectorial, que s’equipara
a altres instruments d’aquest tipus que es deriven a la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de
política territorial. D’aquesta manera, les seves determinacions tenen caràcter vinculant per
a tots els altres instruments de planificació física del territori.
S’ha creat una xarxa d’espais naturals a Catalunya que estableixen un règim de
protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim es pot completar en
cada espai o conjunt d’espais mitjançant dues vies:
 La formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge,
que proporcionen als espais una ordenació d’usos i normes de protecció
específiques.
 La declaració d’espais naturals de protecció especial (parcs nacionals,
paratges naturals d’interès nacional, reserves o parcs naturals), amb la
qual cosa, comporta que els espais passen a tenir una regulació jurídica
pròpia i una gestió individualitzada per preservar i potenciar els seus
valors. Aquest és el cas que ens ocupa, ja que l’espai natural de protecció
especial de la zona dels Aiguamolls de l’Empordà és un parc natural a
partir de la llei 21/1983, de 28 de Octubre, de protecció de las maresmes
del Empordà.

17


A la il·lustració que es pot observar a continuació es mostren espais inclosos en el
Pla d’Espais d’Interès Natural que trobem a l’Alt Empordà, entre ells s’hi destaquen els
espais en què se’n marca el present estudi.









Massís de les Salines
Massís de l’Albera
Penya-segats de la Muga
Estanys de la Jonquera
Alta Garrotxa
Garriga d’Empordà
Cap de Creus
Aiguamolls de l’Alt Empordà

Espais inclosos al PEIN s l’Alt Empordà

18


4.3. Xarxa Natura 2000
La xarxa Natura 2000 és una iniciativa europea, que impulsa la creació integrar una
xarxa d’espais d’especial protecció. Aquesta iniciativa actua segons un dels objectius que
emanen de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda com la Directiva Hàbitats), portada a la
legislació espanyola a través del Real Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual
s’estableixen les mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la
conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquesta actuació ve
fomentada per la Directiva 79/409/CEE (Directiva Aus), la Directiva 92/43/CEE (Directiva
Hàbitat) i finalment la Directiva 2000/60/CE (Directiva Marc de l’Aigua) .
La Directiva d'hàbitats actualment representa, juntament amb la Directiva d'aus,
l'instrument més important d'aplicació a tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la
conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat.
L’objectiu d’aquesta xarxa és la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de
les espècies. Aquesta directiva d'hàbitats defineix l’hàbitat natural com aquelles zones,
terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i
biòtiques, tant si són totalment naturals com semi naturals, i defineix com a hàbitats
d'interès comunitari (HIC) aquells, de entre tots els hàbitats naturals presents en el territori
de la UE, que compleixin alguna d'aquestes característiques:
 Es trobin amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
 Tinguin una àrea de distribució reduïda per naturalesa a causa de la
regressió de les poblacions.
 Siguin exemples representatius d'una o diverses de les set regions
biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir, l'alpina, l'atlàntica, la
continental, la macaronèsica, la mediterrània, la boreal i la pannònic.
Els tipus d’hàbitats d’interès comunitari han de tindre la designació de zona
d’especial de conservació de la Directiva, són: hàbitats costers i vegetacions halòfiles, dunes
marítimes i continentals, hàbitats d’aigua dolça, landes i matollars de zona temperada,
matollars escleròfil·les, formacions herbàcies naturals i semi naturals, torberes altes i
torberes baixes, hàbitats rocosos i coves i, finalment, boscos. En total, la Directiva contempla
al voltant d’uns 170 hàbitats d’interès comunitari. Un parell d’exemples clars de la
importància de la composició dels Aiguamolls de l’Empordà són, la Massona i la Llarga, que
són dues llacunes litorals que antigament havien estat els desguassos de l’estany de Sant
Pere sobre la maresma progradant, aïllats després de la dessecació. Es localitzen al municipi
de Castelló d’Empúries i ocupen gairebé 28 hectàrees de superfície. Malgrat el seu origen
del tot natural, una comporta instal·lada al canal Massona – Sirvent altera el cicle natural
d’inundació i les comunitats halòfiles es veuen progressivament desplaçades per d’altres
d’helofítiques (hàbitats d’interès comunitari prioritari: codi 1150).

19


En el Parc Natural en què ens centrem també es poden trobar altres elements de
característiques importants com són les jonqueres halòfiles de Juncusmaritimus (hàbitat
d’interès comunitari: codi 1410) i els salicornars (hàbitat d’interès comunitari: codi 1420)
ocupen les zones més allunyades de l’aigua. Arran d’aigua, els canyissars són la comunitats
més dominants. Per últim, a la platja, es localitzen dunes de diferents tipus (hàbitats
d’interès comunitari: codis 2210 i 2120).
Finalment un altre clar exemple és el de la Rogera, que és una llacuna litoral que
antigament constituïa un dels braços de contacte entre l’estany de Sant Pere i el
mediterrani. Es localitza a Castelló d’Empúries i ocupa una superfície de més de 36
hectàrees. Es tracta d’un espai de marcada tendència halòfila. D’entre les comunitats
vegetals destaquen, especialment per la seva extensió, els salicornars i, per la seva raresa,
les comunitats de limòniums (hàbitats d’interès comunitari: codi 1420). El fons de la llacuna
es troba entapissat per l’herbassar de rúpia (hàbitat d’interès comunitari prioritari: codi
1150). Es tracta, doncs, d’una llacuna que allotja comunitats halòfiles ben singulars a
Catalunya. A la platja, per altra banda es localitza la vegetació de les dunes mediterrànies
(hàbitat d’interès comunitari: codi 2210) i la vegetació de les dunes mòbils secundàries
(dunes blanques) amb Ammophila arenaria (codi 2120).
S’ha de tenir en compte que els hàbitats naturals, siguin prioritaris o no, són
hàbitats catalogats, no protegits. Mitjançant la inclusió a la Xarxa Natura 2000, el que es
s’ha de garantir és la conservació de mostres prou significatives d'aquests hàbitats que
n'assegurin la conservació a tot el territori de la UE.
En base als requeriments de conservació d’aquests hàbitats, la Directiva proposa
dues zones per integrar la Xarxa Natura 2000 que es pot observar a la il·lustració que hi ha a
continuació.
 Zones especials de conservació (ZEC): espais que contenen hàbitats d’interès
europeu o importants per a la conservació de determinades espècies.
 Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA): zones necessàries per a la
conservació de determinades espècies d’aus.
L'espai dels Aiguamolls de l'Alt Empordà va ser designat com a zona d'especial
protecció per a les aus (ZEPA). D’aquesta manera es va establir com a lloc d'importància
comunitària (LIC) en relació amb la Directiva 92/43/CEE, a l'efecte d'integrar-lo a la Xarxa
Natura 2000 com a ZEC, un cop la comissió de la Unió Europea la va validar.
No obstant, encara no es disposa de cap protecció legal ja que encara està en
procés de construcció.

20


Per acabar, es fa una especial referència a la relació que hi ha entre el PEIN i la
Xarxa Natura 2000, ja que d’acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi
ambient, la declaració d’una ZEC o d’una ZEPA implica la seva inclusió automàtica en el PEIN.

Mapa d’espais inclosos a la Xarxa Natura 200 i Pein

21


4.4. Zones Humides
Segons el que s’exposa a la Llei 12/1985 d’espais naturals en una definició basada
en la que dóna el Conveni de Ramsar, de 1971, relatiu a zones humides d'importància
internacional, especialment com a hàbitat d'ocells aquàtics, a l’article 11, s'entenen per
zones humides, les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases,
permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la
inclusió de les zones d'aigües marines la profunditat de les quals no excedeix els sis metres.
La Convenció relativa a les zones humides d'importància internacional
especialment com hàbitat d'aus aquàtiques o com es coneix Conveni de Ramsar, és un
tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides. D’aquesta
manera serveix per, aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva d'aquestes, tot reconeixent
les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural,
científic i recreatiu. Actualment hi ha 158 Parts Contractants (entre elles l’estat espanyol)
que es comprometen a gestionar de forma sostenible per a la seva conservació les zones
humides.
La Direcció General de Medi Natural ha elaborat l'Inventari de les zones humides
de Catalunya. Aquest efecte, s’ha identificat i delimitat 2.977 zones humides a Catalunya
(catalogades al Inventari de zones humides de Catalunya). A partir d’aquest inventari s’ha fet
una caracterització ecològica de les mateixes i s’han definit criteris i recomanacions per a la
seva gestió.
Amb la resolució del 15 març 93, del Conveni de zones humides d'importància
internacional, el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà s’inclou a la llista de Zones
Humides d’Importància Internacional del la Convenció RAMSAR. S’inclou com a referència a
l’hàbitat per als ocells aquàtics (Ramsar) (BOE 73, 26-03-93).

22


5. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS
DE L’EMPORDÀ
5.1. Història
Els aiguamolls han ocupat des de l’antiguitat la plana litoral del golf de Roses entre
la Muga i el Baix Ter. Antigament, el relleu de la badia de Roses era casi igual al que hi ha
ara, però amb la diferència del conjunt d’abundants aigües interiors que cobrien casi tota la
plana de l’Empordà. Una zona que va estar plena de llacunes, de dinàmics meandres dels
rius Ter i Muga, maresmes i de diverses desembocadures al mar en forma d’embut degut als
seus rius cabalosos. És una zona que ha tingut freqüents inundacions degut a temporals de
mar o per múltiples i desiguals avingudes dels rius desprès d’episodis de pluges torrencials,
pròpies dels climes mediterranis. Tot aquest conjunt d’antigues terres extenses i humides ha
anat desapareixent al llarg del segles per l’expansió i el desenvolupament de l’agricultura i la
ramaderia al ser terres molt fèrtils i amb molts nutrient. Els canals de dessecació cap al mar,
els canvis de curs de la Muga i els Fluvià i la construcció dels pantans de Sau, Susqueda i
sobretot el de Boadella han evidenciat que la humanització del terreny ha provocat un fort
assecament d’aquestes terres.
Per parlar dels inicis dels aiguamolls de l’Empordà ens remuntem fins al segle IV
d.C. on es dedueix que hi podia haver hagut un gran estany o una albufera ocupant tota la
plana alt empordanesa, des de la costa fins a Figueres.
No és fins a l’època del comptat d’Empúries, a la edat mitjana, que se’n troben
informacions més detallades. Es parla que en aquesta època aquest gran estany, el més gran
de Catalunya en aquells moments, se’n treia una gran profit del peix, les pastures, l’arròs i la
sal. Els drets de pesca, van ser donats al monestir de Sant Pere de Rodes al segle X.
Els primers dessecaments de l’estany els trobem un segle més tard al segle XI a
causa de l’explotació de les terres que vorejaven el recinte d’aigua. Amb el continuat exercici
de retrocessió, guanyant terreny al gran estany, i amb el desviament del riu Fluvià, es
documenta que la vila de Roses fa un fort creixement demogràfic i urbanístic durant aquests
segles; XIII, XIV i XV. Aquest estany és de tal magnitud que fins aquest darrer segle encara hi
entren vaixells de tota la mediterrània, de totes maneres es comencen aprofitar les terres
guanyades per a la ramaderia aprofitant les pastures.
Al segle XVII l’estany de Castelló ja està dividit en dos. Un segle més tard i sense
parar d’eixugar-se, s’utilitzen les terres per a conrear cereals i arròs. Es documenta que hi ha
grans quantitats de cignes entre altres aus atretes per corrents migratoris on feien estada en
aquestes terres humides. Aquesta època l’estany encara feia 1000 passes de diàmetre.

23


Malgrat que els primers indicis de dessecació de les llacunes datin del segle XI, no
és fins el segle XVIII que s’efectuen les obres que ens han deixat el paisatge d’avui dia. Canvis
deguts a la necessitat d’estendre i diversificar les explotacions agrícoles per satisfer les
necessitats d’una població.
L’assecament de terres ha perdurat fins a mitjans del segle XX on aquelles amplies
albuferes s’han convertit en un grapat d’estanys d’interior com el de Pau, el de Palau, el de
Vilaüt o el Tec i de llacunes litorals com la Massona, les Túries, la Rogera o la Serpa. Comprés
per arrossars, conreus i camps de pastura, i separat per canals i recs. Un conjunt transformat
pel pas de l’home, però amb un gran valor ecològic i paisatgístic.
No va esser fins els anys seixanta que tot aquest conjunt de gran valor es va veure
amb greu perill amb l’arribada en massa de turisme de sol i platja en aquesta zona. La falta
d’un model urbanitzador respectuós amb el medi, els interessos econòmics que és preveien
amb l’entrada de capital forà i els que hi havia darrera del formigó van fer construir
Empuriabrava i Santa Margarita al bell mig dels aiguamolls als anys setanta. Tots aquests
actes van fer créixer una consciència ecològica i respectuosa amb el medi a l’Empordà.
D’aquí va sortir el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE), creat el 1976, on
a través del fruit de la convicció, l’activisme i la perseverança van afavorir a que no hi hagés
un progrés econòmic a qualsevol preu. Després de forces estires i arronses entre la
ComisióInterministerial del Medi Ambient, el Ministeri de la vivenda, la Direcció General del
Patrimoni Artístic i Cultural, el Ministeri de Cultura, organismes de l’antiga administració de
Franco i protestes populars en augment, fins arribar al punt que el Ministeri de Cultura va
traspassar la resolució del conflicte a la Generalitat de Catalunya, que va continuar amb més
sentències, recursos i tensions. La insistència al llarg de tot el període de lluita i la
perseverança en el compromís de la protecció del terreny, juntament amb la col·laboració
d’especialistes internacionals farien aturar les obres definitivament. El pla urbanitzador es va
suspendre a favor de la preservació del medi. L’any 1982, l’IAEDEN, el centre d’estudis del
Baix Empordà Pere Cinquè i DEPANA van presentar un projecte de llei per a la protecció dels
Aiguamolls. Finalment el 15 d’octubre de 1983 el Parlament de Catalunya aprova el text per
unanimitat i es crea la llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals
d’interès natural i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de
l’Empordà.
El 1984 es crea la Constitució de la Junta de Protecció i es crea el primer
observatori a l’estany de Vilaüt. Aquest mateix any es fan els primers camps de treball i els
primers campaments dins del nou paratge natural que li començaran a donar color i forma.
Segons la disposició final primera de la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais
naturals (DOGC 556, de 28 de juliol de 1985, de la Presidència de la Generalitat), el paratge
natural d’interès natural i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de

24


l’Empordà van passar a classificar-se com a parc natural i reserves naturals, respectivament.
Per tan en aquests moment ja podem parlar del Parc com a tal.
Un any més tard, al 1986, el parc inaugura un edifici basic, el centre de informació i
administració del parc, que es va anomenar “El Cortalet”. Gràcies a la construcció d’aquest
emplaçament, ja pot començar a treballar com a tal.
Any rere any es fan declaracions dins al parc de gran nivell; el 1987 es va declarar
Zona d’Especial Importància per a les Aus (ZEPA). El que li proporciona una categoria d’àrea
protegida, catalogada pels estats membres de la Unió Europea com zona natural de singular
rellevància per a la conservació de la avifauna amenaçada de extinció, d’acord amb el que
estableix la directiva comunitària 79/409/CEE, per part de la Directiva sobre la Conservació
de les Aus Salvatges de la Unió Europea. El parc va agafant importància per la seva flora i
fauna que tot just està en fase de rejoveniment, i gràcies aquestes accions pot anar mirant
cap a un futur.
El 1992 va un pas endavant alhora de salvaguardar hàbitats ja que s’inclou al
conveni Ramsar, com a aiguamoll de importància internacional. L’objectiu principal d’aquest
conveni és: «la conservació i l’ús racional dels aiguamolls mitjançant el desenvolupament
d’accions locals, regionals i nacionals gracies a la cooperació internacional, com a
contribució a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible a tot al món»
L’any 1998 es fa una millora de les aigües de L’EDAR d’Empuriabrava amb la
construcció del Sistema d’Aiguamolls Construïts (SAC) on es desnitrifiquen les aigües de la
depuradora. Aquest mateix any també s’estableix una línea d’ajudes agró ambientals.
El 2000 s’inclou el bitó al projecte LIFE. Aquest projecte és l’únic programa
específic de la Unió Europea de suport al desenvolupament i aplicació de la política
comunitària del medi ambient. Dins aquest projecte les accions van encaminades a la
conservació del bitó i el seu habitat natural dins al parc.
El 2003 es fan unes obres per a la millor del impacte visual amb el soterrament de
1.300 metres de línies elèctriques a l’àrea del Mas Matà. Un any més tard el parc compra els
Estanys de Palau de Baix i amplia la zona de protecció del parc natural.
El 2005 s’aposta pel cicloturisme i es crea un itinerari de 24 quilometres a la zona
dels Estanys inclosa recentment al parc. En aquest mateix any a Sant Pere Pescador es tanca
al públic, per tal de preservar la zona de les dunes del Cortal d’en Vilà.
El 2007 s’instal·len comportes auto basculants per impedir la entrada d’aigües
marines a la RNI de Els Estanys.
Actualment és un territori protegit pel Pla d’espais naturals (PEIN) avarca als
termes municipals de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Palau-saverdera, Peralada,
Pau, Pedret i Marzà, l’Escala, Roses i L’Armentera (per ordre de superfície al parc).

25


5.2. Composició del parc
La regió del parc natural es caracteritza per la presència al llarg de 4.784 hectàrees
d’una sèrie de salines costeres i zones humides d’aigua dolça a les planes d’inundació de dos
rius, separades del mar per dunes. L’indret inclou llacunes, piscines, pantans i canals de
drenatge, albergant comunitats vegetals halòfiles, prats humits, joncs i zones arbrades. A
més, s’hi localitza una flora i fauna que inclou vàries espècies rares, on la presència (anual
i/o estacional) d’aus aquàtiques és molt important. Les activitats humanes que s’hi
desenvolupen es centren en temes de conservació, educació ambiental i turisme.
La bassa de la Rubina es troba al municipi de Castelló d’Empúries. Es tracta d’una
llacuna d’origen natural que ocupa poc més d’1 hectàrea. La seva proximitat al mar
condiciona la vegetació, en la qual destaquen els salicornars i les jonqueres de tendència
halòfila. Cal fer esment de la presència d’halòfits singulars com les quenopodiàcies
Salicorniapatula i Suaedamaritima, i la juncàcia Juncussubulatus. Sota les aigües, creixen
poblaments de Ruppiamaritima. Pel que fa a la fauna, a la bassa s’hi troba un dels peixos
més rars a Catalunya: el fartet (Aphaniusiberus), amb una població ben consolidada. Aquesta
bassa es troba envoltada d’urbanitzacions, que amenacen la seva integritat si no es prenen
mesures de protecció. De fet, la Direcció general de Costes del Ministeri de Medi Ambient i
l’Ajuntament de Castelló d’Empúries s’han plantejat l’adquisició i recuperació de la zona de
la Rubina.
Finalment, la resta de zones humides de la conca de la Muga corresponen a espais
localitzats dins els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. De tots aquests,
trobem l’estany del Tec, l’estany de Vilaüt i la bassa Rodona, l’estany d’aigua clara de Palau
de Baix i les closes de l’Albert, d’en Massot i de Mornau, localitzats a la Reserva Natural
Integral de “Els Estanys”. Per altra banda, a la Reserva Natural Integral de “Les Llaunes” es
troben la Massona i la Llarga, la Fonda, la Rogera i la Serpa.
L’estany del Tec és una extensa zona inundable, de més de 6 hectàrees de
superfície, constituïda per una extensa xarxa de canals de drenatge, construïts inicialment
amb la finalitat de dessecar i reconvertir l’Estany en conreus.

26


6. PERSONES AMB DIVERSITAT

FUNCIONAL
6.1. Introducció
Aquest apartat té com a objectiu presentar que s’entén com a persona
discapacitada, quines lleis emparen aquests col·lectius i el perquè els tècnics en turisme hem
de tenir present l’adaptació dels espais públics per facilitar l’accés a aquestes persones.
En un inici per poder valorar a qui van dirigides aquestes reformes del parc és
important acotar què s’entén com a minusvàlid, afirmant així que entenem com a
minusvàlid a tota persona on les possibilitats d’integració educativa, laboral o social es
trobin disminuïdes a conseqüència d’una deficiència, previsiblement permanent, de caràcter
congènit o no, en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials. Així, pot parlar-se de
persones amb discapacitat psíquica orgànica, amb discapacitat sensorial, que pot ser
auditiva o visual, persones amb discapacitat física, o trastorns de la mobilitat i, simplement,
persones amb la mobilitat reduïda. En aquest present projecte, com s’ha justificat en
l’apartat 1.4, fem referència a les persones amb deficiència visual i amb discapacitats
físiques.
A nivell estatal em baso principalment en la llei 20/1991, de 25 de novembre, de
promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques en la qual intenta
millorar la qualitat de vida de tota la població i, específicament, de les persones amb
mobilitat reduïda o amb qualsevol altra limitació. Aquesta llei té més potestat que cap altre
alhora d’actuar ja que el govern de la generalitat va aprovar un codi d'accessibilitat on
reafirma totes les normes dictades en la matèria. Aquest codi és la mateixa llei 20/1991, de
25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques
que va ser modificada pel decret 135/1995, de 24 de març, i aprovació del codi
d’accessibilitat (bolletí nº 2043 de 28/04/1995). S’ha de tenir en compte que els principis
que inspiren, tant a la llei 20/1991 com al decret 135/1995 es fonamenten en els drets de
l’Article 49 de la Constitució Espanyola el qual anuncia que “els poders públics duran a terme
una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials
i psíquics, als quals es prestarà l’atenció especialitzada que requereixin, i els empararan
especialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans”.

27


6.2. Aproximació Conceptual
L’expressió “persones amb discapacitat” és la manera més correcta i àmpliament
acceptada, per referir-se als homes i a les dones que formen part del conjunt de persones
que, per raó d'un dèficit o anomalia en una estructura o funció corporal, presenten una
absència o una limitació en la seva capacitat funcional; és a dir, en la possibilitat que tenen
de realitzar una activitat, ja sigui mental o física, dins els que serien els paràmetres en que
ho poden fer la majoria de persones de la seva edat, nivell de cultura, circumstàncies
personals...
Des d’algunes organitzacions que vetllen en defensa a aquests col·lectius s’observa
que expressions com ara “els minusvàlids”, o “persones amb minusvalidesa”, “els
discapacitats” o “persones discapacitades”, o “...amb handicaps”, han de ser rebutjades per
ser escassament assertives i injustament carregades de prejudicis. És així, que recentment,
des del “Fòrum de Vida Independent” se suggereix emprar l'expressió “homes i dones amb
diversitat funcional”. És una nova manera de referir-se a aquestes persones, des d’una opció
que abunda la convivència de tots els ciutadans en igualtat de drets i deures i en una
equiparació real d'oportunitats, a partir d'un model social accessible, inclusiu i respectuós
amb la diversitat.
Aquesta expressió, “persones amb diversitat funcional” es especialment escaient
pel grup que tradicionalment s'ha denominat de “persones amb discapacitat física”, és a dir,
aquell grup de persones que, malgrat les seves greus limitacions per a la mobilitat i per
l'autonomia personal (per exemple una persona tetraplègica) gràcies a la preservació de les
seves funcions superiors, mantenen la seva capacitat d'autogestió, la independència
personal i el ple exercici dels drets que com a ciutadans els hi correspon.
A part, el maig del 2001 la OMS (Organització Mundial de la Salut) va aprovar la
Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), en la que
es definien els següents conceptes bàsics:
 Concepte deficiència o dèficit: el concepte de deficiència o dèficit té a veure
amb l’estat de salut de la persona, són els símptomes i/o signes produïts
pel dany o mal funcionament (malaltia) i afecta a un òrgan o teixit o a la
funció d’aquest: manca d’una mà, paraplegia, retard mental, ceguesa,
trastorn del llenguatge...
 Concepte de discapacitat i el de limitacions a les activitats, tenen a veure
amb les conseqüències que la deficiència produeix en la persona i en la
seva capacitat per fer coses: dificultat per desplaçar-se, per comunicar-se,
per autocuidar-se, per comprendre, per veure...
 Concepte de minusvalidesa i de restriccions a la participació tenen a veure
amb la interacció entre l’individu, les seves capacitat i l’entorn en el sentit
més ampli: barreres físiques, culturals, econòmiques, de comunicació...

28


6.3. Aproximació en xifres
Al 2002, segons “l’Enquesta de discapacitats, deficiències i estat de salut”, a
Espanya hi havia un total de 3.528.221 persones amb alguna discapacitat, el que representa
un percentatge del 9% de la població, d’un total de 46.951.532 habitants. D’aquests,
1.386.040 d’habitants presenten deficiències visuals o deficiències osteoarticulars i del
sistema nerviós el que els causa dificultat en la mobilitat.
A nivell europeu algunes fonts asseguren que un de cada 10 europeus presenta
alguna discapacitat, el que es resumeix amb més de 38 milions d’europeus que presenten
dificultats en el desenvolupament de la seva vida quotidiana.
Pel que fa al nombre de persones amb algun tipus de discapacitat, ja sigui mobilitat
reduïda o dèficits sensorials, que van accedir al parc el darrer any és d’unes 250 persones,
segons les fonts del mateix Parc Natural. Doncs, hem de puntualitzar que si bé havent
realitzat certes obres de caràcter puntual a criteri dels tècnics del parc s’ha rebut aquest
nombre de visitants amb alguna discapacitat, un cop el parc estigui adaptat es podrà
promocionar per molts més canals, tant des de la demanda exterior com fins arribar a
aquelles escoles d’educació especial de les comarques properes, ja que es coneix que la
major part de visitants que rep el parc a hivern i entre setmana són la de escoles de tot el
territori català, escoles ordinàries, i fent aquest estudi d’accessibilitats podríem arribar a
cobrir també la demanda a les escoles especials, i ha oferir el parc com a eina d’educació i
estudi ja des del visitant en edat escolar amb algun tipus de deficiència.

29


6.4. Legislació
En aquest punt que coneixem que s’entén per discapacitat, i que ens suposa com a
tècnics turístics per decidir adaptar els espais que han de rebre visitants, podem començar
afirmant que pel parc en qüestió, si porta a terme mesures d’adaptació a l’accessibilitat,
realitzarà un pas endavant fent d’aquesta adaptació una aproximació a tothom. Com
s’observa en l’Article 5 de la llei estatal 20/1991, de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió
de Barreres Arquitectòniques, la integració a la societat és un dret que tenen els
minusvàlids i, per tant, aquestes adaptacions del medi s’han de realitzar i actualitzar, tenint
per objecte garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació
d’accessibilitat i l’autorització dels béns i serveis de la societat, i promoure la utilització
d’ajudes tècniques adequades, mitjançant l’establiment de les mesures de foment i control
en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o
obstacle físic o sensorial.
Aquest corrent en l’actuació pública que va adoptar com a objectiu prioritari el
principi d’igualtat pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda o altres limitacions, va
portar a l’aprovació per part de les Corts els 23 de març de 1982, la llei 13/1982, d’Integració
Social dels Minusvàlids. Aquest mateix principi d’igualtat ve recollit en l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, en establir que l’actuació de la Generalitat de Catalunya haurà
d’estar orientada a promoure i fer efectiu el principi d’igualtat, removent els obstacles que
impedeixin el seu assoliment.
Aquest procés va provocar l’aprovació 2 anys més tard del Decret 100/1984, del 10
d’abril, de Supressió de Barreres Arquitectòniques. En aquest moment les administracions
públiques van emprendre un procés de millora de les condicions d’accessibilitat per a les
persones amb mobilitat reduïda en l’entorn urbà, en l’habitatge i en els mitjans de transport.
Aquest decret tenia per objectiu ésser el punt de partida normatiu en l’àmbit de supressió
de barreres arquitectòniques, que per una banda emmarcava el seu desenvolupament
posterior i per altre actuava com a instrument per a la unificació dels criteris i les mesures
tècniques a aplicar.
Si aquest espai públic està totalment adaptat contribuirà en el procés de
rehabilitació d’aquest col·lectiu de persones. Aquest procés de rehabilitació està dirigit als
minusvàlids per tal d’aconseguir l’adquisició del seu màxim nivell de desenvolupament
personal i la seva integració en la vida social. És així i ho afirmem si observem l’Article 18, de
la mateixa llei 20/1991, on es fa referència a aquesta adaptació dels espais públics com a
eina de rehabilitació, afirmant que poden funcionar com a rehabilitació medico – funcional,
com a tractament i orientació psicològica, com a educació general i especial, i fins i tot, com
a recuperació funcional. Per tant, coneixem que el parc forma part d’una gran eina pràctica
alhora de poder valorar de primera mà tot un sistema ecològic on hi ha un procés canviant
de flora i fauna al llarg de l’any, en quan a la educació general, tant de infants com d’adults.

30


Però s’ha de començar a obrir el camp de visió i ser capaços de veure que també pot formar
part de l’educació especial dins d’un procés integral, flexible i dinàmic.
A més, aquesta adaptació ha de tenir com a objectius la superació de les
deficiències i de les conseqüències o seqüeles, l’adquisició de coneixements i hàbits que
dotin de la millor autonomia possible a tots aquells visitants que ho requereixin, la promoció
de totes les capacitats del minusvàlid per al desenvolupament harmònic de la seva
personalitat i finalment la incorporació a la vida social i a un sistema de treball que els hi
permeti servir-se i realitzar-se a si mateixos, tal i com indica l’Article 26 de la llei 20/1991.
Aquest article el trobem també mencionat en la llei 26/1985, del 27 de desembre de 1985,
de Serveis Socials, des de la qual també s’inclou entre les àrees d’actuació, la promoció i
l’atenció de les persones amb limitacions físiques, psíquiques o sensorials, i també la
promoció de llur integració social per aconseguir-ne el desenvolupament personal i la
millora de la seva qualitat de vida. Apartat en el qual poden contribuir els espais públics,
com és el cas del parc, una vegada estan adaptats a tota la societat, presentant o no
deficiències o discapacitats.
Seguint amb aquesta legislació, observem que l’Article 19 d’Accessibilitat Exigible
en els Edificis d’Ús Públic de la llei 20/1991, , afirmant que alhora de la construcció,
ampliació o bé reforma d’edificis s’ha d’efectuar de forma que resultin accessibles i
utilitzables per a minusvàlids, però s’exposa que alhora de les normes d’adaptació queden
exempts de reconstrucció o conservació els monuments d’interès històric o artístic. Així, el
parc natural en qüestió al ser un espai públic amb concurrència de públic, ha de seguir
aquest apartat de la llei, amb la seva total adaptació ja que no conté monuments històrics, ni
artístics.
Fent el recull de lleis i de propostes d’actuació, es reforça el pensament dedicat a
promoure noves propostes pel parc, ja que degut a diferents motius com són l’envelliment,
els accidents de trànsit o bé els mals hàbits de vida, han portat a convertir l’accessibilitat de
l’entorn en una necessitat sentida cada vegada més per un major nombre de persones.
Sense oblidar que a part de la supressió de barreres arquitectòniques, també s’ha de
potenciar l’eliminació de les barreres en la comunicació. Per aquest motiu en el present
projecte també s’ha tingut tant en compte la senyalització.
Per últim destacar que després d’aquests 30 anys d’actuació per desenvolupar el
procés d’integració d’aquest col·lectiu de persones, ens trobem en un moment en què
l’acceptació publica d’aquest fet és general per part de la societat, és doncs molt important
que els poder públics fomentin enèrgicament aquesta integració i el control de totes les
mesures d’adaptació i accessibilitat, personalment he pogut observar-ho gràcies al treball
conjunt amb els tècnics del Parc Natural dels Aiguamolls, que han mostrat total
col·laboració.
Seguidament s’exposa un resum dels conceptes que inclou la llei 20/1991, de 25 de
novembre, de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, i que
han estat necessaris assolir per dur a terme la valoració del parc i de les barreres
arquitectòniques i de comunicació. Així, l’àmbit d'aplicació d’aquesta llei és en totes les

31


actuacions en matèria d’urbanisme, edificació,transport i comunicació que siguin realitzades
a Catalunya. Per tant, el parc com a organisme català té que aplicar aquesta llei a la hora de
construir o rehabilitar qualsevol edifici, via de transport o element comunicatiu.
 Definicions de la llei:
o

Als efectes d’aquesta Llei s’entén per Accessibilitat la característica
d’urbanisme, l’edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet
a qualsevol persona la seva utilització.

o

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per Barreres Arquitectòniques tots aquells
impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de
moviment de les persones. Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:


Barreres Arquitectòniques Urbanístiques (BAU). Són aquelles que es
troben en les vies i els espais lliures d'ús públic.



Barreres Arquitectòniques en l'Edificació pública o privada (BAE). Són
aquelles que es troben a l'interior dels edificis.



Barreres Arquitectòniques en els Transports (BAT). Són les que es troben
en els mitjans de transport.

o

S’entendrà per Barreres en la Comunicació (BC) tot aquell impediment per a
l'expressió i la recepció de missatges a través dels mitjans de comunicació,
siguin o no de masses.

o

S'entén per Persona amb Limitacions aquella que temporalment o permanent
té limitada la capacitat d'utilitzar el medi o relacionar-s’hi.

o

S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que té limitada
temporalment o permanent la possibilitat de desplaçar-se.

o

S'entén per Ajuda Tècnica tot mitjà que, actuant com a intermediari entre la
persona amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació i l'entorn, possibiliti
l'eliminació de tot allò que per la seva existència, característiques o mancança
li dificulta l'autonomia individual i, per tant, l'accés a nivell general de qualitat
de vida.

 Accessibilitat dels espais d'ús públic:
o La planificació i la urbanització de les vies públiques, dels parcs i dels altres
espais d'ús públic s'han d'efectuar de manera tal que resultin accessibles per a
les persones amb mobilitat reduïda. A aquests efectes els plans generals
d'ordenació urbana, les normes subsidiàries i d'altres instruments de
planejament i execució que els despleguen i també els projectes d'urbanització
i d'obres ordinàries, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb

32


caràcter general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no s'observen les
determinacions i els criteris bàsics establerts en aquesta Llei i en els reglaments
corresponents.
o Les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic existents, i també les
respectives instal·lacions de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats
gradualment, i d'acord amb un ordre de prioritats que tindrà en compte la més
gran eficiència i concurrència de persones, a regles i condicions que siguin
establertes per reglament. Els organismes locals hauran d'elaborar plans
especials d'actuació, per tal d'adaptar les vies públiques, els parcs i els altres
espais d'ús públic a les normes d'accessibilitat; a aquest fi els projectes de
pressupostos dels ens públics hauran de contenir cada exercici econòmic les
consignacions necessàries per al finançament d'aquestes adaptacions.
 Accessibilitat dels edificis: als efectes de la supressió de Barreres Arquitectòniques
en l'Edificació es consideren tres tipus d'espais, instal·lacions o serveis accessibles
a persones amb limitacions: els adaptats, els practicables i els convertibles.
o

Un espai, una instal·lació o un servei es considera adaptat si s'ajusta als
requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització
autònoma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol
altra limitació.

o

Un espai, una instal·lació o un servei es considera practicable quan, sense
ajustar-se a tots els requeriments abans esmentats, això no impedeix la seva
utilització, de forma autònoma, per les persones amb mobilitat reduïda o
qualsevulla altra limitació.

o

Un espai, una instal·lació o un servei és convertible quan mitjançant
modificacions d'escassa entitat i baix cost que no afectin la seva configuració
essencial pot transformar-se, almenys, en practicable.

 Accessibilitat dels edificis d'ús públic:
o

La construcció, l'ampliació i la reforma dels edificis de titularitat pública o
privada destinats a un ús públic s'efectuaran de manera tal que resultin
adaptats per a persones amb limitacions. Els elements existents dels edificis a
ampliar o reformar l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o
econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables.

o

A aquest fi, s'aprovaran per reglament les normes arquitectòniques bàsiques
que contindran les condicions a què s'hauran d'ajustar els projectes, i les
tipologies d'edificis als quals s'aplicaran aquestes,i també el procediment de
control i execució.

33


 Control de les condicions d'accessibilitat: si les obres realitzades no s'ajustessin al
projecte autoritzat i es comprovés que no s'han complert les condicions
d'accessibilitat, s'instruirà el procediment establert per la legislació urbanística
vigent, amb audiència de l'interessat, i, si no són legalitzables pel fet de no poderse adaptar a la normativa sobre supressió de Barreres Arquitectòniques,
s'ordenarà l'enderrocament dels elements no conformes, en els termes que
preveuen els Articles 255 i concordants del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de
juliol, pel qual s'aprova la Refosa dels Textos Legals Vigents a Catalunya en
Matèria Urbanística.
 Accessibilitat dels edificis d'ús privat:
o

Els edificis d'ús privat de nova construcció en què sigui obligatòria la instal·lació
d'ascensor hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents:


Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi les entitats o els
habitatges amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari que
estiguin al seu servei.



Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi l'edificació amb la via
pública, amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari i amb
edificis veïns.

 Accessibilitat dels sistemes de comunicació i senyalització:
o

El Govern de la Generalitat promourà la supressió de les barreres en la
comunicació i l'establiment dels mecanismes i alternatives tècniques que facin
accessibles els sistemes de comunicació i senyalització a tota la població, per
garantir així el dret a la informació, a la comunicació, a la cultura, a
l'ensenyament i a l'oci. En aquest camp s’ha de posar especial interès en els
panells informatius i divulgatius que hi ha repartits tan pel parc com als centres
d’informació.

o

El Govern de la Generalitat impulsarà la formació de professionals intèrprets
de signes mímics i guies de sords, a fi de facilitar tot tipus de comunicació
directa al disminuït auditiu, i instarà les diverses administracions públiques
catalanes a dotar-se d'aquest personal especialitzat, tot i que en el cas del
parc, econòmicament és difícil dotar-lo d’aquest personal.

o

Els mitjans àudio visuals dependents de les administracions públiques
elaboraran un pla de mesures tècniques que de forma gradual permeti,
mitjançant l'ús del llenguatge mímic o de subtitulacions,garantir el dret a la
informació.

34


 Visat dels projectes tècnics: els col·legis professionals que tinguin atribuïda la
competència en el visat dels projectes tècnics necessaris per a l'obtenció de les
llicències a què fa referència l'Article 247 del Decret Legislatiu 1/1990,del 12 de
juliol, denegaran els visats si els projectes contenen alguna infracció de les normes
sobre supressió de barreres arquitectòniques

35


7. CONSIDERACIONS DE
L’ACCESSIBILITAT
Com s’ha destacat al apartat 2 de Materials i Mètodes, després del recull tant
legislatiu com en diferents catàlegs de recomanacions, es va dur a terme el propi recull de
consideracions de l’accessibilitat que es tindrien en compte alhora de realitzar la valoració
del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest recull està exposat seguidament, i
com es pot observar està separat per aquells elements arquitectònics que es van trobant en
el parc. Es fa referència a l’aparcament, els paviments, els itineraris d’aproximació, els
accessos al centre, les escales, les rampes, el interior del centre, la circulació horitzontal, la
circulació vertical, el punt d’informació, sales d’exposicions i d’audiovisuals, els lavabos,
l’interior dels observatoris o miradors, els itineraris i accessos, i per últim la senyalització.
Cadascun d’aquests apartats es troba detallat de quina manera ha d’estar condicionat per
tal de que l’espai o la informació sigui accessible a qualsevol visitant que pugui accedir al
parc, presentant dificultats en la mobilitat o deficiències visuals.

7.1. Aparcament








Hi ha d’haver el símbol internacional d’accessibilitat al terra i una senyal vertical en
un lloc visible “Reservat per a persones amb mobilitat reduïda”.
El nombre de places ha de ser superior al 2-3 % del total de places d’aparcament.
La localització de les places reservades ha d’estar al més a prop possible dels
itineraris i dels edificis d’interès públic.
Les dimensions mínimes que s’ha de tenir per l’estacionament del vehicle en línia
són de 220cm x 500cm i per estacionament en bateria 350cm x 500cm.
L’espai d’apropament, ha de permetre les maniobres davant de la porta del
conductor amb una amplada de 120cm. Aquest espai pot ser compartit entre dos
places continues.
Tant l’aparcament com l’espai d’aproximació han d’estar comunicats fins a
l’equipament amb un itinerari accessible que porti fins a la porta de l’equipament.
Això comporta que tingui una amplada mínima de 120cm, el paviment ha de ser
ininterromput, compacta i antilliscant.

7.2. Paviments




El paviment ha de ser ininterromput, sense ressalts, sense rebaves i compacta.
Ha de tenir un grau de lliscament mínim, tot i trobar-se mullat.
En el cas que hi hagi una zona de parc infantil o jardí s’hi ha de col·locar un paviment
tou que ha de garantir el 90% de pròctor modificat.

36









Davant els accessos en els passos per a vianants elevats i subterranis, escales i
rampes s’ha de col·locar, al començament i al final, una franja de 120cm d’amplària i
una longitud que ha de ser la mateixa que la de l’element que senyalitza amb un
paviment amb diferent textura i color que la resta del paviment i ha de complir les
especificacions del Projecte de Norma Espanyola N 127029.
El material tan pot ser de ciment, de asfaltat, de pedra, de fusta, de gespa ben
tallada o paviment ecològic a base de pols de vidre i àrids. En el cas de paviments
solts han de presentar un grau de compactació superior al 90% pròctor modificat.
El paviment ha d’estar el integrat en el medi tant pels colors com pels materials.
Ha de ser dur, amb un grau de lliscament mínim tan en sec com en mullat.

7.3. Itineraris d’aproximació




A l’itinerari s’hi ha de posar uns marges de 12cm perquè el recorregut sigui més fàcil
a les persones amb deficiència visual.
Les zones que tinguin més de 50cm com els ponts o passarel·les,han de tenir uns
passamans a ambdós costats, ergonòmics i integrats amb l’entorn.
En el recorregut, si hi ha zones amb una amplada inferior a 1.50m hi han d’haver
punts de maniobra cada 500m com a màxim amb unes mides mínimes de 1.50m x
2.00m.

7.4. Accés al centre


Cal evitar contrasts excessius en els nivells d’il·luminació entre els vestíbuls i
l’exterior, «efecte cortina». És recomanable la denominada «il·luminació de
transició».

7.5. Escales








Les escales han de tenir una amplària lliure mínima d’1,50 m, han de ser
preferiblement de directriu recta.
Els escalons han de fer entre 16cm i 17.5cm en la part vertical i entre 30cm i 40cm
en la part horitzontal de l’escaló. Sempre han de formar un angle recte i en cap cas
es podran tindre bossells o cavalcaments que poden fer caure.
Tots ells han de tenir, a l’estesa, una franja antilliscant contrastada amb el paviment
del graó, de 5cm d’amplada, ubicada a 3cm de la vora del graó, encastada al
paviment i abastant tota la longitud d’aquest. Quan es tracti d’un esglaó clar,
aquesta franja s’ha de posar de color fosc i a l’inversa.
Les escales tindran una amplària lliure mínima d’1,50 m.
El replà de les escales s’ha de poder fer un cercle de 150cm de diàmetre com mínim
per a poder maniobrar bé. Aquests replans no poden tindre un escaló al mig, tot ell
ha d’estar al mateix pla.

37




Hi ha d’haver-hi passamans a un costat i a l’altre de les escales. Aquests s’han de
situar a una altura compresa entre 90cm i 105cm mesurats en els replans i en
l’aresta de l’escaló, és aconsellable col·locar un segon passamans a una altura entre
70cm i 75cm. Els passamans han de ser continus al llarg de tota l’escala, no s’han
d’interrompre en els replans i es prolongaran 30cm en aquests dos extrems en
horitzontal, sense envair l’espai de circulació.

Mesures mínimes d’una escala
Font: la ONCE












Els passamans tindran un disseny ergonòmic que s’adapti a la mà. En escales de més
de 5 m d’amplària es dotarà, a més dels passamans a un costat i a l’altre, d’un
passamans central.
Els passamans han de tindre una forma equivalent a la d’un tub de secció circular de
4 a 5 centímetres de diàmetre, sense elements que interrompin el lliscament
continu de la mà i separats de 4,5 a 6,5 centímetres de la paret. És convenient que
contrasten visualment amb l’entorn.
Les escales hauran d’anar acompanyades de rampes que compleixin les
especificacions o hi ha d’haver-hi un sistema alternatiu com ara ascensors o una
plataforma salva escales.
La il·luminació ha de ser uniforme i sense reflexos.
El paviment ha de ser continu, sense ressalts i consistent. En el cas que hi hagi
pendent ha de ser del 6% com a màxim, ( si és major, haurà de complir amb les
exigències de longituds de les rampes).
Davant els accessos d’escales i rampes s’ha de col·locar una franja d’1,20 metres
d’amplària amb un paviment amb diferent textura i color que la resta del paviment i
ha de complir les especificacions del Projecte de Norma Espanyola N 127029.

7.6. Rampes
38













L’amplada mínima de la rampa serà de 120cm.
La longitud de cada tram de rampa ha de ser de 9m com a màxim; els trams s’han
d’unir entre si mitjançant replans d’amplària igual a la de la rampa i profunditat
mínima de 150cm.
En els canvis de direcció i en la unió de trams de diferent pendent s’han de col·locar
replans.
El pendent màxim transversal serà de 1.5%.
Els passamans s’han de situar a una altura compresa entre 90cm i 105cm mesurats
en els replans, és aconsellable col·locar un segon passamans a una altura entre
70cm i 75cm. Aquests seran continus, sense interrupció en els altiplans intermedis.
Al llarg de la rampa es posaran uns marges de 12cm perquè el recorregut sigui més
fàcil de seguir a les persones amb deficiència visual.
La il·luminació ha de ser uniforme i sense reflexos.
Les exigències de longituds de les rampes:
LONGITUD DE LA RAMPA
Fins a 3 metres
Fins a 8 metres
Fins a 15 metres




ADAPTAT
10 %
8%
6%

El paviment ha de ser continu, sense ressalts i consistent.
Davant els accessos d’escales i rampes s’ha de col·locar una franja d’1,20 metres
d’amplària amb un paviment amb diferent textura i color que la resta del paviment i
ha de complir les especificacions del Projecte de Norma Espanyola N 127029.

7.7. Interior del centre



El paviment ha de ser continu, sense ressalts, compacte i antilliscant tan en sec com
en moll.
La il·luminació ha de ser uniforme i sense reflexos. Els percentatges recomanats de
reflectància de superfícies (Kaufman, 1981) són, amb caràcter general, els següents:
Sostres
Parets
Terres

70 – 90 %
40 – 60 %
30 – 50 %

Per tant la il·luminació ha d’estar enfocada cap amunt i no a l’inversa.


Les lluminàries de paret, excepte les que dirigeixen el flux cap al sostre, no estan
generalment indicades per a les persones amb deficiència visual, perquè
proporcionen una il·luminació desigual i de vegades provoquen enlluernaments,
encara que si s’utilitzen pantalles difusores poden ajudar en l’orientació.

39








Els sostres, terres, parets i mobiliari molt brillants provoquen reflexos i produeixen
enlluernaments. Són preferibles les superfícies mats a les molt polides.
S’han d’utilitzar colors clars en sostres i parets que hagin de ser molt il·luminats per
a reduir un contrast excessiu que requereixi una adaptació constant.
S’han d’evitar els excessius canvis d’il·luminància entre espais adjacents:
passadissos, habitacions..., ja que, encara que no produeixin enlluernaments, poden
exigir continus ajustaments de l’ull d’un nivell a un altre. Quan en un desplaçament
ens trobem amb espais contigus que tenen diferent il·luminància, el pas d’un a
l’altre comporta inseguretat.
Hi ha d’haver senyalització al terra amb textures i/o color diferenciats mercant els
principals punts d’interès públic, per tenir punts de referència, per a persones amb
deficiències visuals.

7.8. Circulació vertical


En el cas que hi hagi escales s’ha de disposar, almenys, de dos mitjans alternatius de
comunicació vertical en els usos públics. Tant poden ser escales rampes o ascensors.

7.9. Circulació horitzontal





Han de tenir uns passadissos amb una amplada mínima de 110cm, de totes maneres
es permeten punts concrets de 90cm tot i que es recomana un ús generalitzat de
150cm.
En el cas d’amplades inferiors a 150cm es necessiten punts de creuament i maniobra
cada 500 m com a màxim amb mides mínimes de 1,50 x 2,00 m.
L’amplada mínima de les portes ha de ser de 85cm.

7.10.







Punt d’informació

El mostrador d’atenció a l’ús públic ha de tenir una altura màxima de 85cm amb un
espai d’aproximació per cadires de rodes de 75cm d’altura, una amplada de 80cm i
una profunditat de 60cm.
La informació s’ha de estar en diferents formats com ara; mapes termform, material
amb sistema Braille cintes d’àudio amb sistema d’àudio descripció, maquetes etc...
El personal de treball ha de ser apte per donar la informació a tot tipus de persona
sense excloure a ningú.
cada 500cm com a màxim amb mides mínimes 150cm x 200cm.
Els models i les maquetes s’han d’ubicar sobre un suport horitzontal o inclinat entre
30º-45º respecte de l’horitzontal. L’alçada del suport ha de ser de 90-110 cm,
mesurada des del paviment. No poden envair les zones de pas.

40


7.11.










Sales d’Exposició i d’Audiovisuals

Han de tindre una entrada de 85cm i els passadissos de 110cm d’amplada mínima.
En algun casos puntuals els passadissos poden tenir una amplada de 90cm.
S’ha de disposar de places reservades per a persones amb cadira de rodes.
Hi ha d’haver espai suficient perquè una persona amb cadira de rodes no
obstaculitzi el pas a la resta de persones.
Tant el mobiliari com els diferents recursos s’hauran de distribuir de tal forma que
no suposin un obstacle per a la mobilitat de ningú.
cada 500 m com a màxim amb mides mínimes de 150cm x 200cm.
Tan els expositors com els panells han de permetre l’aproximació d’una cadira de
rodes amb una altura màxima de 85cm. Han de permetre un espai d’aproximació de
75cm d’altura una amplada de 80cm i una profunditat de 60cm.
La informació ha de estar en diferents formats com ara; material amb sistema Braille
cintes d’àudio amb sistema d’àudio descripció, maquetes etc...
En qualsevol cas la mida de lletra no pot ser menor de 18 punts per polzada.

7.12.

Lavabos:

Com a mínim una de les cabines de cada lavabo, tant per homes com per
dones, han de complir els següents requisits:








L’amplada mínima de les portes ha de ser de 80cm i ha d’obrir-se cap a l’exterior.
L’inodor ha de tenir un acostament lateral que es deixarà un espai, almenys en un
dels seus extrems, de 80cm d’amplària per a allotjar la cadira de rodes i permetre el
trasllat, hi ha d’haver un fons mínim de 75cm fins a la vora frontal de l’aparell, per a
permetre les transferències als usuaris de cadires de rodes.
L’inodor ha d’estar a una alçada entre 50cm i 40cm respecte el terra.
Hi ha d’haver un espai lliure de maniobra de 150cm de diàmetre com a mínim.
Hi ha d’haver un espai lliure de 80cm de diàmetre davant del lavabo.
Es disposarà de dues barres de suport, abatibles la del costat o costats per on
s’efectuarà la transferència de la cadira a l’inodor. Tindran una altura entre 70cm i
80cm per damunt del sòl i 80cm de longitud i han de permetre suportar el pes de les
persones en el trasllat lateral a l’inodor. La distància de l’eix de les barres a l’eix de
l’inodor estarà compresa entre 30cm i 35cm i de l’eix de la barra abatible a la paret
lateral entre 70cm i 90cm. La secció de les barres ha de ser preferentment circular i
de un diàmetre comprés entre 3cm i 4cm. La separació entre paret i qualsevol altre
element ha d’estar compresa entre 4.5cm i 5.5cm. El seu recorregut serà continu,
amb superfície antilliscant.

41














El porta–rotllos de paper higiènic ha d’estar situat en un lloc fàcilment accessible des
de l’inodor i a una altura entre 60cm i 70cm és aconsellable incorporar-lo en una de
les barres de la transferència.
S’ha de disposar d’un lavabo sense suport ni mobiliari inferior que dificulti
l’acostament de les persones amb cadira de rodes. El buit lliure entre el sòl i la pila
haurà de tenir entre 65cm i 75cm.
Els miralls es col·locaran de forma que quedi situat el cantó inferior a una altura
màxima de 90cm.
Tots els accessoris es col·locaran de manera que els seus mecanismes d’accionament
se situïn a una altura compresa entre 90cm i 100cm respecte el terra.
Les aixetes i tiradors s’han d’accionar mitjançant mecanismes de palanca, o
qualsevol altre mecanisme fàcil d’accionar que no requereixi el gir del canell.
Els tiradors de les cabines han de disposar de senyalització lliure o ocupat.
Als serveis dones o d’homes hi ha d’haver una senyalització tàctil sobre el tirador,
mitjançant una lletra D (dones) o H (homes) en alt relleu.
Les portes de les cabines han de deixar una banda lliure al sòcol i una altra en la
superior, possibilitant una comunicació visual en cas d’emergència.
La senyalització lluminosa d’emergència haurà de situar-se de manera que pugui ser
percebuda des de qualsevol punt del lavabo, inclòs l’interior de les cabines, i si fos
necessari caldria disposar diverses unitats.

7.13.












Interior Observatori o Mirador:

El paviment ha de ser totalment anivellat i ferm.
Hi ha d’haver dues finestres d’observació, una a 120cm i l’altre a 95cm.
El mostrador té que fer una altura màxima de 85cm. Ha de permetre un espai
d’aproximació per als usuaris de cadira de rodes de 75cm d’altura, una amplada de
80cm i una profunditat de 60cm.
La informació ha d’estar en diferents formats per abastar al màxim nombre de
persones, com a mínim en braille.
Els panells interpretatius han de permetre l’aproximació d’una cadira de rodes, per
tant han d’estar a una altura màxima de 85cm permetent un espai d’aproximació de
75cm d’altura, una amplada de 80cm i una profunditat de 60cm. Ha de disposar
espai suficient davant d’ells per tal que l’usuari en cadira de rodes, observant-te’ls,
no obstaculitzi el pas a la resta de visitants.
Hi ha d’haver espais lliures d’obstacles perquè pugui passar, almenys, una cadira de
rodes. S’ha de poder inscriure una circumferència de 150cm de diàmetre sense
obstacles a una altura mínima de 75cm.
Els bancs no han d’estar fixes al terra per tal de poder permetre el lliure moviment a
qualsevol persona.
Les portes han de tindre una amplada mínima de 90cm.

42


7.14.

Itineraris i accessos

7.14.1.

Accessos





Han de ser fàcilment reconeguts i localitzables. Han de facilitar endinsant-te.
El perímetre de l’espai d’ús públic ha d’estar clarament delimitat i diferenciat de la
vorera, així com els seus accessos.
Hi ha d’haver un cartell indicador del recinte (informació posicional) en
macrocaràcters, alt relleu contrastat i braille a una alçada entre 145cm i 175cm,
centrat a 160cm i situat a la dreta de la porta d’entrada.

7.14.2.





Itinerari

L’itinerari s’ha de dissenyar amb una estructura senzilla, clara que faciliti l’orientació
dins d’aquest a través d’espais ordenats i clarament delimitats (entrada, sortida i
estructura interna).
És preferible petits itineraris circulars, amb possibilitats de prolongar-los.
L’amplada recomanada és de 200cm. De totes maneres l’amplada mínima és de
120cm tot i que poden hi poder haver punts puntuals de 90cm. En el cas d’amplades
inferiors a 150cm es necessiten punts de creuament i maniobra cada 500 m como
màxim con mides mínimes de 150cm x 200cm.

Amplada mínima d’un itinerari
Font: la ONCE




Hi ha d’haver una altura mínima de 220cm.
El paviment ha de ser ferm, compacte (Proctor Modificat del 90%), antilliscant en
sec i en mullat. Les juntes, entre fustes, no poden ser majors d’1 cm d’amplada. Cal

43
























preveure els pendents per ubicar correctament les zones de recollida d’aigües i, així,
evitar la formació de bassals.
No hi ha d’haver-hi cap interrupció brusca a l’itinerari ni escalons aïllats. Els
desnivells constituïts per un únic escaló han de ser substituïts per una rampa que
compleixi els requisits.
El material de l’itinerari pot ser ciment, asfaltat, pedra, fusta, gespa ben tallada però
es recomana el paviment ecològic a base de pols de vidre i àrids. Sempre i quan
quedi ben integrat amb l’entorn. En tot cas, sempre han de ser materials
antilliscants tan en sec com en moll.
Si a l’itinerari hi ha parc o jardins, hi ha d’haver paviments tous que garanteixin un
90% de grau de compactació del pròctor modificat. També s’ha de garantir aquest
grau de compactació si es troben terres solts, com ara sorra.
No poden haver-hi pendents superiors al 8%. És necessari una zona de descans cada
15 m en zones de gran pendent.
Les pendents tranversals no poden ser superiors al 2%.
Hi han d’haver marges de 12cm al llarg de tot el recorregut, per marcar l’itinerari a
persones amb deficiència visual. Les tanques i/o baranes (cal prolongar-les fins al
terra o fins a una alçada màxima de 25cm d’aquest) sense arestes ni elements
sortint. No són vàlides les delimitacions amb elements deformables: cables,
cadenes, cordes o similars.
Les zones elevades de més de 50cm, com ara pont o passarel·les, han de tenir un
passamans als dos costats, de bon subjectar i integrats a l’entorn. Es prohibeixen les
delimitacions amb cables, cordes o elements semblants.
Cada 45-60 m han d’existir zones de descans. És preferible que els usuaris de cadira
de rodes puguin inscriure un cercle de 150 cm de diàmetre.
Durant tot l’itinerari no pot haver-hi mobiliari que envaeixi l’itinerari.
Els pilons situats en itineraris per a vianants han de tenir una altura mínima de 0,40
metres i han d’estar separats entre si entre 120cm i 150cm.
Ni els arbres ni les plantacions poden envair l’itinerari, ni ocasionalment ni
eventualment.
Les aixetes de les fonts per a subministrament d’aigua potable han d’estar situades a
una altura de 70cm, sense obstacles per a l’accés i s’han de poder accionar
fàcilment.
La informació bàsica que s’ofereix en els espais d’ús públic s’ha de realitzar
mitjançant macro caràcters contrastats i en sistema Braille. Ha de ser fàcilment
localitzable i ha de ser possible acostar-s’hi. La informació bàsica que cal oferir;
plànols d’informació i directori, informació direccional (per indicar recorreguts),
informació posicional (que identifica els diferents espais o dependències),
informació específica (d’elements i espècies pròpies d’aquest espai públic: espècies
vegetals, animals, etc.).
Els rètols s’han de col·locar, sobre peanys de pla inclinat, rètols d’informació al
costat dels elements objecte de la nostra atenció que ofereixin informació amb
macro caràcters i Braille. Han d’estar situats sobre la vorada o altres elements de

44


tancament a una alçada de 90-110 cm des del paviment i sense envair la zona de pas
del públic.
A continuació es mostra una imatge d’un itinerari adaptat.

Mesures mínimes en un espai natural
Font: la ONCE

Màquines interactives i expenedores, caixers automàtics i punts d’informació










Sempre que tècnicament sigui possible, la informació es transmetrà visualment i
almenys a través del sentit de l’oïda o el tacte.
Els botons s’han de situar a una altura entre 80cm i 100cm.
La pantalla s’ha d’instal·lar lleugerament inclinada entre 15º i 30º i a una altura
entre 100cm i 140cm.
Els elements de manipulació de les màquines s’han de situar a una altura entre
90cm i 100cm.
La recollida dels bitllets o productes expesos per les màquines, han de ser
accessibles per a persones amb problemes de mobilitat o manipulació, i estaran
situats a una altura compresa entre 70cm i 100cm.
Davant aquestes màquines si ha de poder inscriure un cercle lliure d’obstacles de
150cm de diàmetre en el nivell adaptat i de 120cm de diàmetre en el nivell
practicable.
Els panells d’informació han de permetre, pel contrast cromàtic i la grandària de la
lletra, la lectura de tots els usuaris.

45

Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà

Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (18)

Similar a Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà

Similar a Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà (20)

Último

Último (9)

Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà