Danelag

110 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
110
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • {}
  • Danelag

    1. 1. Danelag Aitor Navarro Fernández Historiografia Curs 2013-2014 Grau d’Història Figura 1: rèplica de Drakkar navegant per Estocolm
    2. 2. Introducció  Els vikings (homes del vik o badia), eren parents pròxims dels invasors germànics del segle V establerts en terres escandinaves. Segons les fonts eren coneguts per diversos noms com machus (adoradors del foc) pels musulmans o normands (homes del nord) per als francesos. I van començar a aventurar-se fora del seu territori a finals del segle VIII.
    3. 3. Introducció  Figura 2: Pàgina manuscrita de la Crònica Anglosaxona que relata les lluites entre els invasors danesos i el regne de Wessex La seva primera aparició a les fonts documentals sorgeix a la Crònica Anglosaxona a partir de l’atac al monestir de Lindisfarne, a la costa oriental anglesa, a l’any 793 i es considera l’inici de l’època vikinga.
    4. 4. Segones invasions  Els motius de la expansió dels pobles vikings no han estat definits amb claredat i es barallen multitud d’hipòtesis climàtiques, demogràfiques com la superpoblació, comercials com el tancament de velles rutes marítimes, o l’èxit de les primeres expedicions que animà a la resta a anar mes enllà d’Escandinàvia.  El poble escandinau tenia tendència a expandir-se de diverses formes (en termes generals): els noruecs eren fonamentalment exploradors, els suecs comerciants i els danesos eren invasors, i saquejadors que passarien a ser colons amb la fundació del Danelag.
    5. 5. Danelag  Danelag es el nom que se li va donar a la regió nord-est d’Anglaterra que va estar sota domini dels invasors danesos des de finals del segle IX fins a principis del XI.  El terme es aplicat també per anomenar el sistema legal o el marc jurídic que es va establir amb l’assentament danès. I es coneix com danegeld, el cobrament de tributs a les poblacions locals a canvi de treves.
    6. 6. Espai geogràfic  El límit territorial del Danelag es va establir posteriorment a la firma d’un tractat de pau entre Alfred I el Gran, rei de Wessex, que sortí victoriós de la Batalla de Edington, i Guthrum el Vell. El tractat va ser firmat al 878, i podem considerar aquest fet com la fundació del Danelag. Figura 3: límit territorial del Danelag
    7. 7. Espai arquitectònic  L’espai arquitectònic més important del regne danès a Anglaterra van ser els seus cinc burgs. El burgs eren ciutats fortificades especialment construïdes amb intencions militars.  En molts casos es desenvolupaven poblacions al voltant del burg i acabava esdevenint una ciutat. En aquesta situació continuaven utilitzant el mateix terme per definir les poblacions que rodejaven la fortificació, i moltes d’elles van acabar tenint importància.
    8. 8. Espai arquitectònic  Els cinc importants burgs sota control danès van ser: Derby, Leicester, Lincoln, Nottingham y Stamford.  En el cas dels cinc burgs del Danelag, tots ells van acabar esdevenint capitals de comtat excepte Stamford. Figura 4: Mapa dels cinc burgs
    9. 9. Cosmologia  La visió cosmològica del espai nòrdic, dividia el mon en 9 regnes, connectats entre si a través de les arrels i les branques d’un gegantí freixe anomenat Yggdrasil. En les seves creences el mon que ells habitaven, el mon dels homes no era més que una de les branques de l’immens arbre de la vida. Figura 5: Representació de Yggdrasil en un manuscrit islandès del segle XVII
    10. 10. Cosmologia  Yggdrasil està en constant perill a causa dels atacs del drac Nidhogg, i de multitud de cucs que volen menjar-se les seves arrels, però el deu guardià Heimdal lidia amb aquestes amenaces.  Un pont anomenat Bifrost (que es en realitat l’Arc de Sant Martí) unia les branques de l’arbre, el mon dels homes, amb la llar dels deus.
    11. 11.      Figura 6: Yggdrassil Helheim: Regne dels morts, on entraven els morts per malalties o per vellesa. Un cop a dins no es podia sortir. Svartfaheim: Regne dels elfs obscurs. Nilfheim: Regne de la boira i del terror, on habita el drac que rossega l’arbre i la boira es eterna Jotunheim: Regne dels gegants de roca i gel, des de on amenacen a la humanitat. Midgard (o Mannaheim): Regne dels homes, rodejat per la gran serp Jormungander, de tal mida que pot envoltar el mon si es mossega la cua.
    12. 12.     Vanaheim: Regne dels deus Vanir, principalment associats a la fertilitat. Alfheim: Regne dels elfs de la llum. Asgard: Regne i llar dels Aesir, principals divinitats, on es troba el Valhalla, un gran sala on els morts en combat es prepararan per lluitar al costat dels deus quan arribi el Ragnarök, la fi del mon, la batalla de la qual formaran parts tots els deus, una lluita on participaran gegants de tot tipus, el llop Fenrir, la serp Jormungander, en definitiva la majoria d’èsser divins, i que culminarà amb la destrucció de l’univers. Tots els participants de la batalla ja coneixen el resultat gràcies a les profecies. Muspelheim: Regne on es troba la llar dels gegants de foc. Figura 7: Odin, principal Deu Aesir i creador de Midgard muntant el seu cavall de 8 potes Sleipnir
    13. 13. Bibliografia i webgrafia       Manual de Historia Medieval. García de Cortázar, JA / Sesma Muñoz, JA. Alianza Editorial, 2011. Cultural Atlas of the Viking World. Diversos autors, editat per Graham-Campbell, J. Facts on File, 1994. Viking Raiders. Civardi, A / Graham-Campbell, J. Usborne, 1977 https://www.wikipedia.org https://www.uv.es https://www.mgar.net

    ×