Presentació del projecte: LA POR, classe "Les estrelles" P5B

1. LA POR
PROJECTE P5B “LES ESTRELLES”

2. COM SORGEIX EL PROJECTECOM SORGEIX EL PROJECTE??
Un matí mentre estàvem a la rotllana…
GABRIEL: A mi no me gusta la forscor porque no puedo hacer nada.
ANABEL: Et fa por la foscor?
GABRIEL: Una mica.
ALGUNS NENS I NENES: A mi també… A mi no!... De vegades…
ANABEL: I què feu quan aneu a dormir?
SAÚL: Yo me cuento un cuento y me duermo. Cierro los ojos y cuando me entra el sueño me duermo.
ÈRIK: Yo cuando no tengo sueño me voy a jugar un poco, veo la tele y me voy a dormir.
SABELA: Yo cuando voy a dormir cuento unas ovejitas.
SARA: Cuento hasta 20 y cuando ya tengo mucho sueño de dormirme pues cierro los ojos y duermo.
ARIADNA: M’aixeco del llit, agafo el móvil per jugar al sofà, després bebo la llet i vaig al llit.
ÀLVARO: Cuentas hasta 8 i t’adorms. Yo enciendo la tablet, juego un poco y me voy al llit.
DANIELA: Yo cojo la tablet de mi hermano.
IRENE: Siempre cuando mi hermano juega arriba a la PSP yo juego abajo con la Tablet. Pero a veces me
duermo.
ADRIÁN: Cuento hasta 11 y me duermo.
GABRIEL: Me meto en la cama, la mama cierra la puerta y cierro los ojos.
JOEL: Cuando no tengo sueño leo un llibre y cuando tengo sueño me voy a la cama.
SERGI: Yo me levanto y me pongo los zapatos.

3. QUÈ HI HA AMAGAT?QUÈ HI HA AMAGAT?

5. QUÈ ÉS LA POR?QUÈ ÉS LA POR?
• DEFINICIÓ: Emoció habitual durant la infantesa, que apareix quan el nen o nena se sent en perill per una
amenaça real o irreal.
• Comportament normal i necessari per al desenvolupament evolutiu. Aquestes sensacions que es viuen
com desagradables poden complir una funció de supervivència en el sentit d’apartar-lo de situacions de
perill potencial (no acostar-se a certs animals, no entrar en llocs foscos…).
• Quan aquesta por és desadaptativa (no obeeix a cap causa real de perill) el resultat és un gran patiment
per part del nen que la pateix i els seus pares. Tot i ser una por “irreal” pot arribar a condicionar el
funcionament del nen i alterar la seva capacitat per afrontar situacions quotidianes (anar a dormir, anar a
l’escola, quedar-se sol, etc.)
• Les pors són evolutives i “normals” a certa edat, canviant l’objecte temut a mesura que el nen creix i va
madurant. La tendència natural és que desapareguin progressivament.
• Es manifesta a tres nivells:
- Conducta: evitant una situació, mostrant inquietud o molta vigilància...
- Sentiments i pensaments subjectius: esperar sempre el pitjor, preocupació per no poder afrontar
situacions...
- Reacció fisiològica: suor, mareig, tensió muscular, mal de panxa, mal de cap...
• FÒBIA: és una por que està fora de lloc. Una por exagerada, que apareix o persisteix a edat inadequades,
es repeteix davant la mateixa situació o objecte i altera la vida del nen (angoixa i patiment).

6. QUÈ SENTIM QUAN TENIM POR?QUÈ SENTIM QUAN TENIM POR?
ADRIÁN: Jo tremolo.
POL C.: Me escondo y tremolo.
ÁLVARO: Jo també tremolo.
JOANA: A mi me duele la barriga y
llamo a la mama.
ÈRIK: Yo me pongo una música y
me duermo.
IDOIA: Yo tiemblo.
SAÚL: Yo cuento ovejas y estoy
nerviós.
AINHOA: Estoy nerviosa.
ARNAU: Me da risa y me río.
SERGI: Yo tengo miedo cuando
estoy llorando.
MANEL: Tremolo y me doy la vuelta
y me caigo de la cama.
SARA: A mi no me passa res.
SABELA: Yo cuando tengo miedo tiemblo.
POL A.: Yo tiemblo y mi perra también cuando está
fuera.
IRENE: Me asusto y si estoy con mis padres me
agarro a ellos y ya está.
GABRIEL: Yo me giro en la cama y miro para el otro
lado.
ARIADNA: Quan tinc por em giro al llit. Le digo al papa
si puc anar al seu llit i diu que sí.
BERTA: Yo tiemblo.
DANIELA: Jo tremolo també.
NICOLE: I jo!
JOEL: A mí me duele la barriga.
CANDY: Tremolo y voy a la cama.
DANIEL: Me enfado.
ALMA: M’en vaig corrent amb la mama.

7. LES NOSTRES PORSLES NOSTRES PORS
 ELS MONSTRES
 LA PLUJA I ELS TRONS
 ESTAR SOL AL CARRER
 ELS FANTASMES
 ELS DINOSAURES
 EM FAN POR LES ARANYES GEGANTS
 UN CAMELLO ROBOT QUE TÉ UN LÀSER
 ELS DISPARS
 ELS ZOMBIS
 LA FOSCOR
 LA BOTZINA DELS COTXES
 LES INJECCIONS
 ELS LLEONS
 EL FRANKESTEIN
 ELS PORCS SENGLARS
 ELS DRACS
 ELS COCODRILS
 LES OMBRES NEGRES
 ELS CUCS
 ESTAR SENSE ELS PARES
Representem, mitjançant el dibuix, les coses, objectes o situacions que ens fan por.
Intentem que els companys no vegin què hem dibuixat.

8. CURS EVOLUTIU DE LES PORSCURS EVOLUTIU DE LES PORS
PRIMERA INFÀNCIA
NADONS: A partir dels sis mesos de vida comencen a experimentar pors a les altures i als estranys. Pot sorgir
l’anomenada ansietat de separació.
1-2,5 ANYS: s’intensifica la por a la separació dels pares, a les persones estranyes, petits animals i sorolls forts (tempesta).
ETAPA PREESCOLAR (2,5-6 ANYS)
Es mantenen les pors de l’etapa anterior i sorgeixen d’altres com por als monstres,
els fantasmes (estímuls imaginaris), la foscor, personatges de cinema i animals.
6 A 11 ANYS
Les pors seran més realistes i específiques.
Temors més significatius: el dany físic (accidents) o els metges (ferides, sang, injeccions), la mort, crítiques, ridícul per
absència d’habilitats escolars o esportives, separació dels pares.
PREADOLESCÈNCIA
Por al rebuig per part dels seus iguals, les crítiques, amenaces, canvis de la pròpia imatge.
ADOLESCÈNCIA
Es mantenen les pors de l’etapa anterior però sorgeixen amb major força les derivades de les relacions interpersonals,
el rendiment personal i reconeixement per part dels altres.

9. DECOREM LA PARAULA “POR”DECOREM LA PARAULA “POR”

10.
Identificar i prendre’n consciència de la por. Mai tapar-les ni restar-li importància.
Deixar l’espai necessari perquè el nen expressi les preocupacions i les pors. Escoltar amb
atenció i transmetent-li confiança, tranquil·litat, afecte i seguretat.
No recriminar-li que tingui por ni avergonyir-lo o riure-se’n perquè l’expressi. Entendre que,
per a ell, la por és real.
Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. L’ajudarà a entendre que és una
emoció que tothom sent en certes situacions de la vida.
Fer una llista de coses que facin por al nen o nena. Després, és interessant separar les
situacions reals (foscor, trons, gossos, separació dels pares, crits, mort, etc.) de les irreals
(monstres, bruixes, fantasmes, vampirs, etc.).
Buscar fotografies o fer dibuixos de les coses que facin por al nen i posar-les en una capsa.
De tant en tant, revisar junts les pors de la capsa i, si és el cas, estripar o treure les que es
vagin superant.
Explicar contes sobre la por i adonar-se i veure com els personatges dels contes les
solucionen.
COM PODEM AJUDAR-LOS ACOM PODEM AJUDAR-LOS A
IDENTIFICAR LA POR?IDENTIFICAR LA POR?

11. HISTÒRIES DE POR AMB PEDRESHISTÒRIES DE POR AMB PEDRES

12. CAIXES MISTERIOSESCAIXES MISTERIOSES
Abans de començar fem prediccions i hipòtesis de què pot haver dins les caixes.
ANABEL: Què hi pot haver dintre de les caixes?
MANEL: Son de adivinanzas!
GABRIEL: Hi ha monedes!
Comencen a sortir els alumnes un per un i fiquen les mans dins les 4 capses.
SERGI: 1. No lo sé, 2. Piedras, 3. Cuerdas, 4. Monedes.
ANABEL: T’ha fet por?
SERGI: No.
JOANA: 1. Pilotes, 2.Pedres, 3.Cordes, 4.Una cosa amb un foradet.
ANABEL: Què han sentit?
JOANA: Res.
CANDY: 1.Una cosa dura, 2. Pedres, 3. No ho sé, 4. Una moneda amb un puntet.
IRENE: ¡Qué miedo!
RAÜL: 1. Papel, 2. Pedres, 3. Una corda, 4. Monedes.
ÁLVARO: 1. Pedres, 2. No ho sé, està dur, 3. És suau, una corda suau, 4. Monedes
DANIELA: Jo no ho vull fer!
SABELA: 1. Paper, 2. Una pedra, 3. Una cosa suau, 4. Dues monedes.
DANIELA: Una altra coincidència!

13. ARNAU: 1. Paper, 2. Pedres, 3. No sé qué hay!, 4. Una moneda con un agujero.
SARA: 1. Bolitas de papel, 2. Pedres, 3. Cordes con pelo, 4. Una cosa redonda con un
agujero.
ANABEL: Daniel vols sortir?
DANIEL: No.
ANABEL: Perquè?
DANIEL: ... (fa silenci).
ANABEL: Perquè no t’agrada?
DANIEL: No.
ANABEL: Et fa por?
DANIEL: Sí.
DANIELA: Jo no vull sortir perquè “no me gusta” ficar la mà. Em fa por.
IRENE: 1. Ganchitos, porque se ablandan, 2. Pedres, 3. Corones, 4. Un anillo.
GABRIEL: 1. Rodó, cosa pequeña, caramelos, 2. Pedres, 3. Cordes, 4. Una moneda con
agujeritos.
BERTA: 1. Ganchitos, està finito, 2. Una pedra, 3. Algo que pincha por las puntes, 4. Monedas
con agujeritos.
MANEL: 1. Ganchitos de todos los colorines, 2. Como piedras, hay piedras, 3. Aquí hay algo
que tiene un trozo de metal y rayas rosas, 4. Hay una cosa de metal que tiene forma de
anillo y que tiene agujeritos.
AINHOA: 1. Ganchitos, 2. Pedres, 3. Caramelitos, 4. Anillos.

14. JOEL: 1. Churritos de colores con pegamento, 2. Piedras duras, 3.Cuerdas de pelo, 4.
Un anillo.
POL C.: 1. Ganchitos, 2. Piedras, 3. Cuerda, 4. Monedas.
ADRIÁN: 1.Ganchitos, 2. Pedres, 3. Cuerdas, 4. Monedas con agujeritos.
POL A.: 1. Ganchitos blandos, 2. Pedres, 3. Unas cositas roses que pinchan un poco.
ANABEL: Com saps el color si no hi veus?
POL A.: Porque me lo he imaginado. 4. Como anillos.
ÈRIK: 1. Ganchitos gruixuts i tous, 2. Piedras, 3. Con pelo y alargado y rosa, 4. Como un
anillo y como lo que tiene el tornillo.
DANIELA: 1. Ganchitos, 2. Piedras, 3. Hilos, 4. Monedes.
ANABEL: T’ha fet por Daniela?
DANIELA: Ara no.
DANIEL: 1. Ganchitos, 2. Pedres, 3.Corona, 3. Pinchos, 4. Un quadrat.
ANABEL: Què heu sentit quan estàveu ficant la mà?
ÈRIK: Divertido! Contento! Con muchas ganes!
IRENE: Yo estaba nerviosa.
AINHORA: Por.
GABRIEL: Tenia muchas ganes.
MANEL: Bé.

15. ELS COLORS DE LA PORELS COLORS DE LA POR

16. QUÈ ENS FA SENTIR LA MÚSICA?QUÈ ENS FA SENTIR LA MÚSICA?
Ens deixem emportar per la
música i les emocions.
Visionat del vídeo
relacionat amb l’audició

17. AIXÒ ÉS EL QUE VA PASSARAIXÒ ÉS EL QUE VA PASSAR
MENTRE SENTÍEM LA MÚSICA…MENTRE SENTÍEM LA MÚSICA…

18. QUÈ VAM DIBUIXAR?QUÈ VAM DIBUIXAR?
 “Dinosaures de dos cabezas que estàven a la classe y querían
comernos”.
 “Un monstre me atacaba”.
 “Una nena que estaba jugant”.
 “Una nena que té el pelo de arcoiris estaba caminant con una cesta y
se encontró con un fantasma sense ulls”.
 “Un nen con lluvia”.
 “Dos nenes al carrer jugant i hi havia una nuve que feia un trueno”.
 “Anava pel carrer i em vaig trovar un monstre de dos caps”.
 “Un monstruo atacándome”.
 “Estava en mi casa durmiendo i apareció un fantasma malo. Un
dinosaurio mató al fantasma y luego fue mi mascota”.
 “Sangre, una araña, un fantasma y una serpiente”

19. EL NOSTRE “MENJAPORS”EL NOSTRE “MENJAPORS”

20. ORIENTACIONS PER COMBATREORIENTACIONS PER COMBATRE
LA POR INFANTILLA POR INFANTIL
o Viure la situació del nen amb normalitat i sense mostrar preocupació o angoixa.
o No forçar al nen en aquelles conductes que li suposen por o angoixa.
o Actuar mitjançant el modelatge, acompanyar-lo perquè vegi que no passa res.
o Proposar-li una pausa, tot animant-lo a fer respiracions lentes i profundes, abans de continuar
afrontant la situació que el neguiteja.
o Implicar-lo en alguna activitat que el distregui.
o Superar la por poc a poc, pas a pas.
o Evitar sempre ridiculitzar al nen per les seves pors.
o Evitar el visionat de pel·lícules, jocs o activitats que comportin violència, por, terror, etc.
o Ser molt curosos amb el llenguatge que fem servir amb els infants (no enviar missatges
amenaçadors).
o La solució no és persuadir-lo o aïllar-lo de la por, sinó donar-li eines per afrontar-la i fer que, a
poc a poc, desaparegui.
o El nen ha d’anar integrant les diferents emocions i la por forma part natural de la nostra vida.
Sempre serà de gran ajuda que aquestes emocions estiguin regulades per consell i
l’acompanyament dels pares.

21. LES NOSTRES IDEES PER NOLES NOSTRES IDEES PER NO
TENIR PORTENIR POR
 Pensar en una cosa que ens agradi fins que ens oblidem de la por.
Així podrem anar a dormir sense coses que ens donin por.
 Que els pares i les mares ens comprin un nino perquè ens
acompanyi a la nit.
 Que els pares i les mares ens expliquin contes, ens posem al llit i ens
tranquil·litzem.
 Comprar un arc de Sant Martí amb un botó que brilli a la foscor.
 Anar a jugar i fer coses divertides.
 Comptar ovelles.
 Fer un “Menjapors”

22. CONTES PER TREBALLAR LA PORCONTES PER TREBALLAR LA POR
“JO MATARÉ MONSTRES PER TU” Santi Balmes. Principal Llibres
“EL MISTERI DE LES PESSIGOLLES” Laura Coll. Cruïlla
“DE QUÈ TÉ POR EL RATOLÍ” G. Gravett. Cruïlla
“EL LIBRO VALIENTE” M. Port. Takatuka
“MENJAPORS” J. Zentner. Destino
“LA POR AL PASSADÍS” R. Portell. Animallibres

23. Descobrir, identificar i diferenciar les emocions és una forma d'educar els
més petits perquè sentin sense temor, perquè es descobreixin a si mateixos
i perquè acabin convertint-se en adults autoconscients amb habilitat
sensitiva per afrontar els reptes de la vida.
Sentir és un privilegi i aprendre a expressar les nostres emocions ens
ajudarà a apropar-nos als que estimem.
Rosa Collado Carrascosa (Emocionari, 2013)