2. PROVES PER A FER EL DIAGNOSTIC
Diagnòstic: És la determinació de la malaltia o afecció que
causa uns símptomes concrets. Per arribar a fer-lo
s’han d’observar els símptomes del pacient.
MÈTODES PER A FER EL DIAGNÒSTIC
Exploració física Biopsies
Diagnosis d’imatge
Anàlisis
3. PROVES ANALÍTIQUES
ANÀLISIS
SANG ORINA
HEMOGRAMA Conté les substancies de
Indica les rebuig del metabolisme
el nombre de
Formula concentracions cel·lular
proporció de
leucocitària: d’altres
cèl·lules
expressa les substàncies:
sanguínies Per tant
proporcions glúcids, lípids,
(glòbuls
enzims, ions, Pot indicar el funcionament
vermells, entre els
anticossos, anormal d’algun òrgan o
leucòcits i diferents tipus
proteines malalties que provoquen la
plaquetes) de glòbuls
secreció de substàncies
blancs.
que són expulsades
Tant en el cas de la sang com en el l ’orina, de vegades es fan cultius
per determinar la presència de microorganismes.
4. MÈTODES DE DIAGNOSI D’IMATGE
Wilhelm Conrad Röntgen:va descobrir rajos X,
una radiació electromagnètica capaç de
travessar determinats materials.
RADIOLOGIA:especialitat mèdica que utilitza agents físics (rajos X,
ultrasons…) per obtenir imatges que orienten el diagnostic d’una determinada
malaltia.
Radiografia
Tac Ecografia
Ressonancia Tomografia per
magnetica emissió
Mamografia de possitrons
5. Radiografia: Els raigs X impressionen una placa
fotografica i així s’obté una radiografia. La radiació es
interrumpuda pels ossos i els materials sólids, però, en
canvi, travessa altres òrgans i impressiona la pèl ·licula
fotogràfica deixant-la negra. S’usen en traumatologia
peró també poden identificar tumors o infeccions.
Tomografia computada (TAC): consisteix a
obtenir imatges per rajos X dels cos, peró en
diferents plans o seccions de manera que un
ordinador permet obtenir-les com si fossin llesques
d’un determinat òrgan. S’utilitza per diagnosticar
tumors entre altres coses.
6. Ressonància magnètica nuclear (RMN):
Permet obtenir imatges precises de diferents teixits i
òrgans. Es fonamenta en canvis sobtats de radiació
electromagnètica, emesa per un imant potent. Es
poden obtenir imatges de músculs, de lligaments o
òrgans del sistema nerviós.
Tomografia per emissió de positrons (PET):
Consisteix en administrar una petita dosi de substància
al pacient per emissió de positrons (partícula
equivalent a un electró, però amb càrrega positiva),
que són computats per obtenir imatges.
Gammagrafia: S’administra una mínima dosi d’isòtops
radioactius que s’acumulen en diferents teixits. Les
emissions dels quals són rastrejades i computes per
obtenir imatges.
7. Ecografia: Aparell que emet ones d’ultrasons,
que penetren al cos i es transmeten i es
reflecteixen ( produeixen “eco”) en diferents
òrgans i teixits. Normalment, s’usen para
observar el fetus durant l’embaràs.
Mamografia: Es emprada per detectar el càncer de mama. Permet
identificar tumors encara que siguin petits.
