La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura.
4. A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etrern, per lo color mes blau.
Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
5. Mes arrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.
¿Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?
En va á mon dels pais en als jo m´trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.
6. Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
En llemosí soná lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.
7. Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
9. Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.
Formen son càlzer (calze) escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer, Canigó (poema)
11. «Si et donàs la sua corona i mon capot, que el mantell
un rei, i el ceptre de plata d’un rei, de perles brodat;
i son mantell d’escarlata pus més que els palaus moruns
i son tron enjoiellat, val ma cabanya enramada
¿per a ser rei deixaries ab les flors que ma estimada
tes balades amoroses roba el matí al Llobregat.
ni tes muntanyes frondoses
I més que los castells màgics
ni ton joiós Llobregat?
de núvols blaus Montseny val,
Si et prometés un rei moro ab ses roques de coral
perles riques i galanes i ab son front altiu nevat
i son bordell de sultanes i les fredes nits d’hivern
i son palau encantat, en què ens sorprén lo nou jorn
¿daries, Gaiter, ta dolça referint del foc entorn
cabanya que el vent oreja, rondalles del Llobregat.
ton llit d’herbes que espurneja,
Pus, per més que li donàs
lo cabalós Llobregat?
un rei son ceptre de plata
Si et regalàs, Gaiter, un màgic i son mantell d’escarlata
sos castells de núvols blaus i son tron enjoiellat,
i sos follets i palaus fins de ser rei deixaria
d’estrelletes esmaltat, per ses trobes amoroses
¿oblidaries per ells i ses muntanyes frondoses
les neus, les boires, los rius, lo Gaiter del Llobregat.»
les fresques nits dels estius,
les nines del Llobregat?»
«No, nineta; pus me valen
ma gaita de drap vermell
15. CAUSES DE LA RENAIXENÇA
Revaloració de la història de Catalunya
Assumpció dels ideals romàntics:
Potenciació que d’aquesta cultura farà la burgesia catalana.
16. LA RENAIXENÇA
Moviment cultural i nacionalista
Va proposar de recuperar la llengua i la literatura catalanes
Llengua i la literatura
Els símbols de la identitat del país.
17. INICI DE LA RANAIXENÇA:
Inici
-L’any 1833 Bonaventura Carles Aribau publica al
diari El vapor un poema titulat La pàtria.
18. FINAL DE LA RENAIXENÇA
Final
-L’any 1877 Jacint Verdaguer, L’Atlàntida
-Àngel Guimerà
19. CRONOLOGIA DE LA RENAIXENÇA
• Oda a la Pàtria (1833)
• Joaquim Rubió i Ors publica Lo Gayter de Llobregat al 1841
• Oliver Twist de Charles Dickens.
Arthur Gordon Pym d'E. A. Poe.
(1830-1840)
• . "Desperta ferro!" de Josep Sol i Padrís
• Re instauració dels Jocs Florals (1859) gràcies a iniciatives d’Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer
• Ferrocarril Barcelona- Mataró (1848)
• Estrena de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
(1850-1860) • Els tres mosqueters d'Alexandre Dumas.
• La premsa guanya importància en divulgació literària
• Tom Sawyer de Mark Twain.
• "L'Any mil" d'A. Guimerà, que fou proclamat "Mestre en Gay Saber".
• J. Verdaguer Guanya els Jocs Florals (1877) amb el poema l’Atlàntida
• 1892. S'inicia el modernisme literari. Primera festa modernista a Sitges
(1870-1880-1890)
20. DIARIS DE LA RENAIXÈNÇA
Diari Català:
Es va publicar 1879 fins al 1881 i el seu fundador es Valentí Almirall
21. DIARIS DE LA RENAIXÈNÇA
La Campana de Gràcia:
Es va publicar el 8 de maig de 1870 fins al 1934, el seu fundador era Innocenci
López i Bernagossi
22. DIARIS DE LA RENAIXÈNÇA
El Vapor:
Es va publicar el 27 de Març de 1833 y va deixar de publicar a l’any 1837. Aques
diari va publicar
el 24 d’Agost de 1833 Publicà el poema Oda a la pàtria de Bonaventura Carles
Aribau,
un del iniciadors del moviment de
la Renaixença catalana.
23. DIARIS DE LA RENAIXÈNÇA
El diari de Barcelona:
Es va publicar l'1 d'octubre de 1792 i que amb algunes interrupcions va seguir
essent publicada fins la dècada dels noranta del segle XX.
24. DIARIS DE LA RENAIXÈNÇA
La Vanguardia:
és un diari en llengua catalana i castellana publicat a Barcelona. Va ser fundat
el 1881
i és editat pel Grupo Godó, propietat deJavier Godó, comte de Godó. És un dels dos
rotatius amb més difusió a Catalunya i el diari català més venut a l'Estat espanyol
30. Ramon Martí i Alsina
(Barcelona, 1826 - 1894) fou un
pintor realista català, i una de les
peces claus en la renovació de la
pintura catalana moderna.