3. Introducció
·El mesozoic va començar fa
250 milions d’anys, i va
durar 180.
·Va tenir un clima càlid i
humit, el més càlid de la
història de la Terra.
·Vàren aparèixer diverses
espècies degut al clima càlid
i humit i vàren desaparèixer
els trilobits i peixos
cuirassats.
Es divideix en tres parts:
Triàsic
Juràsic
Cretàcic
4. Cretàcic
El Cretaci és un període de l'escala de temps geològics que va des del
final del període Juràssic, fa uns 146 milions d'anys, fins al principi del
període Paleocè, fa uns 65,5 milions d'anys. La fi del Cretaci marca
també el límit entre les eres Mesozoica i Cenozoica. Cretàcic, o Cretaci,
una divisió de l'escala temporal geològica, és el tercer i últim període de
l'Era.
5. Estratigrafia
·Península Ibèrica:En la
Península Ibèrica, el Cretaci és el
període mesozoic que poseeix major
extensió.
·Amèrica del Nord:A las
Muntanyes Rocalloses (Estats Units),
els sediments cretàcics es presenten de
manera alterna amb origen marí o
terrestre. Al llargo del marge
occidental gairebé cap dels sediments
que poseeix és marí.
·Amèrica del Sud:En la zona més
6. Els dinosaures del cretàcic
·Ornitòpodes: Era un bípede de 10 metres de longitud, amb el crani
similar al d’un cavall, amb llargues mandíbules i ulls en posició molt
posterior. Les seves mandíbules estaven armades amb dents
reemplaçables. En general caminava sobre dues potes.
7. Hadrosaures:Eren grans, de 10
a 15 metres de longitud.Poseeix
500 dents per segment
mandibular.
Ceratópsidos:Vàren viure en
Nortamèrica i Àsia,i tenien un
cap gran. Presentaven un
nombre variable de
banyes.Medien 9 metros de
longitud,i pesaven fins 6
tonelades.
8. -Teròpodes: El tret més
destacat és la seva inmensa
garra en forma de falç. Les seves
garres medien 30 centímetres.
-El Tyrannosaurus fou el
major carnívor terrestre del seu
temps,i alcanzaba una longitud
de 13 metres, una altura de 4,8
metres i un pes de 5 tonelades.
9. Paleozoologia
Amb la trobada de fòssils a diferents llocs del món n’hi
podem diferenciar de tres tipus:
Terrestre: Aérea: Acuàtica:
10. Paleozoologia terrestreEls registres fòssils terrestres varen ser trobats a Karroo de Sudàfrica, a
Rússia, Argentina,etc.
Els rèptils van dominar la superfície terrestre en aquest període.No
obstant això, la majoria dels gèneres de rèptils mamiferoides del Pérmico
van desaparèixer sobtadament.
Els tecodonts que els van rellevar, van desaparèixer en la segona gran
extinció, esdevinguda a finals del Triásico. Nomes varen sobreviure les
tortugues, els cocodrils, els dinosaures i alguns mamífers de mida
reduïda.
La majoria dels dinosaures van aparèixer a la fi del Triàsic. En absència
de competència, els primers dinosaures van colonitzar ràpidament la
terra.
11. Paleozoologia aérea
Al Triàsic superior, diversos rèptils petits amb ales feien breus vols d'arbre
en arbre. Aquestes ales mancaven de plomes i sorgien de les potes
davanteres i del darrere. Entre ells destaca el pterosaure, un rèptil
volador prehistòric (no classificat com dinosaure).
En canvi a diferència dels seus antecessors, cap al final del triàsic el
pterosaurec eren capaços de realitzar vols de una certa duració. Els seus
fòssils són molts comuns i han set trobats centenars de espècies.
12. Paleozoologia acuàtica
Els grups més comuns del Triàsic inferior són els mol · luscs.Els
ammonoideos van experimentar una recuperació espectacular després de
la seva gairebé total anihilació en el Pérmico. Al Triàsic del grup de
rèptils es destacaven el notosaurio, el placodonte i el ictiosaure; aquestes
espècies adaptades al medi aquàtic s'alimentaven de peixos i mol · luscs.
També s’han trobat esculls de coral, ja que els primers es trobaven a
molt pocs metres de profunditat al triàsic, a tan sols tres metres, i
alguns esculls han arribat fins a 20 espècies diferents.
13. Paleogeografía
Durant el Cretàcic, el nivell dels mars estava en continu ascens. Només
un 18% de la superfície de la Terra estava sobre el nivell de les aigües.
El super continent Pangea es va anar dividint durant el Mesozoic per
donar lloc als continents actuals, encara que amb posicions diferents. A
principis del Cretàcic existien dos super continents: Laurasia i
Gondwana, separats pel Mar de Tetis. A finals del Cretaci els
continents comencen a adquirir formes semblants a les actuals. La
progressiva separació dels continents va ser acompanyada per la
formació d'àmplies plataformes i esculls. La Terra es va dividir en dotze
o més masses de terra aïllades, la qual cosa va afavorir el
desenvolupament de faunes i flores endèmiques.
14. Aquestes poblacions van evolucionar
fins a generar gran part de l'actual
diversitat de la vida terrestre
actual. A les regions cretàciques de
latituds superiors als 50 ° tant
meridionals com septentrionals es
van originar enormes jaciments de
carbó. En l'interval comprès entre
fa 120 i 75 milions d'anys, el mar
de Tetis desbordava de
microplàncton que es va convertir
en petroli.
15. Paleoclimatologia
Les temperatures van ascendir fins assolir el seu màxim punt fa uns 100
milions d'anys, en els quals no hi havia pràcticament gel en els pols. Els
sediments mostren que les temperatures a la superfície de l'oceà tropical
van haver d'haver estat entre 9 i 12 ° C més càlides que en l'actualitat,
mentre que en les profunditats oceàniques les temperatures van haver de
ser fins i tot 15 o 20 ° C majors.. Després del Cretaci mitjà les temperatures
van iniciar un lent descens que va ser accelerant progressivament .
17. Extinció del cretàcic
Els resultats del treball de la Universidat de Saragossa
apunten que fou la acidificació de l’aigua dels
oceans la que va provocar la majoría de les extincions
en el fons marí.Quan el meteorit va impactar en la
Península de Yucatán (Méxic), l’atmosfera terrestre
es va escalfar i, com a conseqüència, el nitrogen de la
mateixa es va oxidar i va formar àcid nítric. Aixó va
contribuir al descens del pH en les aigües dels oceans,
afectant especialment a les aigües superficiales. Aixó
explicaria la extinció de molts organismes.
18. Els arguments que tradicionalment es donaven per explicar les extincions
massives després de la caiguda del meteorit parlaven d'un enfosquiment global
de la gran quantitat de pols i gasos acumulats a l'atmosfera . Això impediria
als productors primaris , base de la cadena alimentària , realitzar la fotosíntesi
per produir matèria orgànica.