SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 15
La història del nostre
planeta :Precambrià
Per: Gloria Gómez Ibáñez
i Fransheska Vera 4ºA
Índex
1. Precambrià.
2. L’eó Hàdic.
3. L’eó Arqueozoic.
4. L’eó Proterozoic.
Precambrià
Aquest període compren els tres primers eons de la
història de la Terra: hàdic (4500 M.a), arqueozoic (3800
M.a) i proterozoic (550 M.a).
Hàdic
4500 M.a
Arqueozoic
3800 M.a
Proterozoic
550 M.a
Precambrià
La formació del sistema solar va durar milions d’anys. Els
planetes es formaren a mesura que s’agregaven cossos
rocosos. Al nostre planeta, la fusió va permetre que es
separàs en dues parts: una metàl·lica, que es va enfonsar
cap al centre per formar el nucli, i una altra rocosa, que
va formar el mantell.
Capa rocosa
Capa metàl·lica
L’eó hàdic
Aquest eó comença quan el planeta ja estava format, fa
4500 milions d’anys. En aquest període sols varen tenir
lloc esdeveniments geològics:
•Diferenciació de la Terra en un nucli metàl·lic i un
mantell rocós.
•Formació del camp magnètic per la convecció del nucli
metàl·lic.
L’eó hàdic
• Formació de la Lluna a partit de fragments llançats a
l’espai per la col·lisió d’un altre planeta petit amb la
Terra.
• Intens bombardeig de meteorits sobre la Terra i la
Lluna.
• Desgasificació del mantell, que donà origen a una
atmosfera molt densa integrada fonamentalment per
CO2 i vapor d’aigua.
• Formació de la hidrosfera i començament del cicle de
l’aigua.
L’eó hàdic
• Formació dels primers fragments d’escorça granítica i
començament de la tectònica de plaques. Primeres
col·lisions entres les masses continentals.
Hi ha evidències que fa 3800 milions d’anys ja hi havia
vida bacteriana a la Terra.
L’eó arqueozoic
L’arqueozoic abasta des de fa 3800 fins fa 2500 milions
d’anys, la vida va sorgir en les dorsals oceàniques, fora
del perill del impactes del meteorits. L’activitat
hidrotermal proporcionava els elements i l’energia
necessària per a la vida bacteriana.
Es caracteritza pels canvis ambientals produïts per
l’activitat biològica.
L’eó arqueozoic
Com a esdeveniment biològic trobem:
•La colonització de les capes superficials dels oceans pels
bacteris, quan cessà el bombardeig meteorític, i aparició
dels primers bacteris fotosintètics , que produeixen
oxigen com a residu.
L’eó arqueozoic
Com a esdeveniments geològics trobem:
•Enriquiment en oxigen de l’atmosfera i de l’aigua dels
oceans.
•Davallada de la concentració de CO2 en els oceans.
Aquest gas s’usa en la fotosíntesi i afavoreix la
sedimentació de calcàries.
•Disminució de l’efecte d’hivernacle com a resultat de la
davallada de CO2 en l’atmosfera.
L’eó arqueozoic
• Enriquiment de N2 en l’atmosfera, a causa de l’acció de
bacteris descomponedors. Actualment és el gas més
abundant , constitueix el 80% en l’atmosfera.
Fa 2500 milions d’anys, l’atmosfera era oxidant, tenia un
0’02% d’oxigen.
L’eó proterozoic
En aquest període de temps, l’activitat biològica y el
vulcanisme varen produir canvis climàtics extrems. Com
esdeveniments geològics trobem que:
•Es començà a formar la capa d’ozó per acumulació de
l’oxigen atmosfèric, és a dir, l’atmosfera assolí una
concentració d’oxigen, cent vegades menor que l’actual
•S’oxidaren i precipitaren els metalls dissolts en els
oceans, que varen formar depòsits de ferro, manganès i
altres metalls
L’eó proterozoic
• Es van reduir dràsticament la quantitat de CO2
atmosfèric a causa de la fotosíntesi, cosa que cada
vegada va fer disminuir l’efecte d’hivernacle. Com a
conseqüència es varen succeir diverses glaciacions.
D’altra banda, una gran quantitat de CO2 va ser
expulsada a l’atmosfera a causa de l’intens vulcanisme
que tengué lloc al final de l’eó. Això va invertir la
situació climàtica i es va produir una època de calor
sufocant.
L’eó proterozoic
• La col·lisió de les masses continentals entre elles i
formació d’un únic supercontinent: Rodínia.
L’eó proterozoic
Com a esdeveniment biològic d’aquest eó trobem que:
•Varen aparèixer els primers animals pluricel·lulars,
semblants a cucs marins.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lularDani Ribo
 
Presentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivíparsPresentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivíparseduardriudavets
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viussonia ruiz
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióMelani GuePe
 
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literarisLa literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literarisSílvia Montals
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i fallesbertachico
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusAnna Giro
 
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARSLA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARSXavier Botella
 
Proves de l’evolució
Proves de l’evolucióProves de l’evolució
Proves de l’evoluciólvigas
 
Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primatsjgutier4
 

La actualidad más candente (20)

UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular
 
Presentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivíparsPresentació ovípars i vivípars
Presentació ovípars i vivípars
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
Filosofia 4
Filosofia 4Filosofia 4
Filosofia 4
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literarisLa literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
 
La respiració cutànea
La respiració cutàneaLa respiració cutànea
La respiració cutànea
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
Humanisme de Bernat Metge
Humanisme de Bernat MetgeHumanisme de Bernat Metge
Humanisme de Bernat Metge
 
Classificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers viusClassificacio i nomeclatura éssers vius
Classificacio i nomeclatura éssers vius
 
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARSLA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
 
Proves de l’evolució
Proves de l’evolucióProves de l’evolució
Proves de l’evolució
 
Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primats
 

Destacado (20)

Era Paleozoica
Era PaleozoicaEra Paleozoica
Era Paleozoica
 
Ambient mesozoic 1
Ambient mesozoic 1Ambient mesozoic 1
Ambient mesozoic 1
 
Era proterozoica información
Era proterozoica informaciónEra proterozoica información
Era proterozoica información
 
The Paleozoic Era
The Paleozoic EraThe Paleozoic Era
The Paleozoic Era
 
Era proterozoica
Era proterozoicaEra proterozoica
Era proterozoica
 
Paleozoic Era
Paleozoic EraPaleozoic Era
Paleozoic Era
 
Los titulares(1)
Los titulares(1)Los titulares(1)
Los titulares(1)
 
Como med
Como medComo med
Como med
 
Historia de la informàtica
Historia de la informàticaHistoria de la informàtica
Historia de la informàtica
 
Diapositivas steve jobs
Diapositivas steve jobsDiapositivas steve jobs
Diapositivas steve jobs
 
Historia de flash
Historia de flashHistoria de flash
Historia de flash
 
Carnaval de barranquilla
Carnaval de barranquillaCarnaval de barranquilla
Carnaval de barranquilla
 
Taller 2.0
Taller 2.0Taller 2.0
Taller 2.0
 
Propuestas CC.EE.
Propuestas CC.EE.Propuestas CC.EE.
Propuestas CC.EE.
 
Adobe flash
Adobe flashAdobe flash
Adobe flash
 
La metodología pacie optativa 3
La metodología pacie optativa 3La metodología pacie optativa 3
La metodología pacie optativa 3
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Tema 3 cono con claudiaaaaa
Tema 3 cono con claudiaaaaaTema 3 cono con claudiaaaaa
Tema 3 cono con claudiaaaaa
 
Semejanzas y diferencias entre correo postal y electrónico
Semejanzas y diferencias entre correo postal y electrónicoSemejanzas y diferencias entre correo postal y electrónico
Semejanzas y diferencias entre correo postal y electrónico
 
Exposicion terremotos maloka
Exposicion terremotos malokaExposicion terremotos maloka
Exposicion terremotos maloka
 

Similar a Precambrià

Similar a Precambrià (20)

Power precambria
Power precambriaPower precambria
Power precambria
 
Power dels nasus
Power dels nasusPower dels nasus
Power dels nasus
 
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
Origen i evolució de l´atmosfera
Origen i evolució de l´atmosferaOrigen i evolució de l´atmosfera
Origen i evolució de l´atmosfera
 
Història de la_matèria
Història de la_matèriaHistòria de la_matèria
Història de la_matèria
 
PreCambric
PreCambricPreCambric
PreCambric
 
Precambric
PrecambricPrecambric
Precambric
 
Precambric
PrecambricPrecambric
Precambric
 
El nostre planeta
El nostre planetaEl nostre planeta
El nostre planeta
 
02 organismes
02 organismes02 organismes
02 organismes
 
ihssane marroun historia de la terra
ihssane marroun historia de la terraihssane marroun historia de la terra
ihssane marroun historia de la terra
 
U 1 4t D Eso
U 1 4t D EsoU 1 4t D Eso
U 1 4t D Eso
 
Expo passeig temps
Expo passeig tempsExpo passeig temps
Expo passeig temps
 
Unitat 3 Lespai Que Ens Envolta
Unitat 3 Lespai Que Ens EnvoltaUnitat 3 Lespai Que Ens Envolta
Unitat 3 Lespai Que Ens Envolta
 
Historia de la terra.
Historia de la terra.Historia de la terra.
Historia de la terra.
 
Els canvis a la terra
Els canvis a la terraEls canvis a la terra
Els canvis a la terra
 
3 la terra, un planeta dinàmic
3 la terra, un planeta dinàmic3 la terra, un planeta dinàmic
3 la terra, un planeta dinàmic
 
U3 l'espai que ens envolta
U3 l'espai que ens envoltaU3 l'espai que ens envolta
U3 l'espai que ens envolta
 
La història del nostre planeta 1a partm
La història del nostre planeta 1a partmLa història del nostre planeta 1a partm
La història del nostre planeta 1a partm
 

Más de adaura

Cala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaCala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaadaura
 
Figueretes
FigueretesFigueretes
Figueretesadaura
 
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesImpactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesadaura
 
Guia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortGuia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortadaura
 
Guia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaGuia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaadaura
 
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral PitiúsGuia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiúsadaura
 
Can toni i ies sa blanca dona
Can toni  i  ies sa blanca donaCan toni  i  ies sa blanca dona
Can toni i ies sa blanca donaadaura
 
Taula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnesTaula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnesadaura
 
Presentació BIG 1r ESO
Presentació BIG 1r  ESO Presentació BIG 1r  ESO
Presentació BIG 1r ESO adaura
 
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'EivissaActivitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'Eivissaadaura
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèriaadaura
 
Grups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreGrups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreadaura
 
Preguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiúsPreguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiúsadaura
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?adaura
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?adaura
 
Cabdell de llana.
Cabdell de llana.Cabdell de llana.
Cabdell de llana.adaura
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossaadaura
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossaadaura
 
Cala Salada
Cala SaladaCala Salada
Cala Saladaadaura
 
Cala bassa
Cala bassaCala bassa
Cala bassaadaura
 

Más de adaura (20)

Cala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaCala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladeta
 
Figueretes
FigueretesFigueretes
Figueretes
 
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesImpactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
 
Guia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortGuia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hort
 
Guia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaGuia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassa
 
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral PitiúsGuia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
 
Can toni i ies sa blanca dona
Can toni  i  ies sa blanca donaCan toni  i  ies sa blanca dona
Can toni i ies sa blanca dona
 
Taula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnesTaula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnes
 
Presentació BIG 1r ESO
Presentació BIG 1r  ESO Presentació BIG 1r  ESO
Presentació BIG 1r ESO
 
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'EivissaActivitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 
Grups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreGrups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestre
 
Preguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiúsPreguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiús
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
 
Cabdell de llana.
Cabdell de llana.Cabdell de llana.
Cabdell de llana.
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
 
Cala Salada
Cala SaladaCala Salada
Cala Salada
 
Cala bassa
Cala bassaCala bassa
Cala bassa
 

Precambrià

  • 1. La història del nostre planeta :Precambrià Per: Gloria Gómez Ibáñez i Fransheska Vera 4ºA
  • 2. Índex 1. Precambrià. 2. L’eó Hàdic. 3. L’eó Arqueozoic. 4. L’eó Proterozoic.
  • 3. Precambrià Aquest període compren els tres primers eons de la història de la Terra: hàdic (4500 M.a), arqueozoic (3800 M.a) i proterozoic (550 M.a). Hàdic 4500 M.a Arqueozoic 3800 M.a Proterozoic 550 M.a
  • 4. Precambrià La formació del sistema solar va durar milions d’anys. Els planetes es formaren a mesura que s’agregaven cossos rocosos. Al nostre planeta, la fusió va permetre que es separàs en dues parts: una metàl·lica, que es va enfonsar cap al centre per formar el nucli, i una altra rocosa, que va formar el mantell. Capa rocosa Capa metàl·lica
  • 5. L’eó hàdic Aquest eó comença quan el planeta ja estava format, fa 4500 milions d’anys. En aquest període sols varen tenir lloc esdeveniments geològics: •Diferenciació de la Terra en un nucli metàl·lic i un mantell rocós. •Formació del camp magnètic per la convecció del nucli metàl·lic.
  • 6. L’eó hàdic • Formació de la Lluna a partit de fragments llançats a l’espai per la col·lisió d’un altre planeta petit amb la Terra. • Intens bombardeig de meteorits sobre la Terra i la Lluna. • Desgasificació del mantell, que donà origen a una atmosfera molt densa integrada fonamentalment per CO2 i vapor d’aigua. • Formació de la hidrosfera i començament del cicle de l’aigua.
  • 7. L’eó hàdic • Formació dels primers fragments d’escorça granítica i començament de la tectònica de plaques. Primeres col·lisions entres les masses continentals. Hi ha evidències que fa 3800 milions d’anys ja hi havia vida bacteriana a la Terra.
  • 8. L’eó arqueozoic L’arqueozoic abasta des de fa 3800 fins fa 2500 milions d’anys, la vida va sorgir en les dorsals oceàniques, fora del perill del impactes del meteorits. L’activitat hidrotermal proporcionava els elements i l’energia necessària per a la vida bacteriana. Es caracteritza pels canvis ambientals produïts per l’activitat biològica.
  • 9. L’eó arqueozoic Com a esdeveniment biològic trobem: •La colonització de les capes superficials dels oceans pels bacteris, quan cessà el bombardeig meteorític, i aparició dels primers bacteris fotosintètics , que produeixen oxigen com a residu.
  • 10. L’eó arqueozoic Com a esdeveniments geològics trobem: •Enriquiment en oxigen de l’atmosfera i de l’aigua dels oceans. •Davallada de la concentració de CO2 en els oceans. Aquest gas s’usa en la fotosíntesi i afavoreix la sedimentació de calcàries. •Disminució de l’efecte d’hivernacle com a resultat de la davallada de CO2 en l’atmosfera.
  • 11. L’eó arqueozoic • Enriquiment de N2 en l’atmosfera, a causa de l’acció de bacteris descomponedors. Actualment és el gas més abundant , constitueix el 80% en l’atmosfera. Fa 2500 milions d’anys, l’atmosfera era oxidant, tenia un 0’02% d’oxigen.
  • 12. L’eó proterozoic En aquest període de temps, l’activitat biològica y el vulcanisme varen produir canvis climàtics extrems. Com esdeveniments geològics trobem que: •Es començà a formar la capa d’ozó per acumulació de l’oxigen atmosfèric, és a dir, l’atmosfera assolí una concentració d’oxigen, cent vegades menor que l’actual •S’oxidaren i precipitaren els metalls dissolts en els oceans, que varen formar depòsits de ferro, manganès i altres metalls
  • 13. L’eó proterozoic • Es van reduir dràsticament la quantitat de CO2 atmosfèric a causa de la fotosíntesi, cosa que cada vegada va fer disminuir l’efecte d’hivernacle. Com a conseqüència es varen succeir diverses glaciacions. D’altra banda, una gran quantitat de CO2 va ser expulsada a l’atmosfera a causa de l’intens vulcanisme que tengué lloc al final de l’eó. Això va invertir la situació climàtica i es va produir una època de calor sufocant.
  • 14. L’eó proterozoic • La col·lisió de les masses continentals entre elles i formació d’un únic supercontinent: Rodínia.
  • 15. L’eó proterozoic Com a esdeveniment biològic d’aquest eó trobem que: •Varen aparèixer els primers animals pluricel·lulars, semblants a cucs marins.