Els espais industrials

1. ELS ESPAIS INDUSTRIALS I
Tema 7
Geografia d’Espanya, 2n Batxillerat
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Degut a la crisi econòmica que estem travessant, les dades referides a
la producció industrial, són negatives.
La taxa anual de l'Índex de Producció Industrial se situa en el –7,3% al
novembre, enfront del 0,9% d'octubre .
La taxa anual del IPI corregida d'efecte calendari se situa en el –7,2% al
novembre, enfront de el –3,1% d'octubre
http://www.ine.es/daco/daco42/daco422/ipi1112.pdf
Obri aquest enllaç per consultar les dades
més recents, elaborades per l’INE, Institut
Nacional d’Estadística, a gener de 2013
LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA

3. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Quan parlem de producció industrial
de què estem parlant? En realitat ens
referim a les activitats de
transformació de les matèries
primeres en productes elaborats o
semielaborats i atès que les matèries
primeres i fonts d'energia són dues de
les seues bases fonamentals, també les
estudiarem ací. Aquest sector ocupa
aproximadament a un 30% de la població
activa i suposa quasi un 20% del PIB.

4. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Matèries primeres:
Segons el seu origen les podem dividir en:
Matèries orgàniques: totes procedeixen de
l'activitat agrària i poden ser vegetals (lli, cotó,
fruites…), animals (carn, llet, cuir, llana,…) o
forestals (fusta, resines, suro…)
Matèries minerals: se subdivideixen, al seu torn, en:
Minerals metàl·lics: (ferro, pirita, coure, plom,
zinc, mercuri, etc…). Predominen en les vores de la
Meseta i van destinats a la indústria bàsica
(siderúrgia, metal·lúrgia, química) i a la indústria de
transformació.
Minerals no metàl·lics: (quars, sals, …).
Predominen en les zones paleozoiques i conques
terciàries. S'utilitzen en la indústria química i

5. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
La forma d'extracció dels minerals, pot
ser:
Subterrània: encara que el seu
impacte és menor que en l'explotació
en superfície, sí propicia més malalties
en els treballadors (silicosis, p. ex.)
Superficial:
Al descobert o cel obert: Es tornen
a cobrir amb el material de deixalla,
són habitualment mines de carbó.
Pedreres: són excavacions que van
“menjant-se” els vessants, són
habituals en el cas de les roques
LA INDÚSTRIA EXTRACTIVA S’OCUPA
DE LA PROVISIÓ D’AQUESTES
MATÈRIES PRIMERES

6. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
L'explotació minera a Espanya es remunta a
èpoques antiquíssimes (Riotinto), si bé van ser
els romans els que van iniciar una explotació
massiva (or de les Medul·les), però serà en
l'Edat Moderna (mercuri d’Almadén) i sobretot
el segle XIX (carbó i ferro en concessió a
companyies angleses i franceses) quan la
mineria a Espanya visca un auge desconegut.
En l'actualitat, moltes mines han sigut
tancades per la seua sobreexplotació o escassa
rendibilitat, presentant la balança comercial un
clar dèficit. Actualment, es mantenen obertes
mines de carbó en Lleó, Astúries i Terol
(s'importa de llocs tan diversos com Rússia,
Austràlia o Sud Àfrica); de ferro a Terol i
Granada (s'importa de Brasil i Suècia), marbre a
Alacant i Almeria i urani a Salamanca.
Altres, de menor importància són l’or , l’estany,

7. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
LA INDÚSTRIA ENERGÈTICA
Segons el seu procés de formació, distingim entre energia renovable
(inesgotable) o no renovable (exhaurible) i segons el
seu grau d'aprofitament en energia primària (necessita
un procés de transformació) o secundària o final
(utilització directa).
Fonts d'energia primària:
El carbó: és una roca formada per la
descomposició de matèria vegetal, el seu poder
poder calorífic depèn de la seua antiguitat, així
la antracita i la hulla es van formar en l'Era
Primària i el lignit en la Secundària. La seua
explotació va ser massiva des del segle XIX fins
a 1960 aproximadament, quan és substituït pel
petroli.
La crisi de 1975 va impulsar de nou la mineria

9. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
L’escassa producció de
carbó es localitza en
tretze conques, destacant
les d'Astúries, Lleó i
Palència.
Les seues destinacions
són siderúrgia, producció
de ciment i sobretot per a
produir electricitat en
centrals termoelèctriques, que
alternen amb les
hidroelèctriques en funció de la
pluviositat; aquestes centrals
termoelèctriques estan molt
repartides per tota Espanya,
encara que influeixen en la
seua ubicació la proximitat a
les mines i l'existència d'aigua
per a refrigerar-les. El gran
Centrals termoelèctriques

10. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
El petroli: és un oli mineral format
per descomposició d'organismes
vegetals i animals. Ocupa el primer
lloc en el consum energètic
espanyol. El seu auge va començar
en la dècada dels ’60 amb el
desenvolupament de la indústria;
malgrat la crisi de 1973,
desencadenada per l'augment del
seu preu establida per l'OPEP, la
seua demanda no va disminuir fins a
1979 (segona crisi), estant des de
llavors el seu consum molt vinculat a
les oscil·lacions de preus.
Després de la Guerra de l'Iraq, el

11. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
No cal oblidar que la varietat de productes petrolífers i les seues aplicacions són
enormes (gasolines, gasoil, quitrà, fertilitzants, parafines, plàstics, etc…
ja que el petroli arriba a Espanya per vaixell, les refineries es troben
totes en les costes, excepte la de Puertollano (Ciudad
Real), que explota les pissarres bituminoses properes.
A més de la citada, les
principals refineries són
la de Somorrostro
(Biscaia),Tarragona, La
Rábida (Huelva),
Cartagena (Múrcia),
Tenerife, Algesires
(Cadis), Castelló

12. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
El gas natural: és una barreja d'hidrocarburs
gasosos entre els quals predomina el metà, pot
estar associat al petroli o no; per al seu transport
sol liqüar-se (bé per pressió, ben disminuint la seua
temperatura a -160º).
La seua utilització és molt recent (1969), però
el seu consum no ha parat de créixer, ja que és
més barat que el petroli i menys contaminant.
Bàsicament s'aprofiten el propà i el butà.
Des de 1985 hi ha en funcionament projectes
per a la creació de gasoductes i plantes de
gasificació; el més ambiciós és el que des del
Magrib, travessant l'Estret de Gibraltar (ja conclòs)
continua per Còrdova i Madrid fins a Burgos, on
enllaça amb el gasoducte que seguint la vall de
l'Ebre va des de Tarragona a Burgos. Les principals
plantes de regasificació estan a Huelva, Cartagena i

13. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
GASEODUCTES

14. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
L'energia nuclear: basada en la fissió (separació d'àtoms d'urani),
si bé s'està experimentat en la de fusió d'isòtops d'hidrogen des de
1998 a Madrid.
La primera central nuclear espanyola va començar a funcionar
en 1970 En Sta. Mª de Garoña (Burgos) i l'última en Trillo
(Guadalajara) en 1987.
En total són set les que hi ha en funcionament, a més de les
citades hi ha tres a Tarragona (Ascó I i II, Vandellós II), dues a
Càceres (Almaraz I i II) i una a València (Cofrents).
http://www.rtve.es/alacarta/videos/pr
ograma/centrales-nucleares-
espana/537616/

15. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Malgrat els inconvenients d'Espanya quan la
manca d'hidrocarburs i irregularitat hídrica
(centrals hidroelèctriques), el creixement
espectacular de l'energia nuclear del primer
quinquenni dels ’80, es va frenar des de 1985
amb la moratòria nuclear, a causa
de l'oposició popular pels riscos
que comporta, dependència
exterior de l'enriquiment de l'urani
(no així d'aquest mineral:
Salamanca i Badajoz) i el problema
de l'emmagatzematge dels residus
en cementiris nuclears del Cabril
(Còrdova) i Nerva (Huelva).
Actualment per la nova escalada
de preus del petroli, sembla que el
desmantellament progressiu de les
centrals nuclears, pot quedar-se en
?

16. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/01/
06/actualidad/1325862639_036203.html
Llig i comenta la notícia del diari El País sobre ús
d’energies
FukushimaCofrents

17. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
L'energia hidràulica: va ser la
més important des de 1940 fins a
1973, data en la qual va ser superada
per la termoelèctrica. Avui dia,
malgrat ser renovable i neta, és una
font d'energia complementària , a
causa de:
-Irregularitat de precipitacions.
-Estancament de la potència
instal·lada.
-Problemes amb altres usos de l'aigua.
Les principals centrals
hidroelèctriques es localitzen en les
conques Nord, Duero, Ebre i Tajo, si
bé s'està fomentant el
desenvolupament de minicentrals, per
aprofitar cabals fins ara rebutjats, es
donen sobretot a Catalunya i Castella i
Lleó.

18. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Les noves fonts d'energia renovable: es van desenvolupar sobretot
arran de la crisi de 1973, els seus principals avantatges són: ser inesgotables,
netes i donar-se de forma dispersa.
- Energia solar. Té un aprofitament doble, ben tèrmic, ben fotovoltaic.
Destaquen les instal·lacions d'Almeria, Murcia, Balears i Canàries, encara que ja
es poden veure panells solars per tota Espanya.
- Energia eòlica: basada en la força del vent, és la que més ha crescut. Hi ha
aerogeneradors a Andalusia (Tarifa), Galícia, Navarra, Aragó i Canàries.
CENTRALS SOLARS

19. http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa
_Catalan/recursos-interactivos/produccion-de-
electricidad/xiv.-las-centrales-de-biomasa
Energia de biomassa: s'obté de
residus orgànics, que permeten la
seva combustió directa o la seva
transformació en biogàs.
Recentment està tenint lloc un
creixement espectacular de l
adenominada “biomassa verda”,
que consisteix a conrear plantes
riques en sucres (cereals i
remolatxa) o en greixos (girasol i
colza), dels quals s'obtenen
biocarburants líquids.
Curiosament, va ser la que més
energia va produir – d'entre les
noves fonts d'energia renovable a
Espanya- l'any 2007 (3’1% per
enfront del 1’4% de l'eòlica).
- Energia geotèrmica: aprofita el
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

20. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
PRODUCCIÓ
CONSUM