1. L’ A G
U L L
A
Abril 2009 - Any XIV - Número 64
Pasqua
Pasqua és passar, caminar... Pas de mort a Vida... Traspàs de la creu a la resurrecció... Pas de
Jesús enmig de la nostra vida... Pas del Déu veritat, bondat i bellesa, estimant-nos sempre...
Pas de l´Esperit Sant dins nostre per transportar-nos als altres. Pas a la dignificació dels petits,
l´alliberament dels desvalguts, la valoració dels exclosos, la pacificació dels cors i dels pobles...
Quan hem passat de la infantesa a la joventut, de la joventut a la maduresa, i més endavant
a la vellesa, Déu sempre és present en el que hem rebut de gestos, somriures, paraules
escoltades... de tanta gent que ha passat al costat nostre. Quan hem passat d´una malaltia a
la salut, d´una mort d´una persona estimada, a fer-la cor en el nostre cor, és que el Déu Pare-
Mare que està endinsat en el més profund de cada persona, ens acompanya a través dels fets
i de les persones. Quan hem passat de la soledat a l´amistat, podem experimentar aquesta
realitat subterrània divina, com a riu vital que està en el fons de la vida.
Quan hem passat de la dictadura a la democràcia, hem transitat per viaranys dolorosos,
però quanta vida, i de quanta fraternitat hem gaudit! Jesucrist, en els rostres, les accions,
en les tortures sofertes de molta gent, es féu poble enmig nostre, esperonant l´amnistia, la
llibertat, l´autonomia del país.
Quan hem passat d´una Església prepotent en la societat, molt piramidal, culpabilitzadora... a
una Església dialogant amb tothom, humil, sense protagonismes socials, on els més senzills hi
tenen veu i vot, corresponsable... és que l´alè de l´Esperit hi ha passat, obrint finestres i portes.
Quan la natura s´obre en les flors i en els fruits en totes les primaveres, tornem a creure que
l´hivern i els terratrèmols no són el tot.
En què hem de cooperar perquè la nostra Terra no esdevingui la gàbia de la humanitat sinó
la Casa-Mare de tothom? Cap on hem esperonar la nostra creativitat perquè no es refundi
el neo-neocapitalisme, enmig de la crisi, sinó que es posi com a “far” la dignitat de les
persones, i en especial del tercer i quart món?
Com retrobar l´esperança perquè el nostre país retrobi la il·lusió, l´horitzó de germanor
amb les altres nacionalitats des d´una sobirania que ens permeti distribuir millor els nostre
béns i serveis? “Déu va passar-hi en primavera...”. Com farem costat del pas de Déu en la
primavera actual?
Què ens cal fer perquè l´evangeli s´obri més pas, sense les traves d´una organització eclesial
caduca?
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. Sumari
L’Agulla
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Veure, mirar
Butlletí de reflexió i diàleg
03 Un llibre homenatge a Xesco Boix. M.-J. Hernàndez
Any XIV. Número 64
05 Belem 2009. J.M. Fisa
abril 2009
06 Sorra i te. Una mirada al poble saharauí. P. Basart
Periodicitat:
cinc números l’any.
la palmera i la font
Subscripció anual: 10 €
07 Al servei de servir. M. Coll
Grup promotor:
Jaume Botey
08 Del sacrifici de braus al “sacrifici” de persones. Q.Cervera
Joaquim M. Cervera
10 Un capellà rebel, un sacerdot lliure. J. Botey
Salva Clarós
11 Quan l’autoritat dels bisbes funciona. M. Solé
Kitty Guirao
Maria-Josep Hernàndez
Tere Jorge
amb entitat (i experiència)
Josep Lligadas
Josep Pascual 12 Drets humans i advocats defensors. J. Ordóñez
Mercè Solé
Coordinació: Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
Josep Lligadas
13 Amanida de crisi. T. Jorge
Compaginació:
Mercè Solé 13 Psicòlegs S.Clarós
Dibuixos:
14 Puntades
Montserrat Cabo
Capçalera:
15 per airejar el cervell
Mercè Gallifa
Imprimeix:
La FE DE CADA DIA
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97
16 L’Eucaristia, tot un repte (IV). J. Lligadas
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Bona
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net
Pasqua,
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bona
Bloc:
primavera!
http://punxo.blogspot.com
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
Adreça: _________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
- - -
2 Entitat Oficina Control Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Un llibre-homenatge a Xesco Boix
Maria-Josep Hernàndez
Fa cosa d’un any i mig, amb en Lluís M. Panyella,
vam plantejar-nos d’escriure un llibre d’homenatge
a Xesco Boix (1946-1984), un dels pares del folk
a Catalunya i pioner a casa nostra, amb el grup
Ara va de bo, del que va ser una nova visió dels
espectacles infantils: l’animació per a la mainada.
En Xesco, de qui es compleix ara el 25è aniversari
del seu traspàs, va ser un home amb una gran
capacitat de treball, amb uns ideals coherents
en la lluita per la llibertat i per un món més just,
i, alhora, un ésser humà ple de fe i d’esperança,
malgrat haver d’enfrontar-se a una complexa
malaltia mental, que només el va vèncer en el
darrer moment de la seva vida, quan tràgicament
va morir atropellat pel tren a Malgrat de Mar.
Vam pensar que en Xesco mereixia un llibre que
recollís el seu record real i positiu, i la llavor que
ens ha deixat; i que havia de ser un veritable
homenatge amb la suma de moltes veus.
cor ben net” –com deia ell–, són les principals
Xesco Boix. Història de la nostra història és el títol del constants que tots els que intervenen en aquest
llibre, i Publicacions de l’Abadia de Montserrat llibre, sense cap excepció, ens transmeten quan
és l’editorial que ens ha fet confiança perquè el parlen del Xesco home i del Xesco professional.
projecte sigui una realitat. El llibre el formen una I l’altra realitat que comparteixen ha estat la petja
quarantena d’entrevistes a familiars, companys profunda que va deixar en cada persona que el
d’escenari (Jaume Arnella, Eduard Estivill, Els Cinc va conèixer: mai ningú no va restar indiferent a
Dits d’Una Mà...), companys de la cançó i d’altres la seva força comunicativa i a la seva humanitat
disciplines artístiques (Pete Seeger, Raimon, Marina transparent. Amb aquesta base, cada entrevistat
Rossell, Miquel Pujadó, Tortell Potrona, Pilarín ens ha aportat una visió diferent, confirmant el
Bayés, Fina Rifà...), persones rellevants que el van que un dia, per definir-lo, ens deia en Jordi Roura:
conèixer de prop (Jordi Pujol, l’historiador Josep “Va ser un home polièdric”. Doncs sí, el lector ho
Maria Solé i Sabaté, el periodista Xevi Planas...) i podrà corroborar, i conèixer la suma de realitats,
cantants animadors actuals que segueixen les seves algun cop aparentment contradictòries, que va
passes. El llibre ve acompanyat d’un CD inèdit d’en ser en Xesco Boix: l’amic, el pedagog, el cantant,
Xesco, una gravació en què ensenya les cançons del el company, el mestre, el poeta, el filòsof, el
seu repertori a un amic cantant de Mallorca, Jaume bromista, el treballador, l’artista, el revolucionari,
Barceló. En Xesco li explica com les canta, com el pacifista, l’ecologista, el somiador, el realista, el
les presenta, quins acords de guitarra fa servir... catalanista i universalista alhora, l’home de rialla
i alhora, comparteix algunes reflexions sobre el contagiosa i de profunditat gairebé mística, el
país, la professió, la vida... És en Xesco en primera coherent, el respectuós, el reivindicatiu, el proper,
persona. el distant, el candorós, el lluitador, l’honest... i
molts altres adjectius encertats que trobareu en
La capacitat de Xesco Boix de donar, d’estimar i
el conjunt de veus plurals que configuren aquest
de preocupar-se pels altres; el treball rigorós per
llibre. Un treball en el qual veureu també que
la cançó, la cultura popular i la llengua catalana,
3
cadascun dels entrevistats és alhora una història,
i la preocupació per la formació adequada dels
una realitat molt important del nostre país que, en
infants perquè creixessin amb “el cap clar i el

4. alguns casos, és la primera vegada que s’explica ens va ensenyar en Xesco, tota la saviesa del món
en un treball en profunditat. es pot acabar resumint en una paraula, i la paraula
és potser.
Mai no hi pot haver una sola visió, ni d’en Xesco
ni de ningú, per això els autors hem volgut sumar Maria-Josep Hernàndez és periodista i forma també, amb
en Lluís M. Panyella,
veus i perspectives, i alhora, deixar la porta oberta
del Grup d’Animació La Bicicleta.
a que cadascú tregui les pròpies conclusions.
Perquè, com clou el conte El Seny i la Saviesa, que Més informació del llibre: www.labicicleta.cat
Belem 2009
Josep M. Fisa
A la regió amazònica del Brasil, social i econòmica, i amb uns que els volen imitar, no estan
una ciutat emergent encara mal altres objectius, no veu la crisi disposats a continuar essent mà
comunicada, Belem, ha estat actual com una victòria, entre d’obra barata i consumidors de
l’escenari del IX Fòrum Social altres raons perquè qui pagarà segona categoria o, encara pitjor,
Mundial. Belem està situada a la factura, com sempre, és el recollir només les engrunes del
l’immens delta del riu Amazones Tercer Món. Però sí que tot festí dels del Nord.
i es va triar com a seu, perquè és un plegat, el desgavell que ha fet Més de 100.000 participants, dels
espai especialment emblemàtic desplomar la bastida econòmica quals 20.000 joves. Més de 5.000
i fràgil en aquesta cruïlla mundial, dóna la raó a l’anàlisi organitzacions representades.
històrica. La regió amazònica té que els diversos fòrums han anat Milers de periodistes, encara
la superfície d’Europa, però ja ha fent fins ara. Era una crònica que després tinguin dificultats
perdut gairebé un 20% de selva d’una crisi anunciada, perquè a publicar les seves cròniques...
i continua la seva deforestació a el creixement no es pot fer a Més de 2.000 activitats. 150
càrrec de les grans empreses de l’esquena dels països pobres i comunitats indígenes del Brasil i
fusta. Encara hi podem trobar malbaratant indefinidament els de tota Amèrica Llatina. Presència
el 40% de la biodiversitat del recursos naturals, cada vegada qualitativa de més de 140
món i hi sobreviuen algunes més escassos. països. Un centenar de catalans,
dotzenes de cultures indígenes, No solament no és sostenible representant el mosaic d’entitats
contínuament assetjades per un benestar només per a una socials de tot Catalunya i també
terrratinents, empreses de cinquena part de la població de l’administració pública... Tot
mineria i projectes agropecuaris mundial,–caldrien actualment aquest potencial humà, plural
de gran envergadura i sense els recursos de dos planetes per i divers, s’ha mantingut viu
escrúpols per fer fora o destruir fer possible el nostre benestar durant aquests nou Fòrums
les poblacions indígenes i el seu per als més de 6.000 milions de i, segons la meva opinió, ha
hàbitat. persones que vivim al món– sinó madurat i s’ha afermat, no sense
Com cada any, el Fòrum Social que la desigualtat que genera, contradiccions.
Mundial coincideix amb el Fòrum pot portar conflictes socials En el seu haver, i potser l’actiu
Econòmic de Davos, a Suïssa, gravíssims, només apuntats més important, és la mobilització
com a resposta alternativa a les fins ara. L’alarma sobre el canvi àmplia des de la base social.
propostes neoliberals que han climàtic, la crisi alimentària, Una base que no exclou ningú
estat l’objectiu del club dels rics la fragilitat energètica, els i en la qual participen grups
del planeta. El lliure mercat és moviments migratoris... indiquen i moviments que aglutinen
encara la consigna dels rics, tot que cal canviar urgentment de treballadors, intel·lectuals,
i que la crisi “global” ha estat un rumb. I, evidentment, el nord ric, sindicats, professionals de
gerro d’aigua freda a l’entusiasme és a dir nosaltres, no està gaire l’educació, cooperatives,
i a l’alegria amb què cada any se disposat a canviar d’estil de vida entitats religioses, ecologistes,
celebrava l’esdeveniment. i de consum. I, evidentment, els moviments veïnals... Brasil hi ha
4 països emergents com la Xina,
El moviment altermundialista, aportat, des dels seus inicis, una
l’Índia, el Brasil... i els altres,
fonamentat en una altra visió experiència nova de participació

5. Les qualitats de
la política i dels
polítics
“... ¿Quines són les qualitats
que la política podria
aprofitar del “cas Guardiola”?
Una: envoltar-se dels millors
sense por a compartir
protagonisme, perquè,
encara que els millors
demanen una vigilància
intensiva, fan bons tots els
altres, incloent-hi el líder,
que no pot saber-ho ni fer-
ho tot. Dues: actuar sense
por al risc necessari. Decidint
allò que convé, al marge, si
ciutadana que cristal·litzà a cal, d’opinions publicades i
excessivament els compromisos
Porto Alegre. Però ha quallat, concrets, que cada organització índexs de popularitat.
mundialment, la consciència i cada proposta coordinada, ha
Però, és clar, per aconseguir
que calia trobar alternatives a d’adaptar en els seus països i en
un model econòmic i polític que els seus contextos. Al lema “Un tot això, cal que el polític
serveix a la causa d’una minoria altre món és possible” s’hi ha tingui una gran confiança
i que no fa justícia al conjunt afegit “Compromís local en una
en ell mateix i en la
dels pobles de la terra i al seu lluita global”.
societat, i que cregui en
futur. Cada any s’han fet fòrums
La reflexió i el compromís
regionals locals i s’han portat uns objectius clars més
del Fòrum Social Mundial
a terme reunions i trobades enllà del poder a qualsevol
ha madurat i s’ha afermat.
inspirades en aquest moviment
Considero que és un ferment de preu. Probablement, la crisi
transversal. Una setmana abans
futur, un laboratori permanent de lideratge que s’observa
del Fòrum també es troben
de crítica i autocrítica de models,
alguns centenars de teòlegs per aquí i a fora sigui, de fet,
que ha de portar cap a nous estils
tal de fer una reflexió des de una crisi de confiança dels
de vida i d’organització social i
la perspectiva religiosa. No és
política a escala planetària. Hi líders i dels partits en ells
casual que la intuïció del Fòrum,
ha cada vegada més consens que mateixos i en les seves vides.
tingués una base important en
ens cal un canvi de paradigma,
la teologia de l’alliberament Per superar-ho, preguntem-
o de paradigmes, i això exigeix a
llatinoamericana. nos si la política ha deixat
la vegada una maduració lenta i
A cada Fòrum s’ha obert el urgent... Moltes veus profètiques, de ser una opció atractiva
debat de si calia anar més enllà tant des del camp científic com per als més qualificats i si als
de l’intercanvi d’experiències des del camp religiós, ens alerten
partits prosperen els millors
entre les organitzacions i que estem en situació de risc. El
o els més fidels. I a partir
crear una plataforma política Fòrum Social Mundial és un
mundial, però sempre s’ha de les respostes, buscar les
signe dels temps d’aquesta crida
optat per a mantenir debats profètica. solucions”.
oberts i ser fidels a no marcar Josep M. Fisa és consiliari diocesà de Antoni Bassas.
5
Justícia i Pau de Barcelona “El Periódico”, 17-4-2009

6. Sorra i te. Una mirada
al poble saharauí.
Pep Basart
ben oberts, però també negats
Quan vaig entrar a casa vaig Però segur que ell ara riu i és
de llàgrimes. He tingut algun
estar content de ser-hi, però feliç. No ho sé però ho crec així.
moment tovet com el dia que
també em vaig qüestionar si tot I la resta de persones i famílies
vaig veure en Lagzal, un nen que
el que tinc, realment em fa falta. que es van creuar al nostre camí
ha passat estius a Pineda, i que
Acabava d’arribar d’un lloc amb ens van ajudar en tot i em van
ens vam endur de campaments
poquíssimes coses materials, impressionar.
amb el Cau a Vallfogona del
però tan ric en somriures, i
El sol, el cel, els grocs, la pell dels
Ripollès. Li vaig prometre que
esperit, que estava impressionat.
saharauís, els seus amplíssims
l’aniria a veure a casa seva i així
El viatge als campaments somriures, els seus ulls i la lluna,
ha estat. Va ser un encontre molt
saharauís ha estat magnífic i ara van donar color al nostre viatge.
emotiu i xocant pels dos, però el
començo a pair algunes coses No pots restar indiferent. Només
vaig veure tal i com l’imaginava.
que he viscut. Per una banda, saps que hi tornaràs.
De veritat que va ser un moment
és una aventura moure’s a l’estil
potentíssim, no sé perquè, però Una amiga em deia: “Quan
saharauí, però també és un
és així. Quina canya de nanos! tornes del Sàhara no saps mai
aprenentatge vital.
Al mateix poble, a
Un grup de quatre pinedencs
Auserd, ens va venir
del Cau de Pineda, ben enredats
a rebre un infant molt
per en Toni, hem anat als
petit, potser de dos
campaments saharauís a viure
anys, en Mayud, brut,
com ells. Ni més ni menys. En
petitó, d’ulls oberts
Toni em va dir abans de marxar:
i que només deixava
“Als campaments saharauís, o hi
anar monosíl·labs.
tornes... o no hi tornes més”. I és
Tampoc no sé per què
ben veritat.
però hi vaig veure el
Hi vaig anar ben nu, obert a tot, poble saharauí sencer.
a descobrir, a sentir-me com Per mi, ell, significava
ells en la mesura que pogués. què és el Sàhara.
I m’he trobat amb totes les Dificil d’explicar
portes obertes, amb ulls nets però la seva mirada,
què explicar”. I això em va
i mirada transparent, amb l’empenta, el somriure, la soledat
passar a mi. Costa explicar una
fortalesa d’esperit, amb cares que desprenia, la força, la
cosa d’entre tantes. Com explicar
netes de debò, encara que ben intel·ligència, la companyia que
un somriure, o un plor, el gust
brutes de pols. Quina meravella ens va donar tots els dies... uf!
del te, o la sorra dins els ulls i les
sentir com riuen! Quina lliçó de em va impressionar. El comiat
orelles?
germanor, de compartir-no tot. va ser ploraner per mi. Veure’l
I quan dic tot, és tot. Però tot, des del cotxe destartalat i sense Només els puc donar les gràcies
és poc o molt, sobretot per uns seients, i mirar-lo com corria per aquesta experiència de vida,
ulls com els nostres, acostumats darrere nostre per dir-nos adéu, de demostració de superació
a l’abundància. Mireu... a les em va fer plorar. Una duna el cada dia. Perquè això també
persones que tenen poques va fer desaparèixer de la meva t’ajuda a tu des de casa i et
coses materials, no els fa falta mirada. qüestiones tantes coses! Potser
gairebé res. Només la vida. I us un altre món, sí. Però tan llunyà
Nosaltres, deixàvem enrera un
puc assegurat que en tenen, i la i tan a prop!
món difícil, oblidat pels mals
viuen!
governs, fet pols, però alhora ple Pep Basart és Cap de l’Agrupament
Escolta i Guia Montpalau de Pineda
Als campaments de refugiats dels de força, d’energia i esperança.
saharauís, he tingut moments de
6
Justament un poble que corre
tot. De riure molt i molt, d’ulls per no aturar-se. Com en Mayud.

7. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Al servei de servir
Montserrat Coll
El Pla de Govern 2007-2010 de la
Generalitat de Catalunya preveu ciutadana (12’5%), la inserció econòmica
“impulsar el respecte democràtic per i/o social (11%), la beneficència (9’5%) i
a totes i cadascuna de les opcions la promoció de la salut (8’9%). Aquests
religioses”. Amb aquesta finalitat, un serveis es concreten en activitats
dels objectius de la Direcció General d’alfabetització i formació (22%);
d’Afers Religiosos és donar a conèixer d’atenció residencial, hospitalària i
la realitat religiosa de Catalunya, domiciliària (13’8%); de recol·lecció
per ajudar a superar prejudicis i o distribució d’aliments, roba i altres
malentesos. productes (10’2%); de foment del
voluntariat (6’4%) i d’acollida temporal
Podria semblar que això fes referència
(5’3%). L’informe també assenyala
a les minories i a la diversitat religiosa
altres activitats com assessorament
que s’ha fet més evident amb la
legal, suport en la cerca d’habitatge i
immigració. Però hi ha una realitat
de feina, menjadors socials o habitatges
religiosa en el nucli de la nostra
tutelats. En coherència amb la fe
societat, estesa de fa segles per tot el
cristiana, com va remarcar la Germana
territori català, avui poc reflectida en els
Cristina Martínez, Presidenta de la
mitjans de comunicació, i que incideix
URC, i també amb l’esperit del Concili
de manera fonamental en el benestar
Vaticà II, com va dir el catedràtic de
social a Catalunya i en la transformació
sociologia Joan Estruch.
de les situacions injustes: és la tasca social dels
religiosos i de les religioses cristians catòlics a La Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme
favor dels col·lectius marginats i desafavorits de la Capdevila, va destacar que els religiosos i les
nostra societat. religioses ens recorden el valor d’oferir ajuda sense
esperar res a canvi. El Vicepresident del Govern,
Calia que el Govern de Catalunya la conegués –ni
Josep-Lluís Carod-Rovira, va subratllar que, a més
la mateixa Unió de Religiosos de Catalunya (URC)
del volum que significa el servei que realitzen, hi ha
era conscient de totes les actuacions que estaven
l’aspecte qualitatiu d’aquest servei: per una banda,
realitzant en conjunt– i la donés a conèixer, també
cal valorar la calidesa humana tant o més que la
per desfer tòpics erronis; i calia també que, gairebé
feina: l’acompanyament personal, la comprensió
com un gest de justícia, reconegués de manera
i la comunicació; i, per una altra, el fet que no es
ben forta i decidida com n’és d’important aquesta
tracta d’una mera assistència social que contribuís
tasca.
a mantenir el sistema, sinó d’un esforç de canvi
Vam comptar amb la col·laboració de la URC i amb
social, de promoció de les persones i, per tant, d’un
l’eficàcia del grup d’Investigacions en Sociologia
horitzó d’esperança.
de la Religió, de la Universitat Autònoma de
Al costat, hi ha altres actuacions semblants,
Barcelona. El resultat de la recerca és un informe
d’altres institucions de l’Església Catòlica, d’altres
titulat Al servei de servir, presentat al Palau de la
confessions religioses minoritàries a Catalunya,
Generalitat el dia 2 de març, i mostra un panorama
de les ONG (moltes d’elles impulsades també per
esplèndid de dedicació i d’efectivitat, en favor de
organitzacions religioses), i dels serveis públics,
noves oportunitats de moltes persones o en favor
que sovint formen bons equips amb entitats
“del futur dels altres”, com ha escrit una de les
col·laboradores. Encara que no s’han pogut recollir
autores, Clara Fons. Les actuacions dels religiosos
totes en l’estudi realitzat, tampoc no es poden
i de les religioses, fonamentalment anònimes i
oblidar.
desinteressades, formen, en silenci, una autèntica
xarxa d’espais de profunda humanitat. Montserrat Coll és Directora General d’Afers Religiosos
7
de la Generalitat de Catalunya
Són 776 serveis. La majoria es concentren en àmbits
com la immigració (14’4%), la sensibilització

8. Del sacrifici de braus
al “sacrifici” de persones
Quim Cervera
L´altre dia veient la plaça de
braus de Les Arenes de la plaça
Espanya, per on passo sovint i
em vaig adonant del lent procés
de les obres del nou centre
comercial, que ara pel que
sembla s’ha aturat, em va venir
una imatge suggerent.
Les Arenes ha estat molt de
temps tancada però havia estat
una plaça on es sacrificaven braus
en les tradicionals curses, amb
tot el ritual ancestral procedent,
possiblement, dels sacrificis
d’animals als déus. La mateixa
paraula sacrifici prové de fer
quelcom sagrat. Normalment el
vessament de sang dels animals
tenia moltes connotacions
psicològiques i antropològiques,
que fins i tot podia contenir
l´agressivitat humana
acumulada, per no llançar-la
vers els propis contemporanis
propers. La sang, en els sacrificis
circs on es realitzaven aquests mateix espai ha transicionat del
de diferents religions, sobretot
espectacles. sacrifici de braus al sacrifici de
mediterrànies, s´aspergia una
persones. Passa sovint que els
Doncs bé, resulta que en el mateix
part a la gent i una altra part
territoris canvien de mans, de
terreny, en la mateixa arena de
vers al cel, vers als déus. Així
propietat, de formes, però hi ha
les Arenes ara es construeix un
es significava que compartien
com un “fantasma del passat”
“temple” comercial, no massa
la vida humans i divinitats (la
que reapareix per dedicar
lluny d´altres. El Granvia 2 està
sang és un dels signes de la
aquell mateix espai a una funció
a prop i, no tan lluny, els grans
vida). Els déus d´alguna manera
perdurable que satisfà i omple
centres del Prat, Gavà, Viladecans,
es solidaritzaven amb les joies i
una dimensió humana i social.
Cornellà... Ens trobem, avui dia,
penes dels humans. Els humans
En aquest cas la del sacrifici.
a Barcelona i entorns, amb una
rebien ajuda, llum, força dels
concentració d´espais dedicats al Es tracta de cohesionar el
déus. I els déus així aplacaven
“sagrat” consum, a “l´adorable” personal, amb un mecanisme de
les seves “ires” contra la població
diner, a l’espectacle del comerç. construcció de la identitat, de la
imperfecta i infidel. Era un ritual
Uns locals on hi pots trobar de pertinença i vinculació a la nostra
cruent però impedia la violència
tot per comprar, però també per societat (si no consumeixes no
dels déus i dels humans contra
disfrutar del cinema, del joc, de ets ningú) i amb un procés de
ells mateixos. És veritat que en
l´esport... Unes noves Arenes diferenciació i de reconeixement
algunes religions es sacrificaven
que demanen, com totes les mutu (ets “etiquetat”, valorat,
persones, dones, infants, o com a
“religions” que adoren el “sagrat” d´una capa social o una altra
Roma, es feia espectacle de lluites
de l´època, sacrificis, veneració, segons el que consumeixes, on
entre gladiadors, o entre bèsties i
dejunis, cues per arribar a “tocar” consumeixes i com consumeixes).
persones, que acabaven amb la
8 l´objecte “divinitzat” i cues per Tot plegat demana molts
mort. De fet, el nom d´Arenes,
tornar a casa. En definitiva, un “sacrificis”: paciència, cues,
ens transporta a aquest tipus de

9. temps dedicat, diners, aguantar un “sacrifici”, com el darrer exprimir-la, inferioritzar-la amb
la massificació d´aquests llocs, “sacrifici”. No crec que sigui la premis i càstigs. Tots som iguals i
soroll, dependents que no saben millor manera d´interpretar-la, ja germans limitats, que se´ns crida
atendre´t bé (“miri l´etiqueta”, et que es fa difícil oblidar la relació a “adorar” i a confiar en un Déu
diuen!), etc. I anem seguint, a base amb la necessitat d´aplacar Déu, que ens és Pare-Mare, que no vol
d´un conjunt de premis i càstigs o de pagar un “rescat” pels sacrifics sinó justícia i pau. La
que sovint acríticament ens pecats dels humans. Nosaltres nostra identitat és la de germans
empassem: descomptes “falsos”, cristians creiem en un Déu i germanes. La mateixa vida si
concursos, rebaixes, regalets... És misericordiós (que té un cor gran la volem entregada als altres ja
la nova forma d´escurar-nos els pels “miserables”), no en un Déu ens porta renúncies en nom del
nostres petits estalvis, la nova que necessita ser aplacat o que servei.
manera d´explotar-nos, la sublim demana “sang”. Però amb tot, Els sacrificis de braus eren
acció per fer-nos “vessar la sang, les teologies basades en la mort cruents. El sacrifici de les persones
la vida”, en favor dels nous déus de Jesús com a sacrifici, pensen en els centres comercials no són
del diner, del capital, de la banca que amb ell, s´ha acabat l´època cruents, però no són més crus i
que com sempre tenen els seus dels sacrificis. Ningú s´ha de cruels que els altres? Aquests
“sacerdots” que se n´aprofiten. sacrificar més, ni pels déus, ni sacrificis de persones no maten,
Només cal veure com es tapen per ningú. Jesucrist no solament però no ens van matant l´esperit,
avui dia els responsables de ha realitzar el darrer sacrifici el “cor” per dins? No ens estan
la crisi, corruptes il·legals i els (segons aquests teòlegs) sinó que degradant el millor de nosaltres
legals dins d´una legislació ha sentenciat a mort el model mateixos? A veure si haurem de
capitalista que és bàsicament sacrificial i per tant sacerdotal (els tornar als braus, com a “bocs
usurera i injusta per al poble. que es cuidaven de sacrificar). expiatoris”!
Ningú no té dret a situar-se
La mort de Jesús també ha estat Quim Cervera és capellà i sociòleg
per sobre d´una altra persona i
interpretada per molts com
La gran crisi econòmica actual és una crisi global d’Humanitat que no es resol amb cap tipus de capitalisme,
perquè no hi cap un capitalisme humà; el capitalisme continua sent homicida, ecocida, suïcida. No hi ha
manera de servir simultàniament al déu dels bancs i al Déu de la Vida, conjugar la prepotència i l’usura amb
la convivència fraterna. La qüestió axial és: Es tracta de salvar el sistema o es tracta de salvar la Humanitat?
A grans crisis, grans oportunitats. En la llengua xinesa la paraula crisi es desdobla en dos sentits: crisi com
a perill, crisi com a oportunitat.(...)
Avui, nosaltres, en l’agitada conjuntura actual, professem la vigència de molts somnis, socials, polítics,
eclesials, als quals de cap manera podem renunciar. Seguim rebutjant el capitalisme neoliberal, el
neoimperialisme del diner i de les armes, una economia de mercat i de consumisme que condemna a la
pobresa i a la fam a una gran majoria de la Humanitat. I seguirem rebutjant tota discriminació per motius
de gènere, de cultura, de raça. Exigim la transformació substancial dels organismes mundials (ONU, FMI,
Banc Mundial, OMC…)(...)
Ens comprometem a viure una «ecologia profunda i integral» promovent una política agrària-agrícola
alternativa a la política depredadora del latifundi, del monocultiu, de l’agrotòxic. Participarem a les
transformacions socials, politiques i econòmiques, per una democràcia d’«alta intensitat»(...). Amb
humilitat i coratge, en el seguiment del Crist, mirarem de viure aquests somnis en el cada dia de les nostres
vides. Continuarà havent-hi crisi... però no faltaran les campanyes universals de solidaritat, els Fòrums
Socials, les “Vias Campesinas”, els Moviments Populars, les consultes dels SenseTerra, els pactes ecològics,
els camins alternatius de la Nostra Amèrica,, els processos de reconciliació entre el Shalom i el Salam, les
victòries indígenes i afro i, en tot cas, un cop més, i sempre «jo m’atenc al que ja és dit: l’Esperança».
9
Pere Casaldàliga (gener 2009)

10. Un cAPellà reBel,
Un SAcerDot lliUre.
Memòries de mossèn Josep Dalmau (1926-1969)
Jaume Botey
de Jesús i que vol ser com ell. Causa respecte que
Me l’he empassat d’una tirada. Amb els llibres
aquest “capellà rebel” confessi sense fingiments,
de memòries de persones conegudes acostuma
obertament, que des de petit el referent concret de
a passar així. Ens hi empeny el desig de conèixer
la seva vida ha sigut la figura de Jesús de Natzaret.
més a fons l’amic, de saber allò que no coneixíem
i segurament dirà. En aquest cas, això passa de Les memòries d’aquelles persones amb qui has
manera destacada. viscut els mateixos fets acaben sent també les teves
pròpies memòries. Et trobes reflectit en les situacions,
L’estereotip ha fet d’ell la figura del “capellà lliure i
saps de les circumstàncies, veus una perspectiva
rebel” del títol del llibre, incansable buscador, des de
nova que no coneixies. En el llibre hi ha una part
sempre, d’una altra manera d’entendre l’Església i
important de la història de l’Església a Catalunya
les relacions entre Església i país. Ha intervingut en
des de la postguerra, però sobretot des dels seixanta
política, impulsor de la manifestació de capellans de
hi apareixen les figures que per molts han sigut
l’any 1966, nacionalista proper a Lluís Maria Xirinacs,
referents principals de l’esforç de transformació de
fustigador irònic del pensament de l’Opus des dels
l’Església catalana des del postconcili.
seus “Contrapunts” al “Camí” d’Escrivà de Balaguer i
tantes coses més. Certament, en ell, el tòpic correspon En Dalmau ja havia començat abans, en el moment
força a la realitat. Molts dels que somniàvem aquella del naixement dels moviments especialitzats
Església conciliar, vinculada a les bases, col·legial, d’Acció Catòlica, d’en Guillem Rovirosa des de
propera a les preocupacions del món, hem vist com la direcció de la HOAC, dels capellans obrers, de
ell defensava les nostres causes millor que nosaltres la influència d’Emmanuel Mounier, de González
mateixos. Reconèixer ara això, als seus vuitanta- Ruiz, de l’editorial ZYX. S’inspira en els grans
quatre anys, és un ineludible deure d’agraïment. pares intel·lectuals, aleshores condemnats, que van
facilitar la vinguda del concili: de Lubac, Congar,
I de la mateixa manera que hem d’agrair a tots els que
Teilhard de Chardin, tots ells situats a la frontera
han impulsat moviments socials de transformació
entre la ciència i la fe, buscant el transcendent com
i han remogut consciències que expliquin quines
una necessitat sorgida del cor mateix de l’ésser
han sigut les raons fonamentals que han mogut la
humà, intentant esborrar els límits entre el natural
seva vida o d’on han tret la força, a Mn. Dalmau
i el sobrenatural, i per tant també, en les actituds
li hem d’agrair especialment l’esforç i la sinceritat
pastorals, entre el creient i el no-creient, des del
d’explicar-nos les seves motivacions. Ell ho fa, a
convenciment que el Regne de Déu és per a tots.
més, amb una senzillesa i naturalitat notables.
Dalmau intervé socialment des d’aquesta
Des del començament descobrim d’on li ve
perspectiva. La salvació de la persona no és només
l’inconformisme. Li va venir donat pel seu origen de
qüestió del més enllà, sinó d’ara i aquí. Per això
família de pagès, marcada pel ritme de la naturalesa
la seva lluita permanent a favor de la persona, per
en el treball i l’ordre auster, i pels valors rebuts a
sobre de qualsevol llei humana o divina, sempre al
casa, a l’escola amb un bon mestre, a la parròquia
servei dels més fora llei, i a la recerca constant de
i la religiositat com a vertebradora de la vida del
la llibertat i la pau, per les llibertats individuals i
poble. Una de les coses més boniques del llibre és el
col·lectives i contra tota mena d’autoritarismes. Pel
reconeixement del pes que en ell van tenir els seus
llibre desfilen les seves propostes contra la guerra
pares. El pare, treballador i eixut com la majoria de
del Vietnam, el seu entusiasme pel Vaticà II, contra
pagesos, mort prematurament, i la mare, l’amiga
el franquisme i pel reconeixement dels drets de
i confident. Fins i tot el trasbals del 36 en aquell
Catalunya, a favor de la llibertat en les expressions
ambient rural es va viure en l’ambient de noblesa
sexuals, sempre en la recerca d’aquelles escletxes
i amistats sòlides, fins al punt que el responsable
de llibertat i de dignitat. Òbviament això li portà
de la CNT local, que seria proclamat alcalde, avisà
continuats conflictes amb les autoritats civils i
al capellà perquè fugis quan va veure que corria
10 eclesiàstiques, pels quals fou processat i condemnat
perill. I enmig del joc i l’aventura, de la cura dels
en més d’una ocasió. Li agraeixo el record que
animals de la granja familiar, es confessa enamorat

11. fa de mi mateix i del meu germà Francesc en va a batzegades, i per molt que s’hi entestin, les
l’anècdota, quasi histriònica, del judici al TOP als jerarquies no poden posar portes al vent, i tots
organitzadors de la manifestació de capellans de aquells ideals i propostes tornaran.
l’11 de maig del 1966. Per això, en els moments actuals en què des de la
Els anys que relata foren d’una extraordinària riquesa. jerarquia de l’Església es pretén donar per tancada
El debat de les idees no era només teòric, sinó amb l’obertura conciliar, els textos que pretenen
els fets al carrer. Fent de rector de poble, caramelles recuperar la memòria del que van ser uns anys no
incloses, i des del racó de Gallifa, ha exercit durant tan llunyans, són imprescindibles. Amb seguretat
més de cinquanta anys de mestre-provocador del aquesta serà una de les funcions que compliran
debat. Fou tan intens –coincidia renovació conciliar aquestes memòries. No es tracta de mirar enrere
amb transició política– que a vegades vam tenir la nostàlgicament sinó fer de la memòria una arma
sensació de tocar la lluna amb els dits. de futur, amb la finalitat que els més joves, passat
el mal moment present, trobin en els antecedents
Quaranta anys després les coses són molt
possibles criteris que els ajudin a avançar.
diferents. La grisor política i eclesial d’avui, el
postmodernisme i una “societat líquida” sense Mossèn Dalmau pertany a una generació
referents evidents, acomodada a una ortodòxia d’incombustibles. A vegades tinc la sensació que
progressivament allunyada de la vida i d’esquena aquest tipus de personalitats se’ns acaben. Ells
a les necessitats de la gent, ens pot semblar el tenen el desig i el deure de transmetre l’experiència.
fracàs d’allò que vam somniar. És cert que aquells Nosaltres l’obligació d’aprofitar-los. En Dalmau ha
ideals, aquell model d’Església i de societat han fet ja la part que li tocava. Ara som nosaltres que
estat derrotats, però la història no té mai un hem de complir.
sentit lineal, fa pujades i baixades, intermitències, Jaume Botey és professor de la Facultat de Ciències de
l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Quan l’autoritat dels bisbes funciona
Mercè Solé
amb escreix els objectius: uns 120 podia interessar realment l’altra
assistents, entre els quals hi havia gent i hem procurat arribar-hi.
gent de parròquies, comunitats Sovint ens comportem com si
religioses, de Càritas, alguns allò que viu l’Església només
regidors, el síndic de greuges afectés els cristians.
local, persones significatives del Un altre, i molt important, és que
món associatiu i polític... Creients, la implicació personal del bisbe
no creients, i alguna apòstata
Al bisbat de Sant Feliu l’Equip de ha suposat per a cristians i per
inclosa... També aquí hi havia un
Pastoral Obrera hem organitzat a no cristians, fer ús de la seva
denominador comú: la inquietud
un parell de taules rodones sobre autoritat en el millor dels sentits.
per la crisi, les ganes de buscar-hi
la crisi, una a Viladecans el 27 de I que, en les seves intervencions,
sortida, i una profunda actitud de
març i una altra a Vilanova el 29 el bisbe no va pretendre en
diàleg i de respecte.
d’abril. En el moment d’escriure absolut fer valer aquesta autoritat
aquest article, ha tingut lloc A mi em va emocionar realment a sobre de ningú. No va defugir
només la de Viladecans. veure el conjunt de persones que els qüestionaments que des de
s’hi havien aplegat. I encara em la sala se li van fer en relació a
Hi ha pres part Agustí Cortés, el
va emocionar més veure el to l’Església i tampoc no va parlar
bisbe de la diòcesi, i un conjunt
tant de la taula rodona com de amb prepotència. Això apropa,
força variat de persones amb el
les diverses intervencions dels perquè no és habitual.
denominador comú de viure la
assistents...
crisi des d’una forta implicació En fi, cal continuar treballant per
personal. La taula rodona tenia Crec que això ha estat possible apropar persones, i per aprofitar
la voluntat d’arribar no només per diferents factors que no són el millor de nosaltres mateixos.
als cristians, sinó a persones amb habituals. Un d’ells el fet que l’acte Mercè Solé és membre de l’Equip de
sensibilitat i responsabilitats s’ha publicitat a fora de l’Església Pastoral Obrera del bisbat de Sant
11
socials i polítiques. En aquest sentit, tant com ha estat possible. És Feliu de Llobregat.
l’acte de Viladecans va assolir a dir, hem partit de la base que

12. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Drets humans i advocats defensors
Josetxo Ordóñez
l’àmbit dels drets humans. En aquest sentit, l’Associació
Des del 1970, existeix com a comissió
és membre actiu de la Federació d’ONG pels Drets
interna del Col·legi d’Advocats de
Humans, i de la FOCIR (Federació d’Organitzacions
Barcelona la Comissió de Defensa dels
Catalanes Internacionalment Reconegudes).
Drets de la Persona. És l’única comissió
col·legial creada per assemblea dels Un aspecte especialment rellevant de la nostra activitat
advocats. A més, per iniciativa del grup que constituïa consisteix en l’exercici davant dels tribunals de l’acció
el nucli més actiu de la Comissió de Defensa va ser popular en nombroses causes penals seguides per
creada el 1986 l’Associació Catalana per a la Defensa vulneració de drets humans així com la interposició
dels Drets Humans, associació sense ànim de lucre i de demandes contencioses contra actuacions lesives
constituïda exclusivament per advocats en exercici. de l’Administració.
Bé des de la Comissió de Defensa, dins del Col·legi Una activitat específica de l’Associació és l’aportació
d’Advocats, bé des de l’Associació, dins de la d’assessorament jurídic obert als ciutadans. En aquests
xarxa dels moviments socials, els advocats que moments, tenim establerts convenis de col·laboració
hi pertanyem hem orientat la nostra professió a amb l’Ajuntament de Barcelona, consistent en la gestió
la defensa dels drets fonamentals de la persona, jurídica de l’OND (Oficina per la No Discriminació),
individuals i col·lectius, reconeguts en els diversos i amb els Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Gavà,
tractats i convenis internacionals constitutius del cos pel que fa a les Oficines de Drets Civils d’aquests
jurídic que anomenem drets humans. municipis. El servei d’assessorament està relacionat
amb possibles actes discriminatoris o de vulneració
Entre la Comissió de Defensa i l’Associació existeix
dels drets humans.
una total identificació d’objectius i plantejaments.
L’activitat de la Comissió de Defensa incideix en L’Associació és membre fundador de l’associació AED
reunions periòdiques, oferta de formació continuada (Advocats Europeus Demòcrates; http://www.aeud.
al col·lectiu d’advocats barcelonins, i en especial, en org/), que agrupa sindicats i associacions d’advocats
el seguiment de l’actualitat legal i pràctica dels temes dels diferents països de la Unió Europea, units en la
d’estrangeria i presons. defensa dels drets dels ciutadans, en la preservació
de la independència dels advocats, i en la lluita per
En relació a l’exercici professional de l’advocacia,
un dret europeu democràtic i progressista.
lluitem per la protecció i ampliació dels drets de la
defensa davant de qualsevol instància judicial o Constatem que el sistema de garanties democràtiques
administrativa, així com per la independència i el i el respecte dels drets i llibertats dels ciutadans es
lliure exercici de la nostra professió. veuen amenaçats per processos legislatius i pràctiques
policials i judicials que progressivament redueixen
Estem atents a les reformes de la legislació en els àmbits
l’àmbit de vigència dels drets humans fonamentals,
penal, processal i social, amb especial dedicació a la
tot prioritzant la lògica de la guerra permanent contra
legislació antiterrorista, a les qüestions penitenciàries
el terrorisme i la ideologia de la seguretat i el control
i als drets i llibertats dels ciutadans estrangers.
com valors suprems. L’hegemonia de les tendències
Igualment, ens ocupem de l’accés de tots els ciutadans
polítiques autoritàries i repressives és un fet present a
a la justícia, en el marc de la defensa d’ofici.
tot Europa, que condiciona la realitat social i l’exercici
En tots aquests camps, el nostre objectiu és constituir
de la nostra professió. Considerem que cal lluitar
un instrument eficaç de lluita contra les vulneracions
per consolidar el, ara en qüestió, sistema de drets i
dels drets fonamentals dels ciutadans i la promoció i
llibertats assolits a partir de 1945. En aquesta lluita,
defensa dels drets cívics i les llibertats democràtiques.
els advocats hi volem tenir un lloc.
Per assolir aquests objectius, celebrem actes públics
Comissió de Defensa dels Drets de la Persona
d’estudi i debat; participem en la formació de l’opinió
(Col·legi d’Advocats)
pública exposant les seves propostes i denúncies
Carrer Mallorca, 283, 4a planta, 08037 Barcelona
en publicacions, comunicats i rodes de premsa;
Adreça electrònica: comissions@icab.cat
la intervenció activa en els debats socials, com
Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans
interlocutors amb les autoritats administratives, els
12 Carrer Portaferrissa, 18, entl. 2a, 08002 Barcelona
partits polítics i els moviments socials de base, així
Adreça electrònica: acddh@acddh.org
com amb altres entitats i associacions que treballen en

13. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Receptes Receptes
Amanida Psicòlegs
de crisi Salvador Clarós
Una mestra comentava, en relació a la indecisió dels
alumnes de l’ESO per encarrilar el seu esdevenidor, que
Tere Jorge
n’hi ha molts que volen ser psicòlegs, pobra canalla, va
afegir la mestra. Sí, pobres, vaig pensar jo, a veure si
La pasta és un aliment complet, fàcil de preparar, acabaran ells a la consulta del psicòleg. S’ha estès la idea
molt creatiu i econòmic. Normalment els plats de que hi ha molta gent que necessita ajuda i segurament, els
pasta són saludables i ens aporten molta energia. nois i noies de l’ESO veuen en el psicòleg algú disposat
Just els ingredients que necessitem en època de a ajudar els altres, com abans veien la figura del metge o
crisi. del mestre. Ara se senten cridats a donar consells i posar,
en definitiva, sensatesa i sentit comú allà on no n’hi ha.
Tot i que Itàlia es el regne de la pasta, tota la
cultura mediterrània l’ha incorporada en els seus Res a dir contra els professionals que exerceixen la
receptaris populars. psicologia clínica, ho aclareixo perquè no es malentengui
el que diré a continuació. Els psicòlegs s’han convertit,
Per tots aquests motius i perquè podem dir, sense
d’un temps cap aquí, en una força de xoc i contenció.
por d’equivocar-nos gaire, que es tracta d’un
En primer lloc perquè són tants que constitueixen
aliment universal que a tothom agrada, avui
gairebé un exèrcit. També perquè se’ls troba exercint a
oferim una combinació fresca i que admet molts
tot arreu: a les escoles, lloc delicat per a la convivència;
tipus de variacions en el seus ingredients que ens
davant de les catàstrofes naturals i dels traumes socials
permet fer un plat d’aprofitament o “amanida de
derivats de la violència quotidiana; a les empreses,
crisi” al gust.
animant el personal a encaixar esportivament els canvis
Ingredients (per a 4 persones): un carbassó; i les decisions de la direcció, sense protestes inútils que
100 gr. de xampinyons tallats a làmines; 3 acabarien per traumatitzar-los; darrerament, se’ls està
penques d’api; 1/2 tassa de iogurt desnatat; veient també acompanyant aquell moment crític de
1/2 ceba; suc d’una llimona; 1/2 cullerada de l’acomiadament col·lectiu. Les empreses amb Expedients
curry en pols; 50 gr. de formatge rocafort; de Regulació d’Ocupació, els famosos ERO, no tenen
500 gr. de pasta al gust (margarides, taurons, avui gaire problema per pagar els serveis d’un equip de
macarrons de verdures...); 1 pastilla de psicòlegs que ajudi a esmorteir el cop als afectats, i fer
caldo. teràpia a continuació amb els que queden a l’empresa
Preparació: Tallar a trossos el carbassó i l’api. per tal de treure’ls com més aviat millor el tremolor de
Saltejar juntament amb els xampinyons fins cames. No sé per què no es posen també els psicòlegs a
que estiguin daurats. la sortida dels camps de futbol: l’afició de determinats
equips segurament ho agrairia. Finalment, una tasca
Bullir la pasta en aigua abundant afegint-hi
més solitària però no menys important per la seva
una pastilla de caldo perquè li doni més gust.
transcendència popular: escriure llibres d’autoajuda. Hi
Afegir les verdures saltejades.
ha lectures d’autoajuda que són obligatòries en algunes
En un altre recipient barrejar el iogurt, la ceba empreses. Qui no hagi treballat en una multinacional
ratllada, el suc de la llimona i el curry. Afegir- potser no s’ho creurà.
ho a la pasta. Abans de servir, abocar-hi per
Aquesta societat genera importants dosis d’angoixa per
sobre el formatge rocafort esmicolat.
la por a perdre allò que es té. L’interès creixent per la
psicologia no fa sinó confirmar que som febles i inestables.
La fortalesa emocional només pot descansar sobre els
valors, la fe, les conviccions, l’estima. I l’acompanyament,
l’ajut i el sentit comú hauria de formar part de les
habilitats de metges, mestres, encarregats o caps de
departament, capellans, pares i mares, de tothom... però
des de l’individualisme, el consumisme i l’egoisme no es
13
pot ser fort. Llavors acudim al psicòleg...

14. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
Q
C
UAN EL PAPA S’EQUIVOCA. La
ANVI PER REFER PONTS. Els
situació, certament, és insòlita. No
resultats de les eleccions al Parlament
sé jo si hi ha hagut un papa que
Basc del passat u de març ens van
hagi hagut de rectificar i demanar
deixar clar que el nacionalisme
disculpes tantes vegades per les coses que
moderat, de la mà d’Ibarretxe, es mantenia
ha dit i fet com ha hagut de fer el papa Benet
com a primera força política, però perdent
XVI en els seus quatre anys de pontificat.
qualsevol possibilitat d’assolir el govern;
Rectificacions i disculpes a vegades directes
és el que té portar deu anys alimentant
i explícites i a vegades matisades més o
estratègies de dinamitar ponts per aglutinar
menys dissimuladament. Segurament que la
forces. El PSE-EE, portat pel seu compromís
rectificació més òbvia va ser quan va haver
electoral de canvi, no pot renunciar a oferir-
d’acceptar fer-se enrere en el nomenament
se com a alternativa, que es xifra en recuperar
del bisbe auxiliar de la diòcesi austríaca
el valor que té l’Estatut de Gernika com
de Linz, el capellà Gerhard Wagner, el que
a superior marc jurídic institucional, tan
deia que Harry Potter era una obra satànica
danyat en aquests temps, i guanyar espai
i que l’huracà Katrina havia estat un càstig
per al diàleg i l’acord, on guanyi valor el
de Déu. I després, el reconeixement que si
pluralisme i la diversitat. Després de tant
hagués mirat més Internet hauria vist el que
de temps que el nacionalisme s’esforçà en
pensava el bisbe lefebvrista Williamson. I la
segmentar el País entre nacionalistes i no
rectificació (sota capa de matisació) de la seva
nacionalistes, els socialistes ens proposem
afirmació que els preservatius no servien per
construir ciutadania d’una altra manera,
combatre la sida. I així successivament. Què
sense dicotomies estèrils. El contingut de
deu estar passant al Vaticà? Evidentment,
l’acord amb el PP, titulat “bases pel canvi
és bo que un papa reconegui errors. Però
democràtic” no tan sols no suposa cap
no ho és gens que faci tant la sensació que
concessió al Partit Popular o un desistiment
les coses es fan sense consultar, sense tenir
en aquest esforç, sinó que compendia i
la informació necessària, sense preveure
ressalta una part significativa del nostre
les conseqüències del que es diu i de les
propi programa electoral, oferint un
decisions que es prenen... com si n’hi hagués
panorama d’estabilitat al País que permet al
prou amb tenir uns principis doctrinals
socialisme basc regenerar relacions amb el
suposadament sòlids i anar-los transmetent,
món nacionalista; això sí, haurem de tapar
independentment del que viuen els creients
les trinxeres que aquests van excavar. I pot
i del que viu el món. Potser el problema està
portar-nos temps, això. Óscar Seco (diputat
en la suposada solidesa d’aquests principis...
del PSE-EE, membre de Cristians Socialistes)
Josep Lligadas
H
EM MORT EL LLOP... NOMÉS EL LLOP? El passat 17 d’abril va tenir lloc, al teatre
Àtrium de Viladecans, l’estrena de l’obra Terra baixa d’Àngel Guimerà, en una adaptació
impulsada per Calixto Bieito, dirigida per l’alemany Hasko Weber, i convertint en
Manelic en un immigrant sense papers i l’amo Sebastià en un cap mafiós de barri.
Ara, l’obra la fan al Romea. A mi em van oferir un parell d’entrades gratuïtes per a l’estrena
viladecanenca i no les vaig voler. I no l’aniré a veure, aquesta obra, perquè, simplement, és un
engany. Si Calixto Bieito té ganes de fer una obra teatral en què un mafiós vol muntar-li a la
seva amant un matrimoni amb un immigrant que faci de tapadora de les seves relacions, a mi
em sembla esplèndid. Però aleshores, que no en digui Terra baixa ni hi fiqui l’Àngel Guimerà pel
mig. Si vol, que en un subtítol petitó digui que s’hi ha inspirat, però prou. Però que no vulgui
apropiar-se de la fama dels bons escriptors per aconseguir els seus èxits. Guimerà va escriure
l’obra que va escriure, amb una gran potència tant dramatúrgica com de contingut, i si algú vol
representar Terra baixa ha de representar Terra baixa, no una altra obra. Alguna cosa caldria fer
per impedir a tots els Calixtos Bieitos del món continuar pensant que els espectadors som tan
idiotes que si no ens “actualitzen” els clàssics no serem capaços d’entendre’ls. Josep Lligadas
14

15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
l’estudi de la filosofia. Les grans
amistats esdevé, en canvi, una
obra de divulgació, un tastet del
pensament dels Maritain. Mercè
Solé
Les grans amistats. Raïssa
Maritain. Col·lecció Torsimany 6.
Cartes des de la presó. Dietrich
Claret, Barcelona 2003.
Bonhoeffer. Editorial Pòrtic, 2a.
Traduït i introduït pel bisbe Joan
edició, Barcelona, 2008.
Carrera, aquest llibre és una molt
Ha estat una bona lectura per
bona aproximació al pensament
a la Setmana Santa. Dietrich
de Jacques i Raïssa Maritain,
Bonhoeffer va ser un pastor i
dos pensadors que van exercir
teòleg luterà que es va implicar
El lado oscuro del amor. Rafik
–i continuen exercint– una gran
fortament contra el nazisme i
Schami. Editorial Salamandra.
influència en la configuració
contra el model d’Església que
Barcelona, 2008.
del pensament cristià del segle
aquest propugnava. Això li va
XX que s’expressà en el Concili No us deixéssiu espantar per les
costar la detenció, l’estada durant
Vaticà II. 825 planes d’aquesta magnífica
dos anys a la presó, i finalment,
novel·la de l’escriptor sirià
El llibre és una autobiografia
la mort a la forca l’any 1945.
resident a Alemanya Rafik
de Raïssa Oumançoff, nascuda
El llibre recull cartes escrites
Schami. Cristià catòlic va néixer
a Rússia d’una família jueva,
als seus pares i al seu amic,
a Damasc el 1946. Es va exilià a
instal·lada després a Paris.
també pastor i teòleg, Eberhard
Heidelberg el 1971 i allí va obtenir
Estudiant a la Sorbona, va
Bethge. Commou la seva
el doctorat en Químiques. Des
conéixer qui hauria de ser el
serenor, inquietud intel·lectual,
del 1982 es dedica plenament a
seu marit i junts van continuar
profunditat, el seu interès per
la literatura.
aquesta recerca de la veritat,
no preocupar encara més la
de l’ètica i del sentit de la vida, Aquesta novel·la és una mena
família o per la situació dels
que els estudis universitaris no de mosaic, una història feta
seus companys de presidi, i la
aconseguien satisfer. Va ser a d’històries, que van confegint
seva generositat. Escriure com
través de “grans amistats” amb una història, la de debò, social,
ho fa ell enmig d’una guerra,
personatges com Bergson, Péguy, política, religiosa, de Síria i dels
amb bombardejos continuats i
i Léon Bloy, que van acabar per països àrabs durant la primera
a la presó ja denota una qualitat
convertir-se al cristianisme. meitat del segle XX. Rafik
humana extraordinària.
Dir que van acabar, de fet, no parteix de l’odi i la rivalitat entre
és correcte. Mai no van deixar Amb tot, alguns dels seus escrits
dues famílies cristianes, una
de preguntar-se, d’anar més a són ben bé fruit d’una època. És
d’ortodoxa i l’altra de catòlica,
fons, de pensar, d’escriure, de una persona clarament d’ordre,
al bell mig del món àrab. I fa un
comprometre’s... Com molt bé que avui ens sembla conservadora
retrat de costums, valors, formes
recordava, per cert, recentment (llegir la seva obra en clau feminista
d’entendre la vida... Té la gràcia
Joan Rigol en la presentació de la no és gens aconsellable!). La seva
que ho fa des del punt de vista
publicació de la seva tesi doctoral, valentia i honestedat el van portar
sirià i amb coneixement de quins
que acaba d’editar la Facultat de a la mort. Junt amb la seva forma
són els estereotips occidentals
Teologia de Catalunya. Però, a d’entendre la fe, que situa el
sobre el món àrab. És un llibre
diferència de Les grans amistats, seguiment de Jesús enmig de la
que estimula a llegir una mica
ja és matèria per a persones
15
vida concreta i encarnada de les
més sobre la història de l’Orient
especialment motivades per a persones. Mercè Solé
Mitjà. Mercè Solé

16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
l’eucaristia, tot un repte (i iV)
Josep Lligadas
Acabarem aquesta sèrie sobre l’Eucaristia mirant Perquè això pugui ser així, cal, certament, que
una mica cap a la nostra realitat. Si aquesta mi- la celebració tingui una mínima dignitat, que
rada la fem des de fora, segurament que podrem estigui feta amb ganes, que el capellà que la pre-
concloure que la majoria d’elements que s’hau- sideix vulgui transmetre fe i esperança encara
rien de fer visibles en les nostres celebracions que a vegades no li surti gaire bé, que amb la
de l’Eucaristia, de fet queden bastant invisibles. gent amb la qual ens trobem hi hagi una certa
Vull dir que difícilment, vist des de fora, les ce- sintonia... Ja ho hem dit en números anteriors,
lebracions de l’Eucaristia poden ser percebudes que l’Eucaristia, com els altres sagraments, ens
com a moments intensos de trobada comunità- transmeten la presència de Jesús a través de
ria amb Jesucrist que empenyen a viure la fe i paraules i signes: com més propers i significatius
l’Evangeli en el món... siguin els signes, i com més nostres ens sonin les
Les celebracions de l’Eucaristia porten a sobre paraules, més podrem viure allò que celebrem.
segles i segles de recorregut, amb el desgast De manera que sempre serà aconsellable buscar
que això comporta. Un desgast que, en part, és una celebració de l’Eucaristia que ens hi sentim
inevitable: les coses, si han de perdurar, s’han mínimament còmodes. Sense pretensions de
d’institucionalitzar, i això els fa perdre frescor grans coses, ja ho he dit, però que no ens grinyo-
i proximitat. Però en part, també, aquest des- li innecessàriament. I si podem col·laborar-hi
gast podria corregir-se i redreçar-se força, si es sortint a llegir o fent qualsevol altre servei, mi-
volgués continuar en l’esperit de reforma que llor. I encara una altra cosa: si pot ser, no estaria
va encetar el Concili Vaticà II: tant en els textos i gens malament que la gent més propera amb
signes de les celebracions, com en l’estil d’Esglé- qui compartim la fe (els del grup de reflexió o de
sia que hi ha al darrera. revisió de vida, per exemple) ens trobéssim a la
El fet, però, és que el desgast hi és. I això podria mateixa celebració de l’Eucaristia...
portar, a qui no estigui gaire implicat en el camí I, assegurat en la mesura que es pugui tot això,
eclesial, a considerar que són una cosa obsoleta i aleshores del que es tracta és d’anar a la celebra-
destinada a desaparèixer. Qui sap. Però el cas és ció de l’Eucaristia amb pau, amb ganes de tro-
que, en realitat, continua havent-hi molta gent bar-hi allò que ens pot donar: un espai cristià de
que troba, en aquesta reunió setmanal, un punt trobada col·lectiva amb Jesucrist, que ens arrela
de referència bàsic per a la seva vida cristiana. en tota la història mil·lenària de la nostra comu-
I no estic parlant només de gent “tradicional” o nitat cristiana. És cert, també, que amb el nostre
“conformista”. També hi ha prou gent seriosa- ritme agitat actual, aquesta trobada setmanal a
ment cristiana i seriosament compromesa que, vegades ve molt de trascantó. I, evidentment, els
en aquest espai pacífic, en el qual potser no hi cops en què hi ve realment molt, no serà molt
ha gaires emocions (a vegades sí, a vegades, en greu no d’anar-hi. Però més valdrà no prendre-
ocasions, un pot experimentar-hi molt de prop la s’ho gaire per costum. Perquè a l’Eucaristia ens
força de la fe i la força de la vida comunitària), hi hi trobem amb l’Església més quotidiana, més
troba la manera quotidiana per anar-se alimen- normal: amb la gent que, amb més o menys em-
tant de la Paraula que se’ns proclama, del pa i el penta, vol continuar el camí que van iniciar els
vi en el qual hi reconeixem Jesús, de l’encontre primers seguidors de Jesús, i per això continua
amb els altres cristians i cristianes... repetint la trobada que ells van iniciar...
Estic en la política pel que vaig aprendre en la teologia. La connexió entre
El retall
totes dues és l’amor. La política és l’expressió concreta de l’amor!
Fernando Cardenal
Jesuïta, ministre d’Educació del govern sandinista de Nicaragua de 1984 a 1990. “El Periódico”, 17 d’abril de 2009