Butlletí de reflexió i diàleg

1. L’ A G
U L L
A
Febrer 2010 - Any XV - Número 68
La immigració: bon esperit, i recursos
Primer hi va haver una frase: “És que alguna cosa s’ha de fer”. I després n’hi va haver
una altra: “És que si no no ens votarà ningú”.
La primera frase té molta raó. Els ajuntaments, que són els que han de gestionar els
serveis més propers als ciutadans, estan ofegats. La distribució de diners entre les
diverses administracions és clarament injusta, i els ajuntaments en són els perdedors.
I ara, amb la davallada de la construcció, les coses encara s’han espatllat més. I llavors
passa que, quan en un lloc el nombre d’immigrants té un cert volum, és més fàcil que
aquesta manca de recursos porti protestes i sorgeixin greuges comparatius més o
menys reals o imaginaris.
La segona frase és, en canvi, una barbaritat. Vic ha estat fins ara una ciutat modèlica en
l’esforç d’assumir la realitat de la immigració per crear una societat ben cohesionada. I
llençar tot això per la finestra per por de perdre l’alcaldia és la pitjor manera d’afrontar
un problema seriós com és aquest. Evidentment que si no hi ha prou recursos cal
fer alguna cosa. Però la cosa a fer no pot ser donar peixet a la Plataforma de Josep
Anglada. La cosa a fer ha de ser, més aviat, reivindicar amb tota l’energia els recursos
necessaris, però deixant clar que el que es vol és que tothom tingui el que li cal.
Hi ha dues maneres d’afrontar el fet de la immigració: amb bon esperit i amb mal
esperit. Vic hauria de recuperar el bon esperit que fins ara l’ha distingida. I, des
d’aquest bon esperit, fer tota la lluita que calgui, en la reivindicació de recursos, en la
reivindicació de les planificacions que semblin necessàries, en la voluntat d’explicar
la realitat una vegada i una altra... I en aquesta lluita hi hauria de ser tothom, també
els altres municipis, també el govern de Catalunya.
Qualsevol persona que tingui un mínima visió del que passa sap que és insensat
pensar que si s’impedeix o es dificulta que els immigrants que viuen aquí puguin
accedir als serveis bàsics se n’aniran. La realitat de la immigració es podrà controlar
més o menys, i és un debat obert, però en tot cas el que no va enlloc és cultivar, de
cara o de trascantó, la idea que els immigrants són una nosa i un mal contra el qual
cal actuar. Cultivar aquesta idea en el nivell que sigui és actuar amb mal esperit.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar
03 De Hopenhaguen al desencís... L. Serra
Any XV. Número 68
Febrer 2010
LA PALMERA I LA FONT
Periodicitat: 04 El comiat de Xavier Jounou, alcalde de Solsona
cinc números l’any. 05 Ètica i política. M. Solé
Subscripció anual: 10 € 06 Excomunions quotidianes. M. J. Hernández
Grup promotor: 07 Religió, llengua, cultura a Catalunya. J. Bada
Jaume Botey 09 El Fòrum Català de Teologia i Alliberament. P. Vilaseva
Joaquim M. Cervera
Salva Clarós 10 Veïnes i monges. M. Solé
Kitty Guirao
Maria-Josep Hernàndez amb entitat (i experiència)
Tere Jorge
Josep Lligadas 11 Els afectats de Fibromiàlgia. M. Lluïsa Capdevila
Josep Pascual
Mercè Solé RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Coordinació: 12 Bacallà a la mel amb mandarina. T. Jorge
Josep Lligadas
Compaginació:
12 Cementiri nuclear, aquí no, gràcies!. S. Clarós
Mercè Solé 13 Puntades
Dibuixos:
Montserrat Cabo
Capçalera: 15 Per airejar el cervell
Mercè Gallifa
Imprimeix: La FE DE CADA DIA
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça: 16 D’on ve la nostra idea de Déu (3: El judaisme). J. Lligadas
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
Retardar la jubilació...
http://punxo.blogspot.com Serà així?
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
De Hopenhaguen al desencís
Laia Serra
Fa ja més d’un mes que estàvem esperant
l’esdeveniment que havia de marcar la dècada
vinent (2013-2020). L’acord que havia de suposar
un punt d’inflexió i que havia de demostrar que
podíem canviar maneres de fer amb repercussions
nefastes per al medi ambient i per a nosaltres, com
a part d’aquest. Però què havia de ser i què va ser
Copenhaguen?
Anirem per parts. Per fer-ho començarem a la
dècada dels 80, quan l’amenaça d’un canvi climàtic
significava l’inici de mecanismes de monitoratge del
clima, l’establiment del Panel Intergovernamental
sobre Canvi Climàtic (IPCC) i les negociacions d’un
conveni sobre el canvi climàtic. El 1992, se signaria
el Conveni Marc sobre Canvi Climàtic.
coincidint curiosament amb Copenhaguen, s’ha
Un conveni ha de ser signat i després ratificat pels intentat deslegitimar) són clars i rotunds amb el
estats. Quan un estat el ratifica es compromet a fer fet que ens enfrontem a una amenaça alarmant,
que aquest conveni passi a ser norma nacional en causada pels humans i que és bàsic i urgent la
el moment que el conveni entri en vigor. El conveni reducció d’emissions de GHG.
entrarà en vigor quan un nombre determinat
d’estats l’hagi ratificat. Aquest procediment, A la COP13 del Conveni Marc celebrada a Bali,
que sembla tan complicat, és una garantia pels els estats es van donar de termini la COP15 de
estats que ratifiquen l’acord que no seran els Copenhaguen per arribar a un nou acord que
únics que faran un esforç determinat. Així, quan rellevés i enfortís Kioto. És a dir, que havien
un acord entra en vigor els estats es van reunint d’arribar a un acord de reducció d’emissions per al
periòdicament per anar avaluant el compliment de període 2013-2020 que servís per combatre el canvi
l’acord i millorar-lo si s’escau. És el que es coneix climàtic. El resultat del que s’havia batejat com
com COP (Conference of the Parties). Hopenaghen, jugant amb la paraula esperança en
anglès (hope), va ser realment desencisador: cap
El Conveni Marc de 1992 no establia cap reducció mesura, cap acord en percentatges de reducció. No
d’emissions dels gasos d’efecte hivernacle (GHG), entraré a analitzar els posicionaments i el paper
però va ser un pas important perquè els estats dels estats, la comunitat científica, les ONG, els
anessin treballat per combatre el canvi climàtic. A mitjans de comunicació o els avenços i retrocessos
la COP3 del Conveni Marc es va signar el Protocol més específics que es van produir, sinó que voldria
de Kioto, aquest sí amb reduccions d’emissions plantejar la reflexió de què implica i on ens porta
de GHG. Una reducció global del 5% respecte a el que ha passat a Copenhaguen.
les emissions de 1990 per al període 2008-2012.
Reduccions que havien de realitzar els països És evident que les negociacions no acaben a
de l’annex I del Conveni, és a dir, els països Copenhaguen. Hi haurà més COP i se seguirà
desenvolupats, perquè es reconeix que els països treballat el tema, però és clar que el temps no juga
en vies de desenvolupament no han generat el a favor nostre (a Copenhaguen, conscients dels
problema i no se’ls podia demanar l’esforç de riscos del canvi climàtic, sí que es parlava de com
solucionar-lo quan tampoc presentaven unes es podien fer polítiques d’adaptació als canvis
emissions importats d’aquests gasos. Evidentment, i problemes que ocasiona i ocasionarà el canvi
aquesta reducció s’ha vist ( i ja es veia a Kioto) que climàtic). Copenhaguen reflecteix les dificultats per
assumir i aprendre dels nostres errors del model
3
és clarament insuficient per fer front al problema.
Els informes de l’IPCC (malgrat que últimament, de desenvolupament i per plantejar alternatives,
alternatives que caldrà temps per veure’n resultats.

4. Sempre parlem que s’ha de pensar globalment i a un altre terreny). Si el 1992 no hi hagués hagut
actuar localment, és cert, però ens equivocaríem el Conveni Marc tampoc hi hagués hagut Kioto.
si penséssim que no necessitem aquests acords. Si no hi hagués hagut Kioto, no podríem haver-
Tenim a sobre la taula problemes que si no actuem lo criticat, ni desprestigiat aquells estats que no
també globalment no podrem afrontar. Necessitem han volgut treballar amb l’esperit de combatre el
que s’arribi a compromisos, necessitem que se’n canvi climàtic. Necessitàvem aquest acord (i ja fa
parli. Si a la dècada dels 80 no s’hagués creat temps) i, encara que ara no estigui als mitjans de
l’IPCC no tindríem tantes dades sobre el canvi comunicació, el seguim necessitant amb urgència.
climàtic (ni vídeos de l’Al Gore, per portar-ho Laia Serra és doctora en relacions internacionals
La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
El comiat de Xavier Jounou,
alcalde de Solsona
Tot i que ja han estat publicades a diversos llocs, no ens podem estar de reproduir també en la nostra revista les
paraules de comiat que va voler adreçar a la família, companys i conciutadans l’alcalde Solsona Xavier Jounou i Bajo,
abans de la seva mort, esdevinguda el passat 13 de gener de 2010.
Déu ho ha volgut i jo ho accepto. on he pogut en sentir el vostre equivocar a voltes, i és per això,
Sempre he estat a disponibilitat alè afectuós a prop tothora. que voldria demanar
seva i no puc tirar-me pas enrere Sé que avui també marxa disculpes si algú en
ara, tot i que em costi entendre- un alcalde de Solsona. algun moment s’ha
ho. No ha estat mai per a trobat desatès o decebut.
Vivim tan intensament, que mi un objectiu ser- En fi, m’he sentit molt
sembla que no pugui ser que, de ho, era més
cop i volta, d’avui per demà, et aviat com una
pugui atrapar una malaltia com disponibilitat
la que s’ha enamorat de mi i que sentia. I
paralitzar-ho tot. Però la realitat us puc dir que
ha estat aquesta, i és aquesta bé ha valgut la
la que hem hagut d’acceptar i pena, que he
d’encarar, malgrat costi. sentit moltes
Marxo conformat, tranquil i serè, coses fent-ne,
però amb l’ànima corpresa per que he pogut
totes les persones estimades que compartir hores de treball, de orgullós de poder ser alcalde de
deixo. La meva esposa Isabel preocupacions, però també la ciutat que tant estimo, i ho he
i les nostres filles, Laura i Rut. d’anhels i moltes il·lusions i intentat fer tan bé com he sabut.
Els meus pares, germanes, tiets i moments preciosos, tant amb la Sempre m’he sentit, malgrat les
tietes, sogra, cunyats, nebots, que totalitat dels regidors com amb normals discrepàncies, apreciat
s’han desviscut per mi i m’han l’ampli ventall de treballadors i respectat, fet que valoro
abocat més amor del que em municipals. I he pogut parlar molt. Us demano, si us plau,
podia arribar a imaginar! I també amb tanta gent i conèixer-ne consideració i comprensió pel
el de tants amics i amigues i tanta de nova... He procurat tenir govern municipal; no ha estat
coneguts que he sentit tan a prop un marcat sentit institucional fàcil tot aquest temps per a ells
durant tot aquest procés que em del càrrec, i ser l’alcalde de en aquest meu estat. Jo hi poso
duu avui aquí! No sabeu el bé tots els solsonins i solsonines; tota la confiança. De la mateixa
i l’escalf humà que he arribat a alhora que he procurat ser just manera que diposito tota la
4 experimentar ben endins del cor,
i com m’ha ajudat a lluitar fins
i atendre tothom per igual. De
tota manera, em dec haver pogut
meva confiança i aboco tota
la meva estima personal en el

5. nou alcalde. És una bellíssima més generositat i molta obertura de la gent que per amor a Crist
persona, honrada i ferma, que hi de mires. No hi ha ningú en es dóna de manera humil i gens
posarà tota la dedicació i estima possessió de la veritat ni de res sorollosa. Com em recordo
que requereix el càrrec i la ciutat. que sigui de tots, ni ningú sol en aquests moments del bisbe
Ser i fer de pagès ha estat la pot atribuir-se ser Catalunya. Pere, allà a l’Araguaia, o de les
meva vida. I vull reivindicar la Si us plau, parem un moment, monges de l’Hospital i de tantes
necessitat que té al societat de recapacitem i adonem-nos que i tantes altres vides, creients i no
demostrar, amb fets més que la nostra desunió és, alhora, la creients, lliurades de ple a abocar
amb paraules, que la nostra nostra més gran feblesa. I que, amor sobre qui més ho necessita,
activitat és imprescindible, però sobretot, no podem exercir la ja sia per fidelitat a l’Evangeli,
que, a l’ensems, la gent que política des de la rancúnia, des ja sia per estimació a la dignitat
vivim al camp no podem ser del recel constant, ni des de les humana. I no és prou vergonyós
uns ploramiques eterns, sinó batalletes entre els partits i dins que els cristians, a hores d’ara,
uns innovadors i renovadors seu. No ens duu enlloc que no encara visquem dividits.
constants. sigui a l’embadaliment, tot sovint Tot anirà a millor, ja ho veureu.
babau, de la militància de torn El mal sempre fa molt soroll, al
Ser cristià i ser català són dos fets de cada partit. Però això també
que m’han marcat profundament contrari del bé, que és silenciós.
és eixorc. Però hi ha molta bondat encara en
en la vida.
I la meva pobra i estimada molta gent per capgirar moltes
Us encoratjo a seguir treballant Església! Tan còmoda a Roma coses i poders. Segur. El món ha
per tal de poder arribar a la i tan desubicada a la cova de d’anar a millor. Treballem-hi per
plena sobirania nacional, fruit Betlem! Aquesta jerarquia tan fer-ho realitat!
d’una majoria democràtica que allunyada del Concili Vaticà
l’avali. Una Catalunya on hi Bé, me’n vaig, si m’hi vol, amb el
II, i alhora tan recelosament Fill del fuster de Natzaret, el meu
càpiga tothom qui hi vulgui ser. garant d’allò que hauria de ser
I, en aquests moments, gosaria guia en aquesta vida terrenal.
secundari. Tan satisfeta fent
demanar a la societat una mica celebracions amb reminiscències Aquí, a propet de la Mare de Déu
més de confiança i de comprensió del passat dins engalanats del Claustre, us dic adéu.
en la classe política catalana. Ja temples, i tan absent en la seva Déu ho ha volgut i jo ho accepto,
sé que passa el que passa, però principal missió evangèlica, la i li demano que us ajudi a
també és cert que hi ha molta de pedres enfora, allà on aplicar acceptar-ho a vosaltres.
gent que s’hi dedica de manera i viure-hi la fe i la donació agafa
correctíssima i pensant només en tot el seu sentit de ser cristià. Al cel ens puguem retrobar tots
el bé de tots. No siguem injustos Com me n’he sentit de prop plegats. M’enduc tot el vostre
posant tothom al mateix sac. I sempre de la gent senzilla que amor i tot el vostre afecte dins el
a la classe política li demanaria treballa per les seves parròquies, calaixet del meu cor!
Ètica i Política
Mercè Solé
El Departament de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Catalunya ha organitzat per als dies 8 i
9 de febrer una Jornada amb el títol “El valor de l’acció política i la seva dimensió ètica”. Tema encertat i
escaient avui, com mai.
El problema és que quan he llegit el programa se m’han passat les ganes de participar-hi: entre les
persones convidades no hi ha cap dona ni des del camp de la política, ni de l’ètica, ni de la teologia,
cosa que avui resulta cridanera. Els convidats cobreixen només una part de l’ espectre polític (Joan
Majó, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. i Miquel Roca i Junyent) i ho són per la seva vinculació
al Parlament espanyol. Cap esment de la política municipal, la més propera, la porta d’entrada de
molta gent a la política i font de corrupcions amb majúscula.
Em sap greu que sigui així perquè el tema em sembla d’allò més oportú. La política, a part de les
actuacions clarament delictives, està derivant cap a unes formes que dificulten molt el consens i la
convivència, que busquen el perpetu enfrontament per “marcar perfil” per damunt del bé comú, i
que a la pràctica són poc participatives. La desmobilització que comporta deixarà la política, o sigui
l’organització social que marca les condicions de vida de tantes persones desprotegides, en mans de
molt pocs. I no precisament els millors. 5

6. Excomunions quotidianes
Maria-Josep Hernández
Dono gràcies d’haver conegut i poder vol un fracàs tan dolorós
viure en el context d’una Església a la vida com és el fracàs
en la qual crec i que és fidel a de l’amor? Ningú. Doncs
l’evangeli de Jesús, una Església queden exclosos de la
on tots tenim veu, on som iguals comunió per llei, facin el
en deures i drets, compromesa que facin, ni que es volguessin
amb els més pobres, acollidora amb la fer monjos o monges... El fracàs
diversitat i la diferència, i on els valors de la persona no pot ser entès pels
humans, l’amor a l’altre i el compromís qui es creuen perfectes.
comunitari són el més important. Aquesta
De fet, l’amor i la sexualitat són dos
Església que proposa i no imposa, que
grans temes recurrents per l’Església.
dona la mà i acompanya, dóna sentit a
Passen pel davant –pel que fa
la fe. Aquesta Església existeix, però
a la insistència dels discursos
hi ha moltíssimes persones que
oficials– dels abusos de poder,
desconeixen de la seva existència ja
la corrupció, l’explotació,
que està enterbolida per un núvol
l’esclavatge, les guerres, les
de pors, d’interpretacions, de
dictadures... es veu que tot
desitjos de poder i d’amenaces
pot ser perdonat o es pot fer
que fan cada cop més que siguem
la “visita grossa” si no es tracta de moral sexual.
un tren que va perdent vagons a cada estació,
L’eslògan dels anys 60, “Fes l’amor i no la guerra”
els vagons dels que se senten exclosos i incompresos,
devia provocar greus problemes d’insomni. Al cap
condemnats pels prejudicis i per la llei mal entesa
i a la fi, una persona que n’ha matat una altra, o que
que no seria mai la llei de Jesús.
ven armes de destrucció o mines anti-persona, pot
Aquests dies passats, que es parlava tant d’amenaces arribar penedir-se i pot arribar a rebre el perdó (i
d’excomunió als diputats, a mi em venien al cap les tornar a combregar) si es donen els fets necessaris:
excomunions quotidianes del dia a dia. Ja sé que en penediment, confessió, etc. Però l’homosexual,
aquests casos no es pot parlar d’excomunions, en com s’ha de penedir si ha nascut així i estima així?
tot cas serien els exclosos de l’Eucaristia per la llei I el divorciat, com es pot tornar a enamorar per
i el dret, exclosos sense haver estat jutjats, només obligació o què ha de fer si ha estat abandonat? Una
prejutjats. I aquests, els prejutjats dins l’Església, altra cosa seria els que, des d’aquestes realitats, fan
són els que van directes als vagons que anem mal als altres, però si els posem a tots al mateix sac,
perdent, i un bon motiu perquè d’altres persones els estem prejutjant i condemnant injustament.
que veuran aquesta realitat injusta, l’abandonin.
Més casos, i un fet tan habitual i quotidià avui
A qui em refereixo? Doncs comencem pels més dia: parelles que viuen junts sense matrimoni. La
apedregats per la història i l’actualitat de l’Església majoria joves, però també n’hi ha de més grans
catòlica: els homosexuals. Aquesta realitat humana que potser s’acabaran casant o potser no. Són
i de la natura es confon exclusivament amb vici, menys cristians si en el seu compromís personal
malaltia i pecat. El consell per a ells: la pregària, la no s’ajusten als paràmetres oficials de: amor =
castedat... Són humans i estimen, però no segons matrimoni = fills? (i molts fills, perquè el preservatiu
les regles de l’Església i, per tant, són exclosos de la tampoc està admès...). Tot plegat ja ens omple uns
comunió. Prejutjats, evidentment, perquè pot haver quants vagons més de creients que abandonaran
en ells (o elles, en el cas de les dones) parelles plenes l’Església, que entenen que el seu compromís de fe
d’amor, que faran l’amor sense opció a procrear, i va molt més enllà de la seva vida íntima. I encara
per tant el seu amor “no valdrà per res” i sense fer puc anar més lluny, sense ànim d’escandalitzar (de
mal a ningú aniran acumulant més “pecats”. fet, a mi només m’escandalitza l’odi, no les formes
Els divorciats. Amb el somni del Matrimoni, que pugui prendre l’amor). Hi ha parelles que són
aspiració preciosa de moltes persones, es van jurar companys de vida i de camí, que viuen l’amor en
6 amor etern perquè hi creien, però el seu compromís
va acabar en fracàs. Segur que no ho volien, qui
llibertat, sense posseir-se l’un a l’altre i sense haver-
se jurat amor etern ni exclusiu. Qui té el copyright de

7. l’amor? Tothom és igual i sent igual? En definitiva, Sempre he pensat que en aquests vagons dels
“pecats i més pecats” que van a parar sempre incompresos, que l’Església va perdent, hi ha
allà mateix: la sexualitat, encara que sigui lliure, tantíssima gent bona que faria tant de servei a les
compartida i sense fer cap mal. De res importa comunitats i no viurien la fe en
que tots els que hem dit anteriorment tinguessin solitari. I el gran vagó
una vida plenament evangèlica, d’entrega irrecuperable seran totes les
als altres... seran exclosos per la seva generacions més joves, que
intimitat, per situacions no triades amb el Concili Vaticà II encara
com l’homosexualitat; no volgudes, no havien nascut i no van poder
com el fracàs d’un matrimoni; o veure el darrer buf d’Esperit
simplement incompreses perquè no que hi va haver a Roma... no és
s’ajusten als cànons establerts... que hi calgui un canvi de rumb, és
I un altre vagó més que vull esmentar dels que aquest canvi està venint. I si no,
no admesos a la comunió (n’hi hauria molts mirem l’edat de la majoria dels fidels
altres) seria els dels no confessats. Vaja, els que de les parròquies i de la majoria de
no creuen que en un confessionari un capellà (ésser capellans...
humà com ells) els hagi de dir si els perdona o no els Malgrat el que us pugui semblar, escric des de
pecats després de burxar a la seva intimitat. I aquí l’esperança i l’optimisme. Hi ha una altra Església,
ja hem arribat potser al fet més greu, al problema humil, que camina de puntetes, que seguint els
més de fons: si la llibertat en l’amor escandalitza, passos de Jesús convida a estimar i acollir, i que
la llibertat de consciència terroritza, ja que fa d’una forma o una altra, despullada de poder i de
trontollar els fonaments del sistema, de les regles riquesa, serà l’Església del futur. L’Església de la
del joc que han permès durant segles a l’Església condemna, dels mestres de la llei, dels prejudicis,
el control sobre l’ésser humà. I qui té poder no vol de la por... s’apagarà com una espelma que es va
perdre el control. fonent a poc a poc. Temps al temps.
Maria-Josep Hernàndez és periodista
Religió, llengua, cultura a
Catalunya.
Joan Bada
Aquest ha estat el títol de comunicació, i de l’altra a fer una
l’exposició exhibida al Palau lectura de la religió des d’una
Robert, des del 21 d’octubre perspectiva no confessional. No
del 2009 fins el 31 de gener de hem volgut fer una exposició
2010. La iniciativa va sorgir ecumènica, sinó donar un
de la Direcció General d’Afers tractament unitari al fenomen
Religiosos, enquadrada en la religiós vist des de la catalanitat
Conselleria de la Vicepresidència en la llengua i en la cultura,
de la Generalitat de Catalunya. donat que totes dues estan
La Directora General, Montserrat entrelligades i són susceptibles
Coll, em va demanar de fer- d’una lectura laica.
me’n càrrec com a comissari
L’objectiu que reflectia la
i vaig acceptar, tot i no tenir-
proposta era explicitar, tant
ne cap experiència. D’entrada,
com fos possible, la vinculació
però, he de dir que ha estat una
d’aquests tres conceptes en la
experiència gratificant, en la
història de Catalunya, en la seva
qual he après d’una banda força
construcció nacional, des de la
coses d’aquest món expositiu,
una de les noves fórmules de
romanització fins a l’aparició del
català com a llengua pròpia del 7

8. poble que s’anava configurant i lúdics i festius. Per això un dels
en la reconstrucció nacional quan àmbits de l’exposició estava
el territori que era anomenat destinat a la religiositat popular:
Catalunya i la societat que hi retalls de representacions dels
habitava veien amenaçada la pastorets, de les passions, de la
seva específica existència. Patum, de les danses de la mort
A poc a poc s’anaren incorporant han pogut ser conegudes per
altres religions a més a més del mitjà de la projecció de vídeos.
cristianisme i havien d’optar per Una molt petita selecció de
escollir com a llengua pròpia el goigs han donat fe del seu to
català. Hem presentat mostres festiu i de pregària popular. Un
que demostren aquest camí. En segon aspecte de la religiositat
el cas que això no fos així com popular ha estat la selecció d’ex-
és el cas de l’Islam i, en part, vots –petits quadres d’estètica
del Judaisme, hem fet recurs naif i significatius del fet que
a exposar alguns fragment el motivava–, triats des de
antics en la seva llengua i a una tres àrees del territori i escrits
traducció al català sobretot per majorment en català: Nostra
als llibres simbòlics o cultuals. Senyora del Vinyet (Garraf), Sant
Ramon Nonat (Segarra) i Nostra
Hem tingut també cura de a una seixantena les peces que Senyora del Miracle (Solsonès).
presentar algunes peces a través formarien part de l’exposició. Finalment, a cavall entre
de les quals es podia manifestar religiositat popular i litúrgica
clarament la defensa de l’ús Partíem de l’existència del
han estat la selecció de cançoners,
del català, quan aquest havia fet religiós i el seu influx en
de les esglésies evangèliques i
estat contradit per les autoritats; alguns aspectes ja en temps
catòliques, d’aquests la majoria
com és fàcil de comprendre en dels romans passant després a
d’ells publicats després del
aquest cas es dóna un predomini la Catalunya actual, presentada
Concili Vaticà II, també algunes
de peces “catòliques”. Una sociològicament amb el nombre
partitures de cants nostrats com
d’elles fins i tot és bilingüe –el de centres de culte i la seva
el Virolai, la pregària a la Verge
títol en llatí–; es tracta de l’obra ubicació territorial, deixant de
del Remei, per acabar amb una
de Sanç Capdevila recollint la banda el nombre de creients en
reproducció en facsímil del Llibre
documentació del concilis de cadascuna d’elles.
Vermell de Montserrat i un quadre
la Tarraconense, de sínodes Un segon àmbit recollia mostres de la Mare de Déu de Montserrat
diocesans i el llistat de més de dels llibres simbòlics, de amb vuit escolans tocant diversos
dos-cents catecismes editats catecismes, de culte, sempre en instruments musicals, que vol
entre el segle XVI fins el primer llengua catalana o en algun cas recordar la importància que en
terç del segle XX. bilingüe com el “missal romà- èpoques determinades van tenir
La metodologia escollida va català” editat pel Foment de les escolanies.
ser, en primer lloc, formar un Pietat Catalana (1926). També
Per acabar, un petit grupet
grup d’experts, tots ells docents es presenten, en aquest espai,
de peces ens recorda com en
d’universitats, per a redactar des alguns llibres bàsics de les
la història de les religions de
de la perspectiva de cadascun religions recentment arribades
vegades els elements d’una i altra
d’ells el llistat de peces, que a Catalunya, sempre que siguin
s’adapten als servei necessari ni
podien ajudar a fer palesa la editats en català. Es vol remarcar
que no fos el primitiu.
vinculació dels tres conceptes. que totes i cadascuna de les
Hi vam treballar dos anys des religions, amb la seva diversitat L’exposició es va tancar el dia
de l’octubre del 2007; en sortí i pluralitat, poden enriquir el 31 de gener. En ser d’entrada
un llistat de dues-centes peces llenguatge religiós català i amb gratuïta només podem saber els
i el plantejament d’un cicle la llengua la cultura. visitants per aproximació (uns
complementari de conferències i 40.000), però sí que en visites
Els creients en les diverses
de concerts de música religiosa. dedicades a escolars la xifra de
religions, unes més que altres,
La retallada econòmica va visitants ha estat de 1.043, en 57
fan arribar la seva específica
obligar a suprimir aquestes grups, pertanyents a 24 escoles.
religiositat als diversos camps de
activitats col·laterals i a reduir la vida, no exclosos els aspectes Joan Bada és capellà i historiador
8

9. El Fòrum Català de
Teologia i Alliberament
Pere Vilaseca
Com a expressió catalana dels Fòrums Mundials Una trobada que crea xarxa, espais d’intercanvi, de
de Teologia i Alliberament i en el marc del II persones i grups, que des de diferents experiències
Fòrum Social Català, el cap de setmana del 23 i i/o religions, senten la necessitat de compartir,
24 de gener, s’ha celebrat a Barcelona el I Fòrum trencar la solitud en la quals molts viuen o vivim
Català de Teologia i Alliberament. Més de cinc- la nostra fe. Un espai per rebre i donar suport.
centes persones inscrites, de totes les edats.
Una oportunitat que va acabar amb compromisos:
Una trobada de cristians de tradició catòlica, oberta
• Identificar persones, organitzacions, moviments
a altres creences, intraconfessional, no per parlar de
i grups que volen i
dogmes, sinó de transcendència
senten la necessitat de
i alliberament.
compartir:
Una oportunitat per compartir
• El sentit
vida i experiències. Quaranta
transcendent, la pràctica
tallers, molt diversos,
espiritual alliberadora
expressions de vivències i
i optimista o la vida
experiències: nous models
en comunitat, presents
comunitaris, nous espais de
en totes les tradicions
pregària amb gent jove, pobresa
religioses.
i compromís social, creients
en diàspora, nous models • L’orientació per
organitzatius compartits per l’alliberament i el
laics i religiosos... treball per un món més
just, des de la dimensió
Una trobada per escoltar i
professional, sindical
dialogar des de la llibertat i la
o política o des de
maduresa, amb la convicció
moviments socials que
que el que ens uneix és molt
proposen alternatives
més que el ens separa, quan
contra la marginació
entremig no s’hi posa el poder,
i l’atur, immigració,
l’autoritat, ni els personalismes
pau, solidaritat
o la varietat absoluta, quan,
internacional, ecologia,
sobretot, el centre és la persona,
model econòmic, etc.
amb la certesa que tots i totes,
naixem iguals i sense papers. • Vetllar per l’extensió de la xarxa arreu de
Catalunya.
Una alenada d’aire, que bé es podria resumir amb
un clam: “Un altre món és possible, com també • Posar-se en contacte amb grups semblants de
ho és una altra manera de viure la fe, una altra la resta de l’estat, d’Europa i Països del Sud.
manera d’entendre Déu i unes altres maneres de • Preparar la trobada presencial cada dos anys.
ser i fer Esglésies”. Un clam fet des de l’esperança
que creix i fa créixer la consciència i augmenten els Una oportunitat que no té marxa enrere.
grups que volen protegir les persones i promoure Una experiència que es vol fer forta per continuar
el canvi d’estructures. treballant des de la força de l’optimisme i la
Una trobada bàsicament de laics i laiques, amb seguretat de saber que som molts, cada vegada
capacitat d’organitzar-se, fer i ser comunitat més, els que volem continuar caminant.
creient, fer i sentir-se Església, des de la perifèria,
sense jerarques, a contra corrent, però Església.
http://teologiaialliberament.ning.com
Pere Vilaseca és mestre
9

10. Veïnes i monges,
Mercè Solé
Veïnes i monges és el títol d’un van a les mateixes caòtiques vida, etc. que per a moltes dones
senzill llibre que acaba de sortir i reunions d’escala de veïns que (predestinades a la vida familiar
que he tingut la sort de coordinar. nosaltres. Treballen o viuen i matrimonial) hagués estat
La idea de fer-lo va sortir de la l’atur, es jubilen, es formen, i fan impossible d’altra manera.
Rafi Cáceres, l’actual presidenta la declaració de la renda. Doncs crec que m’equivocava.
de l’ACO, que va assistir a una V i u e n , p e r ò , Perquè en aquesta aproximació
trobada de les religioses en el que he fet hi he vist una
món obrer i va quedar impactada forma profètica de
pels testimonis que va escoltar. viure l’evangeli.
Ara sembla que les monges es Profètica per la seva
posen de moda. El magnífic autenticitat, per
llibre Monges, editat la seva gratuïtat
per Fragmenta, ens i perquè només
apropa a la valenta des de la fe es pot
realitat de moltes dones que entendre que en aquesta
estan lluny de ser les “fleumes” senzillíssima vida hi ha
que indiquen els estereotips. La el Jesús més pregon. Un
cèlibes i en comunitat, Jesús que no és present en les
veritat és que algunes de les dones
fan pregària de forma grans coses, sinó en les petites.
que hi escriuen tenen vides ben
m é s sistemàtica I perquè el seu testimoni no
singulars: fer el noviciat en una
q u e nosaltres és només un testimoni piadós
haima, viure la pobresa des del
i procuren viure l’Evangeli (també ho és, certament), sinó
carrer, “liderar” alguns projectes
ben a fons. Viuen de manera que hi trobes elements saníssims
són vides que ens criden l’atenció
molt senzilla, tenen la casa i esperançats: ganes de festa,
i que frapen fins al punt de
oberta a tothom qui s’hi vulgui bona comunicació, i també
canviar la concepció que tenim
apropar, pateixen una mica de compromís polític, feminisme,
de les monges en general. La
“reunionitis” i practiquen allò ganes de renovació. I encara més.
Teresa Forcades, una monja ben
de l’austeritat i del compartir La majoria de congregacions
mediàtica, contribueix també a
que nosaltres sempre diem però s’han reduït considerablement
modificar aquesta imatge.
que a la pràctica ens costa tant de i les religioses s’han fet grans.
El llibre que ens ocupa té un caire fer. A casa seva sovint hi trobes No les veig patir gaire pel futur
molt diferent d’aquest tipus de visites que tractes poc perquè institucional, més aviat hi ha
testimoniatges. S’inscriu en una en la nostra atrafegada vida no confiança i hi ha també noves
col·lecció (Emaús CPL) que ja hi caben: perquè pateixen una fòrmules, com les experiències
ha anat publicant alguns reculls malaltia mental, perquè estan intercongregacionals, és a dir fer
d’aquesta mena: ser capellà sols, perquè estan malalts, comunitat o dur determinades
avui, testimonis de parelles, de perquè formen part d’aquelles accions entre religioses de
militants de moviment, de vida famílies desestructurades que “marques” diverses, amb
monàstica. Veïnes i monges recull sempre et compliquen la vida. l’esforç de deixar de banda
el dia a dia d’algunes religioses
En conec unes quantes de protagonismes i costums molt
de les que viuen en barris i que
monges d’aquestes, sempre les arrelats, pel bé comú. Tant de bo
la gent de parròquies i dels
he valorat i algunes han estat des de la política sabéssim fer
moviments en el món obrer (JOC,
persones molt estimades que una cosa semblant!
ACO, GOAC ) tenim ocasió de
m’han marcat profundament. Jo crec que aquesta mena de
tractar sovint.
Però fins ara tendia a pensar que vida rebrotarà, encara que tingui
Porten una vida que en molts eren una espècie en extinció, que accents molt diferents. Perquè
aspectes es diferencia poc de la l‘evolució de la nostra societat val la pena, perquè és un signe,
nostra. És fàcil de reconèixer-s’hi. portaria segurament a d’altres sagrament, de l’Església més
Fan feines semblants, viuen en formes de viure l’evangeli i que autèntica. Gràcies a totes elles.
pisos com els nostres. Compren abans aquest era un camí que
10 a les mateixes botigues. Planxen,
renten, se’ls crema el dinar, i
triaven perquè oferia possibilitats
laborals, de formació, d’estil de
Mercè Solé és treballadora social

11. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Els afectats de Fibromiàlgia
Maria Lluïsa Capdevila
AVAF
L’entitat que presentem aquí és d’un lloc concret,
però és un exemple de moltes entitats semblants
que hi ha a Catalunya i també a tot Espanya.
Perquè explicant-ho d’un lloc concret s’entén
molt més bé el paper d’aquest tipus d’entitats.
Parlem, doncs, de l’AVAF, l’Associació de
Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i Síndrome
de Fatiga Crònica. AVAF es una entitat sense
ànim de lucre, que va ser fundada el maig del seus familiars en tot el que es refereix a la FM
2003 per persones afectades davant la necessitat i SFC.
de comptar a Viladecans amb un grup de • Teràpies de grup a càrrec de psicòlegs.
recolzament per els malalts, donat que en aquells
• Tallers per a l’acceptació de la malaltia i millora
moments hi havia una total mancança d’atenció
de l’autoestima personal, a càrrec de psicòlegs i
per part de les institucions, tant mediques com
psicoterapeutes.
socials, sobre la seva problemàtica. Actualment
continuem treballant junt a la Fundació d’Afectats • Taller d’aiguagim, a càrrec de monitors
i d’Afectades de Fibromiàlgia i SFC, la Federació exclusius per als malats.
d’Associacions de Fibromiàlgia i SFC de Catalunya • Taller de gimnàstica musical adaptada, impartit
i les associacions de tot el territori nacional per tal per professors de dansa.
d’aconseguir una atenció mèdica, social y laboral
totalment normalitzada per a aquestes malalties. • Oferim als socis la possibilitat de gaudir de
teràpies alternatives dirigides a pal·liar els
Els nostres principals objectius son: efectes de la FM i SFC, amb professionals de
• Donar el màxim d’informació actualitzada als l’àmbit.
socis, organitzant xerrades i conferencies a • Assistència a jornades informatives
càrrec de professionals força reconeguts dins programades per: Hospital Vall d’Hebron,
de l’àmbit mèdic i jurídic. Hospital del Mar, Fundació FF, etc., amb la
• Promoure les següents iniciatives: Potenciar les finalitat de millorar els nostres coneixements
investigacions, recolzar els avenços científics i per poder atendre el millor possible a les
divulgar i informar a la societat en general per persones que pateixen la FM i SFC o els seus
un millor coneixement d’aquestes malalties. familiars.
• Junt amb altres associacions de tot Espanya i • Fem activitats diverses, basades en la
també mitjançant la Fundació FF d’Afectats i comunicació i relació entre el socis, com ara les
d’Afectades de Fibromiàlgia i Síndrome de Jornades de Convivència i Sopars de Germanor
Fatiga Crònica i la Federació d’Associacions entre d’altres.
de Catalunya de FM i SFC, conscienciar • També col·laborem amb altres temes socials de
l’Administració del grau d’importància del Viladecans com ara son el Viladecans Solidària,
problema subsistent d’aquestes malalties el Parlar per conviure, el Mamut, etc.
(manca d’investigació, de professionals mèdics,
problemàtica laboral i social,etc.) El nostre correu electrònic és aquest:
Actualment i sempre dintre de la nostra línia avaf2003@hotmail.com
d’actuació realitzem:
11
I a nivell de Catalunya aquest:
• Assessorament i suport per als malalts i els ffcatalunyasecretaria@gmail.com

12. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Receptes Receptes
Bacallà a la mel Cementiri nuclear,
amb mandarina aquí no, gràcies!
Tere Jorge Salva Clarós
A la mel se li atribueixen de ben antic propietats La coincidència dels partits polítics catalans en el
medicinals. Qui no ha pres mai mel calenta amb llimona rebuig al cementiri nuclear no té lògicament arrel
per aturar aquella tos tossuda que no ens deixava ideològica ni pot llegir-se tampoc en clau nacional.
conciliar el son? Sovint ha estat citada com a símbol Els partits només coincideixen en la por que els
de dolçor, suavitat o màxim bé terrenal o celestial, per provoca la qüestió nuclear. L’apriorisme “el cementiri
tant, també de l’estat de perfecta felicitat. Pel seu valor nuclear aquí no” pel que fa a Catalunya, en concret
alimentici simbolitza en si mateixa la energia vital de la al municipi d’Ascó, forma part del pànic polític a
immortalitat. una energia, la nuclear, que té mala premsa.
En l’antiguitat es considerava la mel com a aliment L’esquerra verda i antinuclear no vol sentir a parlar
“místic”, entre altres coses perquè la produeix un de res que no sigui posar data de tancament a les
animal innocent (si no l’emprenyes gaire), a partir de centrals, encara que es tracti de debatre sobre
les innocents flors i, el que és més important, sense que un magatzem imprescindible per ordenar el
sigui necessari fer-los cap mal, ni tan sols tocar-les. És provisional amuntegament dels residus radioactius
qüestió d’arribar a un pacte mutu de no agressió. dels tres reactors en funcionament a Catalunya.
L’altre esquerra, l’antiespanyolista, no vol que “la
Aplicada a la cuina podem arribar a un punt d’equilibri
merda” radioactiva dels espanyols s’emmagatzemi
perfecte entre tradició i innovació amb una cuina feta
a Catalunya. La dreta nacionalista i pronuclear
amb dolçor i afecte, una cuina natural inspirada en la
no s’atreveix a fer emprenyar una altra vegada a
tradició de les nostres àvies, però creada amb un toc de
la gent de les terres de l’Ebre d’ençà que antany
modernitat. I ara que arribem a la Quaresma no pot
la coalició tanqués files amb el PP a favor del
faltar un plat de bacallà, aquesta vegada banyat en mel.
transvasament de l’Ebre contemplat en aquell “Plan
Salut i llarga vida!
Hidrológico Nacional”. El centresquerra socialista
Ingredients: lloms de bacallà dessalat de la millor i zapaterista està més preocupat en marcar perfil
qualitat que sigui accessible; 4 cullerades de mel; propi catalanista i gesticular per tal de desmentir
mandarines (1 per persona); ceba; porro; all; pebre; acusacions de seguidisme del PSOE. Tots actuen en
ametlla mòlta; 35 grams de pinyons; 70 grams de clau partidista. I per no prendre mal prefereixen,
panses; pebre vermell; un got de vi blanc refugiats en el còmode “Aquí No!”, deixar de
Preparació: banda la pedagogia i l’actitud responsable.
Enfarineu els lloms de bacallà prèviament dessalats. Personalment no sóc partidari de l’energia nuclear
Fregiu-los en abundant oli ben calent. Reserveu- perquè no és sostenible com tampoc no ho és la dels
los en un plat. hidrocarburs. També crec que el futur ha de ser 100%
amb energies renovables, i la nuclear no ho és. A
A continuació preparem la salsa. Peleu i talleu les més, crec que el model 100% renovable serà possible
cebes i els porros finament. Coeu-los en una cassola a meitat de l’actual segle. També ho creuen així i
amb un rajolí d’oli sense deixar que agafin color. ho argumenten Greenpeace i algunes associacions
Afegiu-hi una cullerada d’ametlla, una cullerada empresarials del sector de l’energia. Estic segur que
petita de pebre vermell, la mel i un got de vi blanc. l’abandó de l’energia nuclear implicarà un canvi en el
Remeneu-ho. model productiu i econòmic positiu i absolutament
Peleu les mandarines i traieu-ne els grills, talleu necessari, fonamentat en l’eficiència i l’austeritat
alguns dels grills de les mandarines a dauets per energètica. Ho dic tan convençut com convençut
a tenir dues textures, una petita en dauets i l’altra estic també del fet que, sense caure en la postulació
amb el grill sencer. Afegiu-hi el grapat de pinyons dels municipis promoguda pel Ministeri, cal que ens
12 i les panses. Col·loqueu-hi el bacallà i deixeu-lo ocupem dels residus nuclears que, encara que no
coure uns minuts. volguts, són una realitat innegable i indefugible.

13. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
O
BRES A RIVADENEYRA.
H
OMOSEXUALS A LES PRESONS DE LA Barcelona està foradada per tot
POSTGUERRA. Us explico una història arreu. Hi ha mils d´obres que
que he conegut darrerament, arran d’una impedeixen a vianants i vehicles
entrevista que li vaig fer per a una revista el pas pacífic, contemplatiu, pràctic i serè.
viladecanenca al fill del qui va ser secretari d’Esquerra Sorolls, gimcanes per cercar el metro o el
Republicana de Viladecans durant la guerra, que es pas del semàfor, alts i baixos, barreres,
deia Josep Iturrioz i li deien el Manquet perquè havia tanques ben lletges, perills de caure... I
perdut els dits d’una mà en un accident a la impremta sembla que no solament no s´acaben sinó
on treballava. que en posen més: ara, amb l´AVE, la línia
Josep Iturrioz va ser detingut l’abril de 1939 i tancat 9 i el “Plan E”, l´obra augmenta.
a la Model. I com que era un home d’empenta, va Ara bé, si hi ha un lloc a Barcelona que
aconseguir guanyar-se la confiança del director de en uns potser 20 anys pocs temps ha
la presó fins a ser nomenat responsable d’higiene. I estat sense foradar, és el tros de la Plaça
aquí ve la història. A la presó hi havia un sector on es Catalunya que va de Canaletes al carrer
concentraven tots els homosexuals detinguts, ja que, Rivadeneyra i que sovint s´allarga fins al
com és prou sabut, l’homosexualitat era un delicte. Portal de l´Àngel. Per cert, és un indret on
I ell es va adonar que els homosexuals eren els qui es mostra el civisme i la paciència de la gent,
tenien les cel·les més netes. I va decidir encomanar- ja que malgrat alguns altercats, hi ha molt
los la neteja general de la presó. I amb això, a més pocs conflictes, quan allà hi conflueixen
de tenir la presó més neta, va aconseguir que els els autocars dels turistes, els cotxes que
homosexuals deixessin de ser objecte de les burles entren al pàrking de la plaça, els que van
i vexacions de què sovint eren objecte. Una bona al pàrking del Racc, la parada de taxis, una
iniciativa, sí senyor. Josep Lligadas immensitat de busos, els cotxes que donen
la volta a la plaça, i la gent que passeja,
turisteja (lloc de cites de molts estrangers)
C
AIXES MASCLISTES. L’altre dia vaig fer i va a treballar, o a comprar.
un cop d’ull a uns fulletons de Caixa de Fa temps que haig d´anar sovint, per
Catalunya amb el títol “Dona. Saps com sóc. feina, al carrer Rivadeneyra, i baixo al
Saps què vull”. No sé si saben com som ni metro a Catalunya. Ara fa poc, després de
què volem, però vaig descobrir que l’entitat ofereix molts anys d´obertures i reobertures de la
uns serveis que no sé si gosarien oferir als homes: el vorera, han posat el cartell del “Plan E” per
“pack noces”, per gestionar els regals dels casaments renovar el carrer Rivadeneyra. Han estat
i els crèdits per pagar els “bodorrios”. El “préstec tres mesos per construir i instal·lar una
naixement” per quan “decideixes” tenir un fill (només senzilla barana a l´entrada del pàrking
tu?), també l’ajut “excedència”, per quan tu (i només del Racc. Altres cops han obert, sembla
tu) demanes l’excedència per dedicar-te a la família. ser, per posar canyeries, fils elèctrics o
També hi ha “solucions” per a la gestió de reparacions per fer obres als passos del metro... Quasi
de la llar, telefarmàcia, consultes telefòniques sempre hi he observat forats en aquest
a especialistes i assistència tècnica informàtica castigat espai barceloní.
i tecnològica. La veritat és que si fos una oferta
Jo diria que el que allà passa és tota una altra
adreçada a tots dos sexes em semblaria interessant
cosa. El Sr. Alcalde de Barcelona o algun
i tot. El problema és que continuen pensant que les
regidor despert han descobert que allà a
dones: a) som bledes i només nosaltres pensem amb
sota d´aquest lloc hi ha or, del brillant o del
il·lusió en casaments i festes; b) l’atenció als fills i a la
negre, i de tant en tant n´han d´extreure per
família continua sent tasca femenina; c) no sabem fer
poder sufragar els dèficits de l´Ajuntament
un arranjament de la casa ni gestionar-lo, tampoc no hi
i omplir més les seves arques. Esperem
entenem de noves tecnologies. Després probablement
que sigui per poder pagar millors experts
la mateixa Caixa a través de la seva fundació farà no
logístics que els que han pensat aquesta
sé quants programes innovadors per a la promoció
concentració conflictiva de forats, vehicles,
de la dona i per eradicar el masclisme. Però en la seva
pàrkings i persones, en aquest indret del
tasca diària fomenten els clixés més estúpids. Em
vaig sentir senzillament insultada. Mercè Solé
cor de la ciutat. Quim Cervera
13

14. Q
UINS BISBES? La revista Foc Nou voluntat d’entendre què passa al món i per què
ha tingut el bon encert de dedicar el passa, i que més d’un cop ha manifestat les
número de gener a les reaccions que ha seves discrepàncies amb la línia del papa actual,
provocat el nomenament com a bisbe ha estat substituït pel bisbe de Namur, André-
de Sant Sebastià de José Ignacio Munilla, un basc Mutien Léonard, l’home més conservador de
que des de fa tres anys era bisbe de Palència i que tot l’episcopat belga, que s’ha destacat en els
representa l’ala més conservadora i integrista de darrers temps de manera especial per les seves
l’episcopat espanyol. I que, com s’ha vist després preses de posició contra l’homosexualitat. Amb
amb les seves desgraciades declaracions sobre la tot plegat, l’integrisme català ja ha trobat un bon
tragèdia d’Haití, ha demostrat no tenir cap idea eslògan: “Volem un Munilla o un Léonard per
del que les paraules signifiquen en el llenguatge Barcelona!”.
de les persones normals. Aquest nomenament va Una de les característiques de tots aquests
venir unit al del nou arquebisbe d’Oviedo, que va bisbes és, pel que sembla, la seva capacitat per
recaure en el franciscà Jesús Sanz Montes, antic omplir seminaris. Però, com molt bé diu a Foc
bisbe d’Osca i Jaca, que entre els seus antecedents Nou un laic biscaí, “evidentment, aconseguiran
s’hi compta haver defensat, en una carta als seus que hi hagi més seminaristes, però d’un perfil
diocesans, i amb el llenguatge fatxenda propi del molt determinat, completament fora de sintonia
diari El Mundo, la presumpta autoria d’ETA en amb el món; dels seminaris en sortiran bitxos
l’atemptat de l’11-M. raros al servei d’una religiositat tradicional que
Doncs bé. Sembla que això no només passa a probablement crearan empatia amb alguns
Espanya. La confirmació la tenim en el recent sectors però que seran incapaços d’anunciar
nomenament del nou arquebisbe de Brussel·les, l’Evangeli amb eficàcia enmig de la societat
que substitueix el cardenal Godfried Danneels. actual”. Pel que es veu, això és el que ens espera.
El cardenal Danneels, un home obert i amb Caldrà resistir. Josep Lligadas
R
EPENSAR LA no s’hi val a fer campanya a haurien de portar una vida més
S O L I D A R I TAT . costelles dels pobres. senzilla. Però no serveix de
Col·laborar amb la 2. Entitats comercials i gaire pretendre que els altres
Càritas de Viladecans institucions públiques han (ep, ells i no pas nosaltres) es
durant aquest temps de crisi ha desenvolupat en alguns llocs moguin amb els paràmetres
resultat tota una aventura: la costoses campanyes, en les quals d’estalvi i d’austeritat que en la
demanda d’atenció s’ha triplicat es parla més de qui fa el donatiu nostra infantesa eren valuosos,
i cada setmana et preguntes com que del que li passa a la gent. I però que ara tots hem perdut
resistirem sense fer fallida. De en alguns casos sospito que ha de vista. Més aviat hauríem
fet, molta gent ha incrementat costat més la campanya que el de preguntar-nos si nosaltres
considerablement els seus que s’ha recollit. mateixos no malbaratem moltes
donatius i això ha ajudat força. coses, si valorem el que tenim,
I és una bona cosa i convé estar- 3. La distribució d’aliments si compartim el que podem...
ne agraït. Però corrent el risc de és el que té el pes simbòlic Penso que aconseguirem
ser políticament incorrecta, crec més important, i de seguida transmetre aquests valors no
que convindria revisar algunes toca la fibra sensible, però ens pas per la via d’imposar-los als
de les solidaritats rebudes i dels enganyem tots plegats si pensem altres, sinó de viure’ls nosaltres.
serveis prestats. que això resol el problema. En De fet, a casa, que de petita les
primer lloc perquè el que es dóna havíem passat força magres i
1. Algun partit ha desenvolupat a la gent és un ajut però resulta
campanyes a tot Catalunya ens costava arribar a final de
insuficient. La gent ha de pagar mes, el cinema setmanal, aquest
contra la crisi i a favor de Càritas, subministraments, transports,
de vegades sense consultar què luxe superflu del qual està clar
lloguers... Fan falta diners. I, que podíem prescindir aplicant
feia falta i utilitzant el nom de sobretot, fa falta feina, pensions
l’entitat... Però no ha fet el més normes de racionalitat a la nostra
dignes i habitatges assequibles. economia, mai no faltava. I per
important i el que li pertoca:
proposar mesures polítiques 4. Hi ha qui diu, i potser té raó, això em costa jutjar a la lleugera
per prevenir noves crisis i per que els pobres s’han tornat aquestes economies dubtoses
redistribuir la riquesa, i aplicar- del morro fi. O que gasten d’alguna de la gent que ve a
14 les en els llocs on governa. I massa en llum i en aigua. I que demanar ajuda. Mercè Solé

15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
dels seus inicis fins a les darreres convivència enriquidora de tots
tendències, el text és amè i ben i, més encara, a la possibilitat
fonamentat. La resta de pàgines d’una presència de l’Evangeli
són imatges de suposats anuncis que pugui ser reconeguda com
amb un text que convida a la a creïble. Però també és veritat
reflexió. Algunes imatges són que una determinada manera de
molt enginyoses i francament tractar la fe cristiana com si fos
divertides, i alguns dels simplement una nosa que cal fer
comentaris són molt encertats. tan invisible com sigui possible,
En definitiva, un material ideal no és tampoc una bona manera
per reflexionar sobre el tema del d’afrontar la nostra realitat
consumisme sense por d’avorrir- col·lectiva.
se. L’únic que em sap greu és
El tema és important, i té molta
Contrapublicidad. Consume que una publicació així estigui
història i molts rostres. I els
Hasta Morir. Col·lectiu: tan “amagada” i no la trobis en
dos autors d’aquest llibre, dos
“ConsumeHastaMorir”. Rodrigo els aparadors de les llibreries.
jesuïtes ben coneguts, ajuden a
Fernández Miranda, María Espero que us agradi tant com
desxifrar-lo i a entendre’l millor.
González Reyes, Isidro Jiménez m’ha agradat a mi. Benjamí
I, en conseqüència, a anar-se fent
Gómez y Pedro Ramiro Pérez. Mercader
el propi pensament. Un llibre,
Ecologistas en acción. Madrid, doncs, recomanable sense cap
2009 dubte. Josep Lligadas
Vaig descobrir aquesta publicació
casualment llegint la secció de
Llibres de la revista “Catalunya”
(nº111), que és l’òrgan d’expressió
de la Confederació General del
Treball (CGT) de Catalunya.
En la recomanació, entre
altres consideracions, hi deia
textualment: “Es tracta d’una
reflexió sobre la societat de
consum en la qual vivim, Presència pública de l’Església.
utilitzant un dels propis Ferment de fraternitat o camisa
instruments, la publicitat, per a de força? José I. González Faus i F.
mostrar fins a quin punt es pot Javier Vitoria Cormezana. Centre
d’Estudis Cristianisme i Justícia, L’última baula d’una cadena.
morir consumint....”
Barcelona 2009. Josep M., Maria, Roser i Núria
Això de “morir consumint” em Feliu. Editorial Azul. Barcelona
va cridar l’atenció, i com que La presència de l’Església en la 2009.
en la mateixa nota deia que et societat espanyola és un tema
dels que creen angoixa. I la Magnífica aproximació a què
podies descarregar el llibre de 58
manera com fer possible un estat significa conviure amb una
pàgines en format pdf a l’adreça:
laic sense que això signifiqui un malaltia mental severa. Són els
www.letra.org/spip/IMG/pdf/
estat antireligiós, també. I aquí testimonis d’una família (pare i
LIBRO_CONTRAPUB_CHM.
al mig hi ha tot un treball a fer, tres filles) que han vist emmalaltir
pdf
i en el qual cal filar prim. És la mare i que l’han acompanyada
No vaig poder evitar donar-li un obvi que la pretensió de molts en tots els moments del procés.
cop d’ull. dirigents d’Església d’erigir- Emotius, realistes, esperançats,
El llibre està força bé, realment té se en última instància i últim afectuosos... Els relats de
113 pàgines en format A5 però es criteri dels valors en els quals cadascun d’ells posen damunt
llegeix sol. La introducció sols té s’ha de sustentar la vida social és la taula un tema tabú davant
del qual sovint girem l’esquena.
15
11 pàgines i fa una “viatge” per una barbaritat que ens està fent
la història de la publicitat, des molt de mal a tots plegats: a la Mercè Solé

16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
D’on ve la nostra idea de Déu
(3: El judaisme)
Josep Lligadas
Hi ha un moment, en la història de la religió, en i tota la història humana, hi ha un únic Déu. És
què té lloc un pas històric d’una gran importàn- a dir, que tota la realitat és fruit d’un projecte
cia: el pas de començar a creure que aquella rea- de vida que està més enllà d’allò que veiem, i
litat intuïda que està més enllà de la realitat em- que aquest projecte de vida és obra d’aquesta
pírica i amb la qual els éssers humans intenten realitat única i personal que anomenem Déu. I
de relacionar-se, és una realitat única, personal, i que aquest Déu, en un determinat moment de la
que és a l’origen i al cor de la vida humana. història, ha volgut actuar mostrant el seu rostre
Aquest pas comença a realitzar-se a diversos llocs amorós i alliberador en ells, el poble d’Israel, i els
i en diversos moments, però on qualla de manera ha encomanat de fer realitat, en la seva vida com a
definitiva és en un poble concret, Israel, amb un poble, el mateix estil de vida alliberat i alliberador.
personatge, Moisès, que farà de catalitzador.
Aquesta seria la intuïció fonamental, que va
Moisès és certament un personatge apassionant. apareixent entremig de tot un llarg camí social
En els llibres bíblics que parlen de les seves actu- i cultural. I que va traient el cap constantment,
acions (bàsicament, Èxode i Nombres), és difícil malgrat que la vida, molt sovint, vagi per una
discernir-hi quin és el fons realment històric. altra banda. Molt sovint, en efecte, el que pre-
Però en tot cas la seva aportació és clara: ell serà valdrà serà la consciència que, si Déu ha actuat
el qui portarà a la descoberta d’aquesta realitat en la seva història de poble, això vol dir que
única, aquest Déu, entenent-lo com algú que ells són els preferits de Déu, facin el que facin. I
guia la història i ofereix un projecte alliberador, aquesta consciència es traduirà en un nacionalis-
que es farà visible en l’alliberament de les tribus me que oblidarà el caràcter alliberador de l’acció
hebrees que es trobaven a Egipte sotmeses a l’es- de Déu. O prevaldrà, també, el convenciment
clavatge del faraó. O, dient-ho amb termes més que el que Déu vol és el compliment estricte de
empírics, ell serà qui ajudarà aquelles tribus que les lleis que concretaven les seves crides allibe-
havien aconseguit alliberar-se de l’esclavitud, a radores, i la lletra acabarà matant l’esperit. I així
entendre allò que els havia passat com el senyal successivament.
de la presència d’un Déu que els guiava i que es
comprometia amb ells. Però en tot cas, l’aportació d’Israel serà ja deci-
siva. Serà haver descobert, i dit, que, al cor de la
El procés, evidentment, no és d’un dia per l’altre, vida i la història humana, hi ha la presència d’al-
sinó que té un llarg recorregut. Al principi, aquest gú que, més enllà de tot, la sosté i acompanya. I
“Déu d’Israel” no és entès com un Déu únic en haver descobert, i dit, que aquest algú propugna
sentit absolut, sinó en el sentit que Israel, a dife- un estil de vida i d’història en què no hi hagi
rència dels altres pobles, no creu en una diversitat amos i esclaus, vencedors i vençuts, sinó éssers
de déus que actuen en diversos àmbits de la vida, humans lliures i que puguin viure dignament.
sinó que creu en un Déu propi que és un de sol, I haver afirmat també –en alguns moments
i que a més el seu projecte és un projecte a favor concrets, però amb molta potència: per exemple,
dels esclavitzats. en alguns dels profetes, i en especial l’anomenat
Posteriorment, aquesta primera intuïció anirà Segon Isaïes– que aquesta voluntat de Déu era
esdevenint de més volada, i acabarà prenent un per a tots els pobles de la terra, convidats a unir-
altre significat: que, al darrere de tota la realitat se a la crida que Israel havia rebut.
El retall
La intolerància no és més que l’angoixa de no tenir raó.
Andrei Sakharov