1. L’ A G
U L L
A
Octubre 2011 - Any XVI - Número 76
Desconcert
És el que molts sentim davant dels fets econòmics, polítics, judicials, que es van
esdevenint just abans d’aquestes eleccions del 20-N.
Sembla que hi hagi una cursa per veure quin fet és més greu: les retallades socials, l’atac
a la immersió lingüística, la modificació forçada de la constitució, la precarització de
les condicions laborals, la incertesa econòmica i la histèria de la borsa. Tot plegat porta
a qüestionar-se què i qui hi ha realment al darrere d’algunes d’aquestes actuacions
que arriben de forma inesperada, quines pressions, quines pors. I es posa en relleu el
que ja fa temps que sabíem, però que ara es manifesta molt obertament: el poder ja
no és en mans de la política, sinó d’una molt opaca xarxa econòmica. La qual cosa és
a la pràctica una mena de cop d’estat.
Tot això es produeix en un moment en què la democràcia viu hores molt baixes.
Un sistema judicial tossudament decebedor i una vida política en general cada cop
més allunyada d’allò que viu la gent. La divisió, la confrontació, l’ambició personal,
la corrupció dibuixen un panorama poc engrescador. Amb tot, si som rigorosos,
trobarem homes i dones que treballen honestament pel bé comú i que no s’aprofiten
de la seva tasca en benefici propi. I aquesta també és una part de la realitat, no sempre
tan evident, com ho és que a nosaltres ens costa molt participar de la vida social i
política i que ens deixem endur per un creixent individualisme. La crítica envers el
món polític sense el compromís per transformar-lo activament només condueix a
generar actituds feixistes. I correm el risc que hi hagi caps de turc: els més pobres –als
quals hi ha qui tendeix a culpabilitzar de la seva situació– i els immigrants.
Nosaltres, cristians, som –o hauríem de ser– gent confiada en les persones,
compromesa amb els més pobres, i segura que Déu ens acompanya i l’Esperit ens
empeny. Amb aquest bagatge i malgrat el desconcert, segur que trobarem camins
d’esperança. Però ens hi hem de posar.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
Veure, mirar
Any XVI. Número 76 03 La immersió lingüística. J.Lligadas
octubre 2011
04 Nou moviment ciutadà. M. Sánchez
Periodicitat:
5 números l’any.
05 Bellesa en temps de crisi. M. Solé
Subscripció anual: 10 €
Grup promotor: LA PALMERA I LA FONT
Jaume Botey 06 Crear i donar poder a la paraula. N. Forcano
Joaquim M. Cervera 07 Indignació, política i religió. P. Vilaseca
Salva Clarós
Kitty Guirao
Maria-Josep Hernàndez El debat de l’Agulla
Tere Jorge 10 Apreciacions i preguntes sobre la crisi. I. Santamaria
Josep Lligadas
Josep Pascual
Mercè Solé RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Coordinació: 11 Espàrrecs verds amb salmó i salsa detaronja. T. Jorge
Josep Lligadas
11 Els valors de la banca. S. Clarós
Compaginació:
Mercè Solé a peu
Dibuixos: 12 Excursions per la història de Catalunya. J. Pascual
Montserrat Cabo
Capçalera: amb entitat (i experiència)
Mercè Gallifa
Imprimeix: 13 Nova, innovació social
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97 14 Puntades
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta
3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
La immersió lingüística
Josep Lligadas
A Catalunya, amb el mètode educatiu que conei- a tots els nivells de la vida social, es va optar per-
xem com a immersió lingüística, i que funciona des què el català fos la llengua de l’ensenyament alho-
de fa gairebé trenta anys, s’ha aconseguit que els ra que s’ensenyava també el
nostres escolars acabin l’ensenyament dominant
raonablement tant el català com el castellà, i que
ho facin sense que calgui separar-los a les aules
en funció del seu origen o de la llengua amb què
han après a parlar: tots estudien junts, i tots aca-
ben sabent prou bé les dues llengües. Això
vol dir que el mètode és bo, i vol dir també
que els nostres mestres són bons. Que saben,
per exemple, reforçar la llengua que necessita
ser reforçada segons els llocs: al Baix Llobre- castellà perquè
gat, per exemple, segur que el català necessita ser els nens i nenes coneguessin l’estructura i l’escrip-
més reforçat; a la Garrotxa, posem per cas, segur tura d’aquella llengua que en general ja coneixien
que passa el mateix amb el castellà; i, als llocs on a través de la vida social i quotidiana.
hi ha un percentatge notable de nouvinguts de pa-
Aquesta opció, amb la qual en el seu moment tam-
ïsos estrangers, doncs totes dues llengües alhora i
bé va estar d’acord el PP, s’ha demostrat encertada.
amb una gran capacitat d’adaptació a la diversitat
I es pot preveure sense tenir gaires dots d’endeví
de realitats.
que ho continuarà essent en el futur, donat que el
Vist això, un no pot deixar de preguntar-se com és castellà és una llengua d’abast universal i amb mol-
possible que hi hagi un partit, el PP (amb l’impa- tíssimes més possibilitats de difusió que el català.
gable estímul, tot sigui dit, d’aquesta mena de cosa
I doncs bé. Si això és així, fem-nos la pregunta: com
que també pretén ser un partit i que porta el nom
és que ara el PP fa tots els possibles per impedir
de Ciutadans), que decideixi torpedinar aquest sis-
que el mètode actual pugui continuar sense pro-
tema en nom d’una suposada llibertat individual
blemes? com és que dóna suport als que volen que
dels pares, i que hi hagi uns jutges que legalment
a Catalunya calgui obrir, per decisió judicial, dues
tinguin dret a donar-los la raó en aquest torpe-
línes diversificades d’ensenyament? I encara, fem
dinament. És, més o menys, com si els jutges po-
una altra pregunta més general: si l’objectiu és que
guessin decretar que els pares poden triar el llibre
tothom parli les dues llengües, i amb l’actual mèto-
de matemàtiques amb què han d’estudiar els seus
de això s’aconsegueix, com és que els jutges tenen
fills, i poguessin obligar a dividir les aules en fun-
dret a carregar-se’l per motius que no tenen res a
ció d’aquesta elecció. Segons sembla, aquest partit,
veure amb els criteris pedagògics que cal posar en
que tot indica que guanyarà les properes eleccions,
pràctica per aconseguir els objectius proposats?
prefereix un país dividit en funció de la llengua,
com passa en altres llocs d’Europa. Prefereix una Evidentment que aquestes preguntes són retò-
divisió i un enfrontament com el de Bèlgica entre riques i la resposta és molt clara, i doble: en pri-
flamencs i valons, per exemple. mer lloc, perquè al PP i a determinats jutges això
de la llengua catalana els fa molta nosa; i segon,
Jo crec que, a Catalunya, hem aconseguit un siste-
perquè els importa un rave el bon ensenyament, la
ma de presència de la diversitat lingüística a les au-
tranquil·litat escolar, i que els nostres nois i noies
les que és totalment admirable, i que ha estat capaç
puguin disfrutar en pau de la riquesa que repre-
de funcionar per damunt dels múltiples i diversos
senta poder disposar en la seva vida quotidiana
graus de nacionalisme que tant els dirigents polí-
de dues llengües ben apreses. Només els importen
tics com els ensenyants puguin tenir. L’objectiu fi-
les seves obsessions: al PP, aconseguir vots al preu
xat en el seu moment va ser aconseguir que tots els
que sigui, i a tots dos, al PP i a aquests jutges, posar
3
nens i nenes sapiguessin bé el català i el castellà. I
en pràctica la ideologia del centralisme més ranci i
donada l’àmplia i universal presència del castellà
cavernícola.
4. Per acabar, voldria afegir una cosa que a mi em gua catalana i utilitzar el cervell per veure què és
sembla bàsica en aquest tema i que per sort, fins millor perquè el català i el castellà puguin ser ben
ara, veig que ha funcionat prou bé, millor del que apresos. Per sort, torno a dir, els nostres partits han
em pensava. I és que, per defensar tot això, no cal sabut partir d’aquestes premisses compartides per
posar-hi gaires exaltacions patriòtiques, i de fet no defensar-ho. Doncs que duri.
s’hi han posat. N’hi ha prou amb valorar la llen- Josep Lligadas és escriptor
Nou Moviment Ciutadà,
o la lluita per la democràcia interna d’un partit
Mar Sánchez
“Aquesta és la meva experiència perso· Transparència, humilitat i inte- ternet en general, SMS etc,) i criteris
nalíssima sobre aquest nou partit polí· gritat són les tres paraules impor- d’ecologia. Aquest és un partit on
tic local: NMC. Un partit de disseny? tants que vam triar. Vam, entre la mitjana d’edat dels militants
Sí. Un partit del disseny que ens agra· tots, posar les bases del par- és molt inferior a les altres
da a la gent del carrer. Amb democrà· tit que volíem. Un partit de formacions locals.
cia interna, i amb polítics que donen disseny? Doncs sí, a la nos-
solucions i no es concentren només en En resum i els resultats:
tra mida, un partit del se-
mantenir el seu poder“. gle XXI. Mirar pels interessos Hi ha militants de totes les
Em dic Mar Sánchez, i tot i que m’ha del poble i ja està, sense dretes edats, nivell econòmic, pro-
interessat sempre la política mai no ni esquerres, sense inde- cedència i inclinació sexual.
hi havia participat activament. Ar- pendència o no inde- Vam començar el passat febrer,
ran de la militància del meu marit pendència... etc. vam presentar-nos a les eleccions
en un partit dels tradicionals, a ni- municipals del passat maig, amb el
Es va establir que resultat de tres regidors, en alguns
vell de formació local (llegiu ma- el poder fos divi-
joritari a nivell de l’estat espanyol, moments de la nit electoral, quatre.
dit: precisament per Tots alhora i amb força. Ara tenim
prefereixo no posar quin partit...), fomentar la demo-
em vaig sorprendre enormement tres regidors a l’oposició i qualsevol
cràcia interna: Si sor- ciutadà pot demanar cita al seu
en comprovar que no hi havia el tia algun regidor, no
que ja donava per fet i el que ja dóna despatx de l’Ajuntament. Reben i
havia de formar part de l’executiva ajuden de manera efectiva, si està a
per fet la majoria de ciutadans: que del partit i viceversa. No concentrar
en un lloc en què es proclama la de- la seva mà. Fins i tot per mail pots
el poder. Els regidors que sortissin, demanar ajuda i la reps, sóc una de
mocràcia no n’hi hagi. En aquests havien de signar l’acta de regidor
detalls no m’hi estendré... les persones ajudades.
per al partit: si el partit considerava
Us dic que arran de tot això vam en el futur que el regidor electe no Internament, la democràcia interna
arremolinar-nos un bon grapat compleix uns criteris mínims d’efi- s’ha traduït en el següent, i ho he
de ciutadans al voltant del nostre ciència, es substituirà per un altre viscut molt de prop. El meu marit
portaveu, greument perjudicat per regidor més adient. Els regidors que va ser president del partit des del
aquest partit tradicional per haver sortissin, cobraran només mitja jor- març fins al juny. El fet de per què
començat a demanar democrà- nada, i d’aquesta manera ningú no ja no és president és simplement
cia interna. deixarà la seva professió, no depen- per aquesta democràcia interna
dran econòmicament de la política. que protegim entre tots: es van or-
El nou partit nascut arran d’aquests ganitzar eleccions internes per vo-
fets, NMC (Nou Moviment Ciuta- Molt, massa assembleari, en pla tar l’executiva i va sortir una altra
dà), va néixer amb la premissa cla- “olla de grills?”. No, perquè a noia de presidenta. La premsa local
ríssima de la democràcia interna. les assemblees s’aplica rigorosa- es va fer ressò d’aquestes eleccions.
De fer la política que ens agrada ment ordre del dia. A les executi-
a la gent del carrer. Aplicar taran- ves s’apliquen criteris d’eficiència No és gens fàcil protegir tan-
nà de la vida diària de qualsevol de gestió del temps propis de les ta democràcia interna, però és
ciutadà treballador, aplicar criteris empreses privades, on el temps és un bon començament en aquests
d’eficiència de l’empresa privada, or. Les comunicacions i campanya temps que corren.
aplicar les noves i democràtiques s’han fet seguint criteris d’estalvi Mar Sánchez Padilla
4 tecnologies per la comunicació
i l’estalviament de costos...
de costos aprofitant les noves tec-
nologies (xarxes socials, blogs, in-
és treballadora turística
5. Bellesa en temps de crisi
Mercè Solé
Fa uns dies vaig tenir l’oportuni- abans que anys enrere. O sigui desvetllen pel fet de ser infants
tat de visitar les instal·lacions de que a partir de quart de primà- i d’intuir l’esforç i el treball que
l’Escolania de Montserrat, una ria ja es pot entrar a l’Escolania. I hi ha al darrere de cada actuació.
institució que sempre he sentit així es pot assolir una maduresa Vaig pensar que dins nostre hi ha
molt propera, perquè m’agrada musical que permeti aprofitar al com una inquietud, un anhel, em
molt la música i perquè em satis- màxim els anys d’estada. Es vet- sembla que de bellesa (els cristi-
fà molt la qualitat de l’escola en lla també perquè els nois que hi ans podem pensar que també ho
actiu més antiga d’Europa. L’Es- volen entrar rebin prèviament la és de Veritat, o de Déu; no ho sé).
colania ha estat i continua sent preparació adequada. Un anhel que no sempre sabem
garantia de formació de bons reconèixer o omplir. L’Escolania
El monestir de Montserrat fa
músics a Catalunya i de creació ajuda a satisfer aquest anhel. El
una aposta important per l’Es-
i interpretació de música de qua- fet que siguin nens commou, i
colania: dos monjos joves s’hi
litat. Tot un luxe no sempre tan d’entrada obre la porta i ens pre-
dediquen completament i a més
valorat com caldria. disposa a favor. I curiosament,
hi ha l’elevat cost d’instal·lacions
no hi entra el sentit “Disney” de
Tot parlant amb el seu prefecte, i de formadors, ja que els nois
la vida, sinó la música en majús-
en Sergi, m’explicava com l’Es- necessiten educadors, mestres
cules, una de les cares de la Be-
colania s’esforça a ser un servei i professors de música, perquè
llesa.
accessible a les famílies, malgrat cadascun d’ells aprèn dos instru-
el seu elevat cost, perquè no vol- ments. I han de fer esport, i llegir, Jo no crec que la Bellesa sigui pa-
drien pas que es convertís en un i jugar, que són nens. Han obert trimoni d’unes elits supersàvies.
centre elitista. Em van impressi- un canal al youtube i sembla que Ho ha estat històricament quan
onar el projecte educatiu que hi hi entra gent de tot el món, i els poca gent ha tingut accés a l’edu-
ha al darrera, i l’obertura i sensi- conviden sovint a fer gires per cació. Més aviat crec que l’art
bilitat social d’escolans i educa- tot arreu. hauria d’arribar a tothom i que
dors. També la capacitat d’adap- hi guanyaríem si féssim l’esforç
En Sergi em comentava que
tació als nous temps. Avui, amb d’entendre’n les claus estètiques
tot plegat no és pas només per
les famílies força més reduïdes que ens obren la comunicació i la
continuar una institució cente-
que fa cinquanta anys, enviar un comprensió de la música, la pin-
nària. És que l’Escolania arriba
noi a una escola en règim d’in- tura, la poesia o tantes coses. No
al cor de la gent. És tan senzill
ternat costa. I per això s’ha optat són “maries”, són qüestions que
com dir que així contribueixen
per flexibilitzar-ne els horaris, van al fons del fons de la perso-
a augmentar al grau de felicitat
de manera que si alguna famí- na. I em sembla que en temps
general. Quan en parlàvem, vaig
lia ho desitja, durant la setmana de crisi poden aportar fortalesa,
pensar en els tòpics: la música és
l’escolà pot anar a dormir a casa. consol, estímul, fraternitat. Per
un llenguatge universal, acces-
A la pràctica, però, no passa gai- això, i per moltes altres coses,
sible per a tothom Jo no sé si el
re: els escolans s’hi troben bé, a l’Escolania em sembla impor-
repertori de l’Escolania és fàcil
l’Escolania. Com també s’ha re- tant. Moltes gràcies, nois.
per a la gent (per a mi durant un
baixat l’edat d’entrada dels nois
5
temps no ho va ser). Sí que em Mercè Solé és treballadora social
perquè, ves per on, sembla que
reconec en aquest encant que
el canvi de veu es va produint
6. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Crear i donar poder a la paraula
25 è aniversari del Col·lectiu de Dones en l’Església
Neus Forcano
És motiu de joia poder celebrar que el Col·lectiu En una Europa atemorida per la crisi i esco-
de Dones en l’Església compleixi 25 anys de camí lant-se cap a posicions fonamentalistes, tant
de recerca i descoberta. Vint- per part d’alguns
i-cinc anys sense parar de grups religio-
crear, perquè per a mi, sos com d’elits
compartir en comunitat la de poderosos,
recerca de com esdevenir potser hem de
dones cristianes amb recuperar
ple sentit i amb el sentit
plena llibertat, del dabar
és un procés (“paraula’)
creatiu. És un procés que els pobles del
que demana, encara, es- Pròxim Orient usa-
forç per imaginar respos- ven. Per a la cultura
tes noves a situacions molt antigues, i semítica, la creació és vista com a fruit de la
que demana, també, “empoderar”-nos, és a dir, paraula; la paraula engendra pobles, els dóna iden-
donar poder a la paraula per fer sentir la nostra titat i els porta a la maduresa cultural; el dabar és
veu allà on som i vivim. “l’autèntica experiència”, és un esdeveniment i
una experiència amb dimensió històrica.
Coincidentment, altres entitats com Mujeres y
Teología de Madrid, o l’Associació Europea de Dones Crec que ja en els orígens del Col·lectiu, hi havia
per a la Investigació Teològica (ESWTR), van comen- aquest anhel de “dir per poder donar sentit”, “d’ex-
çar les seves activitats de sensibilització i forma- pressar-se per transformar la història” i procurar,
ció l’any 1986. La finalitat comuna: fer conèixer la així, un canvi real en les pròpies vides i comuni-
teologia feminista i transformar el paper infantil, tats. El 1986, un grup de dones decideixen crear
sublimat o submís que l’església ha atribuït i en- una associació civil per reflexionar sobre la situa-
cara atribueix a les dones. Enguany, aquestes tres ció de les dones en el si de l’església i de la societat.
associacions hem celebrat juntes el 25è aniversari Maria Martinell, Sefa Amell, Magda Tomàs, Mont-
de lluita i compromís per bastir unes comunitats serrat Grau, Maria Rosa Recasens, entre d’altres,
cristianes d’iguals, en la trobada del XIV Congrés coincideixen en un taller en el marc de la trobada
Internacional de la ESWTR que es va fer a Salaman- “Home i Evangeli” –una convocatòria oberta de
ca, del 24 al 28 d’agost passat, i que va concentrar grups i moviments creients que es convocà durant
unes 200 persones. uns quants anys, i que va acabar canviant-ne el tí-
tol per “Vida i Evangeli” a partir de la demanda
En la trobada, les xerrades de les teòlogues i les
ferma i insistent d’aquestes dones, que volien dur
discussions entre les participants, han tingut en
a la pràctica l’embat de dignificació i igualtat per a
compte la marginació que pateixen les dones immi-
les dones que, tant el Vaticà II, com també la cons-
grants, les dones en situacions de fragilitat laboral,
cienciació que els moviments feministes havien fet
tràfic sexual o violència de gènere. També s’ha par-
d’ençà dels 70, havien anat consolidant.
lat d’aprofundir el llenguatge de l’art, la pintura,
l’escultura, la dansa, per parlar de la pròpia experi- Des de llavors, hem participat amb diferents grups
ència de Déu i de l’amor. Ens cal preguntar-nos per i associacions civils, eclesials, ecumènics, de diàleg
“quin Déu creiem” i “quin Déu proclamem” per interreligiós o de defensa dels drets de les dones
ser crítiques i poder construir comunitats plurals, (per exemple, amb la Xarxa Feminista de Catalunya,
obertes, en diàleg amb l’entorn i compromeses en o amb el Moviment Som Església, el Fòrum Ecumè·
6 la justícia social i el benestar de tothom. nic d’Europa i l’Assemblea Mundial de les Esglésies,
el Parlament de les Religions i els grups de diàleg
7. Indignació,
Unesco). Hem organitzat trobades,
com la del II Sínode Europeu de Do·
nes a Bellaterra, el 2003, amb 700
participants. Hem publicat llibres i
editat la revista “Paraules i Fets de
Dones”, i hem organitzat sessions
política
de formació amb teòlogues i teòlegs
que ens han empès a buscar llen-
guatges nous.
i religió
Hem compartit el camí amb teòlo- Pere Vilaseca
gues feministes com ara Elizabeth
Schussler Fiorenza, Rosemary Ra-
dford-Ruether, Ivone Gebara, Tere-
sa Forcades, o Mercedes Navarro.
També hem convidat o han format
part de les sessions dels cursos que
oferim a la Universitat de Barcelona
i a l’Escola de la Dona de la Bibli-
oteca Bonnemaison des del 1996,
Andrés Torres Queiruga, Juan José
Tamayo, Margarita Pintos, Ramon
Maria Nogués, Enric Canet, Laia
de Ahumada, Joan Carrera, Mercè
Otero, Begoña Román, Fina Biru-
lés, Dolors Bramon... entre molts
d’altres. La història de l’entitat s’ha
recollit en la recent publicació Una
història necessària: 25 anys del Col·
lectiu de Dones en l’Església (Viena Els mesos abans de l’estiu, vàrem veure, amb certa ex-
edicions). pectació i sorpresa, el naixement del que s’ha anomenat
Hem après a fer interpretacions dels “moviment” dels indignats. He de dir que vaig tenir la
textos bíblics des de la perspectiva oportunitat de viure-ho de prop, per tres motius: perquè
feminista, cosa que ens ha permès en vaig fer un seguiment força acurat des de la premsa,
poder entendre d’una altra manera perquè vaig participar com a observador, en algunes de les
contradiccions que, com a dones, assemblees, i perquè vaig viure-ho des de casa, amb llar-
ens hem anat topant entre el sentit gues i apassionants tertúlies amb els meus fills.
de l’evangeli i algunes prèdiques o El motiu d’aquestes ratlles és compartir un seguit de refle-
pràctiques religioses; o bé hem iden- xions, fetes en aquell moment, sobre la relació que existeix
tificat contradiccions entre la pròpia entre els joves i la política i comparar-ho amb el que ve
experiència de Déu o l’Esperit (cop- succeint des de fa anys, entre els joves i la religió.
sat com a dinàmica, compassiva,
acollidora i magnànima), i en canvi, Analitzant l’informe de la Fundación Santa María, que es pu-
haver experimentat violència, mar- blica periòdicament sobre la joventut espanyola, les dades
ginació o invisibilitat en les nostres del 2010 ens revelen una tendència que no és nova, però
vides. Hem après a buscar, doncs, que es va accentuant: la religió i la política, són les dues
noves maneres de pregar i celebrar, realitats a les quals el jovent, avui, dóna menys rellevància
de dir, de posar nom a la pròpia ex- com a elements importants en les seves vides.
periència... perquè com deia Maria Segurament no cal pas fer grans anàlisis estadístiques, per
Mercè Marçal, “ens cal amb paraules contrastar que en el nostre país les misses dominicals estan
canviar els dies!” buides de jovent, que les pràctiques sacramentals minven
(Si voleu més informació o referèn- cada any o bé han esdevingut, en bona part, un fet social i
cies sobre el tema, podeu consultar a vegades ostentós. Com el nombre de vocacions per a la
www.donesesglesia.cat; www.es- vida sacerdotal o religiosa es absolutament insignificant i
wtr.org). moltes vegades, fruit d’haver obert les portes de bat a bat
a tothom, sense cap tipus d’exigència, ni compromís previ,
Neus Forcano i Aparicio és membre del
Col·lectiu de Dones en l’Església
ni personal, ni intel·lectual. 7
8. preocupant des del meu punt de
vista: aquest sil·logisme no es pot
aplicar a la dreta.
Allunyats de les institucions,
no de l’espiritualitat
Sobre la religió, les coses no són
massa diferents, vénen de més
lluny, han estat menys sobtades,
l’agonia passa més desapercebu-
da... Però, la situació és compa-
rable.
Analitzant els valors de molts
joves, observem com l’experi-
ència espiritual, l’altruisme, el
compromís envers el que so-
El panorama polític, no és més terès per les formes tradicionals freix, el compromís amb el grup,
esperançador. El nombre de mi- de fer i participar en política, se- la comunitat, continua essent
litants joves en els partits polítics, gurament com a conseqüència molt important... Per molta gent
és simbòlic. El nombre de càr- de la ruptura real i poc consci- aquests esdevenen valors de pri-
recs públics joves, vinculats amb ent, que existeix entre els partits mer ordre. I aquests són valors
partits polítics, és simbòlic. I les i la funció representativa que os- altament vinculats a l’experièn-
motivacions que moltes vegades tentaven. cia religiosa.
els porten a militar en un partit,
Però també és cert que el joves No estem vivint una crisi religi-
estan més relacionats amb raons
es mobilitzen per a plantejar re- osa, vivim una crisi d’una deter-
pragmàtiques, professionals i de
ivindicacions concretes que els minada manera de viure la reli-
poder, que no pas a projectes
afecten a ells com a col·lectiu i a gió i, sobretot, un allunyament
ideològics i socials.
la societat en general. Continua irreversible envers les instituci-
Hi ha un altre aspecte a consi- havent-hi un nombre molt im- ons religioses tradicionals. Una
derar: els moviments religiosos portant i creixent de joves preo- religió centrada en un Déu con-
i polítics més integristes són els cupats, disposat a construir un trolador i/o protector, que regeix
que creixen en nombre de gent món, un país més just. Un món, el nostre destí, és un Déu, avui,
jove. És cert, però, que sortosa- un país millor... I això és política! no creïble. Un Déu entès com un
ment ho són en un nombre molt El que no estan és disposats a fer- “ésser” allunyat de la vida, és un
poc significatiu, encara que es ho com s’ha fet fins ara. On els Déu impossible.
facin notar. mitjans polítics, moltes vegades,
Una experiència religiosa basada en
han desdibuixat la seva finalitat.
Ens podríem quedar amb aques- uns dogmes, uns sagraments, unes
On discrepància partidista i ca-
tes constatacions i lamentar-nos, pràctiques, unes estructures de po·
dira, sembla més important que
esperant que un dia tot canviï. der, no interessa, i majoritàriament,
la ideologia. On el poder justifica
Però si anem més a les causes, ja no interessarà.
tots els mitjans, l’autoritat eco-
si analitzem més en profunditat
nòmica i el populisme semblen Seguint el símil de Touraine, di-
estudis diversos, si parlem amb
tenir la darrera paraula i l’ètica, ria que avui, un jove cristià és
gent jove, i sobretot escoltem...
els valors, la persona i l’honeste- molt més proper a un company
Veurem que no és una situació
dat han quedat al marge de mol- agnòstic o ateu, compromès so-
provisional, ni tan certa com pu-
tes decisions. cialment, que a una persona que
gui semblar.
es manifesta cristiana només
Alain Touraine, comentava: “Hi
perquè va a missa i segueix els
Allunyats del partits, no de la ha menys distància entre un polític
sagraments. Passa com en la po-
política d’esquerres i un polític de dretes que
lítica, quan els mitjans es sacra-
Certament, per part de la nova entre un polític d’esquerres i un ciu·
litzen, no es revisen i esdevenen
ciutadania, hi ha un irremissi- tadà d’esquerres.” Aquesta refle-
finalitats, deixen d’interessar i
ble allunyament envers les ins- xió tan gràfica, resumeix l’arrel
com un tsunami s’emporta tot el
titucions polítiques, sobretot els de la situació actual i el divorci
que troba per davant.
partits. Però no de la Política. La aparent entre política i joventut.
8 majoria de joves han perdut l’in- Però no oblidem una cosa, molt
9. I davant aquest panorama, què
ens cal?
Tant la política, com la religió,
durant milers d’anys, ha servit
per regular la convivència i do-
nar sentit a les nostre vides. Avui
poden semblar paraules pas-
sades de moda i fins i tot mal-
sonants. Tot i això, crec que les
hem de continuar reivindicant,
però ho hem de fer per donar-los
el seu sentit original, més enllà
dels partits i les esglésies. Aju-
dant i implicant-nos en la seva
transformació, en la mesura que
estiguin disposats a no tancar-se
sobre ells mateixos.
Política i democràcia, al servei de Va ser només un signe, és possi- contra el nostre sistema religiós.
la convivència, la pau, l’equitat. ble que acabi amb una profunda No podem ser còmplices d’una es·
Un món amb tantes desigualats reflexió, per part de les instituci- glésia que centra la major part del
culturals, econòmiques i d’opor- ons, partits, acampats, organitza- seu discurs en l’ortodòxia doctrinal,
tunitats, no deixen de mostrar- cions, universitats, etc... Un signe a mantenir el poder des de l’ho-
nos un fracàs de la manera de fer que no demanava maquillatge, mofòbia i el masclisme, centra-
política. que es vol un canvi seriós, anar lista i allunyat de la democràcia.
Religió: ètica i espiritualitat, juntes, a fons. Esperem que es canalitzi Poc preocupat per la vida dels
com a convit alliberador, mai des amb seriositat, rigor, sinceritat vius (després del naixement i
de la imposició o la possessió de i sobretot mirant el bé de tots i abans de la mort), la justícia, les
la veritat absoluta, per aprendre especialment dels qui menys te- víctimes.
a sortir dels límits que imposa nen.
Us imagineu a Jesús més còmo-
l’espai i el temps, obrint-nos a En religió, en canvi, la indigna- de, participant, un diumenge a
una dimensió Global i sobretot, ció, tot i ser-hi, no és tan evident. missa a la catedral de Barcelona
dels límits que suposen els pre- Segur que l’èxit, si més no apa- o a Madrid, entre la multitud de
judicis i l’egocentrisme. rent, del viatge de Benet XVI a banderes d’Espanya, o en una
La indignació que es va mos- Madrid, tranquil·litzarà moltes assemblea, a la Plaça de Catalu-
trar al carrer, va ser un signe consciències, i per això les espe- nya?
d’esperança, un senyal... Un crit rances d’un canvi són més incer-
tes. La possibilitat de veure el ca- Indignar-se des del respecte,
d’alerta en la manera de fer polí- però sense fer cas a la disciplina
tica. Amb algunes errors i molts tolicisme a Europa, reduït a una
secta, de bona gent, més o menys que voldria imposar l’autoritat
encerts. Una mostra de que els religiosa, constituint una nova
joves no són tan passius com integrista, és molt elevada.
manera de viure la relació amb
alguns podrien pensar. (Els més Potser per això, per pura super- Jesús. El treball per un món més
poderosos del món, fa temps que vivència i per fidelitat evangèli- just, des la comunitat, el com-
hi sucaven pa...). ca, també cal cridar a l’indignació, promís i la coherència en la vida
de cada dia.
Acabo amb una cita de la Victòria
Camps. En una entrevista al dia-
ri, respon: “Produeix indignació
un món que no és just, en el qual el
canalla és qui té més reconeixement
social i guanya més diners. Aquesta
indignació, és el punt de partida per
assolir la justícia, per caminar cap a
una societat més equitativa.”
Pere Vilaseca i Canaleta
és mestre
9
10. El debat de l’agulla
El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla
Apreciacions i preguntes
sobre la crisi econòmica
Recollit per Inma Santamaria del Grup del C/Góngora (Verdum)
minades a posar “pegats”. És com si només fóssim
capaços de generar respostes puntuals, però no
Un grup de noies de Nou
general ni estable.
Barris hem escollit per a les
nos- tres reunions reflexionar sobre les En tercer lloc ens fèiem un conjunt de preguntes:
qüestions que el Debat de l’Agulla ha obert. Hem ¿Com podem fer que les petites alternatives que es
començat per conversar sobre la crisi econòmica. van donant esdevinguin un nou model? A la vega-
Us resumim en aquest breu article el que vam par- da la implicació de la gent en la “polis”, és a dir, en
lar. la vida col·lectiva, és cada vegada més minsa, i el
descrèdit de la política i els polítics més gran. Hom
En primer lloc observem en el nostre entorn més
es pregunta davant les repetides mostres d’abús
immediat (familiars, amistats, veïns del barri) que
que veiem en els poders econòmics qui ha de fer el
la pobresa té nom, que afecta a unes persones i fa-
control del frau fiscal, causa principal de les desi-
mílies concretes i cada cop més.
gualtats socials. N’és l’Estat l’encarregat?
En segon lloc constatàvem que aquesta crisi econò-
Finalment ens preguntàvem a nosaltres mateixes:
mica actual, hauria de servir per repensar un nou
Quina resposta hem de donar la resta de ciuta-
model de societat però els indicadors actuals ens
dans? Pot ser una resposta fóra la progressivitat en
donen a pensar que per contra, l’actual model sor-
els impostos? Ens adonàvem que quan es troben
tirà reforçat. No sembla que hi hagi cap estratègia
aquestes petites mesures, es veu indispensable que
global com havia passat amb el socialisme en el
el tercer poder (els mass media) en siguin els alta-
segle passat, i les solucions que es donen van enca-
veus.
En contraposición a la teoría de la propiedad de los antiguos juristas, tradición de la es-
cuela romana y de los modernos economistas, materialista y absoluta, favorecedora del
egoísmo individual, debemos nosotros predicar el concepto cristiano de la propiedad, o,
mejor dicho, de la riqueza, que se deriva de las palabras de Cristo y que se reproduce conti-
nuamente en los tratados de los doctores eclesiásticos y en los sermones de los predicado-
res evangélicos. Al ius abutendi et destruendi, que, desgraciadamente, hoy se practica en
alarmantes proporciones, con un despilfarro escandaloso y una sed de goces inextinguible,
y que tiene su defensa científica en la escuela que ha adoptado un falso absolutismo en la
noción del derecho a la riqueza, debemos oponer la eterna verdad cristiana, sostenida por
todos los doctores de la Iglesia acerca de la naturaleza social de la riqueza, no individua-
lista o egoísta, que es lo mismo, cuyo uso debe extenderse a todas las humans criaturas, ya
que Dios crió el mundo, no en beneficio de algunos, sino de todos los hombres, debiendo,
de consiguiente, los ricos considerarse divinamente investidos del honorífico deber de re-
partir con los prójimos los medios de vida de que ellos abundan.
10 El clero en la vida social moderna, Josep Torras i Bages
11. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Espàrrecs verds Els valors de la banca
amb salmó i Salvador Clarós
salsa de taronja En tota crisi
sempre hi ha qui
Tere Jorge aprofita l’ocasió
per treure’n par-
Suposo que molts cops heu sentit o utilitzat aque· tit a favor. Per
lla frase tan tòpica que diu: “sembla un espàr· exemple, l’actual
rec”. No és gratuïta aquesta frase i no només per crisi financera,
la forma esvelta i estilitzada dels espàrrecs verds, en què la banca
sinó també pel contingut. Diuen que els espàr· n’és una de les
recs tenen propietats diürètiques i rejovenidores. principals insti-
Perfecte doncs, per plantejar una recepta que en· tucions respon-
cantarà a les persones que tenen molta cura de la sables, ha fet pa-
seva figura i a aquells que no estiguin preocupats lesa la manca de
per aquests aspectes, però vulguin fruir d’un valors que impera en el món del negocis, els financers en
àpat refrescant i lleuger sense massa complica· particular. Bé, doncs, enfonsat en aquesta misèria moral,
ció. Aquí teniu la recepta, que en aquest cas es el Banc de Sabadell va llançar una campanya publicità-
presta molt que tireu d’imaginació i hi afegiu els ria de la mà de l’entrenador del Barça Josep Guardiola,
ingredients que més us agradin. Ho admet quasi a través de la qual l’entitat va captar 300.000 clients, això
tot. No m’embolico més, no sigui que finalment ha dit.
algú m’enviï “a fregir espàrrecs”.
La campanya ha tingut un gran ressò social perquè ha
Ingredients: 1 manat d’espàrrecs verds; 1 sabut triar oportunament la personalització dels valors
paquet de salmó fumat, laminat; 4 talls en que suposadament ara tots trobem a faltar, tant en l’ac-
forma de roda de formatge de cabra; 1 cu- tuació individual com en el comportament de les institu-
llerada de vinagre de Mòdena; 1 cullerada cions i les empreses. Guardiola combina les dues cares
de mostassa granulada; 100 ml d’oli d’oliva; d’una moneda que fins fa ben poc era sospitosa de ser
sal – pebre; 2 taronges; 50 gr. de sucre i 100 falsa: l’èxit, la fama, la glòria, els diners, d’una banda, i
ml. d’aigua per fer l’almívar. també la humilitat, l’esforç, la proximitat, l’honradesa...
de l’altra. La humilitat i l’austeritat en un guanyador nat
Elaboració:
no solen ser habituals. A més, en l’entrenador del Barça
Posar els espàrrecs nets, en una cassola am- els valors personals transcendeixen, i ell esdevé mirall i
pla, coberts d’aigua amb una mica de sal. orgull de país fins el punt de merèixer ser condecorat pel
Coure’ls uns 6 minuts fins que estiguin tous, Parlament, cosa que de no representar a qui representa
però sense passar-se perquè si no es tren- difícilment s’hauria donat. Us imagineu que fos l’entre-
quen. Escorreu-los i deixeu-los refredar. nador de l’Espanyol, per exemple?
Ratllar la pell d’una taronja en un bol, afegir- Sigui com sigui, el Sabadell ha cregut que en els temps
hi el suc de la taronja, el vinagre i la mostas- que corren per assegurar la clientela i ampliar-la fóra
sa, remenar-ho bé, salpebrar al gust. Afegir millor armar-se de valors que regalar televisors, ordina-
oli fins que lligui la salsa. dors portàtils o coberteries, com fan altres entitats. Indi-
Pelar els grills de l’altra taronja i escal- ca això algun canvi substancial en la manera de dirigir
dar-los uns 2 minuts amb aigua i sucre. el negoci o és només un canvi d’estratègia publicitària?
Anar embolicant 2 o 3 espàrrecs amb una là- Aquí entra en joc el segon factor que explica la cosa. La
mina de salmó. Emplatar-los acompanyats campanya ha tingut un immens ressò mediatic. Hi han
de la taronja i la roda de formatge de cabra i invertit molts diners en aquesta campanya, la qual cosa
regar-ho amb la salsa per sobre. s’explica per la necessitat que té el Sabadell de captar
amb certa urgència clients i recursos si no vol ser absor-
bit per un altre banc. Entre aquesta opció i que sigui el
propi Sabadell el que absorbeixi altres bancs a la corda
fluixa, hi ha ben poc marge de maniobra per als valors. 11
12. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Excursions per la història
de Catalunya
Excursions per la història de Catalunya
19 itineraris a peu
Gener Aymamí i Domingo
Valls, Cossetània Edicions, 2011
En aquesta Agulla, en comptes d’oferir i detallar tisme: un hàbitat ancestral. 7 Per camins de tragi-
un itinerari, us n’oferim dinou, en què, ajudats per ners: Albarca, serra Major, Sant Joan de Codolar.
l’obra que us presentem, coneixereu un xic més la Itinerari per vells camins... i una canal equipada. 8
història del país tot recorrent-lo. Com diu l’autor, En defensa dels pirates: de l’Hospitalet de l’Infant
«amb la intenció que l’excursionista a més de [...] a l’Ametlla de Mar. Excursió arran de mar. 9 Les
dirigir la mirada contemplativa a la geografia que guerres carlines: d’excursió per la serra de la Mus-
l’envolta, pugui fer-se càrrec [...] del petit episodi sara. Per les terres que petjà el general carlí Cercós.
de la nostra història que va tenir com a escenari els 10 La guerra del Francès (1808): un tomb per Mont-
mateixos camins que ara trepitja». serrat. 11 Temps de contraban: passejada per la cos-
ta de Vilanova i Sitges. 12 L’abandó del món rural:
La descripció detallada de cada itinerari va prece-
Arbolí, puig de Gallicant. A redós d’un poble aban-
dida d’un valuós i documentat comentari històric
donat. 13 Torres de telegrafia òptica: Celrà, puig de
i una informació complementària: context, altres
Sant Miquel, mines del Nen Jesús. Passeig per l’es-
fets o recorreguts semblants o paral·lels, anècdotes,
pai d’interès natural de les
etc. Tot plegat, tan amè i interes-
Gavarres. 14 Les grans obres
sant que, encara que no pugueu
d’enginyeria: per la vora del
fer-los tots –per la durada, per
canal d’Urgell. Excursió per
exemple: de 1 h 40 m el més curt
una obra d’enginyeria sin-
a 5 h 20m el més llarg; o per la
gular. 15 Itinerari per un
distància–, no deixareu de llegir-
dels indrets més sagnants
los.
de la Guerra Civil: Prat de
Aquestes són les dinou excursi- Comte, Bot, la Fontcalda.
ons proposades: 16 Camins de l’exili. Excur-
1 Els camins romans: la via roma- sió per la zona fronterera: la
na d’Àger. Seguint les petjades Vajol, les Salines, les Illes. 17
de fa dos mil anys. 2 Els camins Temps de maquis: una volta
medievals: de l’Ospitau de Viel- per Peguera, la zona nadiua
ha a Vielha. Itinerari pirenaic per del maquis Ramon Vila. 18
camins medievals. 3 Les grans El món de l’arqueologia pre-
pastures: la transhumància. Pu- industrial: itinerari per la ri-
jada a la Tossa d’Alp. 4 Camins era de Fontscalents. Pous de
de pelegrins: de Monistrol al san- gel i molins hidràulics com
tuari de Montserrat. Seguint les a exemples. 19 La revolució
petjades dels antics pelegrins. 5 industrial catalana: Puig-
Els eremites: cala Montjoi, tomb reig, Navàs. Les colònies
pel cap Norfeu. Passejada vers tèxtils: exemple de l’expan-
un eremitori troglodític singular. sió de la indústria catalana.
6 El trogloditisme en època his- Bones caminades i bona
tòrica: recorregut per la cinglera lectura!
12 de la Roca Canalda. El troglodi-
Josep Pascual
13. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
“En un món estructuralment desequilibrat, insosteni·
ble i violent la prioritat de cadascú, de cada col·lectiu i
de cada poble, és viure per transformar·lo”. Aquest és
l’esperit que sintetitza la tasca que fa més de deu
anys que ve realitzant l’associació nova-innovació
social, en àrees com la noviolència activa, la recer- Ser un ciutadà actiu per fer un món
ca d’alternatives al sistema i la participació i trans- equilibrat, sostenible i pacífic
parència.
nova és una associació independent i sense ànim Martí Olivella
de lucre que promou i aplica la innovació social
per generar noves pràctiques i models que facin tots els àmbits socials. També dins d’aquest progra-
transitar la societat cap a un món habitable per a ma impulsa polítiques públiques de transparència
tothom. i rendició de comptes.
En una època en què el mite que la innovació tec- Ser ciutadans actius
nològica podria solucionar-ho tot comença a caure, nova confia en una ciutadania activa que practica
nova aposta per la innovació social com a forma de la innovació social i que pot iniciar transformaci-
donar solució als problemes més bàsics de la so- ons socials de llarg abast. Per a nova és necessària
cietat: els desequilibris i desigualtats, la manca de una acció política ciutadana més enllà dels partits
sostenibilitat del sistema imperant i la violència. i per això s’adreça a la ciutadania insatisfeta que
nova emmarca la seva activitat en quatre progra- no vol restar passiva davant la percepció que les
mes, que són les àrees en les que aplica la innovació institucions convencionals no ofereixen respostes
social: Noviolència Activa, Alternatives al Sistema, ni solucions a la crisi sistèmica que vivim arreu del
Participació i Transparència i l’Espai NovaLab. món.
A l’Espai NovaLab s’acullen persones i grups que nova ajuda a persones i moviments socials a de-
vulguin desenvolupar alguna iniciativa d’inno- senvolupar la seva capacitat d’innovar socialment
vació social, no només en les àrees que treballem, perquè sigui la ciutadania activa qui posi en marxa
sinó també en altres que puguin ser interessants els canvis necessaris per millorar la societat. L’as-
per aconseguir un món habitable per a tothom. sociació ofereix formació, amb cursos, tallers i col-
loquis, i proporciona també diverses oportunitats
Per a nova tan important és desenvolupar i acollir
d’aprenentatge pràctic als seus col·laboradors.
noves iniciatives com posar en pràctica i generalit-
zar aquelles innovacions socials que ja existeixen. Hi ha moltes maneres d’activar-se amb nova i
Aquest seria el cas, per exemple, del programa formar part d’aquesta ciutadania activa. Es pot
de Noviolència Activa de l’associació, que recu- col·laborar en els programes, es pot proposar una
pera, refà i estén a diversos països el concepte de iniciativa socialment innovadora perquè des de
resistència no violenta sorgit a la Índia de la mà l’associació li donem assessorament i suport, es pot
de Mahatma Gandhi a principis del segle XX. Els col·laborar amb una aportació econòmica o bé sen-
projectes del programa es desenvolupen sobretot zillament mantenint-se informat rebent els butlle-
a Palestina i Iraq. tins que enviem periòdicament. A l’apartat Activa’t
del web www.nova.cat es pot omplir un formulari
El programa d’Alternatives al Sistema engloba
per activar-se amb nova.
propostes i accions que plantegen altres formes
d’entendre els models d’organització política, eco- Orígens
nòmica, financera, social, comunicativa, educativa L’associació va ser fundada l’any 1999 però recull
i mediambiental, entre d’altres. El principal projec- el bagatge de més de 40 anys d’experiència del seu
te que s’hi està desenvolupant en aquests moments equip impulsor en qüestions relacionades amb la
és el Consens de Barcelona d’alternatives intercul- innovació social i la transformació noviolenta de
turals a la globalització neoliberal. conflictes. La seva trajectòria s’inicia durant la dic-
Pel que fa al programa de Participació i Transpa- tadura a l’estat espanyol, en el moment en què part
rència, nova crea, recull i desenvolupa mètodes de l’equip que avui constitueix nova va aplicar una
que facilitin processos participatius de qualitat en estratègia noviolenta per aconseguir el dret a l’ob-
jecció de consciència al servei militar.
13
14. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
P
REMI NOBEL DE LA PAU. D’ençà el nai- dels alumnes, és la grisor de la mentalitat dels que
xement del premi Nobel de la Pau l’any volen fer foc, ara amb la llengua, aprofitant que hi
1901, només onze dones havien rebut el ha tanta brasa encesa. Maria·Josep Hernàndez
guardó. Enguany, són tres dones les que
el comparteixen. Ellen Johnson Sirlea, primera
dona elegida cap d’Estat del continent africà en
T
unes eleccions democràtiques; Leymah Gbowee, RIANGLE ROSA. Passen tantes coses, i
activista de Libèria que va contribuir a acabar amb greus, que ja se me n’havia anat del cap
la guerra civil del seu país i que va permetre a les la polèmica per l’oportunitat o inoportu-
dones de tots els grups ètnics i religiosos partici- nitat d’un monument que havia d’anar a
par en les eleccions; i Tawakkul Karman, lluitadora la plaça de la Sagrada Família de Barcelona; però
pels drets de les dones, per la democràcia i la pau vet aquí que no fa gaires dies passejant pel Parc de
al Iemen, i líder del grup Periodistes sense Cade- la Ciutadella, sense buscar-lo, em vaig trobar plan-
nes. Crec que la lluita compromesa en circumstàn- tat davant d’aquest monument, senzill i sobri: una
cies extremes és difícil per a homes i dones, però la làpida triangular a terra de color rosa –el triangle
lluita de les dones té l’agreujant de ser silenciada, rosa identificava els homes homosexuals als camps
tant quan la dona venç i assoleix un objectiu, com nazis– amb una inscripció recordant les persones
quan esdevé víctima, sovint en circumstàncies ter- homosexuals i transsexuals que han estat persegui-
ribles. Me n’alegro d’aquest Nobel de la Pau i crec des pel fet de ser-ho. Quina tristor! I quin gest més
que és un punt de llum, perquè la dona ha de ser semblant als de Jesús no hauria estat acollir aquest
clau en la transformació d’aquest món violent i in- monument al costat de la Sagrada Família! Ben mi-
just. Maria·Josep Hernàndez rat, potser la senzillesa d’aquell triangle hauria fet
ombra a tanta grandiositat, qui sap si poc cristiana,
d’aquest temple. Per allò que adorarem el Pare en
Esperit i en veritat i no en temples ni muntanyes.
I
MMERSIÓ LINGÜISTICA. Caldria blindar Josep Pascual
l’Educació per salvar-la de paranoies políti-
ques i escoltar, per damunt de tot, què diuen
els mestres després de 30 anys d’una bona
L
experiència de convivència i aprenentatge. Però la ES ONGD QÜESTIONADES. D’un
política té l’habilitat de provocar problemes allà temps ençà s’estant publicant articles, lli-
on no n’hi ha, i també d’aconseguir rendibilitat en bres i reportatges que posen en qüestió
vots allà on sembren odi i discòrdia. Fa un dies, el treball de cooperació de les ONGD, les
parlant amb alguns pares i mares, me n’adonava Organitzacions No Governamentals per al Desen-
que al final seran pares catalanoparlants els que volupament. Les conclusions de “no serveix per
acabaran defensant la segregació a les aules. Exem- a res” o “ha estat contraproduent” es justifiquen
ple real: escola pública amb aules on només dos afirmant que la pobresa no s’ha eradicat d’aquells
o tres infants de 28 tenen el català de llengua ma- indrets, que “l’ajut” ha creat més dependència,
terna, i amb aules on conviuen fins a 18 naciona- etc… Preguntem-nos: per què aquestes desqualifi-
litats d’origen diferents. Imagineu-vos pares cata- cacions envers la cooperació al Sud? Curiosament
lanoparlants dient: “Endavant amb la segregació. apareixen en aquests moments de retallades pres-
De les escoles del meu poble... ¿quantes n’omplim supostàries de les entitats públiques… i de veus
amb catalanoparlants? Una? Doncs fem-ho: per fi que reclamen atenció prioritària a les necessitats
els nostres fills deixaran de ser ells els que s’han de la gent del nostre país. Coincidència? Campa-
d’integrar!” I, ironies del destí, llavors aquests nya encoberta? Coartada personal i col·lectiva? Si
polítics segregacionistes, quan vegin que els seus els arguments que s’empren en aquestes publica-
fills i els fills de la immigració s’aglutinen a la resta cions s’apliquessin a les entitats socials que actuen
d’escoles, mentre queden els catalanoparlants en a les nostres ciutats, podriem dir: “No cal que aju-
una sola (amb alguna excepció de nouvinguts que deu la gent gran car no esdevindran mai autosufi-
optin pel català), potser acabaran, ves per on, vo-
14 lent que els seus fills vagin a l’escola en català. I el
problema a l’escola mai ha estat el color de la pell
cients…”, “atendre els que viuen al carrer no ha so-
lucionat el problema puix cada dia n’hi ha més..”,
15. “fins que ells no prenguin consciència i es revoltin que les families donen el 10% dels ingressos a la
continuarà la seva dependència…”. Oi que aques- comunitat i que el grup, com a tal, no té cap pro-
tes afirmacions ens semblarien uns veritables dis- pietat (casa, església, residència). En tot cas (si els
barats? Certament que hi ha errades, paternalismes hi arriba) el cedeixen al bisbat corresponent. Penso
i, fins i tot, estafes en el que s’ha batejat com “ajut al que això és un exemple de llibertat (sobre “pedres”,
desenvolupament”, però utilitzar-los com a excusa que lliguen) i de comunitat de bens. I també penso,
o argument per a desqualificar-ho tot resulta, com en contrast, el que costa en alguns moviments cris-
a mínim, dubtós i simplista; i en alguns casos, sim- tians augmentar les quotes (molt inferiors al 10%
plement cínic. És cert que el cercle “infernal” de dels ingressos de cada militant)… i que la revisió
la pobresa costa molt de superar a tot arreu (dues, de vida sobre l’economia personal sigui un tema
tres generacions?) i que en un sistema que genera tabú en molts equips… ! Jesús Lanao
pobresa i marginació el lluitar contra aquestes xa-
cres pot semblar una tasca promoteica…; tanma-
teix ¿no ha estat aquesta la tasca d’innombrables
T
lluitadors (coneguts i anònims) que han aconseguit ENIM UN TEMPS. Aquell text de l’Ecle-
una millora de les condicions de vida de col·lectius siastès, reconvertit en cançó folk, ressona
i pobles al llarg de la història? Jesús Lanao aquests darrers temps dins meu, suposo
que arran d’un seguit de vivències inten-
ses que han vingut encadenades. “Tenim un temps
breu, breu, breu, i un camí llarg... cada cosa té el
I
MPOSTOS I RESTITUCIÓ. De la carta de J.I. seu temps i passa de llarg”. Es curiós que d’una
González Faus adreçada a Duran Lleida (que cosa tan senzilla en siguem tots tan conscients i
podeu trobar al bloc de Cristianisme i Justí- inconscients alhora. Vull dir que la nostra raó sap
cia), una part de la qual parla de la propietat, perfectament que més enllà del que nosaltres de-
de l’acumulació de béns, i de com s’haurien de mi- cidim, la nostra vida en qualsevol moment es pot
rar aquestes realitats amb uns ulls cristians: «Per fondre. Però avancem inconscientment pels nostres
al cristianisme, el dret primari és que els béns de dies, com si això no pogués passar, amb aquella
la terra estan destinats a tots els éssers humans. I incongruència i prepotència que tot sovint carac-
la propietat privada no és més que un dret secun- teritza l’espècie humana. Només quan vivim el do-
dari, positiu, que solament vigeix com a mitjà de lor d’una mort propera i estimada, o l’experiència
realització de l’anterior i en la mesura que ajudi a sotragant de veure en risc seriós la vida pròpia o
complir aquesta destinació universal; i que desa- la d’algú que estimem, recordem el que bé sap la
pareix com a dret quan impedeix el fi primari dels raó: pengem d’un fil. Aquesta consciència, viscu-
béns de la terra. D’aquí s’ha seguit sempre que tot da amb autenticitat, ens pot fer valorar cada gest,
aquell qui posseeix clarament més del que necessi- cada paraula, cada moment, cada mirada tendra,
ta està posseint quelcom que no és seu i està obligat cada acció i, sobretot, tots i cadascun dels senti-
a tornar-ho. [...] L’almoina no és un acte de caritat ments d’amor. L’amor, quina energia més forta per
sinó de restitució...». En aquests temps de crisi, que viure, més única per combatre tota desesperança
agreugen les grans desigualtats, hauríem de trobar i més transformadora, quan neix del nostre dins
maneres senzilles d’anunciar i anunciar-nos, dins més profund i brolla cap enfora. Aquesta energia
i fora de l’Església, aquest missatge cristià. Josep contagiosa, que potser és l’única essència de vida
Pascual en la qual perdurarem, sempre la descobrirem en
noves formes perquè mai la coneixem del tot. Da-
vant de tot això, és bonic sentir-se com un infant,
Q
amb la neta capacitat de descobrir-ho tot de nou...
UAN LA COMUNITAT PASSA PER
Maria·Josep Hernàndez
LA BUTXACA… Des que vaig conéi-
xer alguna família de les comunitats del
“Nou Camí Catecumenal” (de malnom
“els kikos”) em va sorprendre molt positivament el
“C
planteig econòmic que practicaven de la comunitat REURE” EN L’HOMEOPATIA?
de béns, inspirada en el text dels Fets dels Apòstols Darrerament s’organitzà una “pro-
(4,32-35) que diu que en aquella primera comuni- testa” contra l’homeopatia. Un dia
tat cristiana “ningú no passava necessitat…” pel concret, a la mateixa hora, en di-
fet que… els béns, posats en comú, es distribuïen verses capitals de l’estat espanyol, es concentraren
segons les necessitats de cadascú. Darrerament, en uns centenars de persones per a “protestar” contra
les informacions aparegudes a la premsa sobre “els
kikos”, també sortien els dos punts interessants:
l’homeopatia, entenent que no és científica, ans un
“muntatge” per a incauts, del qual s’aprofiten al- 15
16. guns i, sobretot, els laboratoris que comercialit- tenim, perquè només es justifica per la fe. S’agra-
zen productes absolutament inocus, a preus molt eixen la capacitat comunicativa, la naturalitat, la
cars… Demostraven el “timo”, ingerint grans llibertat i l’obertura de la comunitat. No deuria
quantitats d’aquests productes, per exemple, ser fàcil. I el respecte de l’Albert Om. Sens dubte
d’un que s’utilitza com a tranquil·lizant, se’n pre- resulta refrescant i molt poc habitual sentir par-
nien a dojo… i no s’adormien. Regularment van lar en positiu de l’Església, sense debats estèrils.
sortint en els mitjans de comunicació comentaris Mercè Solé
i notícies en la línia del qüestionament i despres-
tigi de l’homeopatia, a voltes confonent diverses
teràpies i sistemes, posant-ho tot al mateix sac.
D’altra banda, és freqüent la pregunta: tú hi creus
en l’homeopatia? La meva resposta és sempre la
mateixa: no és qüestió de “fe” sinó de ciència, que
es demostra pels resultats. Si aconsegueix guarir
la malaltia o moderar els seus efectes, benvingu-
da sigui. Sobretot perquè no produeix cap efecte
secundari… Tanmateix les seves limitacions estan
clares, com a tota medicina. El que passa és que
parteix d’uns principis diferents a la medicina or-
ganicista. Però a més, dues dades importants:
1) A l’Índia els estudis de medicina es poden fer
L
en una o altra branca i duren set anys (l’home-
opatia també). I no crec que puguem posar en ’ESGLéSIA I ELS IMMIGRANTS.
dubte la serietat científica de les universitats Crec que hem de celebrar un parell d’ini-
indies. ciatives eclesials recents. Una, la pancar-
ta penjada des del campanar més alt de
2) L’homeopatia ja fa temps que s’està utilizant Santa Coloma Gramenet amb la inscripció “Era
al nostre país en criatures i, més recentment, foraster i em vau acollir”. Especialment ben tro-
en animals (per part de veterinaris que han bat en un context enrarit per la crisi i per l’incre-
descobert les seves virtuts). En ambdós casos ment d’actituds xenòfobes entre alguns partits en
no crec que es pugui parlar d’autosuggestió. general i Plataforma per Catalunya en particular.
Però, en tot cas, està comprovat abastament, Aquest estiu vaig conèixer una altra iniciativa
que la sugestió és una força molt important en també interessant. Va ser en una parròquia ita-
els processos de guarició… Jesús Lanao liana, de Verona. Hi havia una guia ben editada
per la Delegació de Pastoral Social, presentada
pel bisbe de la diòcesi, el títol de la qual afirmava
sense embuts: “A l’Església de Verona ningú no
P
ARLAR DE LA FE SENSE EM- és estranger”. Crec que en els temps que corren
BUTS. De les moltes coses (favorables, és important anar afirmant això una vegada i una
des del meu punt de vista) que es poden altra. M’ho comentava una persona no creient
dir del programa “El convidat” d’Al- que va prendre part en una taula rodona sobre
bert Om sobre la Teresa Forcades i la comunitat la crisi organitzada pel bisbat de Sant Feliu, on
de monges del monestir de Sant Benet de Mont- es van presentar diversos projectes destinats a
serrat, emès el 26 de setembre passat, en voldria immigrants dels especialment mal vistos: els que
remarcar una: es va parlar de la qüestió religio- han estat a la presó, els que estan malalts, els jo-
sa per si mateixa, sense necessitat de justificar la ves que arriben sols... Poques institucions políti-
fe amb obres socials, posant l’accent en la vida ques gosarien fer públics aquests projectes sense
monàstica tal qual, que potser, amb permís dels témer pels vots. M’alegra que l’Església s’hi com-
monjos i monges, és de les coses més “rares” que prometi sense por. Mercè Solé
Potser el treball dignifiqui l’home. No ho sé.
El retall
Però indiscutiblement, el cansa.
Joan Fuster
