1. L’ A G
U L L
A
Desembre 2012 - Any XVII - Número 82
Escoltar els aturats:
un repte sindical
Viure l’atur avui resulta especialment cruel: la reforma laboral facilita acomiadaments amb
menys indemnitzacions, les prestacions socials es veuen reduïdes, l’acumulació de persones
en atur en un mateix nucli familiar resulta desesperant. Assolir un lloc de treball a certes
edats i condicions és gairebé impossible. Desapareixen els incentius per a la contractació
dels col·lectius amb més dificultats, des dels majors de 45 anys a les persones amb discapa-
citat o en risc d’exclusió. El que fins fa quatre dies es consideraven “jaciments d’ocupació”,
o sigui l’atenció a persones amb dependència o els serveis comunitaris, s’han abandonat
per equilibrar dèficits fiscals. I també s’esfumen les subvencions a la formació laboral de
les persones en atur. Al costat d’això, el discurs de determinats partits polítics tendeix a
culpabilitzar els qui no treballen, mentre s’exalça els “emprenedors”. És bona cosa, sens
dubte, promoure la creativitat i la iniciativa empresarial. És cert que en els darrers anys, les
petites empreses han estat creadores d’ocupació. Però intuïm que al darrere també hi ha el
traspàs de la responsabilitat social de crear ocupació des dels empresaris als qui pateixen
l’atur, mentre les grans corporacions es preocupen sobretot de l’enginyeria fiscal. En aquest
context, sense recursos econòmics, i el que és més important, sense la consideració humana
que mereixen, les persones en atur poden veure’s abocades a l’exclusió social.
Des del punt de vista sindical, la contradicció és gran: els sindicats majoritàriament estan
formats per treballadors en actiu i el gruix de la seva activitat tradicional, multiplicada per la
crisi, es dirigeix a la negociació col·lectiva, l’organització dels treballadors, l’assessorament,
la formació. Però els sindicats es troben avui amb un gran repte: donar més suport a les
persones en atur. Això significa fer-s’hi molt més propers, acollir, escoltar molt, valorar,
formar, organitzar. Significa també confiar en l’experiència, creativitat, imaginació,
habilitat, capacitat de participació, de les persones menys valorades avui, per trobar sortides
col·lectives... Significa combinar pràctiques pròpies de les grans institucions que per bé o
per mal són avui els sindicats, amb la recuperació del sindicat com al moviment social àgil
i menys estructurat que era en els seus orígens. Tot un repte per uns sindicats que ara, més
que mai, s’han d’adequar a la realitat actual, connectar més amb el conjunt de treballadors i
treballadores i recuperar la seva credibilitat social.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
VEURE, MIRAR
Any XVII. Número 82 03 Hi va haver vaga, el 14-N. S. Clarós
desembre 2012 04 Tres històries sense llar. M. Solé
Periodicitat:
5 números l’any.
05 L’agenda llatino-americana. F. Ridaura
Subscripció anual: 10 €
Grup promotor:
lA PALMERA I LA FONT
Joaquim M. Cervera
Salva Clarós 07 Carta des d’Hondures. R.Pàmpols
Kitty Guirao 08 Joia i esperança en el I Fòrum de Balsareny
Albert Farriol
Maria-Josep Hernàndez
09 Evangelització express? M. Solé
Tere Jorge
Josep Lligadas RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Marta Moya 10 Ànec a la catalana amb taronja. T. Jorge
Josep Pascual
Mercè Solé 10 Que ens rescatin ja d’una vegada. S. Clarós
Coordinació: Amb entitat i experiència
Maria-Josep Hernàndez 11 Som energia. M. Roselló
Compaginació:
a peu
Mercè Solé
Dibuixos: 12 Camí del castell vell d’Olivella. J. Roig
Montserrat Cabo relleus
Capçalera:
Mercè Gallifa 13 Alba Garcia: volem canviar el món en la mesura del possible.
Imprimeix: M. Moya
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça: 14 Puntades
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
La fe de cada dia
08018 Barcelona 16 La família de Jesús. J. lligadas
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bon
Bloc: Nadal!
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Hi va haver vaga el 14N?
Salvador Clarós
Quan un país fa vaga general és
perquè almenys una part molt
important de la ciutadania ja no
confia en els seus governants.
Darrerament Catalunya ha viscut
fets excepcionals com la gran ma-
nifestació de l’onze de setembre,
la vaga general del 14N, i unes
eleccions anticipades el 25N. En
poc més de dos mesos, la ciuta-
dania s’ha expressat al carrer i a
les urnes, contradient pronòstics,
desequilibrant majories.
ranista. La sagnia imparable de proliferaren a les universitats i els
Sembla un final escaient per a un llocs de treball, la reforma laboral, estudiants van sortir novament
any amb una conflictivitat crei- el drama creixent dels desnona- al carrer. Una multitud es va ma-
xent a Catalunya i a l’Estat, que ments, les retallades i l’augment nifestar pel centre de Barcelona i
s’ha vist expressada amb vagues del cost de serveis i dels pro- de moltes altres ciutats de Cata-
sectorials i manifestacions, dis- ductes bàsics..., tot això en una lunya.
putes i enfrontaments a molts malaltissa sensació d’impunitat
nivells. ¿Fins a quin punt erraven Malgrat l’evidencia, hi ha qui ho
pels rics defraudadors, els em-
aquells que han fet lectures inte- nega. Com també hi ha qui vol es-
presaris blanquejadors i evasors
ressades de la voluntat popular, panyolitzar els escolars catalans.
de capitals, els polítics corruptes,
intentant apropiar-se l’expressió i Hi ha qui encara no entén per què
els banquers i alts directius d’em-
la intenció dels ciutadans, i també “el govern dels millors” ha estat el
presa, els especuladors, etcètera,
menystenint les protestes al car- pitjor i més curt dels governs. Hi
va fer pujar la participació, capgi-
rer? La negació de la realitat o la ha qui creu també encara que cal
rant pronòstics.
seva exageració, manipulant les sanejar els bancs amb diner pú-
xifres de manifestants, no han en- De raons per anar a la vaga n’hi blic i continuar desnonant men-
ganyat ningú més que els qui les havia de sobra, encara que sem- tre s’amnistia els defraudadors. I
proclamaven. És innegable que el pre hi ha qui opina que una vaga qui es resisteix encara a recaptar
14N es va imposar el crit d’una no resol res! El cas és que la gent de les fortunes, dels patrimonis i
majoria social que sobrepassa va optar el 14N per anar a la vaga. dels beneficis empresarials, però
l’àmbit estrictament sindical per Entitats de tota mena i organitza- no dubta a retallar en protecció
abraçar una pluralitat ciutadana cions informals van donar suport social i benestar. Mentre això
que clama contra la injusta con- a la mobilització general convo- passi continuarà la lluita cos a
ducció que els governs estan fent cada pels sindicats majoritaris cos contra els desnonaments, i
de la crisi. Les grans manifesta- que, agradi o no, cal reconèixer continuaran les manifestacions
cions que van tenir lloc a Barce- que mantenen avui per avui una i les vagues i les càrregues poli-
lona i a moltes altres ciutats de alta capacitat mobilitzadora. La cials, que és el darrer recurs que
la geografia catalana en van ser indústria va parar majoritària- té el poder per resistir. Només
l’avís, i els resultats de les elecci- ment, tot i la por latent dels que cal mirar països com Grècia per
ons onze dies més tard la confir- encara conserven un lloc de tre- entendre que no hi ha límit a la
mació per aquells que encara no ball i no saben fins quan. També indignació.
ho havien vist. malgrat el cost de la renúncia al
La regeneració democràtica és
salari del dia de vaga. Amb tot, la
A menys de dues setmanes de avui l’únic horitzó polític possi-
gent es va organitzar en piquets
la vaga general, el resultat de les ble. Com sempre ha passat, no
per fer-se sentir. Molts comerços
eleccions al Parlament de Catalu- vindrà espontàniament sinó per
no van obrir seguint la consigna
nya no podia amagar el descon- mitjà de la conquesta. Per mitjà
de convertir la jornada també
tent i l’emprenyada pel desastre de la vaga, que vol dir deixar de
en vaga de consum. Les mares i
econòmic, tot i els esforços d’al- treballar perquè tothom pugui
3
pares d’escolars es van tornar a
guns per desviar la tensió social treballar.
vestir de groc per manifestar-se
cap a l’emocional vàlvula sobi- amb la canalla. Les assemblees Salvador Clarós és sindicalista

4. Tres històries sense llar
Mercè Solé
El passat 25 de novembre va tenir lloc el dia dels sense llar. Una situació que en un principi defineix un col·lectiu
de característiques peculiars: persones sense llar, desarrelades, sense família, sense feina, de vegades amb malalties
associades. Passavolants que dormen al carrer i que no solen encaixar amb els esquemes dels serveis públics. I que
entitats com Càritas, com Arrels, o com tantes d’altres, aconsegueixen acollir i estabilitzar. Però avui, la paraula
“sense llar” desvetlla també en nosaltres altres alarmes: les famílies desnonades, les que viuen rellogades, els pisos
pastera... Situacions que amb la crisi estan afectant cada cop més persones i que probablement portaran a la margi-
nació les més febles, les més soles. Per conèixer aquesta realitat de més a prop, vaig tenir ocasió de visitar el Centre
d’Acollida Abraham de Càritas de Vilafranca i de parlar amb alguns dels seus estadants...
Xerrrada distesa a l’eixida. No és gaire difícil ini- acudits. És carnisser de professió i ha passat tem-
ciar una conversa. Jo no pregunto, escolto allò que porades guanyant-se molt bé la vida a grans cade-
bonament em volen contar. Els homes tenen ganes nes d’alimentació. Fins que va arribar la reducció
d’explicar la seva veritat de les coses mentre fan de personal i va anar al carrer. També ha exhaurit
una cigarreta. Una veritat que té a veure amb el tots els ajuts possibles. Va a la verema i fa feinetes
seu bagatge, amb el seu sentir-se persona útil, amb aquí i allà. i és un home inquiet, que es mou cons-
capacitat. Potser han viscut moments millors però tantment.
continua vigent el seu sentit de la dignitat. No té
gaire importància si de tant en tant algú cola un
sopar de duro. Percebo que una relació tan efímera
com la que tenim, a ells els permet sentir-se recone-
guts i a mi, retornar a l’essencial de les coses.
L’X havia estat cambrer, i esportista d’un esport
amb retribucions modestes. Primer va perdre el
seu lloc a l’equip professional, per allò de les lesi-
ons i l’edat. Després va treballar en un bar, com a
cambrer. Fins que el bar va tancar. Ha anat exhau-
rint tots els ajuts un cop esgotat el subsidi d’atur.
Ha hagut de deixar el pis de lloguer. I està mirant
si, amb trenta-tres anys cotitzats, té dret a rebre una
pensió. Perquè als seus gairebé seixanta anys ho té
molt difícil per tornar a treballar. Mentrestant, un
company el va convèncer per venir a Catalunya. El
company demana caritat, ell no en té ganes i per
això han separat les seves rutes. Un dia aquí, un
altre allà, fins que es resolgui la situació. Sensació
d’anar lliscant cap avall. A la conversa no surten les
arrels familiars ni els seus afectes. Té un posat trist Tots tres s’entesten tossudament a desbordar fron-
i manté l’esperança en la pensió que podria cobrar, teres i encaixonaments. Pel senzill fet d’anar d’una
per modesta que fos. banda a l’altra i de no empadronar-se enlloc que-
den al marge dels ajuts socials que demanen com
En J. ve de Saragossa. Tota la vida vivint en el món
a requisit una residència estable. Un fet que pot
del toreig, com a mosso en una ramaderia. No
acabar deixant-los totalment al marge, cosa que
m’explica malalties ni desgràcies, sinó la passió
em fa pensar que hauríem d’aprendre a no encai-
amb què sempre ha viscut la seva feina. La seva
xonar les persones dins dels recursos, sinó a crear
experiència l’ha fet sentir eficaç, valorat, preparat,
els recursos que necessiten les persones.
però en el seu moment no li va facilitar la cotitza-
ció necessària com per gaudir d’una bona pensió. Sembla que l’actual trencadissa de l’Estat de Ben-
Quan va deixar de treballar es va desarrelar. I sem- estar fa que s’abandonin les polítiques de preven-
bla que està pensant a iniciar un procés d’estabili- ció i que s’obrin les portes als mecanismes que
tat que li permeti, entre d’altres coses, millorar la trenquen la cohesió social, baixen l’autoestima,
seva precària salut. porten a la indefensió. Tornem molt, molt enrere.
4 I en P. es mostra molt animat i no para d’explicar Mercè Solé és treballadora social

5. L’agenda llatinoamericana
Flora Ridaura
L’Agenda Llatinoamerica- rit revolucionari i allibera-
na ja té més de vint anys dor que la va inspirar.
d’història. Va sortir per pri-
Cada any els articles de
mera vegada el 1992, arran
l’agenda giren entorn a una
de la commemoració dels
temàtica determinada: la
500 anys del mal anomenat
democràcia, la política, la
“descobriment d’Amèrica”.
comunicació, el nou socia-
L’arribada dels europeus
lisme, l’esgotament del pla-
(castellans, portuguesos,...)
neta, la religió... Per a l’any
al continent americà va su-
2013 el lema escollit és L’al-
posar un xoc de civilitza-
tra economia. A la introduc-
cions que va donar com a
ció, Pere Casaldàliga diu:
resultat el sotmetiment dels
Parlem de L’Altra Economia,
pobles originaris, la mort de
altra de veritat, radicalment
molts dels seus individus, la
alternativa, no pas simplement
destrucció o el mensyteni-
de “reformes econòmiques”. I
ment de les seves cultures,
continua: L’Altra Economia
l’espoli de les seves riqueses.
no pot pas ser només econòmi-
La població llatinoamerica-
ca; ha de ser integral, ecològica,
na parla de “la conquesta”,
intercultural, al servei del Bon
terme força més real i precís
Viure i del Bon Conviure, en la construcció de la pleni-
que l’utilitzat per nosaltres, i els diferents pobles
tud humana, desmuntant l’estructura econòmica actual
originaris commemoren el 12 d’octubre amb una
que està exclusivament al servei del mercat total, apàtri-
jornada de lluita, recordant que porten ja 500 anys
da, homicida de persones, genocida de pobles.
de resistència...
Al llarg de les pàgines de l’agenda, es van desgra-
Per això calia una paraula de veritat i de justícia,
nant els diferents articles, alguns d’autors coneguts
de memòria històrica i de reparació, de solidaritat
com l’Arcadi Oliveras, l’Adela Cortina, Leonardo
i d’esperança, en complir-se el cinquè centenari.
Boff, Paulo Suess, François Houtart, Chico Whi-
Calia que Amèrica tingués paraula, que Amèrica
taker, Jon Sobrino, Teresa Forcades, Luís Razeto...
digués la seva paraula a Europa, una paraula no
En ells hi trobem anàlisi, denúncia, propostes alter-
només des del passat sinó des del present, des de
natives. Ens recorden que, d’acord amb la definició
la realitat encara oprimida però també des de la
d’economia, el centre han de ser les persones, no el
realitat esperançada en lluita per l’alliberament. I
diner, ja que el seu objectiu és aprofitar els recursos
així sorgí la idea de l’Agenda Llatinoamericana, de
per a transformar-los en béns i serveis que satisfa-
la mà d’en Pere Casaldàliga i en José María Vigil,
cin les necessitats humanes. Denuncien que avui
europeus d’origen, llatinoamericans d’adopció,
l’economia s’ha oblidat de l’ètica, i fan una crida a
que van convidar diferents veus del continent a
redreçar el camí. Afirmen que no hi pot haver una
expressar-se, escrivint articles sobre la realitat so-
altra economia sense una autèntica democràcia,
cial, econòmica, política dels diferents països, per a
sense la participació de les persones en la presa de
reunir-los després en el format d’una agenda, que
decisions econòmiques que les afecten i en el con-
esdevingué, d’aquesta manera, una eina de sensi-
trol dels qui les executen (ciutadania econòmica).
bilització, formació i transformació social a l’abast
Aposten per passar de la propietat privada a d’al-
de tothom.
tres formes de propietat, en particular la cooperati-
L’agenda, inicialment, es va editar en castellà. Amb va, de la que hi ha prou exemples per a demostrar
el pas del temps ha anat eixamplant els seus horit- que és eficient i que produeix societats molt més
zons i, per tal d’arribar a més persones, actualment igualitàries.
es tradueix al portuguès, al català, al francès, a l’an-
Des d’aquí us convidem a llegir, comentar i difon-
glès, a l’italià,... i s’anomena Agenda Llatinoame-
dre l’Agenda, i esperem que us aporti les idees, la
ricana Mundial, perquè entre els autors i autores
convicció i la força necessàries per a construir al-
dels diferents articles s’hi troben també persones
d’altres continents, sempre en sintonia amb l’espe-
ternatives de Vida allà on sigueu.
Flora Ridaura és treballadora de Càritas
5

6. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Carta des d’Hondures
Ramiro Pàmpols
Ramiro Pàmpols és un bon amic de l’Agulla. Jesuïta, capellà en el món obrer, membre de la GOAC, sindicalista.
Jubilat de la seva vida laboral en les arts gràfiques ha marxat als seus setanta i uns quants anys a Hondures, després
d’una llarga estada a Haití, amb terratrèmol inclòs. A fer feina entre la gent senzilla, com sempre. Aquesta és la
carta que ha enviat als seus companys jesuïtes de Catalunya i que ens ha permès de publicar. Gràcies, Ramiro, pel
teu testimoni i per la teva amistat!
Estimats companys: fa un mes
llarg que sóc a Hondures i avui,
festa de la Verge del Rosari, quan
s´acompleix el 58 aniversari dels
meus Vots a Raimat, és una bona
data per comunicar-me amb
vosaltres.
Quan era a Haití se’m feia més
senzill escriure una crònica de
què passava al meu voltant.
Aquí visc un sentiment dife-
rent: sembla que la vida que es-
tic començant té un altre sentit,
m´està implicant molt més que a
Haití. Potser no és el mateix fer
de Director adjunt de Fe i Ale-
gria en un despatx, que visitar
les petites comunitats rurals o
semirurals per a celebrar-hi cap
al tard, l´Eucaristia. La gent de-
sitja amb tanta intensitat aques-
ta celebració que tu mateix la El més delicat és que Rigores és tars i guardes de les finques (ben
vius posant-hi l´ànima i el cor. a l´epicentre de la conflictivitat bé en podríem dir “mercenaris”)
I aquesta vivència fa que sigui entre els terratinents i els cam- i alguns periodistes, advocats
molt diferent descriure el que perols que ja han ocupat terres, i defensors del Drets Humans.
està passant al país. alguns d’ells amb armes, i que Gairebé cap mort no ha estat in-
ara estan cultivant aquestes fin- vestigada.
Disculpeu, doncs, si el que us co- ques més productives. Apleguen
munico té un caire més personal. No és gens fàcil adoptar una pos-
de grans arbres, semblants a les
Si volgués dissimular-ho no em tura equilibrada i serena quan
palmeres, els fruits d’on s’extreu
quedaria tranquil. parlen d’aquests fets. És clar que
l´oli de palma molt apreciat per
no hem de fer de jutges sobre
Avui per la tarda he tornat d´una fer oli de cuina de baixa qualitat,
aquestes qüestions, però sí inten-
reunió amb els Delegats de la Pa- mantega, margarina i produc-
tar il·luminar-les amb una sensi-
raula d’una zona on el poble més tes de bellesa. Això està provo-
bilitat precisa: la d’estar al costat
gran es diu Rigores. Ha estat un cant disputes entre els mateixos
dels més febles i que han patit les
pas més en la feina que hauré de camperols sobre la legitimitat
morts dels qui els estaven defen-
fer: atendre unes quinze petites d´aquestes accions... i dóna peu
sant. Em pregunto com ser capaç
comunitats força allunyades de a la intervenció dels militars, la
de gaudir d’una certa «autoritat
Tocoa, a part d´altres quinze policia i els guardes privats, ar-
moral» per ajudar a discernir
que són al costat de la ciutat, mats pels terratinents que volen
les situacions que viuen i alhora
que em demanen que els celebri recuperar aquests terrenys.
invitar a una conversió interior
6 l´Eucaristia, a cada indret, cada
mes.
Fins ara hi ha hagut uns 60 cam-
perols assassinats, alguns mili-
que vagi més enllà de la casuís-
tica que plantegen.

7. Estic segur que tota aquesta realitat m’està
convidant a una pregària més intensa, un
tracte el més correcte possible i una parau-
la que no es deixi portar per la por quan si-
Alliberats
gui clara la defensa de les víctimes a partir (Advent 2012)
de criteris evangèlics.
Per a treballar en aquestes comunitats ja Massa cops enfoquem la mirada a la foscor
he començat a fer servir un jeep Toyota i de la rutina en fem oblit persistent,
molt vell i a portar-lo per llocs plens de i amb el cor endurit i impassible
sots i pedres i a partir de la pròxima set- enterrem tota confiança,
mana, quedar-me a dormir allà mateix ara que els temps no conviden a confiar.
quan es faci nit i no m´animi a conduir a Massa cops és la impotència que sentim
les fosques. Perquè una punxada a la roda quan la injustícia és constant i persistent,
en aquests indrets i de nit, pot ser bastant cada cop que la mentida és poderosa
complicat de resoldre, a més de perillós. i enlluerna,
i la veritat és només
Com veieu, estic introduint-me a poc a una petita espelma,
poc en una realitat desconeguda i amb un bri de llum.
una forta dosi de violència. Hondures és
en aquest moment el país més violent del És aquí quan hi ha el crit de l’Evangeli,
món, amb una mitjana de 14 morts violen- el crit que sacseja i que ens ha de revoltar:
tes cada dia, si hi afegim el crim organitzat cal no adormir-se,
cal escoltar.
i els sicaris del narcotràfic. Alguns mitjans
d´informació ja parlen d´Hondures com Potser serà la crida d’un Advent
“el país més violent del món en aquests per estripar les formes, les façanes,
moments”. per trencar amb la indiferència,
per estar alertes, amatents,
No tot es redueix a aquesta descripció que i atents
us faig, perquè les comunitats estan for-
mades per persones d´una fe molt gran, a vetllar i a desvetllar, a pregar,
que no han perdut un sentiment que els a vèncer amb la fe,
porta a manifestar-se alegres i comunica- i amb el cor
tius malgrat tot, que t´acullen amb afecte i lluitar per transformar.
volen protegir-te. Alliberats, amb Jesús,
Avui hem anat molts membres de la nos- cada foscor serà una mà estesa.
tra parròquia a Trujillo, la capital del De-
Maria-Josep Hernàndez
partament, a uns 60 km. de Tocoa, per a
celebrar el 25 Aniversari de la creació de la
Diòcesi. Hem celebrat una gran Eucaristia,
amb ofrenes simbòliques al Bisbe franciscà
que va crear aquesta diòcesi, i una marxa
pels carrers, per afirmar la fe dels católics,
en un país cada vegada més envaït per
grups pentecostals i evangèlics. Segur que
viuré de més a prop la religiositat popu-
lar impregnada de compromís social, atès
l´ambient d´injustícia institucional i con-
flictivitat que es veuen obligats a suportar.
Tot plegat, espero sortir-ne «viu» pel que
fa a donar una mica de suport a un poble
i unes comunitats que bé mereixen un
acompanyament fratern i esperançat.
Un altre dia faré al.lusió a la bellesa del
país. Té una infinitat de tonalitats del verd
a les valls i a les muntanyes. Quin contrast
tan dramàtic amb el que us acabo de dir.
Amb afecte, Ramiro.
7

8. Joia i esperança en el
I Fòrum de Balsareny
Organització del Fòrum
Joia i Esperança són les parau-
les que, dites en llatí (Gaudium et
Spes), clouen el missatge-saluta-
ció que l’arquebisbe emèrit Mons.
Loris F. Capovilla –secretari per-
sonal de Joan XXIII- ens va adre-
çar als gairebé 300 participants
del 1er. Fòrum de Balsareny, ce-
lebrat els dies 13 i 14 d’octubre al
poble natal del bisbe Pere Casal-
dàliga i centrat en les causes del
bisbe Pere i en el cinquantè ani-
versari de l’obertura del Concili
Vaticà II.
fecunds i ens serveixin per apro- ren dels tallers, que mostraren
Des del primer moment en què fundir cada vegada més en els experiències engrescadores, a la
sorgí la idea d’organitzar el Fò- ensenyaments que ens ha llegat vegada que permeteren compar-
rum, les persones capdavanteres aquest gran esdeveniment per a tir inquietuds, anhels, esperan-
–cristiansi cristianes de la base– l’Església que va ser el Concili ces..., i refermaren la confiança
vam experimentar una intensa Vaticà II”. en el treball bo, abundant i a vol-
joia, que es mantingué durant tes silenciós, que es realitza des
els preparatius, juntament amb Joia i esperança infongueren les
de la base.
l’esperança d’assolir els objectius paraules del comunicat enviat
esperats, un dels quals era pre- pel bisbe Pere. El Concili Vaticà Tota aquesta joia i esperança en-
cisament encomanar joia i espe- II és una més de les seves causes. comanades pel primer Fòrum,
rança a les persones cristianes “Les vostres causes són les meves ens animen a preparar el segon,
assistents al Fòrum. Joia i espe- causes”, ens diu en el comuni- tal com el mateix bisbe Pere ani-
rança en relació amb l’Església i cat, i afegeix que “són les causes mava a fer en el comunicat: “Que
en relació amb el món, intentant del Regne, les causes del mateix aquest sigui l’inici de molts altres
contrarestar aquests temps d’in- Jesús”. I el Concili Vaticà II, “del Fòrums, sempre en la caminhada
certesa (i de desànim) que estem qual ara celebrem els 50 anys de la que fem junts per les causes del
vivint. seva inauguració, que feu molt bé Regne. Sigui on sigui em tindreu
de tenir present i alguns voldrien al vostre costat”. Tenint en comp-
Joia i esperança impregnaren veure oblidat, ha significat per a te que l’11 d’abril de 2013 farà 50
totes les activitats del Fòrum, ja mi i per al món un temps nou de anys de la publicació de l’Encícli-
des de l’inici, en què es van llegir l’Església que s’obre en diàleg a ca “Pacem in Terris” de Joan XXI-
missatges d’adhesió, com el del la humanitat i es fa solidària amb II, el segon Fòrum, el del 2013, se
P. Abat de Montserrat, el qual les alegries i sofriments de la fa- centrarà en la pau, fruit de la jus-
expressava que “la commemo- mília humana”. tícia, del compliment dels drets
ració dels cinquanta anys de la humans. Encara que ho contem-
inauguració del Concili Vaticà Joia i esperança transmeteren les
plem des del punt de vista cristià,
II i dels quaranta anys del mi- ponències sobre el Concili Vaticà
també podrem escoltar veus de
nisteri episcopal del bisbe Pere II –a càrrec del P. Hilari Raguer,
fora del cristianisme.
Casaldàliga, són una molt bona l’escolapi Ramon M. Nogués i
ocasió per reflexionar i aprofun- Mn. Jaume Reixach– i sobre el Un segon Fòrum es va gestant al
dir en el camí de la nostra fe com bisbe Pere Casaldàliga –a càrrec voltant de la pau a la Terra, una
a membres del Poble de Déu” i del claretià Joan Soler i del filò- causa del bisbe Casaldàliga i del
continuava amb paraules d’ànim sof i ex-parlamentari Toni Co- papa Joan XXIII, que hauria d’es-
adreçades als assistents al Fò- mín–. Foren intervencions enri- devenir causa de tot ésser humà,
8 rum: “Desitjo que aquests dos quidores i vivencials. i un motiu més per a la joia i per
dies de treball i de debat siguin a l’esperança.
Joia i esperança es desprengue-

9. Evangelització express?
Mercè Solé
Ara que en els ambients eclesials coherència és el
es parla tant de “Nova evange- que dóna credi-
lització”, fins al punt que sembla bilitat al missat-
que hi ha bisbats que ja tenen a ge. Però la lectura
punt un programa informàtic per dels fets pot ser
poder comptar les masses que molt i molt dife-
tornaran a les Esglésies gràcies rent segons qui la
a l’èxit de les seves campanyes, jo faci.
tinc la sensació cada cop més que
En un altre mo-
aquest concepte se m’escola entre
ment vaig veure
els dits.
clar que a més
Fa gairebé 35 anys que formo a més de “fer” la gent visqui amb la dignitat de
part de moviments que es diuen hem d’explicar molt. En un prin- fills de Déu, veig que l’èxit en la
“evangelitzadors”, és a dir, que cipi, com que l’Església jo tro- pròpia acció no té massa a veu-
tenen com a objectiu fer saber a la bava que ja havia parlat massa, re amb tot plegat. L’evangeli no
gent, a la gent propera, treballa- i massa durament i amb prepo- aplega precisament un grup de
dors com jo, que Déu els estima tència, pensava que més valia el guanyadors, més aviat al contra-
i els vol lliure i feliços en un món silenci. No parlar de Déu en va, ri. La fe és creure que les coses es
de justícia on cada persona té un vaja. Avui, però, ja no hi ha re- poden canviar amb la voluntat i
espai de dignitat. I això malgrat ferents cristians per a molta gent el treball i que cal intentar-ho. I
el patiment, les pors, la mort, que i la imatge eclesial en el nostre simultàniament veig que l’eficà-
són vençudes des d’una altra di- món és molt negativa, per tant cia més aviat és escassa. Això em
mensió. Una bona notícia, certa- convé aprendre a expressar-se fa valorar més la vida contem-
ment. de forma que els teus companys plativa, en el sentit que sovint
et puguin entendre quan parles anem atrafegats amunt i avall i
Jo al principi això ho vivia amb
de la teva vida cristiana, cosa ens sembla que fem molt, però
una certa ingenuïtat. Pensava
que no sempre és fàcil. Al cap i a de fet ens movem d’una banda a
que la gent, senzillament pel meu
la fi, nosaltres també som Esglé- l’altra i poc més. Perquè el més
testimoni (un testimoni més avi-
sia i cal fer-la visible, encara que fonamental sempre és en un fons
at discret, d’altra banda), es faria
estiguem lluny de la perfecció. inabastable. De fet, la feina la fa
preguntes i s’acabaria apuntant al
mateix que jo, a un grup de revi- Però aquesta comunicació pro- l’Esperit, nosaltres només som
sió de vida. Algunes preguntes sí funda sobre allò que creus i que intermediaris.
que es van fer i alguns fins i tot és vital per a tu es pot donar Tantes voltes que hi estic donant
es va apuntar al moviment, enca- un dia en una conversa, en un potser per dir que m’admira
ra que després han seguit camins grup, en un gest. Potser a l’ini- que hi hagi qui pensa que això
diversos. ci d’una relació o potser després d’evangelitzar és bufar i fer am-
de molt de temps d’amistat. Cal polles, que només cal adoctrinar
Més endavant em vaig adonar
complicitat, gratuïtat, entesa i el personal i fer-lo passar per la
que això del testimoni és molt
amistat. I llibertat per a l’altre. taquilla del confessionari. No ho
subjectiu, que al marge que la
Jo no veig l’evangelització com a sé, ja veurem. Perquè no es tracta
teva acció sigui o no valuosa, pot
proselitisme, sinó com a acollida pas que vingui molta gent a l’es-
ser insignificant per als altres o
mútua. Un trio (l’altre, tu i el de glésia ni que es torni a la religio-
pot tenir moltes interpretacions,
Dalt), amb tot el que tenen els sitat de les formes, sinó que tots
no sempre positives. On uns hi
trios d’agosarat. On no es trac- plegats en la nostra vida deixem
veuen generositat sindical, d’al-
ta d’anar collint, sinó més aviat passar la llum de Déu, visquem
tres hi poden trobar afany de
d’anar sembrant. segons les benaurances, siguem
protagonisme, i potser tinguin
raó. Total, que tornem a un punt Total, que a força d’anar “despu- capaços d’estimar la gent que
de partida de relativització. Sense llant” l’evangelització, em que- ens envolta i la que és lluny. Que
testimoni no hi ha res, en el sentit den les mans buides. Veig que visquem amb llibertat i amb ale-
que cal coherència entre allò que
es diu i allò que es fa. I aquesta
evangelització en definitiva tam-
bé és crear les condicions perquè
gria sense falses seguretats.
9

10. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Ànec a la catalana Que ens rescatin ja
amb taronja d’una vegada!
Tere Jorge Salva Clarós
L’ús de l’ànec a la cuina és molt més freqüent Llegeixo a l’ABC (cal llegir l’enemic si es vol estar ben
a la resta de països europeus que no pas a casa informat!) la llista de les subvencions que va rebre la
nostra. Encara que també podem trobar algu- fundació Trias Fargas entre els anys 2002 i 2008. En
nes espècies totalment autòctones sobretot a total, més de tres milions tres-cents mil euros. Aques-
l’Empordà i el Penedès. Hi trobem dues classes tes són les subvencions oficials, les altres, és a dir les
d’ànecs, molt estimats: el xerraire i el mut. En “donacions”, pugen a més de sis milions i mig d’euros.
general és més apreciat l’ànec mut, i no tant per Per cert, aquesta informació amb tant detall no l’he vist
un tema de soroll sinó perquè és menys grei- publicada en cap diari català (?). La fundació Faes del
xós. Tant els ànecs com les oques han estat molt PP ingressa en subvencions més de tres milions però en
presents a pagès i exercien tasques de vigilàn- aquest cas anuals des de 2003.
cia: els seus crits i picades allunyaven als curi-
El que em crida l’atenció és que l’administració pública
osos i forasters. Us ofereixo avui una variant
a Catalunya hagi transferit més de tres milions d’euros
del típic ànec a la taronja amb unes pinzellades
dels contribuents a una fundació privada d’un partit po-
de cuina catalana per allò que aquí, a casa nos-
lític quan els diners que arriben mitjançant subvenció,
tra, no tenim problemes d’integració per molt
conveni o el que sigui a entitats no lucratives amb plans
que alguns s’encaparrin en el contrari. Fruit de
socials per atendre col·lectius necessitats, a organitza-
les retallades que estem patint, aquesta recepta
cions no governamentals, plans comunitaris, etc. són
també es pot fer amb pollastre.
quantitats comparativament irrisòries. A més, qualsevol
Ingredients per a 4 persones: 4 cuixes que estigui gestionant programes assistencials que reben
d’ànec confitades; 4 pastanagues; 4 porros; diner públic sap fins a quin punt l’administració t’omple
1 cabeça d’alls; 1 copa de conyac; 1 copa de de burocràcia per a justificar fins l’últim euro gastat.
Cointreau; 1 culleradeta de pebre vermell; 1
Ara resulta que la Generalitat no té diners per pagar
culleradeta de canyella en pols; cullerada de
a les organitzacions socials les subvencions o conve-
mantega; 100 g d’ametlla en pols; 1 l d’aigua;
nis concedits. En el millor dels casos ho fa amb mesos
picada catalana (all, julivert, uns brins de sa-
de retard. La conseqüència és l’ensorrament de molts
frà, unes avellanes torrades i uns carquinyolis;
plans d’atenció social que duen a terme aquestes enti-
la pell de les 6 taronges; herbes provençals; el
tats amb col·lectius marginats, exclosos socials, disca-
suc de 6 taronges.
pacitats, immigrants i gent gran sense recursos, etc. I
Preparació: Barregeu la farina amb l’aigua, també la clausura definitiva de les entitats, que fins i
una cullerada de pebre vermell i una cullera- tot queden endeutades, havent de respondre personal-
deta de canyella en pols. En una cassola po- ment els seus membres davant de treballadors, credi-
seu a coure les cuixes d’ànec amb el seu propi tors i entitats bancàries.
greix. Quan hagin agafat color, afegiu-hi les
Així les coses, és difícil que algú pretengui fer creure
pastanagues, els porros, la cabeça d’alls i les
que els problemes de tresoreria de l’administració, les
herbes provençals. Ho flamegeu amb el co-
retallades, impagaments... són conseqüència d’una cri-
nyac i hi afegiu el suc de taronja i la barreja
si econòmica. El que s’evidencia més aviat és que són
d’aigua. Ho deixeu coure. A part, bulliu les
conseqüència d’una crisi de democràcia. Hi ha la com-
pells de les taronges tallades a tires fines. Una
pleta evidència que tots els poders es troben ja sota un
vegada acabada la cocció, aparteu les cuixes i
control que no és el dels ciutadans. Això és especial-
passeu el suc per un colador xinès aprofitant
ment greu quan qui ens governa està sota sospita més
bé totes les verdures. Una vegada colat, afe-
que fundada de corrupció. És per això que almenys
giu-hi les cuixes i la picada catalana, el Coin-
quedaríem més comfortats si arribés ja d’una vegada el
treau i les pells de les taronges, i ho poseu al
rescat complet de l’economia espanyola, i si la sobira-
foc 15 min més. Ho podeu acompanyar amb
10 unes patates fetes al forn i ruixades amb la
mateixa salsa.
nia, almenys en termes de control i de tresoreria, passés
transitòriament a mans de l’ens europeu.

11. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Som Energia: la cooperativa de consum i
producció d’energia verda
Marc Roselló
Democratitzar l’energia Recentment, però, ha nascut a Cata-
L’accés fàcil a l’energia ha estat lunya Som Energia, una novíssima
un element clau per al desenvo- cooperativa de consum sense ànim
lupament de la nostra societat de lucre que ja aplega més de qua-
moderna, però, malauradament, tre mil quatre-cents socis i sòcies
ens els darrers anys d’història, amb tres eixos claus constitutius:
hem basat aquest accés en un la comercialització d’electricitat
model centralitzat de generació verda, la inversió sota criteris de
com a resultat d’usar combusti- www.somenergia.coop desenvolupament local i sostenible
bles fòssils com a font principal en noves instal·lacions d’energies re-
d’energia. Les conseqüències són diverses: un gran novables —de plantes de biogàs, fotovoltaica, de
impacte ambiental, control per part de grans em- biomassa o eòlica—, i una neuràlgica pedagogia i
preses del sistema de generació i distribució, de- educació ambiental per neutralitzar el malbarata-
pendència per accedir a les fonts convencionals ment energètic i reduir el nostre consum desbocat.
fòssils i una manca de cultura energètica entre la Tres eixos per a una nova cooperativa de consum
ciutadania. que té com a objectiu oferir energia 100% verda i
Per contra, l’aprofitament dels recursos naturals renovable i que ajudi a transformar casa nostra en
propis de cada zona, renovables i accessibles arreu, un territori més sostenible i respectuós amb el medi
permet transformar aquest model actual i afavorir ambient. I amb una fita clara: amb el temps, dispo-
una major participació de les persones en un aspec- sar d’instal·lacions pròpies de generació d’energia
te tan bàsic i essencial per a les nostres vides com és que ens facin avançar, com a societat, cap a un mo-
l’energia. del autònom, menys dependent, més eficient i més
ecològic. Més sobirà i més democràtic.
A casa nostra patim un endarreriment històric res-
pecte d’altres països europeus on experiències de La realitat sempre mana, en el 25è aniversari de
cooperativisme energètic han demostrat que si ens l’accident de Txernòbil o després del terrible ac-
unim per demanar un canvi de model energètic, cident de Fukushima, que ha tornat a posar a la
tindrem la força necessària per aconseguir-lo. Cen- palestra el risc de l’energia nuclear, Som Energia
tenars de milers de persones són propietàries de arriba a temps. Amb les millors notícies per al
cooperatives que els proporcionen energia verda, medi ambient, per al país i per al cooperativisme.
produïda per molins de vent, plaques solars o plan- Malgrat l’hostilitat d’un mercat energètic dominat
tes de biogàs. Una energia generada exclusivament per les grans corporacions, ja tenim a casa nostra
a través de fonts renovables, netes i sostenibles. una opció cooperativa, ètica, compromesa i que
Com a tall d’exemple, el cas flamenc d’Ecopower: defensa un model local i de proximitat. Doncs sí: ja
deu anys de trajectòria, plantes pròpies i 30.000 so- podem estar connectats a l’energia verda, alimen-
cis i sòcies. I també Enercoop a l’Estat francès: una tar i endollar cooperativament la nostra activitat
cooperativa nascuda el 2005 que té més de 10.000 i reaprendre un cop més com podem combatre el
socis i sòcies. malbaratament i avançar en l’eficiència energètica.
Marc Roselló és president de Som Energia
En el moment de tancar
aquest número, ens ar-
riba la notícia que Som
energia ha guanyat el
11
Premi Solar Europeu
2012. Per molts anys!

12. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Camí del castell vell d’Olivella
Jaume Roig
Els camins tradicionals tenen, avui dia, un elevat bar al collet, on prendrem un corriol a l’esquerra.
valor cultural i històric, i també ens permeten conèi- En primer lloc abastarem les restes de l’església ro-
xer la natura i els paisatges de les nostres contrades. mànica de Sant Pere. Formava part de l’antic castell
Aquest que avui us proposem és un itinerari histò- i va ser l’església parroquial d’Olivella fins al segle
ric, arquitectònic i etnològic pel terme d’Olivella, XV. Més amunt es troba les ruïnes del castell, amb
que ens mostra un seguit d’elements patrimonials bones vistes del puig de la Mola, del castell d’Olèr-
i una diversificada riquesa paisatgística difícilment dola i el Montmell. Si el dia és clar, al nord veureu
trobables en tan sols sis quilòmetres de recorregut. algunes agulles de Montserrat i, si n’és molt, albi-
rareu cims del Pirineu.
Entre vinyes, al massís de Garraf, es troba el terme
municipal d’Olivella, format per urbanitzacions, Després de visitar el castell, baixeu pel mateix camí.
masies disseminades i el poblet del mateix nom. Seguiu-lo avall, sense prendre el corriol que mena
En aquest nucli comença l’itinerari. Abans d’inici- als safareigs, fins a arribar a un singular conjunt de
ar-lo recorreu els seus quatre carrers. Veureu l’es- pedres anomenat el barret del Rector perquè recorda
glésia, construïda l’any 1430 i reformada el 1607, els bonets que anys enrere duien els capellans.
i un seguit de cases rústiques, algunes molt pin-
L’itinerari continua per la pista, que coincideix
toresques. Una d’aquestes és el Centre d’Informació
amb el PR-C37, fins que es fa paral·lel a la riera de
del Parc de Garraf, anomenat La Sala. El recorregut
Begues. Cal estar a l’aguait d’un petit corriol a la
surt de darrere la Casa de la Vila, per un camí de
dreta que porta fins a un mirador que permet con-
terra marcat amb fites de fusta, amb senyals blancs
templar a l’altra riba de la riera la impressionant
i verds que anirem seguint tot el trajecte.
cova de Can Muntaner. Si continuem pel petit corriol
En pocs minuts sereu davant la masia de Can Pau seguint les fites, baixarem a la llera envoltada de
Olivella que conserva l’era enrajolada, tipus de pa- penyes i rocam anomenada el Navà, paraula d’ar-
viment que ja s’emprava al segle XII. Seguiu les rels basques que vol dir pedregar, fins a arribar a
fites i després de girar a la dreta sereu al pou dels uns magnífics pins, els Pivens. Passada la pineda, a
matxos, on abeuraven aquests animals quan passa- la riba dreta de la riera de Begues hi ha les restes de
ven pel camí. l’única sínia de la població.
Travesseu la carretera i tot creuant una vinya sereu Ara cal retornar a la pista que havíem abandonat
a la Carrerada, pas entre marges per evitar que els ra- vorejant la masia de Can Muntaner, fins que a la dreta
mats malmetessin els conreus. El camí s’enfila entre trobem un petit corriol ben indicat: és el camí Blanc
pins i vegetació típica del massís (margalló, llentis- que passa sobre uns marges que voregen unes vi-
cle, càrritx, vidiella...) i amb unes magnífiques vistes nyes de molt bon aspecte. Arribem a la carretera i
del poble fins al Coll del Triador, documentat ja l’any la seguim amunt, a l’esquerra, fins que, al final de
1681, un pas de bestiar on es comptava la ramada. les vinyes, a la dreta, una altra vegada una fita ens
convida a pujar fins a l’inici de l’itinerari tot vorejant
Baixeu al fondo de la Servera, i arribant a una cru-
la masia de Can Pau Olivella i la seva era.
ïlla veureu la barraca del Borregaire. Ara cal deixar
la pista principal i prendre un camí més estret a A Ca la Vila o a la Sala podeu demanar un tríptic
la dreta; en uns deu minuts s’ateny els safareigs i la amb més informació d’aquest itinerari, i el mapa de
Font del Rector, lloc excel·lent per descansar. l’Alpina Massís de Garraf us ajudarà a situar-lo dins
el conjunt del parc natural.
Avancem pel camí en direcció al castell fins a arri-
1. La Cova de
Can Muntaner
2. El Barret del
Rector
3. El castell
12 d’Olivella.

13. Relleus
Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus
Alba Garcia: “Volem canviar
el món en la mesura del possible”
Faig un cafè amb l’Alba Garcia Valdés, una jove escolta
de 24 anys del barri de Poblenou (Barcelona). Fa poc
que s’ha llicenciat en telecomunicacions i actualment
està estudiant un màster en creació i direcció d’empreses
innovadores i de base tecnològica. No treballa, tot i que
està buscant feina. Gran part del seu compromís passa
per l’Agrupament Escolta Rakxa, però per moltes altres
iniciatives més, com Acció Escolta de Catalunya i també
Poblenou Sense Fils o el Fòrum Aerotelecom.
Fes-me cinc cèntims de la teva implicació al barri.
Doncs ja fa 16 anys que formo part de l’Agrupa-
ment Escolta Rakxa. Vaig començar com a infant,
després com a cap, i ara sóc a l’equip de coordi-
nació. De fet, m’estan fent el traspàs per assumir
el càrrec de coordinadora a partir del curs vinent.
Volem fer un relleu progressiu per assegurar-ne la
qualitat.
I com vius això d’haver d’assumir una responsabilitat
com aquesta?
Ho visc bé: si et sents a gust en un lloc i sents que
comparteixes objectius amb la gent, tens ganes de
tirar endavant el projecte, perquè és un projec-
te compartit en què tothom hi creu: caps, infants,
adolescents, joves i famílies.
I quins són aquests objectius compartits?
Volem canviar el món en la mesura del possible, a
partir de l’educació no formal. Es tracta de fer pe- sisteix a fer anàlisi, seguiment i suport dels agrupa-
tites accions per canviar la realitat propera que no ments, veure quines mancances tenen i ajudar-los.
ens agradi. Acompanyem els infants, adolescents i
joves en el seu creixement personal, perquè esde- Però el teu compromís va més enllà de l’Escoltisme...
vinguin ciutadans oberts, amb actitud crítica; que Sí, també col·laboro amb “Poblenou Sense Fils”,
puguin analitzar la realitat i fer petits projectes per un grup de treball a nivell local de “Guifinet”. Ens
canviar l’entorn, sempre de manera voluntària i a encarreguem de crear una xarxa de telecomunica-
través de l’escoltisme. cions oberta i neutral. Tenim l’objectiu de facilitar
També formes part de la Junta Permanent d’Acció Es- l’intercanvi d’informació entre usuaris: música, fit-
colta de Catalunya. ¿Què és i com t’hi has implicat? xers, internet, etc. Funcionem connectant antenes
en xarxa. Quan s’instal·la un node (antena) en un
Acció Escolta és una associació que aglutina di- edifici, es fa formació als veïns i veïnes per si també
ferents agrupaments escoltes laics de Catalunya. volen formar part de la xarxa oberta. Actualment
Forma part del Moviment Laic i Progressista de Guifinet compta amb 12.000 nodes operatius a tot
Catalunya, com també forma part de la Federació Catalunya.
d’Escoltisme i Guiatge. Acció Escolta de Catalunya
constitueix una proposta d'educació en la llibertat I fora del barri?
des de l'escoltisme.
Coordino l’àmbit de territorial. La meva tasca con-
Em vaig adonar que feia molta acció a Poblenou
però a la universitat m’havia quedat més al marge.
13

14. Per això em vaig animar a formar un fòrum d’em- l’educació en valors fomenta el compromís a nivell
preses junt amb vuit altres estudiants, el Fòrum local i territorial. I això es nota quan participes en
Aerotelecom. Tenim l’objectiu de crear vincles en- altres iniciatives, assemblees, etc.: el jove que ve de
tre empreses i estudiants: que les empreses puguin l’escoltisme o de l’esplai es nota que té un bagatge
donar a conèixer les seves iniciatives i que els es- participatiu, aporta de manera diferent.
tudiants puguin oferir-se per a possibles llocs de
Què és el millor que t’emportes de totes aquestes expe-
treball.
riències?
Estàs implicada en mil projectes! Què et mou a fer-ho?
A part de sentir-me transformada jo mateixa, he
La motivació i la satisfacció personal. Tinc ganes vist com creixen altres persones, i això t’ajuda a se-
de transformar, de canviar la realitat; de conèixer guir. Com més t’impliques més gent coneixes, cre-
altra gent... en definitiva, d’enriquir-me com a per- es xarxa, t’enriqueixes, tires endavant i continues
sona! Tinc clar que si no hagués estat al cau no tin- treballant en el projecte i en el compromís, també a
dria tanta inquietud per implicar-me: el fet d’estar través de la formació i de l’autoaprenentatge.
en una entitat que treballa el creixement personal i
Podeu trobar informació de les entitats esmentades a:
www.aerakxa.org, www.accioescolta.org, www.poblenousensefils.net, www.guifi.net,
forumaerotelecom.eetac.upc.edu
Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
A T
TUR I AUTÒNOMS. Les dades de REBALLAR MENYS PER TREBALLAR
l’atur no reflecteixen la situació que TOTHOM. En parlàvem a la darrera reu-
està vivint un dels sectors laboralment nió de l’Agulla, mentre acabàvem de per-
més maltractats històricament en l’àm- filar l’editorial. És un vell eslògan, de cri-
bit laboral, i ara, encara més amb la crisi. Es tracta sis anteriors, menys intenses. Jo li ho havia sentit
de petits professionals autònoms (els dos que tinc dir moltes vegades a Joan García-Nieto. Deuria ser
a la família, en l’àmbit de la cultura: un músic i un el moment de l’entrada de les noves tecnologies,
escriptor i traductor) que treballen legalment en un moment en què una nova distribució de la feina
sectors plens de gent que ho fa “en negre” o sota el no només calia per acabar amb l’atur, sinó també
camuflatge legal d’entitats i associacions per poder com a nou horitzó d’una vida no tan marcada pel
facturar i eludir impostos. Per qui ho desconegui, treball, amb més espais per al lleure i per a la parti-
mantenir-se com a professional legalment obliga a cipació en la vida democràtica. Assolir qualitat de
pagar mensualment uns 250€ a Hisenda (la quota vida de la de debò a canvi de guanyar menys. Un
mínima per un hipotètic sou de mil euros), més un somni que no es va complir. Avui continuen fent-
mínim d’un 15 per cert de la facturació, més l’IVA se hores extraordinàries, el qui treballa ho fa sovint
que es recapti, més la feina d’un gestor... més, evi- amb jornades laborals maratonianes, i hi ha qui té
dentment, totes les despeses pròpies de cada ofici i més d’una feina. I la necessitat de repartir aquest
l’espai que s’ocupi (oficina, local, despatx a casa...). bé escàs és més peremptòria que mai. I si els sindi-
Aquest esforç, però, es topa amb la realitat davant cats s’hi posaven? Mercè Solé
una baixa per malaltia: es cobraran uns 560€ al mes
dels quals es descompten 250€ que cal seguir pa-
gant malgrat s’està de baixa: queden menys de 300
euros per passar el mes. I ja no diguem què passa
P
si no hi ha feina: l’atur no es cobra (si no es paguen ARES “RAROS”. Pare, demà fem vaga
més diners a part) i si es dóna de baixa, perdrà per a l’institut. Ah si?... i per què feu vaga?
la jubilació. Per tant, si l’autònom no té prou feina Per protestar per la llei d’educació. Està
i pot aguantar pagant la quota amb tot el que gua- bé, i que fareu? Hem quedat amb l’Adrià
nya o amb el suport familiar, el seu atur no consta a casa després d’esmorzar i... Que dius que què?, i
a les dades oficials. No són pocs els casos i estan això és fer vaga?, el que heu de fer és que es noti la
completament oblidats tant per part de polítics protesta, manifesteu-vos, feu una pancarta, aneu a
14 com de sindicats. És posar de manifest una de les
altres cares de la crisi. Maria Josep Hernàndez.
la plaça davant l’ajuntament. Qui, jo i l’Adrià? Tu i
qui sigui, però a casa no t’hi vull... . Però serà una

15. merda de manifestació, serem quatre gats, no vol- plantegen l’horitzó d’un Estat propi.Ara bé, sigui
dran venir o no els deixaran venir. Doncs jo et dic quina sigui la nostra opció si volem un Estat propi,
que si vols fer vaga et vaig a buscar un llençol i hem d’entendre´s amb CIU, que és la coalició que
ja t’estàs posant a fer la pancarta. Que “raros” que en aquest moments ens hi pot portar. Sense ella,
sou, no hi ha cap pare o mare que obligui a fer pan- ara per ara, és impossible. Per tant no acabo d’en-
cartes. tendre que en una campanya electoral important
com l’actual, s’hagi de criticar durament CIU, quan
Més o menys va anar així i tot seguit se’n va anar
caldrà pactar-hi, si és que realment es vol l’ Estat
escales amunt plorant de ràbia. Tenia catorze anys
propi. A més, ja fa temps que penso que criticar
i l’havia posat en l’entrellat de fer el ridícul sí o sí.
CIU es donar-li ales, es omplir els seus pulmons
O bé anava a classe, i podia ser l’únic que ho fes, o
d’aire. I segueixo pensant que des de l’esquerra és
bé anava a manifestar-se tot sol a la plaça. L’ende-
bàsic ser pedagogs i explicar molt bé els nostres
mà va anar a l’ institut i, amb dos companys més,
programes. Quim Cervera.
va organitzar l’assemblea que va decidir per majo-
ria entregar un manifest a l’ajuntament.
Tretze anys més tard, el 14N dia de vaga general,
P
va i em diu, quina sort que hagueu sigut uns pares XC I PCX. El partit PXC (Plataforma per
tan “raros”. Li pesco l’afalac i ens adonem, tots dos, Catalunya) es pot confondre amb el PCX
que l’èxit en l’educació dels fills adolescents depèn (Partit comunista xinès) per un lleuger
de que, en dos o tres moments claus, tinguis la sort canvi en les sigles. Però em sembla que
d’estar inspirat. Albert Farriol la PXC no són comunistes. I possiblement al PCX
tampoc no són autènticament comunistes. Tots dos
tenen en comú ser autoritaris i dogmàtics, encara
que sigui amb diferents orientacions. De fet, enca-
E
LS PARTITS EN CAMPANYA ELEC- ra perdura en moltes mentalitats un lligam entre
TORAL I L’ESTAT PROPI CATALÀ. “comunisme” i “autoritarisme i dogmatisme” fruit
Els partits polítics en aquestes elecci- de les falses aplicacions del pensament comunista
ons en general han tornat a caure en les marxià en l’estructuració de la URSS, Xina, Cuba,
desqualificacions dels altres partits, quan el més Corea del Nord i altres països que van incorporar
important és explicar i raonar el propi programa i materialitzar aquest pensament polític revolucio-
i les pròpies propostes. Uns ho fan més sistemà- nari. Però res més lluny del pensament comunista
ticament que altres. Penso que és important pre- autèntic que aquest autoritarisme, ja que es tracta
guntar-se personalment si vull un Estat propi per del desenvolupament més participatiu en el poble
Catalunya o no. Si responc que NO, ho tinc força treballador, de la democràcia. Ha passat el mateix
fàcil per votar. Si responc que SÍ, tinc diferents op- a l’Església, que res més lluny de l’Evangeli de Je-
cions que dependran del meu pensament i trajec- sús que l’autoritarisme, el centralisme jeràrquic i
tòria política, de les meves confiances, dels plan- el dogmatisme que tants anys ha dominat i encara
tejaments nacionals i socials dels tres partits que domina en l’Església. Quim Cervera
1L’Agulla, al Facebook. Si teniu compte al
facebook, i si l’Agulla us agrada, ja ho sabeu:
Busqueu l’Agulla i digueu “m’agrada”. Fàcil, oi?
Així podrem comentar tots plegats la jugada de
manera més participada.
2 l’agulla, en format electrònic. I, per
cert, si voleu rebre l’Agulla en format “pdf” per
correu electrònic només ens ho heu de dir. Iniciem
aquesta nova forma de comunicació per arribar a
3
moltes altres persones. Només ens ho heu de comu- ... I recordeu que molts dels articles
nicar al correu: agulla.revista@gmail.com. I si teniu de l’Agulla podeu llegir-los també al
algun amic que no vulgui subscriure’s en paper, nostre bloc a Catalunya Religió: http://
però sí rebre’l per aquesta via, ens envieu la seva www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada
adreça. És un servei gratuït. 15

16. La fe de cada dia
La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
La família de Jesús
Josep Lligadas
Ara que som en temps nadalenc, podem fer i davant l’embolic de l’embaràs de Maria vol
una mirada a la família de Jesús, i a com viuen protegir-la per damunt de tot; Josep que quan
la vida familiar. Habitualment es presenta la descobreix la voluntat de Déu tira endavant
família formada per Jesús, Maria i Josep com a malgrat totes les complicacions; Maria que és
model de vida familiar, en el sentit de “vida fa- una persona viva i activa que travessa el país
miliar segons el model tradicional”. I no estarà per anar a veure la seva cosina; Maria que
de més veure fins a quin punt això és així. trenca totes les convencions anant-se’n de casa
bo i embarassada; Maria que és tota ella un
Ens acostarem, doncs, als anomenats “evan-
esclat d’alegria; Maria i Josep que tenen el seu
gelis de la infància”, és a dir, els dos primers
fill amb tota la tendresa; Maria i Josep que són
capítols dels evangelis de Mateu i de Lluc, que
persones religioses que fan el que la llei d’Isra-
són uns escrits amb voluntat de presentar-nos,
el els demana; Josep que actua amb empenta
a través dels relats entorn del seu naixement
i decisió anant-se’n a Egipte davant la perse-
(uns relats deliciosos!) qui és i què significa
cució; Maria que conserva totes les coses en el
Jesús per als creients.
seu cor i descobreix la petjada de Déu en tot el
I la primera cosa que trobem en llegir-los, que li passa; Jesús que creix i es fa home amb
és que als evangelistes no els interessa gens totes les capacitats… Si mirem estrictament les
explicar com era aquella família i com vivien. relacions familiars, podem dir, sobretot, que en
De fet, d’entrada, i pel que coneixem de la vida tot moment hi sobrevola un clima d’estimació
familiar de l’època, resultaria totalment irreal i d’acompanyament mutu. I podem destacar,
una vida familiar en què només es parli del també, dues escenes específiques: quan Jesús,
pare, la mare i el fill. La vida familiar d’alesho- als dotze anys, es queda al temple i podem
res era la d’una família extensa, on pares, avis, veure uns pares preocupats pel seu fill i un
fills, oncles, cosins i tota mena de parentela fill que deixa clar que l’interès per les coses de
viuen en constant connexió. I a més d’això, Déu passa per davant dels llaços familiars; i
no veiem en aquests relats pràcticament cap quan, després d’aquesta escena, se’ns explica
escena que es pugui qualificar com de vida que tots tres tornen a Natzaret i Jesús creix sota
pròpiament familiar. l’autoritat dels seus pares, és a dir, que és un
Què ens ofereixen, doncs, els evangelistes? Ens noi com els altres nois de la seva edat.
ofereixen, bàsicament, l’acció de Déu que va No, aquí no es presenta cap model de família.
més enllà de totes les expectatives humanes. Aquí es presenten les actituds bàsiques que
I llavors, en resposta a aquesta acció de Déu, val la pena de viure dins la vida de família i
ens ofereixen les actituds vitals amb què els no només dins la vida de família, sinó dins la
tres protagonistes afronten les realitats de la vida en general. Sí, Jesús, Maria i Josep són un
vida, que en el seu cas no són pas senzilles. I magnífic model. Però no ens diuen res de com
trobem coses com aquestes: Maria que està ha de ser l’estructura familiar.
disposada a respondre a allò que descobreix
Però hi ha més coses. En parlarem en el núme-
que Déu li demana; Josep que és un home bo
ro que ve.
En fin, este mundo triste al que está
El retall
vestido viste, y al desnudo le desnuda.
Calderón de la Barca, El gran teatro del Mundo