1. Crit Solidari
Butlletí periòdic de
l’Equip de Pastoral Obrera
del Bisbat de Sant Feliu
Sumari: Un estiu Magníficat
2 Taula rodona sobre la
crisi a Molins de Rei. No, no és cap errada de redacció, no parlem d’un estiu magnífic, sinó Magnifi-
X. Aymerichl cat. Magnífic no ho pot ser de cap manera per tanta gent que està rebent totes
les patacades de la crisi i de les retallades de tota mena: salarials, laborals,
3 Decàleg de considera- socials, educatives, sanitàries, culturals... No ho pot ser l’estiu que ja s’acosta,
cions i propostes J.M. ni ho són tots aquests mesos que, en comptes d’anar endavant anem endarrera
Fisa en l’experiència de vida i de realització personal i familiar. No, res de magnífic.
3 Des de Càritas Molins. Parlem de Magníficat, ja ho endevineu, a propòsit del nom amb què és cone-
J.F. Canal gut l’himne o càntic de Maria que es troba a l’evangeli de sant Lluc al capítol
1, versets 46-55. Un himne que la pregària de l’Església posa cada vespre als
5 Des de l’obra social llavis dels qui preguen, personalment o en comunitat, i que comença amb les
“Santa Lluïsa de Mari- paraules La meva ànima magnifica al Senyor i el meu esperit celebra el Déu que em
llac”. P. Férriz salva... Darrerament l’he escoltat diverses vegades en context de pregària, la
Vetlla de Santa Maria a Montserrat, unes vespres feliçment cantades, i m’ha
6 Una mirada a la sanitat vingut de nou un pensament molt comú i que molts comentaristes de l’evan-
pública. M. Vidal geli subratllen: la força, l’energia transformadora que tenen aquestes paraules
que són un destil·lat del corrent profètic de tot l’antic testament , de la conjun-
9 Ningú no és estranger ció del clam dels pobres i del projecte alliberador de Déu.
a Montserrat. Conversa
amb l’abat Josep M. La força del costum, l’ornamentació artística i musical que ha inspirat obres
Soler d’art esplèndides no pot esmussar la punta revolucionària i sorprenent que té
aquesta pregària. Ho podem constatar en una de les introduccions a l’oració
12 Jornades de Formació del Parenostre que apareix en l’orde de la missa i que diu: sentint-nos pobres
i Animació Pastoral. C. i confiant plenament en el Senyor que ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat
Gomà els humils... Llegir aquestes paraules en un moment solemne de l’Eucaristia,
abans de recitar l’oració del Senyor, dóna una idea de la seriositat d’aquest
13 L’Església davant la compromís i introdueix un factor de contrast, d’aquells contrastos que només
crisi. A. Cortés la saviesa variada i múltiple de l’Esperit Sant pot encaminar. ¿Com es concilia
l’afany de germanor, la invitació al perdó, la dolçor podríem dir de l’aplec
14 La PAH de Sant Boi. R. cristià amb la severitat i la cruesa de les paraules genuïnament evangèliques:
Vega
Ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat els humils, omple de béns els pobres i els
15 Reflexions a l’entorn rics se’n tornen sense res...?
d’Eurovegas ¿Com podem resar sovintejadament aquestes pregàries sense sentir-nos ur-
gits no només a una contemplació admirada de la misericòrdia del Senyor que
16 Les institucions reco- s’estén als humils de generació en generació, sinó també a una acció potent,
neixen la tasca de la decidida, eficaç? Cal capgirar un sistema econòmic, social, polític, cultural que
Fundació Marianao. es manifesta com a radicalment injust en tant que causa opressió i sofriment
a una munió immensa de fills i filles de Déu. Alguna cosa s’ha d’enfonsar,
derrocar, i alguna cosa nova ha d’emergir i exalçar-se.
Número
9
any 4
juny
2012

2. 2
En aquest número de Crit Solidari, conquerits legítimament al llarg Cortés i l’abat de Montserrat que es
que s’ha fet esperar perquè volíem d’un segle i mig, l’espoli de l’habi- manifesten en aquest sentit a partir
aplegar col·laboracions molt inte- tatge i les hipoteques, les operaci- de criteris estrictament evangèlics.
ressants, presentem tot un panora- ons especulatives i agressives tipus
Venim tot just de celebrar la Pente-
ma d’algunes d’aquests situacions el projecte Eurovegas al Delta del
costa, en la qual invoquem l’Esperit
que, sense rancúnia, però amb un Llobregat, les retallades duríssimes
del Senyor com a Pare dels pobres.
profètic esperit evangèlic, creiem en educació, sanitat, serveis soci-
Que aquest Esperit Sant ens ajudi
que cal capgirar. La situació dels als.... tot això reclama clarament
a viure la nostra fe i la nostra ac-
immigrants, sobretot els sense pa- una acció de canvi de sistema. En-
ció, amb humilitat i decisió segons
pers, els internats en centres, la si- tre d’altres declaracions recollim
el programa que Maria cantà en el
tuació dels treballadors empobrits i aquí les de dues personalitats de
Magnificat.
desposseïts del seus drets històrics l’església catalana, el bisbe Agustí
Josep Maria Domingo
Delegat de Pastoral Obrera
Taula rodona sobre la crisi a Molins de Rei
El dijous 10 de novembre de 2011
la Sala Gòtica de Molins de Rei es
va omplir de gom a gom per par-
ticipar en la taula rodona titulada
“Atents al món en temps de crisi”,
organitzada per l’Equip de Pastoral
Obrera del bisbat de Sant Feliu de
Llobregat. Sota la moderació de la
molinenca Maria Bargalló, els di-
ferents ponents van prendre la pa-
raula en una intervenció inicial de
10 minuts.
En primer lloc, el treballador soci-
al de Càritas a Molins de Rei Josep
Francesc Canal, més conegut com
a “Júnior”, va presentar des de la
pròpia experiència els diversos indi-
cadors que mostren els efectes que conegut a Molins de Rei per l’època tatar que la crisi no és només eco-
la crisi està tenint en persones con- que en va ser vicari i que ha con- nòmica sinó de cultura en general,
cretes, moltes de les quals cauen en servat moltes relacions i contactes. i que cal estar tots ben units per
l’exclusió social. Seguint el títol de la Mossèn Fisa va presentar un inte- afrontar-la, ja que la solució no es
taula rodona, va convidar els assis- ressant decàleg d’allò que podem preveu sinó a llarg termini. En tot
tents a estar atents a aquestes reali- fer a partir de la situació actual, cas, la gran aportació de la fe cristia-
tats que cada com tenim més a prop. amb pistes concretes i possibilitats na, més enllà de tot el que l’Església
d’actuar. està fent per aquells que pateixen la
En segon lloc va intervenir Pilar
crisi, que és molt i bo, és l’esperan-
Férriz, coordinadora de voluntari- La Marta Vidal, metgessa, membre
ça que anima el que es fa i que cal
at de l’Obra Social Santa Lluïsa de de l’ACO i consiliària de la JOC, de
transmetre a tohom davant els pro-
Marillac (a la Barceloneta). El seu Castellbisbal, va presentar una inte-
blemes i de cara al futur.
testimoni també va incloure l’ex- ressant anàlisi de les conseqüències
periència del treball amb els “sense que la crisi està portant especial- Posteriorment es va obrir un torn
llar” que realitza aquesta institució ment a la Sanitat per causa de les de paraules en les quals no només
de les Filles de la Caritat (paüles) retallades. Amb una reflexió molt es van fer preguntes, sinó que tam-
sota la direcció de la coneguda ger- lúcida, va reconèixer que hem d’es- bé alguns dels assistents van apor-
mana Genoveva Masip. La Pilar forçar-nos per tirar endavant en un tar les seves reflexions i fins i tot
també va acabar la seva aportació moment difícil en el qual tots ens testimonis. Sens dubte una interes-
convidant a tothom a actuar i com- hem de sacrificar, però alhora tenint sant reflexió de fons sobre la crisi
prometre’s amb els més petits i fe- una visió objectiva i no conformista que estem vivint i davant la qual els
bles amb el propi testimoni de vida. per aplicar les mesures més ade- cristians es volen mostrar atents i
quades. solidaris.
A continuació va ser el torn de Jo-
sep Maria Fisa, consiliari de Justícia Finalment, el bisbe de Sant Feliu de Xavier Aymerich
i Pau i president de Solidança, tan Llobreat, Agustí Cortés, va cons-

3. 3
Decàleg de consideracions i propostes
1. La crisi és a tots els nivells, no ùnicament l’econò-
mic. Però la major responsabilitat es concentra allà
on hi ha el poder econòmic i les transaccions mercan-
tils. Afecta a tot i ens afecta a tots.
2. Les consequències de la crisi s’han anat aproxi-
mant: del tercer món cap al primer i del quart cap a
amplis sectors socials propers. Atur. Depressions. Em-
pobriment progressiu. Habitatge. Malestar social.
3. Hi ha una consciència creixent per part de la ciu-
tadania que les coses haurien de funcionar millor.
Que cal canviar models i estructures econòmiques, de
mercat, de control polític. Aquests canvis s’han de fer
d’acord amb els drets de les persones. Indignats.
4. Ara hi ha una alerta col·lectiva, però ja fa temps
que moltes personalitats i entitats i iniciatives avi-
saven i denunciaven problemes urgents: precarització 8. Hi ha tot un camp personal enorme de caminar en
la sostenibilitat individual, familiar, social, d’en-
laboral, desnonaments, drets socials retallats. titats...Austeritat. Solidaritat. Voluntariat. Informació
compartida. Serveis d’intercanvi. Banc del temps.
5. Moltes respostes i encara poques: Informació i
denúncia (plataforma habitatge, Ada Colau); sen-
se sostre (cens que s’ha fet amb voluntaris d’entitats el 9. El Tercer Món sempre està en crisi. També és aquí.
També podem actuar allà a través d’agermana-
dimecres propassat) Migrastudium. Respostes socials ment de projectes comuns, delegacions...cooperació.
(manifestacions; xarxes socials blogs), twitter...webs, Kassumoy i Fandema-Solidança en són un exemple.
10.
Avaaz. Respostes polítiques: programes dels partits, El canvi comença per nosaltres mateixos. Canvi de
sindicats, mobilitzacions...Alternatives laborals solidà- xip, de mentalitat, de valors. D’estil de vida.
ries (cooperatives, convenis...) De tota la persona, perquè ha de canviar la filosofia
6. Camps de l’economia social que són també respos- de la vida, dels dels aspectes materials als més espi-
ta. I empreses que han entrat en el camp de la res- rituals. Canvi en la relació amb la casa-mare-planeta.
ponsabilitat social, contractant persones amb dificultats
específiques, conciliant problemes familiars. Centres Aquests 10 principis i orientacions es resumeixen en
especials de treball. Empreses d’economia social. dos: Canvi de model de vida, menys consumista i mer-
7. Podem construïr algunes alternatives financeres, cantil. Canvi d’objectius: persona i bé comú.
encara que siguin, de moment, gairebé testimoni- Josep Maria Fisa
als. La banca ètica. La banca cívica. La banca no especu- Justícia i Pau
lativa. Fiare. Tríodos, Coop57, Fets...
Des de Càritas Molins
Atents a 7 indicadors:
Aquests indicadors en apunten a possibles situacions
d’exclusió:
1. Econòmic: Manca d’ingressos o ingressos insufici-
ents (quines ajudes tenim avui en dia, quina quanti-
tat es dóna per l’ajuda familiar, pensem per un mo-
ment en les persones beneficiaries de la RMI, hi ha
persones que no han cobrat des de juny del 2011).
2. Laboral: Atur, precarietat ocupacional (la majoria de
les persones que acollim es trobem en una situació
molt precària a nivell laboral).

4. 4
3. Formatiu: Analfabetisme, nivell d’instrucció insufi- 6. Relacional: Solitud, manca de família, manca de su-
cient (la formació que s’ofereix no garanteix obtenir port social (moltes famílies han esgotat els seus re-
una feina de qualitat). cursos, altres han trencat vincles, ens trobem també
que la dona es queda sola amb el càrrec dels fills i el
4. Socio-sanitari: Discapacitats, dependències, addicci-
marit ha marxat a un altre lloc).
ons (ens trobem moltes situacions d’engoixa per la
situació en la que viu molta gent). 7. Polític: Manca de drets socials, manca de documen-
tació (comencen a sortir brots racistes).
5. Habitatge: Sense llar, amuntegaments (moltes famí-
lies han perdut el seu pis hi ha passat d’un pis a una Tot això empitjora segons el sexe, l’edat, l’origen i la
habitació compartida). classe social.
D’una entrevista, l’any 2011: D’activitats extraescolars no ens hen podem permetre,
Ja fa tres setmanes que m’apropo a Càritas cercant una sabem que son bones pels fills, però no les podem pagar
resposta a la meva situació, estic fart d’aportar docu- i si ens ajuden a pagar-les desprès ariben les altres coses:
mentació sobre la meva situació personal, econòmica. que si material, que si la roba, etc.
A tot arreu on vaig, sempre la mateixa història: quanta Creure que els politics en resoldran la situació ja no em-
gent som a la família, quins ingressos tinc, quins són els serveix. No crec en els sindicats, no m’han defensat mai
meus estudis, com m’ho faig per arribar a fi de mes. i, si ho fan, a més he de pagar a un advocat que no s’in-
teressa realment del meu cas, sinó de quant li podem
I tot això per arribar a gaudir d’un banc d’aliments, d’uns treure a l’empresari. I ara ve la campanya electoral. No
productes que molts cops no tinc amb què cuinar-los; els sé qui ens defensarà la nostra família, sé que s’ha d’anar
meus fills estan farts de menjar sempre el mateix; si no a votar, però no en tinc ganes, tots son uns mentiders.
faig cas de les indicacions dels tècnics de serveis socials
puc perdre la beca del menjador dels meus fills, tot i No ho vull veure tot fosc, sé que hi ha alguna cosa que
que becats no ho estan pas, perquè jo he de pagar-ne m’ajuda a tirar endavant, potser són els amics, la famí-
una part. lia, les ganes de viure, la fe, no li sé posar un nom en
concret, però no vull esgotar els meus esforços a lluitar
Vaig a fer formació però el que m’ofereixen no em ser- i pensar que algun dia no gaire llunyà sortiré d’aquesta
veix per integrar-me laboralment. Tinc un currículum situació.
molt extens, però a la pràctica, si no tinc experiència en
la feina concreta que se’m demana no m’agafen. Realment necessito que se’m tracti com a persona, que
no sigui un número més en la vostra entitat, que no de-
La meva família s’angoixa de veure la nostra situació. pengui de la vostra ajuda i que els meus fills no s’acos-
La meva dona plora, motiu pel qual més d’un cop hem tumin a demanar o si més no que no ho vegin com una
aixecat el to de veu davant dels nostres fills, perquè no cosa que ells també hauran de fer. No, no ho vull.
hi veiem sortida. Quan veig els meus fills fent els deures de l’escola, pen-
El somni de fer vacances ja no el tenim, sabem que som so: i jo, ¿quins deures tinc si no faig res mes que cercar
dels que no podrem fer més vacances. i trucar a les portes que no s’obren? quines il·lusions, a
qui presentar les meves inquietuds, si cada dia que pas-
Anar a la perruqueria, anar a sopar amb la dona, gaudir
sa és com si no hagués existit? qui m’avalua la feina feta
d’un temps de lleure, són coses que ja hem deixat de
si no tinc feina?
banda.
Atents a la nostra comunitat cristiana: Atents a l’Administració:
Potser hi ha persones dins la nostra comunitat que tam- Ells han d’assumir la seva responsabilitat, hi hem d’es-
bé ho estan passant malament i no se’ns acosten i pen- tar a la vora, però no hem d’assumir-ho tot les institu-
sen que ells estan pitjor. I que s’ajuda més a la gent de cions privades.
fora
Atents a nosaltres mateixos,
Atents a les Càritas Parroquials: Amb la nostra família, hem de detectar que podem fer o
Hem de veure que el problema no és seu i que ells no que hem de deixar de fer, dediquem espais a la reflexió-
tenen la solució, aquesta s’ha de buscar entre tots. oració que ens aportin serenor i claredat
Sortiran brots de racisme que hem de rebatre, hem de Josep Francesc Canal, “Junior”
tenir clar que cada persona es un món i que cadascú te Càritas interparroquial
un ritme. Molins de Rei

5. 5
Des de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac
Permeteu-me que em presenti i tius (tot està per fer i
que us faci cinc cèntims de la meva tot és possible) en la
trajectòria. Sóc Pilar Ferriz, casada recerca de recursos i
amb tres fills, i treballo a l’Obra So- ser capaços amb pe-
cial Santa Lluïsa de Marillac. tits detalls de crear
espais dignes que
Fa 12 anys vaig deixar la meva pla-
recuperin la perso-
ça de farmacèutica per dedicar-me,
na sempre pensant
primer com a voluntària i desprès
a millorar la quali-
com a assalariada, a treballar en l’ac-
tat de la relació, no
ció social. Primer vaig acostar-me a
oblidem que estem
la realitat d’una ONG d’acció en el
davant de persones
Tercer món i vaig col·laborar amb
molt vulnerables.
una entitat d’alfabetització i de
formació per al graduat d’ESO al 2. La tasca prin-
Raval. Això m’ha permès conèixer
cipal d’un cristià és estar
dones marroquines, paquistaneses, sos i veure què fan els altres.... com
hindús, i, a traves d’elles, la seva atent a aquestes persones.. podem millorar. La xarxa permet
cultura. També vaig estar amb una Si recordeu Mt 25, quan parla del aconseguir resultats que cada una
altra entitat amb dones de carrer. judici final, se’ns mesurarà per allò de les entitats, per separat, no po-
Ara treballo amb homes que, per si- que fem per als més petits. Cada dria mai assolir.
tuacions dificils, s’han trobat al car- un de nosaltres, sigui quina sigui la
Hauríem d’aprendre a treballar amb
rer. Són persones malaltes, o que no nostra edat, la nostra ocupació o el
altres grups que persegueixen les
han pogut sortir del cercle de la po- nostre nivell d’involucració a altres
mateixes fites que nosaltres, encara
bresa, de la desestructuració famili- serveis religiosos, hauríem de dedi-
que no tinguin les mateixes creences.
ar, de les addiccions, de la presó... car una part del nostre temps i de la
A més a més porto la coordinació nostra atenció a estar amb aquestes De la mateixa forma que dins les en-
del voluntariat i continuo dinamit- persones vulnerables. titats d’acció social religioses, hi ha
zant alguns tallers d’informàtica i excel·lents professionals no creients,
Qualsevol cristià ha de fer una op-
de música. Fora de l’horari, volun- també cal que els creients –treballa-
ció decidida per aquestes persones.
tàriament, faig acompanyament a dors o voluntaris– ens fem presents
Creurens’ho de veritat... Estem en
presons. a altres entitats. Ser sal a la terra.
canvi continu perquè les experièn-
Unir-nos per les fites. L’augment de
Hi ha tres idees essencials que he cies que vivim i compartim provo-
la crisi ens obliga a prendre’ns molt
anat veient al llarg dels anys que em quen en nosaltres canvis i ens fan
seriosament el fer xarxa i construir
dedico a aquesta tasca. adonar que no sempre tenim res-
una alternativa robusta i útil.
posta... Estar, interioritzar, mirar,
tocar i deixar se mirar i tocar per
1.Hi ha un segment de la po- ¿Què és l’Obra Social Santa
l’altre. Però que sempre porti a la
blació que sempre necessita- transformació, a l’acció, a la impli- Lluïsa de Marillac?
rà l’ajuda dels altres. cació. És el nostre testimoni de vida L’Obra Social Santa Lluïsa de Ma-
Per pròspera que sigui la societat i el que evangelitza i ho fa molt a poc rillac és un projecte que depèn de
per justes que siguin les lleis, hi ha a poc. La paciència és fonamental i les filles de la caritat de sant Vicenç
un segment d’exclusió que no es no l’anar de salvadors. de Paul. Treballa de forma integral
beneficia mai dels progressos i ser- amb les persones sense llar en in-
3. Els creients no hem de
veis de la societat. En temps de cri- clusió social i fa mes de 25 anys que
si, aquest segment de població aug-
treballar tan sols en entitats les acompanya, intentant recuperar
menta molt més, però això ha existit d’acció social de l’església. primer de tot la seva dignitat.
sempre, quan les coses anaven bé i Un del problemes del mon de L’entitat neix gràcies al carisma de
quan anaven malament. l’atenció social és que hi ha multi- sor Genoveva Massip, filla de la ca-
Amb la crisi veiem que ha crescut tud d’organitzacions petites fent el ritat, que en els anys en què la sida
aquest nombre de persones que mateix i sovint d’una manera des- no es coneixia gaire, atenia els ma-
necessiten la nostra ajuda i s’han coordinada. Ens costa un esforç lalts que estaven al carrer fins que
d’agilitzar al màxim tots els recur- gran com a entitats fer xarxa amb es morien.
sos, aprofitar-los... hem de ser crea- altres. Busquem no duplicar recur-

6. 6
Desprès ha estat molt coneguda so- En tots els casos, se segueix un pla Com a coordinadora de voluntariat,
bretot en el món de les presons. Ella de treball personalitzat, juntament he tingut la oportunitat d’acompa-
ha estat referent i inspiradora per amb el seu referent extern. S’esmor- nyar moltes persones que tenen in-
a moltes persones. Tracta els altres za, es dina, fan tallers allà mateix quietuds de conèixer altres realitats
sense jutjar-los, des de la tendresa. o a altres entitats, arreglen papers, (és com obrir la porta al món i que
Entén la història de cada un i les fan sortides i aixi van entrant en la el mon entri a casa teva) i ofereixen
circumstàncies que l’han portat a normalitat. Molts es van recuperant el seu temps lliure. Aproximada-
aquella situació. Té sempre una mi- molt a poc a poc. Després de les re- ment uns 80 voluntaris van col·
rada de comprensió, de delicadesa, caigudes comencen de nou. Algu- laborant setmanalment i dedicant el
de compassió. Només te paraules nes persones no es recuperen mai.. seu temps en diferents serveis.
per explicar-te històries dels altres. són el que diem causes perdudes,
Voldria acabar amb tres imatges
però estem per a ells perquè sónels
A l’entitat hi ha diferents serveis: breus:
més petits i febles.
a) Un servei d’Acollida i Orientació En Frank, de 22 anys, és a la presó,
d) El servei de lliurament d’ali-
que atén persones sense llar amb li queden 17 anys, està desesperat,
ments. Es recullen aliments del
un servei d’esmorzar, psicologia, l’ha deixat la seva novia i està sol,
banc d’aliments i de donació d’en-
jurídic, equip d’acompanyament a sense ningú. No pot més. Gràcies a
titats i es reparteixen previ informe
centres penitenciaris i servei de lliu- l’Emilia una voluntària que l’acom-
de la treballadora social de serveis
rament d’aliments.. panya i l’escolta, aconsegueix no
socials del barri a les famílies que
perdre l’esperança.
b) Un centre de dia per a 40-50 per- ho necessitin.
sones, derivades de Serveis Socials, En Josep Ma. participa al taller de
S’acompanya sempre en la recupe-
del carrer, de la presó, amb proble- música de l’Obra Social i ha escrit
ració física, psicològica i emocional
mes de malalties mentals tutelats, una lletra per una cançó. És una mica
de les persones. I veiem que per tot
de centres de rehabilitació de addic- trista, li recorda la seva vida, però se
això es necessita una formació ade-
cions diverses..... sent feliç en aquest moment per cre-
quada i constant. Estem sempre en
ar quelcom que li surt de dins.
c) Un centre d’estada limitada. És un continu aprenentatge.
recurs residencial temporal d’ho- En Carles, un altre voluntari, va
A part des de la Fundació Filles de
mes sense llar que es troben en una acompanyar el Joaquim al metge i li
la Caritat hi ha altres projectes: Icà-
situació particularment vulnerable: va explicar la seva vida de 15 anys
ria, d’habitatges d’inclusió social i
convalescents o malalts. Durant la al carrer, com estava de desesperat
la Fundació Mambré (on participen
seva estada se’ls ajuda a buscar un i com la Ma. Angels el va ajudar i el
altres entitats) i el projecte Enllaç
domicili estable i adequat. va animar a anar a un centre on es va
per persones que surten de presó.
poder començar a sentir-se persona.
Pilar Férriz
Coordinadora de Voluntariat de
l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillac
Una mirada a la Sanitat Pública...
Em dic Marta Vidal. Tinc 41 anys. He plantejat la meva intervenció
Sóc mare de 3 fills. Sóc militant com una revisió de vida.
d’ACO i amb el Lluís, el meu marit,
acompanyem com a consiliaris un 1. Veure
grup de la JOC.
1.1. D’on venim?
Sóc metgessa, especialista en Me-
dicina Interna. Em vaig formar a Tenim un dels millors sistemes sani-
l’Hospital de Bellvitge i, des de fa taris del món, amb professionals al-
10 anys, treballo a l’Hospital de tament qualificats i recursos sanita-
Martorell, en una unitat que atèn ris i sociosanitaris que garanteixen
pacients geriàtrics i en situació de tot el procés assistencial. Utilitzem
malaltia avançada o terminal, la una tecnologia novedosa, en tècni-
unitat s’anomena UFISS. També faig ques diagnòstiques i tractaments
guàrdies com especialista en Medi- farmacològics. Gaudim d’un alt ni-
cina Interna al meu hospital. vell quirúrgic i d’unes línies d’excel·

7. 7
Sanitat un 40 % del PIB, cosa que ja Hi ha molts manifests de diferents
Mitjana de remuneracions es veu que és insostenible. col·lectius del món de la sanitat que
dels metges europeus* La gestió de tot plegat es fa difícil
estan en contra de com s’han dut
Atenció Atenció a terme les retallades: Societats de
País quan entra en joc la salut de les per-
especialitzada Primària Medicina i Infermeria de totes les
sones. Gastem més del que podem i
especialitats, el president del Col·
Suïssa 128.500 106.000 ens hem tornat més còmodes i exi-
legi de Metges de Barcelona, el pre-
Holanda 116.500 47.848 gents.
sident del Sindicat de Metges de
Bèlgica 107.932 47.525 Catalunya...
Irlanda 100.229 66.700 1.2. Cap on anem?
Tot plegat ens afecta i sentim preo-
França 98.428 52.742 El problema de la retallada sani- cupació, indignació, un gran males-
Dinamarca 94.700 49.978 tària és que s’ha plantejat sense tar i incertesa de cara al futur.
concreció i sense planificació. A
Regne Unit 91.730 92.100 L’evangeli, però, ens parla de saber
la pràctica s’ha materialitzat en el
Luxemburg 90.867 45.987 tancament d’unitats d’hospitalit- viure en la comoditat i en l’estretor
Noruega 65.100 48.915 zació, en la disminució de places (Filipencs 4,10-14): M’ha alegrat molt
Itàlia 84.520 46.000 de cures intensives, en l’espaiat de en el Senyor que darrerament hàgiu
71.870 55.850 les visites de control i en l’allarga- renovat el vostre interès per mi. Ja el
Suècia
ment en temps d’espera quirúrgics. teníeu, però us faltava l’ocasió de dmos-
Finlàndia 62.380 49.080 trar-lo. No vull pas dir que en aquests
És, doncs, una baixada de la quali-
Portugal 61.752 39.135 tat assistencial i cal valorar si no és moments passi necessitat, perquè ja he
Alemanya 60.220 58.027 també un risc per a la salut. après a acontentar-me en qualsevol si-
Espanya 57.479 35.072 tuació. Sé viure enmig de privacions i
Quan dic que les retallades s’han sé viure en l’abundància. Estic avesat a
Eslovènia 33.000 27.000 plantejat sense planificació, vull tot: a menjar molt i a patir gana, a viure
Letònia 26.109 19.624 dir que les decisions recauen en els en l’abundor i a passar necessitat. Em
Rep. Xeca 16.003 13.221 professionals que treballem directa- veig capaç de tot gràcies a aquell qui em
ment amb els pacients i amb crite- fa fort. Tanmateix, heu fet bé de solida-
Polònia 6.070 4.290
ris economicistes. La major part de ritzar-vos amb la meva estretor.
Hongria 715 635 l’estalvi recau en els professionals:
* Euros bruts per any. Les quantitats són la mitjana excep- l’acomiadament de metges i infer-
te en els països en què es donen màximes i mínimes. Fonts:
meres, els canvis en les jornades
3. Actuar
Instituts mèdics de cada país, col·legis i organitzacions mèdi-
ques i Associació Europea de Metges d’Hospitals. laborals, la baixada de sous i el no 3.1. Àmbit de la gestió
cobrar complements, cosa que ha
lència investigadora. Cal afegir-hi creat força malestar en els professi- 3.1.1. Govern
que el sistema és totalment gratuït onals de la salut. • Cal valorar retallar en altres pres-
i que està distribuït al territori amb Cal tenir present que el salari dels supostos que no posin en perill
criteris d’equitat. metges espanyols és un dels més el sistema de protecció social. La
Els metges de l’Hospital de Bellvit- baixos d’Europa en comparació sanitat és un dret fonamental que
ge, l’abril del 2011, ho expressaven amb el dels facultatius de la resta iguala tots els ciutadans.
així: L’actual sistema sanitari públic de països de la UE. Dins del nostre • Millorar la planificació; refer els
de Catalunya, que persegueix l’excel· país també hi ha diferències. Els es- Plans de salut amb una guia i ruta
lència en l’atenció a tota la població, és pecialistes gallecs són els més ben a seguir pels professionals. Amb
reconegut com un dels millors del món. pagats d’Espanya, i els catalans els concreció de mesures a adoptar.
S’ha aconseguit amb el consens i l’es- pitjors, segons les dades de l’estudi
forç continuat de tota la societat durant Anàlisi de les remuneracions dels • Adaptar les retallades en funció
molts anys. El grau de satisfacció dels metges a Espanya 2005. Els metges del tipus de centre i de processos
seus usuaris és alt. El cost, en termes especialistes a Espanya reben un (prioritzar serveis que requerei-
de percentatge del PIB, és moderat, si salari mitjà, sense comptar factors xen una atenció especial).
es compara amb els sistemes d’altres pa- variables com guàrdies o comple- • No pot ser que a cada centre es
ïsos desenvolupats que, a més, obtenen ments de productivitat, de 41.186 prenguin mesures diferents. Ja
resultats pitjors. euros anuals. està passant que als diferents hos-
Actualment [octubre 2011], a l’Estat pitals s’han pres mesures dife-
espanyol, es destina a sanitat pú- 2. Jutjar rents en funció dels acords entre
blica un 6,63 % del PIB, que vénen Els professionals sanitaris no estem empresa i professionals. En al-
a ser uns 1.500 euros per habitant i d’acord en com s’han plantejat les guns centres s’estalvien les DPO,
any. Però el creixement de la des- solucions. No es pot posar en perill en altres fan més acomiadaments,
pesa sanitària és superior al creixe- un sistema sanitari que ha costat en altres s’afecten més unes espe-
ment del PIB. Seguint aquest ritme, tant d’esforç construir i del qual ens cialitats que altres, en altres s’abai-
en uns 40 anys, caldria destinar a sentim orgullosos. xa l’activitat i el salari dels que fan

8. 8
guàrdies (passant la jornada ordi- 3.2.2. Professionals de la sa- • Continuarem fent educació sani-
nària a jornada complementària lut tària a l’usuari, sense alarmisme
i donant hores de festa…)… Per ni victimismes.
tant, cal aplicar mesures iguals • Cal prendre consciència d’aquesta
nova realitat; no podem fer com • Si ens retallen el sou, cal que ens
per a tots els centres i professio-
si no passés res (“jo sóc metge, no retallin la jornada. Aprofitar que
nals.
gestor...no deixaré de fer el millor treballarem menys per millorar
• Fer Educació sanitària a la pobla- pel meu pacient...”). la nostra qualitat de vida, dedi-
ció; conscienciar la població de la car més temps als de casa, a nos-
nova situació. • Cal fer un procés d’acceptació i altres…etc. Els metges treballem
adaptació a aquesta nova realitat. molt i molts dediquen poc temps
3.1.2. Empresa Costa molt baixar el nivell a què a les seves famílies, pel fet d’haver
estem acostumats, tant els profes- de treballar en festius, nits, caps
• Evitar la pèrdua de llocs de tre- sionals com els usuaris. de setmana etc…
ball, augmentant les ja elevades
taxes d’atur, amb la impossibilitat • Cal usar encara més el sentit comú,
de tornar a trobar feina en relació per tal de fer un ús racional dels 3.3. Usuaris de la salut
a la salut i pèrdua d’efectius alta- recursos de què disposem; ponde- • Millorar les estratègies de preven-
ment qualificats. rant amb molta vigilància els cri- ció.
teris economicistes en la presa de
• Adequar les jornades laborals en decisions: exploracions comple- • Ser més conscients de la nova situ-
funció de l’activitat, però amb mentàries (proves diagnòstiques), ació, adaptar-nos a la nova realitat
equitat. (exemple del que està tractaments farmacològics, dispo- d’una disminució en la qualitat
passant al meu hospital amb els sitius assistencials. Això implica del servei que fins ara es prestava.
metges que fem guàrdies). un gran esforç per part nostra. • Usar o sol·licitar recursos de for-
• Fer participar els treballadors en • Continuarem treballant amb la ma racional (servei d’urgències,
la presa de decisions, alhora que mateixa competència professio- llei de dependència).
això afavoreix la millora en la pre- nal, malgrat disposarem de menys • Buscar o demanar alternatives
sa de consciència d’aquesta nova temps i menys sou. Seguirem fent
realitat. formació continuada per estar a • Disposar de mecanismes per po-
l’alçada (encara que hagi de ser der denunciar situacions insoste-
• Fomentar estratègies de motiva-
fora del nostre horari professio- nibles.
ció dels professionals en temps
de crisi; la situació actual és justa- nal). Seguirem tractant el pacient
ment al revés, ens sentim agredits amb el mateix respecte i atenció Valors:
perquè l’estalvi en sanitat recau que totes les persones mereixen. • Acceptació (no és resignació).
molt directament en exigir al pro- • Caldrà buscar eines per a denun- • Aprendre a valorar el que tenim,
fessional un gran esforç a canvi ciar situacions d’injustícia, tant prendre consciència que tot té un
d’empitjorar les seves condicions des del punt de vista de la nostra cost, no només econòmic, també
laborals. situació laboral com en referència social.
• Educació sanitària a la població. a tot allò que impliqui posar en pe-
rill la salut dels nostres pacients: • Oportunitat de millora, buscar as-
No pot recaure només en el pro-
llistes d’espera insuportables, ne- pectes positius davant les adversi-
fessional el fet d’anar explicant
cessitats de recursos urgents..etc. tats.
constantment que les coses estan
canviant, intentant no fer alarmis- • Esforç.
me; alhora que l’usuari no pot exi- • Justícia i equitat; hem de ser justos
gir al professional allò que aquest perquè els recursos arribin a tot-
no li pot continuar oferint. hom.
3.2. Professionals de la salut • Compassió: implicació davant
d’una situació injusta, no justifi-
3.2.1. Societats científiques car-ho tot per la crisi.
Els grans experts de totes les es- • Esperit de lluita i reivindicació de
pecialitats i els responsables de les drets, com a professionals i usua-
diferents societats científiques, hau- ris. Tenir clar quins són els nostres
rien de fer una revisió de les guies drets (i els nostres deures).
clíniques per fomentar l’estalvi eco-
• Esperança: Ens en sortirem, la si-
nòmic amb el menor impacte en la
tuació millorarà. Definir quin mo-
qualitat.
del de societat volem
Marta Vidal, metgessa

9. 9
Ningú no és estranger a Montserrat.
Conversa amb l’abat Josep M. Soler
Vam pujar a veure l’abat Josep Maria Soler tot l’equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu –el bisbat de Montserrat- al
complet. Teníem ganes de conversar amb una de les persones d’Església amb més autoritat moral de Catalunya i, sobretot,
teníem ganes de fer-li arribar la nostra inquietud per les conseqüències de la crisi entre la gent del nostre entorn, i molt especi-
alment, per la situació de les persones immigrades. El que segueix, doncs, més que una entrevista és una conversa. En cursiva
parlem l’equip de pastoral obrera, en rodona, el pare abat.
– Al nostre voltant veiem una gran necessitat d’esperança,
de poder aixecar-nos, com el paralític, i caminar. Hi ha
persones que estan realment molt afeixugades...
– Jo crec que el desig que aquesta crisi sigui una ocasió
de trobar una societat més justa i més solidària i una
economia més ètica i més humana, per dir-ho en pa-
raules de Benet XVI, hi és en molta gent. El problema
és com arribar als que realment mouen el fons d’espe-
culació que hi ha al darrere de tota la crisi, com fer-ho
per trencar els canals que tenen per imposar-se. Perquè
hi ha una guerra soterrada entre interessos molt poc
transparents davant dels quals els governs són impo-
tents. Hi ha unes persones que no han estat elegides
democràticament per ningú, que marquen les grans lí-
nies de l’economia i per tant de la política. Tota la gent
que pateix a causa de la crisi, i no cal dir de les retalla-
des, en el fons és a causa d’aquesta gent sense rostre.
– Ens preocupa aquesta sensació que la política no serveix
per res, que ve acompanyada pel desencís respecte a l’actu-
ació de molts polítics i per la sensació general de corrupció.
En aquest context, els immigrants poden convertir-se fà-
cilment en cap de turc. De fet, a les darreres municipals,
interpel·la per aprendre a fer comunió amb gent d’altres cul-
va quedar clar que carregar contra els immigrants donava
tures i d’altres creences. És una altra manera de viure Deu.
bons rèdits polítics. Aquesta és la punt de l’iceberg, però
continua havent-hi molta gent que, des d’un punt de vista – Això planteja una altra qüestió; la de quina manera po-
més políticament correcte, veu la immigració com una cosa dem mantenir la nostra identitat com a poble i com a
negativa. Ens preguntem què hi podem fer com a Església. cultura; com podem acollir-los, i fins on cal respectar la
diferència. Nosaltres venim d’una tradició cristiana.
– A Catalunya, hi ha hagut una immigració forta des
del temps de l’Exposició Universal de Barcelona, de – És que el paper del cristianisme queda qüestionat no només
la qual s’ha integrat un tant per cent molt elevat. Una per la convivència amb altres religions, sinó també per la
altra onada d’immigració va ser els anys 50-60-70, que necessitat de resituar-se en una societat laica. Hi ha una
fonamentalment era gent d’Espanya que es movia laïcitat molt comprensible i positiva, i hi ha un laïcisme que
dins del territori. Aquesta potser no s’ha integrat tant mira totes les religions amb desconfiança i que vol reduir la
com la primera, però Déu n’hi do, sobretot la segona religió a l’àmbit estrictament privat.
generació. La immigració actual ve d’altres cultures, – Aquesta incomprensió més aviat es dóna entre els
que d’entrada ens poden semblar allunyades, però que som aquí. Perquè els musulmans, per exemple,
amb algunes de les quals compartim història, llengua més aviat s’estranyen del poc religiosos que som. Un
o fe. Com a cristians, sabem que tots som fills de Déu musulmà difícilment s’oposarà a què en una escola
i que els immigrants tenen els mateixos drets i deures hi hagi un pessebre. Perquè Maria, Jesucrist, formen
fonamentals que nosaltres i que és legítim que si en el part de la seva tradició, que arriba fins a Mahoma. A
seu país no troben un nivell de vida just, el busquin l’Alcorà, Jesús és un profeta dels més eminents, Maria
en una altra banda. Per tant, jo crec que aquí no se’ls hi té un lloc destacat. El problema aquí el tenim amb
pot marginar, ni deixar com a ciutadans de segona. el laïcisme, en tant que oposat a les manifestacions
– Això interpel·la els cristians, que ens havíem acostumat religioses externes, no amb la laïcitat que proposa la
a viure amb la seguretat que dóna una certa uniformitat separació respectuosa però la col·laboració en tot allò
cultural. Però la seguretat no és de Jesús i la nostra fe ens que afecta el bé comú.

10. 10
– Al meu equip d’ACO l’altre dia comentàvem
com als fills els costa rebre i viure allò que els
seus pares havien viscut. A l’escola els nois i
noies no parlen mai de qüestions transcendents.
L’única persona que els interpel·la és una com-
panya musulmana que es manifesta creient i
practicant. És motiu de parlar de la fe a casa, a
partir dels musulmans. En aquest sentit la im-
migració actua com a provocació.
Vist des de Montserrat, com a monjo, hi ha ha-
gut alguna evolució en aquests anys en el con-
tacte amb el món immigrant?
– D’una banda, a les romeries i als grups que hindú. A Europa, però, s’hi inclouen també els mu-
vénen ha anat augmentant el nombre de gent immi- sulmans, encara que pròpiament no tenen monjos. El
grada, fonamentalment llatinoamericana o de l’Euro- responsable de la nostra zona és un monjo de Mont-
pa de l’Est, que són de fe cristiana i que es van adherint serrat i hem celebrat trobades del DIM en el mones-
a les comunitats cristianes, i que van aprenent el català. tir. Una vegada hi vam tenir convidat, com a assessor,
Alguns s’han fet seu Montserrat, com els filipins. Fins el pare Christian de Chergé, prior del monestir de Ti-
i tot tenim un noi de l’Escolania de pares filipins. Per béhirine (Algèria), tot just un any abans que matessin
altra banda, en el recinte del Santuari augmenta la pre- la comunitat. El tipus de contacte és més aviat a nivell
sència de magribins que senzillament vénen a passejar d’intercanvi d’experiència espiritual, no pas de diàleg
els dies de festa, o els diumenges a la tarda, com un teològic. Es parla, es comparteix el silenci, es prega
moment d’esplai, en un ambient familiar. És una forma conjuntament.
de fer-se seu Montserrat. De fet, entre els treballadors En un altre nivell, hi ha contacte més o menys perma-
del santuari, n’hi ha uns quants de musulmans, de lla- nent amb el Consell Islàmic de Catalunya i amb altres
tinoamericans, de l’Europa de l’Est, i molt bé. Al cos- grups. He participat també en els diàlegs organitzats
tat d’aquestes experiències positives, detecto una mica per la comunitat de Sant Egidi. I també vaig tenir
més de prevenció, de prejudici en relació a alguns col· l’oportunitat de prendre part en un encontre cristi-
lectius,c om els romanesos o els magribins. anoislàmic on vam coincidir amb el propietari d’Al-
És important també mantenir una relació fraterna Jazeera. Hi havia des de l’Islam més ortodox i més
amb les altres esglésies cristianes. Estic pensant, per integrista als més renovadors, que encara són molt
exemple, en la comunitat copta de Cervera. Els cop- minoritaris, favorables a una interpretació de l’Alcorà
tes són una Església originària d’Egipte, dels descen- on té més importància el missatge que el text.
dents de l’Egipte dels faraons. Parlen àrab però no ho – De vegades en els barris la trobada interreligiosa, que so-
són. A Cervera tenen una comunitat molt nombrosa, bre el paper estaria molt bé, és complicada. En primer lloc
ortodoxa, encapçalada per un laic, perquè no hi ha perquè molts cristians no ho viuen com una cosa necessà-
capellans. La parròquia de santa Maria de Cervera els ria. I en segon lloc perquè no sempre és fàcil acostar-se a
deixa una capella com a lloc de culte. Els vam conèi- les comunitats islàmiques. Ens és un món desconegut i els
xer per casualitat, en una sortida de la nostra comu- imams de vegades ni tan sols parlen català o castellà... Però
nitat. Va coincidir que nosaltres celebràvem el dijous hem vist que coses que han estat viscudes inicialment com
de Pasqua i ells dijous sant. Els varem saludar, varem un problema, com les tancades d’immigrants en algunes
pregar amb ells i d’aquí n’ha sortit una relació que, parròquies, han acabat generant un apreci mutu i unes ga-
entre d’altres coses, els fa sentir-se valorats. Perquè es nes de fer pregària conjuntament.
troben amb un doble rebuig. La gent d’aquí els veu
com a musulmans, i el col·lectiu musulmà els veu De fet una de les dificultats és que veiem aquests col·lectius
com a infidels perquè són cristians. amb prevenció, però de relació personal no n’hi tenim gaire.
Sí que existeix la relació professional, com a metge, mestra,
A la diòcesi de Lleida hi ha molts romanesos i tam- treballador social, però d’alguna manera no és una relació
bé ucraïnesos. La majoria dels ucraïnesos són catòlics d’igualtat. Els prejudicis se’n van quan coneixes el teu veí
però de tradició bizantina. Són una Església força amb nom i cognoms. Les comunitats cristianes en aquest
nombrosa de ritu oriental amb la qual tenim contacte. sentit poden ser un espai de relació privilegiat.
Pugen de tant en tant. També han vingut a fer recés
amb nosaltres alguns capellans i bisbes ucraïnesos. Certament Montserrat té una colla d’antenes que connec-
ten la comunitat amb gent de mena molt diversa. Entre ells
– I amb els musulmans, hi teniu alguna mena de relació? la gent de la presó, per als quals ja hem experimentat que
– Hi ha dos tipus de contacte. El més freqüent és a tra- la Moreneta és un punt de referència. Hi ha presons més
vés del DIM (Diàleg Interreligiós Monàstic) que és actives, però en alguns centres els presos no poden fer res.
un organisme dins del món monàstic catòlic originà- Hi ha gent de totes les procedències, majoritàriament per
riament per al diàleg amb el monaquisme budista i petits delictes de tràfic de drogues. La crisi que vivim no ho
posa fàcil, ni als presos ni als seus familiars. Ells no poden

11. 11
treballar, les famílies també pateixen l’atur. Tot plegat ge- l’estructura eclesial... El contacte amb els immigrants ens
nera conflictes. fa canviar les prioritats i ens fa deturar-nos en el camí per
atendre qui ho necessita. A les comunitats està sorgint una
– Hi ha tres o quatre monjos que s’escriuen amb algun
solidaritat que feia anys que no es veia
pres. També alguna vegada han vingut aquests que els
deixen sortir un dia. Vénen amb els vigilants, i alguna Això també es constata aquí. A les col·lectes habituals
vegada han menjat a l’hostatgeria del monestir. Hi ha de Càritas la gent hi aporta amb moderació, però a
una certa relació. M’han convidat també a visitar un mesura que la crisi s’ha anat agreujant, hem fet col·
centre, per donar a conèixer la feina que fan i la manera lectes extraordinàries que han obtingut una bona res-
de col·laborar-hi. És probable que hi vagi ben aviat. posta. La gent és sensible.
– Finalment, què pensa que aporta la immigració, aquí, avui, – A més a més d’això que segur que s’ha de fer és poder trobar
de positiu? maneres de traduir totes aquestes necessitats que veiem en
propostes polítiques factible des de la política. La realitat
– Ens qüestionen la nostra indiferència o la nostra su-
que veu Càritas sovint és invisible per a moltes persones
perficialitat a nivell religiós. Tant els de tradició cris-
i cal donar-la a conèixer, junt amb la reflexió sobre com,
tiana, que solen viure més la dimensió religiosa que
des de les administracions públiques, amb grans o petites
molts de la nostra societat, com els musulmans. Un
mesures polítiques i econòmiques, es pot evitar que la gent
exemple que explica el que vull dir: cada any fem les
pateixi. Qui ho viu més de prop, pot formular-ho millor.
nostres interpretacions sobre la quaresma, si hem de
Estan sorgint noves iniciatives, eficaces i integradores, com
fer dejuni o no n’hem de fer. Vaig passar un any a la
comunitat que teníem a Tantur, tocant a Jerusalem,
on el cap de cuina era musulmà i durant el ramadà
no tastava absolutament res en tot el dia. Nosaltres
hauríem picat amb qualsevol pretext. Ell s’ho feia tas-
tar per una altra persona no musulmana, però ell no
ho provava.
Aporten també una ajuda material. Han vingut aquí
quan se’ls necessitava, per fer feines que nosaltres no
volem fer. Tot un servei de cura i atenció a perso-
nes grans, per exemple, és a les seves mans. I cal va-
lorar-lo i l’actitud amb què ho fan. Aporten, doncs,
també una ajuda a nivell social molt important.
Els que són cristians i són són presents en parròqui-
es aporten una vitalitat que potser sense ells aquestes
comunitats parroquials no tindrien. A nosaltres ens
ajuden a desvetllar-nos d’un cert cofoisme i d’un cert
mirar només el nostre interès. Ens fan obrir el cap, el
pensament i el cor i desvetllen el nostre compromís,
quan ens fan veure que més enllà de casa nostra no
s’acaba el món, sinó que hi ha altres necessitats i per- la plataforma contra els desnonaments. Si escoltes la gent
sones. de debò, no tens més remei que posar-te al seu costat. Ens
cal una actitud profètica. I en aquest sentit valorem les de-
– Tenen un sentit de la providència i de la paciència que pot- claracions que solen fer-se a Montserrat, tant per part de
ser nosaltres hem abandonat: “Si Déu vol”, “és a les mans l’abat com d’alguns monjos. En aquest sentit va ser relle-
de Déu” “In-xa-Al·lah”. Potser la vida els ha fet mesells. vant l’escrit a La Vanguardia del monjo Lluís Duch i Albert
Nosaltres ens indignem per qualsevol cosa, i ells, que han Chillón (El desgovern de la salut, 6 de gener de 2012)
de patir moltes complicacions a la vida no es desesperen.
– Crec que forma part també de la missió de Montserrat,
El discurs de prevenció davant dels immigrants sol dir que això. És la tradició de Montserrat, com a lloc d’acollida.
tenen només drets i no tenen deures. Però de fet és a l’inre- És cert que per la seva trajectòria, Montserrat té for-
vés, perquè amb la llei han de respondre igual que tothom. ça crèdit davant del món agnòstic i no tan creient de
Veiem moltes famílies separades, amb els nens allà, la por Catalunya. El monestir és com ha una antena cristiana
a l’expulsió, o l’angoixa perquè la feina s’acaba i perdran el molt sensible a les realitats humanes. Cal tenir present,
permís de treball. És una càrrega feixuga de què no sempre però, que oferim un missatge, que ho fem amb uns
ens fem càrrec. És un col·lectiu que nota molt la crisi, que mitjans determinats i la gent pot ser-hi sensible... o no.
no té mitjans per tornar al seu país i a qui, a més, el retorn
tampoc no arreglaria gran cosa. Nosaltres estem segurs que aquesta petita conversa serà sig-
ne d’esperança per a moltes persones, immigrants o no, que
Els immigrants ens compliquen la vida, ens treuen de la pateixen la crisi. I amb aquest convenciment ens acomiadem,
instal·lació. Sovint els cristians estem preocupats per la amb agraïment de l’abat.
transmissió de la fe, per una litúrgia més participada, per

12. 12
Jornades de Formació i Animació Pastoral
La Casa de l’Església Josep M. Carbonell,
del Bisbat de Sant Feliu president de la Funda-
de Llobregat va acollir ció Joan Maragall fou el
del 14 al 17 de novem- ponent de la tercera jor-
bre de l’any passat la ce- nada, i centrà la ponèn-
lebració de la 6a. edició cia en: “Els catòlics en la
de les Jornades de For- societat actual”, amb 3
mació i Animació Pas- punts de reflexió: d’on
toral, organitzades per venim, on som i cap on
la Delegació Diocesana anem. Fent un repàs del
de Pobles i Comarques que ha representat el
amb la col·laboració del catolicisme els darrers
Centre d’Estudis Pasto- 50 anys, animà a conti-
rals. En la presentació el nuar amb l’esperit del
bisbe Agustí Cortés va Concili Vaticà II; encara
valorar el tema d’aquest que el context actual és
any: “El compromís social dels cristians. Dret i deure” molt diferent i el cristianisme ha passat a ser més mar-
perquè entronca amb l’objectiu diocesà de formar els ginal. Cal mantenir l’herència rebuda i sembrar-la per a
creients per donar resposta a la qüestió social, concreta- futures generacions, des d’un compromís personal que
da en la crisi actual. es faci notar en el conjunt de la societat i es visqui des
de l’humilitat i la sensatesa. Toca d’anar contra corrent,
La primera ponència, “El clam per la justícia a la Bíblia”
actuant des del pluralisme i des d’un catolicisme que té
la pronuncià Fra Jordi Cervera, caputxí i professor de la
una paraula pública en l’espai públic. Principalment en
Facultat de Teologia. Destacà que l’Antic Testament és
dos grans àmbits: la mediació cultural i l’acció social de
ric i contundent pel que fa a la justícia social. La Torà
l’Església entre els pobres i marginats. El catolicisme ha
era el referent socio-religiós en la societat jueva on els
d’aparèixer centrat en Jesús i en els pobres.
profetes aixecaven el seu clam. Especialment Amós fou
un provocador i sacsejador de consciències. La missió Finalment la taula rodona: “Presència de cristians en la
profètica de Jesús està amarada de pietat divina per societat actual”, dirigida per la periodista Teresa Pou,
l’educació familiar i religiosa. Jueu practicant exporta concretà amb tres testimonis el compromís social dels
la fina sensibilitat social del judaisme a partir de l’ex- cristians. Mercè Solé, de Viladecans i militant d’ICV i
periència religiosa del feble que el porta a la compas- de l’ACO, explicà que la fe no es pot deslligar del tema
sió ben entesa i a la confraternització. Deixà clar que a social perquè, si una persona no pot viure dignament,
l’Antic Testament trobem moltes de les reivindicacions no es pot sentir estimada per Déu. Treballant a Càri-
de moviments actuals, com el dels indignats, però sem- tas s’adonà que calia anar a les causes de la pobresa i
pre tenint present que l’amor a Déu no es pot separar també a les mesures polítiques per a poder-les resoldre.
de l’amor al proïsme. L’acció política és fonamental pels que tenen menys.
Subratllà la importància del pluralisme de partits i que
El segon dia l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i
també es pot fer política des de les entitats. Joan Seguer,
Pau, va exposar “El panorama social i econòmic i la
de Parets del Vallès, mestre i membre del PSC, des-
nostra solidaritat”. Parlà d’aquests punts: la crisi ali-
prés d’haver estat 21 anys d’alcalde d’aquesta població
mentaria és la pitjor de totes perquè fa milers de morts
com a conseqüència del seu compromís polític i cristià,
cada any i denuncià el poc que fan els governs per atu-
va remarcar que, per a ell, la clau és trobar Déu treba-
rar aquesta tragèdia. Les retallades de serveis socials
llant pels altres sense servir-se’n. Montserrat Llop, del
en part no caldrien si es perseguís el frau fiscal, sobre-
Papiol, mestre als Jesuïtes i militant de CD, amb unes
tot de les grans fortunes. L’escàndol de la injecció de
arrels de família creient i servidora dels altres, ha tingut
liquidat als Bancs sense processar cap banquer per la
diversos compromisos, tot avançant amb Jesús. Volent,
gestió fraudulenta. Apostà per la Banca Ètica que no
com Jesús, anar més enllà, també s’animà al compromís
especula i genera ocupació. I encara una altra perversió
polític en el municipi per tal de treballar per la justícia
de l’economia: els 100 habitatges buits per cada “sense
social i sobretot, pels problemes de proximitat. Consi-
sostre” d’aquest país. L’única solució al greu problema
derà que els cristians són una veu interessant i incòmo-
de l’atur és repartir el treball, ser solidaris i adaptar-se
da, però que s’ha de fer sentir.
a les circumstàncies. Finalment els focus de racisme i
xenofòbia, sorgits arran de la crisi, cal vèncer-los amb Carme Gomà Graell
l’intercanvi de cultures.

13. 13
L’Església davant la crisi
Transcrivim aquí part de la intervenció del promís, amb constància, amb
bisbe Agustí Cortés a la taula rodona sobre disponibilitat, i amb amor pràc-
la crisi celebrada al Prat de Llobregat el 29 tic i concret, ha d’estar al costat
de febrer de 2012. Hi participaren també del pobre i de l’indigent.
Margarita García (regidora de Serveis So-
cials del Prat), Cata González (directora L’Església s’afegeix a tot l’esforç
de SAÓ-Prat), Olivia Ortega (directora que fa la societat i la gent que
CPS Francesc Palau) i Roser Vilaró (co- vol ajudar, s’afegeix a tot el mo-
ordinadora de Càritas a l’Arxiprestat de viment d’atenció a les necessitats
Bruguers). immediates, en el món de l’assis-
tència.
Voldria esmentar un importantís-
sim informe encarregat per Càritas Aquestes necessitats que cada
que ha fet Foessa, una institució dia estem constatant tenen un
molt prestigiosa des del punt de vista de l’anàlisi social, origen cultural, ideològic i sobretot estructural. Quan
i que ha estat publicada el dia 22 d’aquest mes. És un aprofundim en aquesta experiencia de la pobresa o de la
informe de la situació de la pobresa actual a tota Espa- injustícia, detectem estructures de pecat, o bé injustícies
nya. S’ha parlat de la intensificació de la pobresa i dels institucionalizades o bé sistemes econòmics o financers
problemes socials. El més escandalós és que el 22 % de que no resisteixen la valoració moral objectiva.
les llars d’Espanya estan sota el llindar de la pobresa. En aquest sentit, voldria fer esment d’un document
Això vol dir que ens estem apropant a una quarta part molt recent, publicat fa pocs dies de la Comissió de
de la població espanyola amb problemes seriosos de Conferències Episcopals Europees, que sempre han
susbsistència. La causa més greu de la pobresa és l’atur. tingut una sensibilitat social molt especial. Han fet un
D’aquests desocupats, un de cada dos és de llarga du- document titulat “L’objectiu de l’economia social de
rada, que vol dir que fa més d’un any que és en atur. mercat competitiva i solidària”. Plantegen el futur de la
El 9 % de les famílies pateix l’atur total de tots els seus Unió Europea, qüestionada per la crisi econòmica, però
membres. Cap membre de la família rep cap tipus de que compta al llarg de la seva història amb un rerefons
diners com a compensació del treball. El 3,3 % de les filosòfic i cultural d’inspiració humanista, en gran part
famílies no reben cap ingrés. cristiana. Defensen que la creativitat de la societat i de
Això colpeix el cor sensible de l’Església, que està com- l’individu és absolutament necessària i respectable,
promesa en la qüestió social. En definitiva, perquè creu però entre l’economia de mercat pura i dura i l’econo-
en un Déu de la història, que s’ha fet història nostra i mia solidària, s’ha de subratllar més l’aspecte solidari,
ha compartit tot el sofriment humà, i més immediata- de manera que el treball no està en funció de la produc-
ment perquè l’Església des de l’eclosió social, a finals tivitat merament capitalista, sinó que està en funció de
del segle XIX, va anar elaborant tot una doctrina social, la societat humana solidària. La productivitat, la pro-
política, econòmica, que és l’aplicació de l’Evangeli a la pietat, l’esforç creatiu han de tenir com a objectiu crear
realitat social i estructural de l’entorn. aquesta comunitat que inspira la UE, que reparteix els
beneficis, que mira d’apaivagar les desigualtats, etc. En
De manera que no hi ha un deure social individual, aquest sentit, aquest document subratlla la política so-
sinó que també, sobretot a partir de la Gaudium et Spes cial i fins i tot promou el desenvolupament sostenible
del Vaticà II, l’Església es planteja que és compromís des del punt de vista ecològic.
del cristià canviar la societat, millorar el món, apropar
el món al projecte de Regne de Déu que ens predicà i L’Església contempla que el subjecte és el més impor-
ens transmeté el mateix Jesucrist. tant, la persona que teniu al davant, el tracte personal,
l’acompanyament. Però no podem deixem de mirar com
L’estil i les motivacions de l’Església en el món social està la nostra economia i la nostra política estructurada,
són peculiars: la prioritat de la persona, la prioritat de quina és la ideologia que està tenint aquesta economia i
la qualitat de l’ajuda per sobre de l’eficàcia o l’eficiència, aquesta política, i la responsabilitat de cada cristià en el
la preocupació també per la comunitat familiar com a seu àmbit. Un pare de família ha d’intervenir més en el
nucli fonamental, que de fet està avui comprovant-se col·legi, o un empresari o un empleat d’una gran em-
com un dels recursos per sortir de la crisi de moltíssima presa gran o mitjana té al seu abast canvis importantís-
gent, i, finalment, l’afirmació que s’ha repetit després sims i per descomptat un polític, o qualsevol associació
de la darrera carta del papa Benet XVI, Caritas in veri- ciutadana. Ens hem de plantejar la dimensió social de
tate, aquesta afirmació que sempre serà insuficient tota la nostra fe. Des d’aquí, com li agradava dir a joan Pau
solució tècnica, o estructural o merament política. Sem- II, hi ha un Evangeli social que nosaltres hem de portar
pre caldrà el voluntari que, amb gratuïtat, amb com- endavant i ens hem de comprometre a complir.

14. 14
La Plataforma d’afectats
per la hipoteca de Sant Boi
La plataforma d’afectats per la Hipoteca està formada gran difusió i en un dia plujós ens vam reunir més de
pels propis afectats i per les persones que de forma so- cent persones a la porta de l’afectada i vam aconseguir
lidària treballen per donar solució al problema de les parar aquest dia el desnonament, encara que en qualse-
hipoteques. Neix arran dels desnonaments als afectats vol moment li poden venir a desnonar.
dels pisos que no han pogut pagar la hipoteca contreta
Durant aquest temps ens hem manifestat en repetides
amb el banc a causa de no disposar de recursos econò-
ocasions davant el banc que hipoteca per veure d’acon-
mics, normalment per haver-se quedat en atur. S’esti-
seguir la Dació, cosa que a dia d’avui no hem aconse-
ma que a Espanya hi ha cinc-cents mil pisos que estan
guit per la qual cosa continuem realitzant accions rei-
desnonats o en procés de desnonament. Només a Sant
vindicatives davant el banc.
Boi es desnonen més de cinc pis setmanals; a Barcelona,
vint al dia. La plataforma hem acompanyat l’afectada en els seus
diversos problemes: amb els bancs, amb els jutges, amb
Com a conseqüència de tot això s’engega un procés ju-
l’ajuntament. Hem aconseguit que no desnonin el pis sen-
dicial les conseqüències del qual fan que el pis impagat
se avisar els Serveis Socials de l’Ajuntament i est li acon-
surti a subhasta i el banc amb el qual ha hipotecat el pis
seguirà un pis social en lloguer i un Pirmi per a l’afectada
es queda amb aquest pis per la meitat del seu valor. El
propietari, a més de perdre el pis, es veu obligat a con-
Voldria acabar desmontant l’errònia creença que els
tinuar pagant fins que finalitzi el total del deute que sol
bancs farien fallida si donessin la Dació en pagament.
ser molt elevat, perquè al capital més els interessos s’afe-
Això és mentida, perquè ara per ara els pisos desnonats
geixen els costos elevadíssims de les despeses judicials.
són el 2,7 % dels pisos hipotecats. També destacar que
És de notar que la llei actual està a favor que el banc
són moltes les famílies que sofreixen en silenci el seu
cobri el total del deute.
problema i no acudeixen a la plataforma amb la qual
Davant d’aquest greu problema, la Plataforma general cosa surten molt mal parades
d’afectats per la Hipoteca demana l’anomenada Dació
Ramiro Vega (Goac)
en Pagament (que en lliurar el pis hipotecat al banc
Membre de la PAH de Sant Boi
quedi resolt el deute).
octubre de 2011
També va a promoure la Iniciativa Legislativa Popular
amb la finalitat de portar al Congrés dels Ddiputats més
de cinc-centes mil signatures perquè es modifiqui la llei.
El desitjable seria que l’hipotecat pugui quedar-se en
el seu pis de lloguer pagant un terç del que guanya la
unitat familiar.
La plataforma ens reunim una vegada a la setmana a
Sant Boi i una vegada també a la setmana a Barcelona.
Existeixen moltes plataformes tant a Catalunya com a
l’estat Español i la cosa va a més. En aquestes assem-
blees els afectats expliquen els seus problemes i la pla-
taforma els assessora i expressa el suport. Els mateixos
afectats decideixen solucionar els seus problemes co-
munitàriament.
Experiència del primer desnonament que ha
passat per la plataforma de Sant Boi
L’afectada del desnonament és una dona separada i
amb quatre fills que havia estat pagant la hipoteca du-
rant vuit anys. En no poder pagar el deute per diverses
raons, entre elles l’atur, el banc va subhastar el pis i es
va quedar amb ell per la meitat del seu valor, i va reque- La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va rebre recentment el premi Mercè Conesa
que concedeix El Periódico de Catalunya. Us recomanem vivament que escolteu la
rir a l’afectada pagar la resta del deute. Posteriorment li intervenció de la seva portaveu i que podeu trobar a: http://afectadosporlahipoteca.
va arribar el desnonament. La plataforma vam fer una wordpress.com/

15. 15
Reflexions a l’entorn d’Eurovegas
Arran de la possibilitat que, a Catalunya, i dins
del territori del nostre bisbat, s’instal·li el projecte
d’Eurovegas, volem fer pública la nostra reflexió sobre
una qüestió que pot afectar les vides de moltes persones.
1. El projecte d’Eurovegas es basa en els mateixos
valors econòmics que ens han portat a la crisi:
l’especulació financera, la construcció desvinculada
a la necessitat real d’habitatge, el desequilibri
territorial, la dependència d’altri, la immediatesa
del guany, la desregulació del capital, la progressiva
desigualtat social.
2. Els canals democràtics no han funcionat. En un
projecte d’aquestes dimensions, que es planteja en
la zona més poblada de Catalunya i que, si es tira
endavant, canviarà l’activitat econòmica i la vida
social de molta gent, no s’ha facilitat la informació 7. El model estètic, energètic, turístic, ciutadà que
necessària a les poblacions afectades, ni s’ha obert s’imposà està lluny de la sostenibilitat ecològica i
cap canal de consulta, de participació i de reflexió de la cultura catalana i fins i tot mediterrània. Els
més enllà d’un debat parlamentari, i encara posterior precedents en altres zones han aportat corrupció
a la negociació amb el promotor. a gran escala i han malmès definitivament el medi
3. Els principis constitucionals desapareixen: natural.
la llei ja no és igual per a tothom, perquè 8. El joc i la prostitució no ens fan millors. L’activitat
s’aplicarà discriminadament en matèries laborals, que es proposa, amb l’eufemisme d’entreteniment
d’estrangeria, fiscals, de protecció de menors, per a adults, comporta a la pràctica activitats com el
d’habitatge... joc i la prostitució, que solen atraure amb tota mena
4. Eurovegas fa més gran la diferència entre rics de màfies i que arriben amb la demanda expressa de
i pobres. Mentre es retalla una vegada i una altra desprotegir-ne menors i ludòpates, i amb el propòsit
l’Estat del Benestar en matèries tan sensibles com implícit de fer-ne promoció. Creiem que els valors
l’educació, la salut i els serveis socials, desapareix cristians –que són en definitiva els valors humans–
el concepte de redistribució de la riquesa a través són totalment contraris a aquesta mena d’activitat.
del sistema fiscal, que es reduiria sensiblement Eurovegas, doncs, significa a la pràctica una mena
a Eurovegas. El sistema polític i fiscal deixa de de privatització d’un ampli espai de Catalunya, un
protegir la gent. El patrimoni col·lectiu que també país amb lleis pròpies, dins d’un altre país. Esdevé
són els guanys socials i laborals aconseguits per la un trencament del nostre sistema social, jurídic i
lluita de molta gent va desapareixent. democràtic, sacrificats pels valors del mercat.
5. Catalunya es fa més depenent econòmicament de Els treballadors cristians som molt conscients, perquè
la voluntat d’una persona que no viu al país i per també ho vivim en la nostra pell, de què significa l’atur,
a la qual Eurovegas senzillament és una inversió la por davant del futur, la pèrdua de l’habitatge, la
econòmica que haurà de ser rendible i que a la llarga retallada de la qualitat del nostre sistema educatiu,
pot esdevenir un instrument de pressió per continuar sanitari, de serveis socials. Però justament per això
obtenint privilegis legals, fiscals i econòmics amb creiem que la crisi s’ha de combatre amb una forma
l’amenaça de deslocalitzacions. Ens preguntem d’actuar que ens faci més solidaris, més responsables,
també quin paper i quin reconeixement tindran la menys depenents econòmicament d’altres, més
llengua i la cultura del nostre país en el projecte. protectors dels més vulnerables. Hem de treballar
6. Eurovegas significa la destrucció d’uns espais per una economia respectuosa amb les persones i amb
naturals que ha costat molt de preservar i de el medi ambient, i sostenible de cara al futur, capaç
conservar. L’activitat agrícola, en una zona d’integrar els valors que veiem a l’Evangeli de Jesús,
extraordinàriament fèrtil, quedarà greument on els més petits, els més pobres, són els autèntics
amenaçada, i els aqüífers del Delta, veritable reserva protagonistes del Regne de Déu. I Eurovegas significa
d’un bé comú com és l’aigua, tindrà destinacions justament el contrari d’aquests valors.
força més frívoles, com el manteniment de camps de Equip de Pastoral Obrera
golf. del bisbat de Sant Feliu de Llobregat