Aquest dossier us servirà de base per realitzar el treball pràctic amb la mosca de la fruita.

1. FEM GENÈTICA AMB LA
MOSCA DE LA FRUITA
QUART D´E.S.O.
CURS 09-10
1

2. La nostra mosca del vinagre pertany als següents grups
taxonòmics:
Filum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre Dípters
Família Drosofílids
Gènere Drosophila
Espècie Drosophila melanogaster
És abundant a les cases i famosa per la seva utilització com a
material d'experimentació biològica.
Com a dípter que és, presenta:
- Un exoesquelet de quitina.
- El cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.
- Tres parells de potes.
- Un parell d'antenes.
- Un parells d'ales (de fet en presenta dos, el primer membranós i
el segon transformat en balancí).
- Un aparell bucal suctor.
És un cicle amb metamorfosi: a partir d'un ou d'uns 0,5 mm de
grandària, surt a les 24 hores després de la posta una larva que en
el seu creixement patirà dues mudes, podent distingir doncs tres
estadis en la larva.
Una larva del tercer estadi pot tenir uns 4,5 mm de llargada.
Les larves mengen molt i acostumen a fer llarges galeries en la
farineta de cultiu fent servir contínuament les mandíbules.
2

3. Una larva madura buscarà un substrat sòlid i sec i puparà. La
metamorfosi té lloc dins la coberta de la larva que anirà enfosquint-
se i endurint-se. Manté una certa translucidesa i poden veure's part
de l'imago que s'està formant. Finalment aquest trencarà la coberta
de la crisalide i emergirà. En principi l'adult és llarg i despigmentat i
té les ales encara replegades, passades unes hores l'individu
presenta un aspecte més robust, pigmentat i amb les ales ja
funcionals.
Passades entre sis i vuit hores, els adults ja són sexualment madurs
i poden copular, la femella reté el espermatozoides en un receptacle
seminal i va fecundant el òvuls a mida que aquests transiten pels
conductes reproductors. La femella només copularà un altre cop
quan esgoti la reserva d'espermatozoides.
Una femella ja inicia la posta als dos dies d'emergir, pot arribar a
posar un total de 500 ous. La quantitat d'ous (entre 50 i 70 diaris al
principi) va disminuint a partir de la segona setmana.
Un adult ben alimentat pot viure de dos a tres mesos.
La durada de les diferents fases depèn de la temperatura del cultiu:
temp. ºC ou-larva pupa dies totals
20 8 6,3 14-15
9-10
25 5 4,2
En la fase adulta podem diferenciar els mascles de les femelles
fàcilment atenent a:
caràcter mascle femella
- mida (= edat) més petit més gran
- forma de
rom gros i punxegut
l'abdomen
3

4. - pigmentació
dorsal de taca fosca taca clara
l'abdomen
- tars del primer amb pintes sense pintes
parell de potes sexuals sexuals
És recomanable l'us de la lupa binocular!
Nosaltres treballem amb tres soques:
• El fenotip salvatge (sense mutacions visibles) té el color d'ulls
vermellós-ataronjat i el color del cos és d'un beig-amarronat.
• Sèpia (se), mutació recessiva i autosòmica (cromosoma 3), color
dels ulls sèpia.
• White (w), mutació recessiva, al cromosoma X, color blanc dels
ulls.
4

5. Una cambra de cultiu
Utilitzarem l´estufa que dóna escalfor i un got d'aigua que
proporciona humitat.
No fungible
Pinces, pinzells fins, flascons de cultiu, flascons eteritzadors,
olla a pressió, taps d'escuma, èter dietílic, càpsules de Petri.
Òptica: Lupes de mà i lupes binoculars
Fungible
Farina de blat de moro, llevat de pastisser, etanol, sacarosa,
nipagín, agar-agar, èter dietílic, cotó i gassa, rodet de fil de cosir.
Com esterilitzar els flascons
El dia abans de fer una sembra es bullen 20 minuts en una olla a pressió i
es deixen assecar girats cap per avall, guardant-los en aquesta posició
fins fer-los servir.
El medi de cultiu (fer farinetes)
Consisteix en preparar l´aliment de les larves.
Proporcions
Per cada 25 flascons cal:
Preparat A
63 g de farina de blat de moro dissolts en 275 cc d'aigua dest.
Preparat B
1.5 g de Nipagín (antifúngic d'ús alimentari) dissolts en 15 cc
d'etanol
Preparat C
575 cc d'aigua dest. + 10 g d'agar-agar + 1.5 cullerades soperes
de sucre
5

6. Procediment
1. Remenar C en fred i posar-ho al foc fins l'ebullició (remenant!).
2. Quan C arrenca el bull afegir-hi el preparat A i mantenir l'ebullició
durant 15 minuts (si s´espessa massa no cal arribar-hi, amb 10 ja
és suficient).
3. Retirar del foc i afegir-hi el preparat B. Remoure la mescla.
4. En calent, abans que s´espessin les farinetes, posar al fons de
cada flascó esterilitzat d´1 a 2 cm. de pasta.
5. Tapar la boca del flascó amb paper d´alumini i deixar refredar.
6. Poden conservar-se alguns dies al frigorífic.
Resembra i sembra
1. Cal treure el paper d'alumini i assecar les parets interiors del
flascó amb un paper net (sovint hi ha condensació).
2. Com aliment pels adults afegim un polsim de llevat de panificació
(poc i esmicolat) vigilant que no toqui les parets.
3. A continuació hi posem un paper no absorbent replegat o un con
de paper, per tal d'augmentar la superfície interior del flascó.
4. Substituïm el paper d'alumini per un tap d'escuma (deixa passar
l'aire però no les mosques).
5. Finalment l'etiquetem amb claredat:
1. Nom de la soca o creuament
2. Data
3. Grup responsable
Com manipular les mosques
1. Ús del pinzell
Per desplaçar, manipular o agafar les mosques cal fer-ho amb un
pinzell.
2. Passar les mosques al flascó eteritzador.
a) Agafarem el pot de cultiu i encara tapat donarem uns cops
secs sobre la taula, així evitarem que les mosques surtin.
b) Tot seguit el destaparem i li posarem a sobre l'eteritzador
encarant les dues boques.
c) Subjectarem les dues boques amb la mà per tal que no es
separin i deixarem que les mosques passin a l'eteritzador:
6

7. mètode a
Amb l'eteritzador en posició inferior, donarem copets
laterals al pot de cultiu comprovant que les mosques vagin
baixant.
mètode b
Apuntant l'eteritzador cap una bombeta aprofitant així
el fototropisme positiu (atracció per la llum) de les mosques.
d) Quan hi hagi el nombre suficient de mosques separarem els
dos pots i els taparem ràpidament.
3. Eteritzar les mosques
Al realitzar observacions o encreuaments experimentals cal
anestesiar prèviament les mosques.
Farem servir l'eteritzador que té un tap de cotó que mullarem
amb unes gotes d´èter dietílic (volàtil i inflamable).
Procediment:
1. Un cop sec amb l'eteritzador sobre la taula farà baixar les
mosques, moment que aprofitarem per posar dues o tres
gotes d'èter en el tap de cotó.
2. Caldrà esperar que les mosques es dormin. Una
sobreexposició podrà matar-les (es nota perquè les ales
queden excessivament separades del cos).
4. Observar les mosques
Les mosques adormides podran posar-se sobre un paper blanc i
transportar-les a la lupa binocular per identificar-les i sexar-les.
Després d'observar les mosques mai s'han de tornar al flascó,
seran dipositades en un pot ple meitat d'aigua, meitat d'etanol
que servirà de dipòsit.
Si cal utilitzar les mosques adormides en una nova sembra, no
les posarem directament sobre les farinetes ja que hi quedarien
enganxades, utilitzarem un cons de paper on amb el pinzell hi
haurem dipositat amb cura les mosques.
7

8. Com aconseguir femelles verges
Sabem que els adults no són madurs sexualment fins que no han
passat de sis a vuit hores des de la sortida de la pupa. De vegades
en un creuament necessitarem assegurar-nos que les femelles no
han estat encara fecundades, ens caldrà seleccionar femelles que
faci de 6 a 7 hores que han sortit de la pupa.
Procediment
1. En una classe caldrà eliminar tots els adults del flascó. Es pot aprofitar
per muntar els flascons de sembra i etiquetar-los, i també fabricar alguns
cons de paper.
2. Deixem passar 6-7 hores i les femelles que neixin dins aquest període
de temps probablement seran verges. Les posarem en el flascó pertinent i
em prendrem nota.
3. El dia següent buidem els flascons dels nascuts a la nit ja que no ens
serveixen.
4. Deixem passar 6-7 hores i les femelles que neixin dins aquest període
de temps probablement seran verges. Les posarem en el flascó pertinent i
em prendrem nota.
5. Repetirem els passos 3 i 4 tants dies com calguin (normalment 2-3 dies)
fins obtenir totes les femelles necessàries (5 per a cada flascó de cultiu).
Nota: recordeu que els mascles sempre són aprofitables per a la sembra.
Esquema del procés
Creuament I
P mascles salvatges X femelles sèpia
++ se se
F1 mascles i femelles salvatges
+ se
F1 X F1 mascles salvatges X femelles salvatges
+ se + se
8

9. F2 3 / 4 salvatges 1 / 4 sèpia
(1 / 4 ++ + 1 / 2 + se) se se
Creuament 2
P mascles salvatge X femelles white
+ -- ww
F1 mascles white femelles salvatge
w -- +w
F2 mascles 1 / 2 salvatge , 1 / 2 white
+ -- w–
femelles 1 / 2 salvatge, , 1 / 2 white
+w ww
Creuament 3
P mascles white X femelles salvatge
w -- ++
F1 mascles salvatge femelles salvatge
+ -- +w
F2 mascles 1 / 2 salvatge , 1 / 2 white
+ -- w–
femelles totes salvatge
+ +, + w
Disseny
Partim de soques homozigòtiques de fenotips salvatge, white i
sèpia. Tres flascons de cada proporcionats pel CDEC.
Farem una resembra d'aquests flascons per a tenir-ne per a tots els
grups. Cada grup rebrà 2 flascons i en treurà les mosques
necessàries per al seu creuament.
9

10. Amb aquestes soques realitzarem 3 creuaments, que s´anomena-
ran sembra de progenitors (sembra de P):
creuament mascles Femelles (verges)
I salvatges sèpia
II salvatge white
III white salvatge
La distribució dels creuaments en els diferents grups serà:
Creuaments Grups
I Mascles salvatge X femelles sèpia 4 A.
II Mascles salvatge X femelles white 4 B.
III Mascles white X femelles salvatge 4C
Cada creuament esmentat es farà amb 5 mascles i 5 femelles
"verges".
Un cop hi hagi larves dels descendents d'aquests creuaments
caldrà eliminar-ne els progenitors i més tard, quan apareixin els
descendents adults, anomenats PRIMERA GENERACIÓ FILIAL
(F1), caldrà fer-ne un recompte (mínim cent mosques per a cada
encreuament).
Amb aquestes mosques F1, sembrarem la següent generació
anomenada SEMBRA F1:
Creuaments Grups
I F1 X F1 4A.
II F1 X F1 4B.
III F1 X F1 4C.
Quan sigui el moment, eliminarem les mosques F1 i més tard, quan
aparegui la següent generació, identificada com SEGONA
GENERACIÓ FILIAL (F2), en farem el recompte oportú, (mínim
dues-centes mosques per a cada creuament).
10

11. Temporització
Dies Tasques
4A 4B 4C
Esterilitzar els flascons. Esterilitzar
flascons. Veure
dossier.
Fer les farinetes Veure dossier.
Preparar les etiquetes. Preparar 18 etique-
tes, a cadascuna:
soca, data, grup.
Etiquetat Etiquetar flascons.
Resembra Veure dossier.
Pràctica de sexat. Veure dossier.
Pràctica de sexat. Veure dossier.
Pràctica de sexat. Veure dossier.
Pràctica de sexat. Veure dossier.
Esterilitzar els flascons. Esterilitzar
flascons. Veure
dossier.
Fer farinetes Veure dossier.
Etiquetar flascons de sembra. Preparar etique-
tes, a cadascuna:
creuament, data,
grup.
Muntar cons de paper. Muntar cons de
paper.
Obtenció de femelles verges. A tercera hora,
eliminar els adults.
A les 5 de la tarda,
posar les femelles
verges al seu flascó
corresponent.
Obtenció de femelles verges. A tercera hora,
eliminar els adults.
A les 5 de la tarda,
posar les femelles
verges al seu flascó
corresponent.
11

12. Dies Tasques
4A 4B 4C
Obtenció de femelles A tercera hora,
verges. eliminar els adults.
A les 5 de la tarda,
posar les femelles
verges al seu flascó
corresponent.
Sembra de P. Veure dossier.
Eliminar progenitors Si es veuen larves,
eliminar els pares.
Esterilitzar
Esterilitzar flascons Flascons.
Fer farinetes Veure dossier.
Etiquetar. Preparar etique-
Muntar cons de paper tes, a cadascuna:
creuament, data,
grup.
Muntar el paper
replegat
Recompte F1
Sembra F1
Eliminació F1
Recompte F2
Anàlisi dels resultats.
Netejar i endreçar el material.
12