3. Felip V i Isabel de Farnessio per Van LooFelip V va ser rei d´Espanya entre 1700 i 1746
4. Vocabulari bàsic Antic Règim: sistema social, polític i econòmic vigent a Europa durant l´Edat Moderna (segles XVI, XVII i XVIII). Consistia en: Estats amb una monarquia absoluta o autoritària. Una societat estamental: la societat estava dividida en grups indivisibles. Els estaments privilegiats eren la noblesa (militars)i el clero (eclesiàstics); tenien privilegis polítics i les terres de conreu. El Tercer Estat no tenia cap poder, encara que una minoria podia ser rica (burgesia); la major part del Tercer Estat estava formada per pagesos. L´economia era agrària. Els propietaris de les terres tenien el poder jurisdiccional sobre els pagesos que les treballaven. Absolutisme: sistema polític propi d´Europa durant el segle XVIII i darreries del XVII. El rei tenia tots els poders.
6. Vocabulari bàsic Il.lustració: corrent filosòfic que es va difondre a Europa durant el segle XVIII (“el segle de les llums”), especialment a França. Els il.lustrats volien donar llums a la societat amb l´ús de la raó (contra la superstició), amb l´educació (contra la ignorància) i amb la llibertat individual (contra la tirania absolutista). Despotisme il.lustrat: molts reis absolutistes es van deixar influenciar per les idees il.lustradesfomentant l´educació, el progrés i la investigació científica. Es pot resumir amb la frase: “tot per el poble, però sense el poble”: el sistema polític no va canviar. Liberalisme polític: sistema polític que va sorgir a Europa durant el segle XIX després de les revolucions liberals, com la Revolució Francesa. La burgesia pren el poder acabant amb l´absolutisme. El poder està per servir al poble, i no al revés. Els liberals van propiciar la consolidació de l´economia capitalista.
8. Antecedents Espanya, durant el segle XVIII, tenia un sistema d´Antic Règim. La monarquia de la dinastia dels Borbó practicava l´absoltisme des del 1700. Carles III va regnar des de1759 fins el 1788, quan va morir. La seva política s´havia caracteritzat pel reformisme il.lustrat. El seu fill li va succeir amb el nom de Carles IV. Un any més tard, 1789, esclata la Revolució Francesa que va fer caure el poder absolutista de Lluís XVI, rei de França (també Borbó). Carles IV s´oblida del reformisme il.lustrat del seu pare per lluitar per la defensa de l´absolutisme (ministres il.lustrats, com Floridablanca o Jovellanosvan ser apartats).
9. Retrats dels reis d´Espanya Carles III i del seu fill i successor, Carles IV “el caçador”
10. Apartat 1: “La guerra del Francès” (1808-1814) L´execució de Lluís XVI a França l´any1792 va propiciar que Carles IV prengués una sèrie de mesures antirevolucionàries: Va nomenar Primer Ministre a Manuel Godoy(amic de la reina Maria Lluïsa de Parma). Va tancar la frontera amb França (per evitar el “contagi revolucionari”). Finalment, va declarar la guerra a França. La guerra no va anar gaire bé. Després dels èxits inicials, França va ocupar territoris espanyols (Vall d´Aran, Cerdanya, Alt Empordà i zones del País Basc i Burgos). L´any1795 es va signar la “Pau de Basilea” on Espanya va admetre la superioritat de França. Aquesta primera guerra contra França rep el nom de “La guerra gran” (1793-1795).
12. Apartat 1: “La guerra del Francès” (1808-1814) Després de la “Guerra gran”, Godoy va decidir aliar-se amb França (“Tractat de Sant Ildefons”, 1796) per lluitar contra els anglesos. Això va provocar que Espanya perdés gairebé tota la seva flota a la batalla de Trafalgar (1805) contra l´almirall Nelson. Godoy també va deixar passar a les tropes franceses per Espanya (ja amb Napoleó Bonaparte com a emperador francès) per envair Portugal (“Tractat de Fontainebleau”, 1807). Godoyvoliar arribar a ser sobirà d´una part de Portugal. La major part de la noblesa i el clero odiaven a Godoy, fins i tot el fill del rei, el príncep Ferran. Tenia massa poder, era d´origen humil, recolzava els francesos i va fer reformes que van perjudicar a l´Església. L´any1808 va esclatar el “Motí d´Aranjuez” (rebel.lió de bona part de la noblesa en la localitat on estava el rei). El príncep Ferran estava implicat en el motí. Godoyva ser forçat a dimitir i el rei Carles IV va abdicar a favor del seu fill, el nou rei Ferran VII.
13. Escena imaginada de la Batalla de Trafalgar (1805) i recreació artística del Motí d´Aranjuez (1808)
15. Apartat 1: “La guerra del Francès” (1808-1814) Carles IV va intentar recuperar el tro amb l´ajut de Napoleó i aquest va aprofitar la disputa entre pare i fill per envair Espanya. Napoleó va nomenar nou a rei d´Espanya al seu germà, Josep Bonaparte (més conegut com a “Pepe Botella”), 1808. El nou rei va emprendre tot un seguit de mesures liberals a “l´Estatut de Baiona”: igualtat davant la llei de tots els espanyols, pagament d´impostos pels privilegiats...
16. Caricatura de Josep Bonaparte, rei d´Espanya entre 1808 i 1813 i germà de Napoleó. Conegut com “Pepe Botella”, l´escena fa referència a la seva afició per la beguda i el joc.
17. Apartat 1: “La guerra del Francès” (1808-1814) El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va alçar contra els invasors francesos. La revolta antrifrancesa es va escampar per tota Espanya amb la constitució de “Juntes d´Armament i de Defensa”. A més, el mateix any els francesos van perdre la batalla de Bailén. L´exèrcit napoleònic va ocupar tota Espanya i Catalunya va passar a formar part de França. Però el domini francès havia de lluitar contra la guerrilla de la resistència.
19. Apartat 1: “La guerra del Francès” (1808-1814) Durant la guerra del Francès (1808-1814) es van enfrontar a Espanya els partidaris de la invasió francesa (els afrancesats), de caire liberal; i els contraris a Napoleó, els absolutistes, que recolzaven el retorn a la corona de Ferran VII. També cal destacar que molts liberals van oposar-se a la invasió estrangera. Fins i tot, les idees liberals franceses es van propagar entre els opositors a França. Les derrotes de Napoleó a Rússia (a partir de 1812) van facilitar la retirada de tropes franceses d´Espanya des de l´any1813 (“Tractat de Valençay”).
20. Apartat 2: “Les Corts de Cadis” (1812) Les “Juntes d´Armament i de Defensa” es van agrupar a Aranjuez en una “Junta Suprema Central” l´any1808. Aquesta junta va declarar com a legítim rei d´Espanya a Ferran VII. Els francesos avançaven, i la Junta es va desplaçar a Sevilla i, finalment, a Cadis. A Cadis es va crear, l´any1810, un parlament: les Corts. Formaven part d´aquestes corts il.lustrats com Floridablanca, Jovellanos o Antoni Capmany. Van decretar la sobirania nacional: el poder resideix en el conjunt dels ciutadans. Les Corts de Cadis van promulgar la primera constitucióliberal de la història d´Espanyal´any1812. Una constitució és el recull de les lleis més importants d´un país. Aquesta es va inspirar en la constitució francesa de 1791. És a dir, guanyés qui guanyés la guerra (Ferran VII o els napoleònics) Espanya s´hauria de convertir en un país liberal, abandonant l´absolutisme i l´Antic Règim. En la pràctica, aquesta constitució no va tenir transcendència.
24. Judicial: els tribunals de justícia són independents dels altres dos poders.Es basa en la sobirania nacional: el poder està per representar al poble. Els espanyols deixen de ser súbdits per ser ciutadans (tenen drets i deures). Aquests drets es recullen en una “Declaració de Drets del Ciutadà”: igualtat davant la llei, dret de propietat... Es planteja reformes en la recaptació d´impostos (més igualitària), implantació de l´ensenyament públic i servei militar obligatori.
25. Apartat 3: “La pugna entre liberals i absolutistes” (1814-1833) Ferran VII “el desitjat” va tornar al tro l´any1814 amb la retirada dels francesos. Quan va marxar era un rei absolutista i retornava amb la Constitució liberal de Cadis. Però a Espanya existien pocs liberals i Ferran VII tampoc o era. Per tant, va declarar la constitució nula i va retornar a l´absolutisme (“Restauració”). Els dirigents liberals van ser detinguts o assassinats. Però la crisi econòmica va fer que la ideologia liberal tingués cada cop més partidaris a Espanya. La burgesia volia accedir al poder i desitjava polítiques favorables al capitalisme; a més, els pagesos no volien pagar tants impostos. Fins l´any1820 es van succeir tot un seguit de cops militars (grup de militars que volen prendre el poder per la força) liberals que van fracassar.
26. Apartat 3: “La pugna entre liberals i absolutistes” (1814-1833) L´any1820 va triomfar el pronunciament militar del coronel Rafael Riego. Aquest va forçar al rei a acceptar la constitució. Comença l´anomenat “Trienni liberal” (1820-1823). Els objectius principals del nou govern liberal van ser: Abolir els residus de feudalisme que hi havia al camp: la terra no ha de ser de l´Església o d´un senyor amb títol nobiliari, sinó del propietari que la pugui comprar. Recolzar la indústria i el comerç permetent la lliure circulació de mercaderies.
27. El coronel Rafael del Riego: va liderar el pronunciament militar que va donar lloc al “Trienni liberal” en 1820. Va ser executat per ordre del rei en 1823. Va decretar com a himne nacional aquesta tonada que avui dia es considera l´himne dels republicans espanyols.http://www.youtube.com/watch?v=vFYgsaf-xYc
28. Apartat 3: “La pugna entre liberals i absolutistes” (1814-1833) Ferran VII volia recuperar el poder absolut i va demanar ajut a les potències europees absolutistes. A més, el nou govern tenia problemes interns: Els pagesos es van desencantar del liberalisme perquè continuaven treballant una terra que no era seva (el senyor la havia comprat a l´estat o s´havia venut a un burgès) i els impostos encara augmentaren. Bona part de la noblesa i el clero es van veure perjudicats per la reforma (ara pagaven impostos i no en recaptaven). Els antics privilegiats van fomentar els aixecaments de pagesos. Els mateixos liberals van enfrontar-se entre ells (moderats contra exaltats).
29. Apartat 3: “La pugna entre liberals i absolutistes” (1814-1833) França (ara un estat absolutista) va escoltar la petició de Ferran VII i va restaurar l´absolutisme a Espanya amb la intervenció militar dels “Cent Mil Fills de Sant Lluís” (1823) comandats pel duc d´Angulema. Va començar una greu repressió contra tot aquell que fos partidari del liberalisme (2.044 assassinats a Catalunya l´any 1824). Però els nobles i clergues més conservadors (partidaris de l´Antic Règim) encara volien una posició més clara del rei en contra de les polítiques liberals. Aquest sector va iniciar una guerra amb el recolzament de la pagesia catalana: “Guerra dels Agraviats” (1827), que no va tenir gaires conseqüències polítiques.
30. Ferran VII agraint l´arribada del Duc d´Angulema i els “Cent Mil Fills de Sant Lluís”
31. Apartat 3: “La pugna entre liberals i absolutistes” (1814-1833) Ferran VII no tenia encara descendència i, per tant, el seu germà CarlesMaria Isidre era el successor al tro. L´any1830 va néixer la única filla del rei, Isabel, però la “Llei Sàlica” que va promulgar Carles V impedia regnar a les dones. La reina Maria Cristina va a empènyer al seu marit a decretar la “Pragmàtica Sanció” (1832) per derogar la Llei Sàlica. Carles va fer-se amb el recolzament del partidaris més conservadors de l´absolutisme i de l´Antic Règim: neix el moviment carlí. L´any1833 mor Ferran VII que deixa com a hereva a Isabel, de tres anys d´edat, i a la seva esposa Maria Cristina com a reina regent. Maria Cristina temia un aixecament carlí i va buscar el recolzament dels liberals. La dècada 1823-1833 és coneguda com a “Dècada Ominosa” (que vol dir abominable, desastrosa), degut a la manca de direcció en la política de Ferran VII.
32. A la primera imatge veiem els retrats de la reina Maria Cristina, esposa del rei Ferran VII (en mig); a la dreta, Carles Maria Isidro, germà del rei i aspirant al tro. La segona imatge és de la infanta Isabel, filla dels reis i futura reina Isabel II.
33. Apartat 4: “La independència de l´Amèrica espanyola” Arran el descobriment d´Amèrica per part de Cristòfor Colom, bona part del continent era part del territori espanyol. Els reis borbons del segle XVIII havien afavorit el comerç americà gràcies a les plantacions de cafè, sucre o tabac amb mà d´obra esclava d´origen africà. Aquest creixement econòmic va afavorir els blancs, nascuts a Amèrica però descendents d´espanyols, que eren els propietaris de les plantacions. Aquest grup rebia el nom de criolls. Els alts impostos que havien de pagar a la corona espanyola, el control del comerç transatlàntic per part d´Espanya i el recolzament dels britànics van afavorir l´apariciód´unmoviment independentista a Amèrica dirigit pels criolls, imitant la Revolució Nord-americana del 1776.
34. Apartat 4: “La independència de l´Amèrica espanyola” Amb la “guerra del Francès” (1808-1814) Espanya no podia mantenir el control de les colònies americanes, fet que va permetre els moviments d´independència. Un cop acabada la guerra, Ferran VII no va voler acontentar els criolls i va optar per enviar homes armats per esclafar les revoltes. Aquesta política va ser un desastre i va propiciar la independència de tota la Amèrica espanyola (exceptuant Cuba i Puerto Rico) entre 1811 i 1824.
38. Virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar): Gran Colòmbia (1821). D´aquí van sortir: Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamà.
39. Virregnat de Nova Espanya (Hidalgo i Morelos): Mèxic (1821). Més tard es van independitzar els països de l´istmed´Amèrica central.
40. Virregnat del Perú (San Martín): Perú (1824).Les conseqüències econòmiques a Espanya i Catalunya de la pèrdua de les colònies van ser greus. El comerç exterior català es va centrar a l´illa de Cuba. També va ser favorable el retorn a Catalunya de molts burgesos que vivien a Amèrica i que van impulsar el naixement de la indústria tèxtil catalana.
41. José de San Martín i Simón Bolívar, “llibertadors” d´Amèrica del Sud
