1. AIDA BALDÓ MIRA
Grau de Mestre en Educació Primària

2. És un trastorn de base neurobiològica. La disfunció que causa el
TDA-H ve donada per un desequilibri entre dos neurotransmissors
cerebrals:
NORADRENALINA DOPAMINA
Afecten directament a les àrees del cervell responsables de
l’autocontrol i de la inhibició del comportament inadequat.

3.  Comportament impulsiu i manca de control motor
(impulsiu i hiperactiu).
 Problemes d’atenció i aprenentatge.
 Combinat (apareixen símptomes d’impulsivitat i
inatenció)

4. SÍMPTOMES
DÈFICIT HIPERACTIVITAT IMPULSIVITAT
D’ATENCIÓ
• Dificultats per mantenir • Es mouen a la cadira. • Actuen abans de pensar.
l’atenció i la concentració. • S’aixequen de la cadira • Es precipiten en les
• Sembla que no escoltin. • Corren i salten en situacions respostes.
• No segueixen instruccions. inapropiades. • Tenen dificultat per
• No acaben les activitats. • Tenen dificultats per dedicar- guardar el torn.
•Dificultats per organitzar les se a activitats tranquil·les. • Interrompen activitats o
tasques. • Sempre estan en moviment. converses.
•Dificultats per retenir dades i • Tenen necessitat de canviar • Tenen dificultats per
ordres. d’activitat constantment. mesurar les conseqüències
• Es distreuen. • Parlen en excés. dels seus actes.
• Oblits en activitats diàries i • Són propensos als accidents.
activitats acadèmiques.

5. En el Manual de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals
(DSM-IV), publicat per l’American Psychiatric Association, en la
seva darrera versió es diferencien tres tipus de trastorn dins del
TDAH:
Trastorn per Trastorn per
dèficit d’atenció dèficit d’atenció
amb hiperactivitat amb hiperactivitat
subtipus subtipus
predominantment predominantment
hiperactiu i desatent
impulsiu
Trastorn per
dèficit d’atenció
amb hiperactivitat
subtipus
combinat

6. TRASTORNS ASSOCIATS AL TDAH
TRASTORNS TRASTORNS DE TRASTORNS DE PROBLEMES DE
D’APRENENTATGE CONDUCTA L’ESTAT RELACIONS
D’ÀNIM PERSONALS
Dificultats •TRASTORN • Ràbia. • Rebuig pel grup
acadèmiques: OPOSICIONISTA O • Desil·lusió. d’iguals.
• Planificació. NEGATIVISME • Estat d’ànim • Falta d’habilitats
• Processament del DESAFIANT: decaigut. socials.
pensament. • Discuteix i fa • Baixa tolerància a • Són etiquetats per
• Memòria de treball. rebequeries. la frustració. l’entorn social.
• Relacions espai-temps. • Es mostra negatiu, • Canvis d’humor. • Baixa tolerància a
• Coordinació viso- hostil i desafiant. • El 25% presenta les crítiques.
motora. • Molesta a d’altres simptomatologia
• Ordre i pulcritud. persones. depressiva o ansiosa
• Susceptible rancorós i
venjatiu.
TRASTORN DISOCIAL:
• Mentides
• Robaments
• “Campanes”
• Agressions físiques.

7. Darrera la majoria de nens diagnosticats amb TDAH es troba un
rendiment acadèmic inferior al que s’espera per l’edat i la
intel·ligència, degut a la pròpia simptomatologia del trastorn.
La hiperactivitat, la impulsivitat o la dificultat d’atenció no són bons
aliats d’un adequat procés d’aprenentatge.
El TDAH sovint s’associa amb dificultats o trastorns propis de
l’aprenentatge, sobretot davant les tasques de lectura, escriptura, càlcul
i matemàtiques.

8. DIFICULTATS DIFICULTATS DAVANT DIFICULTATS
DAVANT LES LES TASQUES DAVANT LES
TASQUES DE D’ESCRIPTURA TASQUES DE
LECTURA CÀLCUL
MATEMÀTIC
• Omissions En escriptura sovint comet • Pobre comprensió dels
• Addicions els següents errors enunciats
• Substitucions • Unió de paraules: Aveure • Dificultat a l’hora
• Dificultat davant d’alguns • Fragmentacions: Des prés d’identificar l’operació a
grups consonàntics: tr/bl/pr/bl/ • Addicció de lletres: trornar realitzar.
• Comprensió lectora deficient • Omissió de lletres, síl·labes o • Dificultat d’abstracció de
• Desgrat o rebuig davant la paraules: setmana (setmanes). conceptes matemàtics
lectura. • Substitució de lletres, síl·labes
• Lectura lenta, “sil·labejada” o o paraules: llallus (iaios)
precipitada • Repetició o rectificació de
síl·labes o paraules.
• Cal·ligrafia pobra i
desorganitzada.
• Major nombre de faltes
ortogràfiques.

9. ÚS DE L’AGENDA: per organitzar, planificar els deures, tasques i l’estudi.
COORDINACIÓ CENTRE, DOCENT I FAMÍLIA: ús del correu electrònic i de l’agenda per
facilitar als pares i a l’alumne la supervisió i la planificació de les tasques.
ESTRATÈGIES PER MILLORAR LA SEVA CONDUCTA: formació en tècniques de
modificació de la conducta per augmentar les conductes desitjades i reduir les no desitjades.
NO CASTIGAR: no ajuda a que l’alumne s’enfronti a les conseqüències i rectifiqui els seus
errors i pot generar, en canvi, conductes d’evitació, fugida, ràbia, mentides, frustració, negació i
desig de revenja.
REFORÇ POSITIU DE CONDUCTES ADEQUADES: l’alumne aprèn el camí que cal seguir
per mantenir la conducta adequada. Recompensa de les bones conductes.

10.  EVITAR CRITICAR-LO DAVANT DELS ALTRES I FER-HO EN PRIVAT: per no danyar
l’autoestima i perquè l’alumne se centri en les nostres explicacions.
 CONSEQÜÈNCIA DAVANT D’UN COMPORTAMENT DISRUPTIU NO LLIGADA AMB LES
NOTES: no és efectiu per millorar el comportament
 NO MES DEURES PER MALA CONDUCTA: afectaria a l’autoestima i motivació davant de l’estudi
 TÈCNIQUES D’EXTINCIÓ I TEMPS-FORA: esperar que passi el moment de ràbia sense jutjar,
enfrontar-se, atacar...
 ADAPTACIONS EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ: modificació del calendari i horari d'exàmens,
adaptacions en l’estructura i format dels exàmens, etc.

11.  Posar molt èmfasi en l’aspecte organitzatiu.
 Proporcionar als alumnes amb TDAH un ambient estructurat i més predictible.
 Procurar a l’alumne un ambient adequat per l’aprenentatge.
 Procurar informar sempre de les regles i/o normes a l’aula.
 Reservar un espai a la pissarra, en un lloc visible, per anotar dates de controls,
lliurament de treballs i tasques diàries que els alumnes s’han d’anotar a l’agenda.
 Tenir l’horari setmanal a qualsevol lloc visible a l’aula.
 Anticipar-se a les novetats.

12.  Ensenyar a l’alumne a planificar.
 Assegurar-nos que l’alumne ha rebut les instruccions.
 Donar temps a l’alumne per ordenar el contingut dels seus quaderns.
 Ús i control de l’agenda per assegurar-nos que s’ho ha apuntat tot i que s’emporta el
material necessari per estudiar.
 Asseure a l’alumne en un lloc espaiós, lluny de portes i finestres per evitar
distraccions.
 Col·locar a l’alumne amb un company tranquil.
 Entrenament en autoinstruccions: quin és el meu problema/tasca?, què és el que he
de fer?, com puc fer-ho?, quin és el meu pla?, estic seguint el meu pla?, com ho he
fet?.

13.  Acabar l’activitat escolar amb alguna tasca que li surti bé.
 Lliurar-li l’activitat el primer i recollir-la l’últim.
 Fer-lo col·laborar en les rutines de l’aula.
 Combinar curts períodes d’atenció amb acció manipulativa.
 Fer ús explícit de reforç social (lloança).
 Proporcionar-li reforç positiu quan hagi acabat una tasca.
 Aplicar un ensenyament actiu utilitzant materials informàtics d’aprenentatge.

14.  Donar la possibilitat de manipular material per a la resolució de problemes
matemàtics.
 Realitzar activitats que impliquin moviment. Fer descansos.
 Utilitzar materials visuals, auditius o manipulatius per participar activament.
 Disminuir la durada de les tasques.
 Permetre, ocasionalment, que pugui triar entre diferents tasques.
 Assignar-li menys quantitat d’exercicis.

15.  En relació als exàmens:
 Donar les dates, al menys, amb una setmana d’antelació.
 Màxim dos exàmens a la setmana, i un per dia.
 Avaluar les primeres hores del dia.
 Conèixer i respectar el temps que l’alumne necessita per respondre les qüestions
de les proves escrites.
 Verificar que l’alumne entén les preguntes
 Supervisar que ho hagi contestat tot abans de lliurar l’examen.
 Recordar a l’alumne que revisi l’examen abans de lliurar-lo.
 Utilitzar un format d’avaluació adequat a les característiques d’aquests alumnes.
 Reduir el nombre de preguntes per full.
 Combinar avaluacions orals i escrites, si és necessari.
 Destacar en l’enunciat les paraules clau.
 Combinar diferents formats de preguntes en una mateixa prova.
 Realitzar exàmens curts i freqüents.
 Treballar mostres de format d'examen.

16.  En relació a les tasques:
 Explicar les tasques per realitzar a casa i apuntar-les a la pissarra.
 Disposar d’un temps perquè l’alumne apunti les tasques a l’agenda.
 Tant alumnes com pares han de tenir accés a les dates d’exàmens, entrega de
treballs...
 Assegurar-se que s’emporten el material necessari a casa per realitzar les
tasques.
 En relació als deures:
 “Com menys quantitat, més qualitat i millor assimilació de conceptes”.
 Reduir el volum de deures per fer a casa.
 Facilitar a l’alumne esquemes, qüestionaris i guies per estudiar a casa.
 Tenir en compte els errors o oblits per manca d’atenció o distracció.
RECORDA:
AJUDAR SIGNIFICA:
 SI NO SAP: ENSENYAR
 SI NO VOL: MOTIVAR
 SI NO POT: DONAR SUPORT

17.  Elogiar la conducta adequada.
 Utilitzar un llenguatge positiu.
 Ignorar, a vegades, conductes menors.
 Evitar els càstigs, ja que no li ensenyen la conducta correcta.
 Anticipar el que poden ser situacions problemàtiques.
 Dedicar-li temps.
 Supervisar-lo sovint.
 Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo, veure’l com un adolescent que té un
problema i no com a un adolescent problemàtic.
RECORDA:
ELOGIA AL MÀXIM.
IGNORA SEMPRE QUE SIGUI POSSIBLE.
CASTIGA NOMÉS DAVANT DE SITUACIONS MOLT GREUS.

18.  Dos tipus: psicoestimulants o antidepressius.
 Farmacologia: psicoestimulants que augmenten
determinats neurotransmissors en el cervell.
 Avantatges:
 Milloren l’atenció sostinguda.
 Milloren la concentració.
 Milloren el control d’impulsos.
 Redueixen la conducta disruptiva.

19.  Inconvenients:
 Inhibició social.
 Reducció de la gana.
 Insomni.
 Irritabilitat.
 Dolor de cap i de panxa.
 Ansietat amb símptomes com onicofàgia (mossegar-se les ungles).
 Locus de control extern (no control de la seua conducta)
 Efecte de conducta rebot.
 Supressió del creixement y augment de pes.
 Propensió a addiccions y depressió.
 Farmacologia: antidepressius (només en alguns casos)
PER TANT: NOMÉS PER A SÍMPTOMES SEVERS I FRACÀS DE TRACTEMENTS
PREVIS

20. Medicaments més habituals:
Psicoestimulants:
• Metilfenidato (classificat per l’Agència Antidrogues de
EE.UU. com un narcòtic de clase II: la mateixa clasificació
que la cocaína, la morfina y les anfetamines.)
• Rubifén / Ritalín: L’únic estimulant indicat per al tractament
del TDAH disponible en Espanya. Es presenta en comprimits
de 10 mg.

21. Medicaments més habituals:
Antidepressius:
• Bupropión (Wellbutrin, Zyntabac i Quomen). El bupropión es un antidepressiu
amb efecte indirecte com agonista de la dopamina amb efecte noradrenérgico. El
seu efecte dopaminérgico pot produir disminució del pes e insomni.
• Antidepressius tricíclics. Efecte inhibidor de la recaptació de noradrenalina i
dopamina. Els avantatges de aquestos fàrmacs inclouen una vida llarga (12 h), lo
que no fa necessari administrar-los en el col·legi. Ha hagut casos de mort
sobtada.
• Agonistes noradrenérgicos alfa-2 (clonidina). El tractament amb clonidina té
efecte principalment sobre el comportament en el xiquet desinhibit i agitat (en la
hiperactivitat i comportament pertorbador o negativista), amb poca milloria
cognitiva (en la atenció). Ha hagut casos de mort sobtada.

22.  Els tractaments amb psicoestimulants es prescriuen
ara més freqüentment que fa deu anys, i
aproximadament 2/3 dels xiquets amb TDAH els
prenen en algun període de la seua infància.

23.  ‘Les medicacions no ensenyen gens al xiquet, solament
alteren la probabilitat d'ocurrència de comportaments que el
xiquet té ja en el seu repertori. Per tant, han de potenciar
l'eficàcia d'altres intervencions ajudant al xiquet a atendre i a
respondre a l'ambient d'una manera més eficaç’.
 En definitiva, el context en el qual es desenvolupen les
intervencions psicosocials en xiquets amb TDAH és tant o
més important que les intervencions en si.