1. Art romà

2. Art romà
art de la ciutat de Roma i zones d’influència directa.
Art romà
art del món antic en època romana.
Roma no va assolí el nivell d’unificació cultural que obtingueren els grecs.
L’originalitat i diversitat de la Roma Imperial, es forma a partir de les fusions
de l’art provincial amb les de la capital romana.
art grec art de tipus esteticista i gairebé gratuïta.
art romà art destinat a un context social o polític.
Les classes socials altes van desenvolupar des del principi, un gust molt
accentuat per les obres de l’art grec.

3. Art romà
REFERENCIES HISTÒRIQUES
Península itàlica habitada perdiferents pobles:
ligurs, umbres, etruscs, samnites, sabins i llatins.
l’art romà tindrà la influencia de:
• Cultures itàliques primitives (sabins i llatins)
• Art etrusc
• Art grec
Monarquia República Alt Imperi Baix Imperi
753 aC. 509 aC. 31 aC. 192 dC. 476 dC.

4. Art romà
REFERENCIES HISTÒRIQUES
Art com ostentació de poder.
391 dC. Edicte de Tessalònica
-creences póliteistes substituïdes pel cristianisme

5. Art romà
Etruscs
segle VIII aC. S’estableixen a la toscana.
- obres per aixovar funerari.
- enterraments en tombes.
· reflex de la casa dels vius.
segle IV aC. Poblats: són centres organitzats.
- ordenació urbanística.
- infraestructures.
- elements constructius
(origen mesopotàmic)
Porta de Volterra
· arc
· volta

6. Art romà
Etruscs
La Casa
- Organitzada al voltant d’un pati o atri.
- En el pati s’hi trobava el pou.
- S’accedeix des del carrer a través d’una
entrada flanquejada per dos cubículums
anomenats tabernes.

7. Art romà
Etruscs
Les Tombes
Construccions de pedra.
Excavades en la roca.
Ritus funeraris.
Creacions de grans necròpolis.

8. Art romà
Etruscs
Els Temples
- damunt d’un podi. 1 2 3
- escalinata única a la part de la façana. Júpiter Juno Minerva
- nau o cel·la dedicada a la divinitat. 1 2 3
1. cel·la única. In antis
dedicat a un sol deu.
2. tres cel·les. Pronaos i naos
dedicat a tres deus.
cel·la central més gran. Planta del temple Júpiter Capitulí
509 aC.
Temple etrusc hexàstil
pseudoperípter amb corinti
cel.la oberta amb una tres columnes de fons
doble representació del podi
déu Bacus al timpà escalinata central.

9. Art romà
Etruscs Luci Juni Brutus
Bronze
L’Escultura 300-250 aC.
Feta exclusivament en terracota i bronze.
Àmbit funerari.
Representació amb veracitat.
Quimera d'Arezzo
Bronze
V -IV aC.
animal mitològic etrusc
Sarcòfag de Cerveteri Apol·lo de Veyes
Terracota Terracota pintada, 1’80
520 aC. 510-490 aC.
influència de l'art arcaic grec

10. Art romà
Etruscs
La Pintura Funerària
Decoració mural de les tombes
- recrear l’ambient familiar.
- llei de la frontalitat egipcia (en certs casos)
- colors clars pel fons (ocres)
- perfilat negre
Tomba dels Lleopards
475 aC.
Servent portant una copa
Tomba de la Caça i de la
Tomba de les Lleones 520 Pesca
aC. 520 aC.
Tarquinia

11. Art romà
Naixement de Roma
753 aC.
Origen eclèctic
(grups d’habitants assentats als diversos turons)
- El material trobat a les excavacions, data
del segle VIII aC. (Palatí)
Lloba capitolina
Els romans van assimilant les diferents
(amamantant a Ròmul i Rem)
cultures dels pobles conquerits:
Bronze. 115 cm. de long.
-etruscs
Primera meitat del s. V aC.
-grecs
-egipcis

12. Art romà
Roma Monàrquica 753 aC. - 509 aC.
Últims reis d’origen etrusc. (509- els etruscs són expulsats)
Conquestes de Roma que s’imposa poc a poc a la Itàlia Peninsular.
- Transformació del llenguatge artístic grec per adequar-lo a les seves
necessitats quotidianes.
- Esperit romà sobri.
- Són tècnics i pràctics.
- Supersticions: fer auguris abans de qualsevol empresa.

13. Art romà
Regia
Important edifici
religiós de mitjans de
s. VI aC. on estaven
Traçat de la muralla de Servi Tul·li iniciada al s. VI aC. instal·lats els altars i
reliquiaris d’alguns
deus romans
Construïda sobre set mítiques colines: Adventí, tradicionals.
Capitoli, Esquilin, Caeli, Palatí, Quirinal i Vimina,
al voltant del Tíber. Era la seu del Col·legi
de pontífexs.

14. Art romà
Roma Republicana
509 aC. - 31 aC.
Senatvs Popvlvs Qve Romanvs
Roma s’organitza militarment i codifica les seves lleis.
- 200 aC. Roma controla tota la península, Sicília i Sardenya.
- 30 aC. Roma controla totes les riberes de la Mediterrània (Mare
Nostrum). Octavi és el cap únic del món romà.
Malgrat que l’expansió romana va seguir, la civilització romana és essencialment
mediterrània, amb les seves components grega i llatina: olivera i vinya.

15. Art romà
Màxima extensió de
la República 27 aC.

16. Art romà
Roma Imperial 27 aC. - 476 dC.
44 aC.
República romana mort de Juli Cèsar guerres civils
Dictator
Cèsar August és proclamat emperador el 27 aC.
Etapa corresponent als emperadors més importants o dinasties.
Màxima extensió durant el regnat de Trajà:
- des de l'Oceà Atlàntic fins el Mar Negre, el Mar Roig i el Golf Pèrsic.
- des del desert del Sàhara fins el Rhin i Danubi i la frontera amb
Caledònia.
La ciutat de Roma va arribar a tenir més d’un milió d’habitants.
Superfície màxima estimada d’uns 6,14 milions de km².

17. Art romà
Mapa de l'imperi romà
any 133 aC.
any 44 aC.
any 14 dC.
any 117 dC.
Superficie: 6,000,000 km2
Población 88,000,000 hab.

18. Art romà
Trets característics de l’art romà
- Gran eclecticisme (enorme extensió)
- Anonimat de l’artista (glorificació del mecenes)
- Aspectes tècnics i pràctics per damunt dels estètics (sobrietat del
caràcter romà)
- Homogeneïtzació de l'imperi.

19. Art romà
Període republicà
incorporació de: l'art etrusc
la volta
la columna toscana
les pintures murals
els retrats no idealitzats
els sarcòfags amb relleus

20. Art romà
Cal, aigua i roca volcànica (puzzolana)
Formigó Material pobre que
(permet construir amb rapidesa, econòmic i resistent) s’ha d’emmascarar
(opus caementicium)
Carreus de pedra en unió viva o amb argamassa Generalment
Pedra amb recobriment
Característiques arquitectura romana
Materials Mamposteria
(de vegades marbre)
Diferent grandària i disposició
Maó (donen lleugeresa) finalitat
(opus latericium)
Edificis funcionals
Incertum Caràcter propagandístic
latericium
Murs espicatum
mixtum Dòric
Toscà
Columnes i Pilars Ordres més lliures Jònic Superposició
(decoratius) Corinti d’ordres
Compost
Elements Coberta a dos aigua-vessos
Entaulament
Constructius Llindar
arquitravat
Més solidesa
Arcs de mig punt Equilibri
Volta de canó
Fusió
Sostre voltat dinamisme-repòs
Volta d’aresta Petxines
Cúpula
Absis Exedres accentuen l’eix de simetria longitudinal

21. Art romà
Formigó
opus caementium
cal, sorra, lava i aigua
s. IV aC. L'aglomerat del formigó era el
morter de cal aèria: cal grassa, sorra i aigua.
s. II a.C. Els romans aprenen a utilitzar la
Pedres Carreus "puzolana": cendra volcànica, sorra, cal i
aigua.
Maó
opus latericium
Unió viva
Unió amb argamasa Sistema de bastides per
accelerar les construccions

22. Art romà
Segons grandària:
Bipedalis = 0`6 x 0`6 m.
Sexquipedalis = 0´45 x 0´45 m.
Bessalis = 0´22 x 0´22 m.
Opus incertum Opus reticulatum Opus latericium
(forma irregular) (peces regulars) (totxo)
amb carreus
Opus spicatum Opus mixtum
(forma d’espina de peix) (carreus i maons) Opus quadratum
(a sogues i a tizones)

23. Art romà
ARQUITECTURA
Incorporació de:
Arc de mig punt Volta de canóu Volta d’aresta Petxines Cúpula
- Utilització de materials comuns: pedra, marbre, maó, morter,
formigó i fusta.
- Implantació d’una nova concepció urbanística.
· ciutat com punt de referència de la civilització romana.

24. Art romà
Volta
estructura arquitectònica resultant de la
prolongació d’un arc que serveix per a
cobrir espais o recintes.
Arc faixó o toral
sosté o reforça la volta de canó d'una nau,
la seva disposició, per tant, és
perpendicular a l'eix longitudinal de la nau.
Arc former
paral·lel a l'eix longitudinal del temple,
separa o uneix, juntament amb la columna
o pilar, les naus centrals i laterals.

25. Art romà
La Ciutat romana i les seves cases
1 - murus que encerclaven la ciutat.
2 - amphitheatrum edifici de forma ovalada amb grades
superposades pels espectadors, i que voltava un espai anomenat
arena, on se celebraven diferents espectacles com ara combats
de gladiadors, de feres, etc...
3 - forum centre administratiu i plaça de mercat, situada a la
intersecció del cardo amb el decumanus principals.
4 - domus opulentorum civium cases de ciutadans
benestants.
5 - insula conjunt de cases contigües separat pels carrers.
Aquestes cases eren per als habitants menys dotats
econòmicament.
6 - palestra lloc públic per als exercicis gimnàstics, per a la
lluita, per al pugilat, etc
7 - porta meridionalis.
8 - cardo maximus carrer principal, que anava de nord a sud.
9 - decumanus maximus carrer que es creuava al fòrum amb
el cardo maximus, i que anava de llevant a ponent.

26. Art romà
Tipus de Casa
Domus
Casa típica romana, encara que
només una minoria de les famílies
podia viure en una casa així. La
seva grandària i luxe varia segons
les possibilitats de cada família.
Constava d’un sol pis, o màxim dos.
Tenia la planta rectangular i estava
tancada de l’exterior per parets
uniformes, amb poques finestres.
La claror entrava pel centre, a
través de l’atri, o pel peristil.
Materials més comuns en la construcció
- pedra, marbre, maó, morter, formigó i fusta

27. Art romà
Insulae
Agrupacions de cases de pisos de lloguer
per a gent amb pocs recursos. (semblants
a les cases modernes).
Eren més altes que les domus, arriben fins
als quatre pisos. Construïdes sense cura,
amb materials barats i exposades al perill
d’ensorraments i incendis.
Al voltant d’un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les
habitacions que no donaven a carrer.
Número reduït de cambres i sense un ús concret.
No disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font
pública més pròxima. Moltes tampoc tenien comuna a tots els pisos, i per
tant hi havia qui usava les comunes públiques.

28. Art romà
Vil·les
Villae Suburbane
Situades en l’extraradi de les
ciutats i generalment eren
residencies suntuoses i amplies,
adornades amb luxe.
Villae Rusticae
Situades en el camp i els seus
amos es dedicaven a la agricultura
i a cuidar bestiar.

29. Art romà
El Temple
El temple romà és una síntesis del grec i de
l’etrusc.
Normalment és pseudoperípter i elevat sobre
un podi.
Hi ha una única escalinata.
Pot ser de planta rectangular o planta circular.

30. Art romà
Cinc ordres de construcció
Toscà Dòric Jònic Compost Corinti

31. Art romà

32. Art romà
ARQUITECTURA CIVIL
Basílica. (administratiu)
Centre social on es comerciava, es feien
reunions polítiques i es celebraven
judicis.
Precedent de la basílica cristiana.
Amfiteatre. (diversió)
Novetat romana que va sorgir de la unió
de dos teatres; s’hi feien jocs i lluites.
Solia tenir planta el·líptica.

33. Art romà
Teatre. (diversió)
Basats en el teatre grec però, en lloc
d’excavar-los als vessants d’un turó, els
edificaven.
Això els va permetre d’aprofitar l’espai que
quedava darrera les grades per a galeria i
vomitoris, i permetien desallotjar l’edifici
amb una gran rapidesa.
Circ. (diversió)
Edifici d’oci romà que servia per a fer
carreres de cavalls i carros (quàdriques).
De forma rectangular amb un costat curt
semicircular. Al centre es construïa una
balustrada que dividia l’edifici pel centre
(spina).

34. Art romà
Termes. (diversió)
Banys públics. Lloc d’esbarjo molt
important per al ciutadà romà.
Complien tres funcions: higiènica,
gimnàstica i fomentadora de la vida social
entre els ciutadans.
Les termes es composen de moltes
dependències: el vestuari (apoditerium),
sala de banys calents (caldarium), sala de
banys temperats (tepidarium), sala de
banys freds (frigidarium), sala d’esport
(palestra), i nombrosos establiments on
es podia menjar, beure o xerrar.

35. Art romà
Arc de triomf. (commemoratiu)
Arc construït a l’entrada de la
ciutat per rebre als soldats
victoriosos en alguna batalla.
Aqüeducte
Conducció de pedra feta amb una
successió d’arcs de mig punt per
superar un problema de desnivells
i utilitzat per conduir l’aigua des
dels rius fins a les ciutats.

36. Art romà
L'ESCULTURA ROMANA
Escultura subordinada a l'arquitectura.
Obres destinades a l'ornamentació d'edificis
Influències
-art etrusc
-art grec
Gran quantitat de còpies en marbre d'originals grecs.

37. Art romà
El retrat
inspirats en: -l'escultura funerària etrusca
-la tendència realista del període hel.lenístic
El bust
L'escultura exempta
L'escultura eqüestre
Retrat de Marc Aureli
La dama de la permanent s. II dC.
s. II dC.

38. Art romà
El relleu històric
inspirats en: -l'escultura funerària etrusca
-la tendència realista del període hel.lenístic
Alt grau narratiu
Gran realisme i vivacitat
Escenes bèl.liques per resaltar la grandesa de l'imperi
Retrat de Marc Aureli
Ara Pacis
s. II dC.
s. II dC.

39. Art romà