2. El terme Avantguardes prové del francés “avant-
garde”. S’utilitzava en el context militar per
designar el destacament avançat que iniciava
l’acció.
En art s’utilitza per designar els diferents
moviments artístics que es van donar entre els
inicis del segle XX fins la II Guerra Mundial.
4. Les primeres avanguardes no són un fenòmen
unitari, ni un estil definit.
Dins les primeres avantguardes s’inclouen
aquelles tendències artístiques innovadores
en oposició a l’academicisme.
5. En general es caracteritzen per ser uns
moviments de ruptura i canvi per part de
l’artista que busca un nou llenguatge, motivat
per la reivindicació de la seva llibertat
creativa, la independència tant de l’artista
com de l’art en si.
(Hem de tenir en compte que no totes les manifestacions artístiques
contemporànies són avantguardistes.)
6.
7.
8.
9.
10.
11. La búsqueda d’un nou llenguatge dels artistes
avantguardistes comporta un canvi d’actitud
per part de l’observador, perque l’art
“modern” requereix una major participació, i
un depertar de la percepció per captar aquest
producte complex i moltes vegades evasiu que
és l’obra d’art contemporània.
12.
13.
14. Transformacions
L’art de les primeres avantguardes rebutja els models de
representació tradicionals.
Sovint ens és difícil de compendre allò que l’artista
representa perque fuig dels valors sobre els quals es
sustentava l’art: identificació dels objectes
representats, absència de punts de fuga, temes
representats...
L’artista investiga,experimenta, busca, elabora una noves
belleses subjectives (la pròpia manera de concebre la
bellesa). És una actitud de llibertad i ruptura.
15. Hi ha una relació entre art i vida de l’artista.
Les primeres avantguardes són una
autorreflecció, és a dir la lliure investigació en
els processos creatius i en el llenguatge
artístic.
16.
17. L’art en les primeres avantguardes és un art
autònom amb el seu propi llenguatge. És a dir no
és un art que depen de les directrius imposades
per la religió o la política.
L’autonomia no significa un aillament respecte el
que passa al seu voltant, no és un art que es
desenvolupa d’esquena als problemes
socials,polítics del moment. Sinó que planteja
una renovació, una actuació sobre la realitat,
sovint de manera radical.
18.
19.
20. Les respostes d’aquests moviments
avantguardistes creen una tensió entre
artistes i societat, perquè aquesta no enten el
nou llenguatge, a vegades transgressor dels
artistes, i relega els artistes a la marginalitat,
que pot ser a vegades una autoexclusió.
21. L’Impressionisme i el Postimpressionisme són el
punt de partida de les avantguardes: el
tractament del color, la simplicitat i
grometrització de les formes, els temes, el
simbolisme...
Les avanguardes abandonen l’art com imitació
de la realitat.
22. En les avantguardes no existeix, una
representació verosímil de la realitat.
Apareixen noves formes que no reconeixem i
apareixen objectes voluntàriament deformats
o irreconeixibles. La figura humana és
distorcionada, o directament negada.
30. L’art avantguardista experimenta una nova
concepció de l’art basada en les múltiples
possibilitats d’una visió subjectiva, perque
l’artista projecta en la seva obra la seva
experiència i reclama la participació activa de
l’espectador perque desenvolupi la sena pròpia
visió.
Per tant el quadre no és una una construcció
acabada, sinó un camp d’experimentació sense
límits, varible segons l’espectador.
31.
32.
33.
34. Els valors de les Acadèmies oficials es neguen i
també les institucions i exposicions oficials.
El projecte avantguardista va trobar recolzament
amb els marxants d’art i els crítics progressistes
disposats a arriscar el seu prestigi i diners en la
defensa d’aquest art modern.
Marxants: A. Vollard, P. Durand-Ruel...
Crítics com Guillaume Apollinere
35. Exposicions independents de les oficials,
galeries publicacions en revistes
especialitzades són les que van propiciar poc
a poc un canvi en l’acceptació de les
avantguardes.
36. Primitivisme
La innaguració de les sales del Museu de l’Home
de París a l’inici del segle XX dóna a coneixer
les manifestacions plàstiques dels pobles
primitius.
Aquestes aporten un nou “concepte de l’art”,
amb noves formes, colors i composicions que
influenciaran molt a les avantguardes.