1. El llibre de ''Documentar, una mirada nova'' m'ha mostrat moltes coses,
com per exemple, la fantasia i la imaginació que tenen els nens , la
seva manera de descobrir coses i la curiositat que tenen per això.
Ara comentaré cinc històries que m'han agradat d'aquest llibre.
La primera història és titulada al llibre com ''La Fantasia''.
Aquesta història ens explica la fantasia que tenen uns nens al escoltar el
mar dins d'un cargol. El que més m'ha cridat l'atenció, encara que ja ho
sabia, és que els infants tenen una capacitat extraordinària
d'imaginació i de creació del seu propi mon, en molts casos, fantàstic.
La segona història és titulada ''Tota sola'' i tracta d'una nena, l'Ona, que
troba un espai per jugar tota sola, on, crea una casa per a un cavall, i
on comprova les dimensions, l'estructura, etc...
Aquest fet és molt important perquè els nens han de tenir oportunitats
per poder realitzar un projecte propi, on es respecti la seva intimitat.
1
2. La tercera història ''En família'' m'ha sorprès perquè mai havia sentit a
parlar d'això. Ens explica que les famílies són fonamentals per prendre
decisions ,per a la relació diària o en la participació d'activitats, en que
tenen més coneixements o habilitats.
En aquesta escola tenen un projecte que consisteix en que alguns pares
comparteixen activitats amb els nens, com per exemple: L'excursió amb
una mare aficionada a les plantes, un pare que cada setmana
organitza un concert amb diferents instruments que els nens aprenen a
manipular...
Aquestes activitats tan importanst ens permeten especialitzar als nens en
alguns territoris i fer-ho en un àmbit agradable, proper i sobretot familiar.
La quarta història ''Mans que pensen'' ens parla d'una nena, Sabrina,
que en fer una activitat al col·legi (amassar) reacciona diferent als altres
nens. Les seves mans sabien el que feien.La professora li va preguntar on
havia après a amassar, i ella va explicar satisfeta que era com ho feia la
seva àvia del Marroc.Amassar per a ella era una acció molt familiar.
2
3. L'última història i per a mi la més fascinant és titula ''La sorpresa'' i tracta
com una nena transforma un moment quotidià, rutinari, en un moment
de descoberta, de sorpresa que provoca un contagi d'alegria i de
formular preguntes.
És així, com un dia una nena parant taula es va quedar fascinada amb
una cullera, al veure el seu reflex en ella, la nena descobreix. La gira,
cap a la dreta, cap a l'esquerra, fa ganyotes, riu i encomana al grup la
curiositat. Els nens són com els artistes i els científics que es deixen portar
per la sorpresa, descobreixen coses en el moment menys esperat.
3
4. L'escola d'aquest llibre la imagino gran,amb molts colors, molt alegre i
plena de felicitat. M'inspira un ambient tranquil, proper i amable. En la
meva opinió és la professora la que crea aquest espai on els nens es
senten tal i com són, nens, on s'equivoquen i aprenen i on aprenem els
altres d'ells i sobre ells.
La professora d'aquesta escola potser em recorda una mica a una
professora molt tendra que vaig tenir a primària i que li agradava també
experimentar i documentar, encara que no fos d'aquesta manera. Estic
seguríssima de que L'Anna, la meva ex-professora , hagués estat
encantada de llegir aquest llibre.
Imagino que el dia a dia a l'escola per als nens deu ser molt divertit i
emocionant, on ells mateixos descobreixen milers de coses i totes molt
interessants. Per tan l'estat d'ànim dels nens d'aquesta escola deu ser
molt alegre i deuen estar molt realitzats amb ells mateixos.
Sense dubte crec que aprenen tot el que cal, és una manera diferent
de fer escola, però això no significa que sigui dolenta. A mi m'agradaria
en un futur formar part d'aquesta manera de fer escola i de
''documentar''.