1. XINA A L’ÀFRICA
El context general de la creixent influència xinesa al continent africà

2. Xina, un gegant imparable?
L'economia xinesa va convertir-se, a finals de l'any 2010, en la segona més gran del
món, superant la del Japó. I realment aquesta és una fita que ja havia aconseguit uns
anys enrere, ja que la seva moneda, el Yuan, fa anys que té lligat el seu tipus de canvi
amb el del Dòlar en un valor molt per sota del que té realment, fet que infravalora el
valor dels seus indicadors econòmics en termes absoluts. Així, el PIB real xinés,
valorat en Paritat del Poder Adquisitiu (PPA), ja havia avançat el japonès, segons
dades de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a
finals de 2001.
Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), Xina va créixer en la primera
dècada del segle XXI a un ritme anual sempre situat entre el 8% i el 12% del PIB,
essent el quart estat del món amb més creixement relatiu en aquest període, només per
darrere Guinea Equatorial, Vietnam i les Illes Verges Britàniques, tres països amb
economies d'una mida microscòpica en comparació amb la xinesa. A tot això, cal
afegir que aquestes descomunals xifres poden estar un 15% infravalorades. Segons el
periodista del New York Times Ted C.Fishman, autor de l'assaig China SA, els
indicadors oficials xinesos no són del tot fiables ja que les províncies més riques, les
de la costa, solen amagar el seu creixement “per no perdre del tot les ajudes que el
govern central atorga a les regions menys amb més necessitats de desenvolupament
econòmic”, fet que redueix notablement el PIB oficial xinès.
I el futur no sembla menys prometedor. Segons previsions de l'economista en cap del
Banc Mundial, Justin Lin, la Xina es convertirà en la primera potència econòmica
mundial superant als Estats Units -actualment encara amb una economia gairebé el
doble de la xinesa en termes reals- cap al 2030. Per a l'OCDE, que mesura els seus
indicadors en termes reals, aquest sorpasso es produirà al 2015. Però darrere aquestes
dades tant aclaparadores, s'amaga una realitat una mica més complexa, no tot són
flors i violes en l'economia xinesa.
Amb una població comptabilitzada que supera els 1300 milions de persones, el
govern de Pequín va haver d'imposar ja fa uns anys la política de fill únic per família
amb l'objectiu de limitar-ne el creixement i poder controlar una evolució demogràfica
descontrolada. La tendència ara sembla estabilitzada i l'OCDE preveu que el 2030 els
xinesos siguin poc més de 1400 milions. Això sí, si avui en dia els adults de més de
65 anys són el 7% del total, d'aquí 20 anys està previst que aquesta proporció s'hagi
duplicat i els jubilats econòmicament dependents siguin més del 15%.
D'altra banda, també cal tenir en compte l'imparable procés migratori intern de
camperols que abandonen les zones rurals en busca de la prosperitat costanera. Per
absorbir amb èxit aquest flux migratori es calcula que la Xina necessita mantenir com
a mínim un creixement d'un 7% anual, un ritme al que hi està habituat però que no
sembla està garantit amb la continuïtat de l'actual model de creixement, basat en
l'exportació de tota mena de productes manufacturats a la resta del món. Afirma
Rafael Bueno, director de Política i Societat de la Casa Àsia de Barcelona, aquest
model està “esgotat” i Xina “ha de reajustar-lo si vol evitar el boom del sistema”. Una
explosió que, afirma sense dubtes, podria fer trontollar l'actual règim del Partit
Comunista.

3. Per a Bueno, el model del Made in China ha de deixar lloc a un sistema amb un
mercat intern desenvolupat, “basat en l'increment del poder adquisitiu d'una nova
classe mitjana urbana amb capacitat per donar sortida al béns i serveis finals que
produeixen les empreses xineses”.
Aquest estratosfèric nivell de creixement necessari per a la seva subsistència no és
sostenible sense un consum energètic d’un volum proporcional, és a dir, també
gegantesc. Xina necessita energia. Amb dades de la Divisió Estadística d’Energia de
l’ONU, el consum xinès de petroli era el segon més alt del món per darrere dels Estats
Units l’any 2004, amb més de 6 milions i mig de barrils diaris, però en canvi les seves
reserves només ocupaven la quinzena posició mundial amb uns 18200 milions de
barrils. I aquestes xifres queden ràpidament obsoletes amb el frenètic ritme de
creixement xinès. Segons la consultora energètica Platts, la demanda de petroli xinesa
creix en un 4% o 5% anual i està previst que arribi als nivells de consum nord-
americans, entre 11 i 12 milions de barrils diaris, al 2015. Així doncs, la dependència
energètica xinesa de l’exterior és altíssima.I on són les grans reserves energètiques per
explotar?A l’Àfrica.
L’interès principal de la Xina en el continent africà, doncs, és evident. Països com el
Sudan –ara dividit entre el Nord i el Sud– o Angola, per parlar de dos dels casos
concrets que tractarem en aquest treball, són en paraules de Xavier Aldekoa,
corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica, “autèntics bombons” per als xinesos.
L’economia africana: tot per fer
Parlar de l’economia africana com un conjunt amb uns interessos i unes necessitats
comunes com en el cas de la Xina és una quimera. És un continent massa divers, amb
52 estats independents de diferències abismals entre ells, per això hem triat tres casos
específics –Sudàfrica, Sudan i Angola– per a un anàlisi més concret.
Però sí que es pot afirmar que la pràctica totalitat dels estats africans comparteix una
evolució històrica i sociològica similar que prové de l’època colonial. Una era que va
deixar al continent una herència difícil, un territori immens on tot estava per fer, però
amb un potencial gegant tant a nivell de recursos naturals com a nivell demogràfic –i
aquest és un fet que no es pot deixar de tenir en compte en el cas de l’arribada xinesa,
que com diu Rafael Bueno, “no només busca combustible per fer anar la seva
maquinària, si no també un mercat de gran abast per al seu excedent de productes
manufacturats a baix preu”.
Serveix per il·lustrar aquest fet una anècdota que relata Aldekoa sobre l’experiència
d’uns amics seus de Mali: “m’explicaven que havien pogut comprar una moto xinesa
per un preu que no arribava als 100 euros. Això era impossible amb els productes
europeus durant l’època colonial”. En la mateixa direcció, Aldekoa també cita a una
de les figures culturals més importants del continent, el músic senegalès Youssou
N’Dour “per primera vegada algú ve i ens ofereix productes que ens podem
permetre.” Aquest interès mutu queda retratat amb la creació d’organismes com el
CABC –la denominació en anglès del Consell de Negocis entre Xina i Àfrica, una
“organització no governamental” que paradoxalment és fruit de la unió entre el
Programa de Desenvolupament de l’ONU i el Ministeri de Comerç xinès– que
pretenen enfortir els llaços d’unió entre ambdós territoris.

4. I és que Àfrica és un territori que té un excedent de recursos naturals de gran valor
molt superiors en quantitat al seu nivell de consum i en canvi té un conjunt de
necessitats bàsiques en forma d’infraestructures bàsiques i béns de consum a baix
preu que s’adapten perfectament al que pot oferir Xina. Així, almenys, ho veuen els
xinesos.
Àngel o dimoni?
En aquest sentit, és interessant fer una ullada al article sobre la “nova època en la
cooperació Sud-Sud entre Xina i Àfrica” que Jiang Shixue, director general adjunt del
Centre d’Estudis del Tercer Món de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, ha
publicat al dossier de La Vanguardia d’aquest any 2011 dedicat a la Xina. El
professor Jiang defineix aquesta relació d’aquesta manera: “cada país ha de fer ús del
seu avantatge comparatiu. En el cas de la majoria de països africans, aquest avantatge
es troba en l’abundància de recursos naturals. D’altra banda, l’enorme demanda
xinesa de recursos ha mantingut els preus elevats, fet que ha mantingut una reserva de
divises forta a aquests països exportadors. I per una altra part, la inversió xinesa ha
ajudat als països africans a desenvolupar els seus sectors de recursos”.
Dit així, amb arguments bàsics de primer curs de teoria econòmica, sona ideal. Però la
realitat, en ocasions, s’entesta en desmentir-la, o com a mínim, posar-la en entredit.
L’explotació d’aquest avantatge comparatiu, en el cas africà, cal compatibilitzar-la
amb mesures que millorin la qualitat de vida d’una població que en la seva gran
majoria viu per sota del llindar de la pobresa. El propi Jiang reconeix en el seu article
que “aquests països no haurien de confiar exclusivament en l’exportació de recursos
naturals. Han d’actualitzar les seves estructures industrials per evitar l’anomenat mal
holandès. S’enfronten a la titànica d’aprofitar el seu avantatge comparatiu i al mateix
temps modernitzar la seva indústria, un procés que fins ara molt pocs països han dut a
terme amb èxit”.
És d’hora per saber si ho estan aconseguint, però hi ha indicis que revelen que en
força casos el camí està lluny del desitjable. La corrupció dels governants i la seva
relació fosca amb els inversos xinesos i el seu govern és un d’ells.
És el cas de la República Democràtica del Congo, on com reporta el setmanari The
Economist, “la venda de llicències per explotar mines de coure a empreses associades
a amics del president Kabila per sota del preu de mercat ha aixecat sospites”. Damian
Thompson, redactor en cap del Daily Telegraph, escrivia aquest mes de novembre que
“l’acord de més de 6000 milions de dòlars del Congo amb Xina ha deixat un forat de
gairebé 5500 milions a les arques de l’estat. Tot i això, Kabila ja ho té tot arreglat per
ser reelegit en les eleccions presidencials”. De fet, Thompson no anava desencaminat.
Dos dies després dels comicis, quatre dels candidats ja han demanat que els resultats
s’anul·lin per “frau massiu i deliberat”.
En un article molt crític amb l’expansió xinesa a l’Àfrica, Thompson dona la volta a
l’argument que esgrimeixen els xinesos per justificar la seva activitat al continent: “hi
ha una escola de pensament que diu que el modus operandi de la Xina, encara que
sigui brutal, construeix coses, mentre que l’ajuda occidental va directa a les butxaques
dels dictadors sense arribar a la població. Però els beneficis de la inversió xinesa

5. tampoc ho fan, perquè no utilitzen mà d’obra local més que per a les tasques més
sacrificades. Els enginyers xinesos construeixen carreteres i hospitals sense traslladar
els coneixements necessaris per al seu manteniment. Com a resultat, tot quedarà
inservible en una dècada, quan tot el coure ja sigui fora del continent.” Rafael Bueno
explica que, a més, “els xinesos no s’adapten a la vida del país on viuen, no superen la
barrera cultural, si no que han format petites societats sense pràcticament relacionar-
se amb una població local a la que menyspreen”.
Aquest són arguments, però, que també cal posar en perspectiva. I és que totes dues
línies d’opinió probablement tinguin la seva part de raó. Segons Xavier Aldekoa, “els
africans no veuen els xinesos com un agent colonitzador. Culturalment, no els sembla
un invasor com ho van ser els europeus. El fet que la Xina no s’impliqui en els seus
afers interns hi fa molt”. Rafael Bueno també dona cobertura a aquesta idea: “els
xinesos no exporten ni una ideologia ni una cultura com ho van fer els Estats Units o
la Unió Soviètica durant la segona meitat del segle XX, el seu objectiu principal és fer
diners”. I aquests arguments ens traslladen a un altre espectre: quina és, doncs, la
influència política xinesa sobre els estats africans?
La influència política
“L’èmfasi en el diàleg i la cooperació Sud-Sud citada pel professor Jiang s’ha
incrementat molt com a resultat d’una política deliberada de relacionar-se amb països
menys crítics amb l’assumpte dels drets humans i que, almenys en aparença,
compartien en certa mesura una experiència històrica comuna del colonialisme
occidental”. D’aquesta manera relaten Jin Gu i John Humphrey l’enfortiment dels
interessos geopolítics de la Xina a l’Àfrica. En un article amb un títol paradoxal –
“L’impacte d’Àfrica sobre Xina”– aquests dos professors de l’Institut d’Estudis del
Desenvolupament de Brighton, expliquen que “les relacions amb Àfrica són la part
més important i fiable de les relacions exteriors del règim xinès”, atribuint força
rellevància als assumptes de Taiwan i el Tibet, on els estats africans han mantingut
sempre una posició d’una Única Xina davant els organismes internacionals.
És aquest probablement el factor més important de la influència xinesa al continent.
Així ho entén també Xavier Aldekoa que creu que “la Xina busca aliats diplomàtics
per exercir un contrapès al poder occidental en els grans escenaris de la política
internacional”. L’entrada de Sudàfrica, una economia de mida molt inferior a les de
Brasil, Rússia, Índia o la pròpia Xina, al BRIC –ara BRICS– l’any 2010 es pot
entendre en aquest sentit. Precisament, aquesta és una aliança entre un grup de països
que fa temps que reclama més pes en les decisions mundials i amb l’entrada del país
africà més important busca el favor d’un continent que històricament no ha jugat cap
paper en el tauler d’escacs mundial.
Rafael Bueno va més lluny i afirma que “els xinesos, que sempre s’han sentit el centre
del món –com de fet etimològicament indica el seu topònim– senten el període de
colonització britànica de la seva costa com una humiliació, i ara aprofiten el fracàs del
model d’unilateralitat dels Estats Units i la crisi econòmica que afecta Occident per
intentar imposar un nou multilateralisme mitjançant la seva bonança econòmica”.
Aquesta és una tesi que també defensen els professors Humphrey i Jin, que parlen de
“l’encert xinès a l’hora de relacionar el neocolonialisme i el neoliberalisme amb el

6. subdesenvolupament africà, fet que afegit a les ajudes educatives instaurades a partir
dels anys 60 i 70 els ha permès guanyar-se el suport de les elits africanes”, un fet que
relacionen amb els principis de la Conferència Àsia-Àfrica de Bandung l’any 1954,
que va certificar una “mútua no interferència en els assumptes interns i el respecte per
la integritat territorial i la sobirania de cadascun dels estats”.
Però fins a quin punt aquesta voluntat de no intervenció no influeix decisivament en
conflictes interns com per exemple el del Darfur al Sudan? Això ho intentarem
analitzar en l’apartat que li dediquem al cas sudanès, però en tot cas és un bon
exemple d’aquesta influència opaca que la Xina ha desenvolupat en un continent que
fins fa uns anys administraven les potències occidentals.
Entre Orient i Occident
Cal analitzar detingudament la redefinició d’aquesta relació de dues bandes d’Àfrica
amb Xina i Occident dins el taulell d’escacs en què sembla haver-se convertit el
continent. El professor Jiang parla d’Àfrica com el tradicional “patí del darrere”
d’Europa, el territori on les antigues potències colonials –bàsicament França i el
Regne Unit– han exercit la seva influència a tots els nivells durant dècades. Una
situació que ha canviat molt ràpidament en els darrers anys per la meteòrica ascensió
xinesa.
Segurament l’exemple més clar el trobem en la lluita pel control dels recursos
naturals, i sobretot pel petroli, a escala mundial. Amb la majoria de jaciments
petrolers d’arreu en mans de països en l’òrbita nord-americana, és la Xina qui ha
liderat la recerca de petroli a l’Àfrica i té, com veurem en el seu cas, el seu principal
proveïdor en Angola.
Per als professors Humphrey i Jin, la “Xina tenia una sensació d’encerclament per
part dels poders occidentals i la ruta per escapar-ne que ha trobat ha estat la d’Àfrica,
que els està permetent competir amb aquestes potències”. Es pot parlar, doncs,
d’alguna cosa més que relacions econòmiques complementàries i suport mutu davant
els organismes internacionals? Pretén la Xina convertir-se en la potència dominant al
continent?
Per als mateixos autors, “les relacions entre els xinesos i Àfrica no depenen del
desenvolupament de la pròpia relació entre ambdues parts, si no de les conseqüències
de les interaccions entre Occident i Xina”. Per la seva banda, preguntats directament
per la qüestió, tan Aldekoa com Bueno no creuen en una voluntat colonial, almenys
en el sentit militar del terme. “Els xinesos són molt llestos. No pretenen donar lliçons
però tampoc accepten que els en donin. Saben què volen i com aconseguir-ho”. I per
això no els cal l’ús de la força.
Sis segles després
Els xinesos van ser els primers exploradors en arribar a Àfrica. Encara en l’època
precolombina, a principis del segle XV l’almirant Zheng He, complint ordres de
l’emperador Yongle, va encapçalar una sèrie d’expedicions per l’Oceà Índic que van
arribar fins la costa del que actualment és Moçambic. Però la falta de cultural colonial

7. de l’imperi xinès i el –en paraules de Rafael Bueno– “panorama tant salvatge que es
van trobar” els va fer tornar al seu territori.
Sis segles després, una altra mena d’expedicions xineses han desembarcat al
continent, aquesta vegada per quedar-s’hi, almenys durant un temps. Els tres casos
que presentem a continuació intenten exemplificar una realitat tan diversa com la del
seu continent.
Xina i Sud-àfrica
El cas de Sud-àfrica, un dels països del grup dels emergents, és especialment
representatiu en les seves relacions amb la Xina al tractar-se del país més
desenvolupat del continent africà (amb el 25% del PIB de tot el continent), però
també el de majors contrastos.
Sud-àfrica porta amb orgull una tradició democràtica i de respecte als drets humans
molt important, establerta amb la culminació del procés colonial en la independència
de la metròpoli anglesa, la figura de Nelson Mandela durant l’apartheid i el govern de
la majoria negra. Si bé la independència del Regne Unit es va declarar el 1961, amb la
creació de la República de Sud-àfrica, el govern va continuar legislant d’acord amb el
règim de l’apartheid i la segregació racial. El 1990 van començar les negociacions
per acabar amb les lleis discriminatòries –el 1993 els blancs accepten ampliar el dret a
vot a la majoria negra–, que duran a la convocatòria de les primeres eleccions
democràtiques de 1994. Nelson Mandela, símbol de la lluita contra l’apartheid, fou
elegit president per majoria absoluta en representació del CNA, partit que s’ha
mantingut en el poder des de llavors.
Sovint anomenat el “país de l’arc de Sant Martí” per la diversitat d’idiomes, cultures i
creences religioses –conviuen 11 llengües oficials en una comunitat d’origen europeu,
indi i mestís–, Sud-àfrica encara pateix grans desigualtats entre grups socials: mentre
les grans fortunes es concentren i les capitals són pròspers centres de negocis,
aproximadament una quarta part de la població es troba a l’atur i milions de sud-
africans negres continuen vivint en la pobresa. En part, aquests problemes són
herència de l’apartheid (en 1994, només un 62% de la població tenia accés a l’aigua
potable, i un 34% a l’electricitat).
En l’actualitat, i tot i estar més diversificada, l’economia sud-africana encara es basa
en l’exportació d’or i diamants com principal font d’ingressos del país, seguida pel
carbó i el platí. Al mateix temps s’impulsa la indústria més poderosa del continent,
que compren des de la transformació agropecuària i mineral fins als sectors
automobilístic, aeronàutic i energètic. En l’actualitat, el govern du a terme una lenta
però vasta reforma agrària que permetrà la devolució de les terres expropiades durant
l’època colonial –el 80% de les cultivables encara estan en mans de la minoria blanca.
Xina és el seu major soci comercial, després d’avançar als EUA l’any 2009.
La relació de Sud-àfrica amb la Xina es basa en l’intercanvi de tecnologia i la
recepció d’inversions directes, primordialment, on els recursos minerals ofereixen
noves oportunitats de negoci per als inversors xinesos. Això permet establir entre
ambdós països una forta connexió que s’estén per assegurar Sud-àfrica com la
plataforma d’entrada de Xina a tot el continent africà, i un suport extra en fòrums
globals. Precisament aquest objectiu de l’estratègia geopolítica va permetre finalment

8. la incorporació de Sud-àfrica al poderós grup dels països emergents, format per
Brasil, Rússia, Índia i Xina (BRIC), després d’un període preliminar de deliberacions
i reserves per part dels experts economistes; Sud-àfrica és quatre vegades menys ric
que Rússia –el més petit econòmicament del BRIC–, mentre que altres territoris, com
Mèxic, són més grans i tenen economies més desenvolupades, però no representen un
valor afegit tan gran com Sud-àfrica pel que fa a les influències internacionals.
Quan els BRIC van decidir constituir-se en organització política entre ells, va ser
possible la seva expansió i inclusió de Sud-àfrica al desembre del 2010. Els BRIC (a
partir de llavors BRICS) aconseguien així guanyar influència en un quart continent,
amb un nou soci que haurà d’exercir d’interlocutor i portaveu provisional de la resta
de l’Àfrica sub-sahariana, mentre que assegurarà l’accés de tots a les matèries
primeres i a nous mercats.
L’estratègia ja havia començat molt abans. Diverses empreses van traslladar i
segueixen traslladant personal per treballar en les inversions sobre el terreny, i això ha
originat les comunitats xineses a Sud-àfrica –formades a l’any 2009 per un total de
200.000 habitants i caracteritzades, com d’habitud, per una integració mínima en la
vida quotidiana local–. Els xinesos immigrats també compten amb un gran suport
financer: el Industrial and Commercial Bank of China va adquirir el 20% de
l’Standard Bank, entitat sud-africana de crèdit, a través de la qual ofereix comptes
corrents en renminbi a clients expatriats. Sud-àfrica serà el primer país on es
realitzaran activitats econòmiques directament en aquesta divisa. Altres bancs xinesos
han obert oficines des de les quals ofereixen crèdits a companyies xineses, amb unes
condicions especials. A més, en els últims anys s’han anat desenvolupant diversos
negocis i acords, al marge de polítiques geoestratègiques, però que també han actuat
de coadjuvants a l’hora de refermar les relacions entre les dues potències fins dur-les
al lloc on són ara. Per exemple, en l’actualitat ja existeix un compromís pel qual Sud-
àfrica supervisa el transport segur de petroli des d’Angola, Gabon i Nigèria cap a la
Xina, ja que gran part del recorregut dels vaixells petrolífers es produeix davant les
seves costes.
També és important destacar la participació xinesa al Mundial de Futbol de Sud-àfrica
2010: en fases prèvies, empreses xineses van dur a terme la construcció de gran part
de la infraestructura i la fabricació de marxandatge. Malauradament, aquesta
participació va ser tan alta que diversos sectors crítics no van tardar a manifestar el
seu descontent per un Mundial que començava a semblar més xinés que sud-africà. El
cas més sonat el va constituir l’empresa xinesa Shangai Fashion Plastic Products
(SFPPC), subcontractada per l’empresari sud-africà que havia obtingut la llicència per
part de Global Brands Group (GBG) per fabricar el marxandatge del Mundial, que
incloïa banderes i tot allò relacionat amb la mascota. GBG va anunciar la retirada de
la llicència quan una auditoria va revelar la contractació de menors d’edat, en
condicions irregulars i amb retribucions per sota del mínim estipulat. L’empresa es va
defensar al·legant que tot era fals i que responia a una reacció airada dels sindicats
sud-africans, indignats davant l’externalització d’una feina que hauria beneficiat part
de la població aturada. No seria el primer cop que aquesta conjunció sinó-africana es
dóna de forma poc diplomàtica: Xina ha seguit en nombroses ocasions la via de la
còpia per desenvolupar tecnologia, especialment infraestructura militar.
Escarmentada, Sud-àfrica s’ha vist obligada a establir mesures de control més fortes,
com l’abonament de quotes per transferència de tecnologia.

9. Alguns sindicats van aconseguir que el govern negociés quotes en la importació de
productes tèxtils xinesos. Allà on la única indústria és l’exportació tèxtil l’entrada de
Xina ha sigut molt perjudicial. L’ex-president Thabo Mbeki ja va advertir que si
Àfrica es limitava a exportar materials a Xina i a importar-ne productes
manufacturats, el continent es veuria abocat al subdesenvolupament. O, el que és el
mateix, a una rèplica de la relació històrica de Àfrica amb els antics poders colonials.
A la localitat sud-africana de Newcastle, les fàbriques tèxtils administrades per
xinesos paguen salaris d’uns 200$ al mes, molt més del que pagarien a la Xina, però
menys que el sou mínim local. Els sindicats han intentat tancar-les, però els
propietaris argumenten que les empreses sud-africanes tampoc respecten el sou
mínim, degut a que és massa alt i no compensa la productivitat. Sense els xinesos,
però, l’atur seria encara més alt: els treballadors admeten que una feina mal pagada és
millor que no tenir-ne cap. Alguns d’ells van arribar a evitar que la policia tanqués la
fàbrica on treballaven després que un sindicat aconseguís un requeriment judicial per
clausurar-la. Si extrapolem aquest cas, trobarem la principal justificació africana
davant les crítiques internacionals sobre la intervenció xinesa: potser es tracta d’una
forma de neocolonialisme econòmic amb una intenció política al darrere, però aquesta
situació, valorada globalment, és molt més beneficiosa que l’estat de les coses
anterior a Xina.
Sud-àfrica és el país del món més afectat per la SIDA, amb un 10% de la població
seropositiva (5,38 milions per una població total de 50 milions d’habitants). Lluny de
trobar-se en una situació de país desenvolupat, la política de desconeixement i
negació de la realitat del govern anterior ha endarrerit una campanya adequada de
tractament i prevenció. Aquest mateix any un tribunal sud-africà va prohibir al govern
la compra d’11 milions de preservatius femenins xinesos a una companyia a la qual
prèviament havia atorgat la concessió per exportar-los, sota el pretext de que eren
massa petits pels sud-africans, de mala qualitat i no homologats per l’OMS. Ni la
corrupció sud-africana probablement implicada en aquesta concessió, ni tampoc la
importància de distribuir preservatius adequats per evitar l’expansió de la malaltia van
impedir que Xina seguís la seva habitual lògica que prima l’interès econòmic per
sobre de l’humà.
Profundament avergonyit pels nivells de pobresa a Sud-àfrica, el cap de l’executiu
sud-africà va elogiar la disciplina política de la Xina en un viatge recent a Beijing, i
va declarar que es tractava d’una recepta amb molt de potencial per aconseguir un èxit
econòmic al seu propi país. Les paraules de Zuma no eren inesperades: les relacions
comercials entre ambdós països han acabat per transcendir fins a la vida política.
Malgrat l’herència lluitadora del poble sud-africà i la voluntat xinesa de no interferir
en els afers interns dels seus socis, s’han produït dos processos paral·lels que han
motivat alguns canvis: per una banda, l’ideal post-apartheid i la política internacional
basada en la defensa dels drets humans s’ha anat deteriorant i perdent cada cop més –
són especialment representatives les relacions d’amistat que Nelson Mandela
mantenia amb la família Gadafi–; per l’altra, la necessitat de Xina de vetllar pels seus
interessos polítics en el Tibet i Taiwan ha fet inevitable imposar certes condicions
sobre els països amb els quals comercia.

10. Per aquest motiu, Xina no va dubtar en exercir pressió sobre Sud-àfrica a l’agost
d’aquest any quan el Dalai Lama, líder espiritual i premi Nobel de la Pau, va
sol·licitar per entrar a Sud-àfrica; la seva intenció era estar present a la celebració del
80é aniversari de l’arquebisbe anglicà i també premi Nobel de la Pau Desmond Tutu.
El Dalai Lama, acusat de líder separatista per Xina, va fugir del Tibet després de la
revolta anticomunista del 1959, i fins aquest any ha liderat el Govern del Tibet a
l’exili, tot i que aquest organisme no està reconegut per cap país.
La diplomàcia sud-africana va seguir les directrius xineses: postergat el tràmit amb
complicacions burocràtiques, el tibetà es va donar per vençut i va excusar
discretament la seva absència, mentre Tutu criticava frontalment al Govern, al que
considerava “pitjor que el govern de l’apartheid, ja que llavors encara es podia esperar
un comportament com aquest”. La indignació de la població es va fer notar, i els
mitjans de comunicació en van fer ressò. Es va crear llavors certa desconfiança vers el
recent aliat econòmic, una mena de desencant i una crítica cap a la direcció que estan
prenent els esdeveniments. No obstant, aquesta situació no deixa de ser un dany
colateral que molts estan disposats a suportar, per tal de mantenir el benefici
econòmic que suposa la inversió xinesa i poder optar a créixer i convertir-se en una
gran potència –la crisi global també ha afectat Sud-àfrica. Malgrat no trobar-se encara
en una situació de dependència de Xina, i que les relacions són massa recents com per
treure conclusions, el conflicte amb el Dalai Lama és un símptoma del camí que s’ha
pres.
El papel de China en el avispero sudanés
Contexto
Al hablar de Sudán debemos tener en cuenta que se trata de un país recientemente
partido en dos mitades: Norte con capital en Jartum, y el Sur con capital en Yuba, que
han oficializado su superación con la reciente independencia conseguida por el Sur en
el referéndum del 7 de febrero de este mismo año y que fue oficializada el 9 de julio,
poniendo fin a la llamada Segunda Guerra Civil sudanesa.
Sudán es un estado creado a raíz de la ocupación británica de la zona que tiene su
inicio formal en la toma de Jartum por parte de sir Herbert Kitchener en 1895 y la
inclusión del país en un condominio del Imperio británico y Egipto. Es uno de los
estados trazados con tiralíneas por las administraciones imperiales que, como en
muchos otros casos en África, incluyeron en unas mismas fronteras a etnias
enfrentadas ancestralmente, sembrando la semilla de muchos de los conflictos que
han desembocado en dos guerras civiles y en la situación de estado fallido actual.
En 1953 Sudán consiguió su independencia y desde entonces apenas suma 10 años de
democracia, alternando golpes militares e irrupción de conflictos, ya que al del Sur
hay que sumar desde principios de este siglo el que se vive en Darfur. El último golpe
militar que sufrió Sudán llegó en 1989 de la mano del teniente-general Omar al-
Bashir depuso a Sadiq al-Mahdi, tras estar tres años en gobierno. Un informe de la
Asociación de Naciones Unidas España le califica de “militar golpista, sin formación
académica ni política y que, según la mayoría de observadores, no fue más que un
instrumento para que Hassan al-Touranbi, lider del NIF, pasara a tomar las riendas del
país y profundizara el proceso de islamización”.

11. Hassan al-Tourabi es el líder del National Islamic Front (NIF), el partido de al-Bashir
y el partido del Estado, una figura en declive a causa de las presión internacional.
Bajo su influencia Sudán aprobó la sharia y la quiso imponer al Sur, donde se
encontraba, aproximadamente, un 30% de su población, que no practicaba el islam,
además, es el Sur donde se encuentran los yacimientos petroleros más importantes del
país.
Hassan al-Tourabi, una figura que ya tenía poder antes de la irrupción de al-Bashr,
está acusado de apoyar al terrorismo internacional por su visión radical de Islam.
La variedad étnica y religiosa del país tiene su correspondencia en los diversos
conflictos que asolan Sudán y en los grupos armados que operan en la zona. Durante
los últimos veinte años en el Sur (mayoritariamente cristiano y animista) actuaba las
guerrilla de Sudan People's Liberation Army (SPLA) con el objetivo de defender a la
población de la “represión y arabización que quiere imponer el norte”. La guerrilla del
Sur consiguió limitar la influencia del Jartum sobre su territorio y llevó el conflicto a
un punto muerto que, ayudado por la presión internacional, ha llevado a una
resolución. El líder del SPLA es el coronel John Garang, formado en EE.UU., y que
llevó el peso de la negociación con el Norte durante las negociaciones de que llevaron
a la hoja de ruta que desembocaría en la independencia del país en 2004 (el protocolo
de Machakos).
En el oeste, en Darfur, otro de los conflictos candentes del país desde el año 2003,
opera la Sudan Liberation Army (SDA), guerrilla negra y sedentaria, en confrontación
con los janjaweed, árabe y nómada, apoyada por el gobierno de Jartum e
indirectamente por China.
A estos grupos organizados dentro del desorden hay que unir guerrillas irregulares
formadas por grupos de combatientes con lazos tribales o bajo el mano de caciques
locales que tienen una autoridad sobre sus territorios.La violencia en los últimos
veinte años ha provocado dos millones de muertos y más de cuatro millones y medio
de desplazados (según la ONU) y ha llevado el país a la falla.
El conflicto de Darfur
En el oeste, Darfur, con una extensión total de 500.000 kilómetros cuadrados y
fronterizo con Chad, que acoge a la mayoría de los refugiados, vive un conflicto
armado desde el año 2003. Hay dos beligerantes bien definidos pero que no son
bloques uniformes, ya que las alianzas trazadas no borran años de rencillas entre los
distintos grupos en liza. La mayor división de Darfur (con 7.000.000 de habitantes) es
la étnica, aunque todos los actores son musulmanes, por un lado están los nómadas de
origen árabe y por otro la población negra, mayoritariamente sedentaria. Aunque este
es un grupo muy fraccionado destacan la tribu de los Fur (de ahí el nombre de la
región), los Massalit y los Zaghawa. La población negra que lucha “contra la opresión
y la situación de abandono de Jartum en la que se encuentra” se agrupa en las
guerrillas de Sudan Liberation Army y del Justice and Equality Movement. Darfur es
la región más depauperada de Sudán y ha soportado en gran parte el peso en cuanto a
tropas se refiere del largo conflicto con el Sur.
El agua y los pastos están detrás de las rencillas entre ambos grupos que hasta 1994 se

12. solucionaban en el seno de un consejo intertribal respaldado por el estado. Sin
embargo, a partir del 94 al-Bashir otorgó más poderes a la población árabe
fomentando una revuelta por parte de la población negra y la emergencia del SLA y el
JEM, para otorgar más derechos a la zona y dotarla de recursos. En 2003 estalló la
guerra, precedida por episodios de extrema violencia por parte de ambos bandos, con
Jartum posicionada claramente en el apoyo a los janjaweed o combatientes árabes
dotados con armamento chino, y con apoyo aéreo por parte de Jartum, principalmente
con aviones chinos y rusos. Al-Bashir considera que este su bando ya que “que
apoyan al gobierno legítimo de Sudán frente a los rebeldes”.
En 2004, con motivo de la conmemoración del genocidio ruandés, Kofi Annan habló
de “genocidio” en Darfur, y en julio de ese mismo año, el entonces Secretario de
Estado estadounidense, Colin Powell, denunció en el Congreso de EE.UU. que se
estaba produciendo un “genocidio” en la zona. En marzo de 2005 el caso llegó al
Tribunal Penal Internacional, que cifró en 180.000 las víctimas del conflicto. El
Consejo de Seguridad de la ONU intentó aprobar una resolución contra Jartum que
incluyera el término “genocidio” en Darfur, pero esta palabra obligaría a actuar, de
modo que China utilizó su derecho a veto, salvando a al-Bashir. Sin embargo, en una
reunión del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas China usó su derecho a
veto para no condenar a al-Bashir.
En 2007 la ONU llegó a un acuerdo: desplegaría soldados de Operación Mixta de la
ONU y la Unión Africana en Darfur (UNAMID) en la zona. Entorno a 26.000. La
resolución contó con el apoyo chino e incluso con la aprobación de Jartum. Sin
embargo, en diciembre de 2008, El secretario general adjunto de las Naciones Unidas
para Operaciones de Mantenimiento de la Paz, Alain Le Roy, se quejaba de la lentitud
en el despliegue de tropas y de la falta de apoyo internacional de la operación “los
esfuerzos de mediación de la ONU y la Unión Africana deben ser apoyados. En
cuanto al mantenimiento de la paz, debemos redoblar los esfuerzos con los
países contribuidores de tropas para acelerar el despliegue”. Las quejas de Le Roy
dan pistas del poco apoyo que recibió la operación.
Aunque no se desplegaran todas las tropas prometidas, actualmente la violencia se ha
reducido según el representante de la misión conjunta de la ONU y la Unión Africana
en Darfur (UNAMID), Ibrahim Gambari,que declaró que "Las víctimas mortales
resultado de enfrentamientos entre el Gobierno (de Sudán) y los rebeldes fue de unas
1.000 personas el año pasado, mientras que éste solo hemos llegado a 300".
La relativa pacificación de la zona no oculta el apoyo velado que Jartum recibió por
parte de China. Que inclumple una y otra vez su política de Estado de no injerencia en
el caso de Sudán.
Este apoyo velado a Jartum tendrá su repercusión en los medios estadounidenses, con
la crítica a China durante la celebración de los Juegos Olímpicos de Pekín de 2008
que empañaron la imagen del gigante asiático en un momento de máxima proyección
internacional. Darfur y la situación del Tíbet fueron los caballos de batalla de los
detractores de la política interna y externa de China, con las asonadas de Richard Gere
que se preguntaba en 2007 “¿Por qué el mundo debería recompensar a la gente que
obviamente ha sido tan mala con su propia población?”. No fueron las únicas críticas
que recibió Pekín. Mia Farrow, en The Wall Street Journal criticó a Steven Spielberg
por su papel de asesor de los JJOO de Pekín, la actriz se preguntaba “¿Es consciente

13. el señor Spielberg, fundador de la Shoah Foundation, que recoge los testimonios del
Holocausto nazi, de que China está financiando el genocidio de Darfur? ¿Quiere pasar
a la historia como el Leni Riefenstahl de los Juegos Olímpicos de Pekín?”, mientras
que en el mismo artículo calificaba el conflicto de “holocausto de nuestro tiempo” y
se preguntaba sobre Spielberg “¿Es que quiere pasar a la historia como el Leni
Riefenstahl de los Juegos de Pekín?”.
Finalmente, Spielberg acabó renunciando a su cargo como asesor de los JJOO por la
política de Pekín respecto a Sudán y Darfur. La respuesta china no se hizo esperar y
fue calificada de “retórica vacía”.
El ministro de exteriores chino, Liu Jianchao se defendió “es comprensible [que se
critice el papel de China en Darfur] si alguien no ha entendido la política del gobierno
chino en Darfur, pero me preocupa que alguna gente tenga otras motivaciones, y eso
es algo que no podemos aceptar”. Respecto a la postura de China la justificó diciendo
que “China está comprometida con la situación humanitaria en Dargur, pero la
retórica vacía no ayudará. Esperamos que la gente relevante será más pragmática”,
afirmó.El episodio se cerró, pero continua siendo uno de los caballos de batalla de los
detractores de China.
Frontera con Chad
Chad es para China un valor importante: país también productor de petróleo, se
encuentra en la órbita francesa y sobre todo vende petróleo a Taiwan. En 2006, la
guerrilla chadiana del Frente Unido por el Cambio (FUC) atacó el Chad desde la
frontera sudanesa (Darfur) para derrocar al presidente del país, el general Idriss Déby,
en el poder desde 1990 y protegido de Francia. El hecho de que el ataque se llevara a
cabo desde suelo sudanés y de que el FUC usara armas y lanzagranadas QLZ87 de 35
mm fabricados por Norinco, empresa de armamento chino, hace sospechar que China
estaba detrás de la operación o era una de las partes interesadas en que se llevar a
cabo. Finalmente, el apoyo aéreo proporcionado por Jacques Chirac y las limitaciones
del FUC permitieron salvar “en el último minuto” la posición de Déby y la influencia
francesa en el Chad. Aunque la operación fallara, meses más tarde China y Chad
llegaron a un acuerdo y el país africano dejó de vender petróleo a Taiwan. Con lo que
China reforzó su posición en el Chad y además cortó un volumen importante de
suministro petrolero a uno de sus rivales de vecindario.
El FUC, que también opera en Darfur, es según Xavier Seuba, de la Asociación de
Naciones Unidas España, un aliado esporádico de Jartum en su guerra contra el SLA
y el JEM.
En el año 2008, el FUC llevó a cabo un nuevo intento de derrocar a Déby, pero de
nuevo la crucial intervención francesa, que tiene tropas desplegadas en el país,
permitió a Déby conservar su puesto, y a Francia continuar teniendo una influencia
preponderante en el país.
Estado fallido
Estado fallido es el término utilizado para aquellos estados que no pueden imponer su
poder en todo su territorio, donde, en función de la zona, un grupo domina sobre

14. otros. Los llamados “estados fallidos”, entre los que aparte de Sudán también se
incluye Somalia, son una preocupación para los países occidentales, en especial
EE.UU. Que temen que estos países sean base de operaciones y formación de grupo
terroristas que puedan fomentar el terrorismo internacional.
En este contexto, el apoyo de China a al-Bashir es crucial para que este se mantenga
en el poder y pueda situarse como interlocutor válido en la escena internacional. A
pesar de que su autoridad sea limitada en su propio territorio, el hecho de que Pekín le
brinde su apoyo le permite continuar en el mando.
China desembarca en Sudán
En 1978 la empresa estadounidense Chevron descubre petróleo en el país, hasta ese
momento, EE.UU. Había tenido una fuerte influencia en el país. El hallazgo provoca
que el régimen árabo musulmán de Numeiri, anterior al actual dictador, refuerce su
control sobre el Sur. En 1983 el SPLA , comandado por John Garang, formado en
EE.UU. Se alza en armas contra el Norte. La relación entre EE.UU. Y Sudán se
enfría. Los estadounidenses acusan a Jartum de apoyar al terrorismo internacional (en
1993 Osama Bin Laden se refugió en el país) y se posiciona en favor del Sur. En 1997
Bill Clinton decreta el embargo contra Sudán lo que provoca la salida del país de la
petrolera Chevron, General Motors y de todas las empresas norteamericanas.
Con una fuerte presión internacional y el boicot del capital estadounidense al país y
una guerra que es incapaz de ganar, al-Bashir se echa a los brazos de los chinos, que
le ofrecen armas, cooperación militar mediante especialistas, y apoyo en la escena
internacional de un país tratado como un paria. Francia, mediante la petrolera Total-
Fina e Irán, mediante apoyo militar y logístico, también boicotearon el bloqueo
impuesto por EE.UU.Que en 1998 llegó a bombardear una instalación sudanesa por
considerar que allí se fabricaban armas químicas.
El principal valor de Sudán es el petróleo y es ahí donde radica el interés de China por
el país. Como ya hemos dicho, el petróleo es uno de los bienes que necesita “la
fábrica del mundo” para seguir con sus planes de desarrollo y para alimentar su fuerte
crecimiento, otro campo en el que China se beneficia de Sudán es en el de las
infraestructuras, con CMIC, una empresa de Hunan, que consiguió en 2007 la licencia
para hacer un acueducto desde el Nilo a la altura de Atbara hasta Port Sudan, o la
presa de Merowe en el Nilo, un proyecto dotado con 1.900 millones de dólares y de
proporciones gigantescas.
Esta presa ejemplifica la situación en Sudán.El país africano la necesita para
abastecerse de electricidad y controlar el cauce del Nilo. Pero las obras suponen el
desplazamiento de unos 50.000 agricultores nubios, que fueron engañados por el
gobierno y que aún no han recibido las compensaciones prometidas. Esto genera
hostilidad por parte de la población local sobre los constructores chinos, de modo que,
en un viaje de Serge Michel en 2008 a la zona, este asegura que incluso hay seguridad
china protegiendo la presa y los oleductos de interés estratégico para China. Este
mismo autor habla de la presencia de entre 10.000 y 60.000 ciudadanos chinos en
territorio sudanés, y de que estos son grupos cerrados que consumen sus propios
productos en la zona y no suelen relacionarse con la población local. Michel afirma:
“Chinos para extrear el petróleo y meterlo después en un oleoducto chino vigilado por

15. milicianos chinos con destino a un puerto construido también por chinos donde el
crudo se carga en petroleros chinos con destino a China. Chinos para construir
carreteras, punetas y una presa gigante que provoca la deportación de decenas de
moiles de agricultores. Chinos que importan su comida para comer solo chino y que,
para los productos frescos, importan campesinos chinos para que los cultiven allí
mismo. Chinos, en fin, para armar a un país que comete crímenes contra la hunidad y
protegerlo sin cesar ante el Consejo de Seguridad”.
Secesión del Sur
El Sur consiguió su independencia en 2011 haciéndose con las bolsas de petróleo más
importantes del país pero sin la infraestructura necesaria para exportarlo y sin acceso
al mar, cosa que sí tiene el Norte. Ya en 2001 Jartum y Garang firmaron en Nairobi
un protocolo de acuerdo para poner fin al conflicto y repartirse el petróleo, pero
Garang murió misteriosamente poco después en un accidente de helicóptero.
La constante presión de EE.UU. Contra Jartum y la influencia de la potencia sobre
Egipto, con el que Sudán tiene su frontera norteña sumado a un proceso mediante al-
Bashir a intentado lavar su imagen han propiciado esta salida de la guerra. Lejos de lo
que pudiera creerse, China, que ha apostado fuerte por el norte desde hace años, tiene
la mayor embajada en Yuba, tal y como nos confirmó el corresponsal de La
Vanguardia en África Xavier Aldekoa, el Sur es muy atractivo para los chinos: “hasta
hace nada sólo tenían 60 kilómetros de carretera asfaltada, es un país por hacer y eso
siempre va a llamar la atención de China”. Por lo tanto China se ha sabido situar en el
nuevo escenario sin perder un estado recién nacido el Sur y con vistas a aumentar su
influencia en el nuevo país y a mantener la que tiene actualmente en el Norte. China
mantiene buenas relaciones con ambos.
Conclusión
Sudán es, según todas las fuentes consultadas, el territorio en el China tiene una
mayor influencia e implicación, fundamentalmente por el aislamiento internacional
que sufrió el país tras el bloqueo de EE.UU. aquello “dejó la puerta abierta” a los
chinos para que consiguieran su influencia actual en el país y los recursos petroleros
del mismo. El petróleo sudanés lo paga China con su apoyo internacional a al-Bashir,
una pieza más de un complicado tablero: mirar hacia otro lado con el tema de Darfur
y proporcionar armas y asesoramiento militar a Jartum le ha facilitado la explotación
de tierras y yacimientos petroleros.
Además, el derecho a veto que China tiene en el Consejo de Seguridad ha ayudado a
al-Bashir a eludir la deshonrosa calificación de “genocida” por parte de la más alta
instancia diplomática del mundo. El genocidio, además, implicaría posibles
represalias por parte de organismos internacionales como el TPI.
Por último, China también muestra sus contradicciones en política exterior en el caso
sudanés: no interviene pero sí interviene. Apoya a un gobierno legítimo en un país
con muchos gobiernos, y que además ha llegado al poder por las armas. En el futuro,
además, el papel que China está adoptando en Sudán le enfrentará a los mismos
problemas que afrontan las otras potencias coloniales. La injerencia en Chad es un
ejemplo claro.

16. Angola, el millor amic de Xina a l’Àfrica?