Revista vertebrats

1. ANIMALANDIA
ELS ANIMALS VERTEBRATS
ALBA FERNÁNDEZ, ALFONS SANTOS, NÚRIA
VÀZQUEZ I SERGI BENITO
GENER 2015
1R ESO
CIÈNCIES DE LA NATURALESA
CURS 2014/2015
2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
3. ELS MAMÍFERS
4. ELS OCELLS
5. ELS RÈPTILS
6. ELS AMFIBIS
7. ELS PEIXOS
8.UNA ANÀLISI CIÈNTIFICA

2. El regne dels animals agrupa organismes plulicel·lulars, eucariotes, amb nutrició heterótrofa, una gran
sensibilitat i capacitat de desplaçament.
Classificació dels animals en funció de la presencia de columna vertebral.
 Animals vertebrats. Són els que tenen una columna vertebral que forma part d’un esquelet
intern o endoesquelet.
 Animals invertebrats. No tenen columna vertebral. N’hi ha que no tenen esquelet i d’altres
que tenen esquelet extern (exoesquelet).
COM SÓN ELS ANIMALS ?
Eucariota signifiqua que
es una cel·lula (amb nucli)
sense paret cel·lular.
Tenen un esquelet intern o endoes-
quelet, del qual forma part la colum-
na vertebral.
Les característi-
ques generals
dels animals:
 Són pluri-
cel·lulars.
 Tenen
cèl·lules euca-
riotes.
 Tenen nutri-
ció heterótrofa.
 Tenen una
gran sensibilitat
 Tenen capaci-
tat de des-
plaçament.
CONILL DE BOSC
4. Els animals vertebrats
1. EL REGNE
DELS ANIMALS
ESTRELLA DE MAR BLAVA
L'exosquelet o millor exoesquele, és l'esque-
let extern que recobreix tota la superfície dels
artròpodes, on compleix una doble funció
protectora i mecànica, proporcionant el suport
necessari per a l'eficàcia de l'aparell muscu-
lar.
CORALLPÒLIPS

3. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
 Endoesquelet
L’ esquelet forma part de la co-
lumna vertebral.
Els vertebrats es clasifiquen en quatre
grups:
Mamífers, ocells, amfivis i reptils.
 Cap, tronc i la cua
Están dividits per cap, tronc i
cua. Tot i que alguns no tenen
cua.
 Extremitats articulades :
potes, ales o aletes.
 Sistema nerviós
Tenen un sistema nerviós molt
desenvolupat.
 Simetria bilateral
El seu cos es pot dividir en dos
parts iguals.
Si obserbem externa ment a un verte-
brar, veurem que es pot dividir en
dues mieitats, dreta i Esquerra, cada
un de laes quals correspon a la imatge
en un mirall de l’altre. És a dir, són
mitats simeèriques.
Això s’anomena simetría bileteral.
Però aquesta simetría tant sols es ex-
terna, ja que la distrivució dels òrgans
a l’interior del cos no es simétrica
En el regne dels animals hi ha tres
tipus de simetría. Per exemple, alguns
invertebrats, com la estrella de mar,
es poden dividir en meitats simétri-
ques per mitjà de diversos plans dife-
rents. Aquest tipus de simetría s’ ano-
mena radial.
Mentre que en els invertebrats podem
trovar diversos tipus diferents de si-
metría (bilataral, radial o, fins itot, no
presenta simetría, com es el cas de les
esponjes), tots els vertebrats presen-
ten unicament simentria bilateral.
-Tots els vertebrats presenten simetria bilateral.
-Simetria bilateral es quan el seu cos es pot dividir per la mitat en dos parts iguals.
-Tots els animals tenen aquest tipus de simetría.
-La simetría només és externa no interna, perquè la distrivucio dels organs es diferent. Hi ha animals
que no tenen simetria bilateral, com ara l’esponga.

4. Com són els mamífers
3. ELS MAMÍFERS
El cos està unit al tronc pel coll i la columna vertebral es prolonga en la
cua. Són els únics vertebrats que tenen orelles.
Tenen quatre extremitats adaptades al tipus de locomoció. En els ter-
restres en forma de pota; en els aquàtics, forma d’ aleta, i en el ratpe-
nat en forma d’ ales
Tenen el cos cobert de pèl que els serveix d’aïllant tèrmic
A l a boca tenen llavis i dents.
Tenen nombroses glàndules om les dorípares, però les glàndules ma-
màries són les més característiques
Com són les funcions dels mamífers
Els mamífers són capaços de mantenir la temperatura del cos constant
i independent del medi que els envolta. Aquest tipus d’animals s’ano-
menen homeoterms
Respiren per pulmons. Tenen una alimentació molt variada. Hi ha ma-
mífers: carnívors, insectívors, herbívors, granívors, etc.
Tenen fecundació interna i les cries es desenvolupen al ventre de la
mare, per això són vivípars.
Les persones son mamífers:
No tenim cua i el cap s’ uneix al tronc pel coll.
Tenim quatre extremitats. Les superiors són els braços i les inferiors són les
cames i la seva funció principal es el desplaçament.
Tenim poc pèl al cos.
Tenim glàndules sudorípares i que la seva funció es refrigerar el cos.
Les dones desenvolupen glàndules mamàries les quals després del part pro-
dueixen llet amb la qual s’alimenta el nadó.
Els nadons són molt indefensos.
Tenim el cervell molt més desenvolupat que la resta de mamífers.
Ens comuniquem per mitjà de llenguatges.
Grups de mamífers
Monotremes
Son ovípars. Tenen
bec, però no tenen
dents
Com l’ornitorinc
Marsupials.
Es desenvolupen a
la bossa marsupial
Com el cangur
Placentaris
Es desenvolupen al
ventre matern
Com el gat
L’ésser humà.
Ex 5 pàg 63
Quina característica dels mamífers dóna nom al grup?
Perquè quan els animals mamífers neixen tots mamen la
llet de la mare.
Ex 6 pàg 63
Busca en els conceptes clau el significat del terme bípe-
de
Bípede: animal que té dos peus o dues potes
Ex 7 pàg 63
Les persones sordmudes no utilitzen el llenguatge parlat
Esmenta altres tipus de llenguatges que fem servir les
persones
Llenguatge esrcit
Llenguatge utilitzant símbols.

5. Com són els ocells
4. ELS OCELLS
Tenen el cos aerodinàmic adaptat a volar. El cap està unit al cos pel coll
Tenen quatre extremitats. Les de darrere tenen forma de pota i están
cobertes d’escates i, en la majoria dels ocells, tenen quatre dits.
Les de davant tenen forma d’ales.
Tenen el cos cobert de plomes. Cada ploma està formada per un eix o
raquis, que s’ uneix al cos pel canó i del qual surten barbes a tots els
costats.
Els óssos són buits això fa que tinguin un cos lleuger per facilitar el vol
Tenen el bec corni i no tenen dents
Com són les funcions dels ocells
Els ocells, igual que els mamífers ,tenen la capacitat de regular la tem-
peratura corporal, són animals homeoterms
Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats d’aire ano-
menades sacs aeris.
Els ocells són ovípars, es reprodueixen per mitjà d’ous
L’alimentació dels ocells és variada i en depèn la forma del bec.
Becs dels ocells
Aligot
Bec corbat i fort
Caça preses i
n’esquinça la carn
Oreneta
Bec curt i de gran
obertura. Captu-
ra insectes men-
tre vola
Bernat
Bec llarg i punxe-
gut. Pesca peixos
en aigües poc
profundes
Ex 8 pàg 64
Quina diferencia hi ha entre la reproducció ovípara dels rèptils i la dels ocells?
Que en la reproducció ovípara dels rèptils no es coven els ous i en la reproducció
ovípara dels ocells es coven els ous
Ex 9 pàg 64
Quines característiques dels ocells els permeten volar?
Que tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar, els ossos són vuits, això fa
que tinguin un cos lleuger per facilitar el vol
Ex 10 pàg 65
Busca en els conceptes clau el significat de corni.
De corn ( banya ) o amb les característiques d’ aquest
Ex 22 pàg 70
Relaciona cada
tipus d’ alimenta-
ció amb un dels
ocells de les
il·lustracions
Ex 23 pàg 70
Copia l’esquema de la ploma se-
güent i escriu el nom de les parts
que hi ha indicades.
Ànec
Bec pla i ample
Filtra aigua i en
reté l’alimemt
Gall
Bec curt i fort.
S’ alimenta de gra
que s’ha de tren-
car.

6. Com són els rèptils?
5. ELS RÈPTILS
Tenen quatre extremitats anomenades potes que sur-
ten del tronc (de les parts laterals) i això fa que s’ha-
guin d’arrossegar per caminar. Les serps, en canvi, no
tenen extremitats.
Tenen escates dures i unides entre si que els protegeix
de la dessecació. Els llangardaixos i les serps muden la
pell. Aquest procés s’anomena exuviació. Les tortuges
a més tenen una closca.
Com són les funcions dels rèptils?
Els rèptils són animals poiquiloterms. Vol dir que no
poden regular la seva temperatura corporal i depenen
del medi.
Respiren pels pulmons i la majoria són carnívors. Cap-
turen les preses amb les dents, tot i que les tortu-
gues tenen un bec corni. Moltes serps tenen verí per
les glàndules connectades als ullals.
Són ovípars amb fecundació interna i la closca dels
ous impedeix que es deshidratin. En algunes serps, l’ou
es desenvolupa dintre la femella. En aquest cas, són
ovovivípares.
Quatre grups de rèptils
OFIDIS:
Serps te-
rrestres i
aquàtiques.
SAURES:
Sargantanes,
llangardaixos,
camaleons i
dragons.
QUELONIS:
Tortugues te-
rrestres i
aquàtiques.
Hi han varies raons que diuen perquè els rèptils d’ara
no són tan grans com els dinosaures.
En primer lloc, en aquell temps hi havia molta més
cantitat d’oxigen, per tant, les coses eren més
grans.
Una altra raó, és perquè el clima era molt diferent,
i al ser més grans podien suportar temperatures ex-
tremes.
També es diu que és per la posició de les potes. Els
rèptils d’ara les tenen al costat, mentre que els di-
nosaures (la majoria) les tenien a una posició com la
dels mamífers. Era difícil que hi pogués haver un és-
ser molt gran amb les potes als costats.
Una altra raó (la menys convincent) era perquè per
sobreviure havies de ser gran.
CROCODILIANS:
Cocodrils i cai-
mans.
Al davant, hi han triceratops. Eren herbívors, igual que
els dinosaures del darrere; els diplodocus.
Els dinosaures. Aquells grans rèptils

7. Com són els amfibis?
6. ELS AMFIBIS
Tenen quatre potes. En les granotes, les de da-
rrere les tenen més desenvolupades i poden fer
salts bastant grans. Tenen la pell humida, fina i
nua. Alguns casos, amb glàndules verinoses. Els
anurs són els amfibis que no tenen cua sent adults.
Un exemple en pot ser la granota o el gripau. En
canvi, els que si que en tenen s’anomenen urodels,
com les salamandres o els tritons.
Com són les funcions dels amfibis?
Els amfibis no poden viure en llocs freds perquè
són poiquiloterms.
La seva pell sempre ha d’estar humida, perquè els
adults hi respiren per allà i per els pulmons. Els
capgrossos respiren per les brànques perquè són
aquàtiques. La majoria són carnívors sent adults.
Els capgrossos són herbívors. La majoria ponen els
ous a l’aigua. Els caprossos són ovovivípares. Els
anurs tenen fecundació externa i els urodels inter-
na. Presenten metamorfosi, és a dir, un conjunt de
transformacions que fan desde que surten del ou
fins que són adults.
A fons: LA METAMORFOSI
La femella
pon els ous a
l’aigua i el
mascle els
fecunda.
De cada ou
surt un
capgròs de
vida aquàtica,
amb bràn-
quies i cua.
Es desenvo-
lupen les potes
i desapareixen
gradualment la
cua i les bràn-
quies.
11. Quin tipus de fecundació tenen les granotes, externa o interna?
Les granotes fan la fecundació externa.
12. Fes una taula amb totes les diferències que hi ha entre un capgròs i
una granota adulta.
13.Busca en els conceptes clau el terme metamorfosi.
La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o
un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament. Aquest
és un procés important i en què es desencadenen una sèrie de proces-
sos hormonals d'activació de diferents gens que provoquen un canvi en
l'estructura general de l'insecte o l'amfibi.
27.Quins avantatges li proporciona a un amfibi la capacitat de poder
respirar per pulmons i a través de la pell?
Que quan està a sota l’aigua pot respirar per la pell, però quan està a fora pot respirar pels pulmons (no
necessàriament).
28. a) B-D-A-C b) En la fase D tenen respiració branquial c) Les granotes mengen insectes i els
capgrossos són herbívors. d) Quan són capgrossos tenen brànquies i cua i són herbívors. En aquesta
temporada, quan escasseja el menjar, es mengen entre ells. Després, els desapareix la cua i les brànqui-
es. Quan ja és adulta, té quatre potes i pulmons i s’alimenten d’insectes.
La granota
adulta és de
vida terrestre,
té quatre potes
i pulmons.
CAPGRÒS GRANOTA
Vida aquàtica Vida terrestre
Brànquies Pulmons
Amb cua Sense cua
Sense potes Amb potes

8. Com són els peixos
7. ELS PEIXOS
Els peixos són fusiformes. Les seves extermitats són aletes., la majoria
tenen aletes dorsals,pectorals,ventrals i una aleta caudal. Tenen el cos
cobert d’escates. En els taurons la pell està coberta de petits denti-
cles. Presenten una línea lateral. Molts tenen una bufeta.
Com són les funcions dels peixos a
Els peixos no es poden regular la temperatura són poiquiloterms.
Respiren per mitjà de brànquies,captant l’oxigen que hi ha dissolt a
làigua . Les brànquies són estructures laminars que están darrere de la
boca protegides per l’opercle. Hi ha peixos que no tenen operce, com
els taurons. Gairebé tots són carnívors.
Són ovípars amb fecundació externa, alguns com la majoria dels taurons
tenen fecundació interna i són ovovivípars
Grups de peixos
Osteics:
Com els barbs,
tenen bufeta nata-
toria l’esquelet ossi,
la boca en posición
frontal i la pell
coberta d’escates.
14 Quina de les aletes d’un peix s’encarega, principalment de propulsar l’animal?
L’aleta que sen carrega principalment de propulsada el peix és: Aleta caudal.
15 Fes una relació de les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis i els peixos osteics. Posa uns
quants exemples de cada grup.
Els condrictis no tenen bufeta natatòria com el Tauró.
Els osteics Tenen la bufeta natatòria com el barb.
29 Els rèptils i els peixos i els peixos tenen el cos cobert de les escates.
Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil i les d’un peix?
Les escates de el rèptils són formades d’escates soldades. I les escates del peix tenen la pell coberta d’escates o de denticles.
Condrictis:
Com el tauro no
tenen bufeta nata-
tòria. Tenen lès-
quelet cartilaginos
la boca en posicio
ventral i la pell
coberta de denti-
cles.

9. 31 Quina és la funció de la closca?
Protegir-se.
32 La closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa. Quina funció té aquesta porositat?
Permetre intercanviar gasos a l’exterior
33 Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptil no els coven.
Quina deu ser la causa d'aquesta diferència
Què els rèptils abandonen el seus fills
34 En el dibuix de dalt a la dreta es representa un ou. És un ocell o d’un rèptil?
És un rèptil.
35 Quines característiques d’un vertebrat pots reconèixer en la formació de la cria del dibuix?
Que el ou per dintre és ple de sang
36 A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel (substància nutritiva). Quina funció té?
Alimenta l’animal
37 A més del sac vitel·lí, dins dels ous hi ha un altre sac associat a l’embrió
Amb quina de les funcions següents creus que pot estar relacionat aquest sac?
Proporcionar escalfor a l’embrió.
38 Amb quina funció dels éssers vius estan relacionats aquests dos sacs?
Amb els rèptil.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
(Fer l’activitat 40)
Forma de les
extremitats
Recobriment de
la pell
Homeoterm/
poiquiloterm
Tipus de respi-
ració
Tipus d’alimen-
tació
Tipus de repro-
ducció
Tenen forma de
potes
Tenen pèl homeoterms Per els pulmons Molt variada Són vivípars
Tenen forma
aerodinàmica
plomes homoterms Per pulmons Molt variada Ovípars
Tenen forma de
potes
D’escates solda-
des
poiquiloterms Per pulmons La majoria car-
nívors
Ovípars
Tenen forma de
potes
Pell humida i
nua
poiquiloterms Per pulmons a
traves de la pell
Fan la metamor-
fosis però quan
són adults són
carnívors
Ovípars
Tenen forma de
aletes
escates poiquiloterms Per brànquies Majoria carní-
vors
Ovípars