revista 1A

1. ANIMALS INVERTEBRATS.
 Joel Santos
 Lluis Haro
 Marta Estany
 Ariadna Solà
Gener 2015
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015
1. Els porífers i els celenterats
2. Els cucs
3. Els mol·luscs
4. Els artròpodes
5. Els equinoderms

2. La majoria són marins, però també ni han d’aigua dolça.
Tene el cos perforat per nombrosos porus, que es comuniquen
per mitjà de Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial qu es
comunica amb el òscul.
Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d’es-
ponja és capaç d’originar una esponja competa.
1– A quina
caracte-
rística del
cos d’una
esponja fa referencia al
nom de polífer?
La carecteística que els
fa dir porífers, són els po-
rus.
2– En què es diferencien
un pòlipi una medusa? En
què s’assemblen?
Es diferencien que uns
están fixats a sota el
mar i les meduses es
mouen, ila assemblança
es que els dos viuen al
fons del mar.
24– Copia el dibuix d’a-
questa esponja i indica-
hi per mitjà de fletxes el
recorregut que fa el co-
rrent d’aigua des que en-
tra fins que surt
Els celenterats
Les anemones, els coralls i les meduses són
celenterats. Són animals aquàtics, gairabé
tots són marins, tot i que les hidres viuen en
aigua dolça.
Tenen simetría radial és a dir que el seu cos
es pot dividir per diversos plans de simetria.
Tenen el cos tou, amb una mica d’obertura
envoltada de tenclacles. L’obertura comuni-
ca amb la cavitat gastrovascular.
 Forma de pòlip: Tenen una forma de sac
tubular, amb l’obertura a l’extrem supe-
rior al cos. Viuen fixats al fons del mar
individualment com les actínies, o agru-
pats en colònies, com els coralls.
 Forma de medusa: Tenen forma de parai-
gua amb l’obertura a l’extrem inferior.
Viuen nedant activament o surant a l’ai-
gua.
*Els polífers
i els celen-
terats són
animals
d’una orga-
nització
molt sen-
zilla, ja que
no tenen ni
òrgans ni
aparells.
Imatge de animal porífer
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS
Imatge animal celenterat
25– En el dibix següent es poden observar di-
versos porífers i celenterats, identifica’ls i si
es un celenterat digues si es un pòlip o medu-
sa.

3. 2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, un cos tou i sense
esquelet.
 Els platihelmints:
Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim,
tou, dividit en segments i sense órgarns de locomo-
ció. No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori.
Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans mas-
culins i femenins. Es poden autofecundar i produei-
xen milers d’ous.
 Els nematodes:
La triquina i els cucs intestinals són nematodes.
Tenen els cos cilíndric, tou, i no està dividit en a-
nells. La majoria habiten en ambients terrestres i
els extrems acaben en punta.
Alguns són paràsits i produeixen malalties als ani-
mals i a les plantes.
No tenen orgàns respiratoris.
 Els anèl·lids:
Tenen el cos tou, cilindric, i dividit en anells. Els
anells tots són iguals això se’n diu metameria.
A la part inferior de cada anell hi ha uns apèndixs
anomenats quetes que contribueixen en la locomo-
ció. Tenen un engruiximent anomenat clitel que in-
tervé en la reproducció. La majoria són paràsits,
els terrestres resspiren pels pulmóns i els aquàtics
per brànquies.
Hi ha espècies que són hermafrodites.
3– Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
Cadascun dels tres grups de cucs té una forma diferent, i no tots tenen anells ni són aquàtics.
4– Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid:
PLATIHELMINTS: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majo-
ria són paràsits, com les tènies.
ANÈL·LID: Grup d’animals invertebrat, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com
per exmple el cuc de terra.
5– Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta caracterís-
tica amb el tipus de respiració.
Doncs que al estar humida l’aire entra suamenta la pell del cuc que ell ateix expulsa el diòxid de car-
boni.
28– Els anèl·lid són grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics oterrestres molt
humits. Justifica a que és degut aquest fet. Perquè tenen uns apèndixs que els conecten per respirar i
aquets apèndixs són sota de la pell.
29– Les fotografíes següents són d’un anèl·id i d’una eruga : identifica quin escadascun, en què s’as-
semblen i en què es diferencien :
El primer es una eruga ja que el segon està a un
lloc humit i ple d’huimtat com els anèl·lids.
Anel·lidEruga

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
-Tenen simetría bilateral.Cos tou dividit
en cap, massa viceral i peu. Peus
musculosos Cos cobert per una conquilla
amb funció protectora son anomenats
Bivalves. La conquilla pot estar formada
per una o dos peces, anomenades
valves. Algunes especies no tenen
conquilla, com els pops i els llimacs.
Com són les funcions dels mol·luscs?
-Respiren per mitja de branquies.
-Alimentacio molt variada.
-Es clasifiquen en 3 tipus:
-Gasteropodes
-Bivalves
-Cefalopodes
El cargol terrestre i el llimac son gastaropodes poden ser
terrestre. Tenen dents petites.
El musclo es un bivalve nom que prove de dues valves, que
formen la conquilla, tots son aquatics i marins.
El pop, el calamar i la sepia son cefalopodes tots son marins.
Tenen el cap ven desenvolupat i tambe tenen tentacles.
Grups de mol·luscs
6.Quines funcions te el peu del mol·lusc?
Té la funció de nedar reptar o excavar.
7.Quines son les parts principals d’un mol·lusc?
Cap, massa visceral i pes.
8.Busca en els conceptes claus el significat d’aquests termes: bivalves,
Cefalòpodes, gasteròpode?
Bivalves dos valves. Cefalòpode sense peus. Gasteròpode dos brànquies.
9.A quin grup de mol·lusc pertanyen les ostres? I perquè ?
La ostra pertany als bivalves perquè te una conquilla i es sosten a les roques.
El musclo es un
bivalve que viu
fixat a les
roques. Gairebe
tots son marins.
El pop es un
Cefalòpode que en
cas de perill
despren tinta.
El cargol es un
Mol·lusc terrestre
amb una
conquilla.

5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
 Presenten simetría bilateral.
 Tenen exoesquelet
 Tenen apèndix ariculats
 Dividit en 3 zones:
 Cap
 Tòrax
 Abdomen
Com són les funcions dels artròpodes
Els artropodes tenen una alimentacio molt variada i relacionada amb la seva manera de viure.
Hi ha artropodes carnívors, herbivors, carronyaires etc..
La majoria dels artropedes tenen sexes separats, i els mascles i les femelles son diferents.
Son ovipars i la fecundació sol ser interna. En alguns artropodes, de l’ou neix una larva. Que
despres d’un proces de metamorfosi es converteix en adult.
Per creixer s’han de despendre de l’esquelet extern i n’han de formar un de nou. Aquest proces
rep el nom de muda. Les mudes se suceixen diverses vegades al llarg de la vida animal.
El artròpode en aquest cas
l’abella, el seu co esta format
per: ales, potes, abdomen,
Torax, abdomen, cap, antenes.
10.Busca en conceptes claus l’origen del terme artròpode.
Grup d’animals vertebrats que esta recobert de un exoesquelet.
11.Quina funció te l’exosquelet dels artròpodes?
Evita la descescacio del cos. I també el protegeix.
12.Per que els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena
aquest procés.
Perque an de canvia el exoesquelet i el procés de canviar la muda s’anomena
metamorfosi
Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat son artròpodes. Constitueixen
el grup més nombrós d’animals en el món. Actualment es coneixen més de un
milió d'espècies.

6. Com són els rèptils
Els insectes
Un saltamartí, escarabat, una papallona i
una mosca són insectes. Els insectes han
desenvolupat adaptacions molt diverses i
han ocupat tots els ambients.
Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compos-
tos, dos o tres ocels i un parell d’antenes
amb funció olfàtica i táctil. L’estructura de la
boca és molt variable, i depèn del tipus d’ali-
mentació del animal.
Aparells bucals dels insectes
Boca mas-
tegadora
(formiga)
Boca
xucladora
(papallona)
Boca mas-
tegadora i
llepadora
(abella)
Metamorfòsi de la papallona monarca.
De cada ou que ha posat la femella,
neix un larva, anomenada eruga.
L’eruga després d’un temps de creixe-
ment i maduració, passa per una fase
nimfa, en la qual s’embolcalla dins
d’un capoll, que rep el nom de crisàli-
de, i expreimenta un seguit de canvis
fins qu es converteix en papallona.
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
13. Perquè tenen 6 potes.
14.Per uns tubs ramificats anomenats traquees.
29. A) la fotografía A es l’eruga i la B es l’anèl·lid. B) tots dos s’arrosseguen i es diferenncien
perque un fa la metamorfosi i l’altre es queda en forma de cuc.
37. a) artròpode, b) insecte, c)insecte, d) crustacis
Boca pica-
dora i
xucladora
(mosquit)

7. Els aràcnids
Ùna aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids.
Gairebé tots són terretres i solen viure en zones
seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions: elcefalotòrax
i l’abdomen. Al cefalotórax tenen dues quelícers,
que els serveixen per menjar, dos pedipals, amb
funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.
Respiren per les traquees. La major part són car-
nívors.
Tenen els sexes separats. N’hi ha que són oví-
pars, altres vivípars també ovovivípars.
Els crustacis
Un llamàtol, una gamba són crustacis. Gairebé
tots són marins, pero també hi ha d’aigua dolça.
Tenen el cos dividit amb el cap, el tórax i l’abdo-
men i en molts casos el tórax esta unit formant el
cefalotórax.
Tenen dos parell d’antenes, un parell d’ullls i man-
díbules mastegadoras. Al torax tenen cinc parells
de potes.
Respiren per brànquies. Tenen una alimentació
molt variada.
Són ovípars.
El primer
aparelll de
potes de ls
crancs aca-
ba en forma
de pinces.
15. Serveixen per menjar.
18.Un cent peus te només un parell de
potes i un milpeus té dos parells.
Els miriàpodes
Són artròpodes terrestres que
viuen en llocs humits.
Tenen el cos allargat format pel
cap i el tronc. Al segment po-
den tenir un parell de potes,
com el cas del centpeus o dos
parells com el milpeus.
Respiren per traquees. Tenen
una alimentació variada.El milpeus es
un miriapo-
des que s’en-
rotlla per de-
fensar-se

8. Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
 Tenen una simetria radial, mennys les larves.
 Tenen el cos de forma arrodonida.
 Presenten un esquelet intern.
 No tenen un cap diferenciat.
Com són les funcions dels equinoderms
 Es desplacen per mitjà de l’aparell ambulacral.
 Respiren a través de la pell.
 Són animals carnívors.
 Presenten sexes separats.
 Tenen fecundació externa.
 Fan la metamorfosi.
 Alguns, com l’esstrella de mar, tenen una gran
capacitat regenadora.
Grups d’equinoderms
Asteroïdeus.
Estrelles de
mar.
Busca en els conceptes clau el significat del terme
equinodrem.
Equinodrems: grup d’animals invertebrats de sime-
tría radial coberts de plaques i espines. Es despla-
cen gràcies als peus ambulacrals que tenen.
Equinïdeus.
Garotes o
eriçons de
mar.
Ofiuroïdeus.
Flses estre-
lles.
Hoolotu-
rioïdeus. Co-
gombres de
mar.
Crinoïdeus.
Clavellines o
lliris de mar.

9. A fons
Els insectes constitueixen el grup més nombros d’espècies i d’individus més
nombros.
Himenòpters.Tenen
dos parells d’ales
membranoses, tot i
que alguns no en te-
nen.Viuen en societats
organitzades.
Dípters. Tenen un parell
d’ales membrano-
ses.Les exteriors man-
tenen l’equilibri quan
volen,anomenats
balancins.
Coleòpters. Tenen dos
parells d’ales.L’aparell
bucal és mosseguador
i masstagador
Dermàpters.Tenen les
ales anteriors molt
curtes i les postariors
molt grosses i mem-
branoses.
Ortòpters.Tenen dos pa-
rells `d’ales,les ante-
riors endurides i les
posteriors plegades.
Heteròpters. Tenen
dos parells d’ales. La
boca està adaptada
per perforar i xuclar.
Lepidòpters. Tenen
dos ales membranoses
amb ecates. L ‘aparell
bucal és xuclador, i
està enrollat en estat
d repòs.
Odònats. Tenen dos pa-
rells d’ales estretes,
grosses i membrano-
ses. L’aparell bocal és
mastagador
Sifonàpters. No tenen
ales. Potes adaptades
al salt. La boca és
xucladora i està adap-
tada per perforar la
pell