1. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 1
100
propostes
per millorar
la competència
en el coneixement
i la interacció
amb el món físic.
Habilitat per interactuar amb el món físic,
tant en els aspectes naturals com en els
que genera l’acció humana, de manera
que faciliti la comprensió d’esdeveniments,
la predicció de conseqüències i l’activitat
dirigida a la millora i la preservació de les
condicions de la pròpia vida i de la resta
dels éssers vius.
Fitxes fotocopiables
Banc d’activitats
Estratègies per a un aprenentatge eficaç
Suggeriments didàctics

2. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 2
El llibre 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic forma part del projecte Competències i és una obra col·lectiva concebuda,
creada i realitzada pel Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana,
sota la direcció d’Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.
En aquest projecte hi han col·laborat els professors:
Casilda Bárcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarró, Javier López, Juan Ignacio Medina,
Elena O’Callaghan, Maite López-Sáez, Inmaculada Díaz, Ana María Rodríguez, Adela Rodríguez i Martín Varela.
Programes especials:
Mètode d’ortografia NLP: Daniel Gabarró Berbegal
Mètode de resolució de problemes: Javier López Apesteguía
I la col·laboració dels nens Lola de Marcos i Pedro de Marcos i dels alumnes de 3r curs
d’Educació primària de l’escola San José, de Sevilla.
Projecte i edició: José Luis Alzu
Disseny i maquetació: ARTI*MAGOS (Malena F. Alzu) i Fotoletra, SL
Il·lustració: ARTI*MAGOS (Esther Pérez-Cuadrado) i Esther Lecina
Correcció: Fotoletra
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografia: A. Brandi; GARCÍA-PELAYO/Juancho; J. C. Muñoz; J. M. Borrero; Michele di Piccione;
O. Boé; P. Esgueva; P. López; R. Manent; S. Cid; S. Padura; DIGITALVISION; EFE;
EFE/KEYSTONE PRESS AGENCY LTD/Schulz; FOAT; LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz;
MUSEUM ICONOGRAFÍA/J. Martin; OBAC ARXIU FOTOGRÀFIC; PAISAJES ESPAÑOLES;
INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; KUNSTHISTORISCHES MUSEUM, VIENA;
MATTON-BILD; MUSEU DEL TRANSPORT, NÜREMBERG; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;
ARXIU SANTILLANA
© 2008 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica).
08005 Barcelona
Imprès per
CP: 942583
Dipòsit legal:
Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, dis-
tribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels
titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir
un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal).

3. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 3
Presentació
Les 100 propostes per millorar la competència
en el coneixement i la interacció amb el món físic
Aquest projecte reuneix una sèrie de suggeriments, propostes i activitats dirigides a millorar
la competència en el coneixement del món físic. Les propostes, inserides en el procés d’ense-
nyament/aprenentatge, tenen una doble dimensió, ja que són complementàries i alternatives.
Són complementàries perquè, aplicades juntament a l’activitat habitual que realitza el pro-
fessor i als recursos que ofereixen els llibres de text i altres materials didàctics, suposen una
nova aproximació als objectius escolars del cicle: estan enfocades cap a l’aplicació dels conei-
xements a contextos i situacions de la vida quotidiana.
Són alternatives perquè el conjunt de propostes, tot i que estan orientades a la consecució
dels objectius curriculars, plantegen l’activitat des d’un altre punt de vista, de manera que
obren la porta a una manera diferent d’ensenyar i aprendre.
El lloc de les 100 propostes
dins del procés didàctic
Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic se situen en
l’àmbit en el qual el professor experimentat, coneixedor de l’àrea i de les característiques dels
alumnes, desitja utilitzar un recurs diferent. A vegades, per tal que els alumnes més endarre-
rits s’apropin als objectius bàsics; altres, per reforçar l’aprenentatge amb activitats que enlla-
cen amb la vida diària, i d’altres, perquè desitja començar la classe o acabar-la amb una acti-
vitat breu però plena d’interès, en què ell i els alumnes tinguin la sensació que han aconse-
guit l’objectiu en totes les dimensions.
En què consisteixen les propostes
Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic es presenten
com 100 fitxes independents. Cada una respon a un dels quatre tipus de fitxes que hem dis-
senyat per a aquest quadern: tres destinades al professorat i una per als alumnes. Aquests són
els tipus de propostes:
1. Proposta suggeriment (S). Es tracta d’un conjunt d’idees pràctiques que permeten al pro-
fessorat enfocar la matèria o un programa concret de manera que l’aprenentatge sigui eficaç.
Proposarem tècniques per estimular la curiositat científica, per conèixer els éssers vius i clas-
sificar-los, estratègies per despertar l’interès cap a diferents facetes de l’entorn o trucs per
reconèixer la dimensió històrica de les nostres vides.
3

4. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 4
2. Proposta model (M). Es tracta d’una estratègia de treball o d’un truc que, tot i que té
com a destinataris finals els alumnes, s’ofereix al professorat perquè ho transmeti mitjançant
les explicacions.
3. Proposta banc d’activitats (B). És una fitxa dirigida al professorat en què es presenten
una sèrie d’activitats monogràfiques que el mestre o la mestra lliurarà o dictarà als alumnes
en el moment que ho consideri oportú.
4. Proposta d’activitats per als alumnes (F). Són fitxes fotocopiables que es lliuraran als
alumnes perquè resolguin un problema, un exercici o una activitat. Aquestes fitxes estan iden-
tificades per la banda vertical amb fons blanc i per la lletra F situada al costat del número de
la fitxa.
De professor a professor
Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic han estat
redactades per professionals de l’educació que porten molts anys fent classe a Cicle mitjà
d’Educació primària. Han aplicat les estratègies i els trucs i han seleccionat els que els han
donat millors resultats.
Contingut i organització de les propostes
Totes les propostes fan referència a continguts del currículum corresponent a Cicle mitjà
d’Educació primària. Estan organitzades per blocs seguint el programa oficial. Al principi de
cada bloc, juntament amb el títol, es presenta la competència bàsica corresponent redactada
en termes dels criteris d’avaluació curricular. A continuació, detallem l’índex de propostes per
a aquest bloc i s’identifica el tipus de fitxa. En aquesta disciplina hi ha els blocs següents:
L’entorn i la seva conservació.
El món dels éssers vius.
Les persones i la salut.
Persones, cultures i societats.
Canvis i continuïtats en el temps.
Matèria i energia.
Entorn, tecnologia i societat.
Connexions amb altres àrees.
Si bé és veritat que totes les propostes van lligades al currículum, aquest material no pre-
tén ser un llibre paral·lel ni un quadern d’avaluació. S’han seleccionat els continguts essen-
cials de cada programa i s’ha donat més importància a aquells aspectes instrumentals en què
els professors coincideixen que és més difícil arribar a tots els alumnes. Per això en aquest
quadern, que fa referència a la competència en el coneixement de l’entorn, es dóna més
importància a l’orientació en l’espai, a la classificació dels éssers vius o a la introducció a la
història, i s’hi ofereixen més propostes.
4

5. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 5
1. L’ENTORN
I LA SEVA CONSERVACIÓ
Competències bàsiques
1. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç de reconèi-
xer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les
relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima,
vegetació ...) i les formes de vida i actuacions de les perso-
nes, valorant l’adopció d’actituds de respecte per l’equilibri
ecològic.
Índex
1. Coneixem l’espai on vivim? (S)
2. Senyals d’identitat. (F)
3. On era en Tro? (F)
4. Tens un mapa a mà? (F)
5. Em moc pel meu barri. (F)
6. On viuen els teus amics? (F)
7. Observem el nostre sòl. (M)
8. Trucs per fer un croquis i interpretar-lo. (F)
9. Notícies sobre l’aigua. (B)
10. Plou molt o plou poc? (M)
11. Destinació: la platja! (F)
12. Això es pot millorar. (F)
13. Quin temps fa? (F)
14. On és el nord? (M)
15. Una manera senzilla d’entendre el relleu. (F)
16. Estudiar geografia en les fotografies. (F)
17. Un paisatge interessant. (F)
18. Història d’un paisatge. (F)
19. On ho puc veure? (F)
20. Supertest sobre l’entorn. (F)
5

6. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 6
Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de l’entorn.
DATA NÚM DE FITXA OBSERVACIONS
6

7. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 7
Orientacions per a l’estudi del medi
Coneixem l’espai
on vivim? 1 S
L ’ E N T O R N
L’estudi del medi en aquesta àrea recull un gran Utilització dels mitjans
nombre de conceptes, definicions, procediments de comunicació
i treballs de recollida de dades. L’observació del
En el nostre temps és estrany un dia en què no
sòl on desenvolupem la nostra vida, l’orientació
aparegui a la premsa, la ràdio o la televisió algu-
en l’espai, els conceptes geogràfics sobre for-
na notícia sobre les actuacions de les persones
mes del relleu, hidrografia, clima, qualitat dels
en l’entorn i en el medi ambient. Seleccioneu les
recursos naturals, aire i aigua... són continguts
notícies que poden interessar els alumnes i dedi-
determinats per objectius sistematitzadors junta-
queu uns minuts a la setmana per presentar la
ment amb l’observació i la reflexió pel que fa
informació i orientar-ne les opinions.
a l’acció de les persones –positiva o negativa–
sobre la natura. Les imatges de viatges i excursions
Sens dubte, en el Cicle mitjà, cicle de consoli-
dar coneixements i descobrir-ne de nous i de Aprofitem les imatges d’un viatge familiar que
noves formes d’aprenentatge, els objectius curri- portin els alumnes per fer comentaris sobre el
culars plantegen la construcció d’una base im- paisatge, el clima, els canvis...
prescindible on se sostenen nous aprenentatges. En aquest cicle, els alumnes han d’acabar amb
una idea, molt senzilla però clara, de l’entorn on
viuen. Quan sigui oportú, amb el quadern a la
mà, hem de conduir els nens a conèixer les prin-
cipals característiques dels carrers i els edificis,
del barri, la població, el paisatge o els canvis
atmosfèrics relacionats amb el clima del lloc.
En el procés d’ensenyament/aprenentatge d’a-
quest bloc de continguts cal procurar no caure
en dos errors: un és la dispersió d’idees motiva-
da pel gran nombre de temes que s’hi tracten, i
l’altre, l’excessiva atenció als aspectes concep-
tuals en detriment dels procediments (compren-
sió dels textos, tècniques d’orientació, lectura
d’imatges, lectura de mapes, interpretació de
Els descobriments personals
gràfics, tècniques de recollida de dades...). I en- Procureu que els alumnes interioritzin la idea
cara seria més greu oblidar-se que estem estu- que en aquests temes sobre el medi ambient en
diant quelcom que ens implica directament: és saben molt, tant del que és a prop com del més
el nostre sòl, és el nostre aire, és el nostre clima. allunyat. No es tracta d’una assignatura abstrac-
Aquesta apreciació ens porta a seleccionar con- ta i estranya. I, també, que poden descobrir mol-
tinguts, a jerarquitzar-los, a integrar-los amb ins- tes coses que abans no coneixien. Ajudeu-los a
truments d’aprenentatge que posin els alumnes fer petits treballs d’investigació en què hagin
en contacte amb la realitat. d’utilitzar algun document o alguna font.
7

8. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 8
F
2 Senyals Nom:
d’identitat Data:
Recurs per identificar les característiques mediambientals de l’entorn
L ’ E N T O R N
1 Pensa com és el lloc on vius i marca la resposta correcta. Després, completa
la teva fitxa de l’escola.
És en un poble. És en un barri gran. És en un lloc pla.
És en una ciutat. És en un barri petit. És en un lloc amb pendents.
Hi passa un riu a prop. Hi ha molts arbres. El terra és d’asfalt.
No hi passa cap riu. Gairebé no hi ha arbres. El terra no està asfaltat.
La meva casa és alta. L’escola és gran. L’escola té arbres.
La meva casa és baixa. L’escola és petita. L’escola no té arbres.
• La meva escola es diu
• És al carrer
• A la població de
• De la comarca de
8

9. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 9
On era
3 F
Nom:
Data: en Tro?
Estratègies per recordar l’orientació en l’espai
L ’ E N T O R N
Aquest cap de setmana vaig anar amb la Mercè i en Pau a la granja dels seus avis.
Vaig ajudar a portar aigua als cavalls i a fer altres coses. Vaig intentar fixar-me bé en tot
per poder explicar-ho a casa.
1 Observa atentament el croquis de la granja. Situa’t al costat del personatge
del mig i observa tot el que veus i on està situat.
2 Tapa el dibuix amb un paper i respon oralment aquestes preguntes
i les que et facin els companys.
a) Què es podia veure a la granja?
b) En quina direcció era el cavall Tro?
c) En quina direcció s’havia d’anar per anar a buscar aigua a la font?
d) En quina direcció hi havia el cobert per a les màquines?
e) Què hi havia darrere teu?
9

10. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 10
F
4 Tens un mapa Nom:
a mà? Data:
Estratègies per comprendre la representació de l’espai en un mapa
L ’ E N T O R N
L’Ismael té curiositat per conèixer la rodalia de la seva població.
Ha agafat aquest mapa de la biblioteca. Quina informació en podrà obtenir?
1 Observa el mapa i respon les preguntes.
N-502
l’Espluga
serra Gran
12
CL 501
Santa Creu
3
Sant Bernat
9
Sant Pere
N-502 8
Can Tomàs
7 10
CL 501 la Figuera
22 Quatre
Camins 9
Vistabella
CL 501 17 la Torre
del Comte la Clota
AV-910
a) Quina classe de mapa és?
d’indrets turístics de carreteres de rius i muntanyes
b) Quines dues coses es poden conèixer per mitjà d’aquest mapa?
Per on passen les carreteres.
Les distàncies entre poblacions.
Els passos de vianants.
c) Per quines poblacions passa la carretera N-502?
d) Quants quilòmetres hi ha entre Sant Bernat i Quatre Camins?
e) Encercla en vermell el tram en què hi ha més revolts. Per què creus que n’hi ha?
Perquè puja una muntanya.
Per fer més curt el trajecte.
Perquè sigui més amè.
10

11. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 11
5 F
Nom:
Em moc pel
Data: meu barri
Interpretar els termes de l’orientació en el plànol
L ’ E N T O R N
1 Observa el plànol del barri on visc. A veure si encertes on hi ha algunes
coses...
carrer de Sant Cristòfol
MERCAT
passeig de Pau Casals
carrer dels Fusters
carrer dels Pintors
carrer de l’illa de Mallorca
carrer dels Ferrers
e la
MUSEU ad
Fon
pl aç
t
passeig de les Muralles
AJUNTAMENT ESCOLA
a) El parc és davant de la porta principal de l’ajuntament.
• Pinta de verd l’espai que ocupa el parc.
b) El garatge de casa meva té l’entrada en l’angle que formen el carrer
de Sant Cristòfol i el carrer dels Pintors.
• Pinta el garatge de vermell.
c) El forn de pa és en l’angle oposat a l’entrada del garatge.
• Marca el forn de pa amb una creu.
2 Aquest és el camí que faig per anar de l’escola a casa meva.
Ressegueix-lo amb una línia de color blau.
Surto de l’escola i agafo el carrer dels Fusters. Giro a l’esquerra i després a la dreta.
Entro a la plaça de la Font i hi passo per la dreta. Després, giro a l’esquerra
i passo davant de la porta del mercat. A continuació giro a la dreta i entro
a l’esquerra a l’edifici situat en el centre de l’illa de cases.
11

12. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 12
F
6 On viuen Nom:
els teus amics? Data:
Utilitzar les coordenades per trobar un carrer i una casa
L ’ E N T O R N
L’Òscar va fer una llista amb les adreces dels seus amics. Com que no sabia on era cada
carrer, va consultar una guia de carrers i va obtenir aquest resultat.
1. Joan Vives: carrer de Bolaño, 43. E-2 3. Gemma Ortiz: carrer dels Tarongers, 25. B-3
2. Susanna Olivera: plaça de la Constitució, 6. F-5 4. Emili Siñériz: carrer de Góngora, 8. C-4
1 Estudia el mapa de la ciutat i escriu el nombre de cada amic en el lloc
on és casa seva.
N
carre
r Abr
0 E
il
s
iptor
Escr
S dels
uda
aving
ño
Bola
r de
carre
carrer d
els Taro
a
Poem
r del
carre
ngers
ora
óng
deG
rer
car
carr
er S
one
ó
uci
stit
t Am
n
carrer d
Co
de la
orós
ça
pla
els Cas
tanyers
carrer de les Muses
lit
l’Ob
er de
carr
12

13. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 13
Conèixer les característiques del sòl
Observem
el nostre sòl 7 M
L ’ E N T O R N
El sòl de l’entorn Observacions
És interessant fixar l’atenció en el sòl o «terra» Dicteu als alumnes les preguntes de la llista se-
que trepitgem, i a més a més és un objectiu d’es- güent que us semblin més apropiades.
tudi de les ciències en el Cicle mitjà d’Educació On és el tros de sòl que observaràs? Com és i de
primària. El sòl, considerat d’aquesta manera, és què està format?
l’espai en què es desenvolupa la nostra vida, la
• És tou i està format per sorra fosca?
de molts animals i de totes les plantes silvestres.
• És dur i està format per sorra clara?
Encarregarem als nostres alumnes que iniciïn
• És molt dur i està format per pedres?
una observació del sòl de l’entorn on viuen i
• És molt dur i està recobert de ciment?
anotin què hi veuen en una secció del quadern
• Normalment està humit o sec?
de camp.
El quadern de camp
Es tracta d’un quadern senzill, de mida petita i
amb fulles de quadrícula. Els alumnes hi anota-
ran les diverses coses que observen en el seu
entorn, faran dibuixos senzills o croquis de
situació, hi enganxaran fulles o flors seques i
altres restes que recullin del sòl.
Si en aquest sòl creixen algunes plantes.
• Són silvestres o conreades?
• Quina forma i quin color tenen?
Si en el sòl viuen alguns petits animals.
• Cucs de terra, formigues, altres invertebrats...?
Observació del sòl • Què passa en el sòl quan plou? I quan el sol
Encarregueu a cada grup d’alumnes que selec- escalfa molt?
cioni un tros de sòl de l’entorn no superior a
4 m2 i que a sobre hi facin les observacions i for- Hipòtesis
mulin diverses hipòtesis:
• Què passarà si cavem en el sòl? Què hi
podrem trobar?
• Si el sòl sempre està embassat, hi haurà
animals o plantes?
• Quina planta podríem cultivar en aquest sòl:
un arbre, una herba, un arbust? Què hauríem de
fer per tal que creixi bé?
• Com serà un formiguer per dins?
13

14. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 14
F
8 Trucs per fer un croquis Nom:
i interpretar-lo Data:
La representació de l’espai
L ’ E N T O R N
1 Observa el croquis que ha dibuixat la Irene sobre un lloc per jugar.
Després, respon les preguntes.
8p
as
s
es
20 passes
s
sse
TRESOR
pa
5
2
15 passes
a) Quin lloc dibuixa com a més important?
b) Quin és el lloc més allunyat del més important?
c) A quina distància hi ha l’arbre sec de la font?
d) Inventa’t algun detall i dibuixa’l en el croquis.
2 Dibuixa un croquis per mostrar als teus companys el lloc on jugues a casa
teva.
14

15. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 15
Reflexions sobre l’aigua a partir de notícies
Notícies
sobre l’aigua 9 B
L ’ E N T O R N
L’aigua sempre és notícia Problemes i solucions
Amb certa regularitat sentim notícies o rebem El gener del 2008 s’informa que l’escassetat de
informacions sobre l’aigua potable. Gairebé pluja crea problemes greus en algunes comar-
sempre es tracta de notícies dignes de tenir en ques de Catalunya. Els pantans tenen poca aigua
compte i de vegades són notícies de caràcter i s’intenta resoldre el problema ja sigui traient
alarmant. No obstant això, estem tan acostumats aigua amb vaixells cisterna des de fàbriques que
a comptar fàcilment amb aquest bé escàs que converteixen en aigua potable l’aigua del mar o
ens costa fer els canvis de costums que aquestes bé fent un gran transvasament des de França.
informacions ens haurien de suscitar.
Els alumnes han realitzat estudis sobre l’aigua, Debats
la necessitat que en tenim, procedència, escasse- A partir d’aquestes informacions feu que els
tat, risc de contaminació, etc., i no sempre inte- alumnes, en petits grups, facin alguns debats
rioritzen les raons últimes de la seva valoració. basats en aquestes preguntes:
Utilitzem les informacions següents per fer que Per què es construeixen embassaments? Amb
pensin ells mateixos, debatin i arribin a conclu- quina aigua s’omplen els embassaments? On va
sions raonades sobre aquest tema. l’aigua dels embassaments? Què passa quan els
embassaments es queden buits? Què es pot fer
perquè els embassaments no es buidin? Què
diuen els diaris de com estan ara els embassa-
ments de Catalunya: molt plens, a mitges,
buits...? Com es pot aconseguir que regions del
nostre país amb escassetat d’aigua puguin tenir
la que necessiten?
Algunes xifres Quina diferència hi ha entre l’aigua de l’aixeta
• El cos humà, en situacions normals, necessi- i l’aigua embotellada? Amb quina aigua s’omplen
ta diàriament uns 2 litres d’aigua. La rep princi- les ampolles d’aigua? Quan és millor beure aigua
palment per mitjà de la beguda i també d’altres embotellada? Quan és millor beure aigua de l’ai-
aliments que contenen una quantitat notable xeta? Què passa amb les ampolles de plàstic de
d’aigua. l’aigua?
• Es considera que en el món hi ha més de Hi ha jardins en què hi ha un cartell que diu:
1.000 milions de persones que no disposen d’ai- REG AMB AIGUA RECICLADA. NO POTABLE. Què vol dir?
gua potable. L’aigua reciclada es pot beure? Quines aigües es
• Segons les últimes estadístiques, cada any poden reciclar? Quin ús es pot fer de l’aigua
augmenta un 12 % el consum d’aigua embotella- reciclada?
da. En alguns països, com per exemple els Estats
Units, la meitat de la població només beu l’aigua
embotellada.
• L’escassetat d’aigua origina desnutrició i mol-
tes malalties mortals a països on no hi ha aigua
o està mal distribuïda. Centenars de milers de
nens moren cada any a causa de l’aigua.
15

16. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 16
M
10 Plou molt
o plou poc?
Utilitzar instruments d’observació i mesura i plantejar experiències amb esperit científic
L ’ E N T O R N
És important saber quanta aigua Construïm un aparell
ha caigut en un dia de pluja? per mesurar la quantitat
Construir un pluviòmetre, prendre dades de
d’aigua de la pluja
les precipitacions i anotar-les en un registre són Amb material reciclat ajudem els nostres alum-
activitats que criden l’atenció als alumnes de nes a construir un pluviòmetre.
Cicle mitjà. Hem d’aprofitar aquesta motivació 10 cm
espontània per aprofundir una mica en el sentit
de l’activitat: conèixer la utilitat del mesurament,
reflexionar sobre la unitat de mesura i exercitar-
embut
se en el mètode científic de predicció i explica-
ció de fenòmens i formes de vida. goma
Mai plou a gust de tothom
Cada mil·límetre
Posem els nostres alumnes en situació. Els d’aigua en l’ampolla,
regle en
diem: un dia de maig en què el cel està total- mil·límetres representa 1 litre
ment clar, un grup de persones fa preguntes i d’aigua en el
alguns comentaris. Podries respondre les seves terreny.
ampolla
preguntes i explicar els comentaris? transparent
1 metre quadrat
10 cm
Registrem les dades
En una setmana plujosa col·loquem el pluviò-
metre al pati, lluny de l’edifici, i cada dia ajudem
els nostres alumnes a prendre i registrar les
dades en una cartolina preparada.
Setmana de ... a ... del mes de ...
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. Total
1. Avui plourà?
2. Si no plou més, no s’ompliran els pantans i
no tindrem aigua per beure.
3. Deu haver plogut aquest any més que l’any
passat? Com ho podem saber? Interpretem les dades
4. Com sabem que una regió és molt plujosa? Observem aquesta escala per interpretar les
5. Els agricultors diuen que ha de ploure més dades sobre la quantitat d’aigua que ha caigut.
perquè no es faci malbé la collita. • Entre 0 i 5 mil·límetres: poca.
6. En el telenotícies han dit que a França ha • Entre 5 i 30 mil·límetres: regular.
plogut molt: 60 litres per metre quadrat. • Entre 30 i 100 mil·límetres: abundant.
16

17. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 17
Destinació:
11 F
Nom:
Data: la platja!
Reconèixer un ecosistema costaner
L ’ E N T O R N
1 Observa el dibuix d’una platja. Pinta de blau els éssers vius i de groc els éssers
no vius. Pinta la resta dels colors que vulguis.
2 Respon aquestes preguntes:
a) Quina classe de paisatge és una platja?
un paisatge de plana un paisatge costaner un paisatge de muntanya
b) Què pot perjudicar als animals i a les plantes que viuen a la platja i als voltants?
c) Com es pot mantenir o millorar la naturalesa a la platja?
17

18. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 18
F
12 Això es pot Nom:
millorar Data:
Conservar i millorar el medi
L ’ E N T O R N
El curs passat en Joan i els seus companys de curs van
anar d’excursió a la riba del riu Ter. Anaven amb els seus
professors amb la intenció d’observar la naturalesa de
l’indret. Van prendre nota dels arbres, les herbes, les flors
i els petits insectes que voletejaven per allà. Però també
van observar com havia quedat el terra, ple de residus,
després del passat cap de setmana. Van pensar que tot
allò podia millorar-se i van decidir dibuixar en el seu
quadern els tipus de residus que van trobar a terra.
5
6 7
1
2 3
15
4 8
9 10 16
14
12 13 17
11
1 Pinta els dibuixos del quadern així: de verd, els vidres; de groc, els plàstics
i les llaunes; de blau, els papers i els cartrons; de taronja, les restes de menjar.
2 Explica als teus companys el mal que fa cada classe de deixalla al medi
ambient.
3 Escriu en cada contenidor de deixalles el nombre del residu que li correspon.
4 Juntament amb alguns companys escriu una carta als responsables de tenir
cura de l’indret i demaneu-los que protegeixin el medi ambient.
18

19. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 19
Quin temps fa?
13 F
Nom:
Data:
Establir relacions entre el clima d’un lloc i les formes de vida
L ’ E N T O R N
1 Uneix cada dibuix amb el cartell que li correspon.
a) 8º sota zero
NEU
b)
18º
FRESC
40º a l’ombra
c) MOLT SEC
d) 25º
PLUJA
2 Escriu el nom de la festa més important de la teva població i la data en què
se celebra:
DATA:
3 Encercla la mena de temps que acostuma a fer en aquelles dates.
19

20. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 20
M
14 On és
el nord?
Descobrir el funcionament de la brúixola
L ’ E N T O R N
Construïu amb els alumnes Feu preguntes perquè
una senzilla brúixola flotant expliquin el funcionament
a) Davant dels alumnes magnetitzeu una agu-
de la brúixola
lla fregant-la sobre un imant. Per què la punta de l’agulla assenyala el nord?
Clau: Perquè la Terra gira entorn d’un
eix que la travessa des del pol nord fins al
pol sud. La punta imantada de l’agulla
s’orienta sempre cap al nord.
b) Travesseu la part superior d’un tap de suro
amb l’agulla imantada.
Col·loqueu l’imant flotant
a l’aula o al pati
i feu preguntes
a) Quins objectes es veuen en la direcció nord?
I en la direcció sud?
c) Col·loqueu un clau en la part inferior del
tap. b) Si les parets de la classe fossin de vidre, per
quina banda començaria a il·luminar el sol al
matí? Per on desapareixeria a la tarda?
c) Col·loqueu l’imant flotant en el centre i a un
costat un llapis en posició vertical. Senyaleu
d) Col·loqueu el tap de suro flotant en un bol diverses posicions de l’ombra a les 10 del matí i
d’aigua. Poseu una gota de detergent líquid sobre pregunteu als alumnes quina és la correcta.
la superfície de l’aigua.
e) Marqueu a les vores del bol el nord i els al-
tres punts cardinals.
20

21. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 21
Una manera senzilla
15 F
Nom:
Data: d’entendre el relleu
Recurs per identificar les característiques geogràfiques dels paisatges
L ’ E N T O R N
1 Observa els dibuixos i el símbol que els pot representar. Acoloreix-ho.
3. SERRALADA
2. SERRA 6. VOLCÀ
5. VALL
1. MUNTANYA
8. ALTIPLÀ
RIU
4. TURÓ
7. PLANA
1. muntanya 2. serra 3. serralada 4. turó
5. vall 6. volcà 7. plana 8. altiplà
2 Copia aquest text substituint les paraules destacades pel símbol
corresponent.
Catalunya té un relleu molt variat.
Al nord del país hi ha les serralades del Pirineu, on es troben les muntanyes
més altes, i del Prepirineu. En aquesta zona neixen molts rius, que baixen per les valls
cap als terrenys de les planes i desemboquen en altres rius o arriben fins al mar.
Al centre de Catalunya, terra endins, hi ha planes extenses, molt adequades
per al conreu, muntanyes baixes, altiplans i turons.
Catalunya també té una costa força llarga, amb platges, penya-segats, cales,
badies i golfs. Una zona particular és la Garrotxa, on s’alcen volcans apagats
des de fa molt temps.
21

22. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 22
F
16 Estudiar geografia Nom:
en les fotografies Data:
Reconèixer i utilitzar correctament el vocabulari utilitzat en la descripció del paisatge
L ’ E N T O R N
1 Acaba de dibuixar sobre les fotografies les línies més importants de les formes
geogràfiques (muntanya, poble, riu, carreteres...). Després, calca aquestes
línies sobre un full. Millora les línies i acoloreix els dibuixos. Finalment,
selecciona de la llista els elements geogràfics que has vist en les fotografies
i descriu els paisatges oralment.
muntanya
vall
serralada
serra
turó
cim
vessant
riu
riba
afluent
meandre
desembocadura
llac
pantà
plana
altiplà
poble
ciutat
carretera
pont
túnel
bosc
arbrat
depressió
penya-segat
platja
illa
península
badia
cap
istme
22

23. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 23
Un paisatge
17 F
Nom:
Data: interessant
Classificar els paisatges segons diversos criteris
L ’ E N T O R N
1 Demostra els teus coneixements de geografia reconstruint la imatge d’aquest
puzle. Primerament cal que tallis les peces, les desordenis i després
les enganxis correctament en un full. Al final, respon les preguntes.
a) És un paisatge de plana o de muntanya? Per què ho has sabut?
b) És un paisatge humit o molt sec? Per què ho has sabut?
c) És un paisatge natural o molt transformat? Per què ho has sabut?
d) Explica en deu línies que veus en la fotografia.
23

24. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 24
F
18 Història Nom:
d’un paisatge Data:
Reconèixer les modificacions d’un paisatge
L ’ E N T O R N
1 Observa els quatre dibuixos del paisatge i ordena’ls escrivint en cada un
l’any que correspon. Després, respon les preguntes en un full.
• 1350 • 1828 • 1940 • 2005
a) Quins aspectes del paisatge s’han mantingut amb el pas del temps?
b) Quins aspectes del paisatge han anat canviant amb el pas del temps?
c) Quins canvis han permès que millori la vida de les persones?
d) Creus que algun canvi ha fet malbé el paisatge? Com es podria solucionar?
e) En quin dels quatre paisatges t’agradaria passar unes vacances?
24

25. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 25
19 F
Nom:
On ho puc
Data: veure?
Descriure un paisatge de manera elemental
L ’ E N T O R N
1 Escoltaràs la descripció de quatre paisatges. Segons què escoltis
en la descripció, has de descobrir la fotografia d’aquell paisatge i el lloc
del mapa on es troba. En ambdós casos escriu el nombre que hi correspon.
25

26. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 26
F
20 SUPERTEST Nom:
sobre l’entorn Data:
Avaluació de la percepció de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat humana
L ’ E N T O R N
Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta.
1 A quina època de l’any els dies són més curts?
a la primavera per vacances a l’hivern
2 Es diu que el clima d’un lloc és un clima plujós quan...
hi plou sempre hi plou sovint hi plou a bots i barrals
3 En els mapes es dibuixen les muntanyes, les carreteres i les ciutats a una mida...
més gran que més petita que igual que
en la realitat en la realitat en la realitat
4 Al cim de les muntanyes molt altes...
hi ha grans boscos gairebé no hi ha arbres no hi ha cap arbre
5 La paraula penya-segat, què et recorda?
una fàbrica una forma de la costa un paisatge pla
6 Què seria el més greu si desaparegués l’aigua del mar?
que hi hauria més terreny per construir
que deixarien de formar-se núvols i pluja
que no hi hauria platges
7 On és millor construir un port de mar?
en una badia en un cap en una platja
8 Quina classe d’animal no veuràs al desert africà?
un camell un pingüí un estruç
9 A qui correspon evitar la contaminació de l’aire?
als pilots d’aviació
a tothom
al personal de neteja
26

27. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 27
2. EL MÓN DELS
ÉSSERS VIUS
Competències bàsiques
2. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar i classi-
ficar animals, plantes i roques, segons criteris científics.
Índex
21. Les classes de Ciències naturals. (S)
22. Els éssers vius de l’entorn. (M)
23. Plantes per a tot. (F)
24. Animals en perill. (F)
25. Experiències a la granja. (F)
26. Saps classificar-los? (F)
27. Cadenes alimentàries. (F)
28. Classifiquem les fulles de les plantes. (F)
29. Un fòssil molt antic. (F)
30. Un problema a la sabana. (F)
31. Practica l’observació. (F)
32. Ens comportem amb les plantes. (F)
33. Un animal especial. (F)
34. Qui viu més? (F)
35. Un dibuix científic. (F)
36. Supertest sobre els animals. (F)
27

28. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 28
Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement dels éssers vius.
DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS
28

29. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 29
L’eficàcia en l’estudi de les Ciències naturals
Les classes de Ciències
naturals 21 S
V I U S
Per què estudiem els éssers vius? Què fem amb les plantes?
Una de les paraules clau del final del mil·lenni Les plantes també són éssers vius, però no
va ser biodiversitat i un concepte noticiable, la semblen tan atractives com els animals. Tot i
biodiversitat està amenaçada. La biodiversitat és així, quan ens apropem a les plantes amb interès
un valor que cal conservar, però per fer-ho de investigador tot canvia. Si provoquem la germi-
É S S E R S
manera eficient cal conèixer-lo. nació d’una mongeta o seguim el desenvolupa-
Un cop traslladat aquest pensament a l’àmbit ment de bulbs de tulipa fins que surtin flors i en
escolar de primària hem de reconèixer que estu- mesurem el creixement; quan mirem una planta
diar els éssers vius interessa: amb lupa i dibuixem allò que veiem o quan
• Es tracta de coneixements concrets, enllaçats observem ampliacions fotogràfiques, comença
amb multitud de coneixements previs. una nova posició.
E L S
• Són coneixements que satisfan una curiositat
infinita, pròpia de l’edat. El treball de camp
• Són coneixements que comporten i susciten Val la pena completar aquestes activitats amb
una bona dosi emocional. treballs de camp: sortides al pati de l’escola
Hem d’aprofitar aquestes oportunitats i ser (existeix un gran món d’invertebrats –formigues,
conscients que en aquesta etapa evolutiva estu- cucs, mosques, papallones– que s’hi poden tro-
diar els éssers vius pot ser una introducció ama- bar), al jardí més proper o al parc, on trobarem
ble a postulats del mètode científic. Cal que pro- els éssers vius en el seu ambient. Cada alumne
curem no quedar-nos en la visió anecdòtica dels ha de dur una llibreta en què pugui fer-se pre-
éssers vius. guntes, prendre notes, descriure ambients, regis-
trar els canvis.
Si som constants en aquestes activitats, no ens
serà difícil formar un club d’amics de la natura,
en què els alumnes més entusiasmats amb l’àrea
puguin compartir informació i fotografies d’és-
sers vius.
Un ambient carregat d’estímuls
Per començar, mirarem d’omplir l’aula amb la
presència d’animals, amb l’objectiu principal d’es-
timular la curiositat col·lectiva: cartells d’animals,
I els llibres de text?
fotografies de revistes, notícies d’última hora. I a Podem combinar aquesta aproximació a la
poc a poc, enriquirem aquest panorama amb di- natura amb l’estudi sistemàtic dels continguts de
buixos i murals elaborats pels alumnes. l’àrea, per aconseguir els objectius curriculars.
És interessant portar animals domèstics a clas- Amb els llibres i les explicacions s’aprèn a
se perquè els alumnes es responsabilitzin de te- expressar, a seguir un ordre, a definir, a recordar
nir-ne cura o per observar-ne la morfologia i els allò que és essencial... Una tasca que no està re-
costums. nyida amb activitats atractives, jocs i concursos.
29

30. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 30
M
22 Els éssers vius
de l’entorn
Observar éssers vius directament
ombra (D). Per calcular l’altura de l’arbre has de
V I U S
La curiositat sobre l’entorn
conèixer la teva alçada (EC) i fer aquestes ope-
Fomenteu entre els alumnes la curiositat sobre
racions:
tot allò relacionat amb els éssers vius de l’entorn:
• Primerament, fixaran l’atenció sobre quelcom F
que els hagi cridat l’atenció.
É S S E R S
• Recolliran dades i les registraran.
E
• Es faran preguntes i buscaran les respostes
per tots els mitjans que tinguin a l’abast.
• Anotaran en el quadern de camp totes les da-
des que reflecteixin el seu interès pels animals i
el resultat de la cerca.
Posem diversos exemples d’accions que fan
E L S
A B C D
referència a la recollida de dades d’algunes plan-
tes i animals de l’entorn immediat.
(AB x CE) : CD = AF
Dades sobre plantes
Dades dels animals
El contorn d’una fulla.
Les papallones. Mira de fixar-te en els colors
Cal col·locar-la sobre un
de les papallones que veus volar i dibuixa-les
paper en blanc i dibui-
en el quadern. També pots anotar els movi-
xar-la amb llapis o color.
ments del seu vol.
L’empremta de la fulla.
Cal col·locar la fulla so-
bre un cartró i a sobre
posar-hi un full en blanc.
Cal passar-hi per sobre
amb moviments ràpids
un color de cera.
Les petjades. Després d’un dia de pluja fixa’t
L’empremta de l’escor-
en les petjades d’animals que han quedat marca-
ça d’un arbre. S’envolta
des en el fang.
el tronc amb un paper
llarg i es fixa amb una
corda. Després s’hi passa
una pintura de cera fent
gos gat pardal
una pressió regular.
Calcular l’altura aproximada
d’un arbre del parc colom altres
Cap al tard, col·loca’t en l’extrem de l’ombra Si interpretes les petjades, pots calcular la mida
de l’arbre, marca en el terra on acaba l’ombra de de l’animal, la ruta que ha seguit, la rapidesa dels
l’arbre (B), la teva posició (C) i on acaba la teva seus moviments.
30

31. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 31
Plantes
23 F
Nom:
Data: per a tot
Reconèixer la utilitat de les plantes
V I U S
Sabem que les plantes són éssers vius i que, a més a més, ens són de gran utilitat: per l’oxigen
que envien a l’aire, perquè ens serveixen d’aliment i perquè són part del medi ambient en què
vivim. Però, a més a més, tenen altres utilitats que ens permeten viure millor.
1 Observa els dibuixos i acoloreix els exemples de coses fetes amb plantes.
É S S E R S
1 2 3
E L S
4 5 6
7 8 9
2 Imagina que desapareixen les plantes que s’utilitzen en dos dels exemples que
has marcat. Escriu quines altres substàncies es podrien utilitzar per substituir
aquestes plantes.
Exemple: Cas 1. En la construcció, en lloc de fusta es pot utilitzar ferro.
2.
3.
31

32. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 32
F
24 Animals Nom:
en perill Data:
Enumerar accions per observar els animals i tenir-ne cura
V I U S
Buscant a Internet animals en perill d’extinció hem trobat aquest text
preocupant. Llegeix-lo en veu alta i feu les activitats entre tots.
El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són
els principals responsables mundials de conservar-lo. La població de linx ibèric s’ha vist
É S S E R S
dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d’aproximadamemt
1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda
a un nombre entre 84 i 143 individus adults. Les causes d’aquest retrocés són:
• La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats
en carreteres.
• La destrucció del seu hàbitat per la construcció de carreteres o embassaments,
E L S
repoblacions forestals, la construcció d’urbanitzacions, etc.
• La reducció de les poblacions de conill, la seva principal presa.
Si desapareix aquest felí salvatge, a la Terra ja no viuran trenta-set espècies de gats,
sinó trenta-sis.
Adaptat de http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_ibèric
1 Quin d’aquests animals pot ser el linx ibèric? Encercla’l.
A B C
a) Per què diu el text que si desapareixen els linxs ja només hi haurà trenta-sis espècies
de gats?
b) Els linxs s’alimenten gairebé exclusivament de conills. La sequera i la caça han fet
que disminueixin els conills al camp. Què té a veure això amb la desaparició dels linxs?
c) Tant de bo no desapareguin els linxs, però si desapareixen en algun lloc,
com els recordaríem?
Eren uns animals
32

33. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 33
Experiències
25 F
Nom:
Data: a la granja
Descriure a grans trets la feina d’una granja
V I U S
La Núria, l’Alba i els seus companys de curs han anat a la granja escola.
Hi han après moltes coses, però han tornat amb una sèrie de preguntes
que no han tingut temps de demanar als monitors d’allà.
1 Llegeix cada una de les preguntes i amb el teu company o companya intenta
É S S E R S
escriure una resposta amb tot el que saps. Quan acabi la classe compareu
les diferents respostes.
1. L’Alba diu:
–M’ha espantat molt veure com ferraven
un cavall.
–Per què fan això a un cavall i a altres animals
E L S
no?
–Li fan mal, al cavall?
–Què passaria si no ferressin els cavalls?
2. L’Hèctor diu:
–He observat que les vaques sembla que sempre
estiguin mastegant xiclet. I el que és estrany
és que no es veu que tinguin menjar davant.
–Què masteguen?
–Per què estan tanta estona mastegant?
–Per què altres animals, com, per exemple,
els gossos, no fan el mateix?
3. En Sénen diu:
–Al matí anàvem al galliner a collir els ous
de les gallines i a la tarda acompanyàvem
el granger que munyia les vaques
per obtenir la llet.
–Per què uns animals ponen ous i uns altres no?
–Per què uns animals tenen llet i uns altres no?
–Quins altres animals fora de la granja ponen ous?
4. La Núria diu:
–Els porcs, les vaques, els cavalls, tenen
un racó cobert de palla on poden dormir.
–Com dormen les gallines?
33

34. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 34
F
26 Saps Nom:
classificar-los? Data:
Descobrir criteris de classificació
V I U S
A la Diana li agrada molt observar animals. Durant un estiu al poble
va veure alguns animals que no havia vist mai i es va informar sobre
els seus costums. En quin grup els podria classificar?
É S S E R S
Les meves plomes són M’agrada volar de nit,
de molts colors. tot i que no sóc un ocell.
Amb el bec forado Protagonitzo moltes
els troncs i ponc els històries i tinc el cos
ous en un niu recobert cobert de pèl.
de fusta.
E L S
a) PIGOT › b) RATAPINYADA ›
Estic orgullosa de la meva
Vaig per boscos llarga cua, encara que
i jardins. Els meus no puc presumir de potes
fills, tan bon punt llargues. La meva sang
surt el sol, ja neden freda m’obliga a buscar
a les basses. llocs assolellats. Tinc el
cos cobert d’escames.
c) GRANOTA › d) SARGANTANA ›
Em passo la vida sota Visc al bosc.
l’aigua i també hi ponc Cada any porto
els ous. Tinc aletes al món entre 3 i 8
i escates. garrins que alleto
durant tres mesos.
e) TRUITA DE RIU › f) PORC SENGLAR ›
1 Escriu a sota de cada animal si és un mamífer, un ocell, un rèptil, un insecte,
un amfibi o un peix.
2 Subratlla en cada text la paraula o les paraules que t’han permès identificar
l’animal.
34

35. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 35
27 F
Nom:
Cadenes
Data: alimentàries
Descobrir cadenes alimentàries
V I U S
En el medi tenen lloc relacions alimentàries entre els animals i els vegetals que hi viuen.
Observa el dibuix d’un racó de bosc i acoloreix-lo. Després, fes les activitats.
É S S E R S
E L S
1 Expressa en veu alta les relacions alimentàries que observes en el dibuix.
Per exemple: el cargol menja les fulles de les plantes. L’escarabat menja
els cargols.
2 Escriu tres cadenes alimentàries i després explica-les als teus companys.
3 Explica què passaria si en aquest lloc no hi hagués cap planta.
35

36. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 36
F
28 Classifiquem les fulles Nom:
de les plantes Data:
Classificar les plantes per la forma de les fulles
V I U S
En el món existeixen milions de classes de plantes diferents. I cada
classe té unes fulles diferents en la forma, la mida o el color, de les
fulles d’altres classes de plantes. Les persones amigues de les plantes
saben distingir les diferents fulles i classificar-les.
É S S E R S
1 Observa aquestes fulles i mira de fer quatre grups tenint en compte la forma
de les fulles.
E L S
roser olivera pi gerani
figuera narcís prunera om
roure blat menta acàcia
plataner pollancre alzina castanyer
2 Inventa per a cada grup un nom que expressi la forma de les fulles
que hi pertanyen. Fes la classificació en un full.
1 2 3 4
M’he fixat en M’he fixat en M’he fixat en M’he fixat en
36

37. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 37
Un fòssil
29 F
Nom:
Data: molt antic
Reconèixer l’antiguitat d’animals i plantes
En Martí i els seus amics han anat a un museu de
V I U S
Ciències naturals. Hi han anat amb els seus quaderns
per prendre nota del més important. Principalment
estaven interessats a veure els fòssils. Han tingut sort
i han vist la imatge del fòssil d’ocell més antic
É S S E R S
que es coneix. Té l’estrany nom d’archeopteryx
i es considera que va viure fa 150 milions d’anys.
1 Observa’l amb atenció.
E L S
2 Respon.
• Què és un fòssil?
3 Uneix els fòssils següents amb l’ésser viu corresponent.
A
a
B
b
C
c
37