Competència científica
Próxima SlideShare
Cargando en...5
×

¿Le gusta esto? Compártalo con su red

Compartir
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    ¿Está seguro?
    Tu mensaje aparecerá aquí
    Be the first to comment
No Downloads

reproducciones

reproducciones totales
1,454
En SlideShare
1,454
De insertados
0
Número de insertados
0

Acciones

Compartido
Descargas
26
Comentarios
0
Me gusta
2

Insertados 0

No embeds

Denunciar contenido

Marcada como inapropiada Marcar como inapropiada
Marcar como inapropiada

Seleccione la razón para marcar esta presentación como inapropiada.

Cancelar
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 1 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els que genera l’acció humana, de manera que faciliti la comprensió d’esdeveniments, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de la pròpia vida i de la resta dels éssers vius. Fitxes fotocopiables Banc d’activitats Estratègies per a un aprenentatge eficaç Suggeriments didàctics
  • 2. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 2 El llibre 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic forma part del projecte Competències i és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada pel Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció d’Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela. En aquest projecte hi han col·laborat els professors: Casilda Bárcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarró, Javier López, Juan Ignacio Medina, Elena O’Callaghan, Maite López-Sáez, Inmaculada Díaz, Ana María Rodríguez, Adela Rodríguez i Martín Varela. Programes especials: Mètode d’ortografia NLP: Daniel Gabarró Berbegal Mètode de resolució de problemes: Javier López Apesteguía I la col·laboració dels nens Lola de Marcos i Pedro de Marcos i dels alumnes de 3r curs d’Educació primària de l’escola San José, de Sevilla. Projecte i edició: José Luis Alzu Disseny i maquetació: ARTI*MAGOS (Malena F. Alzu) i Fotoletra, SL Il·lustració: ARTI*MAGOS (Esther Pérez-Cuadrado) i Esther Lecina Correcció: Fotoletra Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas Fotografia: A. Brandi; GARCÍA-PELAYO/Juancho; J. C. Muñoz; J. M. Borrero; Michele di Piccione; O. Boé; P. Esgueva; P. López; R. Manent; S. Cid; S. Padura; DIGITALVISION; EFE; EFE/KEYSTONE PRESS AGENCY LTD/Schulz; FOAT; LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz; MUSEUM ICONOGRAFÍA/J. Martin; OBAC ARXIU FOTOGRÀFIC; PAISAJES ESPAÑOLES; INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; KUNSTHISTORISCHES MUSEUM, VIENA; MATTON-BILD; MUSEU DEL TRANSPORT, NÜREMBERG; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA © 2008 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 Barcelona Imprès per CP: 942583 Dipòsit legal: Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, dis- tribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal).
  • 3. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 3 Presentació Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Aquest projecte reuneix una sèrie de suggeriments, propostes i activitats dirigides a millorar la competència en el coneixement del món físic. Les propostes, inserides en el procés d’ense- nyament/aprenentatge, tenen una doble dimensió, ja que són complementàries i alternatives. Són complementàries perquè, aplicades juntament a l’activitat habitual que realitza el pro- fessor i als recursos que ofereixen els llibres de text i altres materials didàctics, suposen una nova aproximació als objectius escolars del cicle: estan enfocades cap a l’aplicació dels conei- xements a contextos i situacions de la vida quotidiana. Són alternatives perquè el conjunt de propostes, tot i que estan orientades a la consecució dels objectius curriculars, plantegen l’activitat des d’un altre punt de vista, de manera que obren la porta a una manera diferent d’ensenyar i aprendre. El lloc de les 100 propostes dins del procés didàctic Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic se situen en l’àmbit en el qual el professor experimentat, coneixedor de l’àrea i de les característiques dels alumnes, desitja utilitzar un recurs diferent. A vegades, per tal que els alumnes més endarre- rits s’apropin als objectius bàsics; altres, per reforçar l’aprenentatge amb activitats que enlla- cen amb la vida diària, i d’altres, perquè desitja començar la classe o acabar-la amb una acti- vitat breu però plena d’interès, en què ell i els alumnes tinguin la sensació que han aconse- guit l’objectiu en totes les dimensions. En què consisteixen les propostes Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic es presenten com 100 fitxes independents. Cada una respon a un dels quatre tipus de fitxes que hem dis- senyat per a aquest quadern: tres destinades al professorat i una per als alumnes. Aquests són els tipus de propostes: 1. Proposta suggeriment (S). Es tracta d’un conjunt d’idees pràctiques que permeten al pro- fessorat enfocar la matèria o un programa concret de manera que l’aprenentatge sigui eficaç. Proposarem tècniques per estimular la curiositat científica, per conèixer els éssers vius i clas- sificar-los, estratègies per despertar l’interès cap a diferents facetes de l’entorn o trucs per reconèixer la dimensió històrica de les nostres vides. 3
  • 4. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 4 2. Proposta model (M). Es tracta d’una estratègia de treball o d’un truc que, tot i que té com a destinataris finals els alumnes, s’ofereix al professorat perquè ho transmeti mitjançant les explicacions. 3. Proposta banc d’activitats (B). És una fitxa dirigida al professorat en què es presenten una sèrie d’activitats monogràfiques que el mestre o la mestra lliurarà o dictarà als alumnes en el moment que ho consideri oportú. 4. Proposta d’activitats per als alumnes (F). Són fitxes fotocopiables que es lliuraran als alumnes perquè resolguin un problema, un exercici o una activitat. Aquestes fitxes estan iden- tificades per la banda vertical amb fons blanc i per la lletra F situada al costat del número de la fitxa. De professor a professor Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic han estat redactades per professionals de l’educació que porten molts anys fent classe a Cicle mitjà d’Educació primària. Han aplicat les estratègies i els trucs i han seleccionat els que els han donat millors resultats. Contingut i organització de les propostes Totes les propostes fan referència a continguts del currículum corresponent a Cicle mitjà d’Educació primària. Estan organitzades per blocs seguint el programa oficial. Al principi de cada bloc, juntament amb el títol, es presenta la competència bàsica corresponent redactada en termes dels criteris d’avaluació curricular. A continuació, detallem l’índex de propostes per a aquest bloc i s’identifica el tipus de fitxa. En aquesta disciplina hi ha els blocs següents: L’entorn i la seva conservació. El món dels éssers vius. Les persones i la salut. Persones, cultures i societats. Canvis i continuïtats en el temps. Matèria i energia. Entorn, tecnologia i societat. Connexions amb altres àrees. Si bé és veritat que totes les propostes van lligades al currículum, aquest material no pre- tén ser un llibre paral·lel ni un quadern d’avaluació. S’han seleccionat els continguts essen- cials de cada programa i s’ha donat més importància a aquells aspectes instrumentals en què els professors coincideixen que és més difícil arribar a tots els alumnes. Per això en aquest quadern, que fa referència a la competència en el coneixement de l’entorn, es dóna més importància a l’orientació en l’espai, a la classificació dels éssers vius o a la introducció a la història, i s’hi ofereixen més propostes. 4
  • 5. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 5 1. L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ Competències bàsiques 1. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç de reconèi- xer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació ...) i les formes de vida i actuacions de les perso- nes, valorant l’adopció d’actituds de respecte per l’equilibri ecològic. Índex 1. Coneixem l’espai on vivim? (S) 2. Senyals d’identitat. (F) 3. On era en Tro? (F) 4. Tens un mapa a mà? (F) 5. Em moc pel meu barri. (F) 6. On viuen els teus amics? (F) 7. Observem el nostre sòl. (M) 8. Trucs per fer un croquis i interpretar-lo. (F) 9. Notícies sobre l’aigua. (B) 10. Plou molt o plou poc? (M) 11. Destinació: la platja! (F) 12. Això es pot millorar. (F) 13. Quin temps fa? (F) 14. On és el nord? (M) 15. Una manera senzilla d’entendre el relleu. (F) 16. Estudiar geografia en les fotografies. (F) 17. Un paisatge interessant. (F) 18. Història d’un paisatge. (F) 19. On ho puc veure? (F) 20. Supertest sobre l’entorn. (F) 5
  • 6. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 6 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de l’entorn. DATA NÚM DE FITXA OBSERVACIONS 6
  • 7. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 7 Orientacions per a l’estudi del medi Coneixem l’espai on vivim? 1 S L ’ E N T O R N L’estudi del medi en aquesta àrea recull un gran Utilització dels mitjans nombre de conceptes, definicions, procediments de comunicació i treballs de recollida de dades. L’observació del En el nostre temps és estrany un dia en què no sòl on desenvolupem la nostra vida, l’orientació aparegui a la premsa, la ràdio o la televisió algu- en l’espai, els conceptes geogràfics sobre for- na notícia sobre les actuacions de les persones mes del relleu, hidrografia, clima, qualitat dels en l’entorn i en el medi ambient. Seleccioneu les recursos naturals, aire i aigua... són continguts notícies que poden interessar els alumnes i dedi- determinats per objectius sistematitzadors junta- queu uns minuts a la setmana per presentar la ment amb l’observació i la reflexió pel que fa informació i orientar-ne les opinions. a l’acció de les persones –positiva o negativa– sobre la natura. Les imatges de viatges i excursions Sens dubte, en el Cicle mitjà, cicle de consoli- dar coneixements i descobrir-ne de nous i de Aprofitem les imatges d’un viatge familiar que noves formes d’aprenentatge, els objectius curri- portin els alumnes per fer comentaris sobre el culars plantegen la construcció d’una base im- paisatge, el clima, els canvis... prescindible on se sostenen nous aprenentatges. En aquest cicle, els alumnes han d’acabar amb una idea, molt senzilla però clara, de l’entorn on viuen. Quan sigui oportú, amb el quadern a la mà, hem de conduir els nens a conèixer les prin- cipals característiques dels carrers i els edificis, del barri, la població, el paisatge o els canvis atmosfèrics relacionats amb el clima del lloc. En el procés d’ensenyament/aprenentatge d’a- quest bloc de continguts cal procurar no caure en dos errors: un és la dispersió d’idees motiva- da pel gran nombre de temes que s’hi tracten, i l’altre, l’excessiva atenció als aspectes concep- tuals en detriment dels procediments (compren- sió dels textos, tècniques d’orientació, lectura d’imatges, lectura de mapes, interpretació de Els descobriments personals gràfics, tècniques de recollida de dades...). I en- Procureu que els alumnes interioritzin la idea cara seria més greu oblidar-se que estem estu- que en aquests temes sobre el medi ambient en diant quelcom que ens implica directament: és saben molt, tant del que és a prop com del més el nostre sòl, és el nostre aire, és el nostre clima. allunyat. No es tracta d’una assignatura abstrac- Aquesta apreciació ens porta a seleccionar con- ta i estranya. I, també, que poden descobrir mol- tinguts, a jerarquitzar-los, a integrar-los amb ins- tes coses que abans no coneixien. Ajudeu-los a truments d’aprenentatge que posin els alumnes fer petits treballs d’investigació en què hagin en contacte amb la realitat. d’utilitzar algun document o alguna font. 7
  • 8. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 8 F 2 Senyals Nom: d’identitat Data: Recurs per identificar les característiques mediambientals de l’entorn L ’ E N T O R N 1 Pensa com és el lloc on vius i marca la resposta correcta. Després, completa la teva fitxa de l’escola. És en un poble. És en un barri gran. És en un lloc pla. És en una ciutat. És en un barri petit. És en un lloc amb pendents. Hi passa un riu a prop. Hi ha molts arbres. El terra és d’asfalt. No hi passa cap riu. Gairebé no hi ha arbres. El terra no està asfaltat. La meva casa és alta. L’escola és gran. L’escola té arbres. La meva casa és baixa. L’escola és petita. L’escola no té arbres. • La meva escola es diu • És al carrer • A la població de • De la comarca de 8
  • 9. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 9 On era 3 F Nom: Data: en Tro? Estratègies per recordar l’orientació en l’espai L ’ E N T O R N Aquest cap de setmana vaig anar amb la Mercè i en Pau a la granja dels seus avis. Vaig ajudar a portar aigua als cavalls i a fer altres coses. Vaig intentar fixar-me bé en tot per poder explicar-ho a casa. 1 Observa atentament el croquis de la granja. Situa’t al costat del personatge del mig i observa tot el que veus i on està situat. 2 Tapa el dibuix amb un paper i respon oralment aquestes preguntes i les que et facin els companys. a) Què es podia veure a la granja? b) En quina direcció era el cavall Tro? c) En quina direcció s’havia d’anar per anar a buscar aigua a la font? d) En quina direcció hi havia el cobert per a les màquines? e) Què hi havia darrere teu? 9
  • 10. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 10 F 4 Tens un mapa Nom: a mà? Data: Estratègies per comprendre la representació de l’espai en un mapa L ’ E N T O R N L’Ismael té curiositat per conèixer la rodalia de la seva població. Ha agafat aquest mapa de la biblioteca. Quina informació en podrà obtenir? 1 Observa el mapa i respon les preguntes. N-502 l’Espluga serra Gran 12 CL 501 Santa Creu 3 Sant Bernat 9 Sant Pere N-502 8 Can Tomàs 7 10 CL 501 la Figuera 22 Quatre Camins 9 Vistabella CL 501 17 la Torre del Comte la Clota AV-910 a) Quina classe de mapa és? d’indrets turístics de carreteres de rius i muntanyes b) Quines dues coses es poden conèixer per mitjà d’aquest mapa? Per on passen les carreteres. Les distàncies entre poblacions. Els passos de vianants. c) Per quines poblacions passa la carretera N-502? d) Quants quilòmetres hi ha entre Sant Bernat i Quatre Camins? e) Encercla en vermell el tram en què hi ha més revolts. Per què creus que n’hi ha? Perquè puja una muntanya. Per fer més curt el trajecte. Perquè sigui més amè. 10
  • 11. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 11 5 F Nom: Em moc pel Data: meu barri Interpretar els termes de l’orientació en el plànol L ’ E N T O R N 1 Observa el plànol del barri on visc. A veure si encertes on hi ha algunes coses... carrer de Sant Cristòfol MERCAT passeig de Pau Casals carrer dels Fusters carrer dels Pintors carrer de l’illa de Mallorca carrer dels Ferrers e la MUSEU ad Fon pl aç t passeig de les Muralles AJUNTAMENT ESCOLA a) El parc és davant de la porta principal de l’ajuntament. • Pinta de verd l’espai que ocupa el parc. b) El garatge de casa meva té l’entrada en l’angle que formen el carrer de Sant Cristòfol i el carrer dels Pintors. • Pinta el garatge de vermell. c) El forn de pa és en l’angle oposat a l’entrada del garatge. • Marca el forn de pa amb una creu. 2 Aquest és el camí que faig per anar de l’escola a casa meva. Ressegueix-lo amb una línia de color blau. Surto de l’escola i agafo el carrer dels Fusters. Giro a l’esquerra i després a la dreta. Entro a la plaça de la Font i hi passo per la dreta. Després, giro a l’esquerra i passo davant de la porta del mercat. A continuació giro a la dreta i entro a l’esquerra a l’edifici situat en el centre de l’illa de cases. 11
  • 12. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 12 F 6 On viuen Nom: els teus amics? Data: Utilitzar les coordenades per trobar un carrer i una casa L ’ E N T O R N L’Òscar va fer una llista amb les adreces dels seus amics. Com que no sabia on era cada carrer, va consultar una guia de carrers i va obtenir aquest resultat. 1. Joan Vives: carrer de Bolaño, 43. E-2 3. Gemma Ortiz: carrer dels Tarongers, 25. B-3 2. Susanna Olivera: plaça de la Constitució, 6. F-5 4. Emili Siñériz: carrer de Góngora, 8. C-4 1 Estudia el mapa de la ciutat i escriu el nombre de cada amic en el lloc on és casa seva. N carre r Abr 0 E il s iptor Escr S dels uda aving ño Bola r de carre carrer d els Taro a Poem r del carre ngers ora óng deG rer car carr er S one ó uci stit t Am n carrer d Co de la orós ça pla els Cas tanyers carrer de les Muses lit l’Ob er de carr 12
  • 13. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 13 Conèixer les característiques del sòl Observem el nostre sòl 7 M L ’ E N T O R N El sòl de l’entorn Observacions És interessant fixar l’atenció en el sòl o «terra» Dicteu als alumnes les preguntes de la llista se- que trepitgem, i a més a més és un objectiu d’es- güent que us semblin més apropiades. tudi de les ciències en el Cicle mitjà d’Educació On és el tros de sòl que observaràs? Com és i de primària. El sòl, considerat d’aquesta manera, és què està format? l’espai en què es desenvolupa la nostra vida, la • És tou i està format per sorra fosca? de molts animals i de totes les plantes silvestres. • És dur i està format per sorra clara? Encarregarem als nostres alumnes que iniciïn • És molt dur i està format per pedres? una observació del sòl de l’entorn on viuen i • És molt dur i està recobert de ciment? anotin què hi veuen en una secció del quadern • Normalment està humit o sec? de camp. El quadern de camp Es tracta d’un quadern senzill, de mida petita i amb fulles de quadrícula. Els alumnes hi anota- ran les diverses coses que observen en el seu entorn, faran dibuixos senzills o croquis de situació, hi enganxaran fulles o flors seques i altres restes que recullin del sòl. Si en aquest sòl creixen algunes plantes. • Són silvestres o conreades? • Quina forma i quin color tenen? Si en el sòl viuen alguns petits animals. • Cucs de terra, formigues, altres invertebrats...? Observació del sòl • Què passa en el sòl quan plou? I quan el sol Encarregueu a cada grup d’alumnes que selec- escalfa molt? cioni un tros de sòl de l’entorn no superior a 4 m2 i que a sobre hi facin les observacions i for- Hipòtesis mulin diverses hipòtesis: • Què passarà si cavem en el sòl? Què hi podrem trobar? • Si el sòl sempre està embassat, hi haurà animals o plantes? • Quina planta podríem cultivar en aquest sòl: un arbre, una herba, un arbust? Què hauríem de fer per tal que creixi bé? • Com serà un formiguer per dins? 13
  • 14. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 14 F 8 Trucs per fer un croquis Nom: i interpretar-lo Data: La representació de l’espai L ’ E N T O R N 1 Observa el croquis que ha dibuixat la Irene sobre un lloc per jugar. Després, respon les preguntes. 8p as s es 20 passes s sse TRESOR pa 5 2 15 passes a) Quin lloc dibuixa com a més important? b) Quin és el lloc més allunyat del més important? c) A quina distància hi ha l’arbre sec de la font? d) Inventa’t algun detall i dibuixa’l en el croquis. 2 Dibuixa un croquis per mostrar als teus companys el lloc on jugues a casa teva. 14
  • 15. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 15 Reflexions sobre l’aigua a partir de notícies Notícies sobre l’aigua 9 B L ’ E N T O R N L’aigua sempre és notícia Problemes i solucions Amb certa regularitat sentim notícies o rebem El gener del 2008 s’informa que l’escassetat de informacions sobre l’aigua potable. Gairebé pluja crea problemes greus en algunes comar- sempre es tracta de notícies dignes de tenir en ques de Catalunya. Els pantans tenen poca aigua compte i de vegades són notícies de caràcter i s’intenta resoldre el problema ja sigui traient alarmant. No obstant això, estem tan acostumats aigua amb vaixells cisterna des de fàbriques que a comptar fàcilment amb aquest bé escàs que converteixen en aigua potable l’aigua del mar o ens costa fer els canvis de costums que aquestes bé fent un gran transvasament des de França. informacions ens haurien de suscitar. Els alumnes han realitzat estudis sobre l’aigua, Debats la necessitat que en tenim, procedència, escasse- A partir d’aquestes informacions feu que els tat, risc de contaminació, etc., i no sempre inte- alumnes, en petits grups, facin alguns debats rioritzen les raons últimes de la seva valoració. basats en aquestes preguntes: Utilitzem les informacions següents per fer que Per què es construeixen embassaments? Amb pensin ells mateixos, debatin i arribin a conclu- quina aigua s’omplen els embassaments? On va sions raonades sobre aquest tema. l’aigua dels embassaments? Què passa quan els embassaments es queden buits? Què es pot fer perquè els embassaments no es buidin? Què diuen els diaris de com estan ara els embassa- ments de Catalunya: molt plens, a mitges, buits...? Com es pot aconseguir que regions del nostre país amb escassetat d’aigua puguin tenir la que necessiten? Algunes xifres Quina diferència hi ha entre l’aigua de l’aixeta • El cos humà, en situacions normals, necessi- i l’aigua embotellada? Amb quina aigua s’omplen ta diàriament uns 2 litres d’aigua. La rep princi- les ampolles d’aigua? Quan és millor beure aigua palment per mitjà de la beguda i també d’altres embotellada? Quan és millor beure aigua de l’ai- aliments que contenen una quantitat notable xeta? Què passa amb les ampolles de plàstic de d’aigua. l’aigua? • Es considera que en el món hi ha més de Hi ha jardins en què hi ha un cartell que diu: 1.000 milions de persones que no disposen d’ai- REG AMB AIGUA RECICLADA. NO POTABLE. Què vol dir? gua potable. L’aigua reciclada es pot beure? Quines aigües es • Segons les últimes estadístiques, cada any poden reciclar? Quin ús es pot fer de l’aigua augmenta un 12 % el consum d’aigua embotella- reciclada? da. En alguns països, com per exemple els Estats Units, la meitat de la població només beu l’aigua embotellada. • L’escassetat d’aigua origina desnutrició i mol- tes malalties mortals a països on no hi ha aigua o està mal distribuïda. Centenars de milers de nens moren cada any a causa de l’aigua. 15
  • 16. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 16 M 10 Plou molt o plou poc? Utilitzar instruments d’observació i mesura i plantejar experiències amb esperit científic L ’ E N T O R N És important saber quanta aigua Construïm un aparell ha caigut en un dia de pluja? per mesurar la quantitat Construir un pluviòmetre, prendre dades de d’aigua de la pluja les precipitacions i anotar-les en un registre són Amb material reciclat ajudem els nostres alum- activitats que criden l’atenció als alumnes de nes a construir un pluviòmetre. Cicle mitjà. Hem d’aprofitar aquesta motivació 10 cm espontània per aprofundir una mica en el sentit de l’activitat: conèixer la utilitat del mesurament, reflexionar sobre la unitat de mesura i exercitar- embut se en el mètode científic de predicció i explica- ció de fenòmens i formes de vida. goma Mai plou a gust de tothom Cada mil·límetre Posem els nostres alumnes en situació. Els d’aigua en l’ampolla, regle en diem: un dia de maig en què el cel està total- mil·límetres representa 1 litre ment clar, un grup de persones fa preguntes i d’aigua en el alguns comentaris. Podries respondre les seves terreny. ampolla preguntes i explicar els comentaris? transparent 1 metre quadrat 10 cm Registrem les dades En una setmana plujosa col·loquem el pluviò- metre al pati, lluny de l’edifici, i cada dia ajudem els nostres alumnes a prendre i registrar les dades en una cartolina preparada. Setmana de ... a ... del mes de ... dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. Total 1. Avui plourà? 2. Si no plou més, no s’ompliran els pantans i no tindrem aigua per beure. 3. Deu haver plogut aquest any més que l’any passat? Com ho podem saber? Interpretem les dades 4. Com sabem que una regió és molt plujosa? Observem aquesta escala per interpretar les 5. Els agricultors diuen que ha de ploure més dades sobre la quantitat d’aigua que ha caigut. perquè no es faci malbé la collita. • Entre 0 i 5 mil·límetres: poca. 6. En el telenotícies han dit que a França ha • Entre 5 i 30 mil·límetres: regular. plogut molt: 60 litres per metre quadrat. • Entre 30 i 100 mil·límetres: abundant. 16
  • 17. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 17 Destinació: 11 F Nom: Data: la platja! Reconèixer un ecosistema costaner L ’ E N T O R N 1 Observa el dibuix d’una platja. Pinta de blau els éssers vius i de groc els éssers no vius. Pinta la resta dels colors que vulguis. 2 Respon aquestes preguntes: a) Quina classe de paisatge és una platja? un paisatge de plana un paisatge costaner un paisatge de muntanya b) Què pot perjudicar als animals i a les plantes que viuen a la platja i als voltants? c) Com es pot mantenir o millorar la naturalesa a la platja? 17
  • 18. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 18 F 12 Això es pot Nom: millorar Data: Conservar i millorar el medi L ’ E N T O R N El curs passat en Joan i els seus companys de curs van anar d’excursió a la riba del riu Ter. Anaven amb els seus professors amb la intenció d’observar la naturalesa de l’indret. Van prendre nota dels arbres, les herbes, les flors i els petits insectes que voletejaven per allà. Però també van observar com havia quedat el terra, ple de residus, després del passat cap de setmana. Van pensar que tot allò podia millorar-se i van decidir dibuixar en el seu quadern els tipus de residus que van trobar a terra. 5 6 7 1 2 3 15 4 8 9 10 16 14 12 13 17 11 1 Pinta els dibuixos del quadern així: de verd, els vidres; de groc, els plàstics i les llaunes; de blau, els papers i els cartrons; de taronja, les restes de menjar. 2 Explica als teus companys el mal que fa cada classe de deixalla al medi ambient. 3 Escriu en cada contenidor de deixalles el nombre del residu que li correspon. 4 Juntament amb alguns companys escriu una carta als responsables de tenir cura de l’indret i demaneu-los que protegeixin el medi ambient. 18
  • 19. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 19 Quin temps fa? 13 F Nom: Data: Establir relacions entre el clima d’un lloc i les formes de vida L ’ E N T O R N 1 Uneix cada dibuix amb el cartell que li correspon. a) 8º sota zero NEU b) 18º FRESC 40º a l’ombra c) MOLT SEC d) 25º PLUJA 2 Escriu el nom de la festa més important de la teva població i la data en què se celebra: DATA: 3 Encercla la mena de temps que acostuma a fer en aquelles dates. 19
  • 20. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 20 M 14 On és el nord? Descobrir el funcionament de la brúixola L ’ E N T O R N Construïu amb els alumnes Feu preguntes perquè una senzilla brúixola flotant expliquin el funcionament a) Davant dels alumnes magnetitzeu una agu- de la brúixola lla fregant-la sobre un imant. Per què la punta de l’agulla assenyala el nord? Clau: Perquè la Terra gira entorn d’un eix que la travessa des del pol nord fins al pol sud. La punta imantada de l’agulla s’orienta sempre cap al nord. b) Travesseu la part superior d’un tap de suro amb l’agulla imantada. Col·loqueu l’imant flotant a l’aula o al pati i feu preguntes a) Quins objectes es veuen en la direcció nord? I en la direcció sud? c) Col·loqueu un clau en la part inferior del tap. b) Si les parets de la classe fossin de vidre, per quina banda començaria a il·luminar el sol al matí? Per on desapareixeria a la tarda? c) Col·loqueu l’imant flotant en el centre i a un costat un llapis en posició vertical. Senyaleu d) Col·loqueu el tap de suro flotant en un bol diverses posicions de l’ombra a les 10 del matí i d’aigua. Poseu una gota de detergent líquid sobre pregunteu als alumnes quina és la correcta. la superfície de l’aigua. e) Marqueu a les vores del bol el nord i els al- tres punts cardinals. 20
  • 21. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 21 Una manera senzilla 15 F Nom: Data: d’entendre el relleu Recurs per identificar les característiques geogràfiques dels paisatges L ’ E N T O R N 1 Observa els dibuixos i el símbol que els pot representar. Acoloreix-ho. 3. SERRALADA 2. SERRA 6. VOLCÀ 5. VALL 1. MUNTANYA 8. ALTIPLÀ RIU 4. TURÓ 7. PLANA 1. muntanya 2. serra 3. serralada 4. turó 5. vall 6. volcà 7. plana 8. altiplà 2 Copia aquest text substituint les paraules destacades pel símbol corresponent. Catalunya té un relleu molt variat. Al nord del país hi ha les serralades del Pirineu, on es troben les muntanyes més altes, i del Prepirineu. En aquesta zona neixen molts rius, que baixen per les valls cap als terrenys de les planes i desemboquen en altres rius o arriben fins al mar. Al centre de Catalunya, terra endins, hi ha planes extenses, molt adequades per al conreu, muntanyes baixes, altiplans i turons. Catalunya també té una costa força llarga, amb platges, penya-segats, cales, badies i golfs. Una zona particular és la Garrotxa, on s’alcen volcans apagats des de fa molt temps. 21
  • 22. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 22 F 16 Estudiar geografia Nom: en les fotografies Data: Reconèixer i utilitzar correctament el vocabulari utilitzat en la descripció del paisatge L ’ E N T O R N 1 Acaba de dibuixar sobre les fotografies les línies més importants de les formes geogràfiques (muntanya, poble, riu, carreteres...). Després, calca aquestes línies sobre un full. Millora les línies i acoloreix els dibuixos. Finalment, selecciona de la llista els elements geogràfics que has vist en les fotografies i descriu els paisatges oralment. muntanya vall serralada serra turó cim vessant riu riba afluent meandre desembocadura llac pantà plana altiplà poble ciutat carretera pont túnel bosc arbrat depressió penya-segat platja illa península badia cap istme 22
  • 23. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 23 Un paisatge 17 F Nom: Data: interessant Classificar els paisatges segons diversos criteris L ’ E N T O R N 1 Demostra els teus coneixements de geografia reconstruint la imatge d’aquest puzle. Primerament cal que tallis les peces, les desordenis i després les enganxis correctament en un full. Al final, respon les preguntes. a) És un paisatge de plana o de muntanya? Per què ho has sabut? b) És un paisatge humit o molt sec? Per què ho has sabut? c) És un paisatge natural o molt transformat? Per què ho has sabut? d) Explica en deu línies que veus en la fotografia. 23
  • 24. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 24 F 18 Història Nom: d’un paisatge Data: Reconèixer les modificacions d’un paisatge L ’ E N T O R N 1 Observa els quatre dibuixos del paisatge i ordena’ls escrivint en cada un l’any que correspon. Després, respon les preguntes en un full. • 1350 • 1828 • 1940 • 2005 a) Quins aspectes del paisatge s’han mantingut amb el pas del temps? b) Quins aspectes del paisatge han anat canviant amb el pas del temps? c) Quins canvis han permès que millori la vida de les persones? d) Creus que algun canvi ha fet malbé el paisatge? Com es podria solucionar? e) En quin dels quatre paisatges t’agradaria passar unes vacances? 24
  • 25. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 25 19 F Nom: On ho puc Data: veure? Descriure un paisatge de manera elemental L ’ E N T O R N 1 Escoltaràs la descripció de quatre paisatges. Segons què escoltis en la descripció, has de descobrir la fotografia d’aquell paisatge i el lloc del mapa on es troba. En ambdós casos escriu el nombre que hi correspon. 25
  • 26. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 26 F 20 SUPERTEST Nom: sobre l’entorn Data: Avaluació de la percepció de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat humana L ’ E N T O R N Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta. 1 A quina època de l’any els dies són més curts? a la primavera per vacances a l’hivern 2 Es diu que el clima d’un lloc és un clima plujós quan... hi plou sempre hi plou sovint hi plou a bots i barrals 3 En els mapes es dibuixen les muntanyes, les carreteres i les ciutats a una mida... més gran que més petita que igual que en la realitat en la realitat en la realitat 4 Al cim de les muntanyes molt altes... hi ha grans boscos gairebé no hi ha arbres no hi ha cap arbre 5 La paraula penya-segat, què et recorda? una fàbrica una forma de la costa un paisatge pla 6 Què seria el més greu si desaparegués l’aigua del mar? que hi hauria més terreny per construir que deixarien de formar-se núvols i pluja que no hi hauria platges 7 On és millor construir un port de mar? en una badia en un cap en una platja 8 Quina classe d’animal no veuràs al desert africà? un camell un pingüí un estruç 9 A qui correspon evitar la contaminació de l’aire? als pilots d’aviació a tothom al personal de neteja 26
  • 27. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 27 2. EL MÓN DELS ÉSSERS VIUS Competències bàsiques 2. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar i classi- ficar animals, plantes i roques, segons criteris científics. Índex 21. Les classes de Ciències naturals. (S) 22. Els éssers vius de l’entorn. (M) 23. Plantes per a tot. (F) 24. Animals en perill. (F) 25. Experiències a la granja. (F) 26. Saps classificar-los? (F) 27. Cadenes alimentàries. (F) 28. Classifiquem les fulles de les plantes. (F) 29. Un fòssil molt antic. (F) 30. Un problema a la sabana. (F) 31. Practica l’observació. (F) 32. Ens comportem amb les plantes. (F) 33. Un animal especial. (F) 34. Qui viu més? (F) 35. Un dibuix científic. (F) 36. Supertest sobre els animals. (F) 27
  • 28. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 28 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement dels éssers vius. DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS 28
  • 29. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 29 L’eficàcia en l’estudi de les Ciències naturals Les classes de Ciències naturals 21 S V I U S Per què estudiem els éssers vius? Què fem amb les plantes? Una de les paraules clau del final del mil·lenni Les plantes també són éssers vius, però no va ser biodiversitat i un concepte noticiable, la semblen tan atractives com els animals. Tot i biodiversitat està amenaçada. La biodiversitat és així, quan ens apropem a les plantes amb interès un valor que cal conservar, però per fer-ho de investigador tot canvia. Si provoquem la germi- É S S E R S manera eficient cal conèixer-lo. nació d’una mongeta o seguim el desenvolupa- Un cop traslladat aquest pensament a l’àmbit ment de bulbs de tulipa fins que surtin flors i en escolar de primària hem de reconèixer que estu- mesurem el creixement; quan mirem una planta diar els éssers vius interessa: amb lupa i dibuixem allò que veiem o quan • Es tracta de coneixements concrets, enllaçats observem ampliacions fotogràfiques, comença amb multitud de coneixements previs. una nova posició. E L S • Són coneixements que satisfan una curiositat infinita, pròpia de l’edat. El treball de camp • Són coneixements que comporten i susciten Val la pena completar aquestes activitats amb una bona dosi emocional. treballs de camp: sortides al pati de l’escola Hem d’aprofitar aquestes oportunitats i ser (existeix un gran món d’invertebrats –formigues, conscients que en aquesta etapa evolutiva estu- cucs, mosques, papallones– que s’hi poden tro- diar els éssers vius pot ser una introducció ama- bar), al jardí més proper o al parc, on trobarem ble a postulats del mètode científic. Cal que pro- els éssers vius en el seu ambient. Cada alumne curem no quedar-nos en la visió anecdòtica dels ha de dur una llibreta en què pugui fer-se pre- éssers vius. guntes, prendre notes, descriure ambients, regis- trar els canvis. Si som constants en aquestes activitats, no ens serà difícil formar un club d’amics de la natura, en què els alumnes més entusiasmats amb l’àrea puguin compartir informació i fotografies d’és- sers vius. Un ambient carregat d’estímuls Per començar, mirarem d’omplir l’aula amb la presència d’animals, amb l’objectiu principal d’es- timular la curiositat col·lectiva: cartells d’animals, I els llibres de text? fotografies de revistes, notícies d’última hora. I a Podem combinar aquesta aproximació a la poc a poc, enriquirem aquest panorama amb di- natura amb l’estudi sistemàtic dels continguts de buixos i murals elaborats pels alumnes. l’àrea, per aconseguir els objectius curriculars. És interessant portar animals domèstics a clas- Amb els llibres i les explicacions s’aprèn a se perquè els alumnes es responsabilitzin de te- expressar, a seguir un ordre, a definir, a recordar nir-ne cura o per observar-ne la morfologia i els allò que és essencial... Una tasca que no està re- costums. nyida amb activitats atractives, jocs i concursos. 29
  • 30. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 30 M 22 Els éssers vius de l’entorn Observar éssers vius directament ombra (D). Per calcular l’altura de l’arbre has de V I U S La curiositat sobre l’entorn conèixer la teva alçada (EC) i fer aquestes ope- Fomenteu entre els alumnes la curiositat sobre racions: tot allò relacionat amb els éssers vius de l’entorn: • Primerament, fixaran l’atenció sobre quelcom F que els hagi cridat l’atenció. É S S E R S • Recolliran dades i les registraran. E • Es faran preguntes i buscaran les respostes per tots els mitjans que tinguin a l’abast. • Anotaran en el quadern de camp totes les da- des que reflecteixin el seu interès pels animals i el resultat de la cerca. Posem diversos exemples d’accions que fan E L S A B C D referència a la recollida de dades d’algunes plan- tes i animals de l’entorn immediat. (AB x CE) : CD = AF Dades sobre plantes Dades dels animals El contorn d’una fulla. Les papallones. Mira de fixar-te en els colors Cal col·locar-la sobre un de les papallones que veus volar i dibuixa-les paper en blanc i dibui- en el quadern. També pots anotar els movi- xar-la amb llapis o color. ments del seu vol. L’empremta de la fulla. Cal col·locar la fulla so- bre un cartró i a sobre posar-hi un full en blanc. Cal passar-hi per sobre amb moviments ràpids un color de cera. Les petjades. Després d’un dia de pluja fixa’t L’empremta de l’escor- en les petjades d’animals que han quedat marca- ça d’un arbre. S’envolta des en el fang. el tronc amb un paper llarg i es fixa amb una corda. Després s’hi passa una pintura de cera fent gos gat pardal una pressió regular. Calcular l’altura aproximada d’un arbre del parc colom altres Cap al tard, col·loca’t en l’extrem de l’ombra Si interpretes les petjades, pots calcular la mida de l’arbre, marca en el terra on acaba l’ombra de de l’animal, la ruta que ha seguit, la rapidesa dels l’arbre (B), la teva posició (C) i on acaba la teva seus moviments. 30
  • 31. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 31 Plantes 23 F Nom: Data: per a tot Reconèixer la utilitat de les plantes V I U S Sabem que les plantes són éssers vius i que, a més a més, ens són de gran utilitat: per l’oxigen que envien a l’aire, perquè ens serveixen d’aliment i perquè són part del medi ambient en què vivim. Però, a més a més, tenen altres utilitats que ens permeten viure millor. 1 Observa els dibuixos i acoloreix els exemples de coses fetes amb plantes. É S S E R S 1 2 3 E L S 4 5 6 7 8 9 2 Imagina que desapareixen les plantes que s’utilitzen en dos dels exemples que has marcat. Escriu quines altres substàncies es podrien utilitzar per substituir aquestes plantes. Exemple: Cas 1. En la construcció, en lloc de fusta es pot utilitzar ferro. 2. 3. 31
  • 32. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 32 F 24 Animals Nom: en perill Data: Enumerar accions per observar els animals i tenir-ne cura V I U S Buscant a Internet animals en perill d’extinció hem trobat aquest text preocupant. Llegeix-lo en veu alta i feu les activitats entre tots. El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de conservar-lo. La població de linx ibèric s’ha vist É S S E R S dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d’aproximadamemt 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda a un nombre entre 84 i 143 individus adults. Les causes d’aquest retrocés són: • La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats en carreteres. • La destrucció del seu hàbitat per la construcció de carreteres o embassaments, E L S repoblacions forestals, la construcció d’urbanitzacions, etc. • La reducció de les poblacions de conill, la seva principal presa. Si desapareix aquest felí salvatge, a la Terra ja no viuran trenta-set espècies de gats, sinó trenta-sis. Adaptat de http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_ibèric 1 Quin d’aquests animals pot ser el linx ibèric? Encercla’l. A B C a) Per què diu el text que si desapareixen els linxs ja només hi haurà trenta-sis espècies de gats? b) Els linxs s’alimenten gairebé exclusivament de conills. La sequera i la caça han fet que disminueixin els conills al camp. Què té a veure això amb la desaparició dels linxs? c) Tant de bo no desapareguin els linxs, però si desapareixen en algun lloc, com els recordaríem? Eren uns animals 32
  • 33. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 33 Experiències 25 F Nom: Data: a la granja Descriure a grans trets la feina d’una granja V I U S La Núria, l’Alba i els seus companys de curs han anat a la granja escola. Hi han après moltes coses, però han tornat amb una sèrie de preguntes que no han tingut temps de demanar als monitors d’allà. 1 Llegeix cada una de les preguntes i amb el teu company o companya intenta É S S E R S escriure una resposta amb tot el que saps. Quan acabi la classe compareu les diferents respostes. 1. L’Alba diu: –M’ha espantat molt veure com ferraven un cavall. –Per què fan això a un cavall i a altres animals E L S no? –Li fan mal, al cavall? –Què passaria si no ferressin els cavalls? 2. L’Hèctor diu: –He observat que les vaques sembla que sempre estiguin mastegant xiclet. I el que és estrany és que no es veu que tinguin menjar davant. –Què masteguen? –Per què estan tanta estona mastegant? –Per què altres animals, com, per exemple, els gossos, no fan el mateix? 3. En Sénen diu: –Al matí anàvem al galliner a collir els ous de les gallines i a la tarda acompanyàvem el granger que munyia les vaques per obtenir la llet. –Per què uns animals ponen ous i uns altres no? –Per què uns animals tenen llet i uns altres no? –Quins altres animals fora de la granja ponen ous? 4. La Núria diu: –Els porcs, les vaques, els cavalls, tenen un racó cobert de palla on poden dormir. –Com dormen les gallines? 33
  • 34. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 34 F 26 Saps Nom: classificar-los? Data: Descobrir criteris de classificació V I U S A la Diana li agrada molt observar animals. Durant un estiu al poble va veure alguns animals que no havia vist mai i es va informar sobre els seus costums. En quin grup els podria classificar? É S S E R S Les meves plomes són M’agrada volar de nit, de molts colors. tot i que no sóc un ocell. Amb el bec forado Protagonitzo moltes els troncs i ponc els històries i tinc el cos ous en un niu recobert cobert de pèl. de fusta. E L S a) PIGOT › b) RATAPINYADA › Estic orgullosa de la meva Vaig per boscos llarga cua, encara que i jardins. Els meus no puc presumir de potes fills, tan bon punt llargues. La meva sang surt el sol, ja neden freda m’obliga a buscar a les basses. llocs assolellats. Tinc el cos cobert d’escames. c) GRANOTA › d) SARGANTANA › Em passo la vida sota Visc al bosc. l’aigua i també hi ponc Cada any porto els ous. Tinc aletes al món entre 3 i 8 i escates. garrins que alleto durant tres mesos. e) TRUITA DE RIU › f) PORC SENGLAR › 1 Escriu a sota de cada animal si és un mamífer, un ocell, un rèptil, un insecte, un amfibi o un peix. 2 Subratlla en cada text la paraula o les paraules que t’han permès identificar l’animal. 34
  • 35. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 35 27 F Nom: Cadenes Data: alimentàries Descobrir cadenes alimentàries V I U S En el medi tenen lloc relacions alimentàries entre els animals i els vegetals que hi viuen. Observa el dibuix d’un racó de bosc i acoloreix-lo. Després, fes les activitats. É S S E R S E L S 1 Expressa en veu alta les relacions alimentàries que observes en el dibuix. Per exemple: el cargol menja les fulles de les plantes. L’escarabat menja els cargols. 2 Escriu tres cadenes alimentàries i després explica-les als teus companys. 3 Explica què passaria si en aquest lloc no hi hagués cap planta. 35
  • 36. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 36 F 28 Classifiquem les fulles Nom: de les plantes Data: Classificar les plantes per la forma de les fulles V I U S En el món existeixen milions de classes de plantes diferents. I cada classe té unes fulles diferents en la forma, la mida o el color, de les fulles d’altres classes de plantes. Les persones amigues de les plantes saben distingir les diferents fulles i classificar-les. É S S E R S 1 Observa aquestes fulles i mira de fer quatre grups tenint en compte la forma de les fulles. E L S roser olivera pi gerani figuera narcís prunera om roure blat menta acàcia plataner pollancre alzina castanyer 2 Inventa per a cada grup un nom que expressi la forma de les fulles que hi pertanyen. Fes la classificació en un full. 1 2 3 4 M’he fixat en M’he fixat en M’he fixat en M’he fixat en 36
  • 37. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 37 Un fòssil 29 F Nom: Data: molt antic Reconèixer l’antiguitat d’animals i plantes En Martí i els seus amics han anat a un museu de V I U S Ciències naturals. Hi han anat amb els seus quaderns per prendre nota del més important. Principalment estaven interessats a veure els fòssils. Han tingut sort i han vist la imatge del fòssil d’ocell més antic É S S E R S que es coneix. Té l’estrany nom d’archeopteryx i es considera que va viure fa 150 milions d’anys. 1 Observa’l amb atenció. E L S 2 Respon. • Què és un fòssil? 3 Uneix els fòssils següents amb l’ésser viu corresponent. A a B b C c 37
  • 38. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 38 F 30 Un problema Nom: a la sabana Data: Reflexionar sobre l’equilibri ecològic V I U S Observa atentament la làmina i llegeix la informació. En aquest espai de l’estepa africana el clima és calorós i molt sec. Només hi creixen É S S E R S lleopard petites herbes i acàcies i hi viuen diferents classes d’animals, com: • Girafes. S’alimenten d’arrels i de fulles de les acàcies. • Tèrmits. Són formigues que viuen en galeries subterrànies. S’alimenten de la fusta de les E L S acàcies mortes. Busquen aigua en la profunditat del sòl i, girafa d’aquesta manera, creen espais acàcia de terra humida on l’herba pot germinar. Airegen el sòl, afavorint que les acàcies estenguin les arrels. • Porc formiguer. Animal nocturn que s’alimenta de tèrmits. antílop • Lleopard. Animal carnívor que s’alimenta dels porcs formiguers i els antílops. • Antílops. S’alimenten d’herbes porc formiguer que creixen al costat dels termiters. També s’alimenten dels fruits de les acàcies, n’escampen les llavors i col·laboren en la reproducció. tèrmits 1 Dibuixa una fletxa entre dos éssers vius amb el significat de: ... se’l menja ... Treballa amb un company per respondre aquestes preguntes: 2 Segons sembla a causa de la sequera prolongada les acàcies estan reduint la seva presència en aquest territori. Què passarà a altres éssers vius si desapareixen? Com podria solucionar-se aquesta situació? 3 Què passaria si desapareguessin els tèrmits? 38
  • 39. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 39 Practica 31 F Nom: Data: l’observació Observar directament els éssers vius V I U S LA MOSCA DOMÈSTICA Les mosques són insectes que gairebé sempre estan presents en l’ambient en què ens trobem. Les veiem sovint, però si ens pregunten com són, amb prou feines som capaços de dir-ne unes generalitats. Observem algunes parts del cos d’una mosca utilitzant comparacions. É S S E R S 1 Encercla en cada cas el dibuix del membre que correspon a la mosca. tòrax 2. ales cap E L S 3. ulls abdomen 1. antenes 4. potes 2 Completa en un full aquesta descripció de la mosca. La mosca és un . El seu cos està dividit en tres parts: cap, i . Té ulls, formats per milers d’ulls petits, les ales són ; té potes que són ; i les antenes són . 39
  • 40. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 40 F 32 Nom: Ens comportem amb les plantes Data: Enumerar accions que es poden fer en la conservació de les plantes V I U S Cada vegada hi ha més respecte per les plantes. Però molta gent no encerta la conducta més adequada. Llegeix en veu alta aquests casos i respon la pregunta plantejada per a cadascun seguint el guió. 1. L’Alfred mima les seves plantes. É S S E R S Té moltes plantes i les cuida amb molta atenció. A la nit les guarda a la seva habitació al voltant del seu llit perquè no passin fred. Què et sembla? 2. L’Àngels multiplica els seus testos. Fa uns anys li van regalar un gerani gros E L S i preciós. Com que vol tenir més geranis com aquell, li ha tallat algunes tiges petites i les ha col·locat en testos en terra humida. És possible plantar geranis sense llavors? 3. El col·leccionista esforçat. El senyor Font col·lecciona plantes rares. Ahir va pujar dalt de la muntanya on va trobar unes plantes precioses que només creixen allà. Va tallar totes les que va poder i les va assecar en el seu herbari. Què et sembla? 4. Un llenguatge molt personal. En Robert i els seus amics van estar explorant pel bosc en l’excursió de final de curs. Es van separar i per comunicar-se van escriure missatges i diferents senyals amb les navalles a l’escorça dels arbres. Faries el mateix? 5. L’Aurora vol ser jardinera. Sap que les plantes absorbeixen l’aigua GUIÓ per les arrels. Per això ha descobert i ha • Us sembla una conducta adequada? deixat a l’aire totes les arrels dels arbustos • Expliqueu la vostra resposta comentant del seu jardí perquè quan les regui què heu après sobre aquesta situació. absorbeixin més aigua. • En cas de no ser una conducta Ha fet bé? adequada, què diríeu a cadascú? 40
  • 41. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 41 Un animal 33 F Nom: Data: especial Observar els éssers vius directament V I U S 1 Llegeix el text i acoloreix l’animal dibuixat. Durant les vacances d’estiu vaig veure un estrany animal amagat en uns matolls. Es movia molt lentament i ho mirava tot amb grans ulls. Un jardiner d’aquell indret em va dir que era un animal molt especial que és capaç de canviar el color de la seva É S S E R S pell segons el lloc on es troba per poder passar desapercebut. Té una llengua molt llarga que llança com un llamp per capturar els insectes dels quals s’alimenta. E L S • A quin grup d’animals pertany: vertebrats o invertebrats? • Com cobreix el seu cos: amb pèl, escates, plomes...? • Quantes potes té: sis, quatre, dues...? • S’assembla a una sargantana però no ho és. Digues una diferència: • Quina classe d’animal és: peix, amfibi, rèptil...? • Busca informació i respon: quin animal és? 41
  • 42. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 42 F 34 Qui viu Nom: més? Data: Classificar animals pels anys que acostumen a viure V I U S L’Andreu i els seus companys han investigat per saber quant Animals Anys temps acostumen a viure alguns éssers vius que coneixem. Han obtingut dades i les han anotat en aquest quadre. Pelicà 30 Tortuga 116 É S S E R S Ésser humà 80 Granota 5 Ovella 10 Foca 15 anys anys Gat 13 Elefant 40 E L S Rata 3 anys anys anys anys anys anys anys 1 Completa el dibuix de la línia del temps i situa cada ésser viu en el seu lloc segons els anys de vida. rata 0 5 15 60 120 42
  • 43. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 43 35 F Nom: Un dibuix Data: científic Descobreix l’estructura d’éssers vius per mitjà de dibuixos V I U S La Mercè està fent un treball sobre animals mamífers. El text ha d’anar acompanyat de dibuixos. Aquests dibuixos, per tal que siguin científics, a banda de bonics han de mostrar clarament allò sobre el que volen informar. Per això necessita tenir en compte el següent: • La forma de l’animal i les parts del cos que vol descriure. É S S E R S • Que tot el que dibuixi estigui proporcionat, és a dir, que eviti que una part sigui més grossa i una altra massa petita. • La manera de retolar tot el que vol destacar. cap bec Així ha dibuixat un colom: plomes E L S ull cua potes ala 1 Observa la fotografia de l’insecte, fes un pla per al dibuix i dibuixa’l: • Per a què el dibuixo? • Quina classe d’animal és? • Quines parts del cos vull destacar? (cap, tòrax, abdomen, antenes, ales, potes, trompa, antenes...): 43
  • 44. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 44 F 36 Nom: SUPERTEST sobre els animals Data: Avaluació de coneixements generals sobre animals V I U S Utilitzeu aquesta fitxa per comprovar la rapidesa de resposta dels alumnes. Aprofiteu l’ocasió perquè els alumnes col·laborin i comentin aspectes que dominen referents als animals. Per tant, no cal donar un caràcter avaluable a aquesta activitat. 1 Quin és l’animal més gros que existeix? É S S E R S a) l’elefant b) la balena blava c) el calamar gegant 2 Quin d’aquests animals no existeix realment? a) el cérvol volador b) el calamar gegant c) l’aranya lleó 3 E L S I quin sí que existeix de veritat? a) el cavallet de mar b) el tauró assassí c) el falcó combatiu 4 Què és un ós formiguer? Un animal que... a) s’alimenta de formigues b) s’alimenta de fruita c) no té columna vertebral 5 Què és un animal invertebrat? Un animal que... a) no té potes b) s’alimenta d’altres animals c) no té columna vertebral 6 Quin d’aquests animals és herbívor? a) el panda b) la gavina c) la sargantana 7 Quin animal és un mamífer? a) el cocodril b) el dofí c) l’estruç 8 Quin animal fabrica cera? a) el cuc de seda b) l’abella c) l’ocell de cera 9 Quin animal és un insecte? a) la papallona b) la taràntula c) el centpeus 10 Quin animal és més perillós per a les persones? a) el llangardaix verd b) el mosquit c) el gripau 44
  • 45. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 45 3. LES PERSONES I LA SALUT Competències bàsiques 3. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar i expli- car les conseqüències per a la salut i el desenvolupament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans. Índex 37. La salut primer de tot! (S) 38. Especialistes mèdics. (F) 39. Per què ens passa...? (B) 40. Com creixem! (F) 41. La bona digestió. (F) 42. L’informe mèdic. (F) 43. Iguals i diferents. (F) 44. Infants en el món que ens necessiten. (B) 45. Dents de llet i dents definitives. (F) 46. Atles del cos. (F) 47. Llocs saludables. (F) 48. Es pot evitar. (B) 49. La dieta mediterrània. (F) 50. Supertest sobre la salut. (F) 45
  • 46. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 46 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement del cos humà. DATA NÚM DE FITXA OBSERVACIONS 46
  • 47. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 47 Una classe participativa per estudiar el cos humà La salut primer de tot! 37 S S A L U T L’estudi del cos humà a Cicle mitjà • El nivell dels continguts. És propi d’aquesta etapa dirigir l’atenció sobre els aspectes més En el Cicle mitjà d’Educació primària ens tro- externs del propi cos establint les relacions per- bem davant uns nens impulsats freqüentment tinents amb els òrgans interns. Aspectes com la per la curiositat. Aquesta curiositat s’estén de localització, la morfologia i l’estructura són fàcil- manera intensa a totes les manifestacions de la ment tractables amb l’ajuda d’imatges, croquis i naturalesa i en especial al descobriment del cos L A esquemes. Però no ens oblidem de contextualit- humà, del seu propi cos. zar aquests coneixements amb experiències En aquest context de la curiositat i l’afany pel habituals o amb fets quotidians. La competència descobriment es desenvolupa l’àmbit del tercer en aquest àmbit és molt més que l’habilitat a bloc de l’àrea titulat: Les persones i la salut. L’àrea memoritzar una llista d’òrgans, característiques i tracta continguts d’anatomia, de fisiologia i de organització. comportaments responsables respecte a la salut. Per aconseguir l’eficàcia desitjada cal integrar • La responsabilitat en la cura de la salut. aquestes dimensions i situar en els seus límits el Aquest objectiu dóna sentit a l’estudi que propo- nivell dels continguts d’àrea. sem del cos humà. No importa tant el funciona- ment sinó el millor funcionament i això està ínti- mament relacionat amb la salut, des del punt de vista del millor coneixement d’un mateix i de la interiorització d’actituds de prevenció. • L’acceptació del propi cos i de les diferèn- cies corporals. L’estudi dels grans conceptes i de les generalitzacions referides al cos humà i la salut no han de dur-nos a passar per alt les sin- gularitats, les diferències, les minusvalideses o les malalties. Ans al contrari, estimulem l’obser- • El punt de partida. Sens dubte el punt de vació i acceptació d’aquestes realitats que for- partida per assolir la competència en aquest men part de les dimensions de la naturalesa àmbit es troba en les pròpies experiències i en humana. l’observació de la vida en l’entorn. Molts dels aspectes passats per alt en l’organització sis- temàtica de l’àrea es constitueixen en eixos d’a- prenentatge: el que l’alumnat de 8 i 9 anys expe- rimenta en el creixement del cos, l’observació de les diferències corporals, les dades obtingudes en el procés de curació d’una petita malaltia, les notícies que arriben des dels mitjans de comuni- cació sobre la salut, etc. • Ambientació de l’aula. Durant el temps que Com també fem en l’ensenyament d’altres con- dediquem a l’estudi del cos i la salut, tenim pre- tinguts, aprofitem la seva curiositat, els animem sents a l’aula cartells, esquemes, dibuixos i foto- perquè formulin preguntes i busquem respostes grafies del cos humà. Però a més a més inclou- en les nocions pròpies del currículum d’aquest rem altres documents gràfics sobre llocs i com- nivell. portaments saludables. 47
  • 48. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 48 F 38 Especialistes Nom: mèdics Data: Relacionar el cos humà amb la cura de la salut S A L U T Amb l’arribada de la primavera, la Laura ha començat a notar algunes molèsties, com picor d’ulls i coll, llagrimeig, augment de la mucositat... La seva mare l’ha portat al pediatre de sempre, que li ha recomanat que vagi al centre d’especialitats perquè un al·lergòleg li faci algunes proves. L A El pediatre ha hagut d’explicar a la Laura quina és la tasca de l’al·lergòleg i les proves que li farà. Però quan ha arribat al centre d’especialitats ha trobat a la sala d’espera molts pacients amb símptomes diferents. Ajuda la Laura a descobrir a quina consulta ha d’anar cadascun dels pacients. 1 Uneix cada pacient amb l’especialista. OFTALMOLOGIA TRAUMATOLOGIA GINECOLO GIA DER MAT OLO GIA END OCR INOL OGIA Té el braç enguixat A B E Vol seguir un Està embarassada mètode per C D Li han sortit aprimar-se Té problemes uns grans amb la vista a la cara 48
  • 49. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 49 Per què ens passa...? Preguntes per estimular l’interès i la indagació col·lectiva sobre fenòmens normals 39 B S A L U T Formuleu aquestes preguntes als alumnes i 3. Per què suem? procureu que individualment o per grups es llancin a respondre. No oblideu que hem de valorar qualsevol resposta sempre que sigui rao- Clau. Perquè és una forma de refrigerar nada, encara que no sigui la correcta. Es tracta l’organisme de manera que, encara que faci d’explicar la causa de fenòmens que tots solem molta calor, pugui mantenir estable la tem- peratura corporal. La suor, quan s’evapora L A observar. per la calor, refreda la pell. A més, amb la suor s’eliminen substàncies nocives que s’a- cumulen en el nostre cos. 1. Per què badallem? 4. Per què ens posem morens quan prenem molt el sol? Clau. Perquè quan estem cansats o avor- rits respirem d’una manera més lenta i super- Clau. El color morè és una defensa ficial. El badall ens serveix per inspirar amb natural de la pell a causa de l’exposició més força i obtenir més quantitat d’oxigen al continuada a uns raigs que formen part mateix temps que expulsem més quantitat de la llum solar, els raigs ultraviolats. La pell de diòxid de carboni. activa la producció d’un colorant anome- nat melanina, que la torna més fosca. 5. Per què tenim singlot? 2. Per què tenim set? Clau. El singlot consisteix en moviments involuntaris del diafragma, òrgan que regu- la la respiració. Es repeteix diverses vegades Clau. Perquè el nostre cos ha de contenir per minut i, en general, desapareix aviat. una gran quantitat d’aigua. Quan els nivells Gairebé sempre es produeix per una irrita- d’aigua es redueixen, el cervell rep un senyal ció del diafragma motivada per menjar que s’encarrega d’activar la sensació de set que massa o massa de pressa o per estar nerviós no desapareix fins que bevem prou aigua. o irritat. Aprofiteu aquest joc de preguntes i respostes per actualitzar el coneixement de termes i con- ceptes que es van posant en joc, com inspira- ció/expiració, cervell, pell, etc. Els alumnes han de manifestar el seu domini a l’hora d’expressar i explicar els significats. 49
  • 50. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 50 F 40 Com Nom: creixem! Data: Identificar les etapes de creixement S A L U T 1 Aquest gràfic representa com creixen els nens i les nenes de mitjana des que neixen fins als 18 anys. Observa’l amb atenció i respon les preguntes en un full. 170 alçada L A 160 150 140 130 Edat Nens Nenes 120 0 51 cm 50 cm 110 2 85 cm 83 cm 4 101 cm 99 cm 100 6 113 cm 112 cm 90 8 123 cm 122 cm 80 10 133 cm 131 cm 12 144 cm 145 cm 70 14 152 cm 153 cm 60 16 162 cm 159 cm 18 168 cm 161 cm 50 40 30 20 10 edat 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 a) Uneix els punts de creixement de nens i nenes utilitzant dos colors diferents. b) A quina edat aproximada l’alçada d’un nen és el doble de la que tenia quan va néixer? c) A quina edat l’alçada d’un adolescent és el triple de la d’un nadó? d) Comenta amb els companys les diferències entre el creixement dels nens i les nenes en els diferents anys de desenvolupament. R. TAVERNIER. Bordas (Adaptació) 50
  • 51. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 51 La bona 41 F Nom: Data: digestió Anomenar accions que fan referència a la cura de l’aparell digestiu, i valorar-les S A L U T 1 Observa aquest esquema mèdic i explica als teus companys de què es tracta. Abans de parlar en públic fes aquestes activitats: 1. Escriu el nom de la part del cos representada en el dibuix: L A 2. Pinta amb colors diferents cadascuna de les parts de l’aparell representat. 3. Escriu en les línies de punts el nom de cada part: BOCA, ESÒFAG, ESTÓMAC, INTESTÍ PRIM, INTESTÍ GROS, ANUS. 4. Pinta de vermell el camí que segueixen els aliments des de la boca fins a l’anus. 5. Explica com hem de comportar-nos perquè a cada part de l’aparell digestiu (boca, esòfag, estómac, intestins...) tot funcioni bé i tinguem una bona digestió: Exemple: A la boca: elegir aliments sans i nutritius, rentar-los i cuinar-los apropiadament. Mastegar-los bé i no empassar-se’ls fins que els hàgim desfet i barrejat amb la saliva... 51
  • 52. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 52 F 42 L’informe Nom: mèdic Data: Comprendre i explicar l’informe d’un traumatòleg S A L U T 1 Llegeix atentament l’informe que ha rebut en Lluís i respon les preguntes. Dr. Ramis Peláez Clínica: trXclíniques Pacient: Lluís Riera Garcia L A Diagnòstic: Luxació de l’espatlla esquerra a causa d’una caiguda. Tractament: Embenar fort l’espatlla i el braç fins al colze. Subjectar el braç en cabestrell amb la mà cap amunt per afavorir la circulació de la sang. No moure el braç durant set dies. Prendre cada vuit hores un medicament antiinflamatori i un protector estomacal. Al cap de vint dies, tornar a fer una revisió mèdica. 2 Encercla el dibuix en què s’assenyala correctament la zona lesionada. a) b) c) 3 Quin òrgan del cos està afectat per la lesió? Marca la resposta. un os una articulació un múscul 4 A quins tres aparells de l’organisme fa referència el tractament? Encercla’ls: aparell circulatori aparell excretor aparell locomotor aparell digestiu 5 Quines parts del cos tracta un metge traumatòleg? 52
  • 53. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 53 43 F Nom: Iguals i Data: diferents Comparar els cossos de diferents persones S A L U T 1 Observa aquests autoretrats que han dibuixat dues nenes per presentar-se a classe. Després, respon breument les preguntes. Em dic Teresa, vaig néixer a Em dic Irene, vaig néixer a Grècia. L A Jamaica. M’agrada el No surto gaire perquè bàsquet i llegir encara tinc poques històries. amigues. • Escriu quatre coses en què aquestes dues nenes són iguals. • Escriu quatre coses en què aquestes dues nenes són diferents. • Tria una de les dues figures i fes-ne una descripció, esmentant només aspectes físics que la caracteritzen: alçada, forma de la cara, cabell, nas, ulls, barbeta... 53
  • 54. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 54 B 44 Infants en el món que ens necessiten Distingir estats de salut i de malaltia, i valorar-los S A L U T Qüestió de solidaritat En aquestes setmanes del curs estem estudiant tot allò referent al nostre propi cos, el desenvo- lupament, la salut i l’acceptació de la nostra sin- gularitat. Dins del camp de les actituds no podem des- L A cuidar que els nostres alumnes, a banda d’obser- Sistema de treball Amb l’objectiu d’evitar la identificació fàcil var-se a si mateixos i estudiar allò que coneixem amb l’anècdota o el tòpic, és interessant que com a «normalitat» morfològica o funcional, obrin agrupem en sectors l’acostament als problemes els ulls a altres realitats, les coneguin i siguin soli- que pateix la població infantil en alguns llocs daris amb infants de la seva edat que pateixen en del món. Podem fer coincidir l’anàlisi de cada altres parts del món. sector amb el temps en què s’estudien nocions L’objectiu d’aquesta proposta és aconseguir relacionades. Per exemple, reflexionarem sobre que els nostres alumnes acceptin com una causa la fam que pateixen els nens quan estudiem la seva certs problemes que discriminen un nom- nutrició i la dieta. Aquests són alguns dels camps bre molt gran de nens del món i els tenen sot- en què podem aprofundir. mesos en el patiment, la discapacitat, la fam o la • L’alimentació. Segons la UNICEF, més de 8 manca d’afecte. No es tracta de despertar senti- milions de nens a l’any moren de fam. ments fugaços basats en tòpics o en casos • El desenvolupament corporal. Estudis d’UNI- espectaculars. Es tracta, més aviat, de dedicar CEF també afirmen que de cada sis nens de uns minuts a aspectes concrets, prenent cons- l’Àfrica subsahariana un no arriba als cinc anys. ciència de les causes i les conseqüències i conei- • Les malalties. Segons l’Organització Mun- xent la resposta de diferents organitzacions que dial de la Salut, encara existeixen moltes malal- esperen el nostre suport. ties infantils sense eradicar, com, per exemple, la malària, les febres per la desnutrició, el ra- quitisme... En molts països falten metges i me- decines. • El desarrelament afectiu. Motivat, fonamen- talment, per les guerres i també per la mort dels El punt de partida pares, molts nens creixen sense família o els han El punt de partida per a aquesta reflexió i for- dut a països que no són els seus, lluny de l’am- mació d’opinió es troba en el coneixement. Els bient familiar. alumnes escoltaran històries, notícies o anècdo- • L’explotació. En alguns llocs del món, obli- tes, les analitzaran amb la capacitat que tinguin guen nens de la mateixa edat que els nostres en aquell moment, però és important que, a més alumnes a fer treballs propis d’adults, durant a més, ells mateixos busquin la informació: es moltes hores i sense cap protecció. preguntin, preguntin a casa, localitzin llocs crí- • La manca d’escolarització. Altres infants no tics en determinades situacions i també proposin poden desenvolupar-se integralment perquè en accions de futur que, encara que siguin idealis- el lloc on viuen no hi ha escoles ni mitjans d’a- tes, limitades o poc coherents, van educant en la prenentatge o no se’ls permet anar a l’escola solidaritat. perquè han de treballar o pidolar pels carrers. 54
  • 55. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 55 Dents de llet i 45 F Nom: Data: dents definitives Anomenar i localitzar les parts principals de l’aparell digestiu S A L U T Observa els dibuixos i fes les activitats proposades. 1 Acoloreix: les dents incisives de verd, els ullals de vermell i les molars de groc. DENTS DE LLET DENTS DEFINITIVES Surten a l’edat de... Cauen a l’edat de... Surten a l’edat de... 6 a 8 anys L A 6 mesos 6 a 7 anys 7 a 9 anys 7 a 8 anys 10 a 11 anys 8 mesos 9 a 11 anys 12 a 18 mesos 10 a 12 anys 11 a 12 anys 6 a 7 anys 8 a 10 mesos 9 a 11 anys 12 a 13 anys 18 a 21 mesos 10 a 12 anys 17 a 21 anys 2 Juntament amb els teus companys pensa quantes dents tenen les persones següents, suposant que no n’han perdut cap. Escriu el resultat: a) Un nen de 5 anys › b) Un nen de 14 anys › c) Una dona de 25 anys › d) Un nadó de 18 mesos › 3 Aquest dibuix representa 4 És una radiografia de la part la dentadura de l’Olga. esquerra de la cara de l’Olga. Acoloreix les dents de llet amb blau i les definitives amb groc. L’Olga és una nena o una dona? 55
  • 56. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 56 F 46 Atles Nom: del cos Data: Enumerar i localitzar els òrgans principals de l’aparell respiratori S A L U T En Carles està preparant un treball sobre l’aparell respiratori. A Ha dibuixat tres esquemes, però en dos ha comès alguns errors i només un està ben dibuixat. L A 1 Marca l’esquema correcte i escriu on corresponguin els noms següents: NAS LARINGE TRÀQUEA PULMONS BOCA FARINGE 2 Explica als teus companys per què has triat aquest dibuix i no els altres. B C 56
  • 57. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 57 Llocs 47 F Nom: Data: saludables Actitud crítica vers situacions que perjudiquen la salut S A L U T L’ésser humà és l’ésser viu amb més poder d’adaptació al medi. Hi ha éssers humans vivint a qualsevol part del món: als deserts secs, els pols glaçats, les selves humides o a dalt de les muntanyes. Quan el cos no pot canviar per adaptar-se al medi difícil, és la intel·ligència que treballa per inventar quelcom que els protegeixi. L A 1 Observa cada un d’aquests ambients. Després, escriu quin perill representen per a la salut i com ens en podem defensar. a) Fa moltíssima calor i no hi ha aigua abundant. b) Fa moltíssim fred. El sòl està cobert de neu. Perills per a la salut: Perills per a la salut: Protecció: Protecció: c) Hi ha molta circulació. d) Plou molt. L’aire està molt contaminat. Hi ha aigua per tot arreu. Perills per a la salut: Perills per a la salut: Protecció: Protecció: 2 En col·laboració amb els companys fes una llista de llocs poc saludables. 57
  • 58. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 58 B S A L U T 48 Es pot evitar Prevenció davant situacions de risc per a la salut Competència en el coneixement Exemples del cos i la salut La competència en aquest àmbit no pot reduir- se a un coneixement teòric i en abstracte del cos humà i el seu funcionament, sinó que inclou un comportament responsable que tingui en comp- L A te les pròpies possibilitats i limitacions i els ris- Torrar-se al sol cos que poden causar certes accions nostres per A en Jordi no el convenç el color pàl·lid a la nostra salut i la dels altres. de la seva pell. Per això quan va de vacan- No cal dir que qualsevol reflexió sobre la pre- ces a la platja sempre està al sol: jugant, lle- venció davant dels riscos per a la salut suposa gint, descansant... un coneixement bàsic dels diferents òrgans del En aquest cas, a quina part del cos li cos i el seu funcionament. En aquesta ocasió afecta el sol? Per què la pell canvia de farem les aplicacions enllaçant el coneixement color? Existeix algun risc en l’exposició exagerada al sol? Com es pot prevenir el teòric amb experiències quotidianes i que exi- risc? En cas de veure’s afectat què es pot geixen prendre consciència de la pròpia respon- fer? sabilitat en la cura de la salut. Les manualitats L’Andreu i els seus companys estan fent unes caixes amb cartró i cartolina. Tallen amb tisores i utilitzen goma d’enganxar. L’Andreu s’ocupa de les tisores i quan està tallant diu: «ara no em distraieu». Les situacions En aquesta proposta presentarem a tall d’e- xemple diverses situacions quotidianes perquè siguin analitzades de manera individual o en pe- tit grup. Davant de cada situació és necessari fer Quan utilitza les tisores, quina part del aquestes activitats: cos està en perill? Per què diu «no em dis- traieu»? Quines precaucions cal tenir? 1r. Comprendre la situació. Per què quan un es fa una petita punxa- 2n. Valorar l’acció i allò que representa per a da a qualsevol banda de la pell surt qui la realitza. sang? Com es pot curar una petita pun- 3r. Observar quines parts del cos humà es xada en un dit? veuen afectades per l’activitat i com funcionen. Altres casos 4t. Ser conscient de quina classe de risc exis- Tanmateix, el fet més oportú és que teix en l’acció en cas que hi hagi algun risc. entre tots busquin accions interessants i 5è. Veure quin tipus de cures i previsions cal que puguin causar algun risc per a la salut tenir en compte per minimitzar el risc. per fer una anàlisi semblant a les anteriors. 6è. Decidir què cal fer en cas d’accident lleu. 58
  • 59. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 59 La dieta 49 F Nom: Data: mediterrània Descriure una dieta equilibrada S A L U T Llegeix aquesta notícia i després fes els exercicis. La dieta mediterrània, patrimoni de la humanitat 07/07/2007. El Govern espanyol, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha sol·licitat a la UNESCO, organisme cultural de les L A Nacions Unides, que la dieta mediterrània sigui considerada Patrimoni Cultural de la Humanitat. La dieta mediterrània, que es caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix, i sobretot oli d’oliva, és valorada molt positivament per la seva antigui- tat, per ser una alimentació completa i variada, perquè defensa de moltes malalties i perquè evita l’obesitat. 1 Per quines qualitats és estimada la dieta mediterrània? 2 Observa els productes que formen part de la dieta mediterrània. Després, prepara un menú al teu gust i discuteix-lo amb els companys. 60% 15% 15% 10% Cereals: pa, Verdura fresca: Peix, sobretot blau: Greixos pastes, arròs. enciam, coliflor, bledes, sardines, tonyina... vegetals: Patates espinacs, mongetes... Carn: aus i poca carn olives, oli. Llegums: llenties, Fruita fresca: taronges, vermella. Greixos animals: cigrons, mongetes seques. pomes, plàtans... Ous llet i derivats. ESMORZAR DINAR BERENAR SOPAR 59
  • 60. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 60 F 50 SUPERTEST Nom: sobre la salut Data: Avaluació de coneixements sobre el cos i la salut S A L U T Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta. 1 On trobarem aire més sa per a la nostra salut? entre el trànsit en una habitació sense finestres en un parc 2 Fins als 12 anys el nostre esquelet... L A no creix gens creix lentament creix molt ràpid 3 M’he fet mal en un dit i em surt sang, què és el primer que faig? tapar la ferida netejar-lo amb alcohol netejar-lo amb aigua oxigenada 4 Vull estar fort per les vacances, per això... menjo molta carn menjo carn, pasta i verdura bec un litre de llet al dia 5 Van dir: «li ha canviat la veu i ha fet una estirada». En quina edat estava? en la vellesa en l’adolescència en la joventut 6 Es passa el cap de setmana mirant la televisió, què li dius...? què has vist? jugar a l’aire lliure és bo cuida’t l’esquena! 7 Tot nedant es va refredar i va agafar una faringitis. Quina part del cos li feia mal? el genoll l’estómac la gola 8 Quants ossos té el cos humà? 26 208 2.600 9 Com se soluciona millor un conflicte amb una altra persona? cridant més amenaçant-la perquè ens respecti parlant amb sinceritat 60
  • 61. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 61 4. PERSONES, CULTURES I SOCIETATS Competències bàsiques 4. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’assenyalar algu- nes funcions de les administracions i de les diverses organitzacions, i la seva contribució al funcionament de la societat, valorant la importància de la participació personal en les responsabilitats col·lec- tives. Índex 51. La societat en què vivim. (S) 52. Reconèixer el territori. (F) 53. Postals d’Europa. (F) 54. On és Àfrica? (F) 55. D’on venim? (F) 56. Consumidors responsables. (B) 57. La nota de premsa de l’ajuntament. (F) 58. Característiques democràtiques a l’aula. (B) 59. El viatge dels aliments. (F) 60. Catalunya, comarques i límits. (F) 61. Detectius del consum a casa. (F) 62. Supertest sobre la vida en societat. (F) 61
  • 62. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 62 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de l’organització social. DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS 62
  • 63. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 63 Despertar l’interès sobre la vida en societat La societat en què vivim 51 S S O C I A L El món dels alumnes de Cicle Començar pel més pròxim mitjà Quan analitzem la societat en què vivim hem L’àmbit d’aquesta àrea, que engloba els con- de partir sempre d’allò més proper i més fami- ceptes i les actituds que corresponen al reconei- liar. Els canvis poblacionals en una societat, les xement de la societat en què estem immersos, és relacions democràtiques de tolerància, respecte i un dels més extensos i més complexos. Accep- col·laboració, les festes, les arrels, l’economia, el tada la complexitat, el seu estudi pot convertir- treball... necessiten d’una base que podem tro- O R G A N I T Z A C I Ó se en quelcom proper i estimulant o en quelcom bar en les relacions familiars, d’amistat, de com- abstracte que no té res a veure amb la realitat panyonia a l’escola o en el veïnat. A vegades es que es viu. Sense cap mena de dubte, els objec- consideren temes exhaurits a ensenyament infan- tes d’estudi són propers a les vivències i expe- til o a Cicle inicial i, tanmateix, són temes de gran riències dels alumnes i, per tant, se’ns exigeix potència en el cicle que estem. trobar estratègies en què participin amb els seus coneixements i afectes en el descobriment de les La integració amb altres característiques de la societat, en allò que apor- experiències i coneixements ta i és millorable. Per la seva pròpia naturalesa, els estudis d’a- questa dimensió apareixen relacionats amb els d’altres disciplines i experiències: la llengua (la parla, els gentilicis, la interpretació de tradi- cions...), les matemàtiques (el valor dels nom- bres, l’elaboració i la interpretació de gràfics...), l’educació artística (la cultura, els monuments, el sentit creatiu...), les ciències naturals, la for- mació ètica, les excursions, les festes escolars, etc. La terminologia dels estudis socials L’aula Correspon a aquest cicle el coneixement de Evidentment, per a la motivació o per donar tota una terminologia i uns procediments utilit- sentit a aquesta part de l’àrea s’ha de tenir en zats en els estudis socials. Termes com territori, compte l’ambientació de l’aula: murals referits al estat, comunitat autònoma, serveis públics, territori, plànols, fotografies, símbols. També, ajuntament, població, comarca, emigració, quan el tema ho necessiti i es treballi la partici- democràcia, solidaritat, tolerància, manifesta- pació, debat o resposta cooperativa, una ade- cions culturals, costums, tradicions, símbols, quada organització de l’aula podrà ser eficaç. comerç, turisme, etc., han de manipular-se amb una certa desimboltura, tot i que no es pugui aprofundir en tot el seu contingut conceptual. I per respectar el grau de desenvolupament intel·lectual dels nostres alumnes associarem l’ús d’aquests termes a situacions pròximes, concre- tes, observables i noticiables. 63
  • 64. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 64 F 52 Nom: Reconèixer el territori Data: Identificar i localitzar el territori on vivim S O C I A L 1 Prepara’t per a una entrevista. El teu company et fa una sèrie de preguntes sobre el lloc on vius i has de saber respondre. Per començar identifica en el mapa la comarca de Catalunya on vius i pinta-la. Després, respon les preguntes en un full. O R G A N I T Z A C I Ó a) Com es diu la comarca? b) Quin nom reben els que hi han nascut o hi pertanyen? c) És una comarca que té mar o és interior? d) Quins dos elements naturals del paisatge en destacaries? e) Tu i la teva família sou d’aquesta comarca o heu nascut en un altre lloc? f) Creus que hi ha molta gent d’altres llocs que ha vingut a viure a aquesta comarca? g) Quines comarques té per veïnes la teva comarca? h) Com es diu la capital de la teva comarca? i) T’agrada viure-hi? Per què? 64
  • 65. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 65 53 F Nom: Postals Data: d’Europa Reconèixer alguns països europeus pels seus símbols S O C I A L L’Agnès, durant el mes d’agost, ha viatjat amb els seus pares per diversos països d’Europa i ha enviat aquestes postals als seus amics. S’ha oblidat d’escriure en cada targeta a quin país era (Itàlia, França, Anglaterra i Rússia). 1 Escriu el nom a cada postal i el nombre de cada país en el lloc corresponent del mapa d’Europa. O R G A N I T Z A C I Ó 2 1 4 Rússia 3 4 65
  • 66. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 66 F 54 Nom: On és Àfrica? Data: Localitzar un continent en el mapa del món S O C I A L 1 Llegeix aquest text sobre la immigració irregular i respon les preguntes. IMMIGRACIÓ IRREGULAR DES D’ÀFRICA Hi ha molts immigrants del continent africà que intenten arribar de manera irregular a Europa a través de les illes Canàries i les costes andaluses amb cayucos i pasteres. Aquestes embarcacions són molt fràgils o petites per anar per mar obert, de manera que O R G A N I T Z A C I Ó els seus ocupants s’hi juguen la vida i molts sovint la perden. De vegades, aquests immi- grants s’embarquen a les costes del centre d’Àfrica i poden arribar a fer travessies per l’oceà de més de 1.200 quilòmetres. a) Per què creus que aquestes persones arrisquen la vida? b) Coneixes algun immigrant africà? 2 Observa aquest mapa del món i pinta el territori del continent africà. Marca amb una X la part d’Àfrica que es considera el centre d’Àfrica. 66
  • 67. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 67 55 F Nom: D’on Data: venim? Reconèixer el fenomen de l’emigració S O C I A L Observa els jugadors que formen el primer equip del Barça o els treballadors d’una obra del teu barri. Tots viuen i treballen a Catalunya, però alguns vénen d’altres països o d’altres continents. Passa el mateix a les aules de la nostra escola: tots vivim aquí, però alguns han vingut d’altres poblacions o d’altres països. Anem a conèixer els llocs d’origen d’alguns de nosaltres. O R G A N I T Z A C I Ó 1 Forma un grup amb dos o tres companys i fes una enquesta sobre el lloc d’origen dels companys de classe. Després, completa el quadre. • El meu nom i el dels meus companys • Lloc de naixement • Els meus pares • Lloc de naixement • Els meus avis • Lloc de naixement • Els meus besavis • Lloc de naixement Nombre d’alumnes nascuts en aquesta població. Nombre d’alumnes els pares dels quals van néixer en una altra població. Nombre d’alumnes nascuts en un altre país. Nombre d’alumnes els pares dels quals van néixer en un altre país. Nombre d’alumnes els avis dels quals van néixer en una altra població o en un altre país. 67
  • 68. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 68 B 56 Consumidors responsables Interioritzar hàbits de consum responsable S O C I A L Tots som consumidors i comprem allò que 3. En Pere i la Maria van anar amb els seus necessitem a les persones que ens ho proporcio- pares a comprar xocolata a una botiga que s’a- nen: aliments, roba, calçat, llibres, aparells, ener- nunciava amb un cartell de comerç just. Sabien gia, servei mèdic i altres serveis... que el que es pagava en aquella botiga anava a El consum té alguns límits i per això parlem de parar a les persones que produïen la xocolata. consum responsable i consum no responsable. Considerem consum responsable el que té en Clau: El preu d’alguns productes és O R G A N I T Z A C I Ó compte les conseqüències per a la salut, per a massa alt per la manca de competència i l’economia personal, per a la bona conservació pels beneficis que guanyen els intermediaris, del medi ambient, per a la salut de les altres per- mentre que els productors hi guanyen molt sones. Considerem consum no responsable el que poc. no té en compte aquestes condicions i només mira la satisfacció immediata personal o d’un grup de persones, encara que tingui efectes negatius. Preguntem als alumnes si les situacions següents retraten una conducta responsable o no responsable. A continuació, entre tots han de donar raons per justificar la seva opinió. 4. Conec una persona que quan va al super- 1. En Gerard banya el seu gos gastant una gran mercat busca els aliments més barats, no es fixa quantitat d’aigua. «No gastis aigua», li diuen. en el que compra, ni en l’estat de conservació ni «Tant és!», respon. Els meus pares tenen prou tampoc en la data de caducitat. A vegades ha diners per pagar la factura de l’aigua. hagut de llençar tot el que ha comprat. Clau: L’aigua és un bé escàs. Costa molt Clau: Els aliments que consumim estan obtenir l’aigua potable. Hem de ser solidaris molt relacionats amb la salut. Cal que defen- amb els que no en tenen. sem la seguretat alimentària. 2. L’Ester tenia un reproductor d’MP3 una mica 5. L’Anna i en Pau sempre discuteixen. A en antic però que funcionava molt bé. Pel seu ani- Pau li agrada anar sempre amb màniga curta, versari n’hi van regalar un altre de més complet. encara que sigui hivern, i posa la calefacció ben No obstant això, demana a la seva mare que n’hi alta i deixa tots els llums oberts. L’Anna no compri un de colors que acaba de sortir i que ja aguanta la calefacció, es posa un jersei al tenen les seves amigues. damunt de l’altre i així diu que estalvia energia. Amb qui estàs d’acord? Per què? Clau: Està justificat comprar el que es necessita però no acumular objectes que Clau: La calefacció i la llum elèctrica con- tenen la mateixa utilitat. La producció indus- sumeixen molta energia, produïda en cen- trial d’objectes consumeix energia i contami- trals tèrmiques i nuclears molt contaminants. na el medi. L’estalvi energètic és desitjable. 68
  • 69. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 69 57 F Nom: La nota de premsa Data: de l’ajuntament Reconèixer algunes funcions dels ajuntaments S O C I A L L’ajuntament de la ciutat ha publicat una nota amb les decisions destacades preses en l’últim ple a proposta dels regidors corresponents. 1 Llegeix les decisions i escriu a sota l’assumpte públic amb el qual està relacionada aquesta decisió. a) Es construirà una línia de tramvies que uneixi els dos barris antics de la ciutat. O R G A N I T Z A C I Ó b) Es vigilarà perquè, a partir de les 12 de la nit, els locals d’oci abaixin la música i es redueixi el volum de sorolls. c) Totes les fonts i boques de reg utilitzaran aigua reciclada. És aigua no potable que no perjudica les plantes. d) A tots els barris es duplicarà el nombre de biblioteques municipals. Assumptes • Fomentar la lectura facilitant llibres gratuïts. • Millorar les comunicacions amb mitjans de transport menys contaminants. • Protegir el dret al descans de tots els ciutadans. • Evitar malgastar l’aigua davant l’escassetat de pluges. 69
  • 70. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 70 B 58 Característiques democràtiques a l’aula Reconèixer i valorar les normes de convivència Democràcia a l’aula S O C I A L A partir d’aquests cursos, els nostres alumnes escoltaran moltes vegades a l’aula les paraules democràcia, conducta democràtica, votació democràtica, antidemòcrata, separació de poders, drets i deures, etc. Paraules que fan referència a valors, convenciments i a maneres de comportar- O R G A N I T Z A C I Ó se quan es viu en la nostra societat. La competència en aquest àmbit no es nodreix Posar-se al lloc de l’altre de coneixements teòrics o de posicions críti- En casos d’apreciar errors dels altres o de valo- ques, sinó de l’exercici dels drets i deures que rar conductes amb les quals alguns alumnes no implica. I això comença ja en les nostres classes, estan d’acord, fomentem l’empatia, l’esforç per especialment en aquelles en què es treballen les comprendre les motivacions. D’aquesta manera relacions socials. els nostres alumnes acceptaran millor les dife- rències. Els models Gairebé a diari tenim Exercir els drets ocasions de presentar models d’actua- Feu realitat a classe la reflexió sobre els drets cions conformes amb els valors que tenen els alumnes en l’àmbit que els corres- democràtics. Moltes vegades nosal- pon: dret a rebre tots la mateixa ensenyança, tres mateixos serem els models amb dret a donar l’opinió a classe, dret a manifestar la nostra manera de comportar-nos a classe, i preferències, dret al joc... Es pot proposar als altres, els models són personatges públics que alumnes que expressin els drets que creuen que representen aquests valors democràtics. A tenen per ser alumnes. aquesta edat, aquesta mirada als models és un dels camins més eficaços d’aprenentatge. Complir els deures Juntament als drets han d’expressar-se els deu- Oportunitats en la vida escolar res de l’alumne: d’escoltar i participar a classe, En aquesta proposta citarem algunes oportuni- de col·laborar en l’ordre i la neteja, de complir tats que se’ns presenten habitualment per acon- les normes establertes... seguir la competència social i ciutadana basada en els valors democràtics. Acceptar les majories Sempre que hi hagi ocasió sotmeteu a discus- Solució pacífica dels conflictes sió i votació els assumptes: determinada forma Tot i en el cas que els conflictes siguin de poca de treballar a classe, la destinació d’una excur- importància –en el joc, en la participació a l’au- sió, els temes de treball en grup, l’elecció de la, en les preferències personals– aprofitem l’o- delegats, etc. En aquests casos és important que casió per impulsar el diàleg, el respecte al con- els alumnes, a banda de l’objectiu de l’activitat, trincant i l’acord, no per l’ús de la força o la aprenguin els procediments del debat i acceptin violència de les paraules, sinó per les raons les decisions majoritàries. exposades. 70
  • 71. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 71 59 F Nom: El viatge Data: dels aliments Descobrir l’origen, el transport i la comercialització dels aliments S O C I A L Llegeix aquesta història i fes les activitats. L’Ernest va acompanyar la seva mare a la fruiteria. Hi van comprar pomes, plàtans, bledes, cebes i patates. Al migdia l’Ernest va veure per televisió unes imatges que ensenyaven un agricultor que estava enfadat. Deia que des de feia molt temps conreava patates a les seves terres, que guanyava pocs diners amb el conreu i, tanmateix, les patates a la botiga eren molt cares. O R G A N I T Z A C I Ó 1 Ajuda l’Ernest a descobrir el camí que solen seguir les patates des que les conrea l’agricultor fins que les comprem a la botiga. Numera les vinyetes i observa per què han pujat de preu. 90 1 cèntims a) L’agricultor el quilo 70 cèntims c) El transportista treu les patates porta les patates 20 cèntims de la terra i les el quilo des del magatzem posa en sacs. b) El fruiter compra les patates del majorista al el quilo al mercat central i les col·loca mercat central. per vendre-les. 1 euro 60 cèntims d) El majorista el quilo compra les patates 1’5 euros el quilo el quilo a l’agricultor, les f) El consumidor selecciona, compra les renta, les e) Al mercat central es col·loquen les les patates emmagatzema patates perquè vinguin a comprar-les a la fruiteria. i les empaqueta. els encarregats de les botigues. 2 Completa aquests textos: • L’agricultor ven les patates a . Aquest a • El fruiter compra les patates a 3 Quants cèntims val el quilo de patates més a la botiga que al camp? 4 Què podria fer l’agricultor per guanyar més diners amb les patates? 71
  • 72. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 72 F 60 Nom: Catalunya, comarques i límits Data: Identificar el territori de Catalunya i els seus límits S O C I A L Observa aquest mapa. Pinta els territoris que corresponguin a Catalunya i fes els exercicis en un full. O R G A N I T Z A C I Ó ARAGÓ MAR MEDITERRANI N O E S COMUNITAT VALENCIANA 1 Amb què limita Catalunya, al nord, al sud, a l’est i a l’oest? 2 Escriu el nom de dues comarques del nord del país, dues del sud, dues de l’est i dues de l’oest. 3 On està situada la teva comarca? Quina comarca és la més allunyada de la teva? 4 Escriu una cadena de sis comarques ordenades de sud a nord o d’oest a est. 72
  • 73. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 73 61 F Nom: Detectius del Data: consum a casa Responsabilitat en l’ús adequat de mitjans i recursos S O C I A L A casa nostra no només hi som nosaltres. Cada dia entren i surten moltes coses. Com que és una rutina, amb prou feines ens n’adonem. 1 Anem a fer d’espies. Formeu grups i cada grup ha d’escollir un dels aspectes que hi ha en l’exemple i fer una llista de què entra i què surt de casa. El grup haurà de discutir quin mètode utilitzarà per obtenir la informació. Feu una llista de les coses en què pot millorar-se el consum. O R G A N I T Z A C I Ó COSES QUE ENTREN COSES QUE SURTEN ies. Coses mbrar posem que nosalt sco se a cas res a le a. iem env que ses Co ja no usem O bjectes que Coses que ens i llencem. envien altres persones. Cose s que e s ose rtem a cas ntren C o . per c an e p ciclar ables, ostra qu re c a o per anonades ones. 73
  • 74. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 74 F 62 Nom: SUPERTEST sobre la vida en societat Data: Avaluació de coneixements sobre persones, cultures i organització social S O C I A L Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta. 1 Quantes províncies té Catalunya? una quatre quaranta-una 2 Passa algun riu per la teva població? O R G A N I T Z A C I Ó sí, per l’interior sí, molt a prop sí, però molt lluny no n’hi passa cap 3 Quins d’aquests productes són elaborats? pa refresc pruna melmelada musclos llet xoriço olives 4 La millor aigua embotellada, d’on s’obté? directament del mar d’una font de l’aixeta 5 Quan es parla d’un regidor, a quina institució ens referim? a l’ajuntament al parlament al mercat laboral 6 Quants habitants té Catalunya? uns 50 milions uns 5 milions més de 7 milions 7 Quan en una botiga es veu un aliment en mal estat, què fem? ho diem al venedor denunciem el venedor el comprem i el llencem 8 Què fa una associació de veïns? treballa per millorar el barri ven productes a preu baix 9 Quan diem que una població envelleix, què volem dir? que és molt avorrida que ha augmentat el nombre de persones grans 74
  • 75. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 75 5. CANVIS I CONTINUÏTATS EN EL TEMPS Competències bàsiques 5. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’explicar amb exemples concrets l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana, relacionar-lo amb fets històrics rellevants, identificar les nocions de durada, successió i simultaneïtat. Índex 63. Petits historiadors. (S) 64. Les generacions. (F) 65. El museu a l’aula. (M) 66. El temps dels avis. (F) 67. Això no pot ser! (F) 68. La nostra petita història. (F) 69. Quan va passar? (F) 70. Aprendre en un quadre. (F) 71. Qui era i quan va viure? (F) 72. En quin ordre va passar? (F) 73. Quant temps va durar? (F) 74. El patrimoni de la nostra població. (F) 75. Coneixem la història del nostre barri? (F) 76. Supertest sobre la història. (F) 75
  • 76. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 76 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de la història. DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS 76
  • 77. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 77 Suggeriments per a les classes d’història a Coneixement del medi Petits historiadors 63 S T E M P S La història a Cicle mitjà 2. Els relats històrics Durant el curs no poden faltar lectures amb En els currículums d’Educació primària, els pro- contingut històric: biografies, narració d’aventu- grames d’història han tingut sempre un lloc des- res... A vegades, el sentit dramàtic d’aquests tex- tacat. No obstant això, la diversitat de disciplines tos ens permet alguna representació o algun joc que aplega l’àrea de Coneixement del medi ha de simulació (vida i relacions en la prehistòria, fet que l’estudi de la història es desenvolupi de mercat medieval, descobriments...). Sens dubte, E L manera superficial, relegat sovint a les últimes la millor iniciació al coneixement històric. setmanes del curs. Afegirem a aquesta constatació que, a l’hora E N d’ensenyar història, hi ha un desconcert notable a causa dels vaivens que ha patit l’enfocament dels estudis històrics. No obstant això, cal re- C A N V I S conèixer que s’estén l’opinió que s’ha de donar més rellevància a l’estudi de la història en els nivells bàsics de l’ensenyament. De fet, a molts 3. Treballar amb les fonts i el museu de classe països, és una àrea independent des de l’ense- Aquesta ha de ser la part essencial de la sub- nyament infantil. àrea. La que proporciona les millors bases per entendre la història i il·lusionar-s’hi. D’una Començar una bona banda, buscar fotografies antigues, objectes del programació passat, anècdotes de la història familiar, l’entorn local –edificis, carrers, monuments–, cançons... En vista de les limitacions de temps –dues o Tot això acompanyat dels interrogants de l’histo- tres setmanes del curs– i els pocs mitjans, cal riador: Què? Quan? Per què? Encara hi roman? elaborar una programació de temps i recursos Ha canviat? Com va ser? minuciosa amb la finalitat que els alumnes asso- leixin el nivell que s’espera a Cicle mitjà d’Edu- 4. La cronologia cació primària. En aquest nivell cal treballar el pas del temps 1. Integració i és urgent que els conceptes temporals quedin Aprofitem qualsevol circumstància a classe de fixats: les unitats de mesura (hora, dia, setma- Llengua (narracions, la parla...), de Matemàtiques na...) i el que es fa en cada moment, reconèixer (mesura del temps, biografies...) o de Coneixe- la successió i el canvi en fets de caràcter perso- ment del medi (l’espai viscut, els animals i les nal i familiar (naixement d’un germà, un viatge, plantes, el funcionament de la societat o els aniversaris i altres festivitats anuals). éssers inerts) per conèixer la dimensió històrica. A la vegada, aquestes àrees proporcionen instru- 5. Ambientació de l’aula ments per treballar millor la història (càlculs, Per últim, marquem la necessitat que hi hagi dates, vocabulari). molts estímuls que facin atractiu estudiar. Portar a l’aula objectes d’altres temps, cartells, fotogra- fies, personatges i col·locar en un lloc visible un vocabulari històric de cada època que s’estudia. Per exemple, edat mitjana: castell, cavaller, carre- ta, cabanya, catedral, mercat... 77
  • 78. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 78 F 64 Nom: Les generacions Data: Indagar i recollir informació de la història familiar T E M P S Els nens, els pares, els avis i els besavis formen les generacions que se succeeixen. Els pares abans són fills dels seus pares i néts dels seus avis. Una generació és el conjunt de persones que tenen més o menys la mateixa edat. En 100 anys de mitjana se succeeixen quatre generacions. 1 E L En cursos anteriors has dibuixat més d’una vegada l’arbre genealògic. En aquesta ocasió busca informació i fes-lo tan complet com puguis. Mira de completar com a mínim quatre generacions. E N Termes: C A N V I S Edat: aproximadament Termes: Edat: aproximadament Termes: Edat: aproximadament MODEL Termes: fill D’ARBRE GENEALÒGIC JO Edat: 2 Distribueix en cada generació els termes de parentiu que hi corresponguin respecte a tu: FILL FILLA COSÍ COSINA PARE MARE GERMÀ GERMANA ONCLE TIA AVI ÀVIA BESAVI BESÀVIA 3 Escriu una edat aproximada que podrien tenir les persones de cada generació. 78
  • 79. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 79 Utilitzar les nocions de successió i ordenació temporal El museu a l’aula 65 M T E M P S El temps històric PRIMER PAS Per assolir la competència social cal un cert Criteris per a la cerca domini del significat del pas del temps, el canvi, d’objectes o d’imatges la continuïtat i la successió aplicat a la realitat dels objectes: que viu cadascú. En aquesta proposta us suggerim una activitat Temporal E L molt senzilla però que té un gran valor en la for- Grups d’objectes, uns, d’entre 10 i 20 mació de l’esquema temporal i en la seva rela- anys; altres, d’entre 20 i 30 anys, i uns altres, ció amb el canvi. de més de 30 anys. E N Es tracta d’organitzar un petit museu històric a l’aula amb objectes de la vida quotidiana. Tipus d’objectes És una activitat que no pot aconseguir-se en Objectes d’ús quotidià. C A N V I S un moment concret, ja que exigeix una prepara- • domèstics: utensilis de cuina, rellotges, ció i un temps per aconseguir objectes o una mobles. representació. Un cop fets aquests passos previs • oci: màquines de fotos, gravadora, cas- sets... podem dedicar una mica de temps a fer comen- • fotografies i dibuixos. taris, reflexions, i d’aquesta manera convertir • roba. una curiositat en el reforç d’aprenentatges curri- • dibuixos o textos sobre objectes antics. culars. • joguines. Metodologia SEGON PAS En primer lloc cal que feu una introducció de l’objectiu de l’activitat i de l’interès que té per a Cada grup presenta a classe les seves troballes. tots: convertir-se, ni més ni menys, que en histo- Cada peça tindrà una etiqueta amb informació riadors i directors d’un museu! sobre de quin objecte es tracta i de quina època Primer de tot cal que formin grups a classe. és. Convé que el grup sigui nombrós per facilitar Caldrà ordenar els objectes des del més antic l’èxit del treball. Els components de cada grup al més modern, tenint en compte una aproxima- buscaran, a casa seva i amb ajuda de la família, ció del temps. alguns objectes o fotografies..., o faran un dibuix senzill d’algun objecte antic que no es pugui TERCER PAS portar a l’aula. Cada grup buscarà un tipus d’ob- Es col·loquen els objectes, els textos o els jectes diferents. dibuixos a l’aula perquè tothom els valori i comenti. Les preguntes generals que es proposa- ran seran d’aquest tipus: • Què és? De què és? Per a què és? • Quan s’utilitzava: quan els meus pares eren petits, en l’època dels meus avis, abans...? • Hi ha algun objecte semblant en l’actuali- tat? En què ha canviat? 79
  • 80. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 80 F 66 Nom: El temps dels avis Data: Utilitzar documents visuals per obtenir informació històrica T E M P S 1 Observa amb molta atenció aquesta imatge del temps dels teus avis o molt abans. Després, respon les preguntes. E L E N C A N V I S • Quin tipus d’imatge és, un dibuix, una pintura o una fotografia? • Pinta la màquina de fotos que es podia utilitzar aleshores. • En quin temps es podia obtenir aquesta imatge? Fa 5 anys. Fa 10 anys. Fa més de 50 anys. 2 Comenteu-ho amb els companys i escolliu les millors respostes. • Per què només es veuen nens en la fotografia? Els pupitres eren com els d’ara? Com van vestits? Què hi ha sobre les taules? Què hi ha a les parets de l’aula? 3 Ensenyeu la fotografia als avis, feu-los preguntes i porteu les respostes a classe. • La vostra aula era com aquesta? Quina àrea o assignatura us agradava més? Com es deien els vostres professors preferits? A què jugàveu? I moltes més coses... 80
  • 81. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 81 67 F Nom: Això no Data: pot ser! Descobrir i explicar anacronismes La Núria i en Carles han fet un treball sobre com era la seva ciutat en l’edat mitjana. T E M P S Després, han trobat en un llibre un dibuix per il·lustrar-ho. Però el dibuix té coses estranyes... 1 Observa amb atenció el dibuix de la ciutat. Després, numera de l’1 al 5 els errors històrics que ha comès el dibuixant. E L E N C A N V I S 2 Escull 3 errors i explica per què creus que són errors. a) Número , perquè b) Número , perquè c) Número , perquè 81
  • 82. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 82 F 68 Nom: La nostra petita història Data: Construir una línia del temps i situar fets familiars 1 Llegeix aquest text i fes les activitats. T E M P S • Durant el pas dels anys notem que ens passen moltes coses i que canviem a poc a poc: fem anys, creixem, aprenem coses. Tanmateix, continuem tenint el mateix nom i els mateixos cognoms. Això és així perquè continuem sent la mateixa persona. E L • Totes les coses que ens passen i els canvis que es produeixen en nosaltres són la nostra història. E N 2 Recorda coses que t’han passat i ordena-les en la línia del temps de la teva història. C A N V I S Fes-ho així: 1. Escriu en un full coses importants que recordis que t’hagin passat. Per exemple: l’any que vas començar a caminar, l’any que vas anar a l’escola per primer cop, l’any que vas aprendre a anar en bicicleta, l’any que vas aprendre a llegir, l’any que vas anar de vacances a algun lloc especial, i moltes altres coses més. 2. Acaba de dibuixar la línia del temps que hi ha en aquesta fitxa. 3. Escriu en els requadres que hi ha sobre la línia del temps les coses importants que t’han passat i uneix-les amb una fletxa amb l’any en què van passar. 4. Escriu en els cercles de sota el nom d’algun objecte relacionat amb el que has escrit a dalt: per exemple, un llibre que vas llegir, un patinet, un ninot... 0 1 2 ... 4 5 ... ... 8 9 10 ANYS 82
  • 83. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 83 69 F Nom: Quan va Data: passar? Associar informacions històriques amb el temps històric corresponent T E M P S L’Emili és molt aficionat a llegir relats històrics. Però moltes vegades no endevina quan van succeir els fets que ha llegit. Ajuda’l. Llegeix els textos i respon les preguntes. 1 Quan va passar el que s’explica? era eixordador. Marca-ho. A les pedreres el soroll lcària local, de poca Els obrers tallaven la ca Fa molt de temps. construir el nucli E L qualitat, que servia per s reparaven Fa bastant temps. de la piràmide. Els ferrer foc i colpejant-les les eines escalfant-les al Fa poc temps. E N dret del Nil, amb pedres. Al marge la calcària blanca els picapedrers extreien On van tenir lloc aquests fets? del revestiment. C A N V I S s del Antiguo Egipto, A Catalunya Adaptat de Las pirámide nes SM Florence Maruéjol. Edicio A Egipte A Rússia Feia tan bon temps que les classes de medi 2 Els fets tenen lloc fa uns 1.000 anys es feien cada dia al camp, en plen o en els nostres temps? a natura. La sequera era el tema principal de totes les converses i Francisco va voler que els nois veiessin com havia baixat el nivell En aquest temps quin d’aquests de l’aigua dels pantans de la zona. Per això, fets històrics ha pogut passar? va organitzar una excursió per visit ar Marca’l. Vallderiu i Fontclara. Adaptat de La llamada del agua, Els Jocs Olímpics del 1938 Rocío Antón i Lola Núñez. Edelvive s Els Jocs Olímpics del 2004 3 En quin temps va passar el que nyor Gerard. s’explica? Marca-ho. Ferran és un amic del se a la croada Quan Gerard se n’anà Fa uns 2.000 anys. ar la seva dona, la seva a Jerusalem, li va confi Fa uns 1.000 anys. ll. Però a Ferran filla i tenir cura del caste dur amb els camperols Fa uns 500 anys. ningú l’aprecia: és molt b Elionor, la filla i sempre està enfadat am Quin nom rep aquest temps? del senyor. de los caballeros, Adaptat d’En tiempos lo Madeleine Michaux i Catherine Brus. San Pab edat antiga edat mitjana 83
  • 84. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 84 F 70 Nom: Aprendre en un quadre Data: Descobrir elements històrics en l’art T E M P S Els quadres antics ens ensenyen moltes coses. Per exemple, com vivien les persones en altres temps. 1 Observa amb molta atenció aquest quadre i respon les preguntes en un full. E L E N C A N V I S a) És una pintura molt antiga o recent? b) Representa la vida en un poble o en una ciutat? c) Quants personatges hi veus més o menys? d) Quines coses hi veus que no són així en l’actualitat? e) Reconeixes algun joc? Quin? f) Aquest carrer s’assembla als que veiem ara? 84
  • 85. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 85 71 F Nom: Qui era i quan Data: va viure? Associar personatges històrics amb l’època en què van viure En els llibres de lectura de vegades apareixen personatges històrics T E M P S i no sabem què van fer i quan van viure. Aprèn a fixar-te en els detalls per identificar aquests personatges. 1 Llegeix aquesta conversa i endevina qui és cada personatge. Doncs a mi em va costar E L Des de nen vaig ser afortunat. Amb 8 anys ja molt trobar diners per era rei de Catalunya. organitzar el meu primer E N Anys més tard vaig viatge. Després, va ser proposar-me conquerir tasca dura dominar la València i Mallorca i ho tripulació i comptar amb vents favorables perquè C A N V I S vaig aconseguir. No hi havia muralla ni castell que els vaixells avancessin es resistís a les meves cap a la destinació tropes. M’admiraven molts somniada. Al final, governants d’altres vam descobrir les terres països. americanes que vaig oferir als reis de Castella i Aragó. PERSONATGE 1 • De quin personatge es tracta? Napoleó Bonaparte Jaume I el Conqueridor Goya • A quina època va viure? Fa més de 5.000 anys. Fa uns 1.000 anys. Fa uns 500 anys. En l’actualitat. • Subratlla en les seves paraules alguna expressió que t’hagi portat a endevinar el personatge. PERSONATGE 2 • De quin personatge es tracta? El capità del Titanic L’emperador Trajà Cristòfor Colom • A quina època va viure? Fa més de 5.000 anys. Fa uns 1.000 anys. Fa uns 500 anys. En l’actualitat. • Qui va viure abans, el personatge 1 o el personatge 2? • Subratlla en les seves paraules alguna expressió que t’hagi portat a endevinar el personatge. 85
  • 86. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 86 F 72 Nom: En quin ordre va passar? Data: Utilitzar les nocions d’ordenació i simultaneïtat T E M P S 1 Llegeix les informacions següents i endevina ràpidament quan van succeir. Escriu cadascuna en la columna corresponent del quadre. Quan hagis acabat, aixeca la mà. Es van inventar els avions Va començar a funcionar Els homes van arribar a a reacció. el primer tren a vapor. trepitjar la Lluna. E L E N 1 2 3 C A N V I S Van entrar en funcionament Els vaixells es movien Els governants eren els primers aparells de ràdio. pel vent que bufava guerrers i vivien en les veles. en castells. 4 5 6 Els cavallers viatjaven Es va inventar l’automòbil. Van començar a a cavall. funcionar els trens d’alta velocitat. 7 8 9 Abans Fa uns 200 anys Més endavant 86
  • 87. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 87 73 F Nom: Quant temps Data: va durar? Comprendre el concepte de durada T E M P S Quan una pel·lícula és molt divertida ens sembla que dura poc temps, però quan un acte és avorrit ens sembla que dura molt. Però la durada és un espai de temps determinat que es pot mesurar amb el rellotge. Fes uns exercicis per calcular la durada en actes rutinaris i després fes exercicis per calcular la durada en períodes històrics. E L 1 Relaciona cada acció amb la seva durada aproximada. E N Un capítol d’una sèrie de TV • • Una hora aproximadament Caminar 4 quilòmetres • • Mitja hora Badallar • • Hora i mitja C A N V I S Menjar • • Un segon 2 Ordena de major a menor aquestes durades, i escriu un 1 en la de més durada. una setmana un segle 30 dies dos mesos 24 hores 3 Marca amb el mateix color cada parella de temps d’igual durada. 200 anys 6 mesos 2 segles 1 any mig any 365 dies 4 La guerra del Francès va començar l’any 1808 i va acabar l’any 1814. Quant temps va durar? 5 S’anomena edat moderna el temps històric que va començar l’any 1492 i va acabar l’any 1808. Quant temps va durar l’edat moderna? 6 Catalunya va ser romana uns 800 anys i visigòtica uns 300 anys. Quants anys més va durar la dominació romana que la dominació visigòtica? 7 Cristòfor Colom va salpar cap a Amèrica el 2 d’agost de 1492 i va arribar-hi el 12 d’octubre de 1492; aproximadament, quants mesos va durar el viatge? 87
  • 88. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 88 F 74 Nom: El patrimoni de la nostra població Data: Identificar i valorar les manifestacions artístiques de l’entorn T E M P S Totes les poblacions i tots els països tenen jardins, costums i monuments que ens van deixar les persones que van viure abans de nosaltres. El nostre deure és conèixer-los i conservar-los perquè les persones que visquin després de nosaltres també els coneguin. 1 Observa aquestes construccions que són testimoni de diferents èpoques. Ordena-les segons l’antiguitat i situa-les en la línia del temps. E L E N C A N V I S Fa molts milers Fa uns Fa uns Fa uns Fa uns En d’anys 2.000 anys 1.000 anys 500 anys 200 anys l’actualitat 2 Llegeix les preguntes, prepara’t les respostes i després explica-les als companys. • Quin edifici artístic de la teva població et sembla més antic? Si no en coneixes cap, pensa en un d’una població propera. • A quin dels períodes indicats en la línia del temps correspon? • Què és el més interessant d’aquest edifici? • Com era la teva població en l’època de la construcció d’aquest monument: molt gran, petita, de carrers estrets, amb moltes fàbriques...? 3 Digues tres raons per conservar monuments antics encara que siguin unes ruïnes. 88
  • 89. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 89 75 F Nom: Coneixem la història Data: del nostre barri? Identificar i valorar el significat de les empremtes antigues T E M P S 1 Forma un grup amb tres o quatre companys per fer un petit informe sobre la història del barri o de la població. Després, el podeu presentar a tota la classe i respondre les preguntes que us facin. • Primerament de manera individual cal que prepareu la informació. • Després, en grup, decidiu les informacions més importants. E L • Finalment, redacteu l’informe per presentar-lo a classe. Aquestes fitxes us poden servir d’exemple: E N ANTIGUITAT DEL BARRI C A N V I S CANVIS EN EL BARRI PERSONATGE RECORDAT CASA O EDIFICI MÉS ANTIC 89
  • 90. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 90 F 76 Nom: SUPERTEST sobre la història Data: Avaluació de coneixements històrics elementals T E M P S Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta. 1 Un document d’època que diu el lloc de naixement d’una reina és... una llegenda una dada històrica una suposició 2 Quan en història parlem de destrals de pedra i viure en coves ens referim a... E L l’època prehistòrica l’estudi de les roques el carnaval 3 Digues quant temps significa cadascun d’aquests termes temporals. E N Un segle: Un lustre: Una dècada: Un cinquantenni: Un semestre: C A N V I S 4 Ordena els temps anteriors des del més petit al més gran. Un semestre 5 Quins d’aquests fets van succeir en l’època dels descobriments? el descobriment del petroli el descobriment d’Amèrica 6 Encercla les paraules que són parts d’un castell medieval. merlet rebedor torre de l’homenatge masmorra espitllera balcó 7 Com s’obtenien els aliments vegetals abans de descobrir l’agricultura? no es menjaven es compraven a altres tribus es recol·lectaven plantes silvestres 8 Escriu els temps històrics que falten en aquesta llista: Fa molts Fa uns Fa uns Fa uns milers d’anys 2.000 anys 1.000 anys 500 anys 9 En història es parla de l’Imperi romà, perquè els romans governaven territoris molt diferents a Europa, Àfrica i Àsia, i els seus vaixells comerciaven per tota la Mediterrània. En quina època va tenir lloc aproximadament? Fa uns 5.000 anys. Fa uns 2.000 anys. Fa uns 500 anys. Fa uns 10 anys. 90
  • 91. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 91 6. MATÈRIA I ENERGIA. ENTORN, TECNOLOGIA I SOCIETAT Competències bàsiques 6. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar fonts d’ener- gia i procediments i màquines per obtenir-la, posar exemples d’usos pràc- tics de l’energia i fer-ne un ús responsable. 7. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’analitzar les parts prin- cipals d’objectes i màquines, les funcions de cadascuna i planificar i realit- zar un procés senzill de construcció d’algun objecte. 8. És capaç d’obtenir informació rellevant sobre fets anteriorment delimi- tats, fer prediccions sobre esdeveniments naturals i socials, integrar dades de l’observació i comunicar els resultats. Índex 77. El mètode científic a Cicle 92. Experiències amb la llum. (M) mitjà d’Educació primària. (S) 93. Errors de funcionament. (F) 78. Un embolic a la cuina. (F) 94. Qüestió de seguretat. (B) 79. Com reciclem? (B) 95. Experiències amb el moviment. (M) 80. Jocs de física. (M) 96. Supertest sobre energia 81. Experiències amb l’aire. (M) i tecnologia. (F) 82. Experiències amb l’aigua. (M) 83. Mesclem materials. (M) 84. Supertest sobre la matèria. (F) 85. Saps què és l’energia? (M) 86. Invents del segle XX. (B) 87. L’electricitat a casa. (F) 88. Jocs òptics. (M) 89. Experiències amb l’electricitat. (B) 90. Fabriquem sons. (B) 91. Quin invent! (M) 91
  • 92. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 92 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de la matèria, l’energia i la tecnologia. DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS 92
  • 93. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 93 El mètode científic a Cicle mitjà d’Educació primària Orientació eficaç de la classe de Ciències 77 S E N E R G I A Podem ensenyar Física i Química a Cicle mitjà de Primària L’afirmació anterior pot sorprendre més d’una Una manera de començar persona o causar una espècie d’ensurt al caire Podem ensenyar als nostres alumnes el mèto- de la incredulitat. Tanmateix, el currículum d’a- de a partir d’experiències molt senzilles en què quest nivell proposa unes competències i una la resposta no és evident i els nens tenen la sèrie d’objectius que ens impulsen a fer servir tendència a trobar explicacions màgiques. La estratègies útils per assolir el coneixement cien- I majoria dels descobriments científics també van tífic. tenir l’origen en una senzilla pregunta original Sens dubte, una assignatura de Física i Química M A T È R I A fruit de la curiositat humana. concreta i centrada en l’observació i l’estudi de Començarem per preguntar-nos el perquè de la realitat que ens envolta no només és possible, senzills fenòmens que tenen lloc a l’aula. sinó que també és desitjable. Nosaltres plantejarem les preguntes inicials i En el desenvolupament d’aquesta dimensió de l’àrea de Coneixement del medi es podran esta- veurem com aviat els nostres alumnes desco- blir unes bases que a poc a poc veuran com s’hi breixen moltes altres qüestions que tenen una completa l’edifici científic escolar: la novetat de explicació científica i no màgica. Algunes de les l’aprenentatge de les nocions bàsiques i l’exerci- preguntes inicials podrien ser d’aquest tipus: tació en actituds i procediments com la curiosi- • Per què es mouen els fulls del calendari que tat, la capacitat d’admiració, l’observació sis- està damunt el radiador calent? temàtica, el registre de dades, la formulació • Per què si toquem la pota de la taula que és d’hipòtesis, la comprovació de resultats i l’apli- metàl·lica la notem freda, i tanmateix, el tauló de cació a altres situacions. fusta el notem calent? Com ja hem observat en altres moments, en • Per què s’entelen els vidres de les finestres aquest cicle el camp està adobat per a la conse- de l’aula quan hi ha humitat o plou? cució de les habilitats que hem citat. Som en una fase del desenvolupament en què la curiositat, la Aplicació del mètode capacitat d’admiració i la necessitat de donar En aquesta iniciació aplicarem algunes de les resposta, si més no parcial, als interrogants són fases del mètode sense ser gaire exigents. Per sempre presents. exemple: • L’observació atenta del fenomen que s’ha Podem iniciar els alumnes produït. en el mètode científic? • La descripció exacta del fenomen i formula- Tot i que la utilització del mètode científic a ció de preguntes sobre per què s’ha produït. l’aula de manera habitual no sembla senzilla, no • La proposta sobre les causes que poden per això hem de dir que és impossible. Hem de explicar el fenomen. començar pensant que de manera asistemàtica ja • La formulació d’hipòtesis. ho acostumem a posar en pràctica en la vida • La comprovació mitjançant la repetició d’ex- quotidiana i que no cal muntar un laboratori per periències que la hipòtesi és una resposta a la a la iniciació en el mètode científic. pregunta inicial. 93
  • 94. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 94 F 78 Nom: Un embolic a la cuina Data: Identificar mescles i separar-les E N E R G I A Imagineu-vos que esteu intentant preparar unes amanides a la cuina i hi ha hagut un petit accident. Ha vessat part de l’ampolla de vinagre sobre el bol de l’oli i s’ha mesclat tot de tal manera que tenim un líquid de color estrany i ja no podem aprofitar l’oli. Hi ha alguna manera ràpida de separar l’oli del vinagre abans que es descobreixi l’embolic? Formeu grups petits i busqueu la solució seguint les pistes. Escriviu les solucions en un full. I 1 Què vol dir la paraula mescla? M A T È R I A 2 En el líquid estrany que s’ha format en mesclar-se els dos líquids, hi segueix havent oli i vinagre? Quin gust tindrà la mescla? 3 Quin creieu que serà el resultat dels vostres esforços? Escolliu la resposta i expliqueu-la. Ja no podrem separar el vinagre de l’oli. Trobarem un truc per poder separar el vinagre de l’oli. 4 Existeixen diversos procediments per separar un líquid que està mesclat amb un altre líquid o amb sòlids molt petits. Decantació. Es deixa reposar la mescla una bona estona. El líquid o el sòlid menys dens es queda a la part de dalt i el més dens en el fons. Filtració. Es passa la mescla per un colador. El líquid el travessa i el sòlid s’hi queda. Evaporació. S’escalfa la mescla i un líquid s’evapora abans que l’altre. • Quin d’aquests procediments val la pena utilitzar per separar el vinagre de l’oli? Com ho farem? Quin és el resultat? La separació és total? 5 Informeu-vos i digueu en quins dels casos següents es pot utilitzar el mateix procediment per separar les dues substàncies mesclades: En un refresc s’ha mesclat la llimonada amb petits trossos de suro. Com deixarem neta la llimonada? La maionesa té una mescla d’oli i ou i volem separar-ne l’oli. En el brou de l’olla hi ha mescla d’aigua i greix i volem treure’n el greix. A la galleda l’aigua s’ha mesclat amb sorra i volem tenir aigua neta. 94
  • 95. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 95 Analitzar comportaments responsables en el consum d’energia Com reciclem? 79 B Dirigiu als alumnes aquestes observacions E N E R G I A 6. Què fas amb l’aixeta de la font del pati de la amb forma de test perquè, en grup, facin les qual no para de sortir aigua? seves reflexions sobre actituds de respecte al a) intento tancar-la medi ambient en l’entorn domèstic. b) deixo que surti l’aigua Punt de partida: les tres erres. Comenteu amb els alumnes l’obligació compartida de cuidar la c) aviso perquè vinguin a arreglar-la si s’ha llar on vivim, és a dir, l’entorn i el medi ambient. espatllat Porteu-los a comentar i exemplificar el mètode 7. Quins objectes portes a reciclar? de les tres erres: I a) plàstic b) paper c) vidre d) piles M A T È R I A 8. Què fas quan un llapis gairebé no té punta? R = reduir el consum d’energia a) l’utilitzo fins al final i materials R = reutilitzar els materials b) el llenço a les escombraries R = reciclar els materials 9. Quins tovallons fas servir a casa? a) de paper b) de roba c) cap 10. A quina temperatura poseu a casa la cale- 1. Apagues els llums quan surts d’una habita- facció a l’hivern? ció? a) a 15 graus b) a 25 graus c) a 35 graus a) sempre b) gairebé sempre c) gairebé mai 11. Quan un dels teus contes preferits ja està 2. Tanques l’aixeta quan has acabat de fer ser- molt utilitzat... vir l’aigua? a) el llences i en compres un altre a) sempre b) gairebé sempre c) gairebé mai b) l’arregles i el deses 3. Què fas amb les bosses de plàstic que 12. Com es guarden a casa teva els aliments a donen a les botigues? la nevera? a) demano el major nombre possible de bosses a) en envasos reutilitzables b) les llenço a les escombraries b) en paper d’alumini c) les guardo c) en paper transparent d) evito demanar bosses 4. Què fas amb els diaris que ja has llegit? Aprofiteu cada qüestió per obrir un a) els llenço a les escombraries debat sobre les conseqüències de fer una b) els porto a un contenidor acció o una altra. Enfortiu el compromís de c) els guardo a casa col·laborar en la millora del medi ambient. 5. Què fas amb un MP3 que no funciona? a) el porto a arreglar b) el llenço a les escombraries c) el porto a la deixalleria 95
  • 96. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 96 M 80 Jocs de física Experiències per formular hipòtesis sobre el comportament de la matèria E N E R G I A Experiències màgiques rior? I si finalment a la plastilina amb forma de vaixell hi posem a dins boletes de plastilina? En aquesta proposta proposem algunes expe- riències que poden resultar jocs de màgia per als alumnes. Les utilitzarem sobretot per exercitar- nos en alguns aspectes del mètode científic, par- ticularment en formular hipòtesis i en aplicar els resultats. I L’ESPELMA MÀGICA M A T È R I A Volem comprovar si en l’aire hi ha oxigen i què passa si desapareix l’oxigen de l’aire. Un cop formulades les hipòtesis per escrit duem a terme cadascuna de les accions indica- des, fent variacions de mida, forma, pes de la càrrega, etc. Finalment expressem la conclusió i fem aplica- cions als vaixells. L’AIGUA QUE NO CAU No veiem l’aire. Com podem estar segurs que l’aire ocupa un lloc en la nostra aula. Fem l’experiència de l’espelma. Col·loquem una espelma en el centre d’un plat amb una mica d’aigua, millor si està acolorida amb tinta. Encenem l’espelma i la tapem amb un got col·locat cap per avall. Els alumnes observaran què passa i prendran notes per comentar-ho després. • L’espelma s’apaga? Per què passa? Col·loquem una cartolina sobre la boca d’un • Què passa amb l’aigua que hi havia dins el got ple d’aigua. Donem la volta al got ajudant- got, puja el seu nivell o descendeix? Per què? nos de la mà perquè en girar no caigui de la car- tolina. L’aigua hauria de caure pel seu propi pes, LA PLASTILINA FLOTANT però, què passa? Volem comprovar per què un vaixell cons- Els alumnes formularan hipòtesis per explicar truït amb materials pesants flota a l’aigua i el fet: La cartolina ha quedat enganxada al got i quan deixa de flotar s’enfonsa. no deixa passar l’aigua? L’aigua ha desaparegut? Fem una bola amb plastilina i formulem hipò- La superfície de la cartolina recolzada en l’aire tesis: què passarà si la llancem tal qual a l’aigua? que hi ha sota no cau i, per tant, no deixa pas- I si li fem forma de vaixell, buidant-la de l’inte- sar l’aigua? 96
  • 97. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 97 Establir conjectures a partir d’experiments Experiències amb l’aire 81 M E N E R G I A L’aire Per mitjà de preguntes en veu alta feu que els alumnes reflexionin sobre la naturalesa de l’aire. Tenim intuïcions sobre l’aire, especialment Per exemple: Què ha passat? Què ha canviat quan hi ha vent. Però la informació que rebem perquè en el radiador la serp giri i a la taula no? es refereix més als efectes que a la mateixa natu- Què mou la serp: la mà, l’aigua, l’aire...? Si és ralesa de l’aire. l’aire, per què no es veu? Què és l’aire? Per què Per als alumnes segueixen sent un misteri con- només hi ha moviment quan hi ha calor sota la ceptes com el pes de l’aire, el volum de l’aire i serp? Així, a poc a poc, acabaran descobrint que fenòmens com la comprensió o l’expansió. l’aire és a tots els punts de l’habitació i que l’ai- I Feu aquesta experiència durant uns minuts i re, quan s’escalfa (baixa la seva densitat), puja. I feu que l’observació obri les portes a un conei- M A T È R I A què passa amb el buit que deixa l’aire quan xement més profund de l’aire. puja? (l’ocupa aire més fred). Convecció de l’aire i altres gasos Aplicacions Ajudeu els alumnes a construir aquesta espiral A continuació, guieu els alumnes a realitzar la de cartolina en forma de serp i munteu-la tal transferència del que han après cap a altres com indica el dibuix. fenòmens. Dibuixeu a la pissarra aquests esque- mes sobre com bufa la brisa del mar durant el dia i durant la nit i animeu els alumnes a expli- car-ho. A) Col·loqueu la serp sobre una font de calor, un radiador o un llum encès. Els alumnes comenta- ran què està passant (la serp gira sobre el seu eix). menys temperatura més temperatura A continuació, col·loqueu la serp sobre la taula. Què passa? (no gira). Col·loqueu la serp B) sota la font de calor, què passa? (no gira). 1) 2) menys temperatura més temperatura Podeu fer-ne altres aplicacions: moviments atmosfèrics, l’aire condicionat, el moviment de l’aire dins una nevera... 97
  • 98. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 98 M 82 Experiències amb l’aigua Aplicar a altres models conclusions a partir d’experiències directes E N E R G I A L’aigua Material: Dos trossos petits de roba i aigua. Procés. Humitegeu una mica i amb una matei- Els alumnes coneixen l’aigua en els tres estats, xa quantitat d’aigua, prèviament mesurada, els i saben que es troba en forma de gas en l’aire. dos trossos de roba. Agiteu un dels trossos de ro- Tanmateix, només són capaços d’intuir les cau- ba durant uns minuts. ses per les quals l’aigua s’evapora i es transfor- ma en un gas, mesclant-se amb els altres gasos TAULA que formen l’aire. Us proposem tres experiències senzilles que no Dibuixeu a la pissarra un quadre i escriviu-hi I exigeixen gaire preparació i que ens permeten totes les dades de les experiències. determinar que l’aigua s’evapora més ràpidament M A T È R I A quan la superfície és més gran, i quan la tempe- Experiència Quantitat d’aigua Quantitat d’aigua 1 a l’ampolla al plat ratura augmenta i quan hi ha vent. Evaporació de l’aigua Experiència Quantitat d’aigua Quantitat d’aigua Experiència 1 2 del plat al sol del plat a l’ombra Experiència Tros de roba mullat Tros de roba airejat 3 Material. Una ampolla, un plat i una petita quantitat d’aigua. En les dues primeres experiències es pot Procés. Vesseu la mateixa quantitat d’aigua a mesurar amb una proveta la quantitat inicial i l’ampolla i al plat. Deixeu-ho destapat durant final d’aigua o simplement es pot estimar apro- tota la nit sobre una taula de l’aula. ximadament. Experiència 2 En la tercera experiència només s’indicarà si la quantitat d’aigua és major o menor en cada tros de roba. ALGUNES CONCLUSIONS Material. Dos plats i aigua. Portarem les experiències a activitats de la vida Procés. Ompliu els dos plats d’aigua i durant quotidiana, com per exemple assecar la roba. unes hores col·loqueu-ne un en una zona asso- Farem preguntes als alumnes: lellada de l’aula i l’altre en una zona d’ombra. • S’assecarà la roba a temperatura ambient Experiència 3 sense que arribi als 100 graus? • Quan s’assecarà millor la roba: a l’hivern o a l’estiu? Per què? • Quan s’assecarà millor la roba: quan faci vent o quan no en faci? 98
  • 99. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 99 Classificar els materials en naturals i artificials Mesclem materials 83 M E N E R G I A Fabriquem toves la forma del motlle la traiem i la posem al sol i a l’aire. La tova pot tenir les mides següents: Us proposem una activitat senzilla amb múlti- 6 cm × 3 cm × 1,5 cm. ples aplicacions didàctiques. Després de dur-la a Un cop construïda una quantitat de toves terme els alumnes aprendran: podem fer petites construccions: tàpies, cases, • Com es fa una mescla heterogènia. etc. • A plantejar-se una construcció sense pràcti- cament cap eina. • A fabricar un material respectuós amb el I medi ambient. • A obtenir de manera natural un aïllant tèrmic M A T È R I A eficaç. Es tracta de fabricar unes petites toves i des- prés reflexionar sobre el significat del material Reflexions que s’ha produït. Fem preguntes als nostres alumnes perquè s’a- Una reflexió per començar donin de la importància del que acaben de fer. Intentem destacar la importància de l’activitat. Podem fer una mica d’història explicant als alumnes que la tova és un material de construc- ció que es va inventar i es va utilitzar en temps remots, que s’ha utilitzat en civilitzacions molt allunyades entre si i que actualment encara es fa • Quins materials s’utilitzen en la fabrica- servir. ció de toves? • S’ha utilitzat alguna màquina? S’ha contaminat l’aire amb el seu funciona- ment? • Creus que en una construcció amb toves s’ha de portar els materials de fabri- cació des de molt lluny? I un cop fabrica- des les toves, han de traslladar-se a llocs llunyans? Fabricació de toves Aquesta experiència, molt apropiada per a una En definitiva, subratlleu el respecte al medi acampada o per a una estada en una granja ambient que s’aplica en la fabricació de toves i escola, també es pot fer a classe si aconseguim que ha de transferir-se a moltes altres fabrica- obtenir els materials de fabricació. Necessitem, cions que... argila, una mica de palla i aigua. • contaminen. Mesclem i pastem els materials a mà i • produeixen molts residus. col·loquem la mescla en un senzill motlle fet de • gasten molta energia en el procés de fabri- llistons. Apretem bé la mescla i quan hagi pres cació. 99
  • 100. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 100 F 84 Nom: SUPERTEST sobre la matèria Data: Comprovar coneixements elementals sobre la matèria E N E R G I A Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta. 1 Quan a l’estiu ens mengem un gelat correm el risc que es desfaci. Quan ho fa canvia d’estat, de... sòlid a gasós sòlid a líquid gros a petit de líquid a sòlid 2 Caminant entre la boira tenim la impressió que ens mullem. Això és a causa que la boira és... I aigua sòlida aigua líquida vapor d’aigua glaç M A T È R I A 3 Els ous es fregeixen a la paella amb oli molt calent. Quina paella t’agradaria utilitzar? una de fusta una de plàstic una de metall 4 Què li passaria a la paella de plàstic amb la calor de la cuina? canviaria de color es fondria es quedaria igual 5 Gairebé tot el que ens envolta està fet de mescles. Marca la substància que no és una mescla. cargol de ferro salsa maionesa formigó pintura 6 Què passa si posem una llauna de llimonada al congelador? redueix la mida esclata i es trenca no passa res 7 Per què passa el que has marcat? Perquè l’aigua quan es gela augmenta de volum i no cap a la llauna. Per què el fred estova el metall. 8 Si a la llet de l’esmorzar li afegeixes unes gotes de vinagre, la llet «es talla», que és una manera de fer-se malbé. Què ha passat? un canvi físic no hi ha cap canvi un canvi químic 9 Un diamant natural, quina mena de substància és? una roca un plàstic un metall transparent un cristall 100
  • 101. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 101 Identificar les forces conegudes que fan que els objectes es moguin Saps què és l’energia? 85 M T E C N O L O G I A L’energia Abans de deixar anar el contrapès, feu pregun- tes als alumnes. En aquest àmbit de la competència científica utilitzarem moltes vegades la paraula energia. Citarem l’energia quan parlem de forces, quan Què passarà si deixem anar la pedra? parlem de so, quan parlem de calor... En quina direcció es mourà el mòbil? Convé que en alguna ocasió en veu alta fem la Abans de moure’s, tenia energia? On esta- pregunta «què és l’energia?» Sense pretendre bus- va continguda? Si li posem un contrapès car una definició exacta, sinó per moure’ns en el més gros, anirà més ràpid o més a poc a terreny de les experiències i dir que sabem que poc? existeix energia pels efectes que es produeixen: si s’endolla un cable i es posa en funcionament un aparell, hi ha energia; si llancem una pedra a SEGONA EXPERIÈNCIA I l’aire i ascendeix per després caure a terra, hi ha Ajudeu els alumnes a construir aquest altre E N E R G I A energia, etc. model de plataforma o trineu mòbil. En aquesta ocasió durem a terme unes expe- riències senzilles per obtenir la intuïció d’on hi goma cargol ha energia. clau PRIMERA EXPERIÈNCIA Ajudeu els alumnes a construir aquest mòbil. hèlix plataforma fil contrapès Materials: • Un tauló molt llis, tallat en forma de trineu. eix • Una goma elàstica. • Una hèlix feta de llauna. Un cop col·locades l’hèlix i la goma, i un cop recargolada, sense deixar-la anar, fem algunes preguntes prèvies. eix Què passarà quan deixem anar l’hèlix? En quina direcció es mourà el trineu? En aquest cas on està emmagatzemada l’e- Materials: nergia? •Alguns llistons petits de fusta. Què podem fer per què el trineu vagi •Dos eixos de filferro. més ràpid? Es podria moure un automòbil •Quatre rodes de suro. amb aquesta energia? Per què? •Un llistó més llarg, un fil i un contrapès de etc. pedra. 101
  • 102. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 102 B 86 Invents del segle XX Reconèixer alguns invents que han millorat la qualitat de vida T E C N O L O G I A Per què parlem d’invents que han modificat intensament la qualitat de vida als alumnes? de les persones, i ho farem des d’un punt de El tema dels invents sempre és interessant i vista evolutiu perquè els alumnes apreciïn els acostuma a despertar l’admiració en els alumnes canvis i el significat de l’invent final. De cada cas d’aquesta edat, tan motivats pels descobriment i mostrarem diversos dibuixos posant en evidència les respostes a milers de preguntes. El tema es que l’invent va venir a satisfer una necessitat real pot tractar des de molts punts de vista i pot en totes les èpoques. Podeu ensenyar-los als desenvolupar-se amb gran amplitud o cenyint-se a aspectes concrets de naturalesa científica, alumnes o podeu descriure cadascuna de les mecànica o social. situacions i fer després les preguntes correspo- En aquesta proposta seleccionarem tres invents nents. I 1. LA IL·LUMINACIÓ E N E R G I A 2. RENTAR LA ROBA 3. CONSERVAR ELS ALIMENTS 102
  • 103. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 103 87 F Nom: L’electricitat Data: a casa Posar exemples d’usos pràctics de l’energia elèctrica T E C N O L O G I A Observa els objectes elèctrics que sol haver-hi en una casa. CUINA HABITACIÓ DE TREBALLAR JARDÍ rentadora làmpada de sostre làmpada de jardí nevera planxa tallagespa vitroceràmica trepant punts de llum fluorescent batedora punts de llum SALA I làmpada E N E R G I A televisor vídeo aspiradora telèfon punts de llum DORMITORI làmpada de sostre flexo ordinador equip de música guitarra elèctrica punts de llum BANY làmpada de paret assecador maquineta d’afaitar raspall de dents ràdio 1 Uneix-te amb alguns companys, dibuixeu de manera senzilla casa vostra i indiqueu-hi tots els aparells elèctrics que hi ha a cada habitació. Després, feu llistes d’aparells. 103
  • 104. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 104 M 88 Jocs òptics Descriure el funcionament de màquines senzilles del cercle i lliguem dos fils de cotó a cadascun T E C N O L O G I A El cos i les màquines Amb freqüència, per facilitar el coneixement dels orificis. Fem girar el disc al voltant de l’eix del cos humà es recorre a la comparació amb format pel fil de cotó i després estirem. Veurem aparells que podem veure i observar. Així es com l’ocell es posa a la gàbia. compara el funcionament de músculs, ossos i articulacions amb els moviments de les palan- ques, el funcionament del cervell amb el d’un ordinador o d’un robot, el funcionament del cor amb el funcionament del motor d’un cotxe o l’estructura dels ulls amb la de les màquines fotogràfiques. Tanmateix, té més possibilitats comentar que s’han inventat moltes màquines I després d’observar el cos humà i el seu funcio- Altres models E N E R G I A nament. En el cas de les màquines fotogràfiques és ben clar l’exemple; tanmateix, hem d’admetre que l’experimentació amb alguns aparells ens ha permès conèixer millor el funcionament d’al- guns òrgans del nostre cos. En aquesta propos- ta hem de realitzar diversos instruments de joc els efectes dels quals aparentment màgics ens expliquen com actua l’òrgan de la visió. PRIMERA EXPERIÈNCIA Construïm rotoscopis Dibuixos animats Consisteix a construir unes joguines que ja es feien fa moltíssims anys. Materials: • Cartolina. • Tisores. • Fils de cotó, gomes. • Llapis de colors. Elaboració: Tallem un cercle de cartolina de 6 cm de radi i hi dibuixem en una cara un ocell i en la cara Ajudeu els alumnes a explicar els efectes de oposada una gàbia on pugui cabre l’ocell. Fem moviment que hem produït a partir d’imatges dos orificis en els extrems d’un dels diàmetres estàtiques. 104
  • 105. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 105 Valoració del funcionament de l’energia elèctrica Experiències amb l’electricitat 89 B T E C N O L O G I A Conductors i aïllants En les competències científiques relacionades amb el coneixement de l’electricitat hi ha dos tòpics d’especial importància: el coneixement dels circuits elèctrics i el reconeixement de materials aïllants i de materials bons conductors de l’electricitat. En aquesta proposta treballa- rem la diferenciació entre materials conductors i materials aïllants. Feu amb els alumnes diferents experiments per classifi- car els materials que es proposen. Feu preguntes de pre- dicció abans de sotmetre’ls a prova i després de fer-les demaneu als alumnes que recullin els resultats en un qua- I dre. Tingueu en compte que alguns materials metàl·lics E N E R G I A poden aparèixer com a aïllants a causa del fet que estan recoberts de pintura o d’un altre material aïllant. Material conductor Material aïllant 105
  • 106. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 106 B 90 Fabriquem sons Experiències per conèixer millor com es produeix el so T E C N O L O G I A La producció del so El so es transmet per ones en totes les direc- cions. Per arribar a intuir que el so té l’origen en una vibració i es comunica per mitjà d’ones, val la pena experimentar amb diferents objectes i observar com es produeix la vibració. Aquesta proposta és principalment gràfica. Observeu els dibuixos i feu que els alumnes experimentin i • En quina direcció es mouen les ones? treguin conclusions. 1. La vibració d’un regle. I • En quina direcció es mouen les ones? E N E R G I A Hi ha sons greus i sons aguts • Què sona? • Si subjectem el regle amb l’altra mà, què passa? 2. Vibració de l’aire de dins una ampolla. • Fem més curta la corda, el so és més greu o més agut? • Què passa si bufem amb més força? 3. Vibració del vidre. • Allarguem la corda, el so és més greu o més agut? • Quan colpegem ampolles de mida diferent, sona igual? • Passem el llapis pel cartró. Si el passem més 4. Vibració per de pressa, canvia el so? fregament amb l’aire. Feu preguntes sobre com es forma • Augmentem la velocitat el so, com es transmet i quins tipus de so del gir. Què passa? hi ha. 106
  • 107. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 107 Quin invent! Muntar i desmuntar màquines i explicar com funcionen i per a què serveix cada part 91 M T E C N O L O G I A 4 2 1 3 7 5 6 L’assecador de mà Porteu un assecador de mà a classe i pregun- I teu als alumnes: Què és? Per a què serveix? Quan es fa servir? Què cal fer perquè funcioni? E N E R G I A Com funciona? A continuació, desmunteu l’assecador de mà o Altres aparells que funcionen si us ho estimeu més expliqueu quines peces amb una resistència té. Seguiu preguntant: L’assecador de mà és una màquina simple o composta? Quina funció té Animeu els alumnes a repetir les explicacions cada peça? sobre l’assecador de mà i, a continuació, propo- seu-los que observin els aparells dibuixats, que 1. El motor diguin quins tenen una resistència i en què s’as- 2. El ventilador semblen a l’assecador de mà i en què no. Que 3. La presa d’aire fred expliquin per a què serveix cada aparell i com 4. La sortida d’aire calent funciona. 5. L’interruptor 6. El cable i la clavilla 7. La resistència Centreu l’atenció en la resistència com a peça principal de l’aparell. Expliqueu en què consis- teix: un filament metàl·lic mal conductor de l’elec- torradora bombeta planxa tricitat. Quan el corrent elèctric hi passa, ofereix resistència, s’escalfa i s’il·lumina. L’energia elèctri- ca es transforma en energia calorífica i en energia lluminosa. La calor que desprèn eleva la tem- peratura de l’aire que impulsa el ventilador. Destaqueu el fet que la resistència és un gran ventilador fogonet radiador invent ple d’aplicacions. Poseu en marxa l’assecador de mà i feu que els alumnes comprovin la temperatura de l’aire quan Finalment, feu preguntes sobre l’electri- està engegat i quan està apagat. citat recordant el que heu estudiat. 107
  • 108. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 108 M 92 Experiències amb la llum Establir prediccions sobre la refracció de la llum T E C N O L O G I A L’arc de Sant Martí 4. Fem que es projecti la llum sobre la cartoli- na blanca. Presentem als nostres alumnes aquestes expe- • Observació. D’on prové el raig de llum? riències en què trobaran quelcom pràcticament On acaba? Quins colors veiem en el paper? En màgic, com és la descomposició de la llum. quin ordre? Si traiem l’aigua del recipient, se Basem la nostra activitat en quelcom tan espec- segueix veient l’arc de Sant Martí? I si traiem el tacular com l’arc de Sant Martí. L’arc de Sant mirall? Martí és un dels fenòmens de la naturalesa que a través dels temps més ha cridat l’atenció. Ha SEGONA EXPERIÈNCIA donat lloc a mites, llegendes, contes fantàstics i diverses explicacions científiques. En cada llen- • Objectiu. Podem aconseguir l’efecte contra- gua té un nom ple de poesia. ri, és a dir, unir les llums de colors per obtenir Però, quan es forma l’arc de Sant Martí i per la llum blanca? I què es forma sempre amb els mateixos colors? • Materials i realització. Podem utilitzar dues E N E R G I A A què es deu que la presència de l’arc de Sant classes de material: Martí estigui relacionada amb la pluja i el sol? Podem fabricar l’arc de Sant Martí? PRIMERA EXPERIÈNCIA • Objectiu. Ajudats per l’aigua i la llum inten- tarem crear un arc de Sant Martí petit. • Materials. Un recipient de plàstic transpa- rent. Un mirall petit. Llum natural o el focus d’una llanterna. Una cartolina blanca. • Realització. 1. Tallem un cercle de cartolina blanca, el divi- dim en sectors i pintem cada sector d’un dels colors de l’arc de Sant Martí. Travessem el cen- tre amb un llapis i fem rodar el disc a molta velocitat. 2. Col·loquem sobre una baldufa un disc divi- dit en sectors circulars iguals, pintem els sectors amb els colors de l’arc de Sant Martí (dues vega- des cada color) i fem girar la baldufa amb velo- citat. • Observació. Què hem aconseguit fent girar 1. Omplim el recipient d’aigua fins a la meitat. els discos de colors? Quins colors queden dins 2. Col·loquem el mirall a l’interior recolzant-lo de la llum blanca? en el fons i en un dels costats. • Nota. Si sembla interessant, derivem l’obser- 3. Orientem el recipient de manera que arribi vació dels efectes de les experiències a consta- un raig de sol a l’aigua que està en contacte tar que la llum és una forma d’energia i que cada amb el mirall (o bé utilitzem el focus d’una llan- color que conté la llum blanca es propaga de terna). manera diferent. 108
  • 109. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 109 Saber relacionar els efectes amb les causes Errors de funcionament 93 F T E C N O L O G I A 1 Observa els dibuixos i llegeix els textos. Després escull la resposta del tècnic que correspongui a cada cas, llegeix-la en veu alta i explica un cas semblant. A En Pere no para de pedalejar i la bicicleta no avança. C estireu B L’Agnès ha posat la roba bruta I a la rentadora, prem el botó En Gorka empeny la porta amb força i no es mou. E N E R G I A d’engegar i no funciona. D En Lluís posa el motor en marxa i accelera, F però el cotxe no avança. E on/off Està endollada, el motor L’Anna s’enfada perquè funciona, la col·loca bé ha col·locat el CD a l’aparell però no aspira. de música i no funciona. RESPOSTA DEL TÈCNIC “SUPERMANETES” 1. El fre de mà paralitza el moviment de les rodes del cotxe. 2. L’acció d’estirar és la contrària d’empènyer. 3. Per tal que l’aire circuli per l’aspiradora no ha d’haver-hi cap fuita. 4. La cadena transmet el moviment dels pedals a la roda. 5. Amb la porta oberta no es tanca el circuit elèctric i la rentadora no funciona. 6. La paraula off significa que l’aparell està fora de funcionament. 109
  • 110. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 110 B 94 Qüestió de seguretat Apreciar tenir cura de la seguretat en la manipulació d’aparells T E C N O L O G I A La seguretat en l’ús dels aparells i les eines 2. El bricolatge En aquest període del curs dedicat a estudiar l’energia i la tecnologia és molt convenient de tant en tant fer una parada per tractar assumptes de seguretat en l’ús de les màquines i aparells, tant els elèctrics com els mecànics. Ho plantejarem com un estudi de casos en què presentareu la situació i els alumnes, organitzats en grups petits, donaran la seva resposta citant raons per les quals cal adoptar una determinada La Marina demana ajuda al seu pare actitud. Fareu les aplicacions que us semblin per fer un calaix de fusta que li han dema- I convenients i suggerireu als alumnes que ells nat a la classe de treballs manuals. El seu pare ve a ajudar-la, però li demana que E N E R G I A mateixos expliquin situacions de risc d’accident ella triï els materials i les eines i li digui com i les mesures que cal prendre per evitar-los. han d’utilitzar-se. La Marina posa sobre la taula unes peces de fusta que li han donat a classe, eines elèctriques com la serra i el trepant, i eines manuals com el tornavís i el martell. Marqueu les accions que han d’evitar: 1. El microones La Marina s’ha despertat d’hora i ha Canviar la broca o la fulla de serra decidit fer-se l’esmorzar. Comença posant- se la llet en un got que introdueix en el amb la màquina endollada al corrent microones perquè s’escalfi. Sense haver elèctric. comprovat si el got està prou calent, el treu Utilitzar guants i ulleres de protecció. amb la mà dreta per posar-hi una cullera- Subjectar bé les peces que s’han de da de sucre. Com que la llet no està gaire tallar, clavar o foradar. calenta, torna a posar el got en el microo- Rentar-se les mans i manipular les nes, però amb la cullera metàl·lica a dins. I eines elèctriques amb les mans mulla- l’engega. des. Quina acció ha estat incorrecta des Distreure’s l’un a l’altra parlant mentre del punt de vista de la seguretat? Per estan fent forats. què? Desendollar les eines per netejar-les. 110
  • 111. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 111 Experiències amb Establir hipòtesis davant una experiència sobre el moviment el moviment 95 M T E C N O L O G I A Treballar en equip PRIMERA EXPERIÈNCIA En aquesta fitxa fem una proposta amb la fina- Deixem anar el cèrcol negre i el gris en la litat no tant de fixar l’aprenentatge de nocions rampa fent que parteixin del mateix punt. referides al moviment, sinó d’exercitar el proce- • Quin arribarà primer? Per què? diment científic de la formulació de conjectures prèvies a la realització d’una experiència. Per tant, és important seguir el mètode pre- nent-se molt seriosament cadascuna de les fa- ses dels exercicis i que tots els components de cada grup participin en la formulació de les opi- nions. Plantejarem tres experiències diferents i cada I grup haurà d’anotar en un full el resultat que E N E R G I A esperen de l’experiència abans de dur-la a terme. Hauran de justificar la seva opinió. Un cop fetes les tres experiències, llegirem tots SEGONA EXPERIÈNCIA els textos i seleccionarem aquells que hagin Deixem anar el cèrcol negre i el cèrcol verd. encertat algunes de les previsions. Després llegi- • Quin arribarà primer? Per què? rem les justificacions de les opinions i en selec- cionarem les correctes. En cas que no n’hi hagi, iniciarem un debat dirigit a aproximar-nos a les causes exactes. • Agrupació. Dividiu la classe en grups de quatre alumnes cadascun, ja que és el nombre que, a la vegada que permet certa riquesa d’opi- nions, té una alta capacitat operativa. • Materials. Cartolines DIN-A4 de colors negre, gris i verd; tisores; alguns clips; cinta adhesiva, i una petita rampa de fusta. En cada cartolina retallem una tira de 6 cm TERCERA EXPERIÈNCIA d’ample i 22 cm de llarg. Unim els extrems amb Deixem anar el cèrcol gris i el cèrcol verd. cinta adhesiva per obtenir un petit cèrcol. • Quin arribarà primer? Per què? En el cèrcol gris i en el cèrcol verd enganxeu en l’interior i ben centrat un clip amb cinta adhesiva. En el cèrcol verd enganxeu un segon clip en l’interior i en la banda oposada al primer clip. cèrcol negre cèrcol gris cèrcol verd 111
  • 112. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 112 F 96 Nom: SUPERTEST sobre energia i tecnologia Data: Constatar coneixements elementals sobre energia i tecnologia T E C N O L O G I A Marca les respostes correctes. 1 Van dir-li que utilitzés energia renovable en la seva casa de camp. Quin tipus d’energia podria utilitzar? gas butà gasoli electricitat obtinguda amb plaques solars carbó 2 D’on es treu el petroli? de dipòsits naturals situats a molta profunditat de fonts en la superfície terrestre 3 I L’ús del carbó en les calefaccions contamina. Per què? E N E R G I A perquè és molt brut perquè és car perquè quan es crema desprèn gasos verinosos 4 Què és una central hidroelèctrica? una fàbrica que utilitza la força de l’aigua per obtenir electricitat una gran oficina on contractem l’electricitat per a casa nostra 5 Encercla el circuit en el qual s’encendrà la bombeta. a) b) c) 6 Un d’aquests elements no és una forma d’energia. Marca’l. el so la llum la duresa la calor la gravetat 7 Quina d’aquestes màquines és la més simple? el llevataps l’obreampolles l’obrellaunes 8 Escriu tres formes de força que poden moure una embarcació en el mar. 112
  • 113. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 113 7. CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Índex 97. Dibuixar una taula amb l’ordinador. (F) 98. El dia del medi ambient. (M) 99. Digues-ho també en anglès! (F) 100. El dia de la dona treballadora. (M) 113
  • 114. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 114 F 97 Nom: Dibuixar una taula amb l’ordinador Data: Utilitzar procediments bàsics per al tractament de textos À R E E S Fes el teu horari de classes amb l’ordinador. 1 Observa el model i descobreix com fer-lo. A L T R E S HORARI DE CLASSES Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres A M B 1a hora matèria A matèria B matèria B 2a hora matèria A matèria A ESBARJO C O N N E X I O N S 3a hora matèria B matèria B matèria A 4a hora matèria B DINAR 5a hora 6a hora Pots guiar-te per aquestes instruccions: 1. Col·loca el full en horitzontal («Fitxer–Format de pàgina–Horitzontal»). 2. Insereix una taula amb 9 files i 6 columnes («Taula–Insereix–Taula»). 3. En els encapçalaments de cada fila col·loca els dies de la setmana de dilluns a divendres («Format–Tipus de lletra: Arial; Estil: Normal; Mida: 13»). 4. En les files de la primera columna escriu els intervals horaris. 5. Omple els requadres amb els noms de les matèries. 6. Agrupa les cel·les de les files corresponents a l’esbarjo i el dinar. 7. Pots millorar l’horari posant colors o ombrejats als quadres que t’interessen. 114
  • 115. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 115 Sensibilitzar en la conservació del medi El dia del medi ambient 98 M À R E E S Sentit de la proposta postes de millora de les competències, suggerim dues activitats de caràcter cooperatiu que inte- El dia 5 de juny se celebra el Dia Mundial del gren aprenentatges de diferents àmbits. Medi Ambient, declarat per les Nacions Unides l’any 1972. A la nostra classe podem compartir els objectius d’aquest esdeveniment, que consis- PRIMERA PROPOSTA teix a sensibilitzar-nos que la cura del medi A L T R E S ambient és un deure, no només individual i pen- sant en les nostres condicions de vida presents, sinó col·lectiu i pensant, també, en la qualitat de vida de les generacions futures. Els alumnes de Cicle mitjà, amants de la vida animal i curiosos vers la varietat vegetal, no tar- den a assumir aquests objectius, expressant amb A M B la seva ingenuïtat i generositat tot tipus de decla- racions. Un mural col·lectiu Esteneu en una paret de l’aula una por- Les activitats ció adequada de paper continu. Els mem- C O N N E X I O N S La celebració d’aquesta efemèride en el mes bres de cada grup i seguint un ordre esta- de juny, en dates que s’acosten al final de curs, blert hi dibuixaran elements d’un lloc on pot resultar una mica incòmoda; tanmateix, té els agradaria viure. Donaran color al con- l’avantatge de produir-se en plena primavera, junt i explicaran a tota la classe com els agradaria que fos el lloc i què voldrien que quan les plantes renoven el color verd i s’om- no tingués. plen de flors i encara no ha començat la tempo- rada més seca de l’any. A més a més, com que els programes d’estudi estan finalitzant, tenim l’oportunitat de fer alguna activitat que reculli SEGONA PROPOSTA aprenentatges que ja s’han treballat en altres àrees. L’escombra col·lectiva Dues propostes En petits grups de tres agafaran un full En aquesta data a tot arreu es fan algunes acti- gran en blanc i hi aniran escrivint allò que vitats que mostren el compromís col·lectiu per la escombrarien del medi perquè es pogués conservació del medi i pels esforços per aconse- viure a gust i amb alegria. guir un desenvolupament sostenible: es fan plantacions massives d’arbres, es lluita per aturar la desertització de zones en perill, es fan tasques extraordinàries de neteja del sòl i de reciclatge, s’omplen els carrers i les aules de cartells recor- dant els nostres deures respecte a la conservació del medi. Dins dels límits establerts per a aquestes pro- 115
  • 116. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 116 F 99 Nom: Digues-ho també en anglès! Data: blood sang breathing respiració body cos À R E E S digestive digestiu ear orella eye ull face cara foot peu hair cabells hand mà heart cor leg cama lung pulmó mouth boca muscle múscul nose nas nutrition nutrició climate clima air aire autumn tardor gas gas A L T R E S earth terra galaxy galàxia moon lluna liquid líquid milky way via làctia spring primavera orbit òrbita solid sòlid sun sol stars estrelles summer estiu weather temps atmosfèric thermometer termòmetre universe univers world món wind vent winter hivern cape cap bay badia beach platja desert desert cloud núvol coast costa hill turó A M B forest bosc gulf golf lake llac ice glaç island illa plain plana landscape paisatge mountain muntanya river riu rain pluja rainbow arc de Sant Martí water aigua sea mar valley vall banana plàtan C O N N E X I O N S amphibions amfibis apple poma cat gat birds ocells branch branca duck ànec crocodile cocodril dog gos fish peix eagle àguila elephant elefant leaf blade fulla (planta) flower flor horse cavall mouse ratolí mammals mamífers metamorphosis metamorfosi pear pera orange taronja oviparous ovípar reptilia rèptils pollen pol·len rabbit conill sepal sèpal root arrel rose rosa tree arbre stamen estam stem tija viviparous vivípar trunk tronc vertebrates vertebrats box caixa bedroom habitació bottle ampolla classroom classe bridge pont brother germà Christmas Nadal clown pallasso child nen door porta church església doctor doctor grandmother àvia father pare friday divendres monday dilluns garage garatge grandfather avi paint pintura house casa library biblioteca sister germana mother mare nurse infermera teacher professor-a saturday dissabte school escola toy shop jugueteria sunday diumenge supermarket supermercat window finestra thursday dijous town ciutat artisan artesà-ana tuesday dimarts wednesday dimecres cave cova amphiteatre amfiteatre castle castell middle ages edat mitjana king rei queen reina prehistory prehistòria chariot carro to hunt caçar romans romans pharaon faraó road carretera wheel roda 116
  • 117. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 117 El dia de la dona treballadora Valorar la presència de la dona en la història i en la ciència 100 M À R E E S De què es tracta? les dones en el treball i la lluita per un treball digne. Aquesta proposta, englobada dins del progra- ma de millora de les competències socials i cien- El sentit de la nostra celebració tífiques, està orientada a sensibilitzar els alum- nes en la defensa de la igualtat de les persones Sens dubte, el record que la nostra classe pot –homes i dones normals– en l’organització tenir sobre aquesta celebració no tindrà un A L T R E S social, en la història, en la ciència i la tecnolo- caràcter reivindicatiu. Es tractarà més aviat de gia, i en el rebuig de qualsevol mena de discri- reflexionar sobre el paper de les dones junta- minació pel que fa a la diferència de sexe. ment amb els homes en la cerca d’un món Per aconseguir aquest propòsit ens sembla una millor i més humanitzat. I també de ser cons- idea interessant sumar els nostres alumnes a la cients que aquest paper ha estat minimitzat i celebració universal del dia de la dona treballa- que en l’actualitat està arribant a una conside- dora que se celebra a tot el món el dia 8 de ració més justa. És un bon moment per valorar A M B març. l’esforç de les mares que fan una feina familiar Doneu als alumnes informació prèvia sobre i social de molta importància. l’origen d’aquesta commemoració, de la situació diferent que ha tingut la dona al llarg del temps Accions C O N N E X I O N S especialment en el camp laboral, científic, tec- • Accions espontànies. Si només es vol desti- nològic o del protago- nar un breu espai de temps a la celebració, nisme social. podem introduir el sentit de la festa i després Després, proposeu- obrir un senzill debat sobre la presència de la los alguna acció con- dona en el món de les professions o de les acti- creta en què es mate- vitats científiques. Es pot preguntar per activitats rialitzi la seva partici- de mares que compaginen el treball fora de casa pació activa en aques- amb la feina de casa o comentar casos que eren ta efemèride. insòlits fa cinquanta anys: la dona militar, les astronautes, la dona manobre, etc. Els orígens • Accions preparades. Formar grups amb Sense entrar en gaires detalls, expliqueu als alumnes que vulguin fer el treball voluntària- alumnes que aquesta festa es va començar a ment i encarregar-los amb temps diferents tas- celebrar com a record permanent d’uns fets ques: buscar informació sobre dones influents inacceptables que van tenir lloc fa uns 100 anys. en la política, en la ciència, en l’art, etc. Amb tots En una fàbrica tèxtil dels Estats Units, un grup els treballs es farà un petit àlbum. gran de dones treballadores es va enfrontar als propietaris per sol·licitar millores en la seva feina: treballar menys de 10 hores diàries, rebre un salari digne i ser tractades com a persones i en igualtat de condicions que els homes. La res- posta va ser una dura repressió que va acabar amb incendis i moltes morts. Des d’aquell moment va créixer la consciència del paper de 117
  • 118. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 118 Preguntes, suggeriments i solucions Fitxa 3. Respostes model l’Ebre. En l’actualitat es veu afectat per les obres d’am- a) vaques, gallines, cavalls, conills, porcs, tractors...; pliació de l’aeroport del Prat, les obres de l’AVE i la b) darrere meu; c) cap a la dreta; d) al meu davant; construcció d’edificis per a oficines. e) ànecs i gallines... 3. Són les muntanyes de Montserrat, a cavall de les comarques del Bages, el Baix Llobregat i l’Anoia. Les Fitxa 4. Respostes formes tan curioses d’aquestes muntanyes són resul- a) de carreteres; b) Per on passen les carreteres i la tat de processos geològics iniciats fa uns 60 milions distància entre poblacions. c) l’Espluga, Santa Creu, Sant d’anys. Pere, Quatre Camins i la Clota; d) 27 km; e) Perquè puja 4. Aquest paisatge, a prop de Tarragona, està format una muntanya. per terres ondulades dedicades al conreu. Fitxa 8. Respostes model Fitxa 20. Respostes a) el lloc del tresor; b) el banc; c) 15 passes. 1: a l’hivern; 2: hi plou sovint; 3: més petita que en la realitat; 4: no hi ha cap arbre; 5: una forma de la Fitxa 11. Respostes model costa; 6: que deixarien de formar-se núvols i pluja; 7: a) un paisatge costaner; b) la contaminació del sòl, en una badia; 8: un pingüí; 9: a tothom. de l’aire i de l’aigua; c) respectant les plantes, els ani- mals i el sòl. Fitxa 23. Respostes model Cas 2: Els mobles en lloc d’estar fets de fusta podri- Fitxa 13. Resposta en ser de plàstic. a) –8º; b) –40º; c) –18º; d) –25º. Cas 3: Per fer les samarretes en lloc de cotó es po- Fitxa 16. Respostes model drien fer servir fibres artificials. Us explicaré com són aquests paisatges. El de dalt Fitxa 24. Respostes model es tracta d’una vall. Al fons s’aixequen les muntanyes a) perquè els linxs, com els tigres i els gats, perta- que són part d’una serralada. Per la part més baixa nyen a la classe dels felins; b) si els linxs no troben passa un riu i hi ha un petit llac... aliment, emigren o desapareixen; c) eren uns animals Fitxa 17. Respostes model molt interessants, llestos, àgils, bells... a) És un paisatge de plana perquè és pla i no es Fitxa 25. Respostes model veuen muntanyes o turons; b) És un paisatge sec per- què no es veu molt arbrat; c) És un paisatge transfor- 1. La part de les extremitats amb què els cavalls tre- mat perquè es veuen algunes construccions –carrete- pitgen a terra és una ungla gruixuda i dura. Les ferra- res, edificis, camps de conreu parcel·lats... dures poden clavar-s’hi sense que facin mal al cavall. D’aquesta manera es protegeixen les ungles. Altres ani- Fitxa 18. Respostes model mals en lloc d’ungla tenen la planta tova i encoixinada, a) les muralles, l’església...; b) l’extensió de la ciu- per la qual cosa no se’ls poden clavar ferradures. tat, els edificis...; c) la qualitat de les cases, els car- 2. Les vaques són mamífers remugants. Els animals rers...; d) els fums, la desaparició del bosc. Replantant de remuc digereixen els aliments en dues etapes. En arbres. la primera tallen l’herba o la palla i se l’empassen; aquesta passa a la panxa, on comença la digestió. En Fitxa 19. Text oral la segona, tornen l’aliment a la boca, on la masteguen 1. És el Pedraforca, massís de 2.497 metres d’altitud, lentament per passar la pasta a l’estómac. Aquesta a la comarca del Berguedà. La forma peculiar que té masticació s’anomena remugar. el converteix en una de les muntanyes més caracterís- 3. La diferència està en el fet que les gallines, com tiques de Catalunya. tots els ocells, són ovípares i les vaques, com tots els 2. Es tracta del delta del riu Llobregat, de 97 km2. mamífers, són vivípares. La vaca produeix llet per ali- És el segon en extensió de Catalunya, darrere del de mentar les seves cries. 118
  • 119. 942583 _ 0061-0120.qxd 19/11/08 12:43 Página 119 4. Les gallines que viuen en llibertat normalment 5. No actua correctament. Les arrels absorbeixen dormen dretes sobre uns pals. Tenen un sentit espe- l’aigua de la terra que conté dissoltes substàncies ali- cial de l’equilibri que aconsegueixen repartint adequa- mentoses que hi ha al sòl. dament el seu pes sobre les potes. Fitxa 33. Respostes Fitxa 26. Respostes a) vertebrats; b) escates; c) quatre; d) la forma de 1. a) ocell; b) mamífer; c) amfibi; d) rèptil; e) peix; la cua, la grossària del cos...; e) rèptil; f) és un cama- f) mamífer. leó. 2. a) bec, ous; b) no sóc ocell, tinc pèl; c) neden; d) sang freda; e) aletes, escates; f) alleto... Fitxa 36. Respostes 1: la balena blava; 2: l’aranya lleó; 3: el cavallet de Fitxa 27. Respostes model mar; 4: s’alimenta de formigues; 5: no té columna ver- 1. L’escarabat menja les fulles, el cargol menja l’es- tebral; 6: el panda; 7: el dofí; 8: l’abella; 9: tots tres; carabat, l’ocell menja el cargol; el ratolí menja els 10: el mosquit. aglans, el mussol menja el ratolí... 2. Cuc – llangardaix – serp – eriçó... Fitxa 38. Resposta 3. No hi hauria animals. A: traumatologia; B: ginecologia; C: oftalmologia; D: dermatologia; E: endocrinologia. Fitxa 28. Respostes model 1: arrodonides; 2: retallades; 3: molt fines; 4: molt Fitxa 40. Respostes amples. b) als 4 anys. c) als 14 anys; d) a l’edat de 12-14 anys en la majoria dels casos l’alçada de les nenes és Fitxa 29. Respostes superior a la dels nens. 1. És un animal o una planta que va viure fa milers d’anys i s’ha convertit en pedra. Fitxa 42. Respostes 2. A – a; C – b; B – c. 3: a una articulació; 4: aparell circulatori, aparell locomotor, aparell digestiu; 5: els ossos, els músculs, Fitxa 30. Respostes model els tendons i les articulacions. 1. Resposta lliure. 2. Si desapareixen les acàcies, les girafes no tindran aliment ni tampoc els antílops o els Fitxa 45. Respostes tèrmits. Sense tèrmits no hi haurà porcs formiguers, 2. a) 20 dents; b) 28 dents; c) 32 dents; d) 12 dents. etc. 3. No germinaria l’herba, no es desenvoluparien 3. Una nena. les acàcies de la mateixa manera. Fitxa 46. Resposta Fitxa 31. Resposta model És correcte el dibuix C. La mosca és un insecte. El seu cos està dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Té dos ulls formats Fitxa 47. Respostes model per milers d’ulls petits. Les ales són transparents; té 6 a) Perill d’insolació i deshidratació. Protegir-se amb potes que són articulades; i les antenes són curtes. cremes, buscar l’ombra i fer poc exercici. b) Danys en l’aparell respiratori: gola, bronquis, Fitxa 32 Respostes model pulmons. Vestir roba d’abric i portar calçat imperme- 1. No actua correctament. Les plantes a la nit des- able. prenen diòxid de carboni, que és un gas nociu, men- c) Danys per a l’aparell respiratori i la pell. Evitar tre que durant el dia desprenen oxigen. una estada prolongada en aquest lloc, protegir-se el 2. L’Àngels actua correctament perquè els geranis es nas i la boca per filtrar l’aire contaminat. poden multiplicar per esqueixos, que són petites parts d) Danys en l’aparell respiratori. Protegir-se amb de la planta. calçat i roba impermeable. 3. No actua correctament. No s’han d’arrencar les plantes, i menys encara si són rares o protegides. Fitxa 49. Resposta model 4. No actuen correctament. Pel tronc dels arbres Esmorzar: suc de taronja, llet, ous, pastissos. passa la saba, que és el nutrient de les plantes. Si se’n Dinar: pasta o llegums; carn de pollastre; fruita malmet l’escorça, se’n perjudica la nutrició. variada. 119
  • 120. 942583 _ 0061-0120.qxd 11/11/08 13:51 Página 120 Berenar: fruita, embotits, llet. Fitxa 70. Respostes model Sopar: verdura fresca, ous o peix fresc, iogurt. a) antiga; b) un poble; c) uns 50; d) les cases, el carrer, els vestits...; e) el cèrcol, els salts...; f) no. Fitxa 50. Respostes 1: en un parc. 2: creix molt ràpid. 3: netejar-lo amb Fitxa 71. Respostes aigua oxigenada. 4: menjo carn, pasta i verdura. 5: en PERSONATGE 1: Jaume I el Conqueridor. Va viure fa l’adolescència. 6: jugar a l’aire lliure és bo. 7: la gola. uns 1.000 anys. PERSONATGE 2: Cristòfor Colom. Fa uns 8: 208. 9: parlant amb sinceritat. 500 anys. Va viure abans que Jaume I. Fitxa 54. Resposta model Fitxa 73. Respostes a) perquè volen arribar a països europeus per tro- 2. Un segle; dos mesos; 30 dies, una setmana; 24 bar feina i una vida millor. hores. Fitxa 57. Respostes 3. 200 anys – 2 segles; 6 mesos – mig any; 1 any – 365 dies. a) Millorar les comunicacions amb mitjans de trans- 4. 6 anys port menys contaminants. b) Protegir el dret al des- 5. 316 anys cans de tots els ciutadans. c) Evitar malgastar l’aigua 6. 500 anys davant l’escassetat de pluges. d) Fomentar la lectura 7. 2 mesos facilitant llibres gratuïts. Fitxa 59. Respostes Fitxa 76. Respostes 1. Una dada històrica. 2. L’època prehistòrica. 3. 100 1. 1–a: agricultor; 2–d: majorista; 3–c: transportista; anys, 5 anys, 10 anys, 50 anys, 6 mesos. 4–e: mercat central; 5–b: fruiter; 6–f: consumidor. 4. Semestre, lustre, dècada, cinquantenni, segle. 2. L’agricultor ven les patates al majorista; Aquest al 5. El descobriment d’Amèrica. transportista. El fruiter compra les patates al mercat central. 6. merlet, torre de l’homenatge, masmorra, espit- 3. 130 cèntims (1,30 euros). llera. 4. Fer alguna de les funcions que fan altres agents: 7. Es recol·lectaven plantes silvestres. transportar, emmagatzemar, vendre directament a les 8. Fa uns 200 anys i en l’actualitat. fruiteries. 9. Fa uns 2.000 anys. Fitxa 60. Respostes Fitxa 78. Respostes 1. Al nord, amb França i Andorra; al sud, amb la 1: barreja; 2: resposta lliure; 3: Trobarem un truc per Comunitat Valenciana; a l’oest, amb Aragó; i a l’est, el poder separar el vinagre de l’oli. 4: la decantació; 5: mar Mediterrani. 2–4: respostes lliures. el suro flota i queda separat del líquid; si refredem el brou de l’olla, el greix queda en la superfície i es pot Fitxa 62. Respostes treure; si deixem reposar l’aigua, la sorra quedarà al 1: quatre; 2: resposta lliure; 3: pa, refresc, melmela- fons i el líquid a la superfície. da, xoriço; 4: d’una font; 5: a l’ajuntament; 6: més de 7 milions; 7: ho diem al venedor; 8: treballa per mi- Fitxa 84. Respostes llorar el barri; 9: que ha augmentat el nombre de per- 1: de sòlid a líquid; 2: vapor d’aigua; 3: una de metall; sones grans. 4: es fondria; 5: cargol de ferro; 6: esclata i es trenca; 7: Perquè l’aigua quan es gela augmenta de volum i no Fitxa 67. Respostes model cap a la llauna; 8: un canvi químic; 9: una roca. a) número 1, perquè en l’edat mitjana no hi havia soldats romans; b) número 2, perquè no s’havia Fitxa 96. Respostes inventat la televisió; c) número 3, el fanal, perquè no 1: electricitat obtinguda amb plaques solars; 2: de existia la llum elèctrica. dipòsits naturals situats a molta profunditat; 3: perquè quan es crema desprèn gasos verinosos; 4: una fàbri- Fitxa 69. Respostes ca que utilitza la força de l’aigua per obtenir electrici- 1. Fa molt de temps. A Egipte. 2. En la nostra època. tat. 5: c; 6: la duresa; 7: l’obreampolles; 8: la força del Els Jocs Olímpics del 2004; 3. Fa uns 1.000 anys. edat vent; la força d’un motor; la força dels braços en mitjana. remar. 120