VIATGE A MADRID




     Alfons García
     David Rovira
     Gerard Urrea
Índex
1. Palau Reial d’Aranjuez
2. Palau d’Orient
3. Plaça Major
1. Palau Reial d’Aranjuez
Aquesta ciutat està situada a uns 20 km al
    sud de la comunitat autònoma de
    Madrid, molt ...
El magnífic edifici del palau
reial,               d'impressionants
dimensions, es va començar a
edificar durant el regnat...
d’honor
Una   majestuosa   escala
  condueix els passadissos, els
  quals donen a les habitacions de
  palau: la saleta de...
La     visita    segueix    per   la    exquisita
         extravagància de la sala de porcellana o
         sala xinesa, ...
Els jardins d’Aranjuez

Tant important com el palau són els seus
    jardins amb una barreja de vegetació,
    fonts i esc...
El tercer i últim jardí
d’Aranjuez és el jardí
del príncep, que és el
més extens i luxós dels
tres.
Cobreix 150 hectàrees
...
2. Palau d’Orient
El palau Reial o palau d'Orient està situat a l'extrem occidental de la Vil.la de
   Madrid i ocupa el mateix lloc que una...
El palau és d’estil arquitectònic
barroc      però      anunciant      el
neoclassicisme.       Les      façanes
combinen ...
Durant la seva construcció, altres arquitectes van introduir reformes en el projecte, com per
    exemple Sabatini que red...
Pel que fa als jardins, a l'oest trobem
   l'anomenat Camp del Moro, que
   va ser projectat al S.XIX i des
   d'on es per...
Actualment, i encara que els Reis d'Espanya resideixen de
  manera habitual al Palau de la Zarzuela, el Palau Reial és
  l...
3. Plaça Major
La “Plaza Mayor de Madrid” està situada al
  centre de la ciutat, a pocs metres de la plaça de
  la “Puerta del Sol” y de ...
La “Plaza Mayor” ha sofert tres grans
   incendis al llarg de la seva història;
   el primer d’ells al 1631, encarregant-
...
Al 1880, es va restaurar la Casa
   de la Pastisseria, encarregant-
   se Joaquin Maria de la Vega
   del projecte.
Al 193...
El nom de la plaça a variat al llarg de la història, del primogènit nom
   de “Plaza de Arrabal”, va passar a dir-se “Plaz...
Estàtua de Felip III
L’estàtua de Felip III, que es troba en el
    centre de la “Plaza Mayor”, va ser
    començada per l...
Tots els mesos de desembre, es celebra el
   tradicional mercat nadalenc, un
   costum que es manté des de l’any
   1860.
...
Fí
Viaje A Madrid
Viaje A Madrid
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Viaje A Madrid

395 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Viajes, Desarrollo personal
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
395
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Viaje A Madrid

  1. 1. VIATGE A MADRID Alfons García David Rovira Gerard Urrea
  2. 2. Índex 1. Palau Reial d’Aranjuez 2. Palau d’Orient 3. Plaça Major
  3. 3. 1. Palau Reial d’Aranjuez Aquesta ciutat està situada a uns 20 km al sud de la comunitat autònoma de Madrid, molt a prop de la província de Toledo. És una zona de gran riquesa agrícola, en la qual es cultiven fruites i hortalisses amb molta fama, com les maduixes i els espàrrecs. Els sobirans espanyols van captar l'atractiu del lloc i, els reis catòlics el van convertir en un espai reial.
  4. 4. El magnífic edifici del palau reial, d'impressionants dimensions, es va començar a edificar durant el regnat de Felip II amb la direcció de Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera, però va patir un incendi i va ser Santiago Bonavia, durant el regnat de Felip VI, el qui li va donar l'aspecte que presenta actualment. L’exterior l’edifici de presenta un estil clàssic, sobri i el·legant.
  5. 5. d’honor Una majestuosa escala condueix els passadissos, els quals donen a les habitacions de palau: la saleta de la reina, l'avantcambra de música, l’oratori, el saló del tro i el despatx de la reina. Entre tots aquests, podem destacar el saló del tro, d’estil rococó, on hi ha els tapissos de Brussel·les i de la real fàbrica de Madrid, que pengen per les seves parets.
  6. 6. La visita segueix per la exquisita extravagància de la sala de porcellana o sala xinesa, és l'estància més atractiva de tot el conjunt, on la totalitat del . sostre i de les parets estan recobertes de figuretes de porcellana blanca, bellament ornamentades. Segueix el recorregut pel dormitori i el tocador de la reina, el saló de ball, el menjador de gala i la càmera del rei. Finalment s'arriba al gabinet àrab i al saló dels infants, decorat amb 200 quadres petits que representen motius xinesos que van ser un regal de l’emperador de la Xina a Isabel II.
  7. 7. Els jardins d’Aranjuez Tant important com el palau són els seus jardins amb una barreja de vegetació, fonts i escultures que canvien de color en cada estació de l’any. El més proper a l’edifici principal és el jardí del Parterre, dissenyat a l’estil francès al S. XVIII, amb la monumental font d’Hèrcules, en la qual no falten dos columnes: les columnes d’Hèrcules, que simbolitzen l’estret de Gibraltar. En una illa que forma el riu Tajo, a la qual podem accedir per dos ponts, es troba el jardí de l’illa traçat al 1969 per Sebastià Herrera, amb àmplies avingudes, un magnífic herbolat, nombroses escultures i vàries fonts de pedres i marbre, dedicades a personatges i escenes mitològiques.
  8. 8. El tercer i últim jardí d’Aranjuez és el jardí del príncep, que és el més extens i luxós dels tres. Cobreix 150 hectàrees amb nombroses espècies d’arbres, portats d’Amèrica per desig de Carles IV.
  9. 9. 2. Palau d’Orient
  10. 10. El palau Reial o palau d'Orient està situat a l'extrem occidental de la Vil.la de Madrid i ocupa el mateix lloc que una antiga fortalesa àrab. Posteriorment sobre aquesta fortalesa es va construir l'antic Alcàsser dels Àustries, destruït per un incendi en la nit de Nadal del 1734. Aquest incendi va suposar una gran alegria per al rei, ja que li desagradava profundament l'antic alcàsser i sempre havia somiat amb edificar un gran palau que consagrés a la seva dinastia. Pocs mesos després de l'incendi, Felip V encarregà al famós arquitecte italià Felipe Juvarra un primer projecte que no consistia en un palau, sinó en una veritable ciutat palatina, tot i que aquest no es va dur a terme per motius econòmics i d’espai disponible. A això es va unir la mort de l'arquitecte, així que va ser el seu deixeble Sachetti qui va realitzar el projecte definitiu al 1738. Degut al desnivell del terreny i l’estretor del solar, el palau es desenvolupà en alçada, donant lloc a diferents altures a cadascuna de les seves façanes, aconseguint en alguna d'elles fins a nou nivells. Felip V, mai arribà a veure el palau conclòs, ni tampoc el seu immediat successor Ferran VI, que va intervenir activament en les obres. Hauria de ser Carles III (fill i germà dels anteriors) el que primer habità el palau, encara que no de molt bon grat, ja que el considerava quot;petitquot;, i degut a que les obres estaven molt avançades només pogué modificar els interiors.
  11. 11. El palau és d’estil arquitectònic barroc però anunciant el neoclassicisme. Les façanes combinen el gris del granit i el blanc de la pedra calcària. Al llarg d'elles es va disposar un ordre colossal de columnes dòriques, que es converteixen en corínties en la seva part central. El palau ocupa una superfície de 13 hectàrees. La planta de l'edifici és gairebé quadrada, amb façanes de fins a 150 m, amb un únic pati central de grans dimensions, i a les cantonades quatre sortides que emulen les antigues terrasses de l’alcàsser anterior. En aquestes sortides, es van col.locar les estàtues de reis espanyols des dels visigots fins als emperadors inques i asteques, dels quals, els monarques espanyols es consideraven hereus. Al llarg dels seus 50.000 metres quadrats, trobem 870 finestres, 240 balcons i 44 escales. El conjunt es corona amb una balustrada, al llarg de la qual es disposen gerros flamígers, i en el centre de cada façana, escuts amb les armes dels Borbón.
  12. 12. Durant la seva construcció, altres arquitectes van introduir reformes en el projecte, com per exemple Sabatini que redisenyà l'escala d'ambaixadors, una de les principals joies del palau i que respon a l'esquema de tipus imperial amb tres rampes paral.leles de 5m d'amplada cadascuna. A aquesta escala s'accedeix des d'un vestíbul de columnes rosades que travessen la façana principal, permetent l'entrada de carruatges fins als peus de l'escala, on una gran escultura de Carles III dóna la benvinguda. Sabatini també projectà una primera ampliació del palau, de la qual només es va realitzar una petita part que avui podem contemplar a la dreta de la façana principal. En la decoració del palau van participar diversos pintors que van decorar el palau, així com importants decoradors. Dins de la decoració interior destaquen el “Salón del Trono”, tapissat en vellut vermell i brodat amb fils de plata, amb escultures provinents de l'antic alcàsser i amb quatre lleons adquirits per Diego Velázquez a Itàlia. A la cantonada es contempla el fresc més important del S. XVIII, obra de Tiepolo i que té com a tema la glorificació de la monarquia espanyola. També és destacable el Saló de columnes, el més gran del palau, i que està a l'extrem oposat de l'escala, amb una decoració similar a aquesta. Presidint el saló trobem l'escultura de l'emperador quot;Carles V dominant al furorquot;, rèplica de l'original dels escultors Leoni. Al sostre hi ha el fresc de Giaquinto quot;El naixement del solquot;. Altres de les sales més importants, són les decorades per Matías Gasparini, i que reben el seu nom i són d’estil rococó. També rococó és el fràgil i bonic saló de porcellana, envoltada d'aquest material.
  13. 13. Pel que fa als jardins, a l'oest trobem l'anomenat Camp del Moro, que va ser projectat al S.XIX i des d'on es percep una de les més boniques perspectives del palau. Dins d'aquests jardins es troba el museu de carruatges, en el qual podrem veure bells cotxes de cavalls de gala, de diari i fins i tot petits carruatges destinats al divertiment dels prínceps. Al nord trobem els jardins de Sabatini, més recents i que ocupen el lloc de les antigues cavalleries que va construir aquest arquitecte per Carles III.
  14. 14. Actualment, i encara que els Reis d'Espanya resideixen de manera habitual al Palau de la Zarzuela, el Palau Reial és la residència oficial dels Monarques, i en ell es desenvolupen els actes d'Estat, com la recepció dels ambaixadors, sopars de gala amb motiu de la visita de caps d'estat estrangers, la pasqua militar, així com la celebració de les festes d'àmbit nacional, etc. A diferència d'altres palaus europeus, el palau compta amb que tots els seus elements són originals, encàrrecs, col.leccionats i viscuts pels successius monarques. És un palau viu.
  15. 15. 3. Plaça Major
  16. 16. La “Plaza Mayor de Madrid” està situada al centre de la ciutat, a pocs metres de la plaça de la “Puerta del Sol” y de la “Plaza de la Villa” al costat del carrer Major. Els orígens de la plaça remunten al segle XV, quan als carrers de Toledo i d’Atocha, als afores de la vil·la medieval, es celebrava el mercat principal de la vil.la. Aquesta plaça era coneguda com la plaça d’Arrabal, construïda en aquesta època com una casa porticada per regular el comerç de la plaça.
  17. 17. La “Plaza Mayor” ha sofert tres grans incendis al llarg de la seva història; el primer d’ells al 1631, encarregant- se el mateix Juan Gómez de Mora de les obres de reconstrucció. El segon dels incendis, va succeir al 1670 sent l’arquitecte Tomás Romén l’encarregat de la reconstrucció. I l’últim dels incendis, que va arrasar un terç de la plaça, va tenir lloc al 1970, les tasques de reconstrucció del qual les va dur a terme Juan de Villanueva, que va rebaixar l’altura de les cases que envolten la plaça de cinc a tres plantes i va tancar les cantonades habilitant grans arcades per al seu accés. Les obres de reconstrucció es van allargar fins al 1854, continuant-les, rere la mort de Villanueva, els seus alumnes Antonio López Aguado i Custodio Moreno. Al 1848, es va col.locar una estàtua eqüestre de Felip III al centre de la plaça, obra de Juan de Bolonia i Pietro Tacca que data de 1616.
  18. 18. Al 1880, es va restaurar la Casa de la Pastisseria, encarregant- se Joaquin Maria de la Vega del projecte. Al 1935, es va realitzar una altra reforma, portada per Fernando García de Mercadal. I als anys 60 es va realitzar una restauració general, que va tancar el tràfic rodat i va habilitar un garatge subterrani sota la plaça. La última de les actuacions a la plaça, realitzada al 1992, va consistir en la decoració mural, obra de Carlos Franco, de la Casa de la Pastisseria, que representa a personatges mitològics com al deessa Cibeles.
  19. 19. El nom de la plaça a variat al llarg de la història, del primogènit nom de “Plaza de Arrabal”, va passar a dir-se “Plaza Mayor”. Es deia “Plaza de Arrabal” quan d’estar fora del recinte emmurallat medieval, va passar a ser part dels nous barris formats per l’engrandiment de la vil.la a l’est durant el regnat de Joan II de Castella. Al 1812, complint el decret que responia a que totes les plaçes majors d’España passessin a dir-se quot;Plaza de la Constituciónquot;, va canviar de nom, però només duraria fins al 1814, any en que passà a anomenar-se quot;Plaza Realquot;. Va recuperar el nom de quot;Plaza de la Constituciónquot; en els períodes de 1820 a 1823, de 1833 a 1835 i de 1840 a 1843. Al 1873, va canviar el seu nom pel de quot;Plaza de la Repúblicaquot;, i un altre cop a quot;Plaza de la Constituciónquot; des de la restauració de Alfonso XII, a l’any 1876 i fins la Dictadura de Primo de Rivera al 1923. Després de la proclamació de la II República, es va tornar a canviar al nom de quot;Plaza de la Constituciónquot; fins a finals de la Guerra Civil espanyola quan es recuperà el popular nom de quot;Plaza Mayorquot;, nom que perdura fins a l’actualitat.
  20. 20. Estàtua de Felip III L’estàtua de Felip III, que es troba en el centre de la “Plaza Mayor”, va ser començada per l’escultor italià Juan de Bolonya y acabada pel seu deixeble Pietro Tacca al 1616. Va ser regalada al rei espanyol, que per aquella època era el Gran Duc de Florència, i inicialment va ser situada a la seva casa de camp. La “Plaza Mayor” és actualment un punt turístic important, visitat per milers de turistes a l’any. Als locals comercials ubicats sota els portals, abunden els comerços d’hostaleria, els quals instal·len terrasses juntament als portals de la vil.la.
  21. 21. Tots els mesos de desembre, es celebra el tradicional mercat nadalenc, un costum que es manté des de l’any 1860. També es celebra tots els diumenges i festius pel matí el mercat de Filatèlia i numismàtica. Al 1848, la reina Isabel II va ordenar el seu trasllat des de l’emplaçament anterior a la “Plaza Mayor”. La “Plaza Mayor” es va convertir, des dels seus inicis, no sols en el principal mercat de la vil.la, tant d’alimentació com d’altres gèneres, sinó que també en l’escenari de nombrosos actes públics, com espectacles taurins, execucions públiques, etc. També es va celebrar a la “Plaza Mayor”, la beatificació de Sant Isidre, sant patró de Madrid.
  22. 22.

×