Presentació, Open Office i en català, per a guiar el tema d'energia de 2on ESO.

1. La Terra La Terra és el planeta en el qual vivim. És una bolla gran, des del nostre punt de vista, de 12.742 km de diàmetre en la qual predomina l'element químic ferro ( Fe,32% ) , seguit de l'oxigen ( O,30% ) i del silici ( Si, 15% ). Té una massa considerable, de 5.980.000.000.000.000.000.000.000 kg , que és la responsable que ens hi mantinguem adherits, tant nosaltres com la capa gasosa, atmosfera, que ens envolta així com la resta de composts químics que ens són necessaris per viure, el més important dels quals és l'aigua.

2. La Terra i el Sistema Solar Un sistema solar és un conjunt de planetes lligats, per l'atracció de la gravetat, a un estel; el Sol, en el nostre cas. El nostre sistema solar està format per nou planetes. La Terra és el tercer pel que fa a la distància al Sol i el quart en mida. Ara té uns 4.540 milions d'anys. Pel que sabem a l'Univers hi ha matèria (alguna de la qual no sabem detectar), energia, temps i espai buit. Mercuri, Venus, la Terra i Mars El Sistema Solar representat a escala

3. El Sistema Solar a l'Univers Una galàxia és un conjunt d'estels que es mantenen agrupats. De galàxies n'hi ha d'enormes. La galàxia a la que pertany el nostre sistema solar és la Via Làctia i té forma d'espiral. De fet, quan ens n'allunyem, la Terra mostra el seu aspecte més normal. És un planeta mitjancer, que dóna voltes en torn d'un estel mitjancer, que està en una galàxia mitjancera. La Terra vista des del Voyager I a 6000 milions de km de distància

4. L'atmosfera La Terra està envoltada per una capa gasosa que és l'atmosfera. Aquesta capa gasosa està fermament subjecta a la Terra a causa de la força de la gravetat. La formen, principalment, dos elements químics: l' oxigen (O) i el nitrogen (N) . L'oxigen és l'element indispensable per la vida d'animals i plantes. El nitrogen només actua com a auxiliar en el transport de l'oxigen i evita que la concentració (d'oxigen) sigui massa alta. Si un ésser viu es deixa en una atmosfera d'oxigen pur es rovella i es crema.

5. Terra i Lluna La Lluna és l'únic satèl·lit que té la Terra. Es creu que és un fragment de la pròpia Terra que va desferrar-se'n quan encara no esta completament consolidada ja que la seva composició química coincideix amb la de la crosta de la Terra. Aquesta creació de la Lluna va ser, possiblement, a causa de l'impacte d'un objecte d'una mida considerable que va arrabassar una part de la Terra i la va posar en òrbita. Té un diàmetre de 3474,8 km (el radi de la Terra és de 6370 km) i el seu centre es troba a 384.403 km del centre de la Terra

6. Matèria i energia L'energia dels éssers vius prové, principalment, del Sol . L'absorbeixen les plantes les quals són menjades pels animals herbívors els quals, al seu torn, són consumits pels animals carnívors. El Sol fabrica la seva energia convertint l'element químic hidrogen (H) en heli (He) . Cada segon que passa el Sol converteix milions de tones d'hidrogen en heli. L'Univers va néixer en una gran explosió ( Big Bang ), fa uns 15,000,000,000 anys, a partir d'un únic punt. Tres minuts i quaranta-sis segons més tard, quan la temperatura era de 900.000.000º C es varen formar els primers àtoms d'hidrogen. L'Univers existeix gràcies a un canvi continu entre energia i matèria.

7. Matèria Podem dir que la matèria és tot allò que té extensió (volum) i que té massa. El volum es mesura en m 3 i la massa en kg. L'escala macroscòpica és el conjunt de propietats que podem apreciar amb els nostres sentits. En aquest nivell la matèria pot presentar-se en tres estats: - sòlid - líquid - gasós

8. Matèria En els sòlids tant la forma com el volum són constants. En els líquids la forma és variable però el volum és constant En els gasos tant la forma com el volum són variables

9. Matèria El nivell microscòpic és el que només podem observar amb l'ajuda d'aparells especialitzats. A aquest nivell la matèria està formada per àtoms, els quals poden agrupar-se en molècules o en forma de grans aglomerats com ara el grafit o els metalls. Aigua Grafit

10. Energia potencial gravitatòria Heus ací alguns exemples d'energia - l'energia potencial gravitatòria permet que, en caure d'alt a baix,l'aigua d'un embassament mogui un dispositiu anomenat turbina i generi electricitat

11. Energia calorífica - l'energia calorífica pot provenir de diferents fonts -el Sol, la combustió de matèries- i és, probablement, la primera que va controlar la humanitat

12. Energia elèctrica - l'energia elèctrica és una forma d'energia evolucionada, controlada per la humanitat des de fa pocs anys, i que resulta absolutament indispensable en el món modern

13. Energia cinètica - l'energia cinètica és l'energia d'un objecte que té massa i que està causada per la seva velocitat. Com més alta és la velocitat i la massa d'un cos més energia cinètica té.

14. Energia solar - l'energia del Sol permet que les plantes cresquin però a més és bo de fer notar els seus efectes si ens tombam una bona estona al Sol durant els mesos d'estiu. La pell torna fosca a causa d'unes radiacions concretes que formen part de la llum solar i que es diuen raigs ultraviolats

15. Energia química - l'energia química de la benzina i d'altres combustibles fòssils permet que es moguin motors

16. Energia nuclear - l'energia nuclear d'unes barres de plutoni (un altre element químic) escalfen aigua, l'evaporen i permeten moure dispositius semblants als d'una presa, generant electricitat

17. Canvis d'energia Sempre que obtenim energia ho feim a partir de TRANSFORMACIONS o CANVIS de la matèria - el Sol transforma hidrogen en heli - els motors de cotxes transformen benzina en altres productes com ara el diòxid de carboni , una molècula que contribueix molt a l'efecte hivernacle - el combustible de les centrals nuclears genera altres productes residuals, contaminats, i greus accidents per explosió incontrolada, de tant en tant Vídeo e.q. > e.m.

18. Classificació dels canvis Canvis físics : són els que no alteren les substàncies que hi intervenen com ara el vent, les marees, l'aprofitament de l'energia d'una presa d'aigua ... Canvis químics : en ells canvien les substàncies però no els elements químics que les formen. La conversió d'un ou en una truita és un canvi químic i també ho és la respiració Canvis nuclears : es donen quan canvien els elements que hi intervenen. Un exemple molt clar és la conversió d'hidrogen (H) en heli (He) en el Sol H + H -> He + energia

19. Exercicis Repàs de conceptes: Univers i matèria Repàs de conceptes: Energia