3. Què veurem?
1. Què és una exposició?
2. Exposicions documentals
1. Objectius
2. Tipus d’exposicions documentals
3. Fases del projecte expositiu
1. Factors d’èxit
4. Què veurem?
4. Les exposicions virtuals
1. Carácterístiques
2. L’objecte virtual
3. Valor afegit de les exposicions virtuals
4. Reptes 2.0
5. Tipus d’exposicions virtuals
6. Bdd vs Narracions
7. Fases de creació d’una exposició virtual
8. Exposicions 2.0
5. Què és una exposició?
Una exposició és una exhibició,
generalment pública, de col·leccions
d’objectes.
6. L’exposició ha de …
Explicaruna o més històries
Comunicar emocions
Crear coneixement
7. La millor exposició és la que …
Compleix els seus objectius
Utilitza adequadament els recursos de
què disposa
Satisfà les expectatives del públic
8. Exposicions documentals
Una exposició no deixa de ser un suport
de comunicació, d’administració d’un
espai i d’uns continguts, amb l’objectiu
d’elaborar un determinat discurs o
missatge.
No hi ha solucions expositives universals, hi
ha tantes possibilitats com idees,
projectes o històries que explicar.
9. Exposicions documentals (2)
La realitat no és una simple successió de
documents i, per tant, tampoc ho pot ser
l’exposició.
El poder dels documents en una exposició
documental, resideix en la seva capacitat
d’evocar i mobilitzar i d’apropar-nos a un
determinat moment històric.
Els documents textuals informen o
testimonien, però no representen. D’aquí la
importància d’introduir material visual
complementari.
10. Materials documentals
Documents textuals: contenen informació
codificada que ha de ser interpretada
pel lector documents d’arxiu, llibres
impresos, manuscrits, publicacions
periòdiques.
Documents no textuals: la informació es
registra mitjançant imatges. Són molt
variats en quant a composició,
conservació i presentació
12. Tipus d’exposicions
documentals
Segons temps de permanència:
Permanent, temporal o itinerant
Segons tipus de contingut:
Genèrica → pretén donar una visió global
dels fons documentals d’un arxiu
Temàtica
Commemorativa
13. Tipus d’exposicions
documentals (2)
Segons forma de presentació:
Informativa →mostrar i presentar una
selecció de documents convertits en peces
expositives.
Interpretativa → el document es presenta
en el seu context i forma part d’un discurs
narratiu.
Interactiva → marcat accent educatiu. La
participació és un recurs didàctic.
15. Exercici
Identificar el tipus d’exposició:
http://www.metgesalexili.cat/exposicio.htm
http://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/doc/
index.html
http://www.ub.edu/gestiodocumentalarxiu
/ca/gda/gda_expo_DEIE.html
http://www.bcn.cat/setmanatragica/ca/
http://www.lluisrius.cat/anglada/ !!
16. Fases del projecte expositiu
INICI→ fase creativa, definició
d’objectius
PLANIFICACIÓ → Fase d’anàlisi. Projecte
EXECUCIÓ → producció i gestió
AVALUACIÓ → nivell d’impacte.
Valoració
17. Fases del projecte expositiu
Inici→ disseny, anàlisi i intervenció de
l’espai (accessibilitat, seguretat,
funcionalitat i sostenibilitat)
Recopilació de documentació,
continguts i material expositiu → tot
projecte expositiu requereix un laboriós
treball previ de documentació i
recopilació de material. El que es vol
mostrar és sovint més senzill que el que es
vol comunicar
18. Fases del projecte expositiu
Configuració de l’espai i recorregut
expositiu → fase creativa de la
configuració de l’espai expositiu, del
disseny d’un recorregut còmode i que
doni accés a la contemplació de tots els
elements
Equipament i programació multimèdia →
escenografia i dramatitzacions
històriques, efectes de so.
19. Fases del projecte expositiu
Recursos gràfics i textos expositius
Disseny gràfic, material de comunicació i
edicions promocionals
Avaluació compliment d’objectius,
impacte social en els visitants i número de
visitants, repercussió en els mitjans de
comunicació, valoració de la crítica
especialitzada, adequació dels
procediments usats.
20. Factors d’èxit
Planificar i gestionar l’exposició de principi a fi
Preproducció: preplanificació definint la idea
clara de l’exposició, els objectius, el
pressupost i el finançament.
Imprescindible també, seguir un calendari i
complir terminis previstos.
Durant tota l’exposició, cal mantenir l’interès
del públic.
Bona difusió i promoció
22. Exposicions virtuals. Ciberespai
Característiques espaials:
Llunyania no sabem on estan els
objectes
Reticularitat no passem d’un recinte a un
altre
Multiplicació de l’espai la
metainformació ens ajuda a orientar-nos.
23. Exposicions virtuals. Ciberespai
(2)
Característiques temporals:
Multicrònic permet utilitzar eines del
passat
Reversibilitat
Augmenta la velocitat de visita i de
creació i, per tant, augmenta la producció
24. Exposicions virtuals. Ciberespai
(3)
Característiques culturals i socials:
El ciberespai representa un món simulat
Conviuen localitat i globalitat
Quotidianitat
25. Exhibició d’intangibles
L’exhibició d’intangibles
Logística conservació de fitxers i canvis
constants de formats
Ideologia “la història l’escriuen els qui
tenen poder de seleccionar”
Economia el finançament és una de les
activitats que més comprometen la
ideologia d’un arxiu
Globalitat no es pot crear un arxiu amb
aspiracions de globalitat
26. L’objecte expositiu virtual
Cal mantenir la capacitat de visualitzar,
recuperar i utilitzar col·leccions digitals.
Obstacles tècnics a la preservació:
Obsolescència de l’emmagatzematge
Obsolescència de formats d’arxiu i excés de
confiança en els sistemes de compressió
Integritat dels arxius
Dispositius, programes, SO, interfícies i protocols
canviants
Eines de recuperació i processament
distribuïdes.
27. L’objecte expositiu virtual (2)
Obstacles administratius a la preservació:
No hi ha compromís organitzatiu a llarg
termini
Falta de polítiques i procediments de
preservació
Pocs recursos humans i econòmics
Interessos variables (i asincrònics)
Manteniment de registre i metadades
administratius no adequats
Naturalesa evolutiva de les disposicions sobre
drets d’autor.
28. L’objecte expositiu virtual (3)
Com superar els obstacles de preservació:
Cura contínua assegurar-nos que els fitxers
s’emmagatzemen en mitjans i localitzacions
segures. Terminis de verificació dels fitxers
Actualització que els suports no quedin
obsolets
Migració a sistemes més avançats
Emulació
Preservació de la tecnologia
Arqueologia digital
30. Valor afegit de les exposicions
virtuals
Interactivitat el propi usuari dirigeix el seu
recorregut
Hipermèdia possibilitat quasi il·limitada
d’utilitzar i oferir tot tipus de recursos
Actualització es poden ampliar i renovar
continguts constantment
Accés possibilitat d’accedir al text
complet dels documents
31. Valor afegit de les exposicions
virtuals (2)
Atemporalitat obert les 24h
Versatilitat no hi ha limitacions d’espai ni
continguts
Mesurable facilita l’avaluació.
Estadístiques de perfils d’usos i usuaris
Econòmica normalment cal una menor
inversió
Conservació preservem els documents
originals
32. Reptes 2.0
Digitalització: tot i que s’ha fet molt esforç
per digitalitzar, queda moltíssim fons.
Formació: ens cal urgentment posar-nos
al dia en els usos i les tendències socials
digitals.
Ús extensiu de les xarxes socials i
dispositius mòbils: les institucions n’hem de
saber treure tot el rendiment.
33. Reptes 2.0 (2)
Pèrdua de la por: a la pèrdua de control i a
la banalització. Ens cal conèixer, escoltar i
conversar. Controlar no, monitoritzar sí
Canvi organitzacional: cal replanificar
processos i vèncer resistències.
Filosofia Open: el coneixement com més es
comparteix, més s’enriqueix. Alliberar dades,
documents, imatges reverteix en un
enriquiment que beneficia a tothom.
34. Reptes 2.0 (3)
Actualització lleis copyright: amb un
enfocament a l’era pre-digital, han quedat
obsoletes i cal revisar-les i adaptar-les a la
realitat actual.
Més continguts i de més qualitat: hem de
produir més i millor. La tecnologia ha anat
molt més ràpid que el sector cultural i hi ha
molt camí per recórrer.
Utilitzem les xarxes socials encara massa com
a anuncis i oblidem que són espais de
conversa
36. Exposicions virtuals
complementàries
En aquest cas cal tenir en compte:
L’exposició virtual no és una amenaça
No ha de substituir l’exposició real (10-30% de
contingut comú)
No és cap catàleg en línia
No es crea quan es desmunta l’exposició real
No és cap fulletó.
No s’ha de pensar només en els visitants locals
37. Bdd vs. Narracions
Bases de dades (l’objecte)
Permeten realitzar recerques avançades de
qualsevol objecte
El resultat de la recerca és una representació
multimèdia de l’objecte i després una fitxa
descriptiva de l’objecte en qüestió.
aquests tipus de museus virtuals poden perdre
interès per falta d’un fil conductor
Poden permetre que qualsevol persona
introdueixi informació (museus de la memòria,
ex)
38. Bdd vs. Narracions (2)
Narracions
Cal un fil conductor discurs museogràfic
Algunes pautes per crear el fil conductor
A partir d’un tema central
A partir de petites coses
39. Disseny d’una exposició virtual
“La conversió del guió, primàriament científic,
en missatge pròpiament dit requereix una
feina de traducció molt delicada en la que,
sense perdre el rigor dels continguts, aquests
siguin atractius, interessants, comprensibles i
fins i tot divertits per a uns visitants amb una
motivació molt genèrica i difusa per veure
exposicions”
Ángela García Blanco
40. Fases de creació d’una
exposició virtual
1. Implementació d’exposicions
Primerament s’han d’establir reunions
preliminars per discutir sobre els objectius,
els continguts i la museografia.
Cal explicar i justificar l’exposició virtual.
En cas que es tracti d’exposiciones
complementàries a les físiques, cal
dissenyar-les des del principi pensant en
tots els formats (presencial, virtual i
catàleg)
41. Fases de creació d’una
exposició virtual (2)
2. Disseny dels espais El contingut
generalment són textos i imatges dels objectes
de l’exposició presencial (si n’hi ha). Cal
aleshores, convertir-los a un espai estructurat
virtualment que sigui complementari.
Algunes seccions habituals a l’entorn
virtual: informació de l’exposició física; la
pròpia exposició (diferenciada perquè
ha de ser l’eix central); reconstruccions
virtuals; jocs; etc.
Recordar principis d’usabilitat i accessibilitat!!!
42. Fases de creació d’una
exposició virtual (3)
Subseccions, destinades a facilitar l’accés a
diversos tipus de públic. Es tracta de realitzar
recorreguts diversos en funció dels
coneixements previs de cada visitant i, fins i
tot, del seu lloc d’orígen i grup d’edat.
Aquestes subseccions tenen com a finalitat
proporcionar una informació prèvia i/o
complementària perquè tots els visitants
puguin entendre l’exposició.
43. Fases de creació d’una
exposició virtual (4)
3. Difusió i divulgació La difusió de
l’existència d’exposicions virtuals o portals
de continguts pot descansar sobre mitjans
tradicionals.
Cal que l’adreça d’internet aparegui a
tots els trítptics i cartells que es facin.
Internet i les xarxes socials seran també
una bona eina per a la difusió de
l’exposició (virtual o no)
44. Fases de creació d’una
exposició virtual (5)
4. Avaluació i estudi de públic Podem
trobar diferents tipus de públics i hauríem
de poder satisfer les necessitats de tots
ells.
L’espai virtual permet avaluar l’orígen del
públic que accedeix, el recorregut que
fa a les nostres pàgines i, si comptem
amb una enquesta virtual, el tipus de
públic, les seves inquietuts i els
suggeriments que ens proposen.
45. Exposicions virtuals, a
considerar:
1. Amb l’espai virtual tenim la possibilitat
d’incloure tanta informació com sigui
necessària per acontentar els visitants més
exigents. I ens permet incorporar alguns tipus
de materials difícilment possibles en una
exposició física.
2. L’exposició virtual no té límits temporals i
hauria de ser, en tot moment, un element viu.
Hauria de motivar a l’usuari a visitar-la de
forma continuada. Els continguts haurien de
ser revisats i ampliats de forma periòdica.
46. Exposicions virtuals, a
considerar (2):
3. Cal potenciar la participació del
navegant en els continguts de la pàgina:
web 2.0, continguts interactius, jocs,
realitat virtual.
47. Alguns exemples:
1. http://www.nga.gov/exhibitions/2007/turn
er/index.shtm Turner a la National
Gallery of Art. Idea molt simple, sense
informació addicional ni recorregut.
2. http://www.moma.org/interactives/exhibit
ions/2009/timburton/ Tim Burton al
MOMA. Complementa el que el visitant
pot trobar a l’exposició física.
48. Exposicions 2.0
Fins ara, s’han utilitzat el 2.0 per a la difusió
d’exposicions, només en una direcció, com un
monòleg.
Els usuaris, cada vegada més, volen poder expressar
les seves opinions i participar en la creació de
continguts
http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemo
cratic/menuitem.c6989089440295457839a410b0c0e1
a0/?vgnextoid=6ec08b6b35945210VgnVCM1000008
d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6ec08b6b35945210V
gnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
49. Exposicions 2.0 (2)
Amb les exposicions 2.0 aconseguim:
Fer partícep a l’usuari de l’exposició. No
només com a espectador
L’usuari s’involucra en el projecte, se’l fa
seu i ens ajuda en la difusió
Amb un projecte 2.0 la opinió de l’usuari
ens arriba de forma immediata
50. Exposicions 2.0 (3)
Per crear una exposició 2.0, ens cal passar
per totes les etapes de les exposicions
documentals i virtuals.
Altres requeriments:
Acotar exactament què pot formar part de
l’exposició i que no (establir límits)
Marcar terminis de recollida de
documentació
Estar oberts a qualsevol altre idea o
suggeriment
51. Exposicions 2.0 (3)
Saber aprofitar el feedback que ens arriba
dels usuaris i buscar-ne sempre la part
positiva
Mantenir l’exposició activa
Aprofitar les pròpies eines 2.0 per fer-ne
difusió
52. Exemples
Exposició virtual de dibuixos infantils a
Facebook
https://www.facebook.com/media/set/?set=
a.10150151708920216.283165.175985090215&t
ype=3
53. Bibliografia
Alonso Fernández, L. García Fernández, I. Diseño de
exposiciones: concepto, instalación y montaje. 2ª
ed. Madrid: Alianza Editorial, 2010
Bellido Gant, M.L. Arte, museos y nuevas
tecnologías. Gijón: Trea, 2001
Carreras Monfort, C. Munilla Cabrillana, G.
Patrimoni digital: un nou mitjà al servei de les
institucions culturals. Barcelona: Editorial UOC, 2007.
¿Cómo se cuelga un cuadro virtual?: las
exposiciones en la era digital. J.C. Rico [coord.]
Gijón: Trea, 2009
Exponer documentos: diseño y producción de
muestras documentales. L. Hernández Olivera [ed.]
Salamanca: ACAL, 2010
