7. Apol·lo s’identifica amb el Sol (Hèlios)

13. DAFNE Després que Apol·lo es burlés de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a Apol·lo perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor..

14. Dafne Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan Apol·lo estava a punt d'atrapar-la, Dafne li va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer.

15. Apol·lo, trist i resignat, va convertir el llorer en el seu símbol, i des d'aleshores sempre porta una corona de llorer

18. CÀSTIGS I VENJANCES: NÍOBE Níobe era filla de Tàntal i esposa d' Amfíon, rei de Tebes. Amb Amfíon va tenir gran nombre de fills, i dels que estaven molt orgullosos. Níobe es va vanagloriar de la seva prole i es va burlar de Leto perquè aquesta només havia tingut dos fills: Apol·lo i Àrtemis

19. Aquestes burles van arribar fins a tal punt que Níobe es va oposar que se li tributessin honors a Leto, dient que ella era més digna que se li aixequessin altars...

20. En venjança, Apol·lo va matar tots els seus fills i Àrtemis va fer el mateix amb les filles, a excepció d'Amfíon o Amiclas, que havia ofert una pregària propiciatòria a Leto, i de Melibea, que en presenciar la mort dels seus germans va adquirir tal pal·lidesa que va ser anomenada Cloris a partir de llavors.

21. Quan la desafortunada mare va anar al costat dels cadàvers dels seus fills, va sentir tal dolor que, desfeta en un mar de llàgrimes, va quedar immòbil i es va convertir en pedra, com havia suplicat a Zeus.

22. Un remolí la va transportar fins a la muntanya Sípil, a Lídia, on es podia veure com les llàgrimes brollen d'una placa de marbre amb forma de dona. Una altra versió diu que va fugir voluntàriament fins a Lídia, i que les seves llàgrimes van formar el riu Aquelous

23. Certàmens musicals: Màrsias Màrsias va ser un sàtir expert tocant l'aulos, una espècie de flauta. Havia trobat l'instrument al terra, on el va deixar la seva inventora Atena, després de què els altres déus es burlessin de com inflava les galtes en tocar-lo.

24. Apol·lo amb la lira i Màrsies es van enfrontar en un concurs musical en el qual el guanyador podria tractar el perdedor com volgués. Amb les Muses i Mides de jurat, ambdós van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder decretar un vencedor.

25. Llavors Apol·lo va reptar al pastor a tocar el seu instrument de cap per avall. Apol·lo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Màrsies no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apol·lo.

26. Després de derrotar a Màrsies, Apol·lo es va venjar d'ell, per la seva hybris (orgull) en desafiar un déu, suspenent-lo d'un pi i espellant-lo viu. Apol·lo va clavar llavors la pell de Màrsies en un arbre, i la seva sang va formar el riu Màrsies

27. Altres versions afirmen que el riu va néixer de les llàgrimes dels seus amics.

33. No obstant això, mentre agonitzava, Apol · lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés al noi; de la sang vessada del jove va fer brollar una flor, el jacint. Segons la versió d'Ovidi, les llàgrimes d'Apol · lo van caure sobre els pètals de la flor i la van convertir en un senyal de dol.

35. Casandra Cassandra era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia. De petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà Helen, al temple d'Apol·lo. Les serps sagrades de l'altar del déu van llepar-los les orelles i d'aquesta manera van rebre el do de la profecia. En créixer, es va fer sacerdotessa d'Apol·lo però, en rebutjar l'amor del déu, aquest va fer caure sobre ella la maledicció que mai no en creurien els pronòstics.

36. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sapigués que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Helena a Troia, però ningú no la va creure. Després de la caiguda de Troia, va ser segrestada i violada per Àjax, fill d'Oileu, lluny de la protecció de la deessa Atenea, fet que determina la mort del guerrer per mediació de Posidó.

37. Va ser entregada com a concubina d' Agamèmnon i va morir, junt amb ell, a mans de la seua esposa Clitemnestra i de l'amant d'aquesta, Egist.

39. Leucòtoe Apol·lo va tenir una aventura amb la princesa Leucòtoe germana de Clitia. Leucòtoe va estimar Apol·lo, qui s'havia disfressat com la seva mare per accedir a la seva cambra. Clitia, gelosa de la seva germana perquè volia Apol·lo per ella, ho va explicar al seu pare, traint la confiança de la seva germana. Furiós, el pare va ordenar que Leucòtoe fos enterrada viva.

40. Apol·lo es va negar a perdonar a Clitia per trair a la seva estimada, i aquesta, afligida, es va marcir i lentament va morir. Apol·lo la va transformar en una planta d'encens, o bé en un heliotropo o girasol, que segueix al sol cada dia.

41. Castàlia Castalia era una nimfa a qui Apol·lo estimava. Castalia va fugir d'ell i es va llançar a una font al peu del Parnàs, que des de llavors es diu font Castalia. L'aigua d'aquesta font era sagrada: s'usava per netejar els temples de Delfos i també inspirava als poetes.

44. Cyparissus Un altre amant masculí va ser Ciparissus, un descendent de Hèracles. Apol·lo li va donar un cérvol domesticat com a company, però Ciparissus el va matar accidentalment quan jeia dormit entre l’herba. Ciparissus va demanar Apol·lo que fes que les seves llàgrimes caiguessin per sempre. Apol·lo va accedir a la petició transformant-lo en un xiprer, del que es diu que és un arbre trist perquè la seva saba forma gotetes com a llàgrimes en el tronc.