prova pdf

1. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35
ANY XV CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodicoalescola.com DIRECTOR:
FEBRER DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT
NÚMERO 5 BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53 e-mail:pestudiant@elperiodico.com RAFAEL NADAL
e
de l’estudiant
elPeriódico de Catalunya
PÀGINES 2 i 3
AUGMENTA A PRIMÀRIA I A SECUNDÀRIA EL PES DELS ESTUDIANTS D’ALTRES PAÏSOS
L’11% d’alumnes
ja són estrangers
Educació ha creat 1.080 aules d’acollida La Segarra, l’Alt i el Baix Empordà són les
per facilitar la incorporació dels nouvinguts comarques amb un percentatge més alt
AP / SUBHANKAR BANERJEE
33 Els óssos polars,
com aquest de l’Àrtic,
seran una de les
espècies més
afectades per
l’escalfament global
del planeta.
PÀGINA 7
L’ONU descriu els efectes irreversibles del canvi climàtic
Instituts de Manresa Arriba la El món de
generació de la moda es
ensenyen un ofici a mòbils que posa d’acord
joves poc motivats uneix telèfon per combatre
i internet l’anorèxia
Combinen matèries d’ESO amb tallers
33 Alumnes de 4rt d’ESO.
PÀGINA 4 PÀGINA 6 PÀGINA 5

2. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35
FEBRER
Tema del mes el Periódico de l’Estudiant
2 DEL 2007
La Generalitat ha creat 1.080 aules
d’acollida per a alumnes estrangers
Més de la meitat dels IES disposen d’aquest espai Un estudi de la UdG afirma que una bona atenció
per integrar als centres els estudiants nouvinguts inicial estimula i facilita l’aprenentage posterior
FERRAN NADEU
CARME ESCALES
BARCELONA
l’inici d’aquest curs, a Cata-
A lunya es van matricular en
centres de Primària i Se-
cundària 120.850 alumnes
vinguts d’un país estranger, amb
una llengua i una cultura diferents
de la catalana. La xifra representa
14.000 nouvinguts més que el curs
2005-2006, l’11,7% del total d’estu-
diants als centres de tot el territori
català.
La major part dels alumnes es-
trangers han nascut a l’Amèrica
Central i del Sud, el Magrib, l’Euro-
pa no comunitària, l’Àsia i Oceania,
a països de la Unió Europea, l’Àfrica
subsahariana i Amèrica del Nord.
Tots ells necessiten un temps
d’adaptació a les noves aules, en un
país on un dels idiomes oficials és el
català i que té uns costums que no
coincideixen amb els que ells han
conegut. Habituar-se a la llengua
que necessitaran per aprendre els
continguts acadèmics i anar fent-se-
la seva és el primer repte.
Per ajudar-los a connectar amb el
centre, la llengua i els coneixements
bàsics que els cal per situar-se en
igualtat de condicions que la resta
de companys nascuts a Catalunya, fa
quatre anys la Generalitat va posar
en marxa (enguany és el tercer curs
que funcionen) les aules d’acollida.
D’aquests espais ja n’hi ha 1.080 (en
tenen la meitat dels centres de Se- 33 Una alumna estrangera escriu bon dia en la seva llengua, en una de les dues aules d’acollida de l’IES Miquel Tarradell, al Raval de Barcelona.
cundària de Catalunya), i són «com
una via d’acceleració per entrar a
l’autopista». El subdirector general d’acollida, l’alumne passa a la classe
Els estrangers escolaritzats a l’ESO
de Llengua i Cohesió social del De- ordinària, on la feina per integrar
partament d’Educació de la Genera- els nous alumnes segueix. «L’objec-
litat, Josep Vallcorba, fa aquesta tiu és crear una consciència ciutada-
120.850 11%
Alumnes per comarques
comparació a l’explicar quin és l’ob- na intercultural des del mateix cen-
XIFRES DEL CURS 2005-06
jectiu d’una aula d’acollida. tre educatiu. Les escoles ho han de
ALUMNES ESTRANGERS DELS ESTUDIANTS
propiciar, més enllà de les matèries
més més menys
DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE TOT CATALUNYA
del 15% del 10% del 10%
/ «Quan homologades», diu el subdirector.
ASSENTAMENT EMOCIONAL CURS 2006-2007 SON ESTRANGERS
arriba un alumne nou, amb una «Cal fomentar a la classe la bona
VALL D'ARAN
llengua i una cultura totalment dife- convivència i la integració de totes
PALLARS ALT
rents de la nostra, hi ha el risc de les diferències, sigui una discapaci-
SOBIRÀ EMPORDÀ
ALTA
18,2
perjudicar la resta d’alumnes si l’en- tat o la procedència d’un alumne»,
CERDANYA
RIBAGORÇA RIPOLLÈS
trada del nouvingut es fa directa- explica.
PLA DE
GARROTXA
ALT
ment a l’aula convencional. Ell re- L'ESTANY
URGELL BERGUEDÀ
quereix una atenció més personalit- / Precisament, un
PAUTA EUROPEA
GIRONÈS
PALLARS
zada i, d’entrada, més temps per as- dels objectius de l’educació del segle
JUSSÀ BAIX
OSONA
SOLSONÈS
similar la llengua», afegeix. Un estu- XXI, que incentiva el Consell d’Euro-
LA SELVA
16,6 EMPORDÀ
16,9
di de la Universitat de Girona (UdG) pa, és aprendre a ser i a viure junts,
sobre l’experiència de les aules a entendre la diversitat d’identitats
LA NOGUERA VALLÈS
BAGES
SEGARRA
d’acollida revela que, si hi ha una com una riquesa i pensar que totes
ORIENTAL
18,7 MARESME
bona atenció emocional inicial, l’as- juntes sumen i es complementen.
VALLÈS
OCCIDENTAL
pecte cognitiu, l’aprenentatge, és Des del Departament d’Educació,
PLA ANOIA
D'URGELL
molt més fàcil. El treball a l’aula també es preparen programes d’ac-
URGELL BARCELONÈS
CONCA DE ALT
15,2
d’acollida té aquesta funció. tuació perquè el fet de «créixer con-
BARBERÀ PENEDÈS BAIX
Origen geogràfic
«En aquestes aules, l’ensenya- vivint amb les diferents identitats»
GARRIGUES LLOBREGAT
ALT
de l’alumnat 1998/99
SEGRIÀ
ment s’adapta a les necessitats de ca- es concreti. Un d’ells és el de la Con-
2005/06
GARRAF
CAMP
da nouvingut. Es valora, sobretot, el vivència i Mediació escolar. L’objec-
16,1% 6,2%
UNIÓ EUROPEA
PRIORAT
TARRAGONÈS
seu aspecte emocional, per després tiu és incentivar la coexistència, fo-
TERRA
EUROPA NO 5,9% 10,2%
ALTA
atendre la intel.ligència», diu Vall- mentar les relacions positives i la re-
BAIX PENEDÈS COMUNITÀRIA
RIBERA
BAIX
corba. I afegeix: «De fet, ens agrada- solució pacífica de conflictes als cen-
15,4
D'EBRE
CAMP 43,7% 27,1%
MAGRIB
ria que l’aula ordinària s’apropés al tres. Es tracta de plans de formació i
4,7% 4,4%
RESTA D’ÀFRICA
BAIX EBRE
sistema de la d’acollida, perquè l’en- experiències reeixides de bona con-
15,3 1,9% 0,4%
senyament es pot organitzar per vivència als centres docents, per esti-
AMÈRICA DEL NORD
grups, per centres d’interès, per mo- mular i enfortir l’aprenentatge més
AMÈRICA CENTRAL 20,9% 44,6%
MONTSIÀ
I DEL SUD
tivacions, per dinàmiques i per me- bàsic d’entre els bàsics, més encara
16,5
todologies diferents». que llegir, escriure, fer números o
6,8% 7,1%
ÀSIA I OCEANIA
Un cop superades les fites a l’aula parlar llengües estrangeres.
Font: Departament d’Educació i Universitats RUT VIDAL

3. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02395B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35
FEBRER
el Periódico de l’Estudiant 3
Tema del mes DEL 2007
PROPOSTES ORIGINALS PER INTEGRAR ELS NOUS COMPANYS
Un 85% de joves RAMON GABRIEL
estrangers de 30
nacionalitats
diferents
33 A l’aula d’acollida hi poden
arribar alumnes nous cada dia i
durant tot el curs. A l’IES Miquel
Tarradell, en ple Raval de Barce-
lona, «hi ha unes 70 altes per
curs», explica la cap d’estudis
del centre, Pepa Feixa. Els alum-
nes hi poden estar fins a un
màxim de 24 mesos, «però, en
realitat, s’hi estan molt menys
temps», diu Feixa.
33 La feina a l’aula d’acollida, on
fan classe junts alumnes de pri-
mer a quart d’ESO, s’organitza
sobre la base de tres eixos prin-
cipals: l’acollida emocional, en
què s’ajuda l’estudiant a enten-
dre la nova realitat; l’aprenentat-
ge lingüístic, i la formació sobre
l’entorn a què ha arribat. «Situem
els nouvinguts i els ensenyem
els codis culturals del país on
són», explica Feixa. Al Miquel
Tarradell, a l’ESO i al Batxillerat
el 85% d’alumnes són estran-
gers, de 30 països diferents.
33 Passat un primer temps d’as-
similació de la llengua i un cop 33 Alumnes de Secundària fan classe a l’institut de Guissona, a la comarca lleidatana de la Segarra.
après com funciona el sistema
d’ensenyament, l’alumne va fent
incursions a la classe que li cor-
Futbol i recitals de poesia
respon, segons l’edat i els cur-
sos que ha aprovat al seu país
d’origen. A mesura que es vagi
trobant còmode en el grup que li
pertoca, deixarà l’atenció perso-
nalitzada de l’aula d’acollida per
Els alumnes d’altres països inscrits a l’institut de Guissona, a la Segarra, s’ajuden
integrar-se al seu grup d’estudi.
A l’IES Miquel Tarradell hi ha
dels esports en grup i de les activitats literàries per fer amics i sentir-se com a casa
dues aules d’acollida, amb 18 i
12 alumnes, «agrupats per llen-
gua d’origen, les romàniques en RAMON GABRIEL
les experiències que més van satis-
una classe, i la resta, a l’altra». MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
GUISSONA
fer l’equip de pedagogs va ser la ce-
La Bianca té 16 anys i es confessa lebració de Sant Jordi de l’any pas-
/ En definiti- apassionada per la llengua catala- sat. Cada alumne de l’aula va tra-
AJUT A LA CONVIVÈNCIA
va, els plans d’ajut a la convivència na. De fet, és la seva assignatura duir a la seva llengua un poema
es proposen estimular i enfortir les preferida, des que va arribar a l’ins- d’una autora de Cervera i, després,
actituds ètiques que tots portem titut de Guissona (Segarra), on ara el van llegir en públic a la resta de
dins nostre. Aquest és el punt de par- fa quart curs d’ESO. Qui la sent companys. «¡No us podeu imaginar
tida. ¿Però, com s’aplica? Amb mate- parlar tan sols detecta un lleuger com els va agradar! Se senten or-
rials, escrits o audiovisuals, que mos- accent, que delata el seu origen ro- gullosos de poder ensenyar als al-
tren estratègies de gestió pacificado- manès. La seva fluïdesa amb el ca- tres el seu idioma i poder parlar
ra dels petits i primers conflictes talà és absoluta. La Bianca, que vol del seu país», afegeix la Fina.
que es presenten contínuament a la anar a estudiar llengües a alguna A Guissona –on aquest any, a
vida escolar. Els tres eixos bàsics universitat de Barcelona, és un cas primer i tercer d’ESO, el 28,57%
d’actuació són: formar per a la con- singular. dels alumnes són d’origen estran-
vivència; prevenir les conductes pro- ger–, s’hi fan altres activitats com-
«Normalment són necessaris
blemàtiques i intervenir adequada- plementàries, com la dels alumnes
dos cursos perquè un alumne
guia. «És un projecte que organit-
ment en els conflictes. nouvingut assoleixi la competèn-
Però, la feina feta a l’aula no serà cia lingüística suficient per seguir za el Consell Comarcal, que con-
efectiva si no hi ha una continuïtat les classes sense problemes», ex- sisteix a fer que els estudiants del
fora del centre. Pensant en això, plica Fina Montagut, tutora de poble o els que fa més temps que
Educació ha creat el Pla Educatiu de l’aula d’acollida del centre. La Fina viuen aquí ajudin els nouvinguts»,
és la responsable de coordinar els diu la directora. Així, per exemple,
l’entorn. A través d’ell, l’ajunta-
els amfitrions mostren als seus com-
estudis dels 40 alumnes que han
ment d’un poble, les associacions de
arribat en els últims temps a l’ins- panys els llocs on es pot fer esport,
pares i mares, les entitats cíviques i
titut de Guissona, procedents de la biblioteca, els indrets on va la
esportives i els esplais formen un tei- 33 Sessió d’informàtica al centre d’ensenyament de Guissona.
xit de col.laboració amb el centre Romania, Ucraïna, Bulgària, gent de la seva edat.
l’Equador, Egipte, el Senegal, la En Luluda, de 12 anys, és un
d’ensenyament i posen en marxa,
República Txeca i el Sàhara. «És emigrar. Se senten desarrelats i, dels que freqüenten el pavelló po-
conjuntament, activitats per als
ALUMNES GUIA liesportiu. Juga amb l’equip local
alumnes, autòctons i nouvinguts, una feina que requereix una aten- «molt sovint, passen pel que s’ano-
de futbol sala i, al sortir de classe,
per continuar el camí de la integra- Estudiants del poble o els
ció individualitzada, perquè tan mena el dol migratori, que els en-
el primer que fa és agafar una pilo-
ció en les hores de lleure i activitats important és la seva situació tristeix i els fa tancar-se en ells ma-
que fa més temps que viuen
teixos», explica la tutora. ta. A Guissona, ja hi té una colla
extraescolars. A Catalunya, ja hi ha acadèmica com el seu estat emo-
aquí ajuden els nouvinguts
cional», diu la professora. d’amics, perquè havia vingut, fa
75 municipis on funciona un Pla
Els nois i les noies de l’aula te-
Educatiu de l’entorn, que fa possible uns anys, a passar-hi els estius,
Activitats fora de classe EL PERCENTATGE
nen entre 12 i 16 anys i han deixat amb altres nens sahrauís». Tot i
que l’alumne estranger pugui, fora
enrere els que fins no fa gaire ha- que fa sis mesos que conviu amb la
La feina de l’institut, assenyala ara
de l’IES, sentir-se emparat per A primer i a tercer d’ESO, el
vien estat els seus amics, els fami- seva família d’acollida, els horaris
Maria Pampalona, directora del cen-
aquest «protocol de benvinguda» i
28,57% dels alumnes són
liars, tot el món que havien viscut encara se li fan estranys. «Al meu
tre, «intenta arribar més enllà de
perdre, ja per sempre, l’adjectiu de
d’origen estranger
fins que els seus pares van decidir país no eren tan estrictes». diu. H
l’àmbit pròpiament escolar». Una de
«nouvingut». H

4. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02495B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36
FEBRER
Actualitat el Periódico de l’Estudiant
4 DEL 2007
MARC VILA
Manresa ensenya
oficis a alumnes
poc motivats
b El programa inclou b Dos dies a la
els quatre IES de la setmana, 49 nois
ciutat i s’hi acullen combinen matèries
joves de 15 anys d’ESO amb tallers
cat del treball. Està demostrat que,
JOSEP SALLENT
MANRESA
sense aquest graduat, és molt difícil
nar a classe obligatòria- tenir garanties suficients de qualitat
A ment fins als 16 anys ha laboral».
deixat de ser una creu per D’aquesta manera, expliquen
als alumnes de Manresa Solé i Romeo, després de cada curs
poc motivats a escoltar diàriament de tercer d’ESO, els professors dels
les explicacions del professor a quatre instituts seleccionen els
l’aula i mostrar una bona predispo- alumnes que reuneixen el perfil per
sició a l’aprenentatge acadèmic. Per entrar a formar part el curs següent
això, des de fa quatre anys, l’Ajunta- del Laboràlia. «Són joves desmotivats
ment i la Diputació de Barcelona acadèmicament i que es preveu que
duen a terme un projecte als quatre no obtindran resultats favorables en 33 Alumnes d’un institut de Manresa que participen en el programa Laboràlia.
instituts públics de la ciutat, perquè acabar l’ESO», explica la Lluïsa. No
aquells adolescents de 15 anys amb hi inclouen alumnes amb dificultats
més problemes a classe combinin les d’adaptació social o escolar que im- tanta varietat és que tant els nois tre tots ells: «Et saltes dos dies de
col.le i véns aquí per aprendre a tre-
assignatures acadèmiques amb ta- pliquin conductes agressives o ne- com les noies deixin de percebre
«Em vénen a veure
llers d’aprenentatge d’oficis. cessitats educatives especials. que hi ha oficis masculinitzats i al- ballar», ressalta Alberto García, que
perquè els orienti
El programa, que du per nom La- «Aquest any, hi tenim inscrits 49 tres de feminitzats», afegeix la coor- reconeix que, en cas contrari, «pot-
boràlia, ha estat inclòs per la Diputa- alumnes i l’oferta és de 60 places», dinadora de Laboràlia. També han ser hauria abandonat l’ESO».
i m’ensenyen el
ció com a exemple de bones pràcti- diu Lluïsa Solé. La seva rutina esco- de passar per dos mòduls d’orienta- Gabriela Menelli afegeix con-
contracte de treball»
ques locals en educació. Lluïsa Solé lar es veu alterada els dimarts i els ció i de seguretat laboral. vençuda que «almenys aquí apre-
és la coordinadora i cap visible del dijous, quan, de 9 a 1 del migdia, nem alguna cosa. A mi, estudiar no
projecte des que l’experiència es va practiquen els oficis de Laboràlia. / ¿I és que m’agradi gaire, la veritat. En
33 L’estreta vinculació de Lluïsa RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA
iniciar a finals del 2002. Segons asse- Durant tot el curs, n’han de fer nou, quins són els resultats de l’experièn- canvi, venint aquí t’ubiques una mi-
Solé amb els alumnes l’ha con-
gura, el programa té dos objectius de 32 hores de durada cada un. Els cia? Per Solé, «sens dubte, positius». ca cap a on vols tirar i així també
vertit en alguna cosa més que la
fonamentals. D’una banda, «donar alumnes estan repartits en grups de I és que, segons detalla, «entre el 75 i sé què no vull ser, com electricista»,
coordinadora de Laboràlia. «És
als alumnes que estan temptats de sis a vuit persones, que van provant el 80% dels alumnes aproven cada diu mentre acaba de muntar una
el seu referent», recorda la tècni-
instal.lació elèctrica com a treball fi-
deixar els estudis una dosi extra de rotatòriament cada taller. «Els oficis any. I, dels que ho fan, entre el 80 i
ca d’Educació de l’Ajuntament
motivació, perquè aconsegueixin són molt diversificats perquè rebin el 90% opten per continuar els estu- nal del taller de lampisteria.
de Manresa, Marta Romeo. Els
graduar-se en ESO». De l’altra, «ser- una visió general per guiar-los pro- dis amb un cicle de grau mitjà», que
vincles entre ella i els alumnes
veix també com a pont entre l’escola fessionalment», precisa la Lluïsa. és l’objectiu final de Laboràlia. / La Diputació sufra-
ultrapassen l’àmbit escolar i arri- DIAGNOSI INICIAL
i el món del treball, ja que els ajudes «Quan acabi potser faré un cicle ga, cada any, el 50% del cost del pro-
ben al punt que, una vegada
a orientar-se professionalment». / En total, hi ha set d’infermeria», explica un dels alum- jecte Laboràlia. L’any 2002 es va fer
acabat el curs, la segueixen visi-
SET PROPOSTES
tastets d’oficis, que són d’adminis- nes de Laboràlia, Guillem Puente, la diagnosi inicial de la problemàti-
tant. «Vénen a veure com va tot,
ACCÉS AL MERCAT DE TREBALL / Marta tració, de comerç, de pastisseria, de mentre que Víctor Núñez i Patricia ca, conjuntament amb les regidories
perquè els orienti sobre el futur
Romeo, tècnica d’Educació de salut i esport, de lampisteria, de pin- Sánchez creuen que optaran per un d’Educació i d’Ocupació de Manresa.
formatiu i professional, i fins i tot
l’Ajuntament, recorda, a més, que tura i de serigrafia. Tots s’impartei- d’informàtica. La satisfacció de po- El primer any s’hi van apuntar dos
m’ensenyen el contracte de tre-
«el fet de tenir l’ESO aprovada ja és xen en tallers i dependències muni- der cursar els diferentes estudis que instituts públics i el següent s’hi van
ball per estar segurs que no els
una garantia d’un bon accés al mer- cipals. «El que es vol aconseguir amb ofereix el programa és comuna en- afegir els altres dos. H
estafen», comenta rient.
Una nota alta ajudarà a
Canvis en el sistema d’admissió d’alumnes
En centres públics i concertats de Catalunya, de P-3 al batxillerat
triar centre de Batxillerat
NOVETAT
PER ACCEDIR AL BATXILLERAT
CONCESSIÓ DE PUNTS:
a primer de Batxillerat, al mes
b La conselleria atorga per
S’aplica el mateix criteri
Si l’alumne té algun germà al
40
d’abril o maig, encara no han finalit-
PUNTS primera vegada rellevància
d’obtenció de punts
centre o bé algun dels pares o tutors zat el quart curs d’ESO, les qualifica-
a l’expedient acadèmic
hi treballa cions que es tindran en compte se-
SISTEMA DE DESEMPAT
ran les de primer a tercer de Se-
Si el domicili del sol·licitant és a
30 PUNTS Per expedient acadèmic cundària.
EL PERIÓDICO
l’àrea de proximitat del centre BARCELONA
La Conselleria d’Educació considera / Tot i això,
EXCEPCIONS A LA REGLA
MITJANA
Si en comptes de considerar el domicili
20 PUNTS que obtenir unes bones qualifica- hi ha unes quantes excepcions a
DELS CURSOS
es té en compte l’adreça del treball cions a l’ESO millorarà les opcions aquesta regla: una baixa renda de la
PUNTUACIÓ AMB
d’algun dels pares o tutors d’escollir el centre en què es vulgui unitat familiar de l’alumne que la
1r DOS DECIMALS
cursar el Batxillerat. El projecte de faci creditora d’ajudes a la inserció
Si el domicili del sol·licitant és EXEMPLE: 7,58
10 PUNTS ESO
decret que prepara el departament social i la discapacitat de l’estudiant
al mateix municipi però no a
especifica que quan dos alumnes o dels seus pares o germans. Tots dos
2n
l’àrea de proximitat
competeixin per ocupar un lloc en supòsits faciliten l’accés a les va-
LA NOTA
ESO
Discapacitat de l’alumne o familiar
10 PUNTS un col.legi o institut, si viuen a la zo- cants d’una zona davant de les bo-
RESULTANT
directe d’un 33% com a mínim na i cap d’ells té germans que hi es- nes notes.
3r DECIDIRÀ LA
tudiïn, la plaça serà per al que tin- En el cas dels estudiants que des-
PRIORITAT
ESO
Si un dels pares o tutors és gui la nota mitjana més alta (calcu- prés de l’ESO prefereixen cursar els
10 PUNTS
lada amb dos decimals) «dels cursos estudis de Formació Professional, la
beneficiari de l’ajuda de la renda
d’ESO avaluats definitivament» al proposta de la conselleria indica que
mínima d’inserció 4t d’ESO no computa perquè
presentar la sol.licitud.
en el moment de la inscripció el criteri exclusiu per aconseguir
Es fa un sorteig
SI HI HA EMPAT encara no s’ha acabat el curs Com que la major part dels estu- plaça en un centre serà a partir
diants que realitzen la preinscripció d’ara l’expedient acadèmic. H
Font: Conselleria d’Educació CRISTINA CLAVEROL

5. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02595B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36
FEBRER
el Periódico 5
Actualitat DEL 2007
Europa vol
Joves i gent gran experimenten garantir la
veracitat dels
un nou model de convivència aliments ‘light’
EL PERIÓDICO
gossa, Extremadura i les Balears, vol
b La Fundació Viure EL PERIÓDICO
BARCELONA
combatre la falsa idea que la vellesa
i conviure posa en és una etapa inactiva i improductiva Les autoritats europees han deci-
contacte estudiants de la vida humana i, alhora, sensibi- dit regular la publicitat dels pro-
litzar els joves sobre la realitat de la ductes que es venen sota la deno-
amb avis que viuen sols minació de productes light, «sen-
gent gran, creant-los una conciència
solidària en una societat molt indivi- se matèria grassa» o «ric en vita-
dualista. En definitiva, es vol trencar mines». En definitiva, volen que
b El Govern aprova la
una tendència que condemna la quan les marques utilitzin aques-
llei de dependència gent gran a l’aïllament. ta terminologia hi hagi un aval
que beneficiarà més Propostes com aquesta, segur que científic que confirmi la seva ve-
aniran a més. Precisament, per mi- racitat.
d’un milió de persones llorar l’atenció a les persones grans i La norma es començarà a apli-
a aquells col.lectius que no es poden car a partir de l’1 de juliol. Per
valer per si mateixos, el Congrés dels evitar la picaresca i vetllar pel ri-
EL PERIÓDICO
BARCELONA
Diputats a instàncies del Govern gor, l’Agència Europea de Segure-
l binomi joves i gent gran es central ha aprovat la llei de de- tat Alimentària s’encarregarà
E conjuga cada vegada amb penència, una norma que va entrar d’elaborar les llistes de les decla-
més freqüència. Lluny de en vigor l’1 de gener i que garanteix racions permeses. Per exemple, si
ser realitats contraposades, una xarxa coordinada de serveis per una empresa vol anunciar un ali-
noves experiències mostren que la a persones que no es poden valer per ment amb un alt contingut de fi-
convivència entre les dues genera- si mateixes o que tenen una discapa- bra o que ajuda a no engreixar-se
citat intel.lectual o mental.
cions és profitosa i, fins i tot, benefi- haurà de veure si compleix els re-
ciosa per a uns i altres. quisits que, en cada cas, fixarà
Ajuntar en un mateix pis un jove / Es calcu- l’organisme sanitari.
SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA
universitari i una persona de més de la que a Espanya hi ha 1.125.000 El reglament estableix, a més,
65 anys és enriquidor, com ho de- persones que necessiten ajuda per restriccions molt rigoroses a les
mostra la Fundació Viure i Conviu- poder tirar endavant. La normativa propietats dels aliments que esti-
re, que depèn de l’Obra Social de que s’ha posat en marxa posa a dis- guin destinats al públic infantil.
posició d’aquests col.lectius serveis
Caixa Catalunya, i que des de fa més Tampoc s’hi permetran referèn-
d’una dècada posa en contacte per- de teleassistència, centres de dia i de cies terapèutiques o curatives.
sones grans que viuen soles amb es- nit, residències, ajudes al domicili i Per tant, d’aquí a uns mesos
tudiants de fora de la ciutat. El pri- un assistent personal per a persones desapareixeran del mercat anun-
mers ofereixen la casa. Els segons, la de gran dependència. cis en què s’afegeix com a reclam
companyia. El sistema d’atenció es desplegarà frases com ara «ha estat provat
gradualment fins a l’any 2015. Fins científicament» o «nou de cada
FALSA IDEA / Aquest projecte, al qual en aquesta data, tant l’administra- deu experts escullen el produc-
es van acollir el curs passat 308 per- ció central com les autonòmiques te...» si no s’acredita abans que la
hauran invertit en aquest projecte frase té tots els avals necessaris
sones, la majoria a Catalunya però
per demostrar-ne la veracitat. H
també al País Valencià, Madrid, Sara- prop de 26.000 milions d’euros. H
33 Dos dels participants en el projecte ‘Viure i conviure’.
REUTERS / AWASHIMA MARINE PARK
El món de la moda ajusta
les talles a les mides reals
tiva que obligui a unificar les talles,
b L’acord persegueix
ni a la Unió Europea ni a Espanya i,
combatre l’anorèxia i per aquest motiu, una mateixa talla
l’estàndard que fixa pot variar en funció de la marca i el
fabricant, un fet molt habitual i que
models massa prims coneixen prou bé els compradors.
33 Imatge del tauró anguila, nedant prop de la superfície.
ESTUDI VOLUMÈTRIC / Per evitar que
EL PERIÓDICO
Un tauró anguila, filmat per
BARCELONA
això passi, l’Institut Nacional del
El Ministeri de Sanitat i els princi- Consum realitzarà durant tot el
pals empresaris i creadors de moda 2007 un estudi volumètric a 8.500
primera vegada viu al Japó
a Espanya, com Zara (Inditex), Man- dones d’entre 12 i 70 anys per deter-
go, Cortefiel i El Corte Inglés, han minar quins són els estereotips cor-
firmat un acord per homogeneïtzar porals més comuns. Per prendre mi- perquè aquesta espècie, que es troba
b L’espècie viu a més
les talles de roba i oferir en les eti- des, s’utilitzarà una cabina que per- entre els 500 i els 1.500 metres de
de 500 metres i s’havia
quetes informació com ara la mida met capturar imatges en tres dimen- profunditat, es considerava extinta
donat per desapareguda
de la cintura, l’espatlla i el maluc. sions, a partir de 13 punts de re- fins que va ser localitzada al Japó al
L’objectiu és promoure un cànon de ferència. L’estudi tindrà en compte segle XIX.
bellesa saludable entre les dones, que el 16% de la població femenina El dispositiu per captar imatges
EL PERIÓDICO
BARCELONA
allunyat dels models massa prims. A a Espanya és immigrant. es va posar en marxa quan uns pes-
més dels canvis a les etiquetes, els Un cop acabat el treball, hi haurà Per primera vegada, científics del cadors locals van detectar una cria-
maniquins dels aparadors seran de 18 mesos per canviar les etiquetes. parc marítim d’Awashima, al sud tura molt estranya amb aparença
la talla 38 i es deixarà de considerar Per substituir els actuals maniquins de Tòquio, han aconseguit filmar d’anguila, d’un metre i mig de llarg
la 46 com una talla especial. pels de la talla 38, el termini serà de viu un tauró anguila. La notícia i amb dents de serra. L’animal va ser
Actualment, no hi ha cap norma- cinc anys, fins al 2012. H no tindria rellevància si no fos identificat com una femella. H
33 Una noia arregla un maniquí.
EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya.
EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Cap de secció: Joan Barrera. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García,
Pilar Boix i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas
Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident
Executiu: Antonio Asensio Mosbah.

6. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02695B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36
FEBRER
Actualitat el Periódico de l’Estudiant
6 DEL 2007
La nova generació de mòbils la proposta
LLUM VERDA AL
ja fusiona telèfon i internet WINDOWS VISTA
33 En un nou pas per
kia en el que anomena els seus ordi- fil (wi-fi) des d’una ADSL o una xarxa
ma nou –el Treo de Palm i algunes mantenir-se a l’avantguarda de
b Els terminals del
nadors multimèdia, és a dir, els de cable, en el cas que tingui a
PDA ja el tenen per a algunes fun- la tecnologia, Microsoft ha posat
futur permetran cions–, però sí que sembla que té el telèfons de la sèrie N. El giny d’Ap- l’abast una xarxa disponible. Els ter- a la venda el nou sistema
veure pàgines web favor dels fabricants. El que sí que ple fa les tasques que requereixen minals més avançats fan aquesta operatiu Windows Vista, que
aporta l’iPhone són sensors que re- menys ample de banda a través del funció no a través de la connexió acabarà substituint la versió
completes i televisió coneixen la posició del telèfon i acti- mòbil i les que en necessiten més, wi-fi, sinó per xarxes telefòniques de Windows XP. Una de les
ven l’opció panoràmica a la pantalla com la connexió a internet per veu- tercera generació (3G). Aquest mes característiques del nou sistema
si es vol veure un vídeo. re pàgines web, les fa per via sense de febrer es podran veure a Barcelo- és que està preparat perquè
b L’iPhone d’Apple
na les primeres proves de tecno- qualsevol membre de la família
confirma la tendència MÚSICA I VÍDEO / Una altra novetat. El logies que donen més veloci- pugui accedir des d’un mateix
dels aparells amb nou telèfon és, a la vegada, un repro- tat que una ADSL domèstica, aparell al televisor, a la
ductor de música i de vídeo. Té els però a través del mòbil. A videoconsola i a bases de
dispositiu multiús menús i les funcions de l’iPod de 6 aquestes velocitats, i amb música i cinema.
gigues, però sense la roda, i permet navegadors mòbils
descarregar música, vídeos i fotos més potents, serà 33 A més a més, des del
CARMEN JANÉ
BARCELONA
des de l’ordinador. Es consolida, possible veure Windows Vista es podran
lpple va presentar el dia 9 per tant, la tendència d’afegir al pàgines web controlar les pàgines web a les
A de gener a la fira Macworld mòbil la capacitat de reproduir completes a la quals accedeixen els menors
de San Francisco un telèfon música i vídeo. El següent pas, pantalla del d’edat, les hores que estan
revolucionari, l’iPhone. En en què ja hi ha companyies telèfon, sense davant de l’ordinador i el tipus
propietat, s’ha de dir que és la pro- que treballen, inclourà po- que estiguin de videojocs amb què
der descarregar pel.lícules
mesa d’un telèfon, perquè el cap i adaptades per a s’entretenen. També identifica
fundador d’Apple, Steve Jobs, va a través del telèfon, i el aquest tipus de les pàgines web que poden
mostrar un prototip d’un producte pròxim té a veure amb el terminals, com malmetre l’ordinador.
que sortirà a la venda al juny als món de la televisió, com passa ara. L’iPho-
ne utilitza Safari,
EUA, a la tardor a Europa, i a l’Àsia a receptor de senyals 33 Hi ha una altra novetat que
el 2008. ¿Què té aquest mòbil que ha emesos a través de televi- el mateix navega- afecta els usuaris dels Estats
deixat a tothom amb la boca oberta sió digital terrestre (TDT). dor que el Mac. Units. El nou sistema operatiu es
i del qual Apple, el fabricant de Però té altres fun- pot obrir indistintament en
l’aparell, espera vendre 10 milions INTEGRACIÓ DE XARXES / El cions pròpies dels anglès o en espanyol, cosa que
d’unitats en un any? Molt senzill. El que realment fascina de ordinadors, com demostra el pes que cada dia
model incorpora innovacions i apli- l’iPhone és la integració uns miniprogrames més té la comunitat hispana en
cacions que seran d’ús comú en la que fa de les xarxes que remeten a la borsa, aquell país.
nova generació de telefonia mòbil i sense fil i les xarxes el temps o pàgines de
que anticiparà el congrés 3GSM que mòbils, una tasca notícies. 33 Per fer funcionar el Windows
comença el 12 de febrer a Barcelona. que ja va Vista es necessita un ordinador
avançar No- / L’iPhone pot lle- bastant potent. Es calcula que,
CORREU I ALERTES
PANTALLA TÀCTIL / La primera. Conso- gir i descarregar el correu al mòbil, i en aquests moments, només un
lida, definitivament, l’ús de la pan- rebre alertes de quan arriba un mis- 15% dels ordinadors estan
talla tàctil, fins al punt que el nou satge nou, com si fos una Black- preparats per incorporar
iPhone només té dues tecles: una berry. I, a més a més, mostra els avi- l’aplicació. Segons la informació
per apagar, encendre o suspendre i sos de missatges de veu com si fossin de Microsoft, el PC ha de tenir
una altra per tornar al menú princi- missatges de text, cosa que permet una memòria RAM de 512
pal. LG i Prada acaben d’anunciar accedir-hi per separat i escoltar-ne megabytes, 15 giges lliures de
33 Imatge de
l’iPhone, el
un terminal, que arribarà a Espanya un abans que un altre. Avui dia, gai- disc dur i un processador a una
mòbil multiús
a la primavera, que només té quatre rebé cap telèfon es pensa sense pos- velocitat de 800 megaherzs. Un
creat per Apple.
tecles i la resta es queda a la panta- sibilitat de connectar-se a internet altre inconvenient és el preu, el
lla. I alguns Nokia també recorren al per descarregar o poder accedir al producte amb les aplicacions
mateix procediment. No és un siste- correu.H bàsiques costa 159,99 euros.
L’ordinador dels pobres serà Cinc biblioteques bolcaran
xa serà lliure i, en cada lloc, es con-
nectaran entre ells de forma
automàtica.
una realitat després de l’estiu 300.000 volums a Google
FABRICACIÓ MASSIVA / Els compra-
berta als fabricants de màquines i de dors del portàtil seran els governs. Excursionista de Catalunya i la
b Els portàtils costaran 100 b L’acord permetrà
programes que produeixen ordina- La fabricació massiva començarà Pública Episcopal del Seminari de
euros i es distribuiran amb consultar originals de
dors potents que allotgen un soft- després de l’estiu, quan s’hagin de- Barcelona. Els fons de les cinc biblio-
un generador d’energia grans clàssics catalans teques inclouen col.leccions espe-
ware inflat amb aplicacions que no manat i pagat entre cinc i 10 mi-
s’usen mai. lions de màquines. El Brasil, l’Argen- cials d’alt valor patrimonial en ca-
L’austeritat, finalment, arriba a tina, l’Uruguai, Nigèria, Líbia, el Pa- talà, castellà, francès, alemany, llatí
EL PERIÓDICO EL PERIÓDICO
BARCELONA BARCELONA
l’autosuficiència en el cas de l’elec- kistan i Tailàndia seran els primers i anglès i obres d’autors com Ramon
El repte de fabricar un portàtil que tricitat, ja que amb cada aparell es clients. La idea de construir una gran bi- Llull, Miguel de Cervantes i Jacint
no costi més de 100 euros destinat distribuirà un Només el 16,5% de la blioteca virtual, on ciutadans de Verdaguer.
als nens de Tercer Món ja és una rea- generador població mundial té qualsevol part del món puguin
litat. El giny l’han fabricat els inves- d’energia, que accés a la xarxa. Men- consultar al mateix temps grans / Tot el mate-
MATERIAL DIGITALITZAT
tigadors del Massachusetts Institute no és cap altra tre que als EUA el obres de la literatura universal, rial que s’incorpora a internet s’ha
of Technology (MIT) als EUA, amb la cosa que una percentatge arriba avança de manera clara. Un nou de digitalitzar i, per tant, els primers
finalitat que les zones pobres del mena de io-io al 70%, a l’Àfrica pas en aquesta direcció és l’acord volums no estaran disponibles fins
planeta no quedin despengades de que al moure’s els internautes no entre el buscador més important d’aquí a dos anys. A partir d’aquest
la revolució digital. produeix electri- arriben al 4%. H a internet, Google, i cinc bibliote- moment, els usuaris podran marcar
¿Com és aquest aparell que és citat. Perquè ques catalanes per posar a la Xar- el text, imprimir-lo o descarregar-lo
operatiu, fins i tot, en regions sense aquest generador xa més de 300.000 volums no en format pdf.
subministrament elèctric? Per co- sigui efectiu, el subjectes a drets d’autor, és a dir, Al projecte de Google ja s’hi han
mençar, té un disseny tremenda- consum màxim del aquells que van ser publicats fa afegit set biblioteques del EUA (la
ment auster. Disposa dels progra- nou portàtil, per a més de 70 anys. pública de Nova York i les de les uni-
mes imprescindibles i simplificats, reproducció d’imat- Al projecte, anomenat Google versitats de Michigan, Harvard, Stan-
agafats del software lliure, que abara- ges, serà de quatre Print Library, s’hi han adherit la ford, Califòrnia, Virgínia i Wiscon-
teix costos i es pot modificar sense watts, contra els 100 Biblioteca de Catalunya, la del sin), la d’Oxford i la Complutense de
necessitat de pagar llicència, una d’un aparell convencio- monestir de Montserrat, la de Madrid. El català passa a ser la terce-
idea que implica una crítica enco- nal. Per últim, l’accés a la xar- l’Ateneu Barcelonès, la de Centre ra llengua del projecte. H