1. 1.4 LA PINTURA 1.1.1 Introducció i Característiques Generals 1.1.2 Quattrocento: Massacio, Mantegna i Boticelli. 1.1.3 Cinquecento: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel. L’Escola Veneciana: Giorgione i Tiziano. Manierisme: Il Parmigianino. 1.1.4 Arquitectura del Renaixement a Espanya
2.
3.
4.
5. La perspectiva lineal és el sistema de representació mitjançant el qual les línies de les figures son convergents cap en el fons, cada vegada més petites a mida que se’ls vol representar allunyades de l’espectador. Les figures disminueixen d’acord amb les anomenades línies de fuga que convergeixen cap el punt de fuga. El domini de la perspectiva permetrà experimentar efectes com ara la simulació del cel en el sostre, i organitzar les composicions en diversos plans.
7. A finals del segle XV la perspectiva lineal és substituïda per la perspectiva aèria. En la perspectiva aèria el color i la nitidesa dels contorns se degraden quan s’augmenta la distancia, fins arribar que quasi desapareix en el fons paisatgístic.
8. Molts d’artistes busquen donar volum a les figures aplicant els efectes de perspectiva al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l’ escorç .
9. Les composicions són coherents , creïbles. Piero della Francesca (Renaixement) Duccio (Gòtic)
10. La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes i de nous tractaments tradicionals, que ara s’ humanitzen (la Verge amb el Nin). Edat Mitja Renaixement
11. L’aspiració a captar la realitat, l’estudi de l’Antiguitat i les exigències dels nous mecenes de les arts comporten l’aparició de nous gèneres i nous temes : a) Retrat b) Al·legories c) Paisatge d) Temes mitològics
12. a) RETRAT: Se representen els trets físics i psicològics del personatge encara que existeix una certa tendència a la idealització . La figura se representa normalment de perfil o de tres quarts (lleugerament girat cap a l’espectador); primer només se representa el bust però més tard serà representat de cos sencer.
13. b) AL·LEGORIES: Una al·legoria és la representació simbòlica d’idees abstractes, per mitja de figures, o grups d’aquestes o atributs. Rafael. Estances Vaticanes. L’Astronomia
14. c) PAISATGE: Se cerca el naturalisme , però el paisatge a vegades encara segueix apareixent com un teló de fons. El paisatge serveix per obtenir els efectes de profunditat i per emmarcar les figures . Gòtic Renaixement
15. d) TEMES MITOLÒGICS: Són temes específicament humanistes : els artistes s’inspiren en les descripcions literàries i en les obres de l’antiguitat clàssica. Se vol exaltar els valors que representen aquests temes mitològics. Gran importància del nuu .
16. La figura humana és el centre de la representació : els estudis anatòmics, l’intent d’establir un canon ideal de les mides del cos humà, la importància del nuu, afany de dotar a les figures de volum i relleu.
17. La utilització de gradacions tonals en els colors permet captar efectes de llum i d’ombra que afavoreixen el modelat de les figures i contribueixen a donar naturalitat a les composicions.
18. Les tècniques també evolucionen, tant pel que fa als suports (el llenç ) com a les pintures (introducció de la pintura a l’oli , barreges de tremp i oli, vernissos).